Viure als Pirineus Juny 2017 by Plandora Continguts

www.viurealspirineus.cat

Únic escorxador de porcí de l’Alt Urgell Pernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques

Tenim bull donja,

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 184 · juny 2017

una especialitat única que només trobaràs a Casa Bernadí

També productes sense gluten Troba’ns a la Seu d’Urgell i Noves de Segre:

Dansa i música a les Valls d’Àneu!

La Seu d’Urgell c. Major, 18 T. 973 352 148 Noves de Segre T. 973 387 147

DANSÀNEU, FESTIVAL DE CULTURES DEL PIRINEU: DEL L’1 AL 9 DE JULIOL

Propera obertura a la Seu d’Urgell C/ Bisbe Iglesias Navarri, 44, baixos. La Seu d’Urgell. Tel. 973 35 48 94 · info@greentek.cat

núm

184

Tema de portada

13 Val d’Aran www.viurealspirineus.cat núm: 184 · juny 2017

16-17

Belluga’t per la Cerdanya

33-48 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual ALT URGELL Marcel·lí Pascual PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativadisseny.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus

viurealspirineus@yahoo.com

@AmicsPirineu

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

agenda 23 de juny Baixada de Falles Boí, Casós, El Pont de Suert i Vilaller

portada

Es Fadrins, de Vielha, van actuar l’any passat al Festival Dansàneu

SaloriaEdicions

opinió Una mica de ciència. Viatjant a les estrelles

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ i CASTRO · Puigcerdà

a poc va sortir als mitjans de comunicació que un magnat rus –Yuri Milner– havia decidit finançar una expedició a l’estrella més propera a nosaltres, Pròxima Centauri, que es troba a uns 4 anys llum de la Terra. Aparentment es tracta d’una tonteria, ja que la nau més veloç que ha construït mai l‘home trigaria milers d’anys en arribar-hi, de tant lluny com està l’estrella més “propera”. Però el cert és que la cosa no és tan senzilla. No es tracta d’enviar-hi una nau, sinó un exèrcit de microxips propulsats per veles reflectants que serien impulsades per una bateria de rajos làser extremadament potents. La llum, encara que no ho sembli, pot transferir moviment a un objecte. El que passa és que dins d’una atmosfera densa com la nostra, això no es

percebeix. Però en el buit, un làser potent pot impulsar a grans velocitats una superfície reflectant, segons diuen les lleis de la física. Això permetria enviar un munt de micronaus a Pròxima Centauri en només 20 anys! Aquestes micronaus assolirien una velocitat propera al 20% de la velocitat de la llum, cosa que és moltíssim. Un cop arribessin allà no tindrien ni temps de frenar i enviarien unes poques dades sobre l’estrella, potser imatges i tot. Potser, informació sobre possibles planetes al voltant de l’estrella.

El cert és que el projecte es preveu molt car i la tecnologia necessària per dur-lo a terme encara no existeix, però sembla ser que els responsables del projecte són optimistes, ja que tot i que la tecnologia no existeix encara, res no sembla impedir que es podrà desenvolupar en potser un parell de dècades. El projecte està apadrinat pel conegut científic Stephen Hawking.

opinió

opinió Festes que cal celebrar

La independència de Catalunya, garantia per a l’Aran

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · Economista i component d’APIA grup pirinenc d’opinió

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CARLES BERCHÉ · Membre de l’Executiva d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Alt Urgell

l nostre calendari de festes es basa essencialment en fets religiosos que al pas del temps s’han convertit en festes culturals. Quina festa no hi ha de base més religiosa que el Nadal i en canvi és una de les festes més culturalment acceptades com una època de bona voluntat i d’un cert amor al proïsme. La mateixa Pasqua és d’un tronc religiós fortíssim, gairebé amb la mateixa fortalesa que té com una autèntica festa d’introducció al bon temps, tan necessari per a qualsevol expansió humanista. Però jo ara voldria proposar la celebració o la potenciació de dues festes, una de ben republicana, la del 14 d’abril. Una altra la de l’u de maig, laboralista, que ja existeix però que a casa nostra, a la Seu, al nostre Pirineu, cal fer més popular. I no entraré, per la complicació del tema, amb quines dues festes haurien de ser les substituïdes, si és que cal fer-ho. La festa del 14 d’abril és, com podeu fàcilment endevinar, essencialment republicana i aquí sí que es podria discutir l’existència de la del 12 d’octubre que està basada en una concepció de la hispanitat bel·licista i colonitzadora i que en temps del gens enyorat Francisquet, el del Valle de los Caídos, també es pretenia com emblemàtica de la raça espanyola. No res més oportú en aquests moments que vivim que introduir en la nostra moral social una commemoració festiva de la lluita pacífica i democràtica per la llibertat que varen portar a terme els pobles hispànics, que amb una necessària amplitud de mires han d’incloure els portuguesos. Implantem, doncs, el 14 d’abril com una festa republicana, essencialment catalana i espanyola a la vegada. Basem en fonaments importants la imprescindible solidaritat i tolerància, i paciència, que en el futur haurà d’exercir la ciutadania autoconsiderada catalana o / i espanyola. Crec que fins i tot a Europa, la gran esperança, i a Andorra, la nostra estimada veïna,

es veuria amb molta simpatia aquesta festa com l’inici de la fi del carpetovetonisme imperant en els territoris de la pell de brau. La festa de l’u de maig ja es celebra a la Seu, a Andorra, al Pirineu, amb intermitències i amb declaracions més o menys voluntaristes. A les poblacions més grans és una festa més celebrada si bé que tocada per un cert aire de rutina. I segurament és la festa que més caldria revitalitzar a les nostres comarques pirinenques o a la mateixa Andorra. Caldria fer una reivindicació clara d’una de les institucions més martiritzades per una certa ignorància manipulada, els sindicats. Quina institució hi ha més important que el sindicalisme per mantenir una cohesió social, per defensar els drets bàsics dels contractats laborals, per contribuir a un bon repartiments dels beneficis empresarials quan hi són, per defensar amb força l’activitat econòmica productiva, per ensenyar a no tenir por als avenços tecnològics... L’altre dia, en una tertúlia dirigida en francès, a l’Ateneu de la Seu, pel Ian Marais, un bretó d’importació urgellenca, uns nois, en principi progressistes i potser fins i tot amb sentiments anticapitalistes, abominaven dels sindicats com si fossin una invenció diabòlica. Fins aquí hem arribat !! Si en alguns sectors populars i en les barres de molts bars es dimonitzen institucions com els sindicats, a part de tirar-nos pedres a la nostra teulada obrim la porta a la creu gamada, que avui se sap camuflar amb els més variats discursos. La festa de l’u de maig podria ser, fins i tot a casa nostra, una barrera a tanta demagògia interessada i un clam molt pràctic per a una societat més justa. Goso pensar que tant per al 14 d’abril com per a l’u de maig cal que tothom, quan dic tothom vull dir els responsables locals dels partits progressistes i on n’hi hagi, dels sindicats, sàpiguen sortir de la seva botigueta particular, unir forces fugint dels protagonismes individuals i permetre que els ideals republicans i laboralistes ocupin festivament els nostres carrers. Cal fugir de creure que determinades manifestacions només es poden fer a les grans ciutats. Les comunitats com les nostres tenim tot el dret a seguir organitzant processons, calderades, fins i tot botifarrades, però amb el mateix interès cívic hem d’organitzar tan manifestacions per l’ideari republicà com manifestacions per la dignitat i la justa compensació del treball.

l suport a la independència a la Vall d’Aran és el més baix de tot el país. Tot i ser una població molt petita, poc menys de 10.000 habitants segons el darrer cens, és necessari que aconseguim fer arribar el nostre missatge als aranesos/es. Històricament, la Vall d’Aran (Era Val d’Aran en aranès) forma part de l’anomenada Occitània, àrea on dominava la llengua occitana i que comprèn gran part del terç sud de Franca, la Vall d’Aran a Espanya, el Piemont a Itàlia i Mònaco. Aquest territori no té cap reconeixement administratiu oficial, i la llengua occitana és oficial i promoguda només a la Vall d’Aran. El 1313 amb el Tractat de Poissy, el territori aranès es restitueix al rei Jaume el Just d’Aragó qui modifica el sistema administratiu (Querimònia) establint el Conselh Generau d’Aran. Així, la Vall d’Aran, que havia estat lligada a Aragó almenys des del 1104, entra en un procés d’adscripció a Catalunya que culminà el mateix segle XIV i que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Constitució, Estatut del 2006 i altres textos legals: El 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola, vigent en l’actualitat. L’Organització territorial del Regne d’Espanya s’exposa en el Títol VIII, però en cap d’ells es menciona l’Aran. Les vegueries no tenen lloc dins de la Constitució, i els terçons (propis de l’administració Aranesa) encara menys. Espanya no reconeix cap de les singularitats araneses, ni històriques ni culturals ni administratives. La Constitució està traduïda a l’anglès francès i altres llengües, però NO en aranès. A l’Estatut de Catalunya (publicat en aranès) sí que apareixen les singularitats de l’Aran. Ja quedava reflectit en l’Estatut de Sau, el del 1979, en diferents articles: «En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna de la Vall d’Aran.»; «la parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció» El Parlament català dictava en la Llei 7/1983 de normalització lingüística, declarar l’aranès, llengua pròpia d’Aran. I al 1990 la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, va concretar i activar el reconeixement del sistema institucional tradicional aranès, encarnat en els històrics terçons i en el Consell General de la Vall.

En l’Estatut d’Autonomia del 2006, el Títol Preliminar article 11 està dedicat exclusivament a l’Aran. A més, l’article 6.5 declara també l’oficialitat de la llengua occitana (ja oficial a l’Estatut del 79) denominada aranès a Aran. L’article 94 explicita el nou marc de l’organització institucional pròpia d’Aran i el seu règim jurídic. I ja al 2010 a la Llei 35/2010 de l’1 d’octubre, l’aranès és oficial a TOT Catalunya. Finalment, la Llei 1/2015 del règim especial d’Aran, (que deroga l’anterior del 1990) diu: «Aran constitueix dins Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada...» i acaba dient que la llengua i cultura de l’Aran és reconeguda i valorada com a pròpia pel poble i les institucions de Catalunya. «Aran és una realitat nacional occitana, dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, (...), reconeguda per l’Estatut d’autonomia de Catalunya com a entitat territorial singular formada per l’agrupació de terçons, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia, estatutàriament garantida, per a la gestió dels interessos propis...» La realitat del reconeixement de l’Aran És evident doncs la diferència de sensibilitats i de reconeixement de la realitat aranesa que demostren les institucions catalanes respecte de les espanyoles. A França potser encara estan pitjor, ja que el francès és preeminent a tot el territori i no fa ni dos anys que França es va adherir a la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. França al igual que Itàlia han signat la Carta però no l’han ratificada i encara menys aplicada. L’Aran forma part de Catalunya (i per tant, d’Espanya) de manera continuada des del S. XIV, però només les institucions públiques catalanes reconeixen la realitat històrica i cultural aranesa, que no es troba gens reflectida en les Lleis Fonamentals espanyoles. M’atreveixo a dir que una hipotètica Vall d’Aran deslligada de la nació catalana i reinserida en Espanya, patiria la pèrdua gairebé automàtica dels seus drets particulars i del seu llegat cultural i històric, atesa l’absoluta negació i manca de sensibilitat de les institucions espanyoles en front a les realitats nacionals dins del seu propi territori. La independència de Catalunya suposa una garantia per a l’Aran de la pervivència i continuïtat de les seves institucions i cultura. I, això, les araneses i els aranesos ho han de saber.

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles 6

ensenyament Els projectes interdisciplinaris ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// LURDES PORTA CERVÓS · La Seu d’Urgell

“L’escola ha d’ensenyar a aprendre” Howard Gardner

mb l’arribada del període de preinscripció per al nou curs escolar, la premsa escrita i les xarxes socials van omplir pàgines i pàgines definint l’escola ideal, recollint les demandes de les famílies, de la societat. Cada vegada més les paraules innovació i noves metodologies hi són presents, i amb elles: treball per projectes, gamificació, espais d’aprenentatge, flipped classroom, ABP… Però, sense cap dubte, l’aprenentatge basat en projectes n’és l’estrella. L’aprenentatge a partir de projectes interdisciplinaris ha entrat amb força als centres educatius. L’alumne o bé mestres i alumnes proposen un tema a partir del qual es desenvoluparà tot un procés d’ensenyament-aprenentatge, on les àrees perden significat per si soles, on el currículum s’amplia i modifica des de la cerca activa, on el treball cooperatiu pren protagonisme, on l’avaluació i l’autoavaluació hi troben un lloc rellevant, on els processos són tan o més importants que els resultats. Construir projectes interdisciplinaris és gairebé sempre un èxit. Els infants es veuen immersos en un treball significatiu i se’n senten protagonistes, en són. El mestre acompanya i obre portes, incentiva, provoca preguntes i respostes. La creativitat, la curiositat, el pensament divergent s’activen i creixen. Cada nou projecte és un repte. Un repte per als infants, per a les famílies i per als mestres. Per als infants, que construeixen coneixement en grup, gestionen conflictes, com-

parteixen i prioritzen interessos, participen en l’avaluació... Per a les famílies a les quals hem de saber implicar i oferir espais i eines de documentació. Per a cada mestre que acompanya, que té dubtes, que perd aquella seguretat clàssica del llibre de text o de les fitxes “ben preparades”, o fins i tot la dels llibres de text digitals. Cal valentia, implicació d’equips docents i molta formació. Un projecte és viu i evoluciona dia a dia, implica motivació, prioritzar continguts, resoldre problemes, modificar espais, compartir interessos, redireccionar propostes, obrirse a l’entorn… Requereix ments obertes, famílies implicades i informades i equips docents decidits i formats. M’agrada comparar un nou projecte, d’aula o de centre, amb un trencaclosques en el qual cada peça haurà de trobar la seva mida, forma i encaix. Unes peces seran més grans i importants, les que representen infants, mestres i famílies, però no hem d’obviar-ne la resta: objectius, valors, diversitat, inclusió, context, entorn, espais, temps, recursos materials i didàctics, clima d’aula, avaluació, documentació, previsió de resultat final si és el cas… I cada projecte és diferent i el trencaclosques s’haurà de tornar a compondre i l’èxit radicarà no només en un bon resultat final sinó també en el bon funcionament de tot procés d’encaix. Segons Carbonell “optar per la innovació i el canvi a l’escola significa actuar per impugnar un accés al coneixement: artificialment fragmentat, sobrecarregat i en gran mesura irrellevant”.

Es ven casa a la Parròquia d’Hortó a l’Alt Urgell La casa es troba situada al mig d’un magnífic paratge

Té sol tot el dia i molta tranquil·litat. Amb grans vistes pels quatre costats. Consta de quatre plantes: 1 celler o bodega de 40 metres quadrats. Planta baixa: cuina, menjador i dues habitacions amb llar de foc. Primera planta: Té quatre habtacions de matrimoni i una de petita. Segona planta: El cap de casa està encara per dividir. La casa té 240 metres quadrats, més celler de 40 metres quadrats. Es precisen reformes a la casa i al paller. L’edificació es troba envoltada de 20.000 metres quadrats de camps de regadiu.

Preu a consultar Tel. 618 866 574

cultura PICURT arriba a l’onzena edició amb un cartell ple de novetats ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Artedó

ICURT arriba aquest 2017 a la seva 11a edició, que tindrà lloc del 20 al 24 de juny a La Seu d’Urgell, Artedó i Andorra. Enguany celebra els seus 11 anys d’existència consolidant-se com una mostra competitiva de cinema, amb novetats en els premis dins de la Secció Oficial: es mantenen el Premi Gall Fer Pirineus - Ciutat de La Seu d’Urgell, el premi Gall Fer d’Ecologia i el premi Gall Fer Internacional mentre que el quart serà el Gall Fer Vall Nord d’esports. En aquesta edició tan especial, PICURT manté el nombre d’espais: Andorra acollirà la secció de cinema recuperat i projectarà films de la secció oficial d’ecologia i esports, otorgant els premis d’aquestes dues categories. Mentre la vila d’Artedó, Alàs i l’Alt Urgell continuen sent un espai de projeccions i activitats. PICURT ha rebut un total de 170 obres, de les quals es presentaran al voltant de 75 films de cultura de muntanya d’arreu del món, però posant especial interès a les produccions sobre els Pirineus. Algunes de les produccions són inèdites a l’Estat Espanyol. La 11a edició de Picurt tindrà lloc del 20 al 24 de juny a La Seu d’Urgell, Artedó i Andorra. El festival torna a ser una mostra de cinema competitiva amb quatre premis: Premi Gall Fer Pirineus-La Seu d’Urgell, dotat amb 2.000 euros, on es podran veure obres sobre els Pirineus; Premi Gall Fer Vall Nord, amb films de temàtica relacionada amb els esports de muntanya, dotat amb 1.500 euros; Premi Gall Fer Andorra, amb obres que tracten temes d’ecologia i de medi ambient relacionats amb la muntanya, valorat en 2.000 euros i Premi Gall Fer Internacional, que premiarà amb 1.500 euros una obra internacional de temàtica de muntanya. Pel que fa als espais del festival, Andorra acollirà la secció de cinema recuperat i projectarà films de la secció oficial d’ecologia i esports, otorgant els premis d’aquestes dues categories. Mentrentant, la vila d’Artedó, Alàs i la comarca de l’Alt Urgell continuen sent un espai de projeccions i activitats.

PROGRAMACIÓ PICURT: En la programació d’enguany destaquen pel·lícules com “Laila Peak” (Espanya, 2015), “Plastic China” (Xina, 2016) o “Arreo” (Argentina,2015). El Premi Josep Virós d’aquesta edició serà per al dinamista cultural Sisco Farràs. Les sessions matinals infantils continuaran amb un seguit de tallers que s’anunciaran properament. PICURT programa un any més un seguit d’activitats paral·leles que complementaran la programació de la mostra. Cal destacar una performance dirigida pels comediants, Elogi de l’arbre, És una intervenció artística que reflexiona sobre la relació de l’home amb la natura i concretament amb l’arbre, on art, bosc, cultura i natura seran els protagonistes i faran moure el públic amb els sentits ben desperts. i s’endinsarà el públic dins del bosc d’Artedó.. PICURT es va iniciar l’any 2006 a Artedó, un petit poble del Pirineu, com a mostra de films de temàtica de muntanya durant dos dies. Aquest format va anar creixent, fins que el 2009 es va ampliar a cinc dies de durada i també a la Seu d’Urgell. Enguany celebra els seus 11 anys d’història, ampliant la seva programació fins a Andorra.

Treballem pels teus millors moments

C. Major, 72 · LA SEU D’URGELL Telf. 973 350 523 10

cultura

cultura Les Falles obren l’estiu a la Ribagorça

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · El Pont de Suert

’arribada de les festes del foc amb la baixada de falles als diferents pobles de l’Alta ribagorça obre la temporada de festes a la comarca. El foc ha estat des de temps remots i gairebé fins als nostres dies, un element de gran importància per a la vida quotidiana de l’home. Aquesta tradició és una supervivència de culte al foc purificador. Aquest foc, encès al cim de la muntanya és el que baixa fins al poble amb les falles, i es passeja pel mateix, per tal de purificar els mals esperits de tots i cadascun dels llocs del poble. Les falles són troncs resinosos d’uns dos metres de llargada, que preparen els joves de cada poble. La baixada s’inicia des d’un lloc elevat de la muntanya, visible des del poble on hi ha plantat un pi anomenat

PsiquiatriaPirineus Dr. Carles Berché

Salut Mental i Addiccions, Adults i Infanto-juvenil

“faro” que és on s’encenen les falles abans de començar el descens guiats el fadrí major o cap de la colla. La tradició de la baixada de falles també se celebra en diferents pobles del Pallars, de la Val d’Aran i d’Andorra. Es tracta, doncs, d’una tradició ancestral pirinenca que en les darreres dècades ha esdevingut un atractiu turístic i cultural més del territori.

Kepa Junkera, els occitans Verd e blu i Carles Belda & Sanjosex presenten els seus treballs al Dansàneu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Esterri d’Àneu

La 26ena edició del Festival de Cultures del Pirineu incorporarà de l’1 al 9 de juliol noves seus i oferirà formació en dansa i música d’arrel

l basc Kepa Junkera i les seves Sorginak, Carles Belda & Sanjosex amb el projecte Càntut, el Cor de Cambra Francesc Valls de la Catedral de Barcelona o els occitans Verd e blu, són alguns dels noms propis del Dansàneu 2017. La 26ena edició del Dansàneu, Festival de Cultures del Pirineu, incorporarà de l’1 al 9 de juliol noves seus i oferirà formació en dansa i música d’arrel, així com espectacles per a tots els públics. Els responsables del festival han destacat la seva voluntat ‘’d’anar més enllà del fet purament artístic per convertir-nos en una proposta amb valor afegit que permeti desestacionalitzar el turisme a les Valls d’Àneu’’. Dansa, música i patrimoni. Aquests són els eixos de la 26a edició del Dansàneu. ‘Festival de Cultures del Pirineu’. Els municipis aneuencs d’Esterri d’Àneu, Alt Àneu, Espot i la Guingueta d’Àneu seran els escenaris d’una renovada proposta artística que busca posar en valor el patrimoni de les Valls –entès com a artístic i arquitectònic però també natural. Per a fer-ho, el Dansàneu incorpora a manera de subseus l’església de Sant Pere a Sorpe, la de Sant Just i Sant Pastor a Son, la de Sant Joan a Isil o la pròpia església de Sant Vicenç a Esterri d’Àneu, a banda de Santa Maria d’Àneu, ubicada al municipi de La Guingueta, on l’any passat ja es van celebrar els espectacles centrals del Festival i on enguany es proposen dos dobles programes, el divendres 7 i el dissabte 8 de juliol, respectivament.

El Dansàneu és un projecte impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu amb suport del Departament de Cultura, els Municipis Aneuencs i el Consell Comarcal del Sobirà. Compta amb el patrocini de la Diputació de Lleida i el suport de l’Ecomuseu Valls d’Àneu i de l’Ajuntament de Sort, a la Vall d’Àssua. Els responsables del Festival han destacat la seva voluntat d’anar ‘’més enllà del fet purament artístic per convertir-nos en una proposta amb valor afegit que permeti desestacionalitzar el turisme a les Valls d’Àneu”.

Atenció on-line, visiteu

www.psiquiatriapirineus.com C. Orri, 40 La Seu d’Urgell 973 360 395 C. Sant agustí 3, 1-4 Puigcerdà 622 549 703 Av. N. S. de Montserrat 14 Sort 622 549 70 12

A X F R EE TServei express MOBLES DESCATALOGATS

Horari 10h a 13:30h i de 17h a 20 h de dilluns a dissabte

Av. Valls d’Andorra, 24 baixos. La Seu d’Urgell (darrera del Mercadona) yonivi_1@hotmail.com · Mòb. 635 411 604 · Tel. 973 354 190 13

cultura El Museu del Ciment

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// NÚRIA BOLTÀ · La Pobla de Lillet

s convidem a visitar un museu excepcional, a tocar de la Pobla de Lillet però pertanyent al municipi de Castellar de n’Hug i on la figura de Gaudí hi és ben present. Es tracta de l’antiga fàbrica de ciment Asland que va funcionar fins el 1975, després de 60 anys d’activitat. La fàbrica Asland es va començar a bastir l’any 1901, sota la iniciativa de diversos grans industrials de l’època, al capdavant dels quals cal destacar la figura d’Eusebi Güell. La conjuminació de tota una sèrie de contactes que Eusebi Güell va saber orquestrar, a banda del seu immens potencial econòmic, va fer realitat que a l’indret conegut com el Clot del Moro hi fos possible l’edificació de la gran fàbrica ja que, ben a prop, es trobaven unes muntanyes de pedra calcària, els magnífics salts d’aigua de les Fonts del Llobregat i unes mines de carbó a la serra de Catllaràs, els tres elements indispensables per a la posada en marxa del gegantí complex industrial. La façana principal, perfectament observable des de la carretera, recorda la forma d’una cascada d’aigua degut a la intenció d’aprofitar la mateixa orografia de la zona per a optimitzar els diferents processos de fabricació, a partir de la matèria primera. Les característiques del nou material, el ciment Portland, obria noves possibilitats de cara a la construcció. L’arquitecte i constructor Rafael

Gustavino, n’era un ferm defensor. Els seus consells van convèncer Güell per tirar endavant el complex que va ser inaugurat el 25 de juliol de l’any 1904. Es va haver de construir una línia ferroviària que arribés a la fàbrica per al transport i distribució del material, així com un telefèric que portava el carbó de la serra de Catllaràs fins la part alta de la Pobla. Tot el complex és d’inspiració modernista i fou Antoni Gaudí qui va projectar la fàbrica, la casa dels Güell i el xalet destinat a allotjar els enginyers, aquest, a la serra de Catllaràs. També va ser l’artífex del disseny dels Jardins Artigas que es poden visitar, si es desitja, amb una entrada que integra un recorregut de 3 kms amb el petit tren del ciment i la fàbrica. Aquest excepcional complex industrial que no solament abasta el que foren les instal·lacions de la fàbrica sinó tot el seu entorn. El museu va ser declarat Bé d’Interès Nacional en la categoria de monument històric, l’any 2005.

Val d’Aran

Cors sus es aigües termaus des Pirinèus ena Aubèrja Era Garona

La Ribagorça i l’Aran posen en marxa un projecte transfronterer de recuperació del “Camino de Santiago”

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Vielha

r objectiu principau deth cors ei presentar es concèptes e es estruments entà estudiar er origen, eth foncionament e es aplicacions ludiques e terapeutiques des aigües termaus e mineromedicinaus. Era Universitat de Lhèida en collaboracion damb eth Conselh Generau d’Aran, era Deputacion de Lhèida e er Institut d’Estudis ilerdencs, organize deth 24 ath 28 de junhsèga ena aubèrja Era Garona de Salardú eth cors “Es aigües termaus e mineromedicinaus des Pirenèus centraus: aplicacions terapeutiques”. Er objectiu principau deth cors ei presentar es concèptes e es estruments entà estudiar er origen, eth foncionament e es aplicacions ludiques e terapeutiques des aigües termaus e

mineromedicinaus. Se descriueràn es procèssi qu’intervien en origen e ena composicion fisicoquimica des aigües termaus e mineromedicinaus, atau coma era sua explotacion avienta entà assegurar en temps era preservacion deth recors e era constància des caracteristiques fisicoquimiques. Eth cors s’adrece a estudiantes e professionaus de disciplines naturalis-

tes, d’engenharia, de gestion de recorsi naturaus, d’aplicacions terapeutiques des aigües termaus e mineromedicinaus, gestors toristics e ambientaus, gestors de balnearis e spa, fisioteràpia, Trabalh Sociau e Infermeria, e a toti aqueri que vòlen gaudir dera natura. Entre es activitats deth cors i aurà ua visita as balnearis de Les, Arties e Tredòs, atau coma en origen e foncionament deth sistèma hidrotermal, caracteristiques des sues aigües e aplicacions terapeutiques. Era matricula se pòt formalizar de forma presenciau en burèu dera Universitat d’Estiu Campus de Cappont. Bastissa Polivalenta C/Jaume II, 71. Planta baisha 25001 Lhèida. Per Telefòn 973 70 33 90.

quest mes de maig va tenir lloc al Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, la reunió de treball sobre el projecte transfronterer de recuperació del Camino de Santiago, des de Saint Bertrand de Comminges a Roda de Isábena per la Val d’Aran. Es tracta d’una primera reunió de treball per desenvolupar un nou producte d’impacte turístic i econòmic que englobarà diversos territoris: França, la Val d’Aran, Alta Ribagorça i la Ribagorza aragonesa. El projecte, impulsat per la Asociación de Amigos del Camino de Santiago a la Val d’Aran, pretén donar projecció turística a les comarques que en formen part a l’incorporar un actiu com aquest en el seu patrimoni.

A la reunió convocada pel president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Josep Lluís Farrero; hi va assistir el síndic d’Aran, Carlos Barrera, acompanyat del conselhèr de Territori, José Antonio Boya; la presidenta de la comarca de la Ribagorza,

Lourdes Pena; Alain Castel, president de la Communanté de Comunnunes Pyrénnés Haut Garonnaises, així com alcaldes i representants dels municipis implicats. Barrera va explicar que aquest és un projecte que posa en valor la feina feta per tots els territoris.

Es lloguen pisos semi-nous i moblats d’una, dues i tres habitacions a La Seu d’Urgell. Tracte directe a particular. T: 639 318 253 jrtarres@gmail.com

PEUSA necessita ampliar l’equip i ofereix un lloc de treball destinat a un professional que disposi de titulació universitària en informàtica. Indispensable coneixements de programació.NET, desenvolupament d’aplicacions per a dispositius mòbils, SQL Server i eines de generació d’informes. Es valoraran coneixements de programació web, administració de xarxes i seguretat. Els interessats poden presentar el seu currículum a les oficines de PEUSA situades al Passeig Joan Brudieu 17 de La Seu d’Urgell o bé enviar-lo per correu electrònic a general@peusa.es.

LIQUIDACIÓ DE MODELS PER CANVI D’EXPOSICIÓ

TAX FREE

HORARIS: de dilluns a dissabte de 10 h a 13:30 h i de 17 a 20 h Disposem d’una complerta exposició d’equips de descans, sofàs, coixins i complements de llit de les millors marques. També tenim un corner outlet amb ofertes permanents tot l’any. Matalassos a partir de 85€. Financem la teva compra fins a 12 mesos sense interessos. Gaudeix del plaer d’un bon descans. Ens trobaràs a:

Tel. 973 360 361 · Mòb. 630 483 371

NUCLI ZOOLÒGIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: n.L- 25/00041

Regència d’Urgell 41, baixos · La Seu d’Urgell · Tel. 973 350 861 · lacasadelmatalas@gmail.com 18

Benvinguts a Pagès A l’Alt Pirineu i Aran més de vuitanta cases de pagès, allotjaments, restaurants i activitats s’apunten a la segona edició de Benvinguts a Pagès /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · La Seu d’Urgell Monique Climent. www.slowfoodribagorza.com

rriba la segona edició de Benvinguts a Pagès i la pagesia catalana es prepara per a viure de nou un gran cap de setmana de portes obertes. Gairebé 250 pagesos, ramaders i pescadors d’arreu de Catalunya oferiran visites gratuïtes a les seves explotacions els dies 3, 4 i 5 de juny, perquè la ciutadania pugui conèixer i tastar els productes cultivats, criats i pescats a casa nostra. Però Benvinguts a Pagès és una experiència que va més enllà: uns 200 allotjaments d’arreu del país s’afegeixen a la iniciativa amb ofertes especials per a aquell cap de setmana; uns 160 restaurants serviran el menú Benvinguts a Pagès, amb productes de temporada i de proximitat; i en moltes comarques s’oferiran activitats complementàries. La varietat de productors, restaurants, allotjaments i activitats complementàries permetran als participants planificar un cap de setmana a mida a qualsevol punt del país.

A l’Alt Pirineu i Aran A l’Alt Pirineu i Aran s’hi han apuntat 84 explotacions agràries repartides per comarques de la següent manera: Aran 1; Alta Ribagorça 11; Pallars Jussà 18; Pallars Sobirà 18; Alt Urgell 12, i Cerdanya 24. La segona edició de Benvinguts a Pagès coincideix enguany amb un cap de setmana llarg en algunes ciutats catalanes, ja que el dilluns 5 de juny se celebra la segona pasqua, dia festiu a gran part del territori. Aquesta circumstància fa pensar que la participació de la ciutadania serà encara més massiva que l’any passat (les explotacions agràries d’arreu de Catalunya van rebre uns 12.500 visitants) i que augmentarà el nombre de famílies que s’organitzarà el cap de setmana llarg a partir de l’oferta del Benvinguts a Pagès. 20

Visites gratuïtes El nucli fort del Benvinguts són les visites guiades i gratuïtes que es podran fer a les explotacions agràries i ramaderes, dissabte, diumenge i dilluns. No caldrà reservar amb antelació l’horari d’arribada per fer les visites (tot i que es recomana fer-ho si es tracta de grups molt nombrosos). La majoria d’explotacions, després de la visita, oferiran un petit tast amb els productes que cultivin o elaborin i, a més, algunes tindran una zona de venda per als visitants que vulguin comprar aquell producte directament en origen, de la mà dels seus productors. A través del web www.benvingutsapages.cat es pot consultar la informació, horaris, localització i coordenades de totes les cases de pagès que oferiran visites gratuïtes. Hi ha explotacions arreu del territori català i s’hi podran veure sectors tan diferents com cellers, molins d’oli, cultiu de plantes aromàtiques, horta, fruita, cervesa artesanal, granges de vedells, conills o gallines, famílies dedicades al pastoreig, apicultura, formatgeries, etc.

En el cas dels restaurants, que són uns 160, oferiran el menú Benvinguts a Pagès que cada establiment adaptarà segons la seva ubicació i estil de cuina, però que tindrà com a denominador comú una gastronomia amb productes de qualitat, de proximitat i de temporada. Activitats complementàries I a més de visitar les cases de pagès, d’allotjar-se en un entorn idíl·lic i de menjar els millors productes, els visitants podran completar el cap de setmana amb les gairebé 160 activitats complementàries que ofereixen diverses entitats i agrupacions, que s’han volgut sumar al Benvinguts a Pagès, organitzant activitats. L’oferta, que triplica el nombre d’activitats de l’any passat, és molt variada i inclou, per exemple, visitar un centre de reproducció de tortugues, fires gastronòmiques, concurs de pesca, tallers de cuina, passejades, observació d’aus, festivals de música i gastronomia, ponències, navegació a bord d’un llaüt, contes a l’aire lliure... Algunes d’aquestes activitats són gratuïtes i d’altres tenen un cost associat. Cal consultar-les a www.benvingutsapages.cat

més, es posarà en marxa un concurs especials per als “súpers” en què els guanyadors tindran allotjament, àpats i activitats gratuïtes durant tot aquell cap de setmana. Sumem forces amb la Setmana Bio Benvinguts a Pagès és una iniciativa de la Generalitat, amb la col·laboració del Departament d’Agri-

Promocions especials per als “súpers” Tots els infants i joves que siguin del Club Súper3 tindran condicions especials el cap de setmana del Benvinguts a Pagès. Per una banda, tindran un obsequi quan visitin alguna de les explotacions participants i, d’altra banda, podran participar de forma gratuïta en qualsevol activitat complementària. A C/ Travessera, 16 25726 Lles de Cerdanya Tel. 659 063 915 www.calrei.cat calrei@calrei.cat

Allotjaments i menú Benvinguts a Pagès El mateix web reuneix tots els establiments turístics i restaurants que s’han afegit a la iniciativa. En el cas dels allotjaments, s’hi han apuntat 200 establiments de Catalunya: hotels gastronòmics, allotjaments de turisme familiar, allotjaments rurals categoritzats amb espigues, etc., des d’on els turistes podran arribar fàcilment a diverses explotacions que participen al Benvinguts. Cada un dels allotjaments tindrà una oferta especial Benvinguts a Pagès (que inclou alguna activitat, tast de productes, obsequi, etc.) 21

cultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (a través de Prodeca), del Departament d’Empresa i Coneixement (a través de l’Agència Catalana de Turisme), i de la Fundació Alícia. Enguany, la Setmana Bio s’incorpora al projecte de Benvinguts a Pagès i ambdós esdeveniments es celebraran de forma conjunta, de manera que Benvinguts a Pagès donarà el tret de sortida de la Setmana Bio, que es celebrarà del 3 al 9 de juny de 2017. La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és un esdeveniment organitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, pensat per agrupar actuacions orientades a promocionar i donar a conèixer el sistema de producció ecològica i l’alimentació ecològiques, programades per qualsevol persona, entitat i, en general, agent promotor interessat en aquest objectiu, que es celebra al llarg d’una setmana cada any. Un projecte de país Més de 750 ofertes diferents, entre explotacions, restaurants, allotjaments i activitats complementàries, delegats comarcals, treball conjunt i transversal entre diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Alícia, els diferents patronats de turisme de les Diputacions, els Consells Comarcals i l’Ajuntament de Barcelona. Benvinguts és un projecte pensat amb i per al territori, per desestacionalitzar i redistribuir el flux turístic i per dotar de nova oferta totes les comarques catalanes; una proposta lúdica i turística a l’entorn

del producte i l’àmbit rural. Una aposta decidida pel producte de proximitat, per posar en valor el món rural, pel turisme d’interior i pel potencial de la gastronomia catalana. Una oportunitat per veure on neix allò que mengem. Benvinguts a Pagès, premi Alimara a la Innovació en Producte o Experiència Recentment, Benvinguts a Pagès ha estat reconegut amb el Premi Alimara a la Innovació en Producte o Experiència, un guardó que reconeix l’aportació de la nostra iniciativa en la promoció turística de Catalunya. Es tracta d’uns guardons creats pel CETT, campus internacional de formació i transferència de coneixement en turisme, hoteleria i gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona.

CASA COLL - www.casacoll.info casacoll@casacoll.info · Mòb. 637 738 996

LA RUTLLA - lartullabarruera@gmail.com Mòb. 637 738 996 facebook: la rutlla espai de vida i natura

C/ La Font, 4 · Altron Tel. 973 621 759 · info@rochhotel.com www.rochhotel.com 22

Finca la Coma, 4 · Montferrer T. +34 973 36 00 80 maidolaseu@gmail.com

Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

La formatgeria Peça d’Altron compta amb 25 anys de tradició formatgera al bonic poble d’Altron, situat a la Vall d’Àssua, on elaboren formatges amb el sabor d’abans seguint el mètode tradicional. Per això, la formatgeria té el seu celler particular on els formatges es curen de manera natural, seguint el seu propi procés i deixant el temps necessari per a la seva curació. Aquest procés l’hi dóna al formatge un gust distingit i de qualitat. Els formatges d’Altron són for-

ment, a fer el vermut o unes tapes. El restaurant disposa de zona d’estacionament privat i una gran terrassa exterior. Una de les novetats d’enguany de l’establiment és l’organització de tot tipus de festes i celebracions familiars o amb amics. A més, els dissabtes i diumenges també s’hi pot trobar un ambient més festiu per als joves. Bar restaurant Terminus c/ carretera, 69. Térmens (La Noguera) Telèfon: 620 213 824

Càmping Les Contioles

Càmping Les Contioles està situat enmig de la Vall Cardós en una antiga Contiola, a pocs metres d’Ainet de Cardós, envoltat dels paratges del Parc Natural de l’Alt Pirineu i al marge del riu Cardós. A Les Contioles guadiràs d’unes magnífiques vacances amb un tracte familiar i podràs relaxar-te a la piscina climatitzada, al marge del riu, a les zones d’esbarjo i també disfrutar de les activitats o excursions organitzades al Parc Natural. Disposem d’una zona d’acampada verda i arbrada, mòbilhomes, caravanes de lloguer i apartaments, on podràs allotjar-t´hi i mantenir un contacte directe amb la natura. Vine i gaudiràs!

Ainet de Cardós (a 13 km de Tavascan) · Telf. 973 62 31 80 / 973 62 31 56 24

totalment gratuïta on podreu fer una degustació de formatges i amb l’opció de comprar els formatges directament a l’obrador. A part, també hi trobareu una botiga amb productes de proximitat característics de la Vall d’Àssua, tals com embotits, formatges, galetes, mel, nous, entre altres.

Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com

Bar restaurant Terminus El Bar Restaurant Terminus, situat a l’entrada de Térmens, a tocar de la carretera C-13 que va a Lleida, és un establiment històric, que compta amb nova gerència. Si hi pareu hi trobareu una bona proposta d’esmorzars de forquilla, així com dinars i sopars casolans, amb l’especialitat en brases i plats tradicionals. Es tracta d’un establiment amb tradició local, com a punt de trobada d’amics i veïns del poble, però també viatjants que passen per la carretera i paren a menjar o, simple-

matges fets amb llet crua de vaca, i segons el temps de curació podem obtenir un formatge tendre, semi, curat, vell, etc. També elaboren formatge fumat amb oli, formatge fosc, i el formatge tupí, que és un producte tradicional de curació llarga fermentat amb pasta que és molt característic del territori. Tots els formatges que es fan a la formatgeria són els mateixos que s’acostumaven a produir a les cases rurals d’abans. La formatgeria realitza visites guiades per famílies i grups de forma

Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol... Menú diari: 10,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 La Seu d’Urgell Local ampli i molt acollidor.

Joves del Pirineu o: fot Jo

p se

Agustí Porta Alsina, 29 anys, carnisser i xarcuter de la Seu d’Urgell. La seva gran afició és tocar l’acordió diatònic

Agustí Porta: “Al Pirineu tenim un gran potencial, val la pena aprofitar-lo i viure-hi” Sempre has volgut ser carnisser? No, però la vida et porta a replantejar-te les coses. Em vaig formar a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, estava fent de pagès i volia tirar endavant un projecte personal que finalment no va ser possible. Com que a casa sempre havíem matat porcs i remenat amb carn, vaig enviar currículums a totes les carnisseries de la Seu i l’endemà mateix ja em van cridar de dos llocs. Després, les circumstàncies van fer que se m’oferís la possibilitat de quedar-me amb el negoci.

La Taverna d’Organyà

es de fa 6 anys la Taverna d’Organyà ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes pròpies, i especialitats de la casa com els pinxos ‘morunos’ de carn de corder i de porc. El menú consta de 19 plats de primer, 22 de segon, amb molta varietat en plats per als més petits de la casa. També hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans d’Organyà... Plats per prendre al local però també per emportar-se a casa. L’horari d’obertura és a les 9 del matí i està obert tot el dia fins ben entrada la nit. Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menú, i la resta de plats durant tot el dia.

...I et vas fer empresari? Doncs sí, la vida dóna molts tombs i ara em trobo tirant endavant el meu propi negoci d’un sector que conec, que m’agrada i pel qual m’ha servit molt la meva formació a l’Escola Agrària. Fa 10 anys em pensava que faria de pagès tota la vida i ara tinc la idea de continuar tenint bestiar, però fer tot el cicle sencer. Cada vegada se m’obren més camins. Com es fa un jove empresari? Es va fent dia a dia, amb il·lusió, amb molt treball i amb determinació. El primer dia que apuges la persiana i comences a treballar et trobes de cop amb els problemes reals i els dubtes. A poc a poc els vas solucionant, és un aprenentatge constant. Tot s’aprèn a còpia d’anar superant dificultats. Sempre trobes gent que t’aconsella bé i t’ajuda.

Malgrat les dificultats, creus que val la pena crear un projecte de vida i laboral al territori? I tant, jo crec que sí, n’estic convençut. Va bé sortir fora a estudiar, formar-se i veure món, perquè un cop tornes tens uns fonaments que pots aplicar-los en benefici del territori i de la gent. Aquest bocí de país nostre l’hem de pujar entre tots.

ho proves i no ho fas, no vas enlloc. Aconsellaria a tots els joves que s’han format a fora, que tornin a casa i contribueixin a millorar el nostre Pirineu.

Ha estat gratificant per tu tirar endavant un projecte propi? El més gratificant de tot és sortir al carrer i que la gent et feliciti i reconegui la teva feina. Però també és una satisfacció que gràcies a aquest projecte s’hagi creat ocupació, donant feina a altres persones que abans estaven a l’atur. Per mi, el més important és poder elaborar i oferir un producte agroalimentari de qualitat i amb la matèria primera d’aquí i unes formes d’elaboració tradicionals que sovint han anat passant de pares a fills. Quin missatge donaries als joves que volen tornar al Pirineu o que s’ho estan plantejant? Que ho facin, que no s’espantin, que no tinguin por, que al Pirineu tenim un potencial molt gran. Només cal tenir les coses clares i tirar-s’hi de cap. Hi ha vegades que es tenen dubtes, ets jove, no saps ben bé com fer-ho, és normal, i per això cal tenir al costat algú que et doni suport i que t’aconselli bé. Però per sobre de tot s’ha de provar, si no

Organyà · Av. Santa Fe, 2 · Tel: 973 383 420 26

· VENDA DE PNEUMÀTICS NOUS DE TOTES LES MARQUES. · ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ · MUNTATGE I EQUILIBRAT · REPARACIÓ DE PUNXADES · CANVI DE PASTILLES DE FRE. CANVI D’OLI I FILTRES. · VENDA DE PNEUMÀTICS D’OCASIÓ TOTALMENT REVISATS 28

ensenyament i salut Benvingut estiu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// NATALIA JIMÉNEZ i ANNA GARCIA · Stimulus Vitae

l’estiu tenim ganes d’anar a la piscina, de veure la tele, de dormir fins tard i de descansar. I és que les vacances d’estiu són per fer totes aquestes coses, però al nostre país són un parèntesi massa llarg en el qual els nens amb més dificultats i menys motivació poden oblidar el que han après durant l’any si no repassen. Amb una bona planificació, els nens tindran temps de fer de tot i de no quedar-se en un buit d’aprenentatge que no els beneficia pel nou curs. Reforçar allò après durant el curs li serà de gran ajuda al setembre. Hi ha continguts escolars que són bons de treballar tot i que les notes hagin estat bones. Reforçar tot el relacionat amb la lectura, l’escriptura i el càlcul, servirà per mantenir un bon nivell acadèmic i aprendre d’una forma més relaxada i divertida. Per aconsseguir que repassi a l’estiu el primer de tot es motivar-lo per aprendre. Per què el nen estigui motivat hem de donar-li eines que li resultin atractives: l’estiu és el temps ideal per gaudir amb l’aprenentatge, ja que no ens persegueixen els continguts i exàmens escolars. Hi ha més relax i tranquil·litat i pot ser el moment més indicat per repassar i posar al dia matèries que li han costat més d’aprendre durant el curs, afermant coneixements bàsics escolars. Mantenir una ment “matemàtica” i “lectora” activa durant l’estiu és possible. Podem planificar un repàs, i estimular els nens amb jocs i activitats que construeixin i reforcin les seves habilitats en matemàtiques i llenguatge.

• Fomentar un nou interès: Comprar-li llibres sobre algun tema que li agradi al nen, i motivar-lo a aprendre més buscant més informació a la xarxa o en una biblioteca municipal. • Llegir revistes infantils: Existeixen revistes dirigides als nens, amb temes, jocs i activitats que els interessen i els animen a llegir. • Escriure contes i llegir-los a la família: Animar-lo a escriure contes! Els nens senten una sensació d’orgull quan mostren les seves habilitats lectores i creatives als seus familiars propers. • Fer la compra: Dóna-li la publicitat del supermercat i assigna-li un pressupost de 100 o 200 € per fer una compra fictícia. Li pots dir que vols la meitat dels iogurts, o el doble de formatge. Així fa les mateixes operacions de matemàtiques amb coses de la vida real! • Sumar les matrícules dels cotxes: Tant si aneu de passeig com amb cotxe es poden fer operacions matemàtiques amb les matrícules. I a partir d’una quantitat es pot començar a fer operacions mentals, preguntant-li i si li resto 8? I si ara li sumo 17? I si ho multiplico per 6? La dificultat de les operacions dependrà de l’edat del nen. Ajudar-lo a planificar les seves vacances i posar un horari en el qual haurà de fer les seves activitats per aprofitar més l’estiu. Recorda que a més ets el seu model i que a part de descansar pots aprofitar l’estiu per llegir més, aprendre alguna cosa, fer alguna activitat. Si et veuen motivat per aprendre, ells voldran fer el mateix que tu. Des d’Stimulus Vitae us desitgem un bon estiu!

32 33

InauguraciĂł del nou ajuntament de Bolvir. Foto: Emili GimĂŠnez

Elies Nova continuarà al capdavant de l’alcaldia de Llívia ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Llívia

l pacte de govern a la vila de Llívia fruit de les darreres eleccions municipals dut a terme entre Endavant Cerdanya i Esquerra Republicana, establia un canvi en l’alcaldia a mig mandat. Josep Pous,

qui ja havia estat anteriorment alcalde de Llívia, havia de fer-se càrrec de l’alcaldia durant aquest mes i fins al final de la legislatura, però ambdues formacions han arribat a un acord en benefici del municipi de manera que no es farà el relleu previst i tot seguirà com fins ara, amb Elies Nova al capdavant del consistori llivienc. Tal i com s’apunta des de les dues formacions de l’equip de govern, “en els dos primers anys de mandat hi ha hagut l’estabilitat municipal que feia falta i s’han impulsat nous projectes de gran rellevància per a la vila. S’ha buscat en tot moment l’efectivitat en la gestió, la solidesa dels projectes i s’ha fet tot el possible per garantir una bona governabilitat. L’entesa entre les dues formacions que governen ha estat fonamental per encarar els nous reptes que té la vila de Llívia en un context com l’actual”. Segons va explicar l’alcalde, Elies Nova, “el govern municipal funciona bé i no veiem necessitat de canviar de càrrecs. Som un equip de govern cohesionat, ens ho consultem, valorem i decidim conjuntament prioritzant Llívia i fugint dels personalismes i partidismes”.

Bolvir estrena ajuntament i nous espais públics //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Bolvir

’alcalde de Bolvir, Bartomeu Baqué, ha dut a terme alguns dels projectes més importants a què es va comprometre en començar la legislatura: traslladar l’ajuntament a un nou edifici, fer una nova plaça i zona ajardinada adjacent a l’església de Santa Cecília i traslladar les restes de l’antic cementiri a un nou indret. Després d’uns mesos de gestions, durant la Festa Major de maig es va inaugurar el nou espai enjardinat i el Memorial als difunts que s’ha fet al nou cementiri de Talltorta. Pel que fa a l’edifici consistorial, aquest s’ha situat a Cal Fanxico, una finca emblemàtica del municipi que data de l’any 1845, que s’ha rehabilitat per acollir un equipament modern que faciliti l’atenció als veïns del municipi.

Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La Vedelleta Reula

Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils (la història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als més petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres d’excursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori. Tot pensat i fet des del Pirineu. Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La vedelleta Reula 9. L’Últim llop de la Cerdanya 10. Les gallines d’Aristot 11. La sopa de pedres Més informació del catàleg d’Edicions Salòria: www.edicionssaloria.com

Caminada per Finlàndia

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

a Cerdanya va acollir aquest passat mes de maig, la Caminada nòrdica commemorativa de la independència de Finlàndia. Organitzada pel Consolat de Finlàndia a Barcelona, va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà i de l’Ajuntament de Llívia, sota la direcció tècnica de Guies del Pirineu, i amb la col.laboració de Nordic Walking Pirineus, Catalunya - Finlàndia Nordic Spirit, i Catalunya Modern Nordic Walking Academy. Mentre el grup de finlandesos arribava a Puigcerdà des dels seus llocs de residència a Catalunya, el grup de catalans va sortir de Llívia, per arribar a l’Ajuntament de Puigcerdà, on va tenir lloc una recepció oficial. Acte seguit es va poder gaudir d’una panoràmica guiada des de la torre del campanar, símbol de la vila, i es va anar al parc Shierbeck, on va tenir lloc la plantada d’un bedoll, ofert pel Consolat de Finlàndia a la vila de Puigcerdà, abans d’iniciar la caminada cap a Llívia.

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

DIMECRES DE PRIMAVERA fes-te el color i et regalem un tractament personalitzat de TREATNATURTECH (xampú + mascareta + serum) MONTIBELLO EXPERIENCE BEAUTY