Viure als Pirineus-Octubre 2016 by Plandora Continguts

www.viurealspirineus.cat

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 176 · octubre 2016

Pàg. 18 a 43

Tardor de fires Pàg. 6:

Pàg. 53:

Per Enric Quílez

Per Anna Garcia i Natàlia Giménez

Els robots són una amenaça?

Deures, sí o no?

Pàg. 57:

Els meteoròlegs preveuen un hivern amb neu abundant

Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament

Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar el seu tractament 1

núm

176

opinió

agenda

Fira de Sant Ermengol www.viurealspirineus.cat núm: 176 · octubre 2016

18-43

8-9 d’octubre 34a Diada de la Cerdanya Prats i Sansor

educació Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual ALT URGELL Marcel·lí Pascual

44-47

10-23 d’octubre

salut i benestar

I Jornades del bolet Ger de Cerdanya

52-53

belluga’t per la Cerdanya

55-64

portada Foto: Emili Giménez

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71 viurealspirineus@yahoo.com L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

viurealspirineus @AmicsPirineu SaloriaEdicions

La tardor és la millor època per gaudir de les fires

A pagès...

Apunts d’història...

Aperitiu de rovellons Una bona recepta per fer conserva de rovellons és la següent: es netegen, esposen en una escorredora, un parell d’hores, amanits amb sal i pebre perque deixin anar part de suc.

rticle publicat a El Passeig, revista quinzenal de la Seu (núm. 31, març de 1985). Preu: 75 pessetes

Després es posen en una cassola, coberts amb meitat d’oli i meitat de vinagre blanc. Es deixen bullir, no més de 10 minuts. Ja refredats es posen en pots, coberts de la mateixa barreja d’oli i vinagre. Es tapen hermèticament, sense esterilitzar-los al bany maria. Es conservaran durant mesos.

@AmicsPirineu. Com ens agraden els contes del col·lecció Petit Pirineu! I ara amb una bona novetat!

Canvis al mercat... encara que no tothom hi és d’acord El mercat de la Seu serà reestructurat... Les característiques més destacades d’aqesta mesura són el canvi de situació de les parades de l’interior dels porxos, que passaran a situar-se a la part exterior, i, per altra part, la disponibilitat d’uns mòduls metàlics desmuntables per a aquells punts de denda que tenen la mercaderia a terra. Aquestes reformes no afectaran ni al nombre de parades, que continuarà essent el mateix com fins ara, ni tampoc a la superfície total de via pública ocupada, encara que la distribució d’aquest espai podria ser més allargassada. En tot cas, però, el mercat no ultrapassarà els límits actuals, des del cap del carrer Major fins on s’acaben els porxos, a l’altura del carrer Fra Andre Capella. Alguns comerciants no eren partidaris d’aquesta reforma. Eugeni Celery, per exemple, explicava que “el mercat perdrà la seva motivació”. Publicacions facilitades per Joan Obiols

Disposem també de botiga amb alimentació, accessoris i perruqueria.

Joan Baptista de La Salle,50 La Seu d’Urgell centreveterinarimoa@gmail.com Telfs. 973 360 558 · 973 355 565 Urgències: 655 902 281

opinió Una sanitat millorada i sostenible?: Andorra + l’Alt Urgell + la Cerdanya /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · Economista i component d’APIA.

l tema de l’assistència sanitària és dels més delicats que hi ha. En aquesta part del món que volem definir com Alt Pirineu –territori que va des de l’Aran passant pels Pallars, Alta Ribagorça, Alt Urgell fins a la Cerdanya– sabem que quan als diaris nacionals o provincials es parla de retallades en el món sanitari les conseqüències a patir seran, com fins ara, sempre les mateixes: o tendència a privatitzacions o a concentracions de serveis en les capitals provincials. I les privatitzacions resulten ser més cares que els serveis públics perquè les fórmules miraculoses es reserven per als mons màgics que ens venen els ultraconservadors i les concentracions provincials porten a serveis col·lapsats on els professionals sanitaris es mouen estressats i moltes vegades malhumorats (per exemple l’Arnau de Vilanova). Des de l’Alt Pirineu, més concretament en aquest cas des de l’Alt Urgell, alguns sectors sempre hem aspirat a tenir una sanitat territorialitzada i planificada com a Alt Pirineu i a més a complementar aquesta planificació amb un bon conveni sanitari, en aquest cas, amb la part andorrana. La racionalitat econòmica, diguem-ne el seguiment dels principis d’austeritat raonables, queda ben assegurada perquè no s’incrementen costos i l’efectivitat de les prestacions sanitàries poden, també de manera molt raonable, millorar. A més del plus de poder accedir a una medicina alhora que de correcció sostinguda, de fàcil proximitat. Des d’Andorra ens temem que això s’ha vist sempre com una carrera d’obstacles: amb una Andorra amb finances públiques suficients qualsevol sortida, en pagant, podia ser bona a base de rebre facturacions d’institucions exteriors al país; a més, quin polític andorrà desitja embolicar-se en unes negociacions tedioses amb Madrid i ai! amb l’estimada i temuda Barcelona. Avui, ara, sembla que les perspectives des d’Andorra poden haver anat canviant, encara que sigui

lleugerament, les finances públiques ja no arriben tan lluny com ans solien i hi ha alguna bona part de l’opinió pública andorrana que ja no veuria amb mals ulls uns convenis que incloguessin els veïns en determinades prestacions sanitàries. I això no seria allò del win-win per a tots? El camí per aconseguir-ho no és senzill però sembla que hi pot haver uns interessos comuns, andorrans, alturgellencs i cerdans, que el faciliten. Parlem d’Andorra, l’Alt Urgell i Cerdanya com a territoris que sumen plegats els mítics cent mil habitants que farien possibles i rendibles inversions com les instal·lacions de radioteràpia oncològica. Autors tan prestigiosos com Antoni Pol i Joan Ganyet, provadament insignes ciutadans d’Andorra i de l’Alt Urgell respectivament, han publicat articles molt suggerents demanant l’estudi de l’ampliació del radi d’influència andorrà cap els seus veïns més addictes. Si bé que ara no parlem de pallaresos, ribagorçans o aranesos, que només en aquests moments presents –i sense que assentem un precedent- els és potser més còmode seguir les aigües dels Nogueres que les de les valls altes del Segre i la Valira. Bé, ara és d’aquelles conjuntures, opino, en què s’ha de fer de la necessitat ( escassetat continuada i creixent dels diners públics), virtut (primfilar inversions prioritzant les més necessàries i emprenent accions socials que fa uns anys es tenien com a no corresponents al nivell de vida del moment ). Tots els que hem tingut responsabilitats públiques sabem que hi ha moments en què s’ha de ser a més d’administrador “bon pare de família”, innovador, perquè les economies públiques no es nodreixen només dels impostos sinó de la capacitat de la demanda interior i les prestacions socials imprescindibles, tot sigui dit en record de sant John Maynard Keynes i a favor de mantenir una bona prestació sanitària per a andorrans, alturgellencs i cerdans.

Els robots són una amenaça?

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

arrerament hi ha un cert rumord que ens avisa que en pocs anys, a causa del desenvolupament de la intel·ligència artificial i a la robotització es perdrà una quantitat notable de llocs de treball a tot el món. Alguns científics i escriptors de ciència ficció, com va ser l’Isaac Asimov, ja ens van avisar fa dècades d’aquest fenomen, que ben pensat tampoc és recent: va començar amb la Revolució Industrial, allà a Anglaterra. On cal posar el límit? Quines feines no s’haurien de deixar mai a un ro6

bot? També Asimov ho va dir: aquelles feines que els humans facin millor que les màquines a un cost inferior. Per exemple: seria possible desenvolupar un programa que es dediqués a escriure novel·les de misteri, però el cost seria tan alt, que és millor deixar

que ho facin els humans. Són més barats i imaginatius, almenys alguns. Tot i així, hi ha programes que fan coses per l’estil. Jo, particularment, ho tinc claríssim: no pujaria en un taxi automàtic, sense conductor humà, per molt que em garantissin la seguretat. Prefereixo trobar-me amb un taxista pesat que no pari de parlar de futbol, que no pas posar-me en mans d’un programa sense sentiments ni consciència. Digueu-me carca! 7

fires Sort prepara una Fira de Tardor plena de novetats /////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Sort

a Fira de Tardor de Sort se celebra des de temps immemorial, el seu origen rau en la necessitat de trobada per la compra-venda de bestiar. Amb el pas del temps, aquest aspecte s’ha anat perdent i ha donat pas a una fira multisectorial en la qual el visitant trobarà des de maquinària agrícola i vehicles fins a un mercat artesanal de productes de proximitat. Malgrat això, amb l’objectiu de mostrar els productes i tradicions pallareses, des de fa dotze edicions, el diumenge al matí al Parc del Riuet, se celebra la Mostra d’Ovella Xisqueta on els ramaders fan una exhibició de costums de pastoreig. També es farà el II Concurs d’Ovella Xisqueta, un concurs que atorgarà el premi a l’explotació que presenti la millor mostra de raça xisqueta. Aquest any tornarem a gaudir de la Mostra de Cervesa Artesana de Proximitat, un espai de tast i degustació amenitzat per actuacions musicals. També gaudirem de la ballada popular de danses tradicionals pallareses. El dissabte a la tarda, tindrà lloc el ja tradicional Concurs de Ratafia que arriba a la seva setena edició. La Fira, que es farà els dies 5 i 6 de novembre, també vol ser un espai que faciliti la generació de sinèrgies entre expositors i visitants i el foment de les relacions comercials, afavorint el consum de proximitat. Per aquest motiu, una novetat d’aquest any serà l’espai Expo Pallars un recinte on empreses, comerços i entitats podran realitzar una presentació dels seus productes i/o serveis durant una hora. Més informació: www.sort.cat

Fotos: Pepe Camps

Casa Feliu TAVASCAN Allotjament, bar, restaurant, al voltant d’un entorn natural ideal per fer rutes de muntanya. Lloc familiar. 8

Telf: 973 623 092 Mòb: 607 999 730 casaruralfeliu@gmail.com 9

fires XV Jornades micològiques del Pallars Jussà /////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp

questa tardor, al Pallars Jussà tornen, com els 15 anys anteriors, les Jornades micològiques. Organitzades pel Consell Comarcal del Pallars Jussà, tenen com a objectiu aproximar a la població l’apassionant món dels fongs. Des del 8 d’octubre fins al 6 de novembre s’aniran desenvolupant les diferents activitats. El programa inclou conferències, tallers, sortida i degustacions de plats cuinats amb bolets oferts per diferents restauradors, productors i distribuïdors de la comarca, als que hem d’agrair la seva col· laboració desinteressada. Aquest any la conferència inaugural està adaptada a l’espai on es farà, el Castell de Mur, on Josep Girbal parlarà dels fongs que creixen en les pedres i com afecten a la conservació de diferents elements patrimonials. Estem pendents de la integració del Projecte Geoparc Conca de Tremp Montsec dins de la Xarxa Mundial de Geoparcs i a l’Epicentre de Tremp, que és el centre d’acollida de visitants, el Jordi Rius ens explicarà la relació que hi ha entre els bolets que trobem amb els tipus de sòls on creixen. A Isona durant tot un cap de setmana els bolets seran els protagonistes amb moltes activitats conduïdes per la Laia Ri-

bas i la Boletus, la 14a fira del bolet d’Isona i Conca Dellà. La novetat d’enguany serà el 1r Boletast, tast de cerveses artesanes i de productes de proximitat. Els boletaires fa dies que estan pendents del cel. Aquest any es presenta força complicat degut a la manca de bolets, ja que les condicions meteorològiques estan sent adverses. A Sarroca de Bellera, el Jaume Llistosella explicarà quina és la base de la relació entre el clima i l’aparició dels bolets, i com el canvi climàtic els pot afectar. I acabarem a La Pobla de Segur on Mariano Gonzalvo farà un taller d’elaboració de plats cuinats amb bolets. Des de l’organització esperem que l’assistència millori l’èxit de les edicions anteriors.

fires La Fira de la Pobleta reuneix el millor bestiar del Pallars

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. ISERN · La Pobleta de Bellveí

és 5.000 persones van visitar, el primer cap de setmana d’octubre, la Fira de la Pobleta, a la Vall Fosca, que va aplegar 72 expositors entre parades i demostracions d’oficis. Només l’exposió “Terrissa del Pallars i la Ribagorça. Gerri de la Sal, El Pont de Suert, Rialp i Salàs de Pallars” la van visitar 1.100 persones. La directora general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Masjuan, va participar als actes del dissabte, la inauguració i el lliurament de premis del Concurs de Cavall Pirinenc Català, juntament amb l’alcalde de l’Ajuntament de la Torre de Capdella, Josep M. Dalmau i altres autoritats locals. Per la seva banda, els ramaders del Pallars van expressar les seves queixes a la directora general per temes com la fauna salvatge i les recents retallades del sector, fets que les darreres setmanes han provocat tractorades arreu de les

comarques pirinenques. En aquest sentit, Teresa Masjuan va dir que trobarien solucions des del seu departament. El diumenge, el actes es van centrar en el concurs de vaca bruna dels Pirineus i la mostra d’altres races de vaca, que van ser salers i xaroleses. Un representant de la Diputació de Lleida va participar a l’acte de lliurament de premis i, en el seu discurs, va expressar el compromís de la Diputació de Lleida per incrementar l’ajut econòmic que s’atorga actualment per algun element innovador que s’incorpori en la propera edició de la fira. Per la seva banda, l’alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, també va mostrar el seu suport als ramaders, i va reivindicar que des dels organismes com la Diputació i la Generalitat es tingui en compte la ramaderia, i es diguin a terme accions perquè els ramaders puguin continuar amb la seva activitat.

fires Esterri reuneix els millors exemplars de Bruna dels Pirineus

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

la Fira de Santa Teresa d’Esterri se celebrarà la 14a Subhasta de vedelles de raça Bruna dels Pirineus del Pallars Sobirà i el 36è concurs morfològic comarcal de la raça Bruna dels Pirineus. La subhasta de vedelles de Raça Bruna dels Pirineus ha esdevingut una activitat d’interès a nivell de tot Catalunya, que ajuda a mantenir la presència d’explotacions ramaderes amb Bruna del Pirineu, a fer la reposició de les explotacions i a donar un valor afegit a la feina que fan els professionals del sector. L’any 2015 es van subhastar 118 vedelles i 17 vedells per toro, dels quals se’n van vendre un 50% a la subhasta aproximadament. D’altra banda, amb el concurs es pretén fer una mostra de les explotacions de la comarca. Es fa una valoració per part d’experts dels animals exposats i s’escullen els millors exemplars del recinte firal, d’acord amb els

criteris de valoració de la raça Bruna dels Pirineus. Finalment s’escullen els animals guanyadors, premiant els millors de raça tenint en compte les següents categories (sempre que hi hagi un mínim de 5 animals per categoria): Vedelles (1 any), Anolles (2 anys), Terçones (3 anys), Terçones amb ve-

dell (3 anys), Vaca, Vaca amb vedell i Toro. Un cop feta aquesta valoració, s’escullen els grans guanyadors, el mascle i la femella millors de la fira. A la fira també es farà una degustació que pretén donar a conèixer el producte d’alta qualitat que es fa al Pallars Sobirà.

Exposició de Cavall Pirinenc i tast de carn de poltre a Esterri //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

es dietes sostenibles són aquelles de baix impacte ambiental que contribueixen a la seguretat alimentària i nutricional de la població en el present, però també en el futur. Per tant, tenen un efecte protector i respectuós amb la biodiversitat i alhora són econòmicament justes i assequibles, i sobretot nutricionalment adequades, innòcues i saludables. I què hi té a veure això amb la carn de poltre? Doncs tan senzill com dir que la carn de poltre és un clar exemple d’allò del que ha de composar aquest tipus de dietes, ja que és un aliment saludable i sostenible. La carn de poltre és una de les més nutritives que hi ha. Aporta, com la majoria de la carn, peix i ous, les proteïnes de qualitat imprescindibles per al desenvolupament i manteniment del nostre cos; però es diferencia pel seu baix contingut en greixos i el seu contingut en ferro força superior. A 16

més a més, és una font d’àcids grassos Omega-3 que, com passa amb el peix blau, li confereixen propietats cardiosaludables. És rica en vitamines i minerals, de fàcil digestió, apta per a tots els públics i especialment recomanable per a nens, joves, esportistes, persones amb anèmia i gent gran.

Actes a la Fira de Santa Teresa, a Esterri d’Àneu, el diumenge 16 d’octubre: -A les 10 hores es farà una exposició de la raça Cavall Pirinenc Català. -I el mateix dia, a les 10:30 hores, es farà un tast de carn de poltre. 17

ESPECIAL FIRA DE

Arrels mil·lenàries, branques noves

Les fires són l’expressió de la gent del territori

////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBERT BATALLA I SISCART · Alcalde de La Seu d’Urgell

////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JOAN REÑÉ i HUGUET · President de la Diputació de Lleida

a primera referència firal coneguda fins ara a tota la península ibèrica és de l’any 1048 i precisament fa referència a la Fira de la Seu d’Urgell, en aquell moment encara no es deia de Sant Ermengol, però ja recollia l’esperit de punt de trobada comercial i de dinamisme que avui també persegueix la nostra Fira. Estem davant, per tant, d’un esdeveniment ben arrelat i fonamentat a la Seu d’Urgell. Aquí és on rau part de la longevitat i l’èxit de la Fira. Ara bé! La més gran de les fortaleses és, sense dubte, la voluntat d’innovar, d’especialitzar, de ser singulars, de ser autèntics... I aquesta ha estat una constant de la Fira de Sant Ermengol en les darreres dues dècades i especialment en aquests darrers anys. La més que referent Fira de Formatges Artesans del Pirineu, que enguany arriba a la 22a edició, i la Fira de Productes Ecològics del Pirineu, aposta nova per aquest any, demostra la voluntat de mantenir-nos fidels a les nostres arrels, però alhora albirar constantment noves oportunitats per fer que tothom que participa a la Fira tingui la millor de les experiències i s’emporti a casa el millor del Pirineu. Benvinguts i benvingudes a la Seu d’Urgell. Gaudiu de la Fira!

Catalunya, el fet firal té una arrelada tradició històrica que es tradueix en una oferta firal molt àmplia i variada, amb certàmens de productes artesanals, agroindustrials i ludicoculturals. En només tres anys, s’ha produït un increment sostingut de nous certàmens fins a totalitzar els 192 que se celebren actualment, distribuïts en més d’un centenar de municipis de la nostra demarcació. La mil·lenària Fira de Sant Ermengol, amb tota la diversitat de manifestacions que hi concorren –fires de formatges, d’artesania i d’automoció; mostres empresarial i ramadera; i venda ambulant– és l’expressió socioeconòmica de tot un territori i la visualització dels seus múltiples i diversos sectors. Amb la convocatòria anual d’aquest certamen, la Seu d’Urgell aposta, una vegada més, per la cultura gastronòmica, de paisatge, de patrimoni, de tradició... i posa en valor uns elements característics i exclusius del Pirineu a partir del foment de productes de proximitat. Des de la Diputació som plenament conscients que aquesta fira té una dimensió socioeconòmica importantíssima, ja sigui com a motor de dinamització social, ja sigui com a altaveu de promoció geogràfica, fet que situa els pobles i les comarques de muntanya en unes noves coordenades de promoció, de creixement i d’oportunitats òptimes per consolidar el present i avançar cap al futur. Enhorabona als organitzadors i expositors, i els meus millors desitjos a la població de la Seu d’Urgell.

ESPECIAL FIRA DE

Un programa ple d’activitats gastronòmiques ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ESPECIAL FIRA DE

El públic de la fira premiarà els millors formatges ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ESPECIAL FIRA DE

Jornades de portes obertes de celebracions o com les empreses s’adapten a les noves tendencies nupcials ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Prullans de Cerdanya

ada cop més els nuvis busquen un casament únic, especial i a mida. El Cerdanya Resort, ubicat a la Baixa Cerdanya, s’anticipa a aquesta tendència i organitza una Jornada de Portes obertes de Celebracions Nupcials, el dia 23 d’octubre de 2016. Es tracta de que els nuvis, abans de decidir on fer la celebració, es puguin informar, veure l’ambient, gaudir de tastets, etc, i aprofitar el moment per resoldre dubtes i preguntes. Al mateix temps l’empresa pot donar atenció personalitzada a la futura parella i poder oferir el servei desitjat als nuvis. Els últims anys Catalunya viu una considerable davallada de celebracions matrimonials. El 2010 es van celebrar 27.178 matrimonis, el 2014 aquesta xifra va baixar fins a 26.823. A les comarques de Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell veiem la mateixa tendència amb un nombre de casaments de 148, 65 i 71 respectivament el 2010 i de 160, 73 i 57 matrimonis en aquestes comarques l’any 2014 (Font: IdesCat). A banda de la devallada de números de casaments, la tendencia és la de viure i buscar un casament original i únic. Les futures parelles ja no es conformen amb un tradicional dinar i prou. El que busquen és un servei molt personalitzat

tant en decoració, com en l’espai de celebració, la gastronomia, l’atenció, i les activitats que s’ofereixen. És per aquest motiu que cada cop trobem més wedding planners (que ho organitzen tot) o empreses que volen destacar en una cura i flexibilitat especial organitzant, per exemple, una Jornada de Portes Obertes de Celebracions. Cerdanya Resort és una empresa de regència familiar situada al cor dels Pirineus, al poble de Prullans, a la comarca de la Cerdanya, tocant a l’Alt Urgell.

Als peus de la Serra del Cadí, la família Isern-Casanovas amb tot l’equip han bastit una oferta de sensacions i atencions sobre tres pilars: Benestar, Família i Natura. És un complex amb diferents restaurants especialitzats en gastronomía local i banquets, i una àmplia varietat d’allotjaments (hotel, apartaments, bungalow o parcel·les) i de serveis i instal·lacions. Compta amb la seva pròpia agència, Discover Pyrenees, que pot organitzar tot el que es demana.

ESPECIAL FIRA DE

Dos cerdans han obert a Barcelona una botiga de formatges artesans de llet crua que es diu la Formatgeria 12 Graus //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// C. JOVÉ · Bellver de Cerdanya

os cerdans, un dels quals és el productor dels premiats formatges del Molí de Ger, han fet quallar un espai on trobar formatges artesans de qualitat d’arreu d’Europa. El Pere Pujol és artesà i ànima de El Molí de Ger, formatges que han rebut nombrosos premis als principals certàmens i fires nacionals. Després de set anys, els seus formatges viatgen arreu del món i ha consolidat els seus productes de llet crua de vaca amb noms de gran qualitat com l’Altejó, el Roques Blanques o el Puigpedrós. La nova aventura d’aquest cerdà ha estat obrir una botiga al carrer Bailén, núm. 238, de Barcelona, prop del Mercat de l’Abaceria, amb el seu amic i soci Marc Martínez, gastrònom i entès en el món del formatge. Ambdós han apostat per un concepte de botiga de formatge molt diferent al que s’està acostumats, d’aquest tipus d’establiments n’hi ha comptats referents a Londres i Madrid. Els formatges que venen no només són els que produeix en Pere Pujol, sinó d’altres coneguts formatges d’arreu de Catalunya, però també de reputats artesans de tot l’Estat espanyol i, fins i tot, d’arreu d’Europa, especialment els més clàssics francesos i italians. La característica que fa diferent 12 Graus és que el consumidor entra en una botiga amb el formatge tot a la vista. L’espai es troba refrigerat a uns dotze graus, temperatura que dóna nom a la botiga, i el client tria aconsellat pel venedor entre una quantitat ingent de bons formatges, tots artesans: “Tenim formatges que en coneixem la seva història, la persona que els fa i l’esforç que hi ha al darrera, perquè sabem que tot costa molt”, explica en Pere Pujol. La voluntat és que el client compri aconsellat pel Marc i el Pere, que coneixen l’elaboració, la maduració i la millor manera de ser degustats. El Marc Martínez, que és qui serà la major part del temps a la botiga, assegura que no és un local gourmet o molt restringit a un públic amb poder adquisitiu alt, sinó per a gent que li agrada menjar bé i és amant dels bons formatges: “Ens hem situat prop d’un mercat com el de l’Abaceria perquè pensem que el nostre client ha de ser gent que aprecia els bons productes i que vol conèixer el millor formatge que es fa a Catalunya, però que també li agraden formatges que arriben de latituds com el País Basc, Castella, França, Itàlia o el Regne Unit”. La inauguració de la botiga es va fer el dimarts 4 d’octubre.

JUAN

650 65 51 96 973 36 00 04 JOAN CASANOVES

647 20 21 73 27

ESPECIAL FIRA DE

El producte és sagrat //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARCEL·LÍ PASCUAL · La Seu d’Urgell

e la mateixa manera que altres regions han evolucionat cap a una cuina quasi de ciència ficció, al Pirineu això no ha estat així. Aquí encara mana la tradició, l’autenticitat i la fidelitat a la història. Productors, restaurants i botigues

TAXI

DIARI A BARCELONA

Marisa Reyero Sortida: 7 del matí, de dilluns a dissabte Tornada: a les 3 de la tarda

Tels. 973 35 37 42 - 657 913 368 28

Anuncia’t a Viure als Pirineus Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62

aposten per rendir homenatge al passat d’un territori ric en productes alimentaris. En un món on el menjar ràpid s’imposa, el Pirineu va en una altra direcció i en aquest viatge cap a les arrels hi trobem un gran nombre de professionals que d’un dia a un al-

tre van deixar tot el que feien (al banc, a la fàbrica o a l’oficina) per entrar a l’obrador i elaborar productes artesanals excel·lents. El Tonho, el Salvador Maura, l’Stephane Orsoni, en són alguns exponents. N’hi ha molts més. Per a tots ells, el producte és sagrat.

Show cooking Cadí Arbeletxe Us convidem a la presentació de la fondue formatges Neu, Serral i Urgèlia Dissabte: 19.30 h. a la carpa de la Diputació Arbeletxe Bio Productes de la nostra horta Diumenge: 12.30 h. a l’Espai Ermengol

www.viurealspirineus.cat SANT ERMENGOL, 22. LA SEU D’URGELL. Tel. 973 361 634 · www.arbeletxe.com

ESPECIAL FIRA DE

Dos joves comparteixen una nova proposta gastronòmica a la Seu

A Pagès, elaboració pròpia d’embotits des de la Seu

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · La Seu d’Urgell

enjar-gaudir-compartir. Aquest ha estat el lema del Pktus des de fa cinc anys i és el que continuarà sent en la seva nova etapa que tot just comença aquest octubre. Perquè, tal com assenyala el Gerard Arimon, que encapçala el nou projecte, “quan les coses, en aquest cas el menjar, es comparteixen, tenen millor gust i es gaudeixen molt més”. Per això, el Gerard i la Maria, que encaren aquest nou repte amb moltes ganes, volen continuar amb la línia de potenciar els productes de proximitat, presents en les seves originals coques de pa de vidre, o en l’àmplia oferta de formatges, però afegint-hi el seu toc i la seva experiència. “Volem completar l’oferta gastronòmica de la Seu i arribar a tot tipus de clients” i per això “obrirem també als migdies oferint diversos plats que els clients podran combinar al seu gust de manera

que tindran l’oportunitat de fer-se un menú a mida”. El nou Pktus oferirà la possibilitat de triar entre diversos plats al migdia per fer un àpat equilibrat i saborós sense renunciar a la innovació, perquè “menjar ha de poder ser una experiència plaent, ja sigui un dinar de feina o d’oci”. I a la nit, continuarà oferint la seva carta, amb les coques de pa de vidre com a protagonistes, barrejant les més clàssiques amb d’altres de noves. “L’oportunitat de seguir amb un

negoci en el qual creiem és el que ens ha fet decidir a fer el canvi i traslladar-nos a la Seu”. Aquest és el motiu pel qual el Gerard i la seva família s’han instal·lat a la capital alturgellenca. “Ens agrada la ciutat i l’entorn i creiem en les enormes possibilitats d’aquest territori”. A més, tal com assenyala el Gerard “la nostra proposta completarà l’oferta gastronòmica de la Seu” aportant més varietat dirigida a consolidar la clientela actual però també a atreure’n de nova.

ra fa un any el jove Agustí Porta Alsina es va fer càrrec de l’establiment A Pagès, de la Seu d’Urgell, on elaboren tot tipus d’embotits i productes càrnics de primera qualitat, basats en la proximitat i l’elaboració artesanal. També hi trobareu tot tipus de formatges. L’Agustí creu amb el producte de proximitat, és un enamorat del Pirineu i segueix pautes artesanals i tradicionals per tal de fer els seus elaborats i els seus plats preparats.

Els sabors dels plats que serveixen A Pagès parlen pr si sols i els productes són aptes per a tot tipus d’al·lèrgics ja que no porten cap tipus de conservant químic, només sal i pebre. Un dels distintius més importants d’aquest establiment són, sens dubte, els plats preparats al gust del consumidor: fan un menú diari de 5 euros que consta d’un primer plat i un segon ben variat. “Volem fer plats tradicionals com els que menjàvem a casa dels nostres avis”, assegura l’Agustí.

Igualment a l’establiment hi fan menús per a festes i convits com ara els canalons de rostit i el tall rodó. “Procurem adaptar-nos al gust del consumidor donant el millor servei i qualitat, així com la comoditat que representa servir un plat que només cal escalfar de forma àgil i pràctica per a la gent molt enfeinada o per a colles grans”, explica l’Agustí.

A Pagès: Elaboració pròpia d’embotits artesans del Pirineu.

www.xarcuteriapageslaseu.blogspot.com

Llorenç Tomàs i costa, 74 · La Seu d’Urgell Tel. 973 360 850 · xarcupagesagusti@gmail.com

es de fa 6 anys la Taverna d’Organyà ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes pròpies, i especialitats de la casa com els centollos farcits o els pinxos ‘morunos’ de carn de corder i de porc. El menú consta de 19 plats de primer, 22 de segon i té un preu de 8,95 euros, amb molta varietat en plats per als més petits de la casa. També hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans d’Organyà... Plats per prendre al local però tambe per emportar-se a casa. L’horari d’obertura és a les 9 del matí i està obert tot

el dia fins ben entrada la nit. Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menú, i la resta de plats durant tot el dia. Organyà · Av. Santa Fe. Tel: 973 383 420

ESPECIAL FIRA DE

Iogurts, flam d’ou , flam de vainilla , flam de mató, flam de cafè, formatges , mató, formatge fresc, crema catalana, pastís de formatge,.... Comprar online:

www.lacticsmasellladre.cat

Ens trobareu, com sempre, a la Fira de Sant Ermengol

Mas Lladré s/n · 17512 Lles Lloses · Telèfon: 972 703 095

C/ Sant Jaume, 5 - Isona Tel 973 664 172

Cuina del Pallars al restaurant l’Hortet de Montardit de Baix La cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a dos quilòmetres de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Restaurant l’Hortet, un restaurant rústic amb llar de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits. Un establiment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin. Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de Baix per tal d’iniciar un projecte gastronòmic inspirat en l’entorn. Fan servei de restaurant tots els migdies, a excepció dels

dilluns que fan festa. Com a promoció d’obertura de l’Hortet fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Es fa cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa i amanides fetes amb productes de proximitat. També s’han de destacar els postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana... Servei de restaurant als migdies, i a les nits (reserva prèvia). Reserveu pels sopars dels divendres i dissabtes. Bon profit! Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792 Correu: lacuina.cat@gmail.com

Us desitgem una bona fira!

Els dies de mercat obrim a les 5h30 de la matinada Plaça Patalin, 3 (al costat de la Floristeria la Serra) · La Seu d’Urgell T. 873 498 452 · Reserves al 603 719 358 Cuina de muntanya, cargols, carns a la graella, al forn, trinxats, esmorzars de forquilla, arrossos de muntanya i productes de temporada i de proximitat, Km0.

Crta. N-260, km 233,5. Adrall. Tel. 973 38 71 18

ESPECIAL FIRA DE

El Molí del Pau: oli verge extra de la Noguera

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

A Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol... Menú diari: 10,50 euros. Cap de setmana: 15,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338

Local ampli i molt acollidor. Us desitgem una molt bona fira i us hi esperem!

Nova botiga a la Pobla de Segur L’Eugènia, la propietària aposta per la venta de proximitat, oferint diversos productes locals, ecològics, i també gourmet. Al Rebost hi podreu trobar: Galetes del Pallars, fruits secs de la Vall d’Àger, oli i melmelades de la Vall de Barcedana, mel de Pobla i Gramuntill. Diversos embotits artesans com xolís d’Isona, girella de Pobla o llangonissa de Sentís. Varietat de formatges de Corroncui, Surp, Ossera, Almacelles, Albió, Basturs i Puigcerver; Iogurt d’Ainet, truites de Tavascan. Productes ecològics, sense gluten, vegans, llegums, cereals, tes, infusions naturals, herbes del Pàmies... I el celler amb vins ecològics, de proximitat, cerveses artesanes locals com la Ctretze i la Redorta i altres d’importació; licors coneguts com la ratafia dels Raiers o el Licor de Cassis, caves, champagnes...

grària Cal Pau és una empresa familiar dedicada a l’agricultura des de fa dues generacions, a la producció i la venta directa d’oli d’oliva verge extra sota la marca Molí del Pau. Situat en un dels antics molins de la població d’Os de Balaguer, avui en dia reformat i visitable, al Molí del Pau continuen l’antiga tradició de la producció d’oli d’oliva verge extra i, a més, ofereixen als visitants la possibilitat d’adquirir els productes que elaboren a la seva botiga, el Rebost dels Vilars. Al Molí del Pau fan tot el procés d’elaboració dels seus productes, des de la neteja i la mòlta de les olives i l’extracció de l’oli fins a l’emmagatzematge, l’envasat i la posterior venda, bé sigui a través de distribuïdors, directament a la seva botiga o a les fires artesanes d’arreu de Catalunya per a promocionar i vendre el nostre oli d’oliva verge extra. La seva producció d’oli d’oliva extra

verge és majoritàriament 100% arbequina, fet que dóna com a resultat un oli força afruitat i aromàtic. www.molidelpau.cat info@molidelpau.cat OS DE BALAGUER Tel: 973 43 80 98 · 635 479 694

Veniu a degustar el menú especial fira

25 € per persona

Reserveu taula

Us desitgem una molt bona fira! Av. Pau Claris, 24. Tel. 973 354 620 La Seu d’Urgell www.avenhotel.com reserves@avenhotel.com

BAR RESTAURANT

Menú econòmic, esmorzars casolans i de forquilla ben complerts, tapes variades, sopars...

GRAN SOL VA N È GER Carretera Nacional 260, km 230. Telf. 973 35 36 66

ESPECIAL FIRA DE

Endesa obre un Espai Patrimonial a la central de Talarn ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Talarn

a companyia Endesa i els ajuntaments de Tremp i Talarn han impulsat la creació d’un Espai Patrimonial a la central hidroelèctrica de Talarn. L’obra ha consistit en la rahabilitació d’un antic taller elèctric que s’ha condicionat per acollir una sala d’exposicions permanent i us espai cultural visitable, gestionats per l’administració local, i on s’ha ubicat de forma fixa la mostra “El Pallars il·lumina Catalunya”, que compta amb una trentena de peces cedides pel Fons Històric de la Companyia que, en els darrers anys, han estat exposades en diversos municipis d’arreu de Catalunya. Com a complement de l’exposició, que compta amb una trentena de peces cedides pel Fons Històric d’Endesa, també s’ha realitzat una petita intervenció per tal de poder observar la sala de màquines i el funcionament de les instal·lacions. L’acte d’inauguració de l’espai, que es va fer el passat divendres dia 9 de setembre, el van presidir la directora general d’Endesa a Catalunya, Isabel Buesa, l’alcalde de Tremp, Joan Ubach, i l’alcaldessa de Talarn, Inés Moré, acompanyats de la resta de membres dels consistoris de la zona i altres autoritats locals. Renovació tecnològica a Canelles D’altra banda, Endesa ha fi-

nalitzat recentment tasques de renovació tecnològica a la subestació Canelles, de la central hidroelèctrica de qui pren el nom ubicada al terme municipal d’Os de Balaguer, a l’Alta Noguera. Aquesta actuació ha suposat una inversió de 93.550 euros aportats íntegrament per la companyia Endesa i ha consistit en la substitució de les proteccions de quatre línies així com del sistema de telecontrol i telecomandament, per sistemes d’última generació. La millora reforça directament la xarxa d’alta tensió així com la seguretat del servei a quatre municipis de la comarca de la Noguera (Albesa, Algerri, Castelló de Farfanya i Ivars de Noguera), altres quatre del Segrià (Alfarràs, Alguaire, Almenar, la Portella) i un de la Franja (Castillonroy).

Tel. 973 360 361 · Mòb. 630 483 371

NUCLI ZOOLÒGIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: n.L- 25/00041

ESPECIAL FIRA DE

COMPRO ANTIGUETATS Senterada 627 606 919

daninature78@yahoo.es www.daninature.com

· JOGUINES · CARTELLS ANTICS PUBLICITARIS, · COL·LECCIONS, · EINES DE CAMP... Telf. 677 42 41 43

ESPECIAL FIRA DE

Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

La Peça d’Altron enguany fa 25 anys que elaboren formatges ar-

tesans. Els seus formatges són fets amb llet crua de vaca, elaborats a l’obrador propi i curats en una cava seguint el procés natural per tal que fermentin amb tot el temps del món. Així surt el Serrat, el formatge més conegut de la casa, premsat i sense forats de llarga curació. Igualment elaboren el tupí tradicional de la Vall d’Àssua i de curació llarga. I encara d’altres com el formatge tendre, el semicurat, el curat i vell, el fumat i el formatge en oli amb herbes aromàtiques.

Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com

Bar restaurant Terminus El Bar Restaurant Terminus, situat a l’entrada de Térmens, a tocar de la carretera C-13 que va a Lleida, és un establiment històric, que compta amb nova gerència. Si hi pareu hi trobareu una bona proposta d’esmorzars de forquilla, així com dinars i sopars casolans, amb l’especialitat en brases i plats tradicionals. Es tracta d’un establiment amb tradició local, com a punt de trobada d’amics i veïns del poble, però també viatjants que passen per la carretera i paren a menjar o, simplement, a fer el vermut o unes tapes.

El restaurant disposa de zona d’estacionament privat i una gran terrassa exterior. Una de les novetats d’enguany de l’establiment és l’organització de tot tipus de festes i celebracions familiars o amb amics. A més, els dissabtes i diumenges també s’hi pot trobar un ambient més festiu per als joves. Bar restaurant Terminus c/ carretera, 69 Térmens (La Noguera) Telèfon: 620 213 824

educació Sis preguntes freqüents sobre Kids&Us /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Laura Moliné · Directora de Kids&Us La Seu d’Urgell

. Com volem que aprenguin els nens? A través de jocs, cançons i activitats estimulants. Totes les activitats de la classe tenen una finalitat comunicativa i estan pensades per anar consolidant i ampliant els continguts i objectius de cada curs. 2. Quins objectius té Kids&Us? Volem que, des del primer dia, els nens tinguin contacte directe amb l’anglès, que interioritzin la gramàtica elemental de manera natural i espontània, que siguin capaços de comunicar-se, que tinguin una bona pronúncia i desenvolupin una bona comprensió oral, encara que no ho entenguin tot paraula per paraula, i que trobin més senzill l’aprenentatge de l’anglès en general. 3. Quants dies a la setmana vénen els nens a classe? Fins als dos anys, vénen a classe 45 minuts, un dia a la setmana. Des dels tres anys i fins que comencen a llegir i escriure, vénen un dia, una hora a la setmana, i el primer any que introduïm la lectoescriptura, les classes duren una hora

i mitja. A partir d’aquest moment, els estudiants vénen a classe dos dies a la setmana i les classes tenen una durada d’una hora, primer, i d’una hora i mitja, més endavant. 4. I amb aquesta estona de classe, n’hi ha prou? Definitivament, no. Si els nens només vinguessin a l’escola un dia a la setmana, fessin la classe, marxessin i allà acabés l’anglès, no n’hi hauria prou. No podem parlar d’aprenentatge natural i que aquest es dugui a terme en el context artificial de la classe. És per això que és tant important l’escolta del CD a casa (10 minuts). 5. Per què cal escoltar una pista d’àudio cada dia? Creiem que una exposició continuada a l’idioma és fonamental per a l’aprenentatge. Els nens escolten una pista d’àudio, la interioritzen, però no la comprenen, i la funció de la professora és posar-ho en context dins la classe perquè la vagin “decodificant”, sense passar mai pel català. A més, no cal dir que l’oïda s’acostuma a la comprensió, la musicalitat i

Kids&Us La Seu d’Urgell la pronúncia de l’anglès.   6. Per què comencem a llegir i escriure en anglès més tard que a l’escola? Hem comprovat que la lectoescriptura en anglès es duu a terme amb molt més èxit i de manera menys feixuga si el nen, abans de començar a escriure, ha tingut un input oral molt ric. De fet, en la nostra llengua materna no comencem a parlar, llegir i escriure simultàniament, sinó que primer aprenem la llengua i posteriorment aprenem a llegir i escriure-la. Kids&Us La Seu d’Urgell C. Comtat d’Urgell, 28 Telf. 973 04 64 45 / 657 30 31 90 laseudurgell@kidsandus.es http://laseudurgell.kidsandus.es

Èxit del curs d’estiu de la Universitat de Lleida sobre “La Història, els Llocs i el Patrimoni a l’Alta Ribagorça”

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Redacció · El Pont de Suert

quest curs, celebrat durant l’estiu, ha estat incorporat dins del conjunt d’ofertes docents, culturals i de lleure que integren la Universitat d’Estiu de la UdL de 2016. Els seus objectius són: introduir als participants en un relat integrador dels elements de l’entorn i els condicionants ambientals i humans en la humanització de l’espai, en una perspectiva històrica a l’entorn del Monestir de Lavaix i aplicada a la pràctica del senderisme. El curs es va estructurar en tres jornades que combinaven senderisme i presentació dels temes a tractar, sempre mirant de plantejar-lo com un procés obert a una reflexió i un debat, es va iniciar amb la presentació al Palau Abacial del Pont de Suert i va dedicar una jornada al coneixement del Monestir de Lavaix i el seu temps: les 44

estratègies monacals i l’impacte del monestir en la implantació humana a les valls ribagorçanes, el seu creixement i decadència, els dèficits i necessitats. El dia 8 d’agost es va partir des de l’ermita de Sant Salvador d’Irgo amb les complexitats del paisatges físic i cultural, i senderisme suau i la darrera jornada es dedicà a Erillcastell amb la

lluita per la memòria, i senderisme una mica exigent. El curs, organitzat per la UdL i el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, comptà amb la participació de Jordi Suils, professor universitari adscrit al departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i el seu equip docent, integrat per diferents especialistes locals. 45

Lloguer i vendes de tot tipus · Pisos · Cases rústiques · Xalets · Apartaments, ...

Tel. 973 35 54 62 Mòb. 639 346 745 arpi_construccions@hotmail.com

Demaneu informació sense compromís.

Tramitem la seva hipoteca. Tel / Fax. 973 924 360

Regència d’Urgell, 41, baixos La Seu d’Urgell

Distribuidors exclusius de Pikolin i Bultex Ofertes permanents amb sofàs i matalassos Servei per a tot el Pallars, la Cerdanya i l’Alt Urgell

Fem TAX FREE

HORARIS:

de dilluns a dissabte. Matí: de 10 a 13:30 h. Tarda: de 17 a 20 h. Diumenge tancat.

Regència d’Urgell 41, baixos · La Seu d’Urgell Tel. 973 350 861 · lacasadelmatalas@gmail.com 48

cultura Un poble que creu en la cultura ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// J. FELIU · Tragó

er segon any consecutiu, un grup de veïns de Tragó, poble del municipi de Peramola, han organitzat el Premi Guillem de Belibasta, un certamen literari que ha reunit escriptors d’arreu del Països Catalans. El guanyador d’enguany ha estat Joan Graell amb l’obra “Començar de zero”, un relat de ficció ambientat a les comarques pirinenques. Té un mèrit extraordinari que des d’un petit poble com Tragó es dugui a terme un premi literari tan ambiciós com aquest Guillem de Belibasta. Enhorabona!

Obrim dijous, divendres i dissabte

DIJOUS DIA DEL CLIENT amb el 10% DE DESCOMPTE EN TOTS ELS SERVEIS. PERRUQUERIA UNISEX. LA SEU D’URGELL. Telf. 973 35 10 77

salut i benestar Estic com el temps!

Deures, sí o no?

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CARMEN PALMA · Especialista en teràpies naturals

uantes vegades hem dit o hem escoltat això! Sense haver-hi evidències científiques que ho confirmin, els canvis de temps ens afecten, tant física com psicològicament seguim notant quan ha de ploure, quan s’acosta una tempesta o quan canviaran les temperatures. Aquests símptomes que ens converteixen amb meteoròlegs aficionats s’agreuxen quan tenim operacions sobretot d’articulacions, però encara que no tinguem intervencions mèdiques, notem els canvis de pressió amb símptomes com mal de cap, vertígen, oïdes sensibles, ansietat, cansanci o, fins i tot, tristor. Els fets que motiven aquests canvis i les raons de perquè no tothom els nota igual, ens fan adonar-nos que tots som únics, i que no som científicament idèntics. La ciència ben aplicada ens pot aportar moltíssims beneficis, però seguim buscant una resposta completament lògica al complex funcionament psicològic humà. Sempre insisteixo amb la individualització d’un tractament homeopàtic, precisament per la nostra exclussivitat a l’hora de pensar, sentir i expressar. Igual que no hi ha dos persones idèntiques no existeixen símptomes idèntics. Ni podem controlar la natura ni la forma en què ens afecta, però el que si podem fer amb homeopatia és mantindre els

salut i benestar

símptomes molestos i que alteren el nostre benestar a ratlla. És a dir, controlar i evitar els símptomes que fan que no ens trobem bé amb els canvis de temps. Quan el temps ens digui que venen canvis, és el moment ideal per començar un tractament homeopàtic. Ja sigui per reforçar defenses de manera general, ajudar al nostre cos a superar el cansanci i esgotament físic o mental, reforçar articulacions, o ajudar-nos amb la preparació d’exàmens. Les aplicacions de l’homeopatia són tan nombroses com els símptomes que nosaltres podem experimentar. L’èxit de què funcioni, no obstant, és tant trobar un tractament correcte com també tindre paciencia i constància a l’hora de seguir-lo. Aquesta és l’única condició idèntica per a tothom. Si ens deixem ajudar, l’homeopatia ens pot sorpendre. Coneixer-la és estimar-la.

Carmen Palma Llicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ANNA GARCIA i NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

n debat que escoltem sovint en el món de l’educació i entre pares és el de la necessitat i/o eficàcia dels deures a casa. Com en totes les qüestions que ens envolten no falten els detractors i els defensors de les tasques escolars a la llar. Nosaltres com a professionals en psicopedagogia quan ens pregunteu, defensem l’existència d’un equilibri. Des del nostre punt de vista, els deures han d’existir, si bé els educador@s haurien de tenir en compte les idiosincràsies dels seus alumnes, sent realistes a l’hora de posar les tasques. Com ser realista? Doncs, analizant la societat actual. Pensar que les criatures després de fer les 5 o 6 hores i mitja de la jornada escolar han de continuar realitzant feines a casa es pot percebre injust, defensant que quan un adult surt de la feina no s’emporta deures a casa. Però aquesta idea no és del tot certa. Són molts els adults que a casa continuen treballant en tasques relacionades amb les seves feines i, a més, estan plens d’obligacions domèstiques o imposades per ells mateixos. Anem a posar la mirada en els canvis que ha patit la societat i les conseqüències que ha pogut tenir en la qüestió que ens plantegem. La incorporació de la dona al món laboral exposa els fills a un increment de la jornada amb hores d’activitats extraescolars, excessives en molts casos i que, cada cop més, s’imposen com

Tel. 973 35 38 55 hores convingudes

una moda que tots han de seguir. Aquest fet redueix el temps que queda als nens i augmenta el cansament de forma inversament proporcional. En aquestes situacions les famílies haurien d’analitzar i gestionar el temps de manera més adequada. Penseu que al vespre és molt complicat que un nen treballi i es concentri de manera adient. Per una altra banda, estem en una època de generacions més formades i, per tant, més competitives, les persones amb més capacitat de treball i sacrifici són les que arriben més lluny en els seus propòsits. Ens estaríem equivocant si retirem obligacions i capacitat d’esforç en el dia a dia. Els deures són rutines i les rutines es converteixen en hàbits. Els hàbits augmenten la capacitat d’organització de les persones, que és una de les demandes més grans que ens arriben a les nostres consultes. Us recordem que els deures són responsabilitat dels vostres fills i això és el que heu de transmetre com a pares des de ben petits. La vostra és el coneixement i la supervisió de la tasca. En el cas de nens amb dificultats d’aprenentatge o altres problemes estaríem parlant d’una altra temàtica. Hauríem de mirar el deures amb bons ulls, transmetre aquesta idea als nostres fills, pensant que són l’oportunitat i trampolí per arribar a ser adults amb organització i capacitat de sacrifici. El millor llegat que li podeu deixar és aquest esperit de lluita i esforç.

Tel. 973 35 17 07 de dimarts a dissabte matí: de 10 a 13 h · tarda: de 17 a 20 h La Seu d’Urgell · Camp del Codina, 5, local 4.

Concurs Tradicional de Cavalls a la Fira de Puigcerdà. Foto: Anna Solans

Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La Vedelleta Reula

Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils (la història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als més petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres d’excursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori. Tot pensat i fet des del Pirineu. Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La vedelleta Reula 9. L’Últim llop de la Cerdanya 10. Les gallines d’Aristot 11. La sopa de pedres www.edicionssaloria.com

t! Noveta

Exposen a Bolvir uns 100 gravats sobre fusta de les aquarel·les de Dalí

Els meteoròlegs apunten que tindrem un hivern amb neu abundant

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Bolvir

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// TEXT: M. PASCUAL / FOTOS: JOSEP MARIA COSTA · Das

l dia 1 d’octubre es va inaugurar una nova exposició al Museu Espai Ceretània de Bolvir. I no és una exposició que pot passar desapercebuda. Es tracta d’una mostra que reuneix 100 gravats de les aquarel·les que Salvador Dalí va pintar entre els anys 1951 i 1960 per il·lustrar la Divina Comèdia de Dante, organitzada per “Les éditions d’Art les Heures Claires de Paris”. Les 100 aquarel·les segueixen el llarg viatge de Dante, en el que el seu amor platònic, Beatriu, es conduïda per Virgili a l’Infern, el Purgatori i el Paradís. L’any 1300 Dante va començar la redacció dels versos d’aquesta obra magna.

Cedeixen a l’Arxiu de Cerdanya la biblioteca de l’historiador Maties Delcor

Els pagesos de Cerdanya protesten per la retallada dels ajuts al sector

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

///////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Farga de Moles

D’esquerra a dreta, l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, Josep Alujo, Monique Greiner, Erola Simon i Conxita Pons.

l poble de Das va acollir, el primer dissabte d’octubre, una trobada de meteoròlegs catalans que, dues vegades a l’any, convoca l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM). La trobada va servir per reflexionar sobre la climatologia actual i, tot i la sequera dels darrers mesos, i la calor del setembre i de principis d’octubre, la majoria d’observadors meteorològics van apuntar que aquest podria ser un hivern extremadament fred i de fortes nevades. La trobada, que es va fer amb el suport de l’Ajuntament de Das i de l’estació d’esquí de Masella, va reunir uns 120 observadors de tot Catalunya.

Maties Delcor.

Fotos: Josep Maria Costa

l passat 23 d’agost, familiars de l’historidor cerdà Maties Delcor, Josep Alujo i Monique Greiner, i l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, van signar un contracte de cessió, pel qual la biblioteca de recerca de Delcor queda dipositada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i a disposició dels investigadors. La família Delcor ha volgut fer donació al municipi de Puigcerdà de la biblioteca personal del seu oncle, mossèn Maties Delcor (Palau de Cerdanya 1919–Montpeller 1992). L’objectiu de la família és mantenir la integritat d’aquesta gran biblioteca de recerca i que pugui ser consultada pels usuaris de l’Arxiu. Delcor era fill d’un pastor de Palau de Cerdanya. Va interessar-se de ben jove per l’estudi de la llengua catalana, per la història i l’art de la comarca, una passió que va cultivar sempre de forma paral·lela als seus estudis professionals. Delcor va seguir la carrera religiosa. Es va formar en filosofia i teologia i va ser ordenat sacerdot a Perpinyà el 1947. Va dedicar la seva vida a investigar les llengües semítiques, l’Antic Testament i els manuscrits del Mar Mort. Els darrers anys va ser catedràtic a l’École Pratique de Hautes Études de la Sorbonne de París. 56

nió de Pagesos denuncia que la reducció en els ajuts a la ramaderia i l’agricultura de muntanya fan perdre 553.981 euros a la Cerdanya i 419.996 a l’Alt Urgell. Per aquest motiu, el sindicat va mobilitzar pagesos de la Cerdanya i l’Alt Urgell que van protagonitzar, el passat dia 30 de setembre, una marxa de vint tractors d’anada a la duana de la Farga de Moles i tornada a la Seu d’Urgell per protestar contra les importants retallades als ajuts de ramaderia i agricultura ecològiques i indemnitzacions compensatòries. El sindicat ha tornat a denunciar que les imposicions de la Comissió Europea, determinades decisions de la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, i la retallada d’un 20% dels imports d’ajuts agroambientals en agricultura i ramaderia ecològica del nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) efectuada també pel Departament, han provocat que els ramaders ecològics de muntanya perdin de mitjana més d’un 50% dels ajuts respecte a l’anterior PDR. Aquest fet suposa que les 29 explotacions beneficiàries de l’ajut del 2015 de ramaderia ecològica de la Cerdanya i les 23 de l’Alt Urgell deixaran de percebre, respectivament, 38.112,59 i 26.944,45 euros. 57

El Grup de Recerca de Cerdanya impulsa els estudis històrics locals //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

na de les moltes propostes culturals organitzades aquest estiu pel Grup de Recerca de Cerdanya va ser la conferència celebrada el passat 30 d’agost a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà. La va fer Gerard Cunill i es va titular “Jaume Vigorós, nou pintor puigcerdanès del segle XIV”. El jove Gerard Cunill va trobar informació sobre el pintor Vigorós cercant informació testamentària a l’Arxiu Comarcal. De la documentació trobada s’han pogut reconstruir molts detalls de la vida del pintor puigcerdanès i també s’han establert algunes hipòtesis per verificar possibles obres seves.

Conferència a Puigcerdà sobre els jueus i l’Egipte persa //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

imecres, dia 31 d’agost, a les 19 hores, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà va tenir lloc la conferència “Els jueus i l’Egipte persa i ptolemaic”, a càrrec d’en Josep Padró i de la Conxita Piedrafita. L’acte s’emmarcà dins del cicle d’estiu “a l’estiu, RECERCA’T!”. Els ponents van parlar de la presència de jueus a l’Egipte conquerit pel persa Cambises II, especialment de la important colònia de l’illa d’Elefantina i posteriorment per Alexandre el Gran, a la ciutat fundada per aquest d’Alexandria.

L’historiador Xavier Oller analitza les fortaleses de Vauban //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

issabte, dia 24 de setembre, a les 19 hores, a la Sala “Sebastià Bosom” de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya, a Puigcerdà, va tenir lloc la conferència titulada “Les fortaleses de Vauban”, a càrrec de l’historiador Xavier Oller. Oller va fer una extensa introducció a l’època de Vauban, i posteriorment va parlar d’algunes de les fortaleses que va construir aquest arquitecte militar francès, especialment de les més properes a Cerdanya. Aquesta conferència s’emmarcà dins de les activitats de la Setmana Europea del Patrimoni.

Anuncia’t a Viure als Pirineus

L’estany de Puigcerdà amplia la El Caprabo d’Alp regala una cisfamília amb quatre tirons tella de productes de proximitat //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Alp

’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Puigcerdà ha introduït dos parelles de tirons de l’espècie xibec (Netta rufina) a l’estany de Puigcerdà. Seguint amb la línia de l’any passat, quan també es va fer una acció similar i es van incorporar dos parelles de tirons de l’espècie Morell de plomall i 2 parelles d’oques salvatges, el que el consistori de la capital de la Cerdanya vol aconseguir és dotar i repoblar el parc Schierbeck amb diferents varietats d’aus.

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

a jove cerdana Sílvia Pons Blanquer va ser la guanyadora del sorteig d’una cistella de productes de proximitat de la Cerdanya i l’Alt Urgell, gentilesa del CAPRABO d’Alp. El sorteig, organitzat per CAPRABO i per VIURE ALS PIRINEUS, es va fer en el marc de la I Fira de Productes de Proximitat de la Cerdanya i l’Alt Urgell celebrada a Alp el passat dia 10 de setembre, un esdeveniment que va facilitar el contacte entre els artesans alimentaris i els clients dels seus productes.

www.edicionssaloria.com

Nutrició per dintre i per fora!

Vine a probar els nous tractaments de TRICODIETA i et convidem a probar els sucs bio de mango i taronja. L’alimentació també és un factor a tenir en compte per al nostre cabell.