Viure als Pirineus-Abril 2017 by Plandora Continguts

www.viurealspirineus.cat

Grans formatges! El dia 16 d’abril Alp acull la VI Mostra de Formatges i Productes Làctics frescs de la Cerdanya i l’Alt Urgell

Únic escorxador de porcí de l’Alt Urgell Pernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques

Tenim bull donja,

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 182 · abril 2017

una especialitat única que només trobaràs a Casa Bernadí

També productes sense gluten Troba’ns a la Seu d’Urgell i Noves de Segre:

La Seu d’Urgell c. Major, 18 T. 973 352 148 Noves de Segre T. 973 387 147

núm

182

opinió

08-101 belluga’t per la Cerdanya www.viurealspirineus.cat núm: 182 · abril 2017

35-48

tema de portada

38-39 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual ALT URGELL Marcel·lí Pascual PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativadisseny.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus

viurealspirineus@yahoo.com

@AmicsPirineu

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

agenda 23 d’abril Festa de Sant Jordi Arreu del país

portada

SaloriaEdicions

El dia 16 d’abril Alp acull la VI Mostra de Formatges i Productes Làctics Frescs de la Cerdanya i l’Alt Urgell

actualitat

reportatge

La fibra òptica arriba a Arfa

El primer pla contra la pobresa energètica

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Arfa

desplegament realitzat, ara qualsevol veí del poble es podrà connectar.

quest mes els primers veïns d’Arfa ja s’han connectat a la fibra òptica i això ha estat realitat gràcies a l’interès dels mateixos veïns i a l’empresa local Alt Urgell Fibra que ha estat l’encarregada de gestionar el desplegament i el servei de la fibra en aquest poble. Fins ara, els veïns d’Arfa es trobaven en una situació de mancança total de comunicacions i línies telefòniques (el mateix que passa a la majoria de pobles de l’Alt Pirineu), situació que amb aquest nou projecte local s’ha pogut desbloquejar. De moment, la fibra ja arriba a una dotzena de veïns que han estat els primers en contractar aquest servei, però gràcies al

Un desplegament llargament reivindicat L’empresa de dos emprenedors urgellencs, Alt Urgell Fibra, porta el servei de la fibra òptica a moltes empreses de la Seu d’Urgell i també aposta per fer arribar els seus serveis de comunicacions a les famílies dels nuclis més rurals de l’Alt Urgell, que són els que tenen més mancances a nivell de comunicacions. Molt sovint des dels petits nuclis de muntanya s’ha demanat a les gran companyies de comunicacions que inverteixin per tal de fer arribar serveis de qualitat a tots els pobles i masies de muntanya però, fins ara, aquestes multinacionals no han atès les demandes. Ha estat gràcies a una empresa local i a la unió dels veïns d’Arfa que s’ha pogut fer un important pas endavant que equipara les comunicacions d’aquest petit poble amb les de qualsevol altra ciutat del país. A més, l’empresa urgellenca està treballant en nous projectes que permetran fer arribar la fibra òptica a altres petits nuclis i municipis de muntanya que tenen la mateixa situació que Arfa, amb la mateixa filosofia de buscar sinergies entre empresa i veïns.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// “Contingut elaborat amb la informació de Gas Natural Fenosa”.

Gas Natural Fenosa és la primera energètica espanyola a desenvolupar un pla per pal·liar la vulnerabilitat. En total, invertirà 4,5 milions d’euros anuals.

a pobresa és la situació socioeconòmica per la qual la població no pot accedir o disposar dels recursos necessaris per satisfer les seves necessitats físiques o psíquiques bàsiques. Entre les seves manifestacions s’inclouen la fam, la malnutrició, l’accés limitat a l’educació o als altres serveis bàsics, com la llum, el gas o l’aigua. Aquesta última vessant és el que anomenem “pobresa energètica”. Segons el III Estudi de pobresa energètica de l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), 5,1 milions de persones a Espanya, l’11% de les llars, són incapaços de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern. Davant aquesta problemàtica, Gas Natural Fenosa ha posat en marxa a Espanya un Pla de Vulnerabilitat energètica per tal d’intensificar les actuacions que ja venia realitzant, sistematitzar la gestió dels clients més vulnerables, així com reforçar la col·laboració amb les entitats del Tercer Sector i les administracions públiques. El pla, que preveu més de 20 mesures tant operatives com socials, és el primer desenvolupat per una energètica espanyola i preveu una inversió de 4,5 milions d’euros anuals.

Mesures d’actuació per a clients vulnerables La companyia ha posat en marxa una Unitat d’Atenció a la Vulnerabilitat amb l’objectiu de fer un seguiment de tots aquells casos de clients que puguin trobar-se en situació vulnerable. Al costat d’aquesta unitat, la companyia ha creat un Grup de Gestió de Col·lectius Especials. D’aquesta manera, explica, des de gener de 2017, amb un equip d’aproximadament 60 persones dedicades a l’atenció de ciutadans vulnerables. Així mateix, la companyia ha activat una línia telefònica gratuïta per atendre clients en situació de vulnerabilitat (900 724 900). En aquesta línia, disponible 24 hores al dia i tots els dies de la setmana, els agents proporcionen assessorament a l’usuari segons les seves necessitats energètiques, revisant cada cas detingudament i resolent qualsevol tipus de dubte. Als clients vulnerables de Gas Natural Fenosa, a més de tenir garantit el subministrament energètic, disposen també de diverses eines per a la seva ajuda, com ara que la companyia ha flexibilitzat el pagament dels rebuts, podent fraccionar el pagament i oferint als clients les quotes que millor s’adaptin a les seves possibilitats, sense cap quota inicial i sense cap tipus d’interès. La companyia ha reforçat també les comunicacions amb els clients. Informa 7 vegades als usuaris, a través de cartes i telèfon, abans de procedir a la sol·licitud 4

d’interrupció de subministrament. Així, entre la primera carta de devolució bancària fins que la companyia sol·licita el interrupció de subministrament transcorren 140 dies (prop de 5 mesos).

La companyia ha creat el telèfon gratuït

900 724 900

per atendre els clients vulnerables

La Fundació Gas Natural Fenosa, clau en el projecte La Fundació Gas Natural Fenosa ha reorientat la seva activitat per donar més pes a les iniciatives socials, especialment les dirigides a pal·liar la vulnerabilitat energètica. En col·laboració amb diverses entitats sense ànim de lucre, la Fundació treballarà per buscar alternatives que trobin mesures per ajudar a persones afectades per la pobresa energètica. La Fundació Gas Natural Fenosa ha creat també una Escola d’Energia Social amb l’objectiu d’assessorar i formar treballadors de les entitats del Tercer Sector i al personal dels Serveis Socials municipals en eficiència energètica, també desenvolupa una iniciativa de rehabilitació energètica d’habitatges de col·lectius vulnerables perquè implementin mesures d’eficiència energètica i que les famílies vulnerables puguin reduir el seu consum; i ha posat en marxa també un programa de voluntariat corporatiu orientat al col·lectiu vulnerable. 5

editorial L’Alt Pirineu, un territori de segona? ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

bans de tres anys, tots els serveis territorials dels departaments del govern de Generalitat s’hauran d’haver desplegat a la vegueria de l’Alt Pirineu. Això es desprèn de la modificació de la Llei de vegueries del 2010, aprovada pel Parlament el passat 15 de febrer, i de la incorporació d’una nova disposició final al marc legal. Ara podem veure el got mig ple o veure’l mig buit, com es vulgui. Per una banda, tenim una llei del Parlament, d’obligat compliment, que estableix una data límit per a la desconcentració dels serveis territorials de la Generalitat a cada demarcació veguerial. Per una altra, no podem estar-nos de pensar que ens tenen per un territori de segona, sense capacitat de reacció i amb un motor que fan funcionar al ralentí. Ens preguntem per quina raó és necessària aquesta dilació, set anys després d’haver aprovat la llei de vegueries, i si calen tres anys més per desplegar els serveis de la Generalitat. No entenem aquest ajornament en una qüestió tan important per a la millora dels serveis públics i no comprenem el tracte discriminatori, si ho comparem amb altres demarcacions. Avui el greuge comparatiu de l’Alt Pirineu amb les Terres de l’Ebre, pel que fa a la desconcentració dels serveis territorials de la Generalitat, és clamorós. La diferència, sobre el paper, és d’una proporció de 9 a 2 i això fent una interpretació molt benèvola. Mentre a la demarcació veguerial de l’Ebre hi trobem la seu territorial de tots els departaments del govern, a l’Alt Pirineu únicament hi figura, en teoria, la d’Interior i la de Territori i Sostenibilitat i amb una estructura pràcticament inexistent, per no dir merament simbòlica. La realitat és que actualment no hi ha ni una sola direcció de serveis territorials de cap departament ubicada a l’Alt Pirineu. Totes estan situades a Lleida i mantenen una estructura i un model organitzatiu totalment provincialista. En aquest sentit, hem reculat inexplicablement. Fa uns anys, algunes veus van adduir motivacions pressupostàries per desmantellar la incipient estructura territorial desplegada a l’Alt Pirineu. Aquells mateixos arguments però, mai es van aplicar als altres territoris, ni a l’Ebre i tampoc a la Catalunya Central. No estem parlant d’engreixar l’Administració, ni de contractar més personal i tampoc d’incrementar els càrrecs de confiança política. Es tracta únicament d’una qüestió de voluntat política, perquè el cost econòmic d’aquesta operació és zero. Els directors i directores dels serveis territorials dels departaments del govern són per llei treballadors públics, funcionaris de nivell A que ja ocupaven la seva plaça a l’Administració.

No és aquest un tema menor. El catalanisme polític històricament ha apostat per un model descentralitzat i per la superació d’un ordenament administratiu aliè a la realitat nacional catalana. Les Bases per a la Constitució Regional Catalana de 1892, conegudes com les Bases de Manresa, en són un exemple. I també va ser un exemple de la confrontació catalana amb el model imposat, la supressió de les diputacions provincials amb la proclamació de la II República i el restabliment de la Generalitat. En aquesta etapa republicana, una Ponència per a l’Estudi de l’Estructuració Comarcal de Catalunya, encapçalada pel cèlebre geògraf Pau Vila, va proposar una divisió administrativa del territori en 38 comarques i 9 vegueries que va esdevenir realitat el desembre de 1937, en plena guerra civil. La dictadura, però, va reimplantar la divisió provincial. La uniformitat, l’intervencionisme i l’autoritarisme d’aleshores van refermar la província. El restabliment de la democràcia i de la Generalitat no va comportar la supressió provincial. No obstant això, el catalanisme polític ha seguit apostant Mentre a les Terres de per la superació l’Ebre hi trobem la seu d’aquest model amb fórmules territorial de tots els diverses. La departaments del Govern, a darrera, l’aprol’Alt Pirineu no n’hi ha cap vació el 2010 de la llei de vegueries, que regula la seva doble naturalesa: com a divisió territorial en què s’organitzen els serveis de la Generalitat (demarcació veguerial) i com a àmbit per a l’exercici del govern intermunicipal de la cooperació local (consell de vegueria). L’Alt Pirineu precisa eines. És ben sabut que un territori sense administració de proximitat és un territori sense veu, sense defensa dels seus interessos, que s’empobreix i a la llarga claudica davant d’aquells que caminen del bracet d’una administració propera i eficient en la defensa de les necessitats socials, econòmiques i territorials. La desconcentració dels serveis de la Generalitat a l’Alt Pirineu és imprescindible i inajornable, si volem un model de país actiu, equilibrat i cohesionat. Un país que aposti per una evolució del territori d’acord amb les modernes necessitats. Un país on tothom, visqui on visqui, tingui els mateixos drets i possibilitats d’accés als serveis públics com a garantia de benestar i de desenvolupament dels nostres pobles i ciutats.

opinió La Rotonda /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · Component del grup APIA – Pirineu Opinió

ndorra ha canviat tant que entre els “luxes” que permet hi ha el de tenir la “teva” Andorra, una possessió que no respon a cap inscripció de cap cadastre comunal. És aquella possessió que per un motiu o un altre, per un paisatge urbà, per un paisatge humà o per aquella sensibilitat del moment, et subsisteix una percepció molt accentuada. A mi m’ha quedat la d’aquella Andorra de “La Rotonda”, entitat ja avui desapareguda. Alguns o algunes, de gratíssima memòria, altres esborrats pel vent del temps als meus arxius cerebrals. La meva Andorra d’avui també existeix, per passejar, per venir-hi de compres, per fer algun petit àpat i llinda al sud amb la llibreria “La Puça” i al nord amb la llibreria francesa. Haig de reconèixer que encara visito més sovint els temples comercials que hi ha al rovell d’aquesta “milla d’or” i que confesso que ara la meva gran admiració per les muntanyes l’exerceixo des de la seva base. En aquells moments, anys seixanta i setanta, l’actual “milla d’or” ja començava a ser una línia contínua d’establiments, ben diferents dels que hi ha actualment. A l’estiu, una bona part de l’Andorra comercial es disfressava d’avançada cultural, anava a dir espanyola, però potser és millor dir “llatina”: molts locals s’oferien en forma de caves de degustació

de vins aperitius, de productes relacionats amb la tauromàquia i el seu entorn andalusí i una increïble quantitat de barrets mexicans, Jo, el tema dels barrets mexicans mai no el vaig acabar d’entendre; segurament era una necessitat de les classes mitjanes europees, sobretot franceses, a cavall del seu Renault, de sentir-se en un mon exòtic, diferent, en unes terres dignes de la pluma de Prósper Mérimée. Cada vegada que trepitjo la voravia annexa a “La Rotonda”, sento, proustianament, les veus del gran trànsit de personal estival que hi entrava i en sortia. Recordo la figura, sempre pulcra i elegant, del senyor Melcior Larrosa, persona dotada d’un cosmopolitisme republicà que li hagués permès de ser el digníssim gerent del Rick’s Bar de Casablanca. Secundat per la figura alta, serena, cabells bancs prematurs, del seu secretari, en Saura, germà del Baptista Saura, cap del centenar llarg de comunistes ortodoxos del PSUC residents a Andorra. I dic ortodoxos perquè jo era, i encara me’n sento, eurocomunista, és a dir, en aquells moments un “revisionista” de la pitjor espècie. També dins del contingent marxista ubicat a Andorra hi havia una petita colla d’”euros” però en minoria vergonyant. I el quadre humà quedaria totalment incomplet sense el maître Cèsar, entranyable i afectuós, que forma part en primera línia dels meus records humans i comercials, perquè jo el que anava a fer a “La Rotonda” era anar vendre vins. A part de les comandes que em feien no deixava de sentir-me impressionat per l’estructura lluminosa del local, els músics i les ballarines i els frescos amables del pintor republicà i exiliat, Florit. Tot plegat, avui amb una certa sentor d’ingenuïtat, amb alguns tocs picantons d’espectacles nocturns no essencialment folkloristes, tot dins de l’aiguabarreig d’uns temps ben especials en una país llavors també ben especial, de combinació coctelera entre el franquisme espanyol i la democràcia francesa. També vull comentar que per a mi l’Andorra de “La Rotonda” era també l’Andorra de l’“Hotel Mirador”, també regentat per famílies clarament arrelades a l’exili republicà, primer per Samuel Perenya, a qui jo ja no vaig conèixer com a hostaler, i desprès per la família Sasplugas, els germans Joan i Antoni i sobretot, per l’excel· lent relació personal, el Jordi Sasplugas i els seus germans. Bé, tot plegat pura història potser tan andorrana com el pic del Setúria i per aquest articulista, sens dubte, un període de gran vitalitat personal centrada a la Seu i a Andorra, de manera gairebé indestriable.

Es lloguen pisos semi-nous i moblats d’una, dues i tres habitacions a La Seu d’Urgell. Tracte directe a particular. Telèfon: 639 318 253 Correu electrònic: jrtarres@gmail.com 8

opinió Una mica de ciència. Verd és el color

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ i CASTRO · Puigcerdà

a uns dies, va haver-hi un cert enrenou perquè les aigües del riu Valira baixaven d’un color verd fluorescent, com si s’haguessin avançat les celebracions de Sant Patrici. Sembla ser que tot va ser degut a un experiment de tinció de les aigües per poder investigar la contaminació de la font d’Arinsal. Segons es va informar, l’additiu verd era totalment inocu per la salut de les persones i de la flora i la fauna del riu. Ens ho haurem de creure. Sobre aquest tema, sempre hi ha hagut una certa polèmica sobre els colorants artificials, especialment els emprats en la indústria alimentària.

Actualment es qüestiona, per exemple, el colorant blanc basat en òxid de titani. Hi ha una gran varietat de colorants alimentaris. Alguns són d’origen “natural”, és a dir, que provenen d’extractes vegetals o animals, com poden ser el verd que s’extreu de la planta Isatis tinctoria, o el propra que feien servir els senadors romans per tenyir les seves túniques, que provenia d’un cargol de mar (Murex brandaris). I naturalment, hi ha una àmplia varietat per a tots els gustos de colorants artificials o semiprocessats. Entre els naturals podem destacar la curcumina (groc ataronjat), la

clorofil·la (verd) o la betanina de la remolatxa (roig-morat). D’entre els sintètics, tenim la tartracina (groc), la carmisina (roig), la indigotina (blau) o l’òxid de titani (blanc).

Es ven casa a la Parròquia d’Hortó a l’Alt Urgell La casa es troba situada al mig d’un magnífic paratge

Té sol tot el dia i molta tranquil·litat. Amb grans vistes pels quatre costats. Consta de quatre plantes: 1 celler o bodega de 40 metres quadrats. Planta baixa: cuina, menjador i dues habitacions amb llar de foc. Primera planta: Té quatre habtacions de matrimoni i una de petita. Segona planta: El cap de casa està encara per dividir. La casa té 240 metres quadrats, més celler de 40 metres quadrats. Es precisen reformes a la casa i al paller. L’edificació es troba envoltada de 20.000 metres quadrats de camps de regadiu.

Preu a consultar

Treballem pels teus millors moments

Tel. 618 866 574

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements) Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles 10

C. Major, 72 · LA SEU D’URGELL Telf. 973 350 523 11

cultura Centre paleoambiental Dinosfera: el regne dels dinosaures a Coll de Nargó /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// NÚRIA BOLTÀ · Coll de Nargó

quest modern espai substitueix l’antic Museu Límit K-T, denominació amb la que es coneix el moment en què va tenir lloc el pas del Cretaci al Terciari que va suposar la desaparició dels dinosaures, uns 66 milions d’anys enrere. El Centre Dinosfera es troba a prop de l’església romànica de Sant Climent, a tocar de l’escola del poble. L’aparença moderna de l’edifici, a la façana del qual s’hi han pintat unes mostres d’exemplars d’aquells “animalons”, no permet copsar del tot el que ens espera a dintre, ja que l’equipament es troba a l’alçada de molts dels museus ubicats en capitals de comarca o ciutats amb bons equipaments. Es tracta d’un gran espai amb les darreres tendències del nou concepte de museu interactiu, amb una espaiosa sala de projeccions, recreació d’un dinosaure a escala natural, botiga de records, diferents nivells amb sales de divers contingut, un bon nombre de plafons amb explicacions de tot el relacionat amb l’època en què els dinosaures habitaven el planeta, i molt més. Les excavacions portades a terme han permès estudiar com es reproduïen aquests extraordinaris animals i en una gran vitrina podem admirar el que constitueix la joia del museu: una niuada de 28 ous de titanosaure, la més gran trobada a Europa, ara exposada ben a prop del jaciment de Pinyes, on va ser descobert l’any 2009. Precisament en aquest indret, on s’accedeix per una pista que surt de la carretera a Sallent, es troba l’espai natural on van ser descoberts els fòssils i les restes exposades a museu, i constitueix el complement perfecte de la visita. Es poden sol·licitar visites guiades amb un programa pedagògic adequat a les característiques dels grups, a banda d’altres visites al patrimoni del municipi. Les 12

escoles tenen a l’abast un extraordinari equipament de primer ordre que de ben segur farà córrer la imaginació dels infants, al mateix temps que gaudiran d’una classe molt real de ciències naturals amb un dels centres d’interès més populars entre els nens i nenes: la vida dels dinosaures. També podran jugar a fer de paleontòlegs amb un giny interactiu que els convida a fer la seva pròpia excavació i triar les eines. Sembla que el contingut del museu podria ser molt més elevat si, com ha passat en altres àmbits i llocs de casa nostra –pensem en restes ibèriques, romanes, àmfores sota el mar, vaixells enfonsats, colònies de corall, retaules, claustres, talles romàniques, frontals, etc,...– quan nosaltres ens despertem, els de fora ja han fet la feina i s’han emportat bona part del patrimoni. Desitgem que la visita a Dinosfera serveixi per fernos més conscients que cal estimar i vetllar pel nostre patrimoni, extraordinàriament ric i variat i, molt sovint, a tocar de casa.

ESPECIAL

Llibre del Pirineu, denominació d’origen

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp

Josep Obiols: “La meva generació ha assistit a la desaparició d’un lèxic que s’havia fet servir en aquest territori durant segles” ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ANDRÉS LUENGO · Vall de Cabó

na dada estadística molt interessant que pot sorprendre a molts i fer-nos caure en allò tan recurrent del got mig ple o mig buit, però que per damunt de tot ens ha de motivar a fer créixer la nostra autoestima i continuar treballant en la mateixa direcció, però amb objectius més ambiciosos i renovats. Com diu l’escriptor pirinenc Joan Obiols “hem de canviar de mentalitat, hem de creure’ns-ho més, creure que el que fem al Pirineu és de qualitat i que tota literatura feta aquí i per tant inicialment local, pot ser perfectament universal”. L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran (IDAPA) sempre ha tingut clar que la literatura és un element molt important per a l’enfortiment de la nostra identitat pirinenca i és per això que no ha estalviat els esforços i tampoc el suport, de tota mena, a les associacions, editorials, autors i també, en conseqüència, als lectors. Són nombroses les iniciatives que l’IDAPA engega i acompanya per tal de donar a conèixer el Pirineu a través dels llibres i la literatura, com ara la publicació del llibre de relats curts La muntanya escrita o bé el catàleg anual que cada any, pels volts de Sant Jordi, publica conjuntament amb l’Associació Llibre del Pirineu. Fa alguns anys, aquest organisme de la Generalitat va iniciar un interessant projecte per inventariar i referenciar geogràficament la literatura de les comarques pirinenques, amb més de 600 entrades. L’Associació Llibre del Pirineu es va crear la tardor del 2010 amb la voluntat de promocionar els llibres produïts dins l’àmbit territorial pirinenc i els seus autors. Aquesta associació, que presideix l’escriptor cerdà Manel Figuera, és oberta a totes les persones que integren el procés de creació del llibre: escriptors, editors, llibreters, il·lustradors, impressors, bibliotecaris i, naturalment, lectors. L’Associació i la Fira del Llibre del Pirineu, d’Organyà, han caminat plegats i Isidre Domenjó ha estat l’artífex principal d’aquesta comunió i també l’inspirador de l’anomenada Carrerada de llibres que tindrà lloc en l’edició d’enguany. Estem parlant d’una mena de performance consistent en una lectura múltiple i simultània als vorals de la travessia urbana de la C-14, al seu pas per Organyà. Una acció visualment potent, amb els viatgers dels cotxes com a públic captiu, mentre centenars de persones estaran llegint a les voreres. L’objectiu, com diu Isidre Domenjó, “és reivindicar els valors del llibre i la lectura i fer-los visibles i aquesta convoca-

tòria de lectors pot atraure a la Fira un públic que encara no la coneix i que potser no arribaria mai a conèixer-la si no fos per aquest motiu” Ens consta que ara es vol fer aquest salt qualitatiu i que l’Associació Llibre del Pirineu té el propòsit de propulsar la creació d’aquesta denominació específica per a la producció literària que té lloc al nostre territori: la marca “Llibre del Pirineu”. I també sabem que l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran (IDAPA) ho veu amb molt bons ulls. No podem estar més d’acord amb aquesta proposta i aplaudim la iniciativa. Ara toca sumar esforços per part de tothom i fer-la realitat. Ara toca “Llibre del Pirineu”, una marca cultural i territorial que esdevingui una denominació clara i potent i faciliti molt més la difusió, la projecció i la venda del llibre fet en aquest territori o que parli d’aquest territori. Una iniciativa que hauria de comptar amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i de la seva hiperactiva directora, Laura Borràs, bona coneixedora de la Fira del Llibre del Pirineu. Probablement, no estem parlant tant d’un segell de qualitat, com d’una denominació d’origen literària. I com ho fa tota DO vitivinícola, a través del seu corresponent consell regulador, arribat el moment caldrà establir unes pautes ben definides d’allò que entenem per “Llibre del Pirineu” i què aixopluga sota el seu paraigua.

Bona diada de Sant Jordi!

tots los fills, amics i ‘venedissos’ de la vall de Cabó”. Aquesta és l’endreça que obre el miler llarg de Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó que Josep Obiols (el Vilar, 1942) ha recollit en aquest sucosíssim llibret que acaba de publicar Salòria. Un volum que pretén salvar de l’oblit una manera de dir ancestral i per a molts quasi incomprensible. L’entrevistem per a tots els lectors de VIURE ALS PIRINEUS. Aquest miler llarg de dites i refranys, els diu vostè encara? O ja són en vies d’extinció? La majoria els he recollit de la gent gran de la vall i del país. Un bon grapat ja són difícils de sentir. Els nascuts posem que a partir dels 80, les utilitzen? Cada vegada menys. La meva generació ha assistit a la desaparició d’un lèxic que s’havia fet servir en aquest territori durant segles. I aquest llibre pretén precisament deixar-ne testimoni abans que mori del tot. Ressuscitar-lo és inviable. Llavors, per què serveix recollir-lo en un volum? Precisament, perquè és una manera de parlar que es perd, que ha sigut la meva i que m’estimo. Què hem perdut, perdent aquestes dites i refranys? Expressivitat i també matissos. Ara a tot arreu es parla igual, no hi ha lloc per als localismes i per les maneres de dir que conferien sabor a la parla de la vall. Quan comença a decaure per convertir-se en una relíquia lingüística? Als anys 60, quan van anar desapareixent els padrins de la generació anterior a la meva. Nosaltres encara ho hem mantingut, però per als que venen al darrere, com tu dius, això és arqueologia. Per culpa de qui? O de què? De l’emigració que va despoblar la vall, i potser també de la gent que va venir de fora –l’estiueig, el turisme– i que com és natural va portar la seva manera de parlar. Pensa que abans aquí només érem els que hi visquívem. S’han perdut paraules, sí, però també i potser sobretot la pronúncia. Avui som conscients del valor d’aquesta manera de dir que diu vostè, però hi va haver un temps que feia rústic, que feia de poble. I tant! Segons com parlaves, i segons on! Hi predominen les dites referides al bestiar, les feines del camp, el santoral i les herbes remeieres. Un món que per a la gent de 50 cap a baix és pràcticament marcià. Avui es treballa d’una altra manera; no només això: és que les feines són unes altres. Molts dels oficis han desaparegut, i avui és molt estrany tenir animals a casa. I més encara anar treballar al camp. Se les coneix totes, les que ressenya al llibre? No en tingui cap dubte. Doncs si m’ho permet, el posaré a prova: Per Sant Blai, un pas de cavall. Què vol dir, això? Es refereix a la crescuda del dia, que comença a allargar-se el 21 de desembre: per Nadal, un pas de pardal; per Sant

esteve, un pas de llebre, i per Sant Blai, un pas de cavall. Aquest es el sentit. També n’hi ha d’escatològics: Per Santa Tecla, lo cul no té regla. Abans no es menjava d’altra fruita que la quina es collive als arbres del país, no com ara que tot l’any tenim de tot. Així que quan resultava una abundància gran la gent se n’atipava. La fruita ja sap que laxa, si se’n menja massa; inclús s’agafa diarrea. Que lo cul no té regla vol dir que s’ha d’anar molt sovint al vàter. Ja, però, per què precisament per Santa Tecla? Perquè per Santa Tecla, el 23 de setembre, és el temps que es collive la fruita. Nadal en dijous, crema l’arreu i ven los bous: tampoc no el veig clar. Ens ve a dir que l’any següent serà un mal any. No sabria dir si és gaire fiable. Recomana que venguis los bous perquè no tindràs ni per donar-los de menjar. Lo febrer mata més corders que un carnisser: de veritat? Com que abans no hi havia l’alimentació que ara tenim per al bestiar, si los animals sortiven una mica flacs de l’hivern, un febrer variable, que és com acostumen a ser, els acabava de rematar i els més dèbils moriven. Abunden els que tenen un tonet misògin. O un tonàs: Al juliol, ni dona ni cargol. Però no són fàcils d’interpretar. És que juliol era un mes de molta feina, a pagès. Molta: se segava i es bative. I com que una dona demana temps, i que a més si fas massa ús del sexe, debilita, d’aquí la recomanació.

ESPECIAL

Contes

i lectures per als més petits La col·lecció Petit Pirineu: les petites històries d’abans explicades als nens dels nostres dies ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

ls manairons, les trementinaires o el gegant acordionista són personatges que no es fan estranys als nens i nenes del Pirineu. Des de ben petits la majoria han escoltat dels seus pares els contes de la col·lecció Petit Pirineu en els quals s’expliquen de manera entretinguda les tradicions, llegendes i fets històrics de les comarques pirinenques. Són contes que fan de bon llegir i de bon explicar, històries senzilles, algunes centenàries que molts adults ja recorden que els hi explacaven els seus pares o els seus avis; altres són narracions modernes i inventades, íntimes i populars que fan les delícies dels més innocents de les cases. Així són les rondalles que fan dormir i somiar els petits pirinencs, històries plenes de color, amb il·lustracions màgiques i un format consistent. La base de tota aquesta proposta

cultural inèdita al Pirineu parteix dels escriptors i historiadors inquiets, que porten a terme una insaciable activitat de recerca i difusió per tal de donar a conéixer la història de les comarques catalanes de muntanya des de tots els àmbits i per a tots els públics. Els llibres d’història per adults proliferen de la mà de joves estudiosos com Carles Gascón, Llu-

ís Obiols, Oriol Mercadal o Erola Simón, però paral·lelament surten al mercat contes destinats a l’entreteniment, però també a la pedagogia, del públic infantil. Ara, la secció Petit Pirineu estrena una nova col·lecció, i nou format: es diu Retalls d’Història i comença amb un conte sobre la història de la catedral de la Seu.

ESPECIAL

Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió

Dels petons perduts al pit-roig

es històries no tenen topalls i els treballs editats per Salòria van més enllà de la regió pirinenca. De fet, no tenen límits. Tant és així que en l’àmbit de la literatura infantil des del Pirineu es publiquen més col·leccions de contes d’àmbit català com la Col·lecció Pessigolles (iniciada amb el llibre Petons perduts i ampliada amb La Clàudia i el seu casc de bombera), o la Lola Anglada que inclou els dos títols escrits pel joveníssim Ricard Lobo Martínez que tenen com a protagonista un pit-roig. Contes frescos, amb històries carregades de missatge on valors com l’amistat i la perseverança hi tenen un paper destacat.

6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La Vedelleta Reula

Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils (la història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als més petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres d’excursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori. Tot pensat i fet des del Pirineu. Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La vedelleta Reula 9. L’Últim llop de la Cerdanya 10. Les gallines d’Aristot 11. La sopa de pedres Més informació del catàleg d’Edicions Salòria: www.edicionssaloria.com

ESPECIAL 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya

ESPECIAL aiguafoc

Sinopsi: El llibre és el resultat de la revisió a fons d’un de previ, El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars, editat l’abril de 2011. Les aportacions de nous mots ha estat tan gran que gairebé han duplicat els que tenien recollits. Autors: Manel Figuera i Salvador Vigo.

Sinopsi: L’ecosistema d’en Graell és l’espai o tensió que s’obre per confirmar i separar roca i núvol, ocell i tret, home i camp obert. El seu vers és el vincle que beu del sotabosc de l’entorn i de les seves cabòries per poder tirar amunt i fer-se flor, poema. Lletra acompanyada de les imatges del mestre Ramon Berga.

Estiu del 38

Del vermell al blanc

Sinopsi: Estiu del 38 és un conte publicat a The New Yorker el 4 de març del 2013. És un conte ambientat al Pirineu, a la Pobla de Segur, durant la Guerra Civil i la postguerra, una historia d’amor i de secrets del passat que vénen fins al present. Una història sobre la vida de les persones. Autor: Colm Tóibín.

Sinopsi: Un recull de poemes i dibuixos molt personals, que fa un viatge enrere en el temps. El títol refà el camí des de la passió, vermella, dels adults vers la puresa dels infants, blanca. Autora: Rosa Tomàs

Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó

Els frontals d’altar romànics de la Cerdanya

Sinopsi: L’obra és fruit d’un treball de recerca oral sobre contalles de l’ahir per terres de Vall de Cabó; un mosaic natural i genuí d’històries, refranys i dites populars d’un altre temps que formen part del nostre patrimoni cultural immaterial, summament plural i ric. Autor: Josep Obiols.

Sinopsi: L’obra vol donar a conèixer aquests tresors patrimonials que es troben custodiats i protegits en diversos museus d’arreu del món: només dos es poden contemplar a les esglésies de la Cerdanya i la majorai són al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Autor: Alfred Pérez-Bastardas.

Ho estem fent bé? Sinopsi: Ho estem fent bé? És una pregunta massa freqüent com per no prendre-la seriosament, i a la vegada, manifesta la inseguretat implícita de la tasca de criar i educar. A través dels diferents escrits que conformen els llibre no es pretén donar receptes màgiques i universals, al contrari, es pretén fomentar que cada lector pensi, busqui i trobi allò que millor li vagi. Fins i tot, que divergeixi i aporti nous plantejaments. Autor: Miquel Alet Torres va néixer a la Seu d’Urgell l’any 1978, lloc on ara resideix, però va viure la seva infància i l’adolescència a Organyà. És psicòleg, i té formació en sistemes familiars i psicopedagogia, i unifica aquests sabers teòrics i pràctics com a psicòleg en l’àmbit de la criança, els trastorns del desenvolupament, l’atenció precoç i la família. De l’ús de l’escriptura com a forma d’oci va rebre la menció de finalista als Premis Homilies d’Organyà de contes curts per a joves autors l’any 2009 amb el conte Doble parany.

Tírvia i la Coma de Burg Sinopsi: Aquest llibre, fruit d’un llarg i minuciós treball de recerca documental i bibliogràfica i de reconeixement físic sistemàtic realitzat per l’autor en els darrers anys, estudia les entitats dels municipis de Farrera (Burg, Farrera, Alendo, Glorieta, Montesclado i Mallolís) i Tírvia (Tírvia, la Bana i Terveu). Autor: Xavier Sudrià (Barcelona, 1948). És enginyer tècnic industrial, membre del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i de diverses associacions pirinenques. Amb aquesta obra completa una trilogía iniciada l’any 1993. Editorial: Edicions Salòria. Col·lecció: Estudis locals Número d’edició: 4 ISBN: 978-84-945763-0-0

Municipi de Peramola. Toponímia

El camp de treball de la falç i el martell

Sinopsi: La toponímia és el conjunt de noms de lloc, o topònims, de la llengua d’un territori, en el nostre cas el del municipi de Peramola. Abans de la dominació romana, al Pirineu hi havia pobles que tenien parlars bascoïdes, i després dels romans s’hi instal·laren pobles germànics. Autor: Josep Espunyes.

Sinopsi: El llibre aborda un tema poc conegut en la historia de la Guerra Civil, el dels camps de treball republicans, en concret el camp número 2, dels sis que hi hagué a Catalunya. Aquest camp es va crear a l’Hospitalet de l’Infant i es va trasladar a MontferrerCastellbò i Valls de Valira. Autor: Jordi Nistal.

LA CIÈNCIA, TARD O D’HORA, HO EXPLICA TOT Manuel Suárez García és biòleg. Estudià a la Seu i a la Universitat de Barcelona. Professor d’institut i de cursos pedagògics en la UAB, en la UPC i en la UB. Atleta i triatleta. Ha compaginat la tasca docent amb el treball editorial a la Gran Enciclopèdia Catalana i l’Enciplopèdia de l’Esport Català, entre d’altres. És membre de la Institució Catalana d’Història Natural i membre d’Honor de la Societat Catalana de Biologia. Sobre el llibre: A qui no li interessa saber si la intel∙ligència o la felicitat es poden mesurar? O bé si existeixen els afrodisíacs? O potser si l’infart es manifesta amb els mateixos símptomes en un home que en una dona? A qui no li interessa saber què és la píndola rosa i què és la píndola blava? I quin ou és el millor: el que ens ven una pagesa o el que comprem en una gran superfície? Els transgènics, són bons o dolents? Sabíeu que no venim dels ximpanzés? Qui és més intel∙ligent, Einstein o Messi? Es poden córrer els cent metres en menys de quinze segons als vuitanta anys? L’agressivitat, el plaer, l’espiritualitat o l’amor tenen base genètica?... Totes aquestes preguntes, i encara moltes més, són les protagonistes d’aquest llibre que us presentem.

ESPECIAL

Alcanadre

La sindrome de l’escala

Bitxos il·lustrats del Pirineu

Mamifers il·lustrats del Pirineu

Sinopsi: Joan Peruga s’endinsa sense pudor en un període crucial de la seva vida amb un estil precís i directe. Alcanadre ens acosta de manera valenta i delicada als grans descobriments, i també a les grans decepcions, que acompanyen el moment en què s’abandona definitivament la innocència.

Sinopsi: Els protagonistes de Caus, tenen en comú que en algun moment —o molt sovint— han patit l’esperit de l’escala que relata Diderot a Paradoxe sur le comédien. No han pogut reaccionar a temps i la manca de resposta els submergeix en una mena d’angoixa vital. Autor: Antoni Caus Vidal.

Sinopsi: Activitat creativa, al voltant dels insectes pirinencs, feta pels alumnes de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques de la Seu d’Urgell. Cadascú va triar l’insecte que més li agradava, el va identificar i el va dibuixar lliurement. El resultat és un excel·lent llibre que ja és el quart de la col·lecció Boscart. Diversos autors.

Sinopsi: Aquest llibre resumeix l’activitat creativa, al voltant dels imamífers pirinencs, feta pels alumnes de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques de la Seu d’Urgell. Cadascú va triar el mamífer que més li agradava, el va identificar i el va dibuixar lliurement. Ja és el tercer de la col·lecció Boscart. Diversos autors.

Bolets

Fruits Silvestres

La Sopa de Pedres

Sinopsi: Guia de butxaca amb les fitxes de 50 espècies de bolets mengívols i tòxics del Baridà, Cerdanya, Capcir i Alt Conflent. Escrit des d’un vessant pràctic i entenedor. Autors: Josep Ballarà, Oriol Mercadal, Miquel Rovira i Pere Valiente.

Sinopsi: Guia de butxaca amb les fitxes de 50 fruits silvestres, classificades per espècies, amb claus de classificació i descripcions acurades. Noms populars i científics. En anglès, castellà, francès i occità. Ja és la segona edició. Autor: Joan Muntané.

Història de la Catedral de la Seu d’Urgell

Susanna Isern i els joves detectius del Pirineu Susanna Isern és l’autora pirinenca més global. Té llibres publicats arreu del món i aquest sant Jordi estrena la col·lecció “Els joves detectius del Pirineu” amb les seves dues primeres novel·les infantils centrades al Pirineu: Els PIRIS i el misteri dels animals invasors i Els PIRIS i el misteri del pirata de riu. Dues novel·les plenes de sorpreses...

Sinopsi: Un llibre que ens descobreix un monument històric i que ho fa d’una manera senzilla i entretinguda, amb activitats per als nens i nenes. Enceta uns quaderns divulgatius de la història pirinenca de la mà de l’historiador Oliver Vergés, amb il·ustracions de Jordi Planellas.

Sinopsi: La sopa de pedres és la història d’una jornalera alegre que torna a casa a peu després de tot un estiu treballant. I quan s’atura a un poble i demana si algú li podia oferir de dinar tothom li diu que no. Però els entrebancs no la fan marxar amb la cua entre cames i procura encarrilar la situació. Autora: Laia Creus.

Els PIRIS i el misteri dels animals invasors

Els PIRIS i el misteri del pirata de riu

Sinopsi: És la primera novel·la infantil i juvenil publicada per Salòria de la mà de la prestigiosa escriptora pirinenca Susanna Isern. La novel·la transcorre en una població pirinenca i els protagonistes són un grup de joves que s’especialitzen en resoldre misteris. Autores: Susanna Isern i Sandra de la Prada.

Sinopsi: És la segona novel·la infantil i juvenil publicada per Salòria de la mà de la prestigiosa escriptora pirinenca Susanna Isern. La novel·la transcorre en una població pirinenca i els protagonistes són un grup de joves que s’especialitzen en resoldre misteris. Autores: Susanna Isern i Sandra de la Prada.

Torna’m la cua

Les gallines d’Aristot

Sinopsi: Durant generacions les raboses han tingut cura de la seguretat al bosc. En aquesta primera missió en solitari, en Guineu no ho tindrà fàcil per recuperar la cua de mans del caçador, restaurar el seu orgull i deixar clar qui mana. Autors: Txema Díaz-Torrent i Xavi Casals.

Sinopsi: Què tenen d’especial les gallines d’Aristot que es mereixen que se n’escrigui un conte? Doncs que són les úniques del món que porten calces! Una divertida història basada en una divertida llegenda, molt popular al Baridà. Autors: Isidre Domenjó i Carme Invernón.

ESPECIAL

entrevista

Joan Obiols amplia el seu viatge mític al Pirineu

Su Pelu Natural, la primera perruqueria orgànica del Pirineu ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// LAIA SINGLA · La Pobla de Segur

////////////////////////////////////////////////////////////////// OCTAVI VINYES · Puigcerdà

oan Obiols i Puigpinós és llicenciat en història i mestre de català, professor i tècnic de turisme rural, humanista i escriptor. Membre de diverses entitats i col·lectius pirinencs, creador de programes radiofònics de temàtica pirinenca i alturgellenca, és un pirinenc en actiu. Ha publicat a Garsineu Edicions Esvorancs, Marrades, Nits de taverna, Fulls de pergamí, El desert verd, L’infern dolç, La cucota i La gramola, títols que van configurar la col·lecció “El Pirineu i la poesia de la història”. Ara, en una nova etapa vital ha iniciat el seu Viatge Universal pel Pirineu que es traduirà en 10 llibres (dels quals ja se n’han publicat 3) editats de forma conjunta per part de l’Editorial Andorra i Edicions Salòria. Aquesta nova col·lecció va començar amb el llibre El Principat d’Andorra publicat el passat mes d’abril i ara ha continuat amb l’edició de dos nous volums que han sortit al carrer aquest mes de març i que es presentaran, durant les properes setmanes, en diverses poblacions pirinenques: els dos nous títols estan dedicats a l’Alta i a la Baixa Cerdanya. La col·lecció del Viatge Universal pel Pirineu ens porta a racons sovint poc coneguts de les comarques pirinenques i sobretot ens apropa la gent del territori, les persones que l’autor es va trobant durant el seu camí, les ressenyes literàries que llegeix i que relaciona amb cada racó d’aquest món nostre que sembla que, per moments, desapareix oblidat en un entorn global, cada cop més uniformizat. Després de publicar els primers 3 títols del Viatge Universal pel Pirineu, l’autor ja treballa, incansable, en el proper volum que estarà dedicat a l’Alt Ripollès i a l’Alt Berguedà, així com a l’Alt Solsonès i a l’Alta Noguera. Posteriorment, Joan Obiols s’endinsarà al Pallars Jussà, terra que coneix a la perfecció, per passar més endavant cap al Pallars Sobirà i d’allí tornar cap a la Ribagorça catalana.

Joan Obiols Els darrers títols d’aquest ambiciós treball estaran dedicats a la Ribagorça aragonesa, a le Haut Comminges, le Haut Couserans i le Sabartès. El viatge mític de l’escriptor de Peramola acabarà a casa seva, al mateix poble on va néixer, i a la seva comarca, l’Alt Urgell, on treballa per donar forma a un projecte literari únic. La trajectòria de Joan Obiols fa que estiguem davant d’un dels escriptors més importants del Pirineu i, sens dubte, l’home que coneix més bé la muntanya catalana, tal i com ens descobreix dia a dia en els seus escrits publicats a la premsa i en els seus llibres d’autor.

a Susanna Pérez fa 28 anys que es dedica a la perruqueria i al benestar, i en fa 18 que té perruqueria pròpia. És una professional molt polivalent. A més de la perruqueria, també ofereix serveis encarats a cercar el benestar de les persones aplicant tècniques de Shiatsu, medicina tradicional xinesa, Flors de Bach o fent tallers de risoteràpia i altres dinàmiques lúdiques. Des del desembre, ha encetat un projecte pioner al Pirineu, una perruqueria orgànica. Només entrar al nou local que ha obert a la Pobla de Segur, t’adones que és una perruqueria diferent. L’ambient calmat, la lluminositat natural, una decoració plena de respecte per la vida i la natura, la música i l’olor, fan que et vinguin ganes d’estar-hi una bona estona i deixar-te cuidar. Com a perruquera, com es definiria? Com una perruquera que sempre li ha agradat tractar molt bé les persones, oferir-los confort i benestar. També m’agrada que, qui vingui a la perruqueria, es pugui cuidar a casa, i puguin lluir pentinat sempre, no només quan acaben de sortir d’aquí. Per aconseguir això has d’entendre i tractar molt bé el cabell. La cura perfecta és aquella que permet no anar gaire sovint a la perruqueria. També m’agrada que els meus clients es trobin bé en aquest espai, i en surtin renovats. Entenc la perruqueria com un lloc al què la gent tingui ganes de venir i passin una bona estona. M’agrada que vinguin motivats per això i no perquè tenen l’obligació de venir a arreglar-se. No és només cuidar-te la imatge, si no més aviat es tracta de trobar-se a gust. Com entén la bellesa? La bellesa és quelcom inherent a la vida, la natura i la salut. Per mi és una concepció que s’ha d’encarar de manera integral. És a dir, no es tracta tant d’unes característiques físiques com d’una qüestió de salut i respecte per la mateixa persona. Per mi, tot allò que és artificial, resulta un atac al nostre cos i, a curt o mitjà termini, es nota el perjudici. En definitiva, entenc la meva feina com una manera de fer lluir el que som, aportant benestar. Si la bellesa és interior, llavors hem de deixar-la sortir en lloc de camuflar-la. Com aplica aquest concepte de bellesa al cabell? Des del respecte. És habitual trobar cabells castigats per productes a base d’amoníac, parabens, derivats del petroli i silicones. La majoria dels que es troben al mercat tenen aquests elements i que deixen residus. Uti-

litzar-los és entrar en un cercle viciós. El que fem en aquests casos és utilitzar productes que desintoxiquin primer i respectin la naturalesa del cabell després. Per això ens definim com a perruqueria orgànica i espai de benestar. I què la va empènyer a fer un canvi en la línia de la perruqueria? Van ser dos factors principals. Per una part, l’entorn en el qual estem. Vivint al Pirineu, envoltats de natura, comença a perdre sentit tot allò que resulta artificial. Per l’altra, el fet que la meva experiència em feia veure que la perruqueria, diguem-ne tradicional, no em permetia donar el servei com jo el volia donar; un servei que he volgut basar en el respecte per la bellesa natural de les coses. Tots dos elements combinats em van conduir primer a buscar productes lliures de parabens, amoníac, sense derivats del petroli, silicones ni resines artificials, però no n’hi havia prou. Fa un parell d’anys, en un taller, em va cridar l’atenció el cabell d’una companya que hi assistia. Eren uns cabells naturals, sans, preciosos, i em vaig adonar que jo no tenia aquell resultat en els meus clients. Ella mateixa em va parlar de “Secretos del Agua”. Vaig anar a una perruqueria on treballaven amb aquesta marca per comprovar de primera mà el que a mi m’havia cridat l’atenció. El resultat i l’experiència van ser meravellosos. Podeu llegir l’entrevista sencera al digital www.viurealspirineus.cat.

Forn Xamba, assaboreix el record de la infantesa

Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Castellbó

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

erran Cusidó, va néixer a Barcelona, no obstant això, va decidir anar a viure al Pirineu, i l’any 2013, va decidir recuperar un forn de pa de la Vall de Castellbó, però aquest no és un forn de pa qualsevol, aquest forn de pa en qüestió és antic, de pedra i que a més feia 300 anys que estava tancat. En Ferran elabora, com abans, un pa artesà i amb ingredients de qualitat, com la farina ecològica que mol a un molí antic de pedra. Els ingredients que utilitza són tots fets a mà i sense afegir-hi cap producte químic. Ell mateix recorda que, quan era petit, ja somiava que de gran, un dia, seria forner al forn de pa de la Vall de Castellbó. I perquè Castellbó? Doncs es veu que, quan ell era petit, hi anava a passar les vacances amb la família, i gràcies a això, en Ferran manté un

La formatgeria Peça d’Altron compta amb 25 anys de tradició formatgera al bonic poble d’Altron, situat a la Vall d’Àssua, on elaboren formatges amb el sabor d’abans seguint el mètode tradicional. Per això, la formatgeria té el seu celler particular on els formatges es curen de manera natural, seguint el seu propi procés i deixant el temps necessari per a la seva curació. Aquest procés l’hi dóna al formatge un gust distingit i de qualitat. Els formatges d’Altron són for-

bon record de les seves vacances d’estiu a la seva casa familiar. Més tard, de jove, en Ferran va començar a endinsar-se en aquest ofici fent una mica de tot fins que va adquirir els coneixements i l’experiència necessària, fins que va decidir fer realitat el seu somni d’infància i anar a fer de forner a la Vall de Castellbó. Ara, un cop instal·lat, ens comenta que l’hi agrada viure al poble, ja que el tracte de la gent és més proper i que viure a un poble és com tenir una gran família. Si tu també ets un nostàlgic i trobes a faltar el sabor de la infantesa i el bon pa, ara el pots tornar a assaborir! Al forn Xamba hi trobaràs un gran ventall de productes de pastisseria, coques, croissants, ensaïmades, magdalenes, tortells, pizzes, coques de recapte i les famoses llengües de Castellbó! Cafeteria-restaurat Miami, una alternativa més per gaudir d’Isona i dels seus voltants

matges fets amb llet crua de vaca, i segons el temps de curació podem obtenir un formatge tendre, semi, curat, vell, etc. També elaboren formatge fumat amb oli, formatge fosc, i el formatge tupí, que és un producte tradicional de curació llarga fermentat amb pasta que és molt característic del territori. Tots els formatges que es fan a la formatgeria són els mateixos que s’acostumaven a produir a les cases rurals d’abans. La formatgeria realitza visites guiades per famílies i grups de forma

totalment gratuïta on podreu fer una degustació de formatges i amb l’opció de comprar els formatges directament a l’obrador. A part, també hi trobareu una botiga amb productes de proximitat característics de la Vall d’Àssua, tals com embotits, formatges, galetes, mel, nous, entre altres.

Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com

Per començar el dia us proposem un bon esmorzar de forquilla i una visita cultural pel territori! Indrets per visitar: Basturs, Benavent, Biscarri, Conques, Covet, Llordà, Figuerola d’Orcau, Gramenet, Isona, Masos de Sant Martí, Orcau, Sant Romà d’Abella i Siall. Teniu la possibilitat de fer passejades per tot l’entorn i fer visites culturals. Tenim el Museu de la Conca Dellà que ens ajuda a descobrir el territori, la història, els dinosaures, el parc cretaci, etc. També es pot visitar la població romana d’Aeso, evidentment a Isona, així com la muralla romana. I entre d’altres, l’església gòtica moderna de la Vergé de l’Assumpció d’Isona.

C/ Sant Jaume, 5 - Isona Tel 973 664 172

I qui no coneix el Bar Miami? Punt de trobada d’amics i veïns, lloc de tracte familiar i on hi trobareu un raconet per menjar, prendre el cafetó, fer tertúlia o el que us vingui de gust...

Bar restaurant Terminus El Bar Restaurant Terminus, situat a l’entrada de Térmens, a tocar de la carretera C-13 que va a Lleida, és un establiment històric, que compta amb nova gerència. Si hi pareu hi trobareu una bona proposta d’esmorzars de forquilla, així com dinars i sopars casolans, amb l’especialitat en brases i plats tradicionals. Es tracta d’un establiment amb tradició local, com a punt de trobada d’amics i veïns del poble, però també viatjants que passen per la carretera i paren a menjar o, simple28

ment, a fer el vermut o unes tapes. El restaurant disposa de zona d’estacionament privat i una gran terrassa exterior. Una de les novetats d’enguany de l’establiment és l’organització de tot tipus de festes i celebracions familiars o amb amics. A més, els dissabtes i diumenges també s’hi pot trobar un ambient més festiu per als joves. Bar restaurant Terminus c/ carretera, 69. Térmens (La Noguera) Telèfon: 620 213 824

Bon profit i bona visita a Isona!!!

Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol... Menú diari: 10,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 Local ampli i molt acollidor.

La Taverna d’Organyà

es de fa 6 anys la Taverna d’Organyà ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes pròpies, i especialitats de la casa com els pinxos ‘morunos’ de carn de corder i de porc. El menú consta de 19 plats de primer, 22 de segon, amb molta varietat en plats per als més petits de la casa. També hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans d’Organyà... Plats per prendre al local però també per emportar-se a casa. L’horari d’obertura és a les 9 del matí i està obert tot el dia fins ben entrada la nit. Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menú, i la resta de plats durant tot el dia.

Organyà · Av. Santa Fe, 2 · Tel: 973 383 420 30

· VENDA DE PNEUMÀTICS NOUS DE TOTES LES MARQUES. · ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ · MUNTATGE I EQUILIBRAT · REPARACIÓ DE PUNXADES · CANVI DE PASTILLES DE FRE. CANVI D’OLI I FILTRES. · VENDA DE PNEUMÀTICS D’OCASIÓ TOTALMENT REVISATS 32

34 35

Foto: Emili GimĂŠnez

El que va ser el primer càmping en obrir a l’hivern de tot l’Estat, celebra els seus cinquanta anys //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Prullans

Enguany celebra 50 anys un dels càmpings de muntanya pioners en el nostre país i el primer càmping d’hivern d’Espanya.

l Càmping la Cerdanya que forma part del complexe familiar del Cerdanya Ecoresort va ser fundat l’any 1967 per l’Arturo Isern, un tractant de bestiar que va creure en les noves oportunitats que portava el turisme. El Càmping-Bungalowpark La Cerdanya en els seus orígens era un càmping de temporada on la immensa majoria de clients s’hi allotjaven amb tendes però les inclemències del clima de muntanya i l’evolució de la societat va fer que les rulots anessin substituint les tendes i posteriorment es va anar construint tot el parc actual de bungalow. L’any 1975 es va convertir en el primer càmping de tot l’Estat Espanyol en obrir tot l’any en adaptar les seves instal·lacions per a poder-les obrir també a l’hivern. I aquí es reflectí també el seu esperit innovador doncs alguns dels blocs sanitaris, ja fa 42 anys que hi van utilitzar plaques solars tèrmiques. Nou blog i actes de celebració Amb 50 anys el càmping ha recollit moltes anècdotes que durant aquest any es recolliran i es documentaran juntament amb fotos i filmacions en un blog que s’ha creat expressament per a l’esdeveniment. En destaquem per exemple quan el fundador volia comprar vagons a la RENFE per a fer-hi bungalows, molt abans de que existissin els actuals i populars mobil-homes o el projecte endegat fa quatre anys amb uns horts ecosocials per als clients i que estan tutelats per tres hortelanes de Cerdanya. El Josep Isern Costa, fill del fundador ha estat sempre molt vinculat amb el sector doncs més de 20 anys va presidir l’Associació de Càmpings de Lleida i ha estat guardonat en dues ocasions amb la medalla al mèrit turístic de la Generalitat de Catalunya. La celebració dels 50 anys s’ha plantejat amb diferents actes que ja han començat i que cerquen retrobar la germanor entre els clients antics i els més nous que s’han incorporat a la gran família del càmping. En aquests moments el Càmping-Bungalowpark La Cerdanya està en procés de transformació preparant-se per una nova etapa junt amb la resta de serveis i d’allotjaments que inclouen el grup familiar sota la marca de Cerdanya Ecoresort en què es pretén tornar a apropar la natura als clients i posar els valors de respecte al medi ambient en primer lloc. Una etapa en què donaran a conèixer pràctiques saludables lligades amb el contacte amb la natura com per exemple els banys de bosc que han començat a oferir aquest any als seus clients.

VI Mostra de Formatges i Productes Làctics Frescs de la Cerdanya i de l’Alt Urgell //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// RAMON MOLINER SERRA · Alcalde d’Alp

l proper 16 d’abril se celebrarà la sisena edició de la Mostra de Formatges i Productes Làctics frescs de la Cerdanya i de l’Alt Urgell. Amb aquesta Mostra l’Ajuntament d’Alp vol contribuir a la promoció dels productes derivats de la llet, no tan sols els formatges fets amb llet de cabra, ovella o vaca sinó també matons, qualles, iogurts; dinamitzant la indústria local i el turisme. Al voltant de la Pl. Major es concentraran els artesans d’ofici i els artesans dels formatges que es dediquen al sector làctic en aquestes comarques pirinenques, l’horari establert serà de 9-20h. Durant la jornada i paral·lelament al mercat, es faran activitats diverses relacionades amb el món dels formatges com ara actuacions musicals, visites al “corral de xais i cabrits” per a la mainada i altres. Les activitats més destacades de la Mostra seran però, el Concurs de formatges que es realitzarà a la carpa muntada al voltant del Mercat 11.30h-13h i el Maridatge de formatges amb vi a les 18h Durant els dies 7 al 17 d’abril els restaurants col· laboradors del municipi oferiran als seus clients plats cuinats amb els formatges presents a la Mostra. Us hi esperem a tots!

Formatgers col·laboradors: Albert Pons, La Vall de Meranges Salvador Maura, Mas d’Eroles Fermín Tordesillas, Castell-Llebre Arnau Quinles, L’Oliva Armengol Majoral, La Reula Pere Pujol, Molí de Ger Jaume Ribot, Làctics Llívia Judit Carreira, Formatgeria L’Abadessa Monica Astorga, Ca L’Alzina

Els productors ecològics de la Cerdanya demanen a la Generalitat més ajuts i més visibilitat ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Bellver de Cerdanya

iversos membres de l’Associació de Productors i Elaboradors Ecològics de la Cerdanya (PROECO) es van reunir el darrer divendres de març amb la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, per fer-li arribar les demandes del seu sector. Entre les reclamacions dels productors ecològics hi ha la restitució dels ajuts a la ramaderia ecològica, que en un any s’han reduït més d’un 50%. La presidenta de PROECO, Roser Bombardó, va assenyalar que “tot i que no s’ha de viure de subvencions, un cop tens unes previsions fetes, que es canviïn els ajuts perquè no hi ha pressupost, crea malestar en el sector”.

Hotel bEAuTy de Llívia, un paradís per descobrir! //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Redacció · Llívia

mb unes vistes d’escàndol i un jardí ideal per a celebrar esdeveniments, a l’hotel gastronòmic bEAuTy Llívia, trobareu un equip de professionals que us ajudaran a dissenyar el vostre casament que sempre havíeu somniat. Només heu de fer arribar les vostres necessitats i el seu equip ho farà realitat. Tenen menús per a tot tipus d’esdeveniments i per a totes les butxaques, des de les més íntimes cerimònies a grans banquets, a l’interior de les instal·lacions o a les zones enjardinades i terrassa exterior, on podreu gaudir de l’aperitiu, parc infantil i 10 habitacions pels vostres convidats. Si el que necessiteu és un casament civil, els seus

jardins són perfectes i compten amb el recolzament de l’Ajuntament de Llívia per tal d’oficiar la cerimònia. Però, si el vostre desig és casar-vos celebrant una cerimònia religiosa, a Llívia tenim l’església de Nostra Mare de Déu del Àngels a la qual es pot arribar fent un passeig i també l’ermita de Sant Guillem, a escassos metres de les seves instal·lacions. Però tot no acaba aquí. A l’Hotel bEAuTy també hi podeu celebrar comunions, bateigs, aniversaris, festes benèfiques, desfilades, festes infantils, festes sorpresa, seminaris, workshops, fires, congressos, convencions i altres esdeveniments. Aneu a veure’ls i en parleu.

Milloren la flora aquàtica del llac

Nova edició del Cerdà de l’Any

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

l passat dimecres 22 de març, des de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Puigcerdà, amb la col·laboració de Tallers Ocupacionals i l’ajuda del senyor Artur Degollada, es va portar a terme la plantació de diferents espècies de flora aquàtica al llac de Puigcerdà, tals com: lliris grocs, joncs (Carex i Juncus), boga i canya (Typha i Phragmites) i salzes petits (Salix purpurea) i tamarius (Tamarix gallica). Amb un total de 35 plantas. Aquesta acció pretén augmentar la biodiversitat de plantes al llac, afavorir la presència de flora autòctona pernaturalitzar el parc, ajudar a la depuració natural de l’aigua del llac i incentivar la riquesa ornamental fentlo més atractiu per tota la gent que gaudeix amb les seves passejades pel nostre emblemàtic llac. Des de l’Àrea de Medi Ambient de l’ajuntament de la capital de la Cerdanya cada any es fan diverses actuacions amb la finalitat de millorar la flora i la fauna del llac de Puigcerdà, un dels principals atractius turístics de la vila.

l Jurat del Cerdà de l’Any, XXXI edició, any 2016, composat per Mercè Arroyos, Maria Lluise Brejoan, Marie Suzy Malé, Mercè Marty, Silvia Orriols, Sandrine Peyrato, Jordi Pont Tor, Dolors Tosas Vidal i Carmé Vigué Puig han escollit, entre el gran nombre de candidats i com a els tres finalistes a la Colla Gegantera i Grallers de Queixans, Germain Malé i AUCER (associació universitària de Cerdanya). El Jurat ha valorat especialment aquest any, l’antiguitat o la constància en la tasca cívica dels finalistes, el fet de trasmetre la cultura catalana i de Cerdanya i la seva contribució a la participació de la gent de la comarca. Podeu donar el vostre vot a qualsevol dels tres fina-

listes, a qualsevol ajuntament de Cerdanya que ho tingui previst, a ieceretans@gmail.com, a la web de l’Institut d’Estudis Ceretans www.institutestudisceretans.com. Cal posar nom i cognoms, població de Cerdanya i candidat a Cerdà de l’Any 2016. La cerimònia de proclamació del Cerdà de l’Any 2016 tindrà lloc al Palau de Congressos d’Alp, el diumenge dia 30 d’abril de 2017.

AGENDA BOLVIR · ABRIL ESPAI CERETÀNIA Dia 1 · Inauguració de l’exposició IRIS EBENHANH Dia 1· Presentació del “Cavall d’Èpona” de l’escultor Philippe Lavaill Dia 15 a les 19h. Presentació del llibre CANAILLE de Miquel Brossa ESCOLA DE SANTA CECÍLIA DE BOLVIR Paradeta el dia de Sant Jordi al matí, a la Plaça de l’Esglèsia de Bolvir, venta de roses i llibres de segona mà. Dimecres dia 12 a les 17:30h. Reunió informativa del BOLVIRSUMMER CAMP. Esplai ESTIU (22 juny al 8 de setembre) setmanal didàctic en anglès per nens de P3 a 2nESO (amb permanències de 8-9h) POLIESPORTIU Des del dia 8 al dia 16 d’abril. HORARI 17-20h 42

Zona infantil amb: · Inflables · Llit elàstic · Zona de manualitats i tallers Totes les activitats supervisades per un animador.

Zona esportiva de joc lliure: · Per a poder jugar: futbol sala, minibàsquet, bàdminton, etc. Aquest espai està pensat per a jugar lliurement. És un punt de trobada i practicar esport amb d’altres nens/es, o en família.

Zona de jocs de taula: · Zona on hi haurà jocs de taula variats per a diferents edats · També hi haurà 1 Futbolí · També hi haurà muntada 1 Taula de Tennis Taula 43

L’escorxador transfronterer de la Cerdanya entrarà en funcionament aquest mes d’abril

Bellver ampliarà el nombre de places de la residència d’avis

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ACN · Ur

’escorxador transfronterer d’Ur (Cerdanya Francesa) entrarà en funcionament la primera setmana d’abril, segons va explicar el president del Consell Comarcal de Cerdanya, Ramon Moliner, als ramaders i carnissers de la comarca que se’n beneficiaran. La instal·lació, promoguda pel Consell Comarcal de Cerdanya i el Sindicat de l’Escorxador de Bourg-Madame, ha estat finançada al 50% pels dos socis i ajuts europeus amb un cost de cinc milions i mig d’euros, va començar a construir-se l’any 2009 i ha patit diferents aturades per falta de finançament. Davant la imminent

obertura el Consell Comarcal de la Cerdanya ha organitzat una visita a les instal·lacions pels carnissers i ramaders de la comarca. Es calcula que fins a 300 ramaders es beneficiaran del servei que oferirà el nou equipament. El president del Consell Comarcal, Ramon Moliner, ha assegurat que aquest escorxador ha de substituir el que hi havia a Puigcerdà i el que hi ha a Bourg-Madame. Després de vuit anys d’ençà que van començar les obres, l’escorxador transfronterer, està preparat per començar a sacrificar animals. Segons ha explicat Moliner les obres a les instal·lacions estan finalitzades i tan sols s’està pendent de l’expedient administratiu francès perquè entre en funcionament. El nou escorxador neix fruit de la necessitat, ja que tant l’escorxador de Puigcerdà com el de Bourg-Madame són antics i tenen unes instal·lacions obsoletes. Es va triar el municipi francès d’Ur, ja que és el centre de Cerdanya, a mig camí entre la part francesa amb més ramaders i Puigcerdà amb més carnisseries. L’equipament inclou una sala per especejar, segons el president comarcal, una sala de desfer permetrà que surtin ramaders que puguin engreixar, matar i comercialitzar els seus animals.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Bellver de Cerdanya

’ajuntament de Bellver de Cerdanya durà a terme la millora i ampliació de la residència d’avis del municipi que actualment té capacitat per a 30 places i amb l’ampliació passarà a tenir 54 places. Segons l’alcalde Xavier Porta, “la residència d’avis s’havia quedat petita i tenia moltes mancances que amb el nou projecte quedaran resoltes de manera que es millorarà la qualitat de vida dels avis que estan en aquest centre”. Els darrers anys la demanda de places a la residència d’avis s’ha incrementat força però la capacitat del centre no permetia acollir aquestes noves peticions que amb l’ampliació es podran incorporar. “A més, l’ampliació del nombre de places anirà acompanyada d’una millora de les instal·lacions per tal que el funcionament diari en el centre sigui millor, els avis puguin fer més coses i estiguin més a gust. Per nosaltres, aquesta és una obra molt important”, va explicar Xavier Porta. D’altra banda, l’ajuntament de Bellver té previst en el propers mesos iniciar les obres de remodelació del pavelló poliesportiu. Ambdues obres ja disposen dels

projectes per iniciar els tràmits d’execució d’obres i la intenció es iniciar les mateixes a finals d’estiu i tenint en compte la complexitat de les mateixes finalitzar-les en un termini d’uns divuit mesos, a finals de 2018. A més, es fan les gestions per portar la xarxa d’aigua potable a Santa Eugènia i els Torrents i per la construcció d’un nou dipòsit per Cortàs i Eller.

Fontanals publicarà un llibre de fotografies antigues //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI PARDINILLA · Fontanals

ontanals de Cerdanya porta els últims mesos immers en l’edició d’un llibre de fotografies que veurà la llum aquest Sant Jordi. La iniciativa de l’Ajuntament compta amb la col·laboració dels veïns del municipi que han cedit les imatges i les fotografies amb els quals s’ha preparat el volum. El llibre està redactat per la historiadora local Anna Giraut. El guarda forestal, Josep Astort, que ja disposava d’un bon arxiu d’imatges, ha estat l’encarregat de recopilar les fotografies entre els veïns de la localitat. “Han estat molts els veïns que hi han volgut participar. Astort, que és veí d’Urtx, que sempre ha estat un apassionat de la història local i ja tenia moltes fotografies recollides, ha estat l’encarregat de recopilar el material. Al final, més de 450 imatges!”, ha explicat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Fontanals de Cerdanya, Miquel Adam.

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

Cada cop que vinguis acumules punts i després tens un descompte!

www.edicionssaloria.com

Amplia exposició en matalassos, somiers i canapés Mobles de tots els estils: rústics, moderns, colonials

Francesc Macià, 33 · Tel i Fax 973 51 11 85 bellver@macmobles.com

BELLVER DE CERDANYA 48