Viure als Pirineus-Març 2015 by Plandora Continguts

www.viurealspirineus.cat

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 157 · març 2015

L’escola recuperada d’Arfa

Un grup de mares i pares compromesos han recuperat l’escola d’Arfa on duen a terme un projecte educatiu lliure que és únic al Pirineu. Pàg. 11

Únic escorxador de porcí de l’Alt Urgell

Pernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques Troba’ns a Puigcerdà, la Seu d’Urgell i Noves de Segre: Puigcerdà La Seu d’Urgell Noves de Segre Supermercat Stock c. Major, 18 T. 973 387 147 c. Font d’en Lleres, 12 T. 973 352 148 T. 972 880 899

Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament

Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com

Pressupostos sense compromís. el seu tractament 1

núm

157

opinió

6-7

agenda

actualitat www.viurealspirineus.cat núm: 157 · març 2015

8-11

Tot el març

Compromís amb el territori

16-32 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual

benestar

36-37

14 de març

belluga’t per la Cerdanya

39-48

Foto: Emili Giménez

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL L 701-2002 viurealspirineus@yahoo.com L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

Concert de Gemma Genazzano & Joe Scott La Seu d’Urgell

portada

ALT URGELL Marcel·lí Pascual

Tel. 699 24 18 71

Exposició fotogràfica de Sebastiao Salgado Del 14 de febrer fins el 30 d’abril. Bolvir.

viurealspirineus @Amicspirineu edicionssaloria

A l’escola d’Arfa han impulsat un projecte basat en una educació viva, lliure i activa.

març PUIGCERDÀ · Dia 21 · XII Memorial Ramon Condominas Natació. Poliesportiu de Puigcerdà. · Dia 21 · III Canicross Cerdanya. 15.30h. Local Fund. ADIS. · Taller punt de creu. 17 a 19h. Local Fund. ADIS. · Conferència: “Relació entre el clima i la geologia”, amb Albert de Gràcia. 18h. Museu Cerdà. · Stabat Mater de G.B. Pergolesi amb Albert de Gràcia. 21.30h. Església de Sant Domènec. Gratuït. · Dia 28 · V Cerdanya Classic Music. 21.30h. Museu Cerdà. Concert de Primavera de la Banda d’Osseja. 21.30h. Església de Sant Domènec. Gratuït. · De l’1 al 29 · Exposició col· lectiva de fotògrafs internacionals: “CONJETURAS.

AGENDA

· De l’1 al 29 · Exposició de fotografies de fenòmens meteorològics del Pirineu, d’Albert de Gràcia. · Del 6 al 29 · Exposició pictòrica: “HIPNOSI”, d’Adrià Ciurana. ALP · Dia 9 · Celebració del dia de la dona “Porta i posa”. 20h. Casal d’avis.

MASELLA · Dia 10 · Trobada Land Rover. Espai Kru Masella. · Del 16 al 22 · XXIV Campionat de Tennis taula d’Alp. Teatre municipal Entrenaments. · Del 20 al 22 · 1r Campionat combinada esquí – paddle a la neu. · Del 20 al 21 · Campionat de Catalunya Interclubs CE Llívia. · Del 26 al 27 ·Volta ciclista a Catalunyat. LA POBLA DE SEGUR · Dia 14 · XXXIII Olimpíada Flamice. TREMP · Dia 13 · “La Blancaneus”. 18h. Espai Cultural La Lira. · Dia 21 · Caminant per la comarca: Caminada des de Claramunt fins el coll del Bimet. de 8 a 14h.

ANDORRA · Dia 6 · Presentació del llibre La catedral saquejada (Edicions Salòria) de Carles Gascón. 20h. Llibreria La Puça. LA SEU D’URGELL · Dia 5 · Teatre amb “Brujas” · 22h. Teatre Guiu. · Dia 28 · Teatre al Detall L’Endrapasomnis · Per a tots els públics. 18h. Teatre Guiu.

Un grapat d’ametlles –de dotze a quinze–, té unes 112 quilocalories, semblant a un got de llet sencera de vaca. L’ametlla amaga la capacitat d’esdevenir un arbre, i per això el 50% del seu pes són greixos, la majoria dels quals són àcids grassos monoinsaturats, àcid oleic, que té un efecte positiu sobre la regulació de colesterol i triglicèrids. És un dels pocs vegetals que conté un aminoàcid –l’arginina– imprescindible en l’etapa de creixement dels infants.

Pel març els ametllers en flor, i el jovent en amor

@elbaronrojo Oye Mariano, que a este ritmo los 3 millones de empleos van a tardar 18 años, pero tu tranquilo, eh, sin prisas. @elbaronrojo —Veamos su nivel de inglés, haga una frase con... —Yo es que venía a por el puesto de presidente del gobierno. —Ah, entonces no hace falta. @SuperFalete Sería bonito que ahora Pablo Iglesias abandonara Podemos y crease, junto a Tania, el Partido del Amor. @donarfonzo A mi mujer le fueron en el curro diciendo que pusiera 1€, para regalarle

anuncis breus

A pagès...

al jefe una cesta entre todos. #truestory @elbaronrojo El jefe ya nos ha dado la cesta de Navidad. Que la rellenemos y se la dejemos en el despacho, dice. @kapdigital La libertad de expresión y el periodismo.

Es lloga local de 200 m2 (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Tel. 973 35 12 87 Es busca quadra, hort, o era petita de lloguer en algun poble del Pallars Sobirà o prop de Llavorsí. Tel. 654 286 553 Es ven accessoris de bebè amb molt bon estat (trona, hamaca, wc, gimnàs, autosac (nou), escolta bebès, cadireta portàtil, cadira cotxe fins 18 kgs, patinet Buggyboard, bresol de viatge... Preu a convenir - Tel. 619 63 80 78 T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: edicionssaloria@gmail.com Es compra/lloga caseta amb hort a la Seu o voltants. Interessats truqueu al telèfon T. 973 35 20 40. Es lloga pis 60 m2, 3 habitacions, cuina, traster i bany. Armaris empotrats. Amb balcó i molt lluminós. Tot donat d’alta. Telf. 973 35 12 87 Es ven moto BMW R1200 GS, 2004, ABS, punys calefactables, llantes de radi i maletes. Bon estat. Tel. 687 457 193 Es ven material geriàtric en perfecte estat. Cadira de rodes elèctrica quickie rumba per 900 euros, grua elèctrica HOP E-150 per 500 euros i llit elèctric linak amb matalàs viscoelàstic per 1.000 euros. Interessats truqueu al 607189682 o garrigabonnin@ gmail.com Lloguer d’apartaments turístics per dies o setmanes, molt acollidors, lloc tranquil. Tel: 667 726 842 En venda sucursal bancària. Interessats trucar al 629754027 o 679068548.

@visitpallars Ja treuen el cap les “xicoïes”!! Molt aviat les trobareu als #restaurants del #PallarsSobirà. Tasta-les!!

Es traspassa botiga de cosmètica amb cabina d’estètica al carrer Major de la Seu d’Urgell. Telf. 686 624 538

opinió

L’Ateneu de l’Alt Urgell

Any 2015: tot el poder per a la política

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// J OAN AIXÀS · Metge cirurgià i escriptor

n el decurs dels darrers mesos, hem pogut observar com, després de diverses i multitudinàries manifestacions d’un desig de llibertat per al nostre Poble, les persones han expressat i han prioritzat les coses d’una manera diferent a la dels seus representants polítics. El procés ha restat encallat i, fins els més optimistes, han temut per l’èxit de la convocatòria final. Contràriament als bons auguris que van significar l’èxit en l’organització, el desenvolupament i els resultats del 9N, la gent va témer que la capacitat de definició dels nostres polítics anés més enllà dels interessos de les organitzacions amb representació parlamentària.

Crec que sempre és una bona notícia que un col·lectiu tingui la necessitat d’inaugurar un espai de trobada per al debat i on es puguin contrastar i expressar les opinions més diverses. Al capdavall, és el mateix conjunt que actua de solució tamponada en cada context per tal que els extrems, tot i ser respectats, puguin ser considerats com a “outliers”. Penso que, justament, es tracta d’això. Que les idees flueixin lliurement i trobin una base on consolidar-se, reposar-se i, finalment, sortir a la llum com a propostes de millora de l’organització dels col·lectius humans. Aquests col·lectius que, en el moment actual, no aconsegueixen posar-se d’acord en fets tan fonamentals com,

per exemple, què ha de ser prioritari: la independència abans que la millora de les condicions de benestar social, o si cal plantejar-s’ho a l’inrevés, això. En definitiva, penso que les nostres institucions municipals i comarcals oficials no haurien de recelar ni de témer per la creació d’aquests nous espais de debat. Contràriament, han d’estimular i ajudar a què es creïn i, al seu torn, els socis i membres d’aquestes noves associacions, també han d’oferir propostes i diàleg constructiu a les institucions oficials. Crec que hauria de ser possible un bon ambient de col·laboració en benefici del progrés i de la bona convivència entre tots els grups d’interès de la nostra comunitat.

Casa Gabatxó, una residència casa de pagès

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Araós

es de fa 27 anys Casa Ga· batxó ofereix les seves estàncies en un lloc únic, a la vall Ferrera, excepcional per gaudir de la natura i de la tranquil· litat però també idoni per a la pràc· tica dels esports de muntanya. Així doncs, aviat farà 30 anys que aques· ta residència casa de pagès situada al petit poble d’Araòs, en l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu, s’ha convertit en lloc de descans i en destí de vacances per persones d’ar· reu del món que han descobert els encants del Pallars. Araós és el primer poble que us trobareu entrant a la vall Ferrera, la vall del ferro, està a 913 metres d’al· çada i té davant mateix el bosc de

Virós, amb l’última estació d’esquí nòrdic que s’ha obert a l’Alt Pirineu Català, una estació familiar, allu· nyada del trànsit i de les aglomera· cions, especial per fer les primeres baixades i perdre la por als esquís, però també amb la màgia que té es· quiar pel mig d’un bosc mil·lenari. L’autenticitat de Casa Gabatxó la trobem, també, en la seva decoració rural i tradicional, feta a base de pe· dra, fusta i ferro, els tres elements més característics de la zona. En aquest context, els esports de muntanya s’han convertit en un atractiu que creix de forma impara· ble en una zona que, a més del bosc de Virós, compta amb atractius com ara la Pica d’Estats o el Parc Nacio·

nal d’Aigüestortes i l’Estany de sant Maurici, un entorn en el qual s’hi pot practicar esquí, senderisme, pi· ragüisme, ràfting, raquetes de neu, trineus o pesca, entre d’altres. I hem deixat per l’últim un dels temes més agraïts i que més agra· da als turistes: la gastronomia de la casa i del país, la cuina de muntanya basada en els productes de l’hort, les viandes i els productes típics del Pa· llars, productes artesanals. L’allotjament té 12 places, amb habitacions independents, servei de bar amb plats combinats i tapes, i servei de mitja pensió o dormir i es· mozar. També té un petit punt d’in· formació i, eventualment, podrem gaudir d’un concert en directe.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · Economista

ins i tot a l’Alt Pirineu se senten ja les bufades del torb polític de 2015. De fet, el 2014 va ser un any ben potent, protagonitzat per la il·lusió que Catalunya tingui unes estructures d’Estat que la facin rica, culta, lliure, desvetllada i feliç. Diguem-li independentisme, sobiranisme o fins i tot federalisme ben estructurat, i això, no ho oblidem, organitzat dins de la pertinença a Europa, el gran poder últim. Tant aquest “procés” com la irrupció de “Podemos” ha trencat un dels grans tòpics de la nostra societat, el que sentenciava que la ciutadania en general s’allunyava de la política com si fos la pesta. Sembla que hi ha moments, com l’actual, en què amplíssims sectors d’humanitat catalana exigeixen grans dosis de política, sigui per fer un país, sigui per capgirar unes estructures viciades. Ara el gran repte és, opino, com canalitzar tota aquesta energia perquè no quedi estancada i es podreixi amb la mateixa velocitat amb què s’ha generat. I al 2015 se’ns presenten tres grans oportunitats. La primera serà per les eleccions municipals. La participació ciutadana en poblacions petites

com és màxima, s’han de fer llistes, buscar gent. La lluita entre partits i l’establiment de governs locals i les seves oposicions no ens han de fer perdre de vista els punts de treball conjunts..., la promoció econòmica, la lluita contra les desigualtats , el reconeixement de l’Alt Pirineu, la col·laboració amb els grans objectius de tot el país. Si mes no les eleccions se celebraran en primavera que és l’època més indicada per mantenir un cert esperit. La segona serà per les eleccions autonòmiques. Aquí ens hi juguem no només la bona administració de Catalunya, la sanitat, l’ensenyament... sinó també avançar en la definició del nostre futur com a país. Crec que ens falta un gran debat sobre les conseqüències econòmiques i socials del dret que tenim a pitjar l’accelerador de la història. Sóc dels que pensen que, tard o d’hora, Catalunya aconseguirà els mitjans necessaris per posseir una plena personalitat política, ser un subjecte jurídic actiu reconegut per tothom com a nació, en convivència amb els altres territoris de la pell de brau. La dificultat de la qüestió rau

en la velocitat amb què es vol assolir aquesta fita. I goso pensar que les dificultats s’incrementen com més ràpid es vulgui anar. I finalment, potser, les generals. Ara sí que toquem el moll de l’ós. L’altre dia parlava amb un amic que em deia que aquestes eleccions ja no li interessaven. Li vaig manifestar la meva més absoluta disconformitat perquè pensava que molt especialment aquestes eleccions estatals delimitaran el camp de joc del nostre futur nacional. L’enrocament del sector de dirigents espanyols que ara manen, opino una altra vegada, perjudiquen no només al catalanisme sinó a la defensa de l’estabilitat de l’Estat espanyol. Aquesta horrible sensació de carreró sense sortida que ens comuniquen des del centre peninsular!! Què hi podem fer des del Pirineu? Ho hem fet tot bé? Haurem de tornar al Shakespeare del dubte hamletià? Senyors, ara sí que és el moment de fer política i sospirem, solidaris o mancomunats, amb els veïns del sud i del nord, perquè sigui la bona política la que prengui el poder a l’any 2015.

actualitat Demanen que la Seu suprimeixi barreres arquitectòniques

Isona celebra la tradicional i popular Festa de la Guixa

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Isona

l veí de la Seu d’Urgell, Jordi Gomà, ha entrat un escrit a l’ajuntament de la Seu d’Urgell demanant que es destinin a suprimir les barreres arquitectòniques els 100.000 euros que el consistori ha posat a disposició de les demandes de la ciutadania. Al mateix temps, Gomà duu a terme una recollida de signatures (en porta recollides prop de 800 i confia arriba aviat a les 1.000) amb la finalitat d’obrir un debat ciutadà sobre l’estat de la senyalització, les voravies i les barreres arquitectòniques. La proposta de Jordi Gomà, que compta amb el suport d’entitats i empreses, entre les quals hi ha l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell, busca resoldre l’adaptació de totes les voreres dels carrers per tal que compleixin amb la normativa d’accessibilitat urbanística.

l passat dissabte 14 de febrer es va celebrar la tradicional “Plega” relacionada amb la festa de la Guixa que tres dies després, el 17 de febrer, es va celebrar a Isona. La Plega consisteix en la recollida, casa per casa, d’ingredients i petites aportacions econòmiques per a la posterior confecció de la Guixa que és una mena d’escudella elaborada amb carn de porc, fideus, cigrons, carabassa, arròs, mongetes..., recollides durant “la plega”. Durant el matí, sobre foc fet a terra es va fer la cocció d’aquest guisat, dintre de grans calders. Els nens i nenes de l’escola Aeso d’Isona disfressats, van visitar els calders per observar l’elaboració del guisat. Quan aquests van estar a punt, els van portar a la plaça de l’Ajuntament, on els veïns d’Isona van poder gaudir d’un dinar popular.

actualitat A Cal Joanet, d’Ainet de Cardós, elaboren iogurts i mató artesanals sense conservants ni colorants //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Ainet de Cardós

al Joanet és una casa pairal i ramadera de les de tota la vida, situada a la vall de Cardós. Avui aquesta explotació familiar està gestionada per la Rosa, el Quim i el seu fill, el Joaquim. Aquesta família van començar a fer iogurts, amb la llet de les seves vaques, l’any 1996 i des de llavors no han parat. Ara també tenen vaques de carn ecològica. Són gent arrelada i treballadora. A Cal Joanet elaboren el seus iogurts artesans amb llet pasteuritzada i fermentada de vaca, completament naturals, sense afegir conservants ni colorants. Tota la llet que utilitzen és de la comarca, del Pallars Sobirà, i a més dels iogurts naturals fan mató i, per poder oferir més varietat a tots els seus clients, fan iogurt de maduixa i de llimona,

formatge fresc, mató de vaca, flan de mató, de vainilla, de café, mousse de formatge i pastís de formatge. També elaboren productes aptes per a celíacs. Podem trobar els seus productes a la seva botiga d’Ainet de Cardós, al seu obrador, i a moltes botigues de l’Alt Pirineu, i també a Lleida i a Barcelona. Telèfons de contacte: Obrador: 973 623 161 Botiga: 973 623 275

caljoanet@hotmail.com

tema de portada L’escoleta d’Arfa, una iniciativa inèdita al Pirineu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. BELLADO · Arfa

ada matí a dos quarts de nou, al poble d’Arfa s’obren les portes de l’Escoleta, un projecte de la Comunitat Educativa NunuN i una iniciativa inèdita al Pirineu adreçada a nenes i nens d’un a sis anys. Els infants van arribant de manera tranquil·la, gaudint d’una entrada relaxada amb l’acompanyament de les seves famílies el temps que creuen convenient. Els infants, de manera pausada, transiten del caliu familiar cap a un entorn més social on són clau en l’acollida les educadores, l’espai educatiu i els companys. Tan bon punt l’infant arriba a l’Escoleta es mou lliurement pels diferents ambients d’aprenentatge per desenvolupar-se de forma natural en relació als seus interessos i motivacions. Aquests ambients estan organitzats a través de materials i estímuls a la seva disposició per donar resposta a les intel·ligències múltiples que tenim tots, tal i com apunta el professor de H.H. Gardner. Vuit tipus

d’intel·ligència que van més enllà de la lògico-matemàtica i la lingüística, i que determinen el comportament, la manera d’aprendre i comprendre el món. Així, a l’Escoleta els infants disposen de diversos ambients: psicomotricitat, art, mediateca, joc simbòlic, experimentació, de la llum, de lletres i números, construccions i l’exterior. Gran part de la tasca del docent està dedicada a dissenyar, preparar i adequar aquests ambients a les necessitats dels infants. Treballar per ambients requereix molta organització i una constant recerca de materials de qualitat. NunuN impulsa una pedagogia basada en tres pilars: l’educació activa, viva, i lliure. Així es vol donar resposta a les necessitats essencials dels infants: la necessitat de protecció cobrint les

seves necessitats bàsiques; la necessitat de vinculació sentint-se estimat, mirat i que forma part d’un grup humà; i la necessitat de potencial, desplegant les pròpies capacitats des del desig intern. Pel que fa als conflictes, per exemple, s’acompanyen sense emetre judicis o sentències. No es renya ni s’amenaça. No s’empra el càstig ni el premi. Es descriu la situació, intentant que arribin ells a la solució i que verbalitzin o comuniquin les seves necessitats. A NunuN les famílies i les educadores comparteixen el repte d’educar de manera conscient, i obren el projecte a tots els que comparteixen aquests valors. Volen fer més gran aquesta comunitat que fa possible que l’Escoleta obri les seves portes cada dia. Podeu llegir l’article sencer a www.viurealspirineus.cat

territori i agricultura La carn de poltre del Pirineu, una carn natural i saludable //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu

l cavall pirinenc està localitzat en les següents 7 comarques del Pirineu i Prepirineu català: el Ripollès, la Cerdanya, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell. L’any 2007 es va crear la Federació d’Associacions de Criadors de Cavall Pirinenc Català amb la finalitat de promoure la raça i un any després, el 2008, es va reconèixer la raça de Cavall Pirinenc com a raça autòcto· na. Segons el president de l’Associació Professional de Ramaders de Cavall Pirinenc del Pallars Sobirà, Jordi Ricou, “en l’actualitat l’associació té censats 5.000 adults, entre eugues i cavalls, repartits entre un total de 363 explotacions, una xifra que en els darrers anys s’ha mantingut tot i

les dificutats del sector i les difícils circumstàncies econòmiques que hem viscut”. El cavall pirinenc és musculós i ro· bust, de caràcter dòcil i noble. Sem· pre s’ha dit que és un animal “del morro fi”, és a dir, que tria molt bé el que beu i selecciona el que menja. Per tant, s’alimenten molt bé i això

fa que la seva carn tingui una qualitat alimentària excel·lent. Es destinen majoritàriament a la producció de carn encara que, en ocasions, també es destinen a activitats turistiques i lúdiques. Actualment és fàcil trobar carn de poltre en carnisseries i res· taurants del Pirineu: si el vostre car· nisser no la té li podeu demanar.

territori i agricultura Cuina de temporada a l’Era d’en Balust de Salàs //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Salàs de Pallars

l’Era d’en Balust ja ho tenen tot a punt, com sempre, per gau· dir dels productes de tempora· da cuinats a l’estil de la casa. Durant tot el mes de març l’establiment aten· drà les peticions d’empreses, grups i particulars que vulguin fer els seus dinars i sopars en aquest restaurant de Salàs. Salàs de Pallars és un poble palla· rès amb encant, ple de racons que et transporten a altres temps on la vida és feia al carrer, al camp i a les eres. En aquest context, hi trobem l’Era d’en Balust, un bar-restaurant situat, precisament, en una antiga era de pa·

gès restaurada. Un lloc per passar una bona estona i gaudir de la companyia que fa la llar de foc, de les pedres i de la història que l’envolta. Proposen una àmplia oferta gas· tronòmica, que no oblida les arrels

pallareses i alhora és creativa i dife· rent. Als migdies ofereixen un ampli menú casolà i elaborat. També dispo· sen de carta amb plats per a tots els gustos: torrades, entrepans calents i hamburgueses que no deixen indife· rent a ningú, pizzes, amanides, carns a la brasa i tapes que van des de les populars patates braves fins a uns pecats dolços de foie. Els vegetarians poden trobar varietat amb plats pen· sats per a ells, així com els celíacs. Telèfon: 973 676227 facebook.com/leradenbalust leradenbalust@gmail.com

COMPROMÍS AMB EL PIRINEU PRESENT Suport al dia a dia de l’Alt Urgell

REPTES FUTURS Noves oportunitats de progrés

IMPLICACIÓ Treballar per apropar els serveis als pobles

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL

El suport de la Diputació al dia a dia de l’Alt Urgell

Al costat dels seus 19 municipis

La Diputació de Lleida ha invertit més de 13M€ a l’Alt Urgell els darrers 4 anys en actuacions de cooperació municipal i despesa ordinària dels ajuntaments, accessos, llars d’infants, carreteres i salut. D’aquests 13M€, 1,6M€ destinats a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, i la resta als 19 ajuntaments, consell, entitats, així com ajuts i subvencions diverses. Aquesta inversió s’ha fet en col·laboració amb el món local entenent la realitat del territori, aplicant polítiques des de la proximitat i donant prioritat a aquells aspectes més necessaris per als municipis. “Hem deixat de fer infraestructures espectaculars perquè la situació econòmica no ens ho permet i hem actuat amb responsabilitat prioritzant plans de serveis als municipis i als ciutadans per mantenir la seva qualitat de vida”, explica el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.

jornada “L’acció internacional: una oportunitat de desenvolupament local”, que es va celebrar a la Seu d’Urgell. En aquest sentit, Batalla va afegir que el paper de la Diputació de Lleida és primordial per donar suport al repte del municipi i de la comarca d’assumir el protagonisme de la seva projecció internacional com a resposta a les necessitats dels seus ciutadans.

MÓN LOCAL Batalla afirma que els municipis i la comarca han de donar resposta als ciutadans

Seu del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, amb l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, en la jornada sobre internacionalització.

INVERSIÓ La Diputació ha invertit 13M€ en diferents actuacions Aquests 13M€ s’han invertit en diferents actuacions, com la millora de carreteres, el manteniment de camins, la promoció d’activitats culturals i la recuperació de patrimoni, amb plans específics de suport a ens locals, amb la subvenció de les llars d’infants municipals, amb la millora del pla d’aigües o la millora de la qualitat assistencial a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell.

Trimestralment, la Diputació de Lleida reuneix els alcaldes de les capitals de comarca i els presidents de consells comarcals per tal d’analitzar les situacions i les necessitats del món local i establir polítiques conjuntes d’actuació. L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, destaca que la complicitat de la corporació lleidatana amb diferents iniciatives del territori ha estat constant. Batalla ha indicat que la Diputació de Lleida és “la institució que ha estat més present a l’Alt Urgell des del punt de vista del suport econòmic i de l’ajut al desenvolupament local en diferents àmbits”. Així ho va afirmar l’alcalde de la Seu d’Urgell en l’acte inaugural de la

Vista aèria de la Seu d’Urgell.

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL

Exemples d’actuacions a la comarca

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL A través de l’IEI es dóna suport als museus i exposicions, com en el cas de la mostra “Eclosió del passat”, a Coll de Nargó.

Les actuacions de renovació i manteniment de la xarxa d’aigua potable compten amb ajuts de la corporació.

La Diputació de Lleida té la raó de ser en el dia a dia dels municipis i, per això, davant els moments de migradesa econòmica com els actuals, ha redefinit i establert les línies d’ajut en diferents àmbits. Les subvencions van des del finançament d’equipaments sanitaris o culturals fins a la millora i el condicionament de carreteres o el suport a activitats culturals. Ajuts per a la millora d’equipaments culturals, com el Centre Social de les Valls d’Aguilar.

L’Associació de Bastoners de Peramola és una de les entitats que rep el suport de la corporació per poder desenvolupar les seves activitats culturals.

La corporació també disposa de línies d’ajut per la captació i portada d’aigua a nuclis.

La Diputació té una línia d’ajuts destinada al manteniment de cementiris. La corporació lleidatana ajuda els ajuntaments a assumir el cost de la matrícula de les llars d’infants municipals i la d’Oliana n’és una d’elles.

La conservació del patrimoni arquitectònic disposa d’una línia d’ajuts que permet accions en esglésies. A la imatge, Sant Romà de Perves, a Fígols i Alinyà.

La millora i reparació del ferm de les carreteres, com el tram d’Ossera, forma part de l’acció de la corporació.

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL

Ajuts per a equipaments culturals i socials. A la imatge, Tuixent.

Ajuts per al manteniment i la gestió de l’aigua d’ús públic i la millora de l’abastament d’aigua potable als nuclis més petits.

Actuacions de manteniment de carreteres, com la de Vilanova de Banat.

La corporació realitza actuacions d’urgència per fer front als danys provocats per esllavissades. A la imatge, afectació a l’accés al Pont de Bar.

El suport a activitats culturals i tradicionals, com la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel.

Els ajuntaments disposen d’una línia d’ajuts per al manteniment dels consultoris mèdics, com en el cas d’Estamariu.

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL La institució facilita ajuts per diverses actuacions municipals a través del Pla d’Inversions Locals. A la imatge, Vall de Valira i Montferrer i Castellbò.

La corporació contribueix econòmicament al manteniment dels centres universitaris com la UNED.

El suport als esportistes i a les diferents proves esportives que es desenvolupen al territori a través de patrocinis i ajuts.

La recuperació de construccions com els pous de gel també reben suport per part de la institució lleidatana. A la imatge, Pou de gel Arfa.

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL

Suport a fires i festes de l’Alt Urgell Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell.

Fira de Sant Andreu d’Organyà.

Festa de les Trementinaires de Tuixent.

La ramaderia és fonamental a l’Alt Urgell.

Parada de productes locals.

Fira de Sant Andreu d’Organyà.

Fira de Tots Sants d’Oliana.

Concurs de formatges artesans del Pirineu. El formatge és un dels productes estrella de la comarca.

Fira del Rovelló de Coll de Nargó.

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL

Més equipament hospitalari ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

La col·laboració de la Diputació amb els hospitals territorials s’emmarca dins la voluntat de mantenir l’estat del benestar i la qualitat de vida dels ciutadans, visquin on visquin, i es materialitza en diferents projectes i actuacions. Una de les darreres actuacions que ha finançat la corporació provincial a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell ha estat la instal·lació d’una caldera de biomassa i l’adquisició d’equipament mèdic, com un colonoscop i un mamògraf, que eviten el desplaçament dels pacients a altres centres hospitalaris.

Col·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

En el cas de l’Alt Urgell, el suport econòmic de la Diputació de Lleida amb el Consell Comarcal permet que tots els municipis disposin de secretaris interventors. Gràcies al Servei d’Assistència Tècnica (SAT), 11 ajuntaments comparteixen la dedicació de 5 secretaris-interventors. “Suposa un instrument bàsic per a la supervivència dels petits ajuntaments. De no poder comptar amb aquest suport, la major part del seu pressupost ordinari l’haurien de destinar al pagament d’un secretari-interventor, fent del tot inviable la prestació de serveis i l’equilibri pressupostari”, ha puntualitzat Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Fierro valora positivament l’acció que ha desenvolupat la Diputació de Lleida els darrers 4 anys per mantenir l’equilibri territorial. “La Diputació ha estat clau per a les administracions locals, tant per als ajuntaments com per als consells comarcals, molt especialment aquests darrers”. El manteniment de carreteres i camins és un altre dels serveis que suposa un gran esforç econòmic per al consell comarcal. Per aquest motiu, Fierro ha destacat els “importants esforços que la corporació ha fet a la comarca pel que fa a accessos a nuclis habitats, com per exemple l’accés a Taus, carretera de titularitat provincial”. Un altre exemple és la millora de l’accés a Vilanova de Banat (de titularitat municipal) actuació que l’Ajuntament d’Alàs i Cerc no podria afrontar. L’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i el Consell Comarcal han fet un esforç de cofinançament per arranjar aquest camí.

INVERSIONS La corporació provincial ha finançat l’adquisició d’equipament mèdic i la nova caldera de biomassa D’altra banda, aquesta no és la primera vegada que la Diputació de Lleida col·labora amb aquest centre hospitalari de referència al Pirineu. La corporació va subvencionar amb 750.000 euros un nou sistema d’informació de gestió assistencial, gràcies al conveni de col·laboració interadministrativa signat entre la Diputació de Lleida, el Servei Català de la Salut i Gestió de Serveis Sanitaris. Aquest sistema permet connectar el centre amb tota la xarxa d’atenció primària i els hospitals de referència, evitant desplaçaments innecessaris de la població. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va comprovar personalment el nou equipament adquirit pel centre hospitalari, coincidint amb l’acte inaugural de la jornada “L’acció internacional: una oportunitat de desenvolupament local”, que es va celebrar el mes de febrer a la Seu d’Urgell amb l’objectiu

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL

de conscienciar els ens locals del valor de la promoció exterior i de donar a conèixer els diferents instruments existents per tal que els ajuntaments puguin reforçar la seva projecció internacional. Una jornada en la qual Joan Reñé va destacar la gran transcendència i la importància de la internacionalització per enriquir

i afavorir el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori, així com per influir en la presa de decisions.

Carreteres millorades La Diputació té la titularitat de 9 carreteres locals de l’Alt Urgell. Les actuacions de major envergadura s’han centrat en el condicionat de la LV5134, de Noves de Segre als Castells i el reforçament del ferm i millora de drenatge a la carretera LV-4008, de la C-462 a Ortedó.

UNA COMARCA VIVA Fierro afirma que el Consell Comarcal és un instrument bàsic per a la supervivència dels petits ajuntaments

Un dels camins on la corporació lleidatana ha actuat per millorar l’accés dels veïns és el de Vilanova de Banat.

Un dels projectes més grans que ha desenvolupat la corporació a l’Alt Urgell és el de millora de la carretera de Noves de Segre.

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL

Navinés: “Treballem perquè tothom senti com a seva la Diputació de Lleida”

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Antoni Navinés és diputat provincial i alcalde pedani de l’EMD Vila i Vall de Castellbò, regidor i segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Montferrer i Castellbò. Com a diputat de l’Alt Urgell i coneixedor d’aquesta comarca, com valora el territori l’actuació de la Diputació presidida per Joan Reñé? La valoració que fan els alcaldes i ciutadans de l’Alt Urgell de l’acció que desenvolupa la corporació al territori és molt positiva. Com a diputat d’aquesta comarca parlo sovint i de forma continuada amb els alcaldes i regidors i el que em traslladen és que estan satisfets amb la feina que desenvolupa la Diputació de Lleida. Aquesta corporació, i en especial el president Reñé, ha tingut molt present les

necessitats dels pobles més petits. Les prioritats s’han invertit per atendre necessitats molt més bàsiques. Destaqui’m alguns exemples

La importància de la promoció turística

a la comarca. La corporació ha hagut de redefinir les prioritats dels municipis i pobles. Avui en dia per un municipi no és tan necessària una gran infraestructura com poder fer front a les despeses com l’aigua, la llum i la neteja viària o el manteniment de camins. Serveis que influeixen en la qualitat de vida dels veïns i que es converteixen en imprescindibles i prioritaris. Hi ha algun aspecte social on l’acció de la Diputació hagi estat determinant? La col·laboració de la corporació lleidatana en àmbits socials ha estat molt important, com en el cas dels ajuts atorgats a escoles bressol o per fer front al transport i al menjador escolar no obligatori. També ha tingut una sensibilitat molt especial amb les associacions i entitats de la comarca.

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

La inauguració aquest 2015 de l’Aeroport Andorra-la Seu d’Urgell ha suposat una millora en les comunicacions del Pirineu i una oportunitat per al sector turístic, que ja ha començat a preparar nous paquets turístics aprofitant la nova infraestructura aeroportuària. L’espectacularitat dels seus paisatges, la natura que l’envolta i una abundant i variada oferta d’activitats relacionades amb l’esquí, els esports de natura i de muntanya, fan de l’Alt Urgell una destinació de referència, també pel seu patrimoni cultural i la tradicional gastronomia.

PROMOCIÓ L’aeroport serà un revulsiu turístic

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL

L’esport és fonamental per a la societat alturgellenca i compta amb el suport permanent de la Diputació

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

El Parc Olímpic del Segre, de la Seu d’Urgell, que ha comptat des de sempre amb el suport de la Diputació de Lleida, s’ha convertit en l’equipament més emblemàtic de l’Alt Urgell. Fou construït amb motiu de la celebració de les proves de piragüisme en aigües braves com a subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i dóna un gran impuls al sector turístic de la Seu d’Urgell i comarca. Les diferents competicions i campionats del món conviuen a les seves instal·lacions amb la pràctica de diferents esports aquàtics, com el piragüisme, el ràfting i l’hidrotrineu. Al Parc del Segre s’hi combinen les activitats turístiques amb les competicions esportives nacionals i internacionals. A més del Parc del Segre, la Diputació de Lleida dóna suport a altres modalitats de turisme esportiu

que es basen en el senderisme, el cicloturisme, la BTT, el trekking, la pesca, el golf, les activitats de vol a la zona d’Organyà o la conducció de

vehicles 4x4 a Bassella. I així mateix, és al costat del clubs esportius amateurs i d’elit, com és el cas del Sedis Bàsquet.

Joan Reñé

AL SERVEI DEL MÓN LOCAL

President de la Diputació de Lleida

“El Bus de la Salut és aproximar serveis als pobles”

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Per què la Diputació ha apostat per aquest projecte? Perquè entronca perfectament amb la vocació de servei de la Diputació de Lleida i d’aproximar als municipis tot allò que faci millor la vida dels seus ciutadans. Amb la Fundació Renal Jaume Arnó -de manera puntual- i amb el Departament de Salut de la Generalitat -de manera més constanthem col·laborat en diverses accions i en aquest projecte l’entesa ha estat total des del primer moment perquè es tracta d’un projecte que s’explica per si sol: recerca científica, prevenció i, en definitiva, salut. Teníem, doncs, el projecte, la necessitat d’aproximar el servei als municipis, l’expertesa mèdica, i la voluntat de col·laboració, i hem acabat d’afegir la il·lusió en una proposta que té per les seves característiques un caràcter pioner a tot Catalunya, per la qual cosa ens en sentim molt orgullosos. L’acció en salut pública és una prioritat per la Diputació.

Sí, i ho fem d’acord amb les competències que són assignades per llei a la institució i, sobretot, en coordinació amb els ajuntaments i la Generalitat. Programem cada any les actuacions més necessàries en funció de les disponibilitats i necessitats de cada moment. I això passa per diversos projectes d’obra, com ara ampliacions de consultoris locals, la creació de tanatoris i sales de vetlla; la construcció i condicionament d’equipaments hospitalaris, o l’adquisició tecnològica per als centres d’atenció primària i de referència. També fomentem la transferència del coneixement, amb un sistema de beques pioner a les terres de Lleida amb l’objectiu d’incentivar la investigació biomèdica des del territori i reforçar l’actual sistema sanitari. La institució també finança els ajuntaments perquè puguin disposar del servei de socorrisme en les piscines públiques durant l’estiu; disposin de parcs de salut o fomentin la pràctica d’hàbits saludables.

Algun altre projecte nou per a aquest 2015? Sí. Aquest març també està previst que finalitzin els treballs del Centre de Recerca Biomèdica Avançada (CREBA), ubicat a Torrelameu, i que treballarà en paral·lel amb el Centre d’Estudis Porcins. Aquest equipament, sota la tutela científica de l’IRBLleida, ha de permetre un important ventall de possibilitats de recerca biomèdica i d’investigació universitària aprofitant el mimetisme de la fisiologia del porcí. En aquest moment, estem acabant d’equipar els quiròfans que requereixen d’una alta complexitat tecnològica per a ser pràctics per a la recerca.

El Bus de la Salut, ens aturem perquè tu no t’aturis //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

La Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques, (UDETMA), han posat en marxa un estudi científic pioner a Catalunya que permetrà realitzar en 3 anys proves a 12.000 lleidatans amb risc de patir una malaltia cardiovascular o renal. Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a Catalunya. La sang aporta oxigen i substàncies nutrients a tots els teixits de l’organisme i les conseqüències d’un reg insuficient afecten sobretot el cor (angina de pit, infart), el cervell (ictus o feridura) i les extremitats inferiors (risc d’amputació).

Les proves es por· ten a terme en un bus medicalitzat, que es desplaça per les comarques llei· datanes per realitzar in situ un diagnòstic precoç a una pobla· ció diana d’entre 40 i 70 anys, seleccio· nada aleatòriament per acomplir dife· rents factors de risc, com la hipertensió arterial o l’obesitat, entre altres. L’any 2015, el “Bus de la Salut” visitarà 72 municipis lleidatans. Podeu trobar més informació sobre el

calendari a www.elbusdelasalut.cat. La Diputació de Lleida ha invertit 1,5M€ en aquest projecte.

www.edicionssaloria.com 32

Telf. 699 24 18 71 33

territori Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària

Viu l’aventura amb el Club Vip Baqueira Pallars /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

sterri s’ha convertit, pel seu peculiar enclavament, fronterer amb la Val d’Aran, en un centre turístic que ofereix la possibilitat de practicar multitut d’esports d’aventura en plena natura. En aquest context ha nascut el Club Baqueira Pallars, una empresa pallaressa d’oci i turisme que proposa diversos ‘packs’ turístics adaptats a les diferents realitats i diverses demandes del públic que visita la zona. El fet d’entrar a formar part del Club Vip Baqueira Pallars obre les portes en el lloguer d’allotjaments turístics per a tot l’any i, al mateix temps, permet gaudir de descomptes especials en qualsevol de les activitats

esportives que es practiquen en aquest territori durant l’hivern: serveis de lloguer d’esquís d’snow, escursions en moto de neu, raquetes, escola d’esquí, etc. Activitats i propostes L’empresa proposa classes d’esquí i d’snow, excursions amb moto de neu, ràfting, barranquisme, l’organització d’estàncies especials, reserves d’activitats, guarden l’equip d’esquí a tots els seus fidels clients, servei de recogida a l’aeroport de Barcelona i a l’Ave de Lleida, entre d’altres. Passa uns dies als seus apartaments El Club disposa d’un complex d’apartaments acollidors i confortables que tenen 1, 2 o 3 habitacions. Es tracta del Luxury House

València d’Àneu i el Luxury House d’Esterri d’Àneu, a només 7 minuts del primer remuntador de la zona de la Bonaigua. Ofertes de cap de setmana Proposem un cap de setmana d’aventura invernal a partir de 170 euros, apartament+excursió amb motos de neu+excursió guiada pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici o pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Entre altres ofertes destaquen una proposta de cap de setmana a partir de 105 euros per persona i nit (de divendres a diumenge, 2 nits + 2 forfaits). També es pot gaudir d’una oferta d’allotjament

entre setmana per 30 euros per persona i nit, per un mínim de 2 nits. La situació privilegiada dels allotjaments permet poder esquiar en qualsevol de les estacions d’esquí més properes, Baquèria Beret, Espot o Port Ainé. Podeu consultar totes les ofertes, que són moltes, a la web de l’empresa: www. clubvipbaquierapallars. com. Bona gastronomia I per passar una bona estona amb la família o els amics proposen el Restaurant La Raclette d’Àneu on es pot fer un bon dinar, amb una cuina diferent i divertida, amb les millors carns del país i tota la varietat de productes de la terra.

Club Vip Baqueira Pallars clubvipbaqueirapallars.com

València d’Àneu Mòb. 649 566 886

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

gulló és un indret encara força des· conegut de la vall del Montsec i que us re· comanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa. Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pa· gès com els seus avantpas· sats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una ex· plotació agrícola i ramade· ra d’oví que complementen

amb dos allotjaments inde· pendents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els ser· veis i oberts tot l’any. Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 perso· nes; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’an· tiguitat, 4 places de capaci· tat i adherida a casa Ros. Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Observació de

l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pan· tà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei. En definitiva, estem en un espai ideal per al sende· risme, btt, esports d’aven· tura, parapent, ala delta, escalada i espeologia. Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesana: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapinyades.

Casa Ros i Cal Selmo Josep Mirada Tel. 659 287 063 973 455 138 info@casaros.es

Refugi Gall Fer info@refugigallfer.com Bosc de Virós · Alins Telf. 672 432 543 www.refugigallfer.com

www.essenciadelaterra.com

reserves@clubvipbaqueirapallars.com

Estratègies alimentàries en la nutrició esportiva /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA, DIETISTA I NUTRICIONISTA · Sort

er augmentar el ren· diment esportiu hi ha persones que utilitzen suplements ergogènics, al· guns dels quals són il·legals (tot i que es troben al mer· cat), i molts són conside· rats dopants. Entre les estratègies de suplementació dietètica que trobem al mercat re· comanem una forma més natural i saludable per mi· llorar les reserves de glu· cògen, la reposició hídrica, 34

mineral i de vitamines. Aquesta estratègia nutri· cional es basa en els hidrats de carboni per millorar el rendiment esportiu. Una baixa disponibilitat de glu· cosa limita la capacitat d’es· forç i es causa de fatiga. Les estratègies alimen· tàries van encaminades a augmentar la disponibilitat de glucosa just abans d’ini· ciar l’esforç, assegurar la seva reposició durant l’acti· vitat, restaurar les reserves

de glucògen consumides, potenciar les reserves de glucògen muscular i he· pàtic. Les diferents estra· tègies tenen en compte el tipus d’esport a realitzar, Fisioteràpia Quiromassatge Drenatge linfàtic Medicina Xina

els entrenaments, la dura· da i la intensitat de l’exer· cici. L’objectiu principal es allargar i recuperar les re· serves de glucògen al mús· cul i fetge. Acupuntura Psicologia i Psiquiatria Logopèdia Dietètica i

nutrició Podologia Reflexologia Depilació làser Cardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 www.centremedicpirineus.com 35

benestar

Allò que ens ensenya el cos humà (6) ///////////////////////////////////////////////////////////////////// ÓSCAR ROSELL · Pediatra

Realment ja ho diu una dita popular que és ben certa en moltes circumstàncies quotidianes: “Tot depèn del color del cristall amb el qual es mira”

Alimentació vegetariana

///////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBERT NAVARRO · Màster en Terapia Cognitivo–Conductual

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica Postgrau en Nutrició i Suplementació Esportiva

e vegades han vingut a la consulta alguns pares (generalment és la mare) que acompanyen la seva filla adolescent amb cara tota trista. “Ja li ha vingut la regla”, suspiren. No deixa de sorprendre que un fet evolutiu i tan natural sigui motiu de preocupació. Tot el contrari; no tenir la menstruació a certa edat sí que seria preocupant! Si entenem el significat d’aquest aconteixement del noste cos podrem veure’l amb una perspectiva més adequada: lúter de la jove es prepara per rebre un possible òvul fecundat (que crearà un embrió) i si això passa les parets uterines produeixen una petita descamació que surt en forma de sang per la vagina produint la menstruació. És a dir, ens anuncia la vida, la maduresa. D’aquest fet en depèn el futur de la raça humana i és un dels passos de la infantesa a la vida adulta. Fins i tot en altres cultures se celebra amb una gran efusivitat. Tot i això, entre nosaltres es converteix quasi en un motiu de tristesa. A casa nostra l’arribada de la menarquia (la primera menstruació) és un motiu de joia i de celebració íntima familiar amb un dinar o un sopar i un regal personal com a record. És una festa.

Quan cal acudir al psicòleg? (I)

Tremp del 9 a l’11 de març Sort del 16 al 19 de març La Seu d’Urgell del 23 al 26 de març

o hi ha una norma clara que indiqui quan és el moment d’acudir al psicòleg per sol·licitar ajuda, ja que un problema pot afectar de forma diferent a cada persona, per tant és una cosa purament subjectiva. De fet, moltes vegades el problema no és una cosa que ens fa sentir por o inseguretat, sinó el pensar que no tenim recursos suficients per enfrontar-nos a això. Per valorar si és necessària l’ajuda psicològica és important observar si existeixen certs símptomes com, per exemple, ansietat, pèrdua o augment de gana, inquietud excessiva, insomni o alteracions del son, sensació de tristesa, cansament inusual, falta de concentració, etc. També és important valorar si s’han produït canvis significatius últimament en l’ambient familiar, laboral o personal que puguin haver desencadenat en part l’estat actual. Hem d’anar al psicòleg quan detectem que un o diversos problemes bloquegen la nostra vida inundant de sensacions desagradables, impedint gaudir dels seus aspectes positius o plaents. Demanar és tan necessari com donar. El psicòleg no és un bruixot que cura els mals de la nostra psique, sinó simplement un expert en salut mental que actua com a assessor i acompanyant i que intentarà ajudar-nos a aconseguir (sempre per nosaltres mateixos) seguretat, estabilitat i un millor discerniment en la recerca de solucions i potenciant la nostra autoestima. Hem d’anar al psicòleg quan... # Sentim que la tristesa, l’apatia i la falta d’il·lusió comencen a aclaparar. Ja emetem el sempre equivocat missatge que les nostres vides no tenen sentit. # El negre o el gris tenyeixen freqüentment els nostres pensaments i ens veiem incapaços de trobar alguna cosa positiva a les nostres vivències quotidianes. # Tot al nostre voltant ho notem amenaçador i ens sentim sols, incompresos o desatesos. # Pensem que la desgràcia s’ha acarnissat en nosaltres i comencem a assumir que tot ens surt malament. # Estem bloquejats per pors que ens impedeixen sortir al carrer, relacionar-nos amb altres persones, estar en un lloc tancat, parlar en públic, viatjar, etc. # L’obsessió per patir greus malalties o contagis ens porta a conductes estranyes i repetitives. # Estem “amb els nervis trencats” i gairebé qualsevol situació fa que perdem el control i només sapiguem respondre amb agressivitat o amb un plor inconsolable.

i ha molt motius pels quals una persona pot decidir deixar de menjar productes animals (i fer-se vegetarià) o carn i peix (i fer-se ovolactovegetarià). Les persones que escullen aquesta opció alimentària ho fan entre d’altres motius: per respecte a la vida dels animals, respecte al mediambient, per motivacions socials, com a model de dieta saludable, preventiva de malalties o per desagradar aquests aliments o resultar massa costosos. Deixant de banda les raons , quant es pren aquesta decisió no n’hi ha prou simplement amb eliminar-los de la dieta, doncs es poden produir carències amb greus repercussions per la salut. Hi ha errors típics que es poden evitar: Caure en la monotonia; és convenient variar els aliments consumits, la forma de preparació, els condiments i la presentació per tal d’assolir un equilibri. S’ha de planificar; per tal que aquest canvi sigui cap a millor és important informar-se i consultar un dietista-nutricionista que indiqui quina és la manera de fer-ho bé. Si no es planifica, la nutrició d’una persona vegetariana pot ser molt pitjor qualitativament que la d’una no vegetariana. Una de les bases a aprendre serà entendre què aporta cada grup d’aliments i com suplir correctament els que es volen deixar de consumir. Prendre làctics com a única font de proteïna; al no consumir carn, rica en ferro i més biodisponible que en els productes vegetals. Són importants les combinacions dels aliments rics en ferro d’origen vegetal perquè aquest es pugui assimilar en major mesura i no provocar anèmia. Els làctics, els ous, el té, el cafè i el cacao impedeixen l’absorció de part d’aquest ferro (present en llegums, verdures de fulla verda, mongeta verda, grans integrals, fruita seca i d’altres). Ela aliments que en milloren l’absorció son els rics en vitamina C, A i els carotenoides. A l’hora de consultar fonts a internet sobre aquest tema s’ha de comprovar que aquestes tinguin rigor científic i qui signa l’article o publicació sigui un expert en alimentació amb una titulació vàlida en el nostre país (Metges, Endocrins o Diplomats o Graduats en Nutrició Humana i Dietètica). A banda dels mencionats s’ha de tenir especial precaució amb altres nutrients i vitamines. La conclusió final és que fer-se vegetarià pot resultar molt gratificant...si es fan els canvis amb una planificació prèvia i amb coneixement de causa.

Fotos: Emili Giménez

LA FESTA DEL TRINXAT CELEBRA 20 ANYS

El dissabte 28 de febrer va celebrar-se la 20a edició de la Festa del Trinxat de Puigcerdà. Un any més, el pavelló poliesportiu de Puigcerdà va ser testimoni d’una de les festes gastronòmiques més importants de la comarca. El sopar va reunir uns 800 comensals tant de Puigcerdà i la Cerdanya com de la resta del país, de França i d’Andorra, i comptà amb la presència de diverses personalitats rellevants de la vida cultural, social i política.

El Patinatge Artístic Puigcerdà participa a l’Open San Jorge //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

l darrer cap de setmana de febrer els patinadors i les patinadores del Patinatge Artístic Puigcerdà, acompanyats pel seu entrenador Vahe Ghazaryan, van visitar el pavelló de Gel de Jaca per participar en el Campionat d’Aragó de Patinatge, Open San Jorge, que va comptar amb la participació de 130 esportistes amants del gel procedents d’arreu d’Espanya. El Patinatge Artístic Puigerdà va ser un dels 13 clubs que hi van participar amb un total de 6 patinadors i patinadores: Eric Alís i Jan Vilella (Basic Novice masculí); Anna Bertran (Advance Novice femení); Laia Bertran (Júnior ISU femení) Maria Medina (Cadet femení) i Ona Fernandez (Junior A femení).Els resultats, un cop més, van ser molt satisfactoris ja que es van fer 5 podis i una cinquena posició del Jan Vilella que, tot i estar a la categoria Debs Masculí va haver de participar amb una categoria superior. Els resultats van ser els següents:

-Eric Alís (Basic Novice masculí). 2on Classificat. -Jan Vilella (Basic Novice masculí). 5è Classificat. -Anna Bertran (Advance Novice femení). 3a classificada. -Laia Bertran (Júnior ISU femení). 2a classificada. -Maria Medina (Cadet femení). 1a classificada. -Ona Fernandez (Junior A femení). 3a classificada.

Concert de l’Orquestra de Cambra Cadí

El rovell d’ou (Trollius europeaeus)

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ · Puigcerdà

la nostra formació són fets pel mestre Yevhen Sokhatskyy, qui també dirigeix la formació. El seu repertori va des del barroc fins a l’actualitat. L’orquestra de cambra està formada per violins, vio· loncels, flautes travesseres, clarinets i teclat, a més d’altres intèrprets solistes. L’Associació Orquestra Cadí ha or· ganitzat concursos d’interpretació per a joves intèrprets i ha promogut con· certs de solistes amb acompanyament d’orquestra. Tanmateix, ha ofert con· certs a diversos pobles de l’Alt Urgell, la Cerdanya, Berguedà, la Noguera, el Solsonès, el Bages, el Ripollès, així com al Principat d’Andorra. Les obres més importants del seu repertori són:

l’Stabat Mater de Pergolesi, el Concerto grosso op. 6 de Corelli, la suite núm.2 per a orquestra de J.S. Bach, i la Sere· nade op. 20 d’Elgar. L’Stabat Mater és, potser, l’obra més famosa de Giovanni Battista Pergolesi, la va escriure el 1736, dos mesos abans de la seva mort amb 26 anys. Està basa· da en un text litúrgic del segle XIII. El concert també s’interpretarà el diumenge, 22 de març, a les 17.30 h a l’església de Santa Eugènia de Sallago· sa.

Noves promocions a Porté

l rovell d’ou (Trollius europaeus L.) és una flor que pertany a la família de les ranunculàcies (Ranunculaceae). Descripció: planta herbàcia perenne que ateny els 60 cm d’alçada. Les seves flors són de color groc brillant i semblen globus, d’uns 3 a 3,5 cm de diàmetre. Té un rizoma curt. Floració: entre el juny i l’agost. Hàbitat: procedeix d’Europa i de l’oest de l’Àsia, on creix en alçades, fins a 2.800 metres. Creix en zones pantanoses i àrees ombrívoles en boscos i matollars. Propietats medicinals: és purgant i força tòxica, com la majoria de les

Foto: Gael Piguillem

l dissabte 21 de març, a les 21.30 h a l’església de Sant Do· mènec de Puigcerdà, l’Orques· tra de cambra CADÍ, sota la direcció d’Eugeni Sokhatskyy, interpretaran l’Stabat Mater de Pergolesi. El concert comptarà amb la concertino Zoryana Sokhatska i les solistes Carme Baule· nas, Suzy Marie i Sara Aliaga. L’Associació Orquestra Cadí fou fundada l’any 2001 a La Seu d’Urgell. Des de llavors manté una orquestra de cambra, havent comptat durant uns anys amb un cor d’adults. Zoryana Sokhastka, violinista ucraïnesa, és des de fa vuit anys la seva directora titular. Tots els arranjaments musicals per a

ranunculàcies. Curiositats: dins dels seus pètals solen viure-hi un munt de petits insectes que formen un veritable ecosistema lligat a la flor. Altres noms

Català: flor de sant Patllari, botons, flor de sant Pere, gata rabiosa, rosa de Canòlic. Castellà: bola de oro, botones, calderones, campanilla, flor de San Pallari, reventón, ranúnculo de las montañas. Anglès: globeflower. Francès: trolle, trolle d’Europe, trolle des montagnes. Etimologia: Trollius < sembla ser la llatinització del nom d’aquesta flor en suísgermànic: troll-blume; troll provindria de l’antic alemany: globular; europaeus (llat.) < europeu.

Imatges en el record

////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

SERVEI D’INFORMACIÓ I D’ATENCIÓ A LES DONES

l mes de març s’activen, un cop més, diferents ofertes i promocions per esquiar a l’estació d’esquí de Porté Puymorens. Són aquestes:

- Gratuïtat de l’esquí per a les dones majors de 18 anys, els dijous dies 12, 19 i 26 de març. - 17 euros pels universitaris, de dilluns a divendres, amb la presentació del carnet d’estudiant, a partir del 9 i fins el 27 de març. - Forfet del mes de març a 90 euros (de dilluns a di· vendres), a partir del dia 2 i fins el dia 27 de març. - Forfet família (2 adults i 2 nens). Forfet per un dia 90 euros i forfet per dos dies consecutius (la mateixa família) per 170 euros. - Forfet debutant. Pots esquiar a Porté per només 10 euros! Si ets debutant, aprofita aquesta oportunitat. Forfet vàlid pels telesquís baby del Soldat i baby de la Vignole. 44

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones recordem que des del Consell Comarcal de la Cerdanya es va posar en marxa, l’any 2010, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones, un servei d’orientació i assessorament en relació amb qualsevol aspecte de la vida de les dones. Des dels inicis s’ha estat treballant per la consolidació del servei, amb un increment notable del nombre de dones ateses cada any i iniciant projectes nous, amb l’objectiu principal d’esdevenir un referent més en l’àmbit comarcal en matèria de polítiques de dones. Serveis Socials (Consell Comarcal de la Cerdanya) C. Alfons I, 50-52 Baixos – 17520 Puigcerdà Tél: 972 14 13 13 E-mail: siad@cerdanya.org

TRENC GROC. Viaducte de la Cabanasa (Arxiu Belluga’t) 45

Hem baixat els preus!