Viure als Pirineus-Febrer 2016 by Plandora Continguts

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 168 · febrer 2016

www.viurealspirineus.cat

Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament

Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com

Pressupostos sense compromís. el seu tractament 1

núm

168

opinió

6-7

agenda

esport www.viurealspirineus.cat núm: 168 · febrer 2016

5 febrer-23 de març

dossier: aliments i cuina

13-19 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual ALT URGELL Marcel·lí Pascual

benestar

Venezia, exposició de Joan Ganyet Galeria d’Art Pilar Riberaygua. Andorra la Vella

20-23

6 de febrer

belluga’t per la Cerdanya

Carnaval

24-32

portada Foto: Emili Giménez

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus

viurealspirineus@yahoo.com

@AmicsPirineu

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

SaloriaEdicions

Aquesta imatge del Centre Veterinari del Pallars obre la portada de la revista de febrer.

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria www.edicionssaloria.com

Apunts d’història...

A pagès En els fruiters aquest mes s’acaben els treballs de poda i d’empelt, així com les noves plantades. Una altra feina important és l’adob i femada d’aquestes. És convenient aplicar en profunditat adobs fosfats i potàssics. Els darrers anys la crisi ha fet augmentar els adobs naturals (fems i purins) en detriment dels adobs químics i artificials.

n el tercer número de la històrica revista Rufaca es parlava de l’ensorrament d’una part de la façana del Casino Ceretà. Una foto del casino feta per Alfons Brosel il·lustra la portada de la publicació i a la pàgina 4 hi ha un article que explica la notícia:

Preocupa la calor que ha fet els mesos de desembre i gener ja que ha adelantat la floració i les gelades de febrer poden fer molt mal.

@elbaronrojo. Una madre se fabrica una réplica a ganchillo de su hijo adolescente http://www. nopuedocreer.com/quelohayaninventado/29600/ madre-se-fabrica-una-replica-a-ganchillo-de-su-hijoadolescente/ … Más barato y da menos trabajo que criarlo. @jordievole. “Me doy bastante rabia cuando estoy con mi hijo y miro el móvil. A veces lo lanzaría al mar”. @majimeno. Para sobrevivir, ¿los periódicos deben renunciar a salir a diario?

@soniachaconp. “Criticar es fácil; aplaudir parece que cuesta más” @elbaronrojo. Mi hija de 6 años: ¿Por qué vemos a los reyes desde la calle y no desde el palco VIP? O sea, Manuela Carmena, no te lo perdonaré jamás. @elbenegre. Proposen exposar a un museu l’únic militant del PP valencià que no era al partit per robar @oscarordeig. Proposta xq #Pressupostos2016 dl @ parlament_cat inclogui partida x iniciar Túnel d 3 Ponts a C-14. Prou accidents!

Primer avís pel Casino El dia 1 de febrer a les 10 i cinc minuts de la nit la part superior de l’entrada que s’utilitza com a principal del Casino Ceretpa va enderrocar-se. Afortunadament només hi va haver es pèrdues d’un troç de façana, doncs si això hagués passat en un dia de festa les conseqüències podien haver estat pitjors, ja que és un dia que la gent entra i surt més sovint. Aquest va èsser un dels primers avisos que l’esmentat local no vol estar per més temps desemparat. En el número anterior de Rufaca es publicava una carta adreçada al President de la Junta del Casino, en la qual s’hi feia constar que les parts no ocupades per negocis particulars es podrien dedicar a l’ús i gaudiment de tot el poble. Llàstima! Segurament no s’hauria derruit si hagués estat utilitzat, perquè si de les coses se’n té cura poden durar molts anys, però si es deixen a la mà de Déu és quan es malmeten... J.M.T Les publicacions de la secció estan cedides per Joan Obiols

opinió

Incoherències de la nostra societat

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CARME FARRÉ ORTODÓ · Estudiant de 4t de Genètica

es persones albines són aquelles que no produeixen o produeixen poca melanina, un pigment que dona color a la pell. Aquest fet és degut a una mutació genètica autosòmica recessiva o recessiva lligada al cromosoma X. En funció del tipus d’albinisme aquestes persones poden arribar a tenir la pell, els cabells i el pèl blanc; no s’acostumen a bronzejar. A part de tots els problemes que pot comportar l’albinisme en sí: cremades pel sol, reducció de l’agudesa visual, fotofòbia (aversió a la llum per la molèstia o dolor que aquesta pot causar), nistagme (moviment involuntari dels ulls)... cal afegir-hi el problema de situació geogràfica. És a dir, ser albí a països tecnològicament desenvolupats no comporta una discriminació com la que suposa ser albí en països com els d’Àfrica. A Àfrica, la gent albina es considerada una persona maleïda mentre està viva, però en canvi, morta es considerada un talismà. Molts són marginats, perseguits i fins i tot assassinats. Rebutjats per les seves famílies, es veuen obligats a patir tota mena d’humiliacions mentre viuen, entre ells la mutilació per a utilitzar els seus òrgans com a amulets. Això comporta que una gran part mori per les ferides produïdes. Actualment, el govern està aplicant penes a qui mata els albins però això fa que augmentin les mutilacions perquè en aquest cas les penes no són tan grans. Aquest fenomen és cultural i òbviament suposo que al llegir això us horroritzeu. Ara bé, m’agradaria plantejar-nos que passa en la nostra

societat amb les persones intersexe, que al igual que les persones albines, són un petit col·lectiu de la nostra població. Aquestes persones, tenen genitals ambigus degut a canvis en el nombre de cromosomes sexuals, a canvis genètics o a que han estat exposats a hormones sexuals externes en estadi fetal. El que s’acostumava a fer era assignar un sexe al néixer en funció dels genitals externs, i si la tria no era fàcil generalment es reconstruïen els genitals femenins ja que era més fàcil que reconstruir un genitals masculins funcionals. Generalment aquestes persones s’havien d’hormonar durant tota la vida a partir de l’adolescència. Actualment en fer l’elecció de sexe, a part de l’aspecte dels genitals externs, també s’intenta tenir en compte el sexe cromosòmic. L’operació es recomana abans del primer any de vida i com a molt tard abans d’anar al col·legi que és quan es poden veure els genitals amb la resta d’alumnat, tanmateix jo em plantejo: no estem actuant en certa manera amb aquestes persones com passa a Àfrica amb els albins? No les estem mutilant nosaltres també? Per què necessitem encaixar-ho tot en aquesta dicotomia de sexes: femení i masculí? Per què no acceptem que hi puguin haver més categories i els donem la capacitat d’elecció per si en algun moment de la seva vida volen escollir sobre el seu cos? Moltes vegades les respostes són que així comportarà menys problemes per a ells i per als pares, que els estalviarà un trauma... però per a què existeix aquest trauma? El trauma el

provoquem nosaltres, com a societat, perquè són considerats com a diferents, ja que, al igual que passava amb els albins a l’Àfrica, trenquen les regles del joc. Potser el problema no està en ells, el fet de ser intersexuals no els suposa cap problema de salut; potser el problema el tenim nosaltres, potser el que hem de mutilar és la nostra manera de pensar. Està clar que amb la manera de pensar actual i tal com estan organitzades les coses, la seva vida com a persona intersexual no els serà fàcil. Un exemple tan senzill com anar als banys públics pot convertir-se en tota una odissea, però, no canviaria això si no volguéssim etiquetar-ho tot de manera dual? Si en lloc del blanc i el negre existís també una gamma de grisos? O potser pensem que per estalviar els traumes que pot patir una persona per enfrontar-se amb els valors establerts per la societat és millor assignar-li un sexe amb el que potser no se sent identificat? A més a més de l’assignació d’aquest sexe cal afegir-hi que es sotmet a aquella persona a una sèrie de danys físics (cirurgia i efectes secundaris del tractament hormonal) per fer-lo entrar en uns determinats cànons. Així doncs, m’agradaria plantejar-nos com en una societat tan desenvolupada i civilitzada com ens considerem seguim permetent aquestes atrocitats. No cal anar-nosen tan lluny, no cal marxar a l’Àfrica per veure com es mutilen persones per diferències genètiques. Potser, igual que els africans, necessitem un canvi de pensament i obrir el nostre camp de visió.

Evolució recent

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

na de les preguntes que es fa la gent quan es tracta el tema de la teoria de l’evolució és si l’home modern ha deixat d’evolucionar o l’evolució continua funcionant encara. El cert és que no hi ha cap motiu pel qual l’home hagi deixat d’evolucionar. De fet, les evidències històriques i genètiques indiquen tot el contrari. Per posar uns quants exemples ben significatius, fa només 5.000 anys va aparèixer al nord d’Europa una mutació que permetia els humans digerir la llet crua després de la infància. Aquest gen s’ha estès per bona part de la població europea, però és estrany en altres poblacions, com a l’Àfrica. També han aparegut mutacions dels gens que ens han fet una mica més dòcils que els nostres avantpas-

sats o fins i tot més intel·ligents. O fins i tot alguns trets fisionòmics, com l’augment de la gracilitat del nostre esquelet o l’aprimament dels ossos del crani, també són deguts a mutacions relativament recents. Però tot això implica milers d’anys pel capbaix. Hi ha evolució a curt termini? Doncs sí. Una prova molt curiosa són els jueus azkenazites (els d’origen centre-europeu) que durant uns quants segles van estar sotmesos a una pressió molt forta per

desenvolupar la seva intel·ligència, ja que els estaven prohibides feines com l’agricultura o la ramaderia, però podien dedicar-se al comerç i la usura, per tant havien de tenir forts coneixements de lògica, matemàtica i molt bona memòria. Segons recents estudis genètics efectuats sobre poblacions de jueus askenazites, s’han detectat algunes mutacions molt recents en el seu genoma que podrien afectar la seva intel·ligència. Hi ha molta discusió sobre el tema, ja que la intel·ligència no és una cosa senzilla de determinar, però el cert és que tot i ser una minoria força petita als Estats Units, els jueus askenazites han rebut el 27% dels premis Nobel que s’han concedit, molt per sobre de la seva representació demogràfica, la qual cosa no deixa de ser sorprenent.

esport

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4 Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell reconeix els esportistes de la ciutat que han excel·lit //////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

’Ajuntament de la Seu va celebrar el darrer diumenge de gener un acte institucional que van presidir l’alcalde de la ciutat, Albert Batalla, i el regidor d’Esports de l’Ajuntament urgellenc, Isidor Alberich, en el qual es va fer un reconeixement públic a prop de 40 esportistes, equips i clubs urgellencs que han assolit èxits rellevants en les seves respectives disciplines esportives al llarg de l’any 2015. En el seu discurs, l’alcalde urgellenc va voler destacar que la Seu d’Urgell és una de les poques ciutats de Catalunya de la seva mateixa dimensió que ha enviat de forma constant, des de mitjans dels anys 80, esportistes als Jocs Olímpics d’estiu, en la disciplina del piragüisme, i als Jocs Olímpics d’Hivern, en l’esquí nòrdic. Sens dubte, l’esport és un dels elements fonamentals en el econòmic i social de les comarques pirinenques.

Llistat dels homenatjats: Ylenia Jiménez (AE Karate Kobudo) 2a classificada al Campionat de Catalunya Abril López (AE Karate Kobudo) 3a classificada al Campionat de Catalunya Bernat Vilà (AE Karate Kobudo) 2n classificat al Campionat de Catalunya Gerard Gombau (AE Karate Kobudo) 2n classificat al Campionat de Catalunya i 5è d’Espanya Anna Garcia (AE Karate Kobudo) 3a classificada al Campionat de Catalunya Noemí Isla (CHPA Cadí) Campiona d’Espanya Ashley Isla (CHPA Cadí) Participant al Campionat d’Espanya Andrea Tarrés (CHPA Cadí) Participant al Campionat d’Espanya Equip Aleví de la temporada 14/15

(CHPA Cadí) Campions de Catalunya i tercers al Campionat d’Espanya Equip sènior temporada 14/15 (CF Castellciutat) Campions a Segona Catalana i ascens a Primera Catalana Bernat Sabrià (FCBQ) Subcampió d’Espanya Infantil masculí CCAA Anna Palma (FCBQ) Campiona d’Espanya Cadet femení CCAA Oriol Pi Tercer classificat al Campionat d’Espanya de Trial (Júnior) Núria Vilarrubla (Cadí CK) Or al Mundial Sub-23 (entre d’altres) Annabel van der Knijff (Cadí CK) Or per equips al Mundial Sub-23 Marta Martínez (Cadí CK) Or a la Copa del Món Nil Garcia (Cadí CK) Plata al Mundial júnior Jordi Cadena (Cadí CK) Plata al Mundial júnior

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.

www.edicionssaloria.com 10

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Buscant tòfones a la Baronia de Rialb. Foto: M. Pascual

VIATGE AL PAÍS DE LES TÒFONES

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Els guardians de les tòfones

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARCEL·LÍ PASCUAL · Baronia de Rialb

rribem a la Baronia de Rialb a l’hora prevista. M’acompanyen els amics i escriptors Josep Espunyes i Joan Obiols i volem descobrir de primera mà quins són els secrets del cultiu de la tòfona. Per ensenyar-nos aquests secrets ens esperen dos dels millors experts en tòfones del país, el Josep Maria Vilella i seu fill, Josep Vilella, de la Masia Massanés.

Pare i fill són al peu de la finca, el Tros Gran, una plantació jove d’alzineres i roures tractades amb la cura especial que requereix el cultiu de la tòfona, un cultiu delicat i capriciós que molts han intentat conrear sense èxit, “hi han perdut bous i esquelles”, com ben bé recorda el mestre Espunyes. No és el cas dels propietaris de la Masia Massanés. Coneixen el món de les tòfones des del dia que van néi-

xer, s’han criat en un ambient tofonàire, les han vist sempre per la masia i aquests fongs en forma de tubercles formen part de la seva vida. Un hivern massa calurós El Josep Maria, amb l’experiència que li donen els anys, explica que de jove passava nits senceres pel bosc buscant tòfones. “Ens aixecàvem a les 5, a les 4 o, si calia, a les 3, per anar-les a bus-

car al bosc”. “Tan aviat?” –li pregunto. “Sí –em contesta–, per arribar-hi abans que els altres”. Nits gelades d’hivern fent-se lloc pel mig de matolls i d’arbratge, rebuscant fins a trobar el tresor amagat: la tòfona negra. “De vegades m’adormia plantat”, hi afegeix amb un somriure. Avui les coses són molt diferents. Les plantacions com aquesta de la Baronia de Rialb permeten una estabilitat d’horaris (encara que pare i fill no han deixat mai d’anar al bosc) i fan que la producció sigui més còmoda i constant i no depengui tant del temps encara que, com s’acostuma a recordar a pagès, “el de dalt sempre té l’última paraula”. Enguany, per exemple, la sequera i la calor han fet que la producció de tòfones sigui molt escassa. “Volen fred i amb aquesta calor que fa no maduren”, diu el Josep Maria. Mentre enraonem, els gossos no s’aturen. El Josep Maria i el seu fill tampoc. En tot moment estan pendents del que fan els animals. “Són bons, aquests gossos –diuen–, però no els pots deixar tot sols ni un instant perquè et farien malbé la tòfona”. Enmig les alzineres i els roures el temps sembla aturar-se. Seguim repassant la complexitat del cultiu i, al mateix temps, anem omplint els sarrons. Ens expliquen que la terra ha de ser bona, neta, que no hagi rebut adobs, i quan toquem el tema del preu asseguren que “oscil·la al caprici del mercat: enguany està entre els 600 i els 1.000 euros el quilo”.

“La fiebre del oro” Al Prepirineu i Pirineu es va descobrir la presència de la tòfona de la mà dels buscadors que, als anys de la postguerra, venien de fora i s’emportaven sacs plens fins dalt. Va ser el retall d’un diari de l’època que obria amb un reportatge titulat “La fiebre del oro” el que va posar en alerta la gent autòctona. Allò que venien a buscar a les fosques tenia un valor extraordinari! Fins aleshores no hi havia ningú del territori que en fes cas. A partir de llavors tot va canviar. La gent de la zona es van decidir a buscar les tòfones i anar-les a vendre directament. El reportatge de “La fiebre del oro” va obrir els ulls al personal. Segur que remenant la golfa d’algun mas encara hi trobaríem guardat l’escrit d’aquell rotatiu...

No em cansaria mai d’escoltar les paraules discretes i sàvies dels acompanyants d’una jornada per recordar, ni de veure com gossos i homes, en plena simbiosi, fan un treball que a estones sembla artístic. Quina sintonia, quina coordinació! És extraordinari contemplar el desfici dels gossos, com esperen el premi després de cada troballa (premi, és clar, que és proporcional a la mida de la tòfona, i ells, murris, prou bé que ho saben), i la cura amb què el Josep Maria i el seu fill exploren les tòfones, les miren i les oloren. Tot un espectacle. Quan donem per conclosa la recerca matinal ens espera la dona del Josep Maria, la Lourdes Guàrdia, amb la taula parada, com sempre a Masia Massanés. Estem a punt d’encetar la segona part d’aquesta gratificant aventura. Ens entaulem i la conversa durant el dinar gira inicialment al voltant de la tòfona, un aliment tan gustós com misteriós, però a poc a poc el tema de debat ens porta a reflexionar sobre el present i el futur de les famílies que guarden aquest territori de muntanya ple d’història, potent d’energia, ric de patrimoni i, ara, tan feble i despoblat. Els guardians de les tòfones són, també, els guardians de l’essència d’un indret que tenim a tocar de casa i de vegades, amb tantes preocupacions que ens envaeixen per terra, mar i telèfon, ens resulta absolutament desconegut. 15

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Viu l’aventura amb el Club Vip Baqueira Pallars /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

l Club Vip Baqueira Pallars ofereix a preus molt especials els seus apartaments turístics, situats a les Valls d’Àneu, concretament Luxury House Esterri d’Àneu i Luxury House València d’Àneu. Uns apartaments que es poden contractar només com a allotjament o bé acompanyats de paquets turístics. Apartaments de gran qualitat, d’1, 2 i 3 habitacions, amb capacitat de 2 a 8 persones, totalment equipats. El fet d’entrar a formar part del Club obre les portes en el lloguer d’allotjaments turístics per a tot l’any i permet gaudir de descomptes especials en totes les activitats: serveis de lloguer d’esquís d’snow, excursions en moto de neu, raquetes, escola d’esquí, etc. L’empresa proposa classes d’esquí i d’snow, excursions amb moto de neu, ràfting, barranquisme, l’organització d’estàncies especials, reserves d’activitats, guarden l’equip d’esquí a tots els seus fidels clients, servei de recollida a l’aeroport de Barcelona i a l’AVE de Lleida. També hi ha ofertes de cap de setmana a partir de 170 euros, apartament+excursió amb motos de neu+excursió guiada pel Parc Nacional d’Ai-

VENDA I COL·LOCACIÓ DE PEDRA Barri Sta. Magdalena, 155 Tel. 617 835 104 25700 LA SEU D’URGELL (Lleida) j.dasilvalaseu@hotmail.com

guer i Lleida, a l’entrada del poble de Térmens, hi ha el bar Terminus que ha canviat de direcció i que aquest febrer obre amb una nova proposta de cafeteria i restaurant especialitzat en brases i menjar casolà. Tradicionalment, el Terminus ha estat un punt de trobada d’amics, familiars i veïns del poble, així com un lloc de parada obligada per a moltes persones que passen per la C-13 en les seves rutes diàries. L’establiment disposa de zona d’estacionament privat i es pot contractar per a l’organització de festes i celebracions. Divendres i dissabtes hi haurà marxeta per als joves.

oferta d’allotjament entre setmana per 30 euros per persona i nit, per un mínim de 2 nits, al costat de les estacions d’esquí de Baqueria Beret, Espot o Port Ainé. www.clubvipbaquierapallars.com

El bar de tapes La Pica de la Seu d’Urgell //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

C/ Sant Jaume, 5 - Isona Tel 973 664 172

Aquest febrer obre el bar restaurant Terminus Al costat de la carretera C-13, entre Bala-

güestortes o pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Entre altres ofertes destaquen una proposta de cap de setmana a partir de 105 euros per persona i nit (de divendres a diumenge, 2 nits + 2 forfaits). Igualment es pot gaudir d’una

Esmorzars de forquilla La nova oferta gastronòmica del bar Terminus té com a principals plats la carn a la brasa, els esmorzars de forquilla, els vermuts, les tapes variades, i tot el que vingui de gust en un ambient familiar i casolà. El dissabte per la tarda es farà xocolata, i els faran propostes especials per als joves els divendres i dissabtes per la tarda i nit. Gaudiu d’aquestes festes al bar Terminus! Bar restaurant Terminus C/ Carretera, 69 Térmens Telèfon: 620 213 824

l bar de tapes La Pica a la Seu d’Urgell té nova gerència. Un ambient agradable i acollidor per passar una bona estona amb amics i família. Al bar hi trobarem tot tipus de tapes fresques i casolanes fetes al moment. A més, tenen una promoció en esmorzars. Durant tots els dies també es podrà probar els menús per 10,90 euros. El local està completament climatitzat per a poder passar aquest estiu sense calor i, a més, es pot gaudir de la seva terrassa a l’aire lliure. El lloc de referència és just al davant de la plaça d’Europa i al costat de l’estació d’autobusos i l’horari és de 8h a 12 de la nit, exceptuant els dilluns que és tancat. Local adequat amb pantalla de televisió per veure el futbol, competició de motos GP, etc. Telf: 973 92 13 27

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Pati Gormand, un punt de trobada al centre de Tremp //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · La Seu d’Urgell

l centre de Tremp hi trobem, des del passat mes de juny, el Pati Gormand, un punt de trobada per a familiars i amics pensat per passar una estona agradable esmorzant o berenant alguna de les especialitats de la casa. Els propietaris de Pati Gormand elaboren els productes al seu obrador on hi fan pans d’espelta i integrals amb diverses varietats de llavors, així com tota mena de pastissos i pastes fetes a casa. Un espai ideal per a esmorzar i

berenar tranquil·lament, fer un cafè o un pastisset. També compta amb una terrassa exterior molt acollidora. Obert de dijous a dimarts de 9 del matí a 12 i de 5 a 9 de la tarda. Rambla Doctor Pearson, 15. Tremp Telèfon: 873 498 510.

Restaurant l’Hortet de Montardit de Baix //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Montardit de Baix

a cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a 2 km de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Restaurant l’Hortet, un restaurant rústic amb llac de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits de la família. Un establiment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin. Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de

Baix per iniciar un projecte gastronòmic inspirat en l’entorn i en els productes de la terra. Fan servei de restaurant tots els migdies, a excepció dels dilluns que fan festa. Com a promoció d’obertura fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa o amanida. Postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana, iogurt... Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792 Correu: lacuina.cat@gmail.com

Bar Restaurant Els Traginers de la Pobla de Segur

C. Estació, 34. La Pobla de Segur. Telf. 973 68 06 17

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Taller d’artesania tèxtil, al poble de Ginestarre /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Ginestarre

a Rosa Maria abans treballava de mestra i ara treballa al taller que té al poble de Ginestarre, al Pallars Sobirà. Fa 25 anys que treballa el tèxtil i amb les seves mans i unes eines bàsiques pot fer qulasevol prenda. Treballa amb telers i utilitza diverses tècniques per fer tot tipus de vestits, xals, bufandes, colls, ponxos, roba de la llar, mantes, tapets, tovalloles. Gaudeix d’aquesta feina i no conta les hores que s’hi passa. Per a ella, teixir és un plaer i encara més quan ho pot fer des d’un acollidor taller, amb vistes excepcionals, en un petit poble de muntanya. El tipus de materials que fa servir també depenen del que vol fer i tan aviat utilitza llana, com lli, cotó, etc. Li agrada treballar tot tipus de textures. Ara, a més, la Rosa Maria organitza tallers d’una setmana de duració i fa visites concertades al taller. Tant per a les visites com pels tallers cal concertar hora prèviament. A més, fa demostracions de com és la feina artesanal amb telers. Per contactar amb ella: 973 62 31 95 o 620 291 182. teixitama@gmail.com Ginestarre, Pallars Sobirà

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

Plats convinats, pizzes, entrepans freds i calents, ‘pica pollo’, etc... Begudes i tot el que vingui de gust del nostre bar. També podeu fer una partideta al nostre billar. Obert tots els dies.

gulló és un indret encara força desconegut de la vall del Montsec i que us recomanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa. Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avantpassats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any. Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capa-

citat per a 5+4 persones; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4 places de capacitat i adherida a casa Ros. Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger i el

Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei. En definitiva, estem en un espai ideal per al senderisme, btt, esports d’aventura, parapent, ala delta, escalada i espeologia. Però sens dubte un dels

atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesana: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapinyades.

Casa Ros i Cal Selmo Josep Mirada Tel. 659 287 063 973 455 138 info@casaros.es

benestar Els nens, exemple de solidaritat

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ANNA GARCIA i NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

ls nens no neixen solidaris, la solidaritat s’ensenya a través de moltes formes i en diferents situacions. La solidaritat ha de ser ensenyada i transmesa als nens sobretot a través de l’exemple. Els pares han d’exercitar la solidaritat entre ells, amb els seus fills, veïns, amics i altres familiars. Cal que els pares ensenyin als nens a posar-se al lloc de l’altre i això pot començar per ells mateixos. A partir dels 2 anys d’edat, els nens ja comencen a tenir més consciència de l’altre, de conductes com el compartir, assistir, col·laborar, ajudar, etc. Aquest és un bon moment per començar. És molt important la comunicació entre pares i fills. La comunicació fomenta la transmissió de valors. És recomanable que els pares parlin als seus fills del que està bé i malament, com també del que l’altre li agradaria i què podria fer ells per col·laborar, per ajudar o cooperar. Una educació permissiva o autoritària no és un canal ideal per a la transmissió de valors. Per promoure valors prosocials com la solidaritat, cal que el nen rebi una educació més democràtica, en un entorn afectiu i comunicatiu positius, que el nen tingui llibertat per expressar-se. A l’escola, s’ha de treballar l’empatia en els nens, és a dir, el despertar de la preocupació pels altres. Que ajudin els petits a portar la motxilla, que comparteixin material escolar als que s’hagi oblidat o que es preocupin per algun company que estigui

malalt. La solidaritat és altruisme que s’aprèn i es referma amb la pràctica i l’exercici. Es fomenta la solidaritat combatent gestos, actituds i conductes egoistes, còmodes, intolerants... en els nens. Col·laborar en una campanya solidària reforça el valor de la solidaritat. Al centre hem pogut observar molts exemples de solidaritat amb els nens, molts d’ells portaven l’euro per la Nadia, altres guardaven els cèntims del berenar per posar-los a la guardiola, algun petit ens comentava que estava esperant el ratolí Perez perquè ho guardaria per ella i el cas d’una nena que va donar els estalvis de la comunió per ajudar a la Nadia. A nosaltres, aquests petits ens han commogut d’allò més, agraïm el seu entusiasme i interés. Així mateix, us volem informar que la recaptació de la campanya solidària “1 € x la Nadia” ha estat de 4.100 euros. Moltes gràcies a tothom!

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquil PERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions

Telf: 973 624 068 · info@camping-solau.com · www.camping-solau.com 20

benestar

Menjar ecològic protegeix la nostra salut

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA · Sort

viat farà 40 anys que partidaris i adversaris de l’alimentació ecològica competeixen per saber si menjar ecològic és veritablement millor per a la salut. No obstant això, moltes empreses d’anàlisis de qualitat i investigadors s’obsessionen en fer estudis comparatius per saber qui té la raó. Per a moltes persones, la superioritat de lo ecològic és tan evident que voler demostrar científicament i a qualsevol preu el contrari és malgastar els diners i el temps. Per altres, només una demostració científica és suficient. Cada dia més professionals de la salut, nutricionistes, metges, biòlegs, veterinaris, tècnics agrícoles i la resta de la població en general, pensem que avui aquesta demostració ja està feta. Així mateix que és el que ens preocupa? Que tot i que cada dia som més les persones que encarem la nostra

Fisioteràpia Quiromassatge Drenatge linfàtic Medicina Xina

alimentació a consumir aliments ecològics, ens trobem, al nostre país especialment, que consumir ecològic és difícil i molts cops, no ens asseguren del tot que alló que estem consumim és 100% ecològic. Com a consumidors ens trobem amb la dificultat, ja sigui per preu o per varietat dins del mercat, per la obtenció d’aquests aliments i productes, i la part més important, el preu!! El consumidor ha d’entendre la importància que té en aquest canvi. Com més persones consumeixin un tipus d’aliments, i valorin la traçabilitat que hi ha al darrere, més productes d’aquest tipus trobarem al mercat. Igualment, com més productors conscients del que volen produir, i que sigui bo per la salut, més agricultors i ramaders faran un canvi. Sílvia Solana. Dietista. Col. num. 00440

Acupuntura Psicologia i Psiquiatria Logopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làser Cardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com

Aliments disfressats (I) //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica.

er carnaval una de les coses més divertides és jugar a endevinar qui és qui..., doncs vet aquí aliments poc nutritius o saludables disfressats per confondre les nostres eleccions. La majoria d’ells van molt ben disfressats, ja sigui amb uns envasos que asseguren la idoneïtat d’aquell producte per una cosa per l’altra, gràcies a campanyes publicitàries dissenyades per confondre la idea del que és saludable i del que no ho és, etc. En general, un bon consell per començar pot ser: si surt a la televisió jo no el consumiria. El primer gran grup d’aquesta passa de carnaval: triturats de fruites per nens, sucs industrials (amb sucres afegits o no), gelatines... Aquests mai seran equivalents a una ració de fruita fresca. Seguidament desfilen els cereals, farinetes i galetes especialment destinats a nadons (a partir de 4 mesos). Que els fabricants d’aquests productes tinguin la poca vergonya de dir-nos que és la millor elecció que podem fer per a alimentar els nostres nadons no converteix aquests aliments en saludables. Contenen sucre (cap aliment destinat al consum de nens menors d’un any n’hauria de contenir) i en molts casos greix de palma. En general tots aquells aliments amb dibuixos infantils, fan que donem per suposat que és el millor per als

nens, recomano no deixar-se entabanar i ser igual de crítics amb la seva composició que ho seriem amb qualsevol altre aliment. La següent carrossa conté els derivats càrnics amb tant ferro, fòsfor i proteïnes qu e... de naturals no tenen res! Salsitxes industrials, patés, etc. Per no parlar dels làctics enriquits en proteïnes. Que un aliment dirigit al públic infantil (o no) sigui ric en proteïnes no te res de bo, els estudis diuen que es triplica la quantitat de proteïnes recomanada, però la industria i el màrqueting s’aprofiten de la creença popular que com més proteïnes, millor. Només mirant l’etiquetatge dels aliments que comprem al supermercat podrem treure la disfressa a molts d’ells i fer una millor compra que ens portarà inevitablement a alimentar-nos de manera més saludable!

Maleïda migranya //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CARMEN PALMA · Llicenciada en Homeopatia · Diplomada en teràpies manuals

quest mes vull dedicar l’article a la migranya, la maleïda migranya per tot aquell que l’ha patit alguna vegada o la pateix. Una persona pot ser diagnosticada de migranya a partir dels 15-20 anys. Una migranya és pot desencadenar per múltiples factors, un disgust o una alegria sobtada, un canvi d’horaris amb els menjars o les hores de descans, menjars més copiosos, canvis de temps, sobretot a la tardor i a la primavera, i amb el cas de les dones els canvis hormonals també influeixen molt. Canvis d’alçada, tant baixar a la platja com pujar a la montanya pot fer acabar amb mal de cap, i si la persona és propensa a patir migranya genèticament,poden desencadenar-se tot un seguit de molèsties com marejos, vòmits,etc.que fan acabar amb repòs, foscor i medicació. Normalment sol ésser una dolència heretada, i aquest fet ens fa creure que ens ha d’acompanyar de per vida, aprenent a patir-la i a conviure amb ella. És ben cert que la genètica té un pes molt important a la nostra vida, i que hi ha moltes coses que no podem eliminar, que sempre ens acompanyaran a nosaltres i molt possiblement a les generacions posteriors, però si podem reduïr els seus símptomes perquè no deteriorin la nostra qualitat de vida. 22

Amb això vull dir que hi ha dolències que encara que no poguem el.liminar del nostre cos completament,si podem aconseguir no patir-les assíduament, inclós oblidar-nos d’elles. I un bon exemple, és la migranya. Amb la homeopatia podem tractar amb molts bons resultats, tota mena de mals de cap, cefalees i migranyes per molt arrelades que estiguin, per molts anys que faci que la patim i per moltes generacions que és vingui repetint. La homeopatia ens ofereix una altra opció, sana,natural, efectiva i duradora. Està al nostre abast aprofitar-la.

Carmen Palma Llicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals. 23

La nova convocatòria d’ajuts leader per a empreses del món rural presenta importants novetats per la Cerdanya //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

a nova convocatòria d’ajuts europeus LEADER pel període 2014-2020, destinats al desenvolupament i la diversificació de l’activitat econòmica en zones rurals i de muntanya de la Unió Europea, presenta algunes novetats importants per la comarca de la Cerdanya. El nou Leader està obert a tots els municipis de la Cerdanya. Recordem que a la convocatòria del Leader 200720013 només podien accedir projectes que es portessin a terme en municipis cerdans de la província de Lleida quedant exclosos els municipis gironins, amb l’excepció de Meranges. El Consorci GAL Alt-Urgell Cerdanya (CAUC), ha obert una oficina d’atenció al Consell Comarcal de la Cerdanya a Puigcerdà, amb l’objectiu de facilitar l’assessorament i

la tramitació de les sol·licituds a totes aquelles persones i empreses interessades en aquesta nova convocatòria LEADER. El Consorci GAL Alt-Urgell Cerdanya (CAUC) va ser creat el 2008 per iniciativa d’ambdós consells comarcals, el de l’Alt Urgell i el de la Cerdanya, per gestionar els recursos econòmics del Programa LEADER de la Unió Europea.

El Patronat de Turisme de Cerdanya assisteix al Networking Natura del Patronat de Turisme Costa Brava - Pirineu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

A Montellà. Foto: Josep Ma Costa

hir dimecres, 27 de gener, el Patronat de Turisme de Cerdanya va assistir al Networking del Club Natura del Patronat de Turisme Costa Brava – Pirineu de Girona, per donar a conèixer les activitats que ofereix la Cerdanya als diferents membres del Club. Tanmateix, es varen celebrar les Assemblees anuals dels Clubs de Producte Cultura i Natura, a les que varem assistir com a membres dels clubs. Un any més, el Patronat de Turisme de Cerdanya

assisteix a les assembles anuals dels clubs de Producte de Cultura i Natura celebrades a Girona. Ambdós, es van exposar els resultats de les accions dutes a terme durant l’any 2015 i es van presentar les noves accions de promoció més destacades d’enguany. Turisme Cerdanya participa activament en moltes de les accions del Patronat de Girona, tant amb accions dutes a terme en el territori assistint a agents del sector interessats en promocionar-nos, tant a nivell comercial com de difusió comarcal, com touroperadors, agents de viatges, periodistes, bloggers, youtubers..., com en altres accions promocionals més llunyanes sota el paraigua del Club de Producte. En el marc de les jornades també es va celebrar el primer Networking amb els membres del Club Natura per facilitar l’intercanvi d’informació entre els socis. Turisme Cerdanya va comptar amb un espai per donar a conèixer i promocionar el gran ventall d’activitats que es poden gaudir a la comarca.

Puigcerdà i la Cerdanya es promocionen a FITUR //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Madrid

urant els dies 20, 21 i 22 de gener, el Patronat de Turisme de Puigcerdà i el Patronat de Turisme del Consell Comarcal de la Cerdanya van representar Puigcerdà i la comarca a la fira internacional de Madrid (Fitur) sota la marca de Pirineus i dins l’estand de Turisme de Catalunya. Els tres primers dies de la fira estaven destinats a públic professional del món del turisme. Les valoracions per part de les àrees de turisme local i comarcal són molt positives. Van ser tres dies de feina molt profitosos i es va donar molta informació a tour operadors i agents de viatges interessats en el nostre territori. El material promocional que es va entregar eren uns dvd’s amb tota la informació turística digitalitzada i actualitzada i fulletons amb informació de Puigcerdà i la Cerdanya. Enguany cal destacar la presència de visitants espanyols, francesos, holandesos i, com a curiositat, l’interès mostrat per una agència iraniana de viatges que es va posar en contacte amb l’estand de Pirineus per portar grups a esquiar. Pel que fa a les peticions, el senderisme i l’esquí continuen essent les principals, seguides d’art i patrimoni i un augment considerable de demanda de turisme familiar. Les edats dels clients eren compreses, de mitjana, entre els 35 i 50 anys. El públic més jove tenia un interès clarament marcat per l’esquí i el senderisme, mentre que el públic de mitjana edat buscava art i patrimoni, naturalesa i descans.

Des del Patronat de Turisme de Puigcerdà es considera que assistir a fires és una bona acció promocional, amb un cost no gaire elevat i que permet tenir un contacte directe amb professionals i també amb el client final. Per aquest motiu es vol continuar apostant per aquest tipus d’accions. Amb la participació a Fitur es tanca la primera acció promocional del 2016, un any en què està previst tenir presència a fires, workshops i certàmens de turisme de Catalunya, de la resta de l’Estat espanyol i també de l’estranger. Per part de l’Ajuntament de Puigcerdà van assistir a la fira les dues tècniques de turisme de l’àrea. Pel que fa al Patronat de Turisme de la Cerdanya va estar representat pel seu president, Ramon Moliner, i pel regidor de Turisme d’Alp, Jaume Adserà. Els dos membres del Patronat comarcal van assistir a diferents jornades i es van reunir amb l’Agència Catalana de Turisme per parlar del segell de Destinacions de Turisme Familiar, un segell que permet diferenciar els municipis o comarques que ofereixen equipaments i serveis destinats a les necessitats de les famílies amb nens.

Demana a la teva llibreria el primer número de la nova revista Era

Puigcerdà prepara la 21a edició de la festa del trinxat //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

l dissabte 27 de febrer tindrà lloc la 21a edició de la Festa del Trinxat de Puigcerdà. Un any més, el pavelló poliesportiu de Puigcerdà serà testimoni d’una de les festes gastronòmiques més importants de la comarca. El sopar, previst a les 21h, albergarà entre 800 i 1000 comensals tant de Puigcerdà i la Cerdanya com de la resta del país, de França i d’Andorra, i comptarà amb la presència de diverses personalitats rellevants de la vida cultural, social i política. El menú d’enguany estarà elaborat amb producte de proximitat. D’entrants, no hi faltaran els embotits i formatges de la Cerdanya que acompanyaran un gotet d’amanida amb foie i codonyat i una sopeta de farigola. Com a plat protagonista, el trinxat amb rosta que s’elabora amb trumfes i amb la col d’hivern, una col d’una varietat molt concreta i que ha d’haver estat tocada pel gel de les nits cerdanes. Després d’aquest plat tan típic podrem degustar un timbal de melós de vedella amb cremós de moniato. De postres, un pastís que elaboraran els pastissers de Puigcerdà. La Festa del Trinxat va més enllà d’un sopar de gala i vol ser un aparador de la gastronomia cerdana. Per acompanyar la vetllada hi hauran actuacions i després del sopar, ball de nit, amenitzat amb el grup Stress Band. El certamen l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà i el Patronat Municipal de Turisme, i compta amb la col·laboració de l’associació gastronòmica Cuina Pirinenca de Cerdanya i de diversos restaurants, proveïdors i establiments de Puigcerdà i comarca.

Fotos: Emili Giménez.

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya l’important fons documental de la família Deulofeu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// J. CASES · Puigcerdà

l passat 20 de gener, a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira i el Josep M. Martí Deulofeu van signar el contracte de cessió en comodat del fons documental de la família Deulofeu. El contracte estableix que el fons Deulofeu quedi ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya per tal que sigui organitzat, descrit i posat a disposició dels investigadors i usuaris en general. El fons Deulofeu està format per la documentació relativa a la gestió del patrimoni familiar, un patrimoni construït al llarg dels segles a base de matrimonis i transmissions entre famílies cerdanes com els Solanell, Coder, Aldràn, Vigué i, darrerament, Deulofeu. Conté tipologies documentals molt diverses com escriptures, correspondència, plets, contractes, testaments, etc. Té un volum aproximat de 5 metres lineals i una cronologia entre el segle XV i el XX.