Viure als Pirineus Agost 2017 by Plandora Continguts

www.viurealspirineus.cat

Únic escorxador de porcí de l’Alt Urgell Pernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 186 · agost 2017

Tenim bull donja, una especialitat única que només trobaràs a Casa Bernadí

També productes sense gluten Troba’ns a la Seu d’Urgell i Noves de Segre:

La Seu d’Urgell c. Major, 18 T. 973 352 148 Noves de Segre T. 973 387 147

núm

186

Llibres

12-15

agenda

Val d’Aran www.viurealspirineus.cat núm: 186 · agost 2017

30-31

Belluga’t per la Cerdanya

43-64 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual COORDINACIÓ Míriam Basco PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativadisseny.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus

viurealspirineus@yahoo.com

@AmicsPirineu

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

Agost 10è Cicle de Jazz Bolvir

portada

El Rafting Parc de la Seu d’Urgell aplega una àmplia oferta lúdica i esportiva

SaloriaEdicions

Joves del Pirineu David Rodríguez “Topín”, 31 anys, va néixer a Mollet del Vallès i viu a Sort. Cuiner i fundador de “Creps de Muntanya”. Li encanta el piragüisme i l’escalada.

David Rodríguez “Topín”: “El Pirineu et fa sentir part d’un projecte comú” Com va ser que vas decidir instal· lar-te a Sort? Treballava de cuiner al Lago di Garda, a Itàlia, volia canviar d’aires i vaig venir a Sort a fer el cicle formatiu de grau mitjà d’activitats esportives al medi natural. M’apassionen els esports de muntanya i aquí vaig descobrir el piragüisme d’aigües braves i uns llocs increïbles per fer escalada. El Pallars és un bon lloc per viurehi i un indret idíl·lic pel seu entorn natural. És per això que vaig decidir quedar-m’hi. Però una cosa és voler viure-hi i una altra guanyar-s’hi la vida... Sí, de fet aquí va venir el punt de conflicte personal. Els esports d’aventura m’encantaven però també trobava a faltar el punt de creativitat de la cuina. A més, des del punt de vista laboral, m’incomodava força la temporalitat de la feina de monitor esportiu i com a professió no em motivava prou. I vas tornar als fogons... Vaig treballar de cuiner en alguns restaurants de la comarca, però cada vegada tenia més clar que la meva evolució natural dins el món de la cuina havia de passar per tirar endavant el meu propi negoci. Així ets un emprenedor nat... No ho sé, ara en diuen així. La veritat és que em motiva molt tenir el meu propi negoci, dedicar un tracte personal i directe al client i oferir-li cada dia un producte creatiu, basat en la qualitat i amb la millor matèria primera de proximitat.

No hi ha emprenedor sense for· mació? La formació és fonamental. Jo crec que de manera autodidacta pots anar aprenent, però resulta molt difícil que es puguin estructurar unes bases sòlides sobre les quals créixer. La formació és constant, però valoro molt els coneixements rebuts a l’Institut Joan Ramon Benaprés de Sitges, on vaig fer un grau mitjà de cuina, i també els cursos monogràfics de pastisseria a l’Espai Sucre i a l’Escola Bellart de Barcelona. El teu és un establiment de refe· rència al Pallars i les teves Creps de muntanya són molt reconegudes. Quin és el secret? No hi ha una sola raó. No n’hi ha prou amb tenir un cert talent i ser molt perseverant, també ha de coincidir que la proposta de negoci sigui original, que ocupi un espai no cobert i que compti amb l’acceptació de la gent. Jo he d’agrair molt a la gent de Sort i del Pallars que m’hagi acceptat i que valori tant el meu producte. El secret de les Creps de muntanya és la seva elaboració, amb productes de quilòmetre zero i de primera qualitat. La meva fórmula personal i professional passa per la perseverança, la il·lusió i la disciplina. Què els diries als joves pallaresos que se’n van, els animaries a que· dar-se? Estic convençut que els que se’n van, tornaran. El Pirineu té un vincle tan potent que fa que, tard o d’hora, la

gent hi torni. Al final, emocionalment no hi ha res més important que sentir-te vinculat a l’entorn en el qual vius. I el Pirineu et fa sentir part d’un projecte comú. Sembla que ho tens molt clar... Ho veig cada dia, els joves s’estimen aquest territori, però encara hi ha molta feina per fer. En el camp del turisme familiar, els nostres camins estan bruts, la nostra cartografia endarrerida... Mira, vaig treballar tres anys de cuiner prop de les Dolomites i per mi aquella zona és la referència del senderisme i del turisme familiar. Aquí cada vegada hi ha més gent que valora tot això i hi ha associacions com Camí vell que fan molt bona feina.

Fira del Llibre del Pirineu

Fira del Llibre a Organyà

tacions de llibres, les animacions de carrer i els espectacles infantils, per acabar amb la lectura de l’homilia literaria, a càrrec del poeta i narrador Vicenç Llorca, i la pròpiament religiosa, pronunciada per l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler. Acabarà la jornada amb el lliurament dels premis literaris Homilies d’Organyà, als quals s’hi ha presentat enguany 159 originals.

L’organització

La Fira del convida a una gran Llibre del Pirineu concentració de és organitzada lectors i lectores, per l’Ajuntament que, durant vint d’Organyà, el Consell minuts, llegiran el Comarcal de l’Alt llibre que desitgin Urgell i l’Associació a peu de carretera Llibre del Pirineu, amb el suport i la col·laboració de l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran) i altres institucions i entitats.

la cita hi seran presents prop de quaranta escriptors que hi presentaran les seves darreres creacions. La Fira estrenarà un escenari jove i oferirà taules rodones, espectacles infantils, dansa i música als carrers del centre històric d’Organyà, on una quinzena d’estands d’editorials i llibreries posaran centenars de títols a disposició del públic. La Carrerada de Llibres, que tindrà lloc dissabte dia 2 de setembre a les 12 del migdia, neix amb l’objectiu de fer visible el llibre i el plaer de la lectura. Amb aquest motiu, l’organització convida a una gran concentració de lectors i lectores, que, durant vint minuts, llegiran el llibre que desitgin a la vorera de la travessia urbana de la carretera C14 al seu pas per Organyà, de tal manera que els conductors i passatgers dels vehicles esdevindran un públic imprevist. El divendres, dia 1 de setembre, tindrà lloc la presentació dels llibres juvenils Poca broma amb la xocolata i Poca broma amb les vacances, d’Ester Ferran, que anirà seguida d’un tast guiat de xocolata. Després es donarà pas a una doble sessió sobre refugiats al Pirineu, amb la intervenció de l’escriptora Assumpta Montellà, autora de La maternitat d’Elna, i de la directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Montse Macià, que parlarà de Perseguits i salvats. Al llarg del dia 2 s’aniran succeint les presen-

©Anna Solans

Una Carrerada de Llibres, lectura compartida a peu de carretera, serà la principal novetat de la 21a Fira del Llibre del Pirineu a Organyà.

opinió

Desplaçaments sanitaris

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · Economista i membre d’APIA Grup Pirinenc d’Opinió

a crisi financera per la que travessen alguns hospitals comarcals, com el de la Seu, ha portat a plantejar esquemes d’estalvi que, en la meva opinió, són equivocats des del punt de vista merament econòmic. No és un estalvi disminuir els serveis hospitalaris en un hospital com el de La Seu derivant malalts cap a l’Arnau de Vilanova, és allò que diuen de vestir un sant despullant-ne un altre. Com es pot pretendre que sigui un estalvi traslladar la despesa dels serveis corresponents a un altre centre? La resposta immediata que se’m donarà és la de les economies d’escala, és a dir, com més produeixes més disminueixes els costos. Però qualsevol persona que ha hagut d’acudir per tractaments molt seriosos a l’Arnau de Vilanova ha contemplat un establiment sanitari carregat. On són aquí les economies d’escala? Seria molt fort de sentir dir que provenen d’una atenció inferior, sobretot en els nivells de l’atenció directa al malalt per tractaments sanitaris lleus o per proves preoperatòries. Si justifiquem l’estalvi sense dir que en lloc d’un producte bo en venem un de mediocre també anem malament. Crec que no hi ha un estalvi econòmic en la concentració

a l’Arnau de Vilanova en detriment dels serveis sanitaris oferts pels hospitals pirinencs (La Seu, Tremp i Vielha). I ara anem a d’altres tipus de factors que tenen molt valor en economia, és a dir en la butxaca d’uns ciutadans que tenen un dret constitucional a les prestacions sanitàries gratuïtes. I aquí voldria plantejar una analogia, quan un treballador té un accident anant a treballar o tornant-hi, des del moment que surt de casa fins que hi torna té, en principi, el dret de la consideració d’un accident de treball “in itinere” amb les corresponents compensacions. Llavors, la persona que ha de traslladar-se a un centre sanitari llunyà del seu domicili no té dret a la consideració del desplaçament com a “prestació sanitària”? De fet això ja es fa en tractaments com els de càncer o les diàlisis que són compensats a través de desplaçaments pagats per l’ICS. Aplicar els principis constitucionals al tema sanitari seria rebut amb gran entusiasme fins i tot per la ciutadania que manifesta que no s’hi reconeix. Entenc perfectament que això no es pugui fer de la nit al dematí però sí que s’haurien de compensar ja els desplaçaments efectuats per persones ubicades en

segments de renda personal molt baixos. Aquests desplaçaments poden ser de dos segments bàsics, el dels professionals mèdics i els dels pacients. Els dels primers són importantíssims. Què sentiu quan aneu a l’Arnau de Vilanova i us trobeu en la mateixa cua a gent de la vostra comarca? Tots us heu pagat un desplaçament de gairebé tres cents quilòmetres... Quant val això per a la vostra butxaca? No tinc cap dubte que diputats com l’Albert Batalla o l’Òscar Ordeig no hagin fet moltes gestions sobre aquesta temàtica. Però pel que es veu en falten encara moltes més. I aquest diferencial cal trobar-lo en la participació ciutadana, és a dir, exposant aquesta problemàtica d’una manera clara i sense pors, demanant la col·laboració ciutadana organitzada, és a dir, a través d’associacions basades en qüestions mèdiques com les del càncer, diabetis, malalties mentals, senilitats variades i associacions cíviques de tot tipus, les organitzacions territorials dels partits a l’Alt Pirineu i Aran, els ajuntaments, els Consells Comarcals. Associar-se és bàsic i sobretot, sobretot, superar l’onanisme de la conversa de cafè i la queixa amarga al vent dins de les parets de casa nostra.

Una mica de ciència. Transgènics i altres mites

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ i CASTRO · Puigcerdà

i hi ha un tema polèmic és el dels transgènics. En aquest sentit m’agradaria comentar alguns mites que hi ha al voltant de l’agricultura amb transgènics i l’agricultura ecològica. Existeix l’agricultura ecològica? Nominalment, sí, però l’agricultura té poc d’ecològica. Bàsicament perquè l’agricultura, ecològica o no, consisteix en agafar un terreny on sol haver un equilibri ecològic de diferents espècies vegetals i animals, eliminar-les totes i plantar una o vàries varietats que no tenen res a veure, generalment, amb aquell terreny. Així que d’ecològic, poc. Altrament, pel fet de no fer servir herbicides o fer-ne servir alguns de poc potents, l’agricultura ecològica és poc rendible, necessita més terreny i el producte és més car. Si tothom fes agricultura ecològica ens moriríem de gana.

Els transgènics són segurs? Ho són. Almenys hi ha una pila d’informes científics que així ho avalen. Penseu que un informe científic no és el mateix que un reportatge en una revista de dubtoses finalitats o, pitjor, internet, on qualsevol pot publicar el que vulgui sense cap mena de filtre ni control de qualitat. Això no vol dir que els haguem de consumir per força si no ens agraden o no estem segurs d’ells. Cadascú ha de poder triar. És per això que per sobre de certes quantitats, és obligatori indicar a l’etiquetatge dels productes de consum alimentari si hi ha presència de transgènics. Però si sou antitransgènics tinc males notícies: la major part de la soja que consumiu o bona part del cotó són transgènics. La Humanitat porta jugant amb els gens de les plantes i dels animals des que existeix. Si no fos així, no tindríem blat,

blat de moro, civada, tomàquets, pastanagues, gossos, gats, cavalls o tantes i tantes espècies que eren molt diferents en el passat abans que l’home es posés a manipular-los. La principal diferència entre la selecció artificial de llavors i els transgènics és la tècnica, no el fet. Sé que aquells que estan en contra dels transgènics no canviaran d’opinió amb aquest escrit, però sí que volia deixar palès que alguns dels mites que corren per les xarxes no són certs o com a mínim s’haurien de posar en dubte. Ah!, i no treballo per cap empresa de transgènics.

El cost d’emmalaltir al Pirineu

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// XAVIER MUNT · La Seu d’Urgell

’ha demostrat que les funcions i la viabilitat dels hospitals comarcals són imprescindibles per a la salut dels pirinencs i que s’ha d’apostar per ells creant una xarxa territorial on hi siguin tots inclosos per tal de tenir més força i representació, garantint la idiosincràsia de cadascun d’ells. Dit això, també tots hem après que aquests hospitals queden limitats cada cop més pel que fa a intervencions quirúrgiques complexes, així com consultes amb segons quins especialistes o proves complementàries que malauradament al Pirineu no podem oferir.

Això passa perquè s’ha demostrat que els resultats d’una intervenció quirúrgica complexa són millors si les practica un equip que en faci a diari i tingui una unitat de vigilància intensiva a la vora. Aquests fets ens porten a l’obligació de desplaçar-nos a Lleida o a Barcelona per qualsevol consulta externa prèvia a intervencions, proves complementaries o diagnòstiques, revisions i un llarg etcètera. Avui en dia, caure malalt un mateix o un familiar suposa una descapitalització important en trasllats per carretera, dietes i, molt sovint, en allotjaments que molta

gent no pot permetre’s. Així com no hem d’oblidar els múltiples problemes laborals que això pot ocasionar. Sabem també del descontrol que pateixen molts usuaris amb precària situació econòmica per tal que l’Institut Català de la Salut els aboni els seus trasllats i despeses. Sincerament, crec que els pirinencs necessitem que s’entengui aquest greuge comparatiu i es compensi amb algun ajut econòmic i amb una millora organitzativa dels hospitals de referència, per tal que ens poguéssim estalviar el màxim de trasllats possibles.

llibres

Contes

i lectures per als més petits La col·lecció Petit Pirineu: les petites històries d’abans explicades als nens dels nostres dies ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

ls manairons, les trementinaires o el gegant acordionista són personatges que no es fan estranys als nens i nenes del Pirineu. Des de ben petits la majoria han escoltat dels seus pares els contes de la col·lecció Petit Pirineu en els quals s’expliquen de manera entretinguda les tradicions, llegendes i fets històrics de les comarques pirinenques. Són contes que fan de bon llegir i de bon explicar, històries senzilles, algunes centenàries que molts adults ja recorden que els hi explacaven els seus pares o els seus avis; altres són narracions modernes i inventades, íntimes i populars que fan les delícies dels més innocents de les cases. Així són les rondalles que fan dormir i somiar els petits pirinencs, històries plenes de color, amb il·lustracions màgiques i un format consistent. La base de tota aquesta proposta

cultural inèdita al Pirineu parteix dels escriptors i historiadors inquiets, que porten a terme una insaciable activitat de recerca i difusió per tal de donar a conéixer la història de les comarques catalanes de muntanya des de tots els àmbits i per a tots els públics. Els llibres d’història per adults proliferen de la mà de joves estudiosos com Carles Gascón, Llu-

ís Obiols, Oriol Mercadal o Erola Simón, però paral·lelament surten al mercat contes destinats a l’entreteniment, però també a la pedagogia, del públic infantil. La secció Petit Pirineu ha es· trenat nova col·lecció, i nou for· mat: es diu Retalls d’Història i ha començat amb un conte sobre la història de la catedral de la Seu.

Nou conte

Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons

El número 12 de la col·lecció Petit Pirineu sortirà al carrer aquest mes d’agost!

4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La Vedelleta Reula

Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils (la història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als més petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres d’excursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori.

El conte es titularà... La bruixa Cadinella i el ball cerdà I es presentarà el dimecres dia 23 d’agost, a les 8 del vespre, a l’Espai Ermengol.

Us hi esperem!

Tot pensat i fet des del Pirineu. Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La vedelleta Reula 9. L’Últim llop de la Cerdanya 10. Les gallines d’Aristot 11. La sopa de pedres Més informació del catàleg d’Edicions Salòria:

MIAMI CAFETERIA-RESTAURANT MIAMI és més que un restaurant, és un punt de trobada d’amics i veïns on rebrà un tracte familiar i podrà disfrutar d’un bon cafè o fer la tertulia. Si vol gaudir d’un bon esmorzar de forquilla, no s’ho pensi dues vegades i vingui a visitar-nos a Isona. L’esperem! C. Sant Jaume, 5 · Isona Telf. 973 664 172

www.edicionssaloria.com 14

empreses

Treballem pel teu benestar

DE DILLUNS A DIVENDRES MATÍ: 08:30 h a 13:30 h TARDA: 15:00 h a 20:00 h DISSABTES MATÍ: de 9:00 h a 13:00 h C/ Bisbe Iglesias Navarri, 44, baixos. La Seu d’Urgell. Tel. 973 35 48 94 · info@greentek.cat

empreses Celler Mas Garcia Muret, vins d’alçada del Pallars //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Tremp

ot va començar a partir d’un somni, d’una afició i amor per una terra. El celler, que Josep Lluís García Ubis obrí l’any 2011, va ser creat a través de la inspiració i l’essència del Montsec. L’any 1998, en Josep Lluís, natural de la Rioja i metge de professió, començà a fer petites plantacions per ferse el seu propi vi. En l’actualitat, el celler està envoltat de 70 hectàrees, les quals 30 són de vinya i la resta d’ametllers, oliveres i cereals, està situat dins d’una reserva starlight de l’UNESCO. El celler gaudeix de 1.500m² i està situat al costat del plantà Terradets, i dins el complex es pot apreciar l’antiga masia de Perejaia, que inclou una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser (1756). Dins del celler, s’hi poden trobar tres bótes de fusta de l’any 1890 i que tenen una capacitat per 4000 litres. Gràcies a la seva geografia i terroir, fa que la climatologia sigui adient per la maduració del raïm. El celler, catalogat dins la D.O. Costers del Segre, té una producció anual de 114.000 a 117.000 litres de vi elaborat exclusivament amb raïm de producció pròpia i collit a mà. VINS: UNUA, del 2011, fou el seu primer vi. Unua, en esperanto significa “el primer”. Raïm ull de llebre. Criança curta de 8 mesos en bótes noves de roure francès. MURIAC, al terme de Llimiana significa “rat-penat”. Elaborat amb raïm Syrah. Criança de 18 mesos de mitjana en bótes noves de roure francès. MAS GARCIA MURET (nom del celler) està elaborat amb la varietat de raïm cabernet sauvignon. Criança de 6 mesos en bótes noves de roure francès. VI ROSAT COLOMINA, porta el nom en honor a la seva dona, Mª Pilar Muret Colomina. Vi jove de les varietats de raïm ull de llebre, pinot noir i syrah. JUNA, significa jove en esperanto. Vi elaborat amb varietat de raïm garnatxa blanca, chardonnay, sauvignon blanc.

Ofertes de feina

Consulteu mĂŠs ofertes de treball:

www.viurealspirineus.cat/seccion/ofertes-treball/ 20

A cavall pel Pirineu Descobrir la natura a partir dels cavalls /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Montcortès/La Seu d’Urgell

El Pirineu és terra de cavalls i les hípiques ens ajuden a gaudir de la natura i treballar temes de salut a partir del contacte amb els equins

ramats de cavalls sempre estan formats per individus afins, poltres joves, egües amb poltre “de manera que gaudeixen de la millor companyia mentre realitzen exercici suau, desplaçant-se sovint a l’aigua, el menjar, buscant el sol o l’ombra o simplement jugant pels voltants de l’Estany de Montcortès. Aquesta és, sens dubte, la millor opció per a qualsevol cavall”. L’equitació com a esport i competició El Club Hípic Urgell-Pirineus de la Seu d’Urgell és l’únic de l’Alt Pirineu i Aran reconegut per la Federació Catalana d’Hípica per poder realitzar competicions i activitats oficials. El club organitza durant tot l’any cursos d’equitació per a joves i adults, entrena equips de competició i prepara per a galops, volteig i per a proves d’accés o exàmens oficials. El Club Hípic Urgell-Pirineus, també ofereix estades, serveis de pupil·latge, equinoteràpia i rutes a cavall i treballa per tal de divulgar l’equitació i crear afició. Precisament aquest estiu, organitza una activitat de poni-parc conjuntament amb el Parc del Segre-Ràfting Parc de la Seu d’Urgell “destinada a introduir el món dels cavalls als més petits de la família”, segons ens ha explicat Fernando Muñoz, president i director tècnic del club. Fernando Muñoz, del Club Hípic Urgell-Pirineus, també ens fa saber que aquesta segona quinzena d’agost “organitzem un concurs hípic de salt d’obstacles, puntuable per a la lliga territorial de Lleida i on esperem entre 70 i 100 cavalls de les comarques de l’Alt Pirineu i també de les de Lleida”.

Un entorn ideal per a l’equitació L’entorn pirinenc és un espai ideal per la pràctica de l’equitació i de l’equitació esportiva on podem gaudir de magnífiques passejades i de molts centres especialitzats. El Club Hípic Urgell Pirineus (CHUP), ubicat a la Seu d’Urgell, és un d’ells i ofereix els següents serveis. - Curs anual d’equitació per nens/es i adults - Pupil·latge de cavalls - Rutes eqüestres - Equinoteràpia - I molt més amb cavalls…. Des d’aquestes línies us encoratgem a practicar aquest esport o si més no a conèixer-lo.

Fernando Muñoz

es possibilitats que ens planteja el cació, l’empatia, el respecte, l’autonomia turisme eqüestre el fan accessible El 34% personal o la responsabilitat, entre altres a tothom. Tant si parlem d’experts competències personals. com si es tracta de debutants, cada prac- dels cavalls Són diverses les empreses o entitats ticant podrà trobar la ruta més adequada de Catalunya de l’Alt Pirineu que apropen aquesta a les seves necessitats i preferències. Les pràctica a nens i adults amb algun tipus passejades a cavall són una activitat ideal es troben a de minusvalidesa, física, sensorial o cogper a practicar en família i en grup i apornitiva. Marta Rey és la responsable de ta experiències gratificants per a tothom. l’Alt Pirineu l’empresa Equànima de la Seu d’Urgell, Passejar damunt dels animals, sentir-ne la i Aran especialitzada en coaching amb cavalls, força i el pas, tenir-ne cura, recórrer i desequinoteràpia i ecoturisme. A Equànima cobrir paratges naturals on no hi arriben els agrada referir-se a la seva activitat els vehicles a motor, provoca unes sensacions úniques. “com una manera diferent de relacionar-se amb els caA Catalunya actualment hi ha 19.352 cavalls perta- valls, una manera de retrobar-se amb la natura”. nyents a 1.762 explotacions equines. D’aquests, 6.484 cavalls, el 33’5%, són a l’Alt Pirineu i Aran i pertanyen Tenir cura dels cavalls a les 368 explotacions existents. Per comarques, la Cer- L’alimentació i el benestar dels cavalls és molt impordanya és la que registra més caps equins (2.163 cavalls), tant per al conjunt de les activitats hípiques, com també seguida pel Pallars Sobirà (2.118 cavalls), el Pallars Jus- ho és el seu descans. El pupil·latge o retir de cavalls no sà (981 cavalls), l’Aran (499 cavalls), l’Alt Urgell (500 consisteix només a tenir el cavall net i ben alimentat, cavalls) i l’Alta Ribagorça (223 cavalls). sinó que implica molt més que això. Es tracta de fer que la seva vida sigui el més agradable i natural possible i Cavalls i salut que l’animal el trobi sempre en les millors condicions Més enllà del contacte amb els animals i del plaer de físiques i mentals, la qual cosa influirà de manera detergaudir de la natura, l’hípica també està molt lligada al minant en el seu caràcter i comportament. concepte de salut. L’equinoteràpia és un mètode teraL’allotjament dels cavalls pot tenir lloc en llibertat pèutic que utilitza el cavall com a mitjà de transmissió. amb el ramat, o bé tancat en un box, però el més aconEstà principalment adreçat als nens amb discapacitat sellable és que al Pirineu puguin viure en llibertat i en motora o mental. A més dels beneficis terapèutics fí- plena harmonia amb la natura. sics i psíquics, el contacte amb el cavall serveix espeNatàlia Barneda de Cavalls Wakan de Montcorcialment per a desenvolupar aspectes com la comuni- tès, al municipi de Baix Pallars, ens explica que els seus 22

Viu les Valls d’Àneu Les Valls d’Àneu, un territori amb personalitat pròpia /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Esterri d’Àneu

La fusta, els teixits, el ferro, la terrissa i la cistelleria s’han convertit en elements icònics dels oficis dels antics pallaresos. A les Valls d’Àneu això hi és molt present

ituades a la capçalera del riu Noguera Pallaresa, al nord-oest del Pallars Sobirà, les Valls d’Àneu constitueixen una subcomarca natural, ben definida i amb una personalitat pròpia molt marcada. Encaixen entre les valls frontereres de Boí, Aran i Cardós i inclouen la vall de la Noguera, que a la vegada se subdivideix en la ribera d’Alós, la ribera d’Esterri i la ribera d’Escaló; la vall de la Bonaigua; i la vall d’Unarre. Com a centre de la vall i lloc de confluència, Esterri d’Àneu és la predominant i el punt de trobada. Al sud-oest hi trobem la vall suspesa d’Espot, pertanyent al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que en forma part perquè el seu riu desemboca a la Noguera Pallaresa. A l’extrem sud, la vall d’Escart, que també en forma part per la mateixa raó. Les Valls d’Àneu acaben, doncs, a prop de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal, mentre que el poble d’Estaron, tot i pertànyer al municipi de la Guingueta d’Àneu, en queda exclòs. Des del punt de vista de l’organització religiosa, les Valls d’Àneu havien constituït, en el seu dia, un deganat propi, amb seu a Esterri d’Àneu. El Deganat d’Àneu, que va ser un dels divuit en què se subdividia el Bisbat d’Urgell, es convertí al segle XIX en oficialat i al XX en arxiprestat. Quant a l’organització politicoadministrativa, el territori aneuenc és format pels municipis d’Alt Àneu, d’Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot. El 1983 va néixer el Consell Cultural de les Valls d’Àneu amb l’objectiu principal de dinamitzar el terri-

tori aneuenc. Al llarg de més de tres dècades ha treballat en la creació d’infraestructures culturals, ha generat el Dansàneu i les Trobades d’Escriptors al Pirineu i també un gran nombre de publicacions especialitzades. També ha editat dues publicacions de cultura pirinenca: Àrnica (1994-2003) i, des del 2003, Nabius. La pagesia i la cria de bestiar eren les activitats principals de la vida als pobles del Pirineu fins al segle XIX. Aquesta realitat avui ha canviat tant, que l’any 1994 es va inaugurar un museu per tal de recuperar i difondre

la cultura tradicional del territori de les Vall d’Àneu i de la resta del Pallars Sobirà. Així va néixer l’Ecomu· seu de les Valls d’Àneu, un centre distribuït en diferents seus escampades pel territori i que exposen una col·lecció integrada per més de tres mil objectes. La fusta, els teixits, el ferro, la terrissa i la cistelleria s’han convertit en els elements icònics dels oficis dels antics pallaresos. Per això un dels punts forts de l’Ecomuseu és la mostra dels productes artesanals que s’elaboraven al Pirineu. L’altre punt fort és la compilació de testimonis i objectes antics que documenten la seva feina i les tècniques de treball que utilitzaven els artesans. Per conèixer com era la vida quotidiana al Pirineu, cal visitar Casa Gassia, construïda el segle XVIII i situada al barri antic del poble d’Esterri d’Àneu. També s’ha de veure la serradora d’Alós d’Isil, el castell de València d’Àneu i els búnquers de la postguerra a la Guingueta d’Àneu. De la màgia del solstici d’estiu representada a les Falles d’Isil (declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya) al Carnestoltes de finals d’hivern, podem trobar tot un ventall de celebracions fortament arrelades a la cultura tradicional i a la religiositat popular de les Valls d’Àneu, un territori ple de màgia.

L’Ecomuseu és un bon observatori de la cultura i de la història pirinenca

CARNISSERIA RIU D’ESTERRI d’ÀNEU, PRODUCTORS DE CARN D’OVELLA XISQUETA. L’establiment està situat dins el SUPERMERCAT Plusfresc a l’entrada del poble a mà esquerra. Qualitat i productes de proximitat, bons formatges artesans, embotits elaborats com abans, carn de vedella bruna dels Pirineus, pollastre ecològic i una àmplia varietat de vins i aiguardents. I la carn de corder xisquet de la seva explotació.

Venda a la botiga, al detall i On-line

www.nivaira.com

C.Mayor 72 · Tel. 973 62 61 17 26

HOSTAL VALL D’ANEU T./Fax 973 626 292 / 973 626 097 M. 638 678 644 hostal@hostalvalldaneu.com C/ MAJOR 46 www.resortvalldaneu.com hostal@hostalvalldaneu.com 27

PAGÈS ARTESANS ALIMENTARI ELABOREM MENÚS PER A FESTES MAJORS INDIVIDUALS O PER A GRUPS. I ELS TÍPICS CANALONS DE ROSTIT, EMBOTITS ARTESANALS DE TOT TIPUS. CARNS PER A FER DINARS POPULARS I SERVEI DE CÀTERING També VENTA ONLINE

xarcuteriapages.cat www.xarcuteriapageslaseu.blogspot.com

Llorenç Tomàs i costa, 74 · La Seu d’Urgell Tel. 973 360 850 · xarcupagesagusti@gmail.com

Es ven casa a la Parròquia d’Hortó a l’Alt Urgell La casa es troba situada al mig d’un magnífic paratge

Té sol tot el dia i molta tranquil·litat. Amb grans vistes pels quatre costats. Consta de quatre plantes: 1 celler o bodega de 40 metres quadrats. Planta baixa: cuina, menjador i dues habitacions amb llar de foc. Primera planta: Té quatre habtacions de matrimoni i una de petita. Segona planta: El cap de casa està encara per dividir. La casa té 240 metres quadrats, més celler de 40 metres quadrats. Es precisen reformes a la casa i al paller. L’edificació es troba envoltada de 20.000 metres quadrats de camps de regadiu.

Preu a consultar Tel. 618 866 574

Val d’Aran Desenes de persones es mobilitzen per defensar l’ús social de l’aranès a la 24a cursa ‘Aran per sa Lengua’ /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Vielha

entenars de persones es van mobilitzar el darrer diumenge de juliol a la Vall d’Aran en una jornada reivindicativa per defensar l’ús social de l’aranès. L’eix central va ser la cursa ‘Aran per sa Lengua’, que ja arribat a la 24a edició. Les últimes dades de l’Acadèmia aranesa de la Llengua Occitana constaten que creix el nombre de persones que escriu i llegeix en aranès però els parlants s’han reduït un 20% en els 10 anys d’oficialitat de la llengua. La cursa, organitzada per l’associació Lengua Viua, va començar a les dotze amb sortides des de Les i Montgarri i un tercer grup que va triar l’opció més dura, la de passar el

port del Vielha. Segons la portaveu de l’entitat, Angelina Cases, entre els participants hi havia veïns de la Vall però també turistes i occitans que s’han sumat a aquesta iniciativa per defensar la llengua i la identitat aranesa. Cases va constatar que “a la Vall d’Aran, com que és una zona turística, hi ha molta immigració, i això dificulta que l’aranès es parli al carrer, ja que la gran majoria de parlants es passen al castellà”. No obstant això, confia que la llengua no es perdrà precisament perquè “els joves la conei-

xen i se la senten seva, i quan surten fora de colònies o a festivals la continuen parlant”. Els actes van acabar amb la lectura d’un manifest i un concert del grup occità Nadau.

Òscar Cadiach pòrte ara Val d’Aran ath cim deth Broad Peakú /////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Vielha

r alpinista tarraconense Òscar Cadiach a coronat eth cim deth Broad Peak (8.047 mètros), e s’a convertit en prumèr catalan que corone es catorze ueit mil sense oxigèn. Cadiach a compdat damb eth supòrt de Torisme Val d’Aran en aguesta darrèra expedicion que li a permetut hèr istòria laguens der alpinisme catalan e mondiau. As sòns 64 ans, Oscar Cadiach entre ena selecte lista de 20 alpinistes qu’an completat es 14×8.000 sense oxigèn. Non a estat facil coronar eth Broad Peak e a estat possible dempús de diuèrsi assagi a on es condicions meteorologiques non acompanhèren. Eth programa ‘Pont de Mahoma’, de Tarragona Ràdio, des d’a on an seguit toti es passi d’Òscar Cadiach enquia entrar ena istòria, a estat er encargat de dar a conéisher era proesa der alpinista.

LA AVENTURA EN EL VALLE DE ARAN ES SINÓNIMO DE DEPORTUR, rafting, descenso de barrancos, vía ferrata, paint ball y muchas más emociones. Paquetes de aventura de día completo con almuerzo incluido en Restaurante cauarca. Consulta en www.deportur.com o deportur@deportur.com

Vine al Pallars Ecomuseu Casa Sintet /////////////////////////////////////////////////////////////////////// CASA SINTET · Alins

n una cort i era de Casa Sintet va néixer l’any 2014 l’Ecomuseu Casa Sintet, amb l’objectiu d’ensenyar i donar a conèixer el llegat cultural que ens han deixat els nostres avantpassats, a través d’un sense fi de fotografies i objectes humils, però imprescindibles per a la vida de les persones d’aquests pobles anys i anys enrere: padrins, repadrins i demés família, als quals hem volgut homenatjar, reconeixent i conservant el llegat que ens han deixat. Casa Sintet som una família d’Alins amb més de 300 anys d’història, arrelada a la Vall Ferrera. Fa 3 segles es dedicaren al comerç de seda i posteriorment van dedicar-se a la producció de ferro. A mesura que minvava aquest negoci es van iniciar en la compra i venda d’animals de càrrega. Poc a poc van anar comprant terres i es va consolidar la casa de pagès que avui encara continuem, amb la ramaderia ecològica de vaques brunes. Visitar Casa Sintet suposa viatjar al passat, traslladar-nos a la vida dels nostres avantpassats, l’organització social i familiar, la casa i descobrir tota una forma de vida. Oferim una visita guiada on us ensenyarem el conjunt del recinte, passant per les més de 400 peces i fotografies exposades; des dels orígens de la família, al funcionament de la Farga i tota l’economia que girava al seu entorn.

NOVA GERÈNCIA Menú de dilluns a divendres. Preu 11 €. També carta: amanides, cargols, carn a la brasa i al forn, peix i més.

Telf: 973 35 25 35

Ctra Nacional 260, km 231. Direcció Lleida a la Seu d’Urgell. restaurantlamasia7@gmail.com 32

Forn Xamba: assaboreix el record de la infantesa

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Castellbó

erran Cusidó, va néixer a Barcelona, no obstant això, va decidir anar a viure al Pirineu, i l’any 2013, va decidir recuperar un forn de pa de la Vall de Castellbó, però aquest no és un forn de pa qualsevol, aquest forn de pa en qüestió és antic, de pedra i que a més feia 300 anys que estava tancat. En Ferran elabora, com abans, un pa artesà i amb ingredients de qualitat, com la farina ecològica que mol a un molí antic de pedra. Els ingredients que utilitza són tots fets a mà i sense afegir-hi cap producte químic. Ell mateix recorda que, quan era petit, ja somiava que de gran, un dia, seria forner al forn de pa de la Vall de Castellbó. I perquè Castellbó? Doncs es veu que, quan ell era petit, hi anava a passar les vacances amb la família, i gràcies a això, en Ferran manté un

bon record de les seves vacances d’estiu a la seva casa familiar. Més tard, de jove, en Ferran va començar a endinsar-se en aquest ofici fent una mica de tot fins que va adquirir els coneixements i l’experiència necessària, fins que va decidir fer realitat el seu somni d’infància i anar a fer de forner a la Vall de Castellbó. Ara, un cop instal·lat, ens comenta que l’hi agrada viure al poble, ja que el tracte de la gent és més proper i que viure a un poble és com tenir una gran família. Si tu també ets un nostàlgic i trobes a faltar el sabor de la infantesa i el bon pa, ara el pots tornar a assaborir! Al forn Xamba hi trobaràs un gran ventall de productes de pastisseria, coques, croissants, ensaïmades, magdalenes, tortells, pizzes, coques de recapte i les famoses llengües de Castellbó!

A X F R EE TServei express MOBLES DESCATALOGATS

Horari 10h a 13:30h i de 17h a 20 h de dilluns a dissabte

Av. Valls d’Andorra, 24 baixos. La Seu d’Urgell (darrera del Mercadona) yonivi_1@hotmail.com · Mòb. 635 411 604 · Tel. 973 354 190

Tel. Forn Xamba: 615 025 306 · Carrer Xic, 5 · Castellbò

La Taverna d’Organyà

es de fa 6 anys la Taverna d’Organyà ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes pròpies, i especialitats de la casa com els pinxos ‘morunos’ de carn de corder i de porc. El menú consta de 19 plats de primer, 22 de segon, amb molta varietat en plats per als més petits de la casa. També hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans d’Organyà... Plats per prendre al local però també per emportar-se a casa. L’horari d’obertura és a les 9 del matí i està obert tot el dia fins ben entrada la nit. Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menú, i la resta de plats durant tot el dia.

Organyà · Av. Santa Fe, 2 Tel: 973 383 420 34

Segueix-nos al Facebook de Viure als Pirineus Ja som 12.450 amics!!! 35

El pou de gel d’Oliana

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// NÚRIA BOLTÀ VILARÓ · Oliana

er si encara algú es pensa que els nostres ancestres no tenien neveres, hem de dir que això no era ben bé així. I si no, us convidem a visitar els magnífics pous de gel (també dits pous de glaç) de la comarca. En cada cas, les característiques i l’ús que se’n feia són similars no tan sols a la comarca –la Seu, Oliana o Arfa– sinó al país, en general. Se solien construir a la vora d’un curs d’aigua, no lluny del nucli habitat, i mig soterrats per permetre que els canvis de la temperatura exterior els garantissin les condicions tèrmiques necessàries. La comercialització del gel demanava que el punt de destí del producte no estigués extremament allunyat, per raons òbvies. El transport dels blocs de gel es feia a peu o carregant les sàrries d’una mula o animal similar. Es procurava aïllar la peça de glaç amb palla, fent el transport en hores nocturnes o a l’albada, evitant les hores fortes d’insolació estiuenca. El pou de gel d’Oliana es troba ben a prop del poble, a tocar del riu de la Flor que era d’on provenia l’aigua que, gelada, es guardava dintre el pou. Una generosa escalinata constitueix l’accés per la cara sud, que després de recórrer un petit túnel que ens obliga a anar ben ajupits, ens regala una vista des de la part superior del recinte. L’altre accés es troba just a la banda oposada, en una zona enjardinada, a l’obaga. Després de traspassar una reixa, la galeria d’accés s’ha aprofitat per a col·locar-hi uns plafons explicatius que ajuden a comprendre l’evolució d’aquestes construccions. La comparació de la tipologia del pou d’Oliana amb altres edificacions similars ha permès situar-ne la construcció entre els segles XVII i XVIII. La fabricació artificial de gel, inventada a principis del segle XX, va fer que s’anessin abandonant el pous. A les ciutats, els qui ja disposaven de nevera, anaven a les fàbriques de gel a buscar les peces amb una galleda de zenc, habitualment. Us convidem a visitar el pou de gel d’Oliana, amb misteriosa llegenda inclosa, així com el d’Arfa, també molt ben remodelat. Ambdós constitueixen testimonis exemplars de la vida d’altres temps i formen part del ric patrimoni cultural de l’Alt Urgell.

Es ven escala tres trams de la marca Escalum; Model J 1 (Jirafa). Alçada recollida: 3,1 m Estesa: 5,1 m. Alçada tissora: 3 m. Graons: 2 x 9. Amplada escala: 59 cm. PVP 80 €

“Valoracions i gestió d’obres d’art (pintura catalana, impressionista...), filatèlia, numismàtica, bibliofília, antigüitats etc... Màxima discreció invartant@tutanota.com Mòb. 654 49 46 15

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements) Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles 38

benestar Els hàbits d’estudi per superar setembre

////////////////////////////////////////////////////////////////////// ANNA GARCIA i NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

ns bons hàbits d’estudi són essencials per afrontar amb èxit les avaluacions i la recuperació d’assignatures que han quedat pendents per setembre. Desenvolupar aquests hàbits no és fàcil. Requereix constància i disciplina. I molt probablement el suspens prové justament de la falta de constància durant el curs, a més de no exercitar suficientment l’après en classe. La supervisió de pares i utilitzar tècniques d’estudi a l’hora de preparar la recuperació de les assignatures que queden pendents per a setembre resultarà fonamental per poder-les aprovar. En aquest sentit, les nostres recomanacions són: - Estudiar sempre a la mateixa hora i en el mateix lloc, fixar una hora determinada per estudiar ajudarà als fills a consolidar el seu hàbit, mentre que fer-ho en el mateix lloc, afavorirà la seva concentració. - El lloc d’estudi ha d’estar ben il•luminat i ventilat, mantenir-se allunyat de distraccions i comptar amb una cadira i una taula adequades, on l’alumne pugui estudiar correctament. - Estudiar una mica tots els dies, una mica evita les maratons d’estudi del dia abans de l’examen, és important dedicar un temps a l’estudi cada dia entre setmana. Aquest hàbit ajudarà als nens i joves a fixar coneixements, i evitarà situacions com l’estrés del dia abans d’un examen i el quedar-se en blanc. - Planificar-se abans de començar a estudiar, és important que revisin les tasques que cal fer i els continguts que van a repassar, i que posin ordre; què van a fer primer? Què deixaran per al final? - Establir una hora, ells mateixos han de fixar-se una hora per posar-se a estudiar, i no esperar al fet que els pares l’hi diguin. A l’estiu, millor a primera hora del matí, després de l’esmorzar, per tenir la resta del dia lliure per a activitats d’oci en família o amb amics. No obstant això, el millor és ser flexible i deixar-los que ells triïn quin és el moment que més s’ajusta a les seves necessitats i preferències. Evidentment, el temps de dedicació variarà en funció de si han suspès una o més d’una assignatura. - Exercitar l’après, mitjançant la realització de tècniques d’estudi adients al seu estil d’aprenentatge, és fonamental saber subratllar, resumir i esquematitzar. - Durant el temps dedicat a l’estudi, han d’estar almenys durant 45 minuts asseguts per no perdre la concentració. Començar a estudiar el que menys els agrada, i quan el seu nivell de concentració estigui al punt més baix i el cansament comenci a notar-se fer el que més els agrada. Aquestes regles ajudaran als estudiants a consolidar els hàbits d’estudi. El fonamental és aplicar-les durant tot el curs i no haver de dedicar l’estiu a treballar per recuperar assignatures pendents. Amb esforç constant i havent après a estudiar i a exercitar els coneixements, tindran tot a favor per superar el curs. 40

PsiquiatriaPirineus Dr. Carles Berché

Salut Mental i Addiccions, Adults i Infanto-juvenil Atenció on-line, visiteu

http://psiquiatriapirineus.blogspot.com

C. Orri, 40 La Seu d’Urgell 973 360 395 C. Sant agustí 3, 1-4 Puigcerdà 622 549 703 Av. N. S. de Montserrat 14 Sort 622 549 70 41

Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

matges fets amb llet crua de vaca, i segons el temps de curació podem obtenir un formatge tendre, semi, curat, vell, etc. També elaboren formatge fumat amb oli, formatge fosc, i el formatge tupí, que és un producte tradicional de curació llarga fermentat amb pasta que és molt característic del territori. Tots els formatges que es fan a la formatgeria són els mateixos que s’acostumaven a produir a les cases rurals d’abans. La formatgeria realitza visites guiades per famílies i grups de forma

totalment gratuïta on podreu fer una degustació de formatges i amb l’opció de comprar els formatges directament a l’obrador. A part, també hi trobareu una botiga amb productes de proximitat característics de la Vall d’Àssua, tals com embotits, formatges, galetes, mel, nous, entre altres.

Querforadat. Foto: Josep Maria Costa

La formatgeria Peça d’Altron compta amb 25 anys de tradició formatgera al bonic poble d’Altron, situat a la Vall d’Àssua, on elaboren formatges amb el sabor d’abans seguint el mètode tradicional. Per això, la formatgeria té el seu celler particular on els formatges es curen de manera natural, seguint el seu propi procés i deixant el temps necessari per a la seva curació. Aquest procés l’hi dóna al formatge un gust distingit i de qualitat. Els formatges d’Altron són for-

Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com

Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol... Menú diari: 10,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 La Seu d’Urgell Local ampli i molt acollidor. 42

Deixar-ho tot, per anar a fer formatges //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI PARDINILLA · Éller

lla i ell, fotògrafs de professió, fins fa uns cinc anys, recorrien el món, de prova en prova, de competició en competició, de campionat en campionat, fent fotografies de motos i motoristes. Un bon dia, però, van decidir deixar-ho tot i pujar al Pirineu, concretament a Éller, a fer formatges. Són la Sara i el Miquel, el seu projecte es diu “30 cabres” i es presenta en societat aquesta fira de Sant Llorenç a Bellver de Cerdanya, el 10 d’agost. “30 cabres” és el nom de la formatgeria que aquesta parella projecten a Cal Miquel del nucli d’Éller, dins el terme municipal de Bellver de Cerdanya, a gairebé 1.500 metres d’altura. Aquests joves, barcelonins, coneixedors de la Cerdanya des de petits (tenien casa a Urús i, posteriorment, ja com a parella, a Baltarga) van instal·lar-se a Éller, ara farà uns quatre anys, amb la voluntat de tirar endavant aquesta iniciativa que representa un canvi de vida radical per a ells. Ella i ell, quan eren fotògrafs de professió, tenien, en l’imaginari de qualsevol de nosaltres, una feina envejable. I sí, també; es guanyaven la vida. Però allò no els omplia prou. Avui, sentir a parlar la Sara i el Miquel Àngel de la seva explotació de 36 cabres i del projecte que tenen per endavant, dibuixa un somriure generós i amable a aquells qui coneixen l’abans i l’ara de la parella. Han

aparcat els estris de fotografia, càmeres, objectius i flashos, i el llenguatge dels colors, l’ISO, els contrastos, les ombres i les lluminositats per parlar, amb vehemència, passió i il·lusió, del quall, de les pastures, de maduració i de la seva Ossa i l’Asti -les dues gosses que els guarden el ramat i els fan companyia-. A la pregunta obligada de si s’imaginaven aquest canvi de vida diametralment oposat, ara fa uns anys, la resposta és “no. Absolutament, no”. Presentació en societat “30 cabres” es presenta en societat aquesta fira de Sant Llorenç a Bellver de Cerdanya, el 10 d’agost. Tenen aquest compromís. I també la fira d’Urús, el 20 d’agost. “Però ens agafa encara poc preparats. Ja veus com encara estem en obres. Ens hi em compromès i volem ser-hi. Ni que sigui per donar-nos a conèixer, per explicar el projecte i per oferir tastos dels nostres formatges. Però tenim clar que si portem producte és per compromís. No serà el formatge treballat que volem tenir en un futur immediat”, expliquen. Els dos reconeixen que haurien volgut tenir ja la producció de formatges, però les obres i la maquinària de la instal·lació s’han endarrerit. Abans de tirar endavant amb el projecte de la formatgeria, els dos van passar per l’Escola de Pastors del Pallars. Després del curs que van fer, van decidir-se per l’adquisició de les cabres, raça alpina. Les van anar a buscar a França on, de fet, van fer també formació per a l’elaboració de formatges. Durant un any i mig han estat fent ramat. I ara començaran amb la producció, quan abans millor o quan puguin. Al principi, ara, faran un formatge per consumir més ràpid (fresc) i un altre de tipus curat i que necessiten més temps de maduració. I també volen fer una petita producció de iogurt. Mentrestant, i des de fa setmanes, l’explotació rep visites de la gent que vol conèixer la formatgeria, encara incipient. La parella els atén i els dóna totes les explicacions, des de les característiques del ramat fins el procés de producció de formatge. 45

El parc de tirolines més gran del Pirineu és a la Cerdanya //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Llac del Passet

Tyrovol, a 15 minuts de Puigcerdà, t’ofereix un circuït de 12 tirolines que completen un recorregut de 2 quilòmetres

yrovol és el parc de tirolines més gran del Pirineu i es troba a Porté Pimorent, a la Cerdanya, a poc més de 15 minuts de Puigcerdà. És una instal·lació que ofereix 12 tirolines en un recorregut que supera els 2 quilòmetres que es viuen amb emocions i sensacions fins als nivells que es vulgui. De fet, el disseny del circuit està pensat per tot tipus de públics tot facilitant la possibilitat que es pugui deixar de recórrer el parc quan cadascú vol. Els dos primers trams de l’itinerari són gratuïts. No es necessita cap habilitat especial ni condició física per gaudir de l’activitat. La resta dels trams completen un recorregut amb diferents nivells i possibilitats. I, fins i tot, per aquells més agosarats, al final del circuït hi ha la possibilitat de fer el gran salt al buit, penjats d’una tirolina en pèndol, amb caiguda d’uns 15 metres. Brutal! El centre està obert tots els dies, de les 10 a les 19 hores. Juliol, agost i els primers dies se setembre. Per estar alerta de les promocions i les ofertes estigueu pendents del web (www.tyrovol.com), facebook, twitter o instagram. Els preus oscil·len, depenent del circuït final que s’hagi fet, des dels 7 als 27 euros. També hi ha un forfet de 3 hores, que us permet fer el recorregut que més desitgeu i tantes vegades com es vulgui. I tarifes especials per a famílies i grups. El parc de tirolines està pensat especialment per a famílies. És una activitat apte perquè puguin fer els nens i nenes a partir dels 3 anys. També hi ha la possibilitat de volar en tàndem en el cas dels més petits i sempre que no superin els 90 quilos. I la seguretat és una de les màximes en les instal·lacions de Tyrovol. Les tirolines estan equipades amb un fre mecànic i disposen, a més, d’un sistema de retorn que garanteix la seguretat en tot moment. Es recomana portar sabatilles esportives i els infants menors de 14 anys han d’anar acompanyats d’adults. El parc Tyrovol es troba al llac del Passet, envoltat

de natura. Per arribar-hi cal És obert cada dia de enfilar-se per la les 10 a les 19 hores, N-20 francesa, des d’Enveig o de la i la instal·lació Tor de Querol, en direcció al Pas de és idònea per a la Casa. Arribant gaudir-la en família a la localitat de Porté, just després d’haver creuat el pont, a mà dreta, hi ha el trencant que s’ha d’agafar en direcció al llac del Passet. A uns tres quilòmetres, aproximadament, trobareu Tyrovol. A la zona de Tyrovol també trobeu un local per menjar o una zona de pic-nic amb barbacoes per coure-hi menjar.

Activitats d’estiu a Prullans! CONCERT D´ESTIU (violoncel i piano) EDIFICI SANT ESTEVE 6 d´agost de 2017 19 hores. (7 de la tarda) PROGRAMA Obres de Txaikovski, Bach, Schumann, Fauré, Saint-Saens, Borodin Piano: Joan Manau Valor · Violoncel: Liudmila Kojina

Prullans Cerdanya Entrada gratuïta

Organitza: Associació Cultural i Cívica de Prullans Col·labora: Ajuntament de Prullans

PROGRAMA Dia 3 d’agost - 22 hores La matança del porc (Reportatge) – Espigues de blat – Carnaval 1998 a Prullans Dia 10 d’agost - 22 hores Cançó de Canet (1980) – Volta ciclista a Cerdanya (etapa: La Molina-Prullans) –cim al “pas dels Gassolans” - I... a la Cerdanya Prullans.

GRAN CONCERT Dia 3 de setembre 19 h / 7 de la tarda Església Parroquial de Sant Esteve Tres veus que ens portarán a un passeig per la música vocal ibèrica més intima del segle XVI

SESSIONS DE CINEMA AMATEUR

(films dels anys 1970 al 2000)

Dia 17 d’agost - 22 hores El nostre poble– La matança del esplotador (Curt metratge de suspens i terror) Dia 24 d’agost - 22 hores El meu barri (Curt d´una carta de Jordi Evole a l’edat de 8 anys a un amic) La paella de la pau– 25 Anys de l’orquestra Maravella I homenatge a l´exbatlle: Daniel Górriz Dia 30 d’agost - 22 hores Així era L’Unió Esport. Prullans – 1920 – 1980 – Festa de Sant Antoni Abat1996 – Una escola… uns records

Sala “Serra del Cadí” (Edifici Consultori Mèdic) Tots els dijous del mes d´agost Dies 3, 10, 17, 24 i 30 d´agost 49

Cinc joves recuperen Montmelús i activen una campanya de crowdfunding per portar-ne l’electricitat /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI PARDINILLA · Montmelús

n grup de joves treballa des de fa anys al nucli de Montmelús, al municipi de Ger, per recuperarne part dels habitatges i per aconseguir instal·lar en aquesta vall, a 1600 metres d’altura, una formatgeria. El treball feixuc d’aquests últims 4 anys arriba ara un punt sense retorn; cal dotar les instal·lacions d’energia elèctrica, mitjançant un sistema de plaques fotovoltaiques i plaques solars tèrmiques. I per aconseguir-ho han posat en marxa una campanya de crowdfunding (mecenatge) a través de la pàgina web verkami (podeu consultar la iniciativa en aquesta adreça: https://www.verkami.com/projects/18091llum-verda-a-montmelus). El projecte de formatgeria a Montmelús (que encara no té nom comercial) l’han impulsat, sobretot aquests últims mesos, cinc joves de Barcelona i Alàs. Són l’Helena, el Dani, el Nil, l’Elisenda i el Xavi. Ja compten amb una quarantena de cabres i la seva idea és començar a fer formatges aquesta tardor. El primer pas és fer producte fresc però amb la voluntat de produir formatge madurat amb el pas del temps. “Ja hauríem volgut començar però no tenim les condicions per ferho. Ens cal fer arribar l’energia. Hi estem treballant i ja tenim algunes solucions aplicades però no és suficient”, explica l’Helena. La campanya de crowdfunding “Llum verda a Montmelús”, va començar a mitjans de juliol i en pocs dies van aconseguir més d’un centenar de mecenes que

van aportar els primers milers d’euros (quan aquesta publicació sortirà al carrer segurament ja hauran aconseguit una part important dels 10.000 euros que necessiten per tal de poder dur a terme el projecte). Les aportacions del particulars es fan a canvi de recompenses i n’hi ha una quinzena que van des dels 5 euros als 1.000 euros. Totes les recompenses es podran gaudir a partir de l’any vinent i consisteixen en visites guiades, en tastos i berenars, en una excursió als Estanys de Malniu, en cistelles de productes làctics o de l’hort ecològic de l’explotació, una jornada formatgera a Montmelús o en l’apadrinament d’una cabra, entre altres.

Concurs de cartells de la festa de l’estany de Puigcerdà /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

’Ajuntament de Puigcerdà ha convocat una nova edició del Concurs de Cartells de la Festa de l’Estany de Puigcerdà, en les categories infantil i d’adults. El millor cartell serà el cartell anunciador de la Festa de l’Estany 2018. L’any passat el guanyador del concurs va ser el puigcerdanès Albert Mosquera, que ja ha guanyat el certamen en diferents ocasions. El seu treball és el cartell de la Festa de l’Estany d’enguany. Les bases d’aquesta edició del concurs són les següents: - Les obres seran originals i inèdites. - S’hauran de presentar en suport rígid i facilitar un ganxo per a la seva exposició. - Les mides seran de 60 x 40 cm (vertical). - Podrà ésser qualsevol tècnica a tot color, menys fotografia. Caldrà que consti “Festa de l’Estany 2018”. - Els treballs, sense signar, es podran presentar fins 50

el dia 14 d’agost a les oficines del Museu Cerdà. - Dins un sobre tancat hi figurarà el nom i cognoms, DNI, adreça, edat i telèfon de l’autor. - S’atorgarà un premi de 100 €. 51

L’esportista Emma Roca presenta una nova empresa que elabora productes alimentaris a partir de la gavarrera /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI PARDINILLA · Alp

’empresa cerdana GrataCool va fer el passat dimarts dia 1 d’agost la seva presentació oficial en un acte que es va dur a terme al Caprabo d’Alp i que va aixecar moltíssima expectació i l’interès de desenes de persones que no s’ho van voler perdre. GrataCool, amb seu a Bellver de Cerdanya, està dedicada a la transformació i la comercialització de la gavarrera (garravera, a Cerdanya), en una iniciativa empresarial que lidera la bioquímica i esportista Emma Roca. La gavarrera és el fruit del roser silvestre i es troba, de forma habitual, a tot el Pirineu. GrataCool recol·lecta aquest fruit i en produeix massa o pols del fruit que després ven i comercialitza per separat o mitjançant productes. Segons recordava Roca, la gavarrera té tres propietats destacades: és antioxidant, és antiinflamatori i analgèsic. “A més, és un producte de proximitat, responsable amb l’entorn i que té un impacte social i econòmic a la zona”, explicava a les persones que han estat presents a l’acte. La gavarrera és la vitamina C de la muntanya i el seu consum està recomanat per a la salut, per a l’esport i per a la nutrició. Es pot obtenir més informació a www.gratacool.com. La presentació de GrataCool (l’empresa està formada per tres socis, tots ells de Cerdanya), va consistir en la degustació de productes elaborats amb la massa i la pols de gavarrera. Així, es va fer un tast d’hamburgueses de vedella i mixta de Casa Tió, de gelats Pyreneum (fins a cinc gustos) i, finalment, de la pols del fruit (es pot combinar amb làctics, amanides entre moltes altres possibilitats), que es ven en envasos de 100 i 150 grams.

Roca manifestava la seva satisfacció per la gran acollida que ha tingut l’acte. “Hi ha hagut molta gent que em reconeixia que no sabien res de les propietats de la gavarrera. Al·lucinen quan els ho expliques”, afirmà l’esportista. “En canvi, també m’he trobat altres persones que recordaven com la padrina n’havia fet melmelada. D’això fa molts anys”, va dir. Empreses, productors i cuiners ja han expressat la seva intenció de treballar amb GrataCool. Els responsables de GrataCool van explicar que la formatgeria del Molí de Ger vol treure al mercat dues varietats de formatges amb pols i massa de gavarrera. També s’estan fent proves amb els iogurts de la formatgeria de Llívia. I cuineres de renom com ara Carme Ruscalleda, Ada Parellada o Montse Vallory, faran proves per incorporar la massa de la gavarrera en els seus plats i salses. També hi està interessada la indústria cosmètica, segons avançava Roca al públic que va assistir a la presentació. 53

Neix la Primera Fira Literària Transfronterera /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Das

a Cerdanya és terra de literatura, de bons escriptors i il·lustradors. També és terra de frontera. Per això, les localitats de Das i la Guingueta d’Ix s’han unit per celebrar, el dissabte 5 d’agost, la primera Fira Literària Transfronterera que neix amb vocació de continuïtat. La fira, que comptarà amb la presència d’editorials com Edicions Salòria i escriptors com Sandra Adam, Joan Obiols, Manel Figuera, Alfons Brosel o Núria Boltà, serà itinerant i pel matí es farà a la Guingueta d’ix i a la tarda es traslladarà a Das. Pel que fa a l’edició d’enguany, la fira comptarà amb la presència de l’escriptora mallorquina, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Maria Antònia Oliver. L’escriptora, guanyadora de múltiples distincions, estarà acompanyada dels escriptors locals. Segons el tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Das, Lluís Mas, la fira és la continuïtat de la iniciativa cultural que es va portar a terme l’any passat, coincidint amb els actes de celebració del 125è aniversari de la Casa del Comú de Das, i que va tenir molt bona rebuda per part de tothom. Això va portar a Mas a proposar a l’ajuntament de

Llívia vol fer història amb l’encesa d’una estelada de més de 81.000 espelmes /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. BASCO · Llívia

E la Guingueta d’Ix la creació d’una fira transfronterera sòlida i ambiciosa, fet que ha tirat endavant. El certamen se celebrarà sempre el primer cap de setmana d’agost i està previst que l’any vinent s’amplïi a dos dies (es farà durant tot el cap de setmana) i es dugui a terme en més pobles, que ja han manifestat el seu interès, tant de l’Alta com de la Baixa Cerdanya.

l camp de futbol de Llívia serà l’escenari del que podria ser un fet històric sense precedents. Elies Nova, l’alcalde de Llívia, i Bruno Pérez, l’organitzador de l’event, van explicar que amb l’encesa de 81.000 espelmes, la vila de Llívia podria entrar al llibre dels rècords Guiness. Aquest és, sens dubte, un dels actes més importants que organitzarà l’Assemblea Nacional Catalana a tot el país amb motiu del referèndum del dia 1 d’octubre. Nova, ha comentat que l’acte no només ha de ser un fet local, sinó que ha de ser representatiu de tota la societat i, per això, convida que la comarca s’hi bolqui i se’l facin seu. Des de l’organització, es demana que a totes les persones que vulguin participar tant en el muntatge, com en l’encesa, es posin en contacte amb ells, ja que només amb la col·locació de les espelmes es precisen 250 voluntaris, i la xifra augmentarà a 500 en el moment de l’encesa. L’estelada, que tindrà una grandària de 45 metres d’ample per 72 metres de llargada espera que

pugui ajudar a fer ressò del procès internacionalment. L’encesa comptarà amb la presència de principals figures del món polític català, així com amb un seguit d’activitats complementàries per fer d’aquest acte tota una festa.

Aquest mes d’agost els pagesos i ramaders de Cerdanya obren les portes de les seves explotacions //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

quest agost, 8 explotacions agrícoles i ramaderes cerdanes obriran les seves portes per donar al visitant l’oportunitat de conèixer el seu dia a dia, i mostrar com treballen els productes agroalimentaris perquè siguin de gran qualitat. Entre l’oferta de visites trobem explotacions que representen àmpliament la varietat de productes de la nostra comarca: producció d’ous ecològics a Cal Grauet de Saga, nominat als Premis d’Innovació Tecnològica Agroalimentària l’any 2016. Producció de carn de vedella ecològica a Cal Calsot de Montellà, liderant un projecte d’integració lligat al territori, on les vaques pasturen, cuiden i mantenen els paratges del Parc Natural del Cadí Moixeró. El Mas Cal Gintó de Mosoll és una explotació molt diversificada i innovadora amb producció de poma d’alta muntanya, xais, vedella i horta. A Puigcerdà hi ha Ca l’Alzina, una explotació de vaques de llet amb la que elaboren uns iogurts artesanals exquisits. Al pintoresc poble d’Éller hi trobem “30 Cabres”, una explotació d’una jove parella que tot just inicia un projecte de formatgeria amb llet del propi ramat de cabres. A Prullans es podrà visitar El Verger Cerdà, un hort de permacultura d’on s’obtenen productes hortícoles ecològics de gran qualitat. A Cal Perna d’Isòvol, a més dels horts amb productes de qualitat, descobrirem el món de la mel i les abelles. I finalment La Vinya de Llívia, projecte engegat per recuperar el cultiu de la vinya d’alçada a Cerdanya i crear un vi amb personalitat pròpia. Aquesta serà una experiència que encantarà a petits i grans, on coneixeran de primera mà d’on provenen els productes i què fa que siguin de gran qualitat. Aquells

que visitin 4 o més explotacions, els pagesos i ramaders de Cerdanya els obsequiaran amb un lot de productes de la comarca. Les inscripcions es poden fer a qualsevol de les oficines de turisme de Cerdanya: Turisme Cerdanya, Oficina de Turisme de Puigcerdà, Oficina de Turisme d’Alp, Centre de Talló i Patronat del Museu de Llívia.

Properament canvi de local al C. Nord (Alp)

TOTS ELS DIMECRES OFERTA Fes-te el color i et regalem un tractament personalitzat de TREATNATURTECH (xampÃº + mascareta + serum) MONTIBELLO EXPERIENCE BEAUTY

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

Amplia exposició en matalassos, somiers i canapés Mobles de tots els estils: rústics, moderns, colonials

Francesc Macià, 33 · 973 51 11 85 / 669 68 20 50 www.macmobles.com bellver@macmobles.com

BELLVER DE CERDANYA