Viure als Pirineus-Juliol 2016 by Plandora Continguts

www.viurealspirineus.cat Josep Maria Dutrèn, director del Festival de Música Antiga dels Pirineus, FeMAP:

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 173 · juliol 2016

“El Pirineu ha demostrat que, unit, és imparable”

Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament

Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar el seu tractament 1

núm

173

tema de portada

12-13

agenda

salut i benestar

www.viurealspirineus.cat núm: 173 · juliol 2016

20-21

30 i 31 de juliol

aliments i cuina Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell

23-32 belluga’t per la Cerdanya

33-48

DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71 viurealspirineus@yahoo.com L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

Foto: Emili Giménez

ALT URGELL I CERDANYA Marcel·lí Pascual PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA

Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel i la Seu d’Urgell

portada

viurealspirineus @AmicsPirineu SaloriaEdicions

El FeMAP porta la música antiga a 28 municipis del Pirineu

Apunts d’història...

A pagès... El juliol camp:

Aquest és un mes de calor i de calitja. Un dels productes de l’hort que és típic de l’època és l’albergínia. Sovint es creia que les albergínies eren afrodisíaques i eren un ingredient clàssic en les pocions màiques per resoldre mals d’amor.

l número 9 de la revista Ker del grup de Recerca de Cerdanya (març 2016) hi ha un article força interessant del Marc Moralla sobre la Línia P al seu pas per la Cerdanya i la batllia de Toses. Diu així:

A pagès també s’han fet servir per a problemes d’ossos. Es fregia la pell d’albergínies en oli d’oliva a foc molt lent. Bo i colat, se’n treia un oli que servia per fer fregues sobre les articulacions adolorides.

@joansansurgell. I encetem jornada amb l’humor de Valls a ca l’Andosins, via @PeriodicAND. Molt bon dia tingueu, si us deixen ;-)

TAXI

DIARI A BARCELONA

Marisa Reyero Sortida: 7 del matí, de dilluns a dissabte Tornada: a les 3 de la tarda

Tels. 973 35 37 42 - 657 913 368 4

A les acaballes de la guerra, els Pirineus esdevenen un focus de tensió política i militar. L’exèrcit franquista es desplega per tota la serralada i la forntera per controlar l’entrada de refugiats i exiliats com, sobretot, per fer front a una invasió aliada o nazi. Un cop alliberta el territori francès de l’ocupació alemanya, els maquis també van prendre posicions en diversos punts prop de la frontera i esperaven el suport dels aliats per entrar a Espanya. El 19 d’octubre de 1944 els maquis fan un intent d’envair la Vall d’Aran per ocupar una part del territori espanyol i instal·lar-hi un govern provisional. Franco, conscient de la situació amenaça en el nou context internacional, planifica des del 1943 una línia de defensa dels Pirineus que es comença a construir el novembre de 1944. és la línia Pirineuso o Línia P. L’exèrcit espanol va construir la Línia entre 1944 i 1948 (en bona part construïda per sapadors). La Líia P està formada per prop de 10.000 búnquers, des del Cap de Creus fins a Hendaia, al País Basc, i hi van participar més de 12.000 homes.

Anuncia’t a Viure als Pirineus Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat 5

opinió

opinió El mercat de la Seu

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · Economista i membre del col·lectiu APiA–Pirineu Opinió

arrerament les aigües baixen tèrboles al comerç de la Seu. Tant la crisi econòmica general com la instal·lació recent d’un agressiu centre comercial han emplenat de temors tant els ànims com les caixes dels botiguers. I en aquest context també han sorgit veus sobre la decadència dels mercats setmanals del dimarts i del dissabte. En altres temps des de sectors comercials es veia el mercat com un competidor i eren moltes les pressions sobre les autoritats municipals per tal que retallessin les diverses parades dels venedors ambulants. Avui, a l’inrevés, el mercat es contemplat com a motor de la crida de clientela andorrana i comarcal, ceretana i de la segona residència. El que és bo pel mercat pot també ser bo pel comerç botiguer: què es pot fer, doncs, per mantenir-lo en un bon estat de salut? Personalment crec que hi ha un espai que hauria de potenciar-se: els dels productes locals, també coneguts com a productes de proximitat. Fruites, verdures, flors, mels, formatges, embotits, bolets... haurien de trobar un espai molt ben preparat, amb un disseny senzill

però unificador, que facilités l’oferta atractiva dels productes sobretot els locals o comarcals, però, perquè no, també de la Cerdanya i dels Pallars. Els d’Andorra poden tenir més problemes pels temes duaners però caldria estudiar-ne les possibilitats. En aquest àmbit hi ha camp per córrer i pot fer possible la compatibilització de la compra de la cistella de cada dia amb la de la compra “divertida”, més festiva. Rellançar un mercat de productes locals dignes té un preu, i dificultats variades: l’obligació de les autoritats municipals de garantir la qualitat i la traçabilitat local del que es ven. Perquè si fem una bona publicitat d’aquest sector i ens trobem que inclou parades que venen magnífiques taronges valencianes ens carregarem l’invent. L’altre dia una amiga em comentava que ara es volia dedicar a la comercialització de carn de conill produïda de forma ecològica, un altre em comentava com a la seva finca d’una estimada població alturgellenca no feia servir cap pesticida en el tractament dels seus productes hortolans i que desitjava vendre’ls, i així es poden anar esmentant una

gran varietat d’exemples... Perquè no mirar de convocar tot això en un espai adient, ben diferenciat, dins del nostre mercat? L’assumpte, com deia, té una certa complicació però si aconseguim popularitzar-lo al nostre mercat serà bo per a tothom. També en una tertúlia de Ràdio Seu on tocàvem el tema del mercat, l’amic Àngel Rubio assenyalava que seria bo d’optimitzar l’ús de l’aparcament del Dr.Peiró, que als dies de mercat es trobava massa utilitzat pels furgons del mateixos marxants i considerava que seria fàcil, en bé de tots, que aparquessin una mica més lluny, a la vora dels bombers. Així s’aprofitaria al màxim la bona capacitat d’aquest aparcament que a la vegada que és gratuït, és a la vora, a tres minuts del mercat. Realment moltes d’aquestes coses s’han anat parlant durant anys i ara és l’hora de fer, de la manera més decidida, front a les inversions més pertinents, de vèncer les reticències de determinades rutines, de demanar la col·laboració sincera i la participació dels comerciants elaboradors de la Seu, de dignificar al màxim tot tipus de parades admeses al nostre mercat...

Sanitat i salut

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// XAVIER MUNT · Regidor d’ERC a l’ajuntament de la Seu d’Urgell

avant la gran confusió que hom té sobre què és, com és la sanitat, i quin paper fa cadascú en aquesta auca, jo em brindo a donar-los la meva opinió de tot plegat. L’atenció sanitària a l’Alt Urgell es compon de tres branques: la salut pública, o sigui els ambulatoris, on es fa una atenció de medicina primària, que vol dir consultori, control de malalts crònics, atenció no urgent, receptes, baixes... i on els professionals que hi treballen són funcionaris de l´Institut Català de la Salut . Un altra branca és la sanitat concertada, és a dir, tot el que respecta a la Fundació Sant Hospital. Aquets treballadors, no són funcionaris, ja que es deuen a un conveni diferent, són els que se n’encarreguen de

solucionar les malalties més complexes, així com totes les urgències vitals. Donen tractament especialitzat a tota la població (activitat quirúrgica, per exemple), presten servei sociosanitari a qui calgui, són els que se néncarreguen dels trasllats dels pacients crítics així com atendre’ls in situ. I per finalment hi ha una tercera branca, la medicina privada, la qual per accedir a ella hom ha de pagar la visita, o pagar la quota dálguna mútua privada. Tothom sap que aquest tipus dátenció a la nostra comarca el donen professionals de gran qualitat, però que la majoria treballen alhora en la sanitat pública/concertada i en el seu temps lliure presten atenció privada a qui pugui pagar-s’ho. I ara jo em pregunto, aquesta

situació no pot crear un conflicte d´interessos entre activitat pública i privada? No es pot afavorir així que algú et pugui aconsellar que continuïs la teva atenció a la seva consulta privada? Pot un professional implicar-se a totes en un projecte de la sanitat pública/concertada, la qual li paguem el seu sou com a la resta, quan té en ment la seva aventura professional privada? Sort n’hi ha que, davant de tots aquests dubtes que tinc, estic segur que ningú fa passar cap procés que faria des de la pública cap a la privada, ja que això seria un frau i una demostració de falta d´humanitat brutal. Sort en tenim!

Una mica de ciència

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

’11 de febrer d’enguany, els observatoris LIGO, Virgo i GEO600 van anunciar la primera detecció d’ones gravitacionals de la història, teòricament produïdes per la fusió de dos forats negres situats a més de 1.200 milions d’anys-llum de la Terra. Les ones gravitacionals van ser predites teòricament fa més d’un segle per l’autor de la teoria de la Relativitat, l’Albert Einstein, com a conseqüència de les seves equacions. Les ones gravitacionals són unes minúscules vibracions en el teixit de 6

l’espai-temps produïdes per events cataclísmics de gran magnitud, que alteren aquest continu espai-temporal. Les ones gravitacionals, quan arriben a nosaltres, són extraordinàriament dèbils. Tant, que fins ara no

hem tingut una tecnologia prou sensible com per poder-les detectar. Fa unes setmanes es va anunciar la segona detecció d’ones gravitacionals. Aquest cop, les dades són més fiables i de més llarga durada, ja que l’event de fusió de tots dos forats negres que les va produir va durar més temps. S’obre, doncs, una nova finestra d’exploració al Cosmos, amb una nova tecnologia. I cada cop que succeeix això, apareixen nous descobriments en el món de l’Astrofísica. Veurem què ens desvetllen les ones gravitacionals.

JUAN

650 65 51 96 973 36 00 04 JOAN CASANOVES

647 20 21 73 7

actualitat L’ajuntament de la Seu d’Urgell fa un merescut reconeixement al grup de voluntaris del Pla Educatiu d’Entorn //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// J. PREIXENS · La Seu d’Urgell

’Ajuntament de la Seu d’Urgell va celebrar a finals de juny un acte de reconeixement al grup de voluntaris i voluntàries que han pres part durant el curs 2015-2016 en diferents projectes educatius emmarcats en el Pla Educatiu d’Entorn (PEE). En aquest acte, presidit per l’alcalde Albert Batalla, i la regidora d’Ensenyament, Sílvia Iscla, es va agrair la tasca realitzada per urgellencs, que de manera desinteressada, han ajudat a reforçar la formació dels alumnes tant a nivell acadèmic com d’implicació amb la societat.

Els voluntaris van rebre un diploma acreditatiu de la seva participació. Entre els participants al programa hi ha mestres, treballadors d’altres àmbits professionals i persones jubilades. També es compta amb la col·laboració d’entitats com ara l’Escola Municipal de Música, l’Escola Oficial d’Idiomes i les AMPA de les escoles. Batalla va dir que “és important reconèixer la tasca de persones que ofereixen una part del seu temps lliure per ajudar els infants a sentir-se més partícips de la ciutat”.

Una alumna de l’Institut Hug Roger “Autoestima i coneixement” III de Sort guanya el Premi COAC per transformar el Pallars Jussà //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Sort

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp

l dia 7 de juny, la Delegació del Pirineu de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va lliurar els desens Premis COAC de Treballs de Recerca 2016 d’estudiants de batxillerat de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. El primer premi va ser per al treball “Un pas més enllà de la foscor”, de l’alumna Maria Trujillo de l’Institut Hug Roger III de Sort. Els accèssits van ser per al treball “Llum per a tothom”, d’Erik Navarro i Jon Martínez de l’Institut d’Aran de Vielha, i per a “La Geotèrmia”, de Clàudia Doria i Anna Rey de l’Institut Joan Brudieu de la Seu. 8

l Jussà té un gran potencial però “igual que quan un posa en marxa una explotació vinícola, per reeixir en la promoció d’un territori cal tenir un bon coneixement sobre el tema, tenir fe en el que es fa i treballar amb mètode, disposar d’un bon paisatge i comptar amb la complicitat de la gent del país”. Segons Raul Bobet, copropietari del celler Castell d’Encús (Talarn), les claus per tenir èxit en un nou celler són també aplicables a la promoció d’un territori com el Jussà. Bobet fou un dels dos ponents de la la trobada d’empresaris i emprenedors “La Gran Aventura”. 9

actualitat Un estiu “dinosàuric” a l’abast La promoció dels raiers com de les famílies a activitat lúdica i educativa //////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Coll de Nargó / Isona

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · La Pobla de Segur

l Museu de la Conca Dellà (a la població pallaresa d’Isona) i Dinosfera (situat al poble alturgellenc de Coll de Nargó) ofereixen un extens programa d’activitats familiars aquest estiu per donar a conèixer l’extraordinari patrimoni paleontològic del Pirineu pel que fa a restes de dinosaures. Ambdós espais formen part del nou projecte “Dinosaures dels Pirineus” que, sota la direcció científica de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, impulsa una xarxa d’espais museogràfics sobre dinosaures en diverses comarques. Durant els mesos de juliol també s’excavaran alguns jaciments de la zona. Les activitats de divulgació d’ambdós centres coincideixen amb la temporada que els paleontòlegs del grup de recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) excaven en diferents punts del territori. Enguany està previst excavar a Els Nerets (al municipi de Tremp) per recuperar restes d’hadrosaures, sauròpodes i anquilosaures, a Orcau (Isona), on s’explorarà la continuïtat del coll de sauròpode excavat l’any 2014 per veure si es pot localitzar el cap de l’animal i, finalment, a la Planta del Mestre (Abella de la Conca), on es recuperarà una cua amb 11 vèrtebres d’un hadrosaure. Aquestes activitats estiuenques que s’oferiran al Museu de la Conca Dellà (Isona) i a Dinosfera (Coll de Nargó) estan adreçades a un públic familiar i infantil i tenen com a objectiu donar a conèixer l’excepcional registre fòssil de l’etapa final dels dinosaures que van viure en aquesta zona fa uns 70 milions d’anys, així com també altres punts d’interès cultural vinculades al poblament humà d’aquest territori els darrers milers d’anys. Les propostes inclouen tallers, visites guiades i observacions astronòmiques. En definitiva, un ampli ventall de possibilitats educatives, formatives, culturals i lúdiques per a les famílies i per a gent de totes les edats. 10

ine al Pallars, viu el Jussà proposa diverses activitats per promocionar la diada dels raiers als turistes Anar a buscar redortes per fer un rai, com construir-lo o una visita guiada a l’Espai raier són les diferents activitats que Vine al Pallars, Viu Jussà ha organitzat per aquest estiu i que complementen el cartell d’activitats en torn a la Diada de Raiers, que va tenir lloc el primer cap de setmana de juliol a la Pobla de Segur. La primera de les tres activitats va tenir lloc el passat 28 de maig en la que els participants van assistir a la primera fase del muntatge dels rais que consisteix en anar al bosc a buscar redortes. Pel dissabte 2 de juliol es va programar la segona de les activitats “Com es construeix un rai? Participa-hi!”. Finalment, el proper 14 d’agost s’oferirà una visita guiada a l’espai museístic Espai Raier ubicat al Pont de Claverol. Durant la visita es donarà a conèixer tot el procés de la fusta, des dels boscos del Pirineu fins a les serradores de destí com també el fet d’haver esdevingut una festa declarada d’interès nacional.

Viure als Pirineus facebook: Viure als Pirineus

www.viurealspirineus.cat

Hem arribat als 7.500 amics! Moltes gràcies a tots!

Nou local de menjars preparats a la Seu d’Urgell Obert tots els dies, de les 8 del matí a les 5 de la tarde. Els dies festius de 10 del matí a les 5 de la tarde. Punt de trobada d’amics, ambient acollidor i per a tothom que vulgui gaudir dels seus menjars o pendre, aquest estiu, un refresc o cafetó. Els caps de setmana fem serveis a domicili... 11

tema de portada Dutrén: “El Pirineu ha demostrat que, unit, és imparable” /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

nem als orígens. D’on va sorgir la idea de fer un festival al Pirineu sobre música antiga? Va sorgir amb la idea d’omplir de contingut un territori que per la seva demografia i orografia no ho té fàcil en matèria cultural però que alhora disposa d’un patrimoni arquitectònic I natural de primer ordre. Es tractava d’adjuntar esforços de municipis diferents per fer de la suma de petites fraccions un tot molt gran. La música antiga, és a dir, la música que coneixem com a clàssica però circumscrita fins a mitjans del segle XVIII, casava perfectament amb l’entorn, i el 2011 deu ajuntament valents van decidir arriscar-se amb un projecte que més que una suma de concerts pretenia contribuir al creixement econòmic del territori. Quina ha estat l’evolució del festival des dels seus inicis fins avui? Doncs d’aquells 10 municipis del 2011 hem passat als 28 de 2016. Ha estat un creixement espectacular. Però no només això: el primer any només hi havia uns concerts i actualment el FeMAP és un projecte de molt més abast amb packs turístics, cursos, exposicions, visites guiades a monuments, encàrrec de produccions, concurs d’aparadors, accions socials, etc. Hem construït entre tots el festival de música antiga més gran d’Europa. Quan vas començar, el 2011, et pensaves que arribaríeu on ha arribat el festival? Sincerament sí. Sé que pot semblar prepotent però sempre vaig creure en el projecte i mai vaig tenir dubtes del seu creixement. Igual com ara també estic absolutament convençut que no hem fet el cim ni de bon tros. El Pirineu ha demostrat 12

que, unit, és imparable. Em consta que som un model envejat Anem al programa. Enguany, quants concerts heu programat i en quants municipis? Són un total de 43 concerts en 28 municipis, que pertanyen a tres estats. A banda dels concerts, què més ens ofereix Femap? Aquest any ofereix una exposició, 5 sessions Gastrofilm, un curs de divulgació, 22 visites guiades a monuments o espais incloses en el preu de l’entrada i un programa social molt potent.

A qui va dirigit el Femap: a la gent del territori o als turistes? Qui en participa més? Són dues potes perfectament compatibles: el dret de la ciutadania pirinenca a gaudir de cultura de primer nivell i la voluntat de captar un nou turisme cultural. Hem d’aconseguir, encara que això porti temps, que els melòmans del món que es mouen marquin els Pirineus en la seva agenda possible. Com qui planifica unes vacances a Salzburg o a Edimburg. La cultura sempre és la germa-

neta pobra dels pressupostos. Com es financia un festival com aquest? Amb moltes dificultats. Sobretot hi ha una aposta econòmica dels conjunt de municipis i del govern d’Andorra, que suposaria un 35% del pressupost. La Generalitat aproximadament un 20%. Les tres diputacions estarien sobre el 15%. El 30% que resta surt de les entrades i alguna cosa de patrocini privat que, malauradament, és molt minso. Les grans marques prefereixen anar a la costa brava o a Barcelona, perquè el patrocini no deixa de ser una operació d’imatge on les marques el que volen és molta gent les visualitzi. Però tenim comprovat en els cinc anys que portem que el retorn al territori és important. Més de mig milió d’€ tenim acreditats d’inversió en personal, professionals i establiments del Pirineu, sense comptar amb les despeses que no podem controlar perquè són privades ni les despeses de contractació artística, és a dir, els catxets dels grups. Què és, per tu, el més destacat i novedós que en aquesta edició ens ofereix el Femap? Sens dubte el FeMAP Social. Es tracta de 9 tallers preparatoris previs amb col. lectius en risc d’exclusió, que després aniran al concert acompanyats. I per als col.lectius que no poden desplaçar-se per mobilitat, per edat, etc., organitzem 15 miniconcerts en els seus propis centres. És un programa potentíssim, gairebé una espècie de festival social dins del festival, i que cobreix també tota la geografia del FeMAP. Jo crec que la dignitat d’un país es valora també per la solidaritat que exerceix amb els més desvalguts, i el conjunt d’alcaldes del Pirineu no van tenir cap dubte a impulsar aquesta programa. 13

cultura Piulades de cultura popular

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARCEL FITÉ · Coll de Nargó / Article publicat a la revista Llengua Nacional, núm. 95

osep Espunyes és un autor prou conegut a l’Alt Urgell i a tot el Pirineu. Poeta, escriptor, lingüista i home compromès amb el país i la seva llengua, ha estat guardonat amb els principals premis literaris de les terres de Ponent, com ara Les Talúries (1990) o el Valeri Serra i Boldú (2000). Josep Espunyes és autor d’una producció extensa i rigorosament elaborada, en la qual destaquen obres com els reculls poètics Notes mínimes d’un paisatge (1987), Pa d’àngel (1991) o Alt Urgell, plany i passió (1996). L’autor ha conreat també els estudis lingüístics en obres com Dites, locucions i frases fetes (2007) i els estudis de caire històric en Trabucs i pedrenyals (2002) o Lluís Escaler, morir per Catalunya (2008). La major part de la seva poesia va ser recollida en el volum Obra poètica (2012). D’uns anys ençà la mirada de Josep Espunyes se centra en les terres pirinenques i, molt especialment, les de la part baixa de l’Alt Urgell i les de la part alta de la Noguera. Res del que culturalment parlant es mou en aquesta zona no li és aliè: la història, la llengua, les dites, les cançons, els motarrots, etc. Ara acaba de publicar Piulades de cultura popular, obra en què l’autor aporta un recull d’històries de bruixeria ―tan vives fa uns anys i tan oblidades avui dia!―, mimologismes i llegendes que constitueixen una part important del nostre patrimoni cultural i que estaven a punt de perdre’s en l’oblit. «Aquest recull [...] és fruit d’un treball de recerca oral [...] Pinzellades de vida d’un món de segles que avui desapareix tan de pressa com la neu de la muntanya pirinenca al bat del sol de primavera. Si he volgut capbussar-m’hi i descriure’l literàriament, és perquè no caigui del tot en l’oblit i transmetre’l a les generacions futures» —ens adverteix l’autor en els «Quatre mots» que encapçalen el llibre. Certament, recuperar i preservar aquella antiga saviesa és una tasca noble i del tot necessària, una tasca que dignifica la contrada i el país i diu molt de l’autor i de la seva obra. Però si tot aquest treball s’ha fet, a més a més, amb el rifor i la qualitat literària que caracteritza aquest recull, el resultat no pot ser altre que un regal per als ulls dels lectors que vulguin passar una bona estona endinsant-se en el món màgic, enginyós i llegendari

d’aquest nostre bocí de la geografia pirinenca. La llengua és rica i fluida, caracteritzada per un savi i harmoniós equilibri entre la parla i els girs populars i la llengua estàndard. L’edició d’Edicions Salòria és elegant i correcta, atractiva. Un excel·lent continent per a un contingut magnífic.

Obrim dijous, divendres i dissabte

DIJOUS DIA DEL CLIENT amb el 10% DE DESCOMPTE EN TOTS ELS SERVEIS. PERRUQUERIA UNISEX. LA SEU D’URGELL. Telf. 973 35 10 77 14

cultura Rocaviva, un laberint màgic per descobrir //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Músser

ocaviva és un laberint de senders, vorejats per més de 600 roques de mides diverses que l’artista Climent Olm va esculpir, dia a dia, durant prop de 30 anys. Aquest laberint es troba a prop del poble de Músser, a cavall entre l’Alt Urgell i la Cerdanya, i el 2010 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local per part dels dos consells comarcals. Es tracta d’un espai únic al Pirineu, que combina art i natura, un espai obert que ens proposa un joc iniciàtic i terapèutic per practicar en solitari o bé en companyia, per desconnectar de les preocupacions, per escoltar el silenci... Un treball truncat Rocaviva és un projecte que es va anar coneixent a poc a poc, que cada any rebia més visites i era més reconegut per les institucions i els visitants fins que un bon dia, l’octubre del 2013, el seu autor va haver d’abandonar-lo i marxar per desavinences amb un veí de la zona. Des de llavors l’espai ha rebut diverses agressions però malgrat tot manté la força tel·lúrica intacta i encara són moltes les famílies i excursionistes que el visiten, que passegen pel laberint i hi descobreixen coses noves a cada racó. El projecte s’ha aturat però les pedres tenen memòria i el treball fet pel Climent Olm durant dècades es manté viu al paisatge, aguanta ferm i segueix pendent que l’anem a acaronar.

empreses La revolució de la fibra òptica

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

l mes de juny del 2015 publicàvem a VIURE ALS PIRINEUS que dos joves de la Seu d’Urgell posaven en marxa una nova empresa, Alt Urgell Fibra, per oferir serveis de telecomunicacions a través de la fibra òptica a nivell comarcal. Més d’un any després aquell projecte s’ha fet realitat i en Javier Gracia i en Josep Guàrdia han aconseguit els objectius inicials i ja tenen desplegats més de 25 km de fibra òptica entre la Farga de Moles i l’aeroport de la Seu d’Urgell, passant per capital alturgellenca. La filosofia d’en Javier i en Josep passa per “fer arribar la fibra òptica a tots aquells pobles abandonats per les grans operadores, on hi ha poca gent i, per tant, no hi tenen tants diners a guanyar, i no son del seu interès”. Per fer això han impulsat un projecte col·lectiu a partir de la Fundació sense ànim de lucre Guifi. net que gestiona infraestructures de telecomunicacions arreu de Catalunya, oberta a tothom, lliure, neutral i transparent en la gestió, en la qual la fibra pertany als mateixos usuaris. La Xarxa de Comuns Guifi.net és una iniciativa ciutadana en el món de les telecomunicacions. El suport de les empreses locals La competència que tenen aquests dos joves són les grans operadores de telefonia i fortes economies empresarials davant les quals ells només poden competir amb rigor, professionalitat i proximitat. “No és gens fàcil competir amb les grans operadores però nosaltres oferim un servei professional, de qualitat, personalitzat i de quilòmetre zero, que promou l’economia local. Som una empresa 100% local que treballa per i amb la gent d’aquí”, apunta en Josep Guàrdia. 18

Moltes empreses de l’Alt Urgell han confiat en aquests dos joves i això els satisfà enormement. “Poder comptar amb el suport d’algunes de les principals empreses locals, per nosaltres, ha estat i és molt important”, assegura el Javier Gracia. “Ens hem guanyat la confiança dels primers clients, hem anat sumant, sempre amb molta tranquil·litat, fent les coses ben fetes i així volem continuar”, afegeixen tots dos. La filosofia d’Alt Urgell Fibra passa per desplegar la fibra en funció de la demanda. “Nosaltres no tirem fibra a discreció, la portem allí on ens la demanen”, expliquen. D’aquesta manera, ja donen servei a moltes empreses i, a més, han començat a treballar per fer arribar

la fibra a pobles com Castellciutat, Montferrer, Arfa, Adrall, Aravell. Els creadors de la marca Alt Urgell Fibra volen que la fibra òptica permeti als particulars i a les empreses del Pirineu tenir unes comunicacions pròpies del segle XXI, sense restriccions, sense talls i a preus justos. En aquesta revolució de la fibra òptica que es nota només passejant pels carrers de la Seu d’Urgell, on ara mateix hi ha 3 operadores instal·lant fibra, en Javier i en Josep aposten per un model cooperatiu, allunyat de les formes d’actuar de les grans operadores que tots coneixem i més proper. La revolució tecnològica també està a les nostres mans. www.alturgellfibra.cat 19

salut i benestar

salut i benestar Què és el col·lagen?

Al·lergia al sol ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CARMEN PALMA · Especialista en teràpies naturals

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARIA MARCOS - LA SEU D’URGELL

a sabem que cada any les al·lèrgies augmenten, i el nombre de persones que es converteixen amb sensibles a una o diverses substàncies també augmenten. L’al·lèrgia al sol o fotodermatosi no és de les noves, però sí de les que va guanyant afectats. La fotodermatosi estival, que no és el mateix que l’atopia, suposa una gran sensibilització de la nostra pell als raigs del sol que s’agreuja amb les altes temperatures, i ara que arriba el bon temps i ens comencem a destapar parts del cos, pot suposar un problema ja que és força difícil evitar l’exposició al sol i a les elevades temperatures. Els símptomes de la fotodermatosi s’acostumen a patir sobretot a nivell dermatològic (irritació de la pell, picor, erupcions, prurit, etc.), i en ocasions les cremes solars poden agreujar aquestes situacions. Encara que és molt necessari protegir-nos de les radiacions, existeixen marques amb un alt nivell de protecció i components naturals que ens ajuden a minimitzar aquestes reaccions, i els riscos d’al·lèrgia. Si és el vostre cas, us convido que passeu per Quirosalut i us puc ampliar informació sobre cremes solar sense filtres químics sintètics. Pel que al tractament de la fotodermatosi, des de dins, l’homeopatia ens ofereix tractament preventiu, i tractament amb cas crònic o agut, permetent minimitzar els símptomes i les reaccions al·lèrgiques, amb un tractament natural, inocu per a la nostra salut, i reforçant pel nostre sistema immunitari.

Us recordo que l’homeopatia és completament compatible amb qualsevol tractament mèdic que estigueu seguint, fins i tot en aquells casos que sigueu tractats amb corticoides. El correcte seguiment del tractament homeopàtic provoca canvis i millores substancials al pacient, fent possible minimitzar o anul·lar la dosi de corticoides, aquesta última decissió sempre sota la supervisió del metge que hagi prescrit el tractament. L’homeopatia ens pot ajudar molt, i és compatible amb la medicina tradicional, però no és tracta que haguem de substituir una per l’altra. Es tracta d’aprofitar els beneficis de l’homeopatia per tal de poder prescindir de fàrmacs que ens aporten més perjudicis que beneficis. Com sempre us convido a conèixer i estimar l’homeopatia.

Carmen Palma Llicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

Estratègies alimentàries en la nutrició esportiva /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA, DIETISTA I NUTRICIONISTA · Sort

quest número parlem d’un tema que està de moda: la nutrició esportiva. Tots sabem que per augmentar el rendiment esportiu hi ha persones que utilitzen suplements ergogènics, alguns dels quals són il·legals (tot i que es troben al mercat), i molts són considerats dopants. Hem d’anar molt en compte en fer això. Entre les estratègies de suplementació dietètica que trobem al mercat recomanem una forma més natural i saludable per millorar les reserves de glucògen, la reposició hídrica, mineral i de vitamines. Aquesta estratègia nutricional es basa en els hidrats de carboni per millorar el rendiment esportiu. Una baixa disponibilitat de glucosa limita la capacitat d’esforç i es causa

Fisioteràpia Quiromassatge Drenatge linfàtic Medicina Xina

de fatiga. Les estratègies alimentàries van encaminades a augmentar la disponibilitat de glucosa just abans d’iniciar l’esforç, assegurar la seva reposició durant l’activitat, restaurar les reserves de glucògen consumides, potenciar les reserves de glucògen muscular i hepàtic. Les diferents estratègies tenen en compte el tipus d’esport a realitzar, els entrenaments, la durada i la intensitat de l’exercici. L’objectiu principal es allargar i recuperar les reserves de glucògen al múscul i fetge. Deixeu-vos assessorar i no prengueu productes il·legals. Sílvia Solana. Dietista. Col. num. 00440

Acupuntura Psicologia i Psiquiatria Logopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làser Cardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com 20

e manera natural el nostre cos produeix col·lagen, però a partir dels 30 anys aquesta producció comença a disminuir. Aquesta situació afecta especialment a les persones que practiquen alguna mena d’esport, ja que en produir una càrrega de radicals lliures aquesta afecta negativament els diferents teixits del cos. El que hem de fer és començar a cuidar la nostra alimentació i el nostre descans, amb l’ajuda externa del col·lagen. Com me n’adono que el meu cos no produeix prou col·lagen? Ens n’adonem amb les línies d’expressió, ungles gànguils, el cabell sense lluentor, començament de certes dolences a les nostres articulacions, tendons amb problemes, muscles, etc. Què és realment el col·lagen? És una proteïna essencial per la flexibilitat de la pell, òrgans i teixits, que constitueix el 30% del contingut proteic del ser humà. És el que manté l’estructura de l’organisme i és determinat amb l’estat de la nostra pell. El col·lagen es recomana que es comenci a prendre a partir dels 30 anys, aproximadament, que és quan comença l’envelliment del cos humà. El col·lagen està present en cada quart de molècula que compon el nostre cos. Només a la nostra pell, el col·lagen representa el 70% del seu pes, del cartílag un 67%, dels pulmons un 10%, del fetge un 4%, entre altres dels òrgans més importants del nostre cos. D’aquesta manera trobem que un 99% del total del col·lagen que està present en el nostre cos es troba en els diferents teixits com són els tendons, els lligaments, la pell, el cartílag o l’estructura dels ulls; i en

pràcticament tots els òrgans interns, superfície de les cèl·lules, cabells i placenta. A més a més, el col·lagen conté Magnesi, Vitamina C, i Ací Hialurònic. Aquestes substàncies s’ajuden simultàniament les unes a les altres per tal de poder contribuir a la formació dels teixits on hi ha el col·lagen. Segons l’EFSA (European Food Safety Authority), la vitamina C contribueix a la formació normal del col·lagen. L’Ací Hialurònic és un corboidrat produït pel nostre cos que té la funció més important que és la retenció d’aigua, arribant a absorbir fins a 1.000 vegades el seu pes. És l’encarregat de transformar els nutrients amb desfets on no arribi el reg sanguini, que es trobi amb els ulls, articulacions, líquid sinovial i pell. Igual que amb el pas del temps, el nostre organisme va reduint la síntesi del mateix. El Magnesi és un mineral essencial: aguda a disminuir el cansament i la fatiga, ajudant a l’equilibri electrolític i al metabolisme normal. També és important destacar que contribueix al manteniment dels nostres ossos i de les dents en condicions normals i al procés de divisió cel·lular. Ajuda a no engreixar-nos (gràcies a un procés de combustió de calories), ens ajuda a rebaixar de pes, així mateix ens ajuda a evitar la frigidesa al cos, i a millorar la fermesa de la pell, disminuint el color i la inflamació de les articulacions. I reparant els teixits dels cartílags, afavoreix les ungles i els ossos i ajuda a recuperar-nos millor després de fer exercici.

Serveis: Micro-pigmentació · Lomi Lomi Nui (massatge wahaia) · Massatges relaxants, reductors, amb olis i descontracturants · Pressoteràpia · Tractament amb pedres de Jade (Bioki) · Tractament reafirmant (facials, corporals i pits)

SERVEIS DE NETEJA ESPERANZA ARTIGAS

Tot netet, diferents serveis adequats a totes les necessitats.

A particulars, domèstics, comunitats, garatges, comerç, escales... i més. Preus econòmics i promocions puntuals.

TRUQUEU 665 777 097 21

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU LA RECUPERACIÓ DEL FORMATGE ARANÈS

Foto: Marcel·lí Pascual

El José Antonio Tarrau, el Tonho, de casa Rosa de Babergue, a la Val d’Aran, és un artesà formatger, creatiu i treballador, orgullós de la seva tasca al capdavant d’una formatgeria jove però que té una trajectòria força reconeguda arreu del Pirineu.

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

La recuperació del formatge aranès //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Babergue

l José Antonio Tarrau, el Tonho, a casa tota la vida havia vist fer formatges però mai pensava que s’hi dedicaria de ple. Ell és de casa Rosa, a Babergue, el poble més alt de la Vall d’Aran (1.419 m), i l’any 2006 va decidir que volia ser formatger: amb el seu germà Oscar van viatjar al País Basc, van anar a veure el Salvador Maura a Adrall (“el gran mestre Maura”, com diu ell), van fer cursets a Bellestar i l’agost del 2009 ja tenien a punt els sus primers formatges artesans. Avui “Era Hormatgeria”, la formatgeria del Tonho i de ‘Oscar, s’ha convertit en una referència a l’Aran. Ells han recuperat el formatge aranès, “el de sempre” i han diversificat en una sèrie de formatges artesans de gran qualitat: fan formatge blau, formatge de pasta tova, llenguat i, fins i tot, elaboren un exclusiu formatge farcit amb caviar. Van a buscar la llet a França, “directament a un ramader que té 38 vaques”, ens explica el Tonho. La Vall d’Aran com a única vall occitana orientada de Catalunya, ha recollit les influències del país rei dels formatges: França. Aquest país els va aportar la tècnica del “affinage” i la curació a base de banyar la peça en una barreja de “Armagnac” (destil·lat de vi blanc sec), oli d’oliva verge i vinagre, que apliquen durant una mica més de 60 dies que són els que reposen els formatges al celler i que els proporciona una fina aroma, suau sabor i conservació ideal, per a prendre-ho en

PIZZERIA GALL FER RIALP

PIZZERIA ESPOT

Av. Flora Cadena, 6

C. de la Clopeta, 4

Telf. 973 62 09 59

Telf. 973 62 41 21

Horari: 12 matí a 12 de la nit

Horari: de 17:30 h a 23 h

qualsevol ocasió. El Tonho reconeix que la feina de formatger artesà és molt dura, a més va començar en plena crisi, “però s’ha d’anar fent, a poc a poc els resultats arriben, d’han de fer moltes hores però si t’agrada la feina que fas hi ha molt de guanyat”, reconeix. A L’hivern pràcticament no elaboren, “la millor època per fer formatges és la primavera”, i la majoria de la producció es ven en el mercat de proximitat i en la mateixa formatgeria de Babergue, al costat de l’obrador.

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

gulló és un indret encara força desconegut de la vall del Montsec i que us recomanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa. Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avantpassats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments independents, situats al mig del

poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any. Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 persones; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4

places de capacitat i adherida a casa Ros. Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de

Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

Casa Ros i Cal Selmo Josep Mirada Tel. 659 287 063 973 455 138 info@casaros.es

Nova proposta gastronòmica al restaurant Terminus Al costat de la carretera C-13, entre Bala-

guer i Lleida, a l’entrada del poble de Térmens, hi ha el bar Terminus que ha canviat de direcció i que el passat mes de febrer va obrir amb una nova proposta de cafeteria i restaurant especialitzat en brases i menjar casolà. Tradicionalment, el Terminus ha estat un punt de trobada d’amics, familiars i veïns del poble, així com un lloc de parada obligada per a moltes persones que passen per la C-13 en les seves rutes diàries. L’establiment disposa de zona d’estacionament privat i es pot contractar per a l’organització de festes i celebracions. Divendres i dissabtes hi haurà marxeta per als joves.

Esmorzars de forquilla La nova oferta gastronòmica del bar Terminus té com a principals plats la carn a la brasa, els esmorzars de forquilla, els vermuts, les tapes variades, i tot el que vingui de gust en un ambient familiar i casolà. El dissabte per la tarda es farà xocolata, i els faran propostes especials per als joves els divendres i dissabtes per la tarda i nit. Gaudiu d’aquestes festes al bar Terminus! Bar restaurant Terminus C/ Carretera, 69 Térmens (La Noguera) Telèfon: 620 213 824 27

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Càmping Les Contioles Càmping les Contioles està situat en mig de la Vall Cardós en una antiga Contiola, a pocs metres d’Ainet de Cardós, envoltat dels paratges del Parc Natural de l’Alt Pirineu i al marge del riu Cardós. A Les Contioles guadiràs d’unes magnífiques vacances amb un tracte familiar i podràs relaxar-te a la piscina climatitzada, al marge del riu, a les zones d’esbarjo i també disfrutar de les activitats o excursions organitzades al Parc Natural. Disposem d’una zona d’acampada verda i arbrada, mòbil-homes, caravanes de lloguer i apartaments, on podràs allotjar-t´hi i mantenir un contacte directe amb la natura. Vine i gaudiràs!

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquil PERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions

Telf: 973 624 068 · info@camping-solau.com · www.camping-solau.com

Cuina del Pallars al restaurant l’Hortet de Montardit de Baix //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Montardit de Baix

a cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a dos quilòmetres de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Restaurant l’Hortet, un restaurant rústic amb llar de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits. Un establiment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin. Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de Baix per tal d’iniciar un projecte gastronòmic inspirat en l’entorn. Fan servei de restaurant tots els migdies, a excepció dels dilluns que fan festa.

Com a promoció d’obertura de l’Hortet fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Es fa cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa i amanides fetes amb productes de proximitat. També s’han de destacar els postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana, iogurt... Obren dissabtes diumenges i festius a les 10 del matí. Fan esmorzars de forquilla i ara a l’estiu obren els divendres i dissabtes a la nit de 20:30 hores a 23:30 hores. Bon profit! Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792 Correu: lacuina.cat@gmail.com

C/ Sant Jaume, 5 - Isona Tel 973 664 172

territori

territori Casa Manyot, formatges artesans de llet de cabra

La taverna del Codina

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Lladrós

Bar Restaurant

l petit poble de Lladrós, al Pallars Sobirà, hi ha la formatgeria Casa Manyot en la qual s’hi elaboren formatges artesans fets a partir de la llet crua de les cabres criades en el ramat propi de l’explotació. Els formatges es fan seguint les antigues receptes de les cases del poble, a partir de mètodes tradicionals i en base a la producció d’unes cabres que pasturen a més de 1.000 metres d’altura, en plena natura i en un ambient excepcional. Els formatges de Casa Manyot es poden comprar directament a l’obrador de Lladrós.

Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. Sala chillout amb música ambiental per desconectar. Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol...

622 208 980 661 907 063

Visiteu Casa Manyot, us agradarà!

Menú diari: 10,50 euros. Cap de setmana: 15,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 Local ampli i molt acollidor. Us hi esperem!

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria.

Cal Maciarol, un lloc per gaudir de l’essència del Montsec //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Àger

es possibilitats turístiques de la vall d’Àger són infinites. Les visites culturals, les excursions a la serra del Montsec, la natura, l’aventura, la gastronomia, l’observació dels estels... Hi ha possibilitats per a tothom, per a grans i per a petits. Però sobretot destaca la tranquil·litat de l’entorn, el silenci, la calma. En aquest entorn, hem

visitat Cal Maciarol, una casa amb tradició que funciona com a allotjament rural i hotel apartament. De la mà del Jaume i la Carme i de les seves filles, Marta i Imma, el servei i l’atenció als clients és familiar, inspira confiança i, en definitiva, et fa estar a gust. Ells t’assessoren, et guien i t’ajuden a conèixer un territori que no deixa indiferent a ningú.

També té un bar-restaurant en el qual ofereixen una cuina casolana feta, bàsicament, amb les verdures de l’hort, els fruits secs de la zona, les melmelades i la mel pròpia de la vall d’Àger, el vi, les postres artesanes... La casa és centenària, conserva el pou per abastir-se d’aigua potable i el celler en el qual hi guarden l’oli i el vi: un oli d’elabo-

Tel. 973 45 50 47 · www.calmaciarol.com 30

ració pròpia. L’establiment està situat en el camí que porta a l’Observatori Astronòmic del Montsec, en un lloc per a practicar diversos esports d’aventura com són el parapent, l’escalada, l’espeleologia o el senderisme. A un quilòmetre de la casa, podreu gaudir de l’observació del que està considerat “el millor cel de Catalunya”.

Camí de l’Observatori · Àger

www.edicionssaloria.com

COMPRO ANTIGUETATS Senterada 627 606 919

daninature78@yahoo.es www.daninature.com

· JOGUINES · CARTELLS ANTICS PUBLICITARIS, · COL·LECCIONS, · EINES DE CAMP... Telf. 677 42 41 43 31

Dos llibres amb visions antagòniques sobre la guerra i el franquisme competeixen a les llibreries de la Seu /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

ovint s’intenta defugir el debat sobre tot allò que va passar a casa nostra de l’any 1936 fins el 1975. A la Seu d’Urgell enguany competeixen a les llibreries dues obres que tracten la temàtica de la guerra civil i de la postguerra des de punts de vista totalment oposats. En cap cas ha estat voluntat dels autors de fer dos treballs antagònics però el cert és que s’han trobat a les llibreries pirinenques. Per una banda, trobem el llibre La Seu, 1936 escrit per Javier Galindo, que analitza la situació que es va viure l’any 1936 a la ciutat, abans i després del 18 de juliol, a partir de l’experiència dramàtica que va suposar la mort de moltes persones a mans de milícies republicanes i d’elements descontrolats. Ara, l’Amadeu Gallart i la Sol Gasch acaben de publicar el llibre Trossos de temps de la Seu de postguerra que fa una revisió de l’època de la postguerra a la Seu d’Urgell durant la dictadura franquista.

Antiguitats a Tremp TROBAREU PREUS MOLT INTERESSANTS. I grans oportunitats, per canvi d’orientació. MOBLES ANTICS, jocs de taula, rellotges, calaixeres, cadires colonials de caoba i moltes coses més... TAMBÉ RESTAURACIÓ DE MOBLES ANTICS

Foto: Josep Maria Costa

Telf. 659 499 629

Empendre a la Meva Escola

Rècord històric a la Tres Nacions

L’única botiga de Lles de Cerdanya tanca les portes

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Prullans

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARCEL·LÍ PASCUAL · Lles de Cerdanya

ls alumnes de les escoles El Puig de Prullans; Sant Serni de Prats; Ridolaina de Montellà i Pere Sarret de Martinet, han participat en diferents mercats com a part del projecte Emprendre a la Meva Escola, orientat a les escoles rurals, amb l’objectiu de difondre la cultura emprenedora entre els alumnes mitjançant la creació d’una cooperativa a l’aula. Això ha suposat que durant el curs escolar l’alumnat hagi muntat i gestionat una cooperativa creant productes que, posteriorment, han venut al mercat.

estacable la participació de la Marxa Cicloturista Ruta Pirinenca de les Tres Nacions 2016, amb 980 inscrits, un nou rècord històric que consolida un gran cap de setmana, a finals de juny, ple de visitants a Puigcerdà per gaudir d’aquesta festa del ciclisme. El petards des de dalt del campanar i el repic de campanes anunciaven la sortida i els ciclistes tenien per davant 140 km, que van ser superats amb un temps entre 4 i 7 hores per un circuit entre la vall de la Cerdanya, l’Alt Urgell, Andorra.

ueviures Paco ha tancat i el poble de Lles de Cerdanya s’ha quedat sense cap botiga oberta. El passat 30 de juny va ser l’últim dia que el Paco va obrir les portes del seu establiment, després de fer-ho cada matí durant les darreres quatre dècades. Tenia 16 anys quan va agafar el negoci que anteriorment havien obert els seus pares, l’Antonio i la Pepita, amb la “padrina Conxita”, fa 63 anys. Aquest juliol a Lles ja no hi queda cap botiga oberta. El Paco Olm ja té 65 anys però hauria continuat un temps més si no fos perquè les noves lleis l’obligaven a canviar de règim fiscal i “no pagava la pena”. No ha trobat ningú per continuar i amb ell es tanca l’única botiga de Lles de Cerdanya, un poble on hi viuen una vuitantena de persones i on hi ha al voltant de seixanta segones residències. “A Queviures Paco hi trobàvem de tot: el diari, revistes, embotits, llibres, formatges, gelats, fruita, etc.”, ens explica un client que entra a la botiga mentre entrevistem el Paco, just el dia abans de tancar definitivament el seu comerç. “El trobarem a faltar més del que ens pensem”, afegeix abans de marxar per la porta amb la seva barra de pa que

acaben de portar del Forn d’en Jordi de Martinet. El fet d’haver de tancar l’establiment, que durant 40 anys ha obert cada dia, fa que el Paco estigui trist. Li sap greu que no hi hagi ningú amb ganes de continuar un negoci que, més enllà de l’aspecte comercial, també era un punt de trobada de la gent del poble i dels turistes. “Molts veïns de les segones residències quan arriben a Lles el primer que fan és anar a casa del Paco, saluden, avisen que han arribat i agafen alguna coseta per casa perquè sempre falta quelcom”, explica un altre client. “Amb aquest ja són molts els pobles de muntanya que no tenen cap botiga oberta, el Pirineu va perdent força, els pobles veuen com les escoles tanquen, les botigues no tenen vida i la gent jove marxa; sap molt greu”, comenta el Paco. I davant aquesta situació, que es repeteix arreu de la vegueria de l’Alt Pirineu, ningú diu res, “ningú es mulla”, com diu el Paco, les institucions no implementen cap mesura per evitar el despoblament, cap llei de suport al petit comerç rural, cap ajuda al manteniment dels pobles. Potser ens ho hauríem de començar a plantejar. 37

LLIBRES DE LA CERDANYA Diversos artistes del Pirineu exposen a l’Espai Ceretània de Bolvir PETITA FLORA DE CERDANYA

3a Edició

Autor: Mia Botey i Guarro Ha estat una de les guies més venudes els darrers anys a la Cerdanya. És el resultat de les passejades i excursions que la Mia ha fet per tota la Cerdanya, sempre dibuixant totes les plantes que s’ha anat trobant pel camí. Recull els dibuixos de més de 300 espècies que creixen a la Cerdanya. És una autèntica joia.

PELS ESTANYS DE LA CERDANYA Autor: Ermengol Orriols, i altres.

2a Edició

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARCEL·LÍ PASCUAL/FOTO: HELENA FRANCO · Bolvir

a mostra es titula “Figuració i abstracció”, es va inaugurar el 14 de maig i es podrà visitar fins el 30 d’agost. Recull pintures, escultures i gravats de diversos autors pirinencs, o que tenen vinculació amb el Pirineu, com ara Ernes Altés, Philippe Lavaill o Mercè Arderiu, entre d’altres. Els artistes presents a la mostra són els següents: en pintura, Elena Anichtchenko, Monique Matecki, Mercè Arderiu, Conxita Mateo, Mònica Armengol, Raquel Navarro, Martin Blanco, Asunción Pérez, Maria Bové, Miquel Rosell, Miracles Carreño, Maria Àngels Ruiz, Isabel Díez i Alfons Valdés; en escultura, Ernest Altés i Philippe Lavaill; i en gravats, Neus Mola.

Imatge de la mostra. Foto: Helena Franco Baena.

Aquesta és la guia més complerta fins ara publicada dels llacs i estanys de l’Alta i la Baixa Cerdanya. Es va publicar a finals del 2014 i ara Edicions Salòria n’acaba de fer una segona edició. Un llibre imprescindible per als amants de la Cerdanya i del Pirineu.

VINRÀS AMB JO A APENRE DE LLETRA Autor: Manel Figuera i Salvador Vigo És la segona part de l’exitós llibre El parlar de Cerdanya que recull el parlar cerdà amb mots, frases fetes i refranys que mostren amb gran plasticitat com els cerdans han entès el seu entorn. També s’hi pot trobar una bona anàlisi dels aspectes gramaticals i fonètics que donen cos i sonoritat a aquest català septentrional de transició. En aquest cas, el llibre recull 3.918 mots de la parla cerdana.

ERA, REVISTA CERDANA DE RECERCA Autor: Diversos autors Feia falta una publicació com aquesta i ja la tenim. En aquest primer número de la nova revista cerdana de recerca hi trobareu 18 articles amb les darreres novetats en la recerca arqueològica, històrica i natural a Cerdanya. Ha estat editada per El Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i Edicions Salòria.

PERSONATGES DE LA SANITAT CERDANA Autor: Ferran Sabaté i Casellas i Josep M. Calbet i Camarasa Aquest llibre, el número 21 de la col·lecció Mots del Cim d’Edicions Salòria, recull bona part del personal sanitari que ha nascut o ha treballat a la Cerdanya des de segle XIV fins a l’actualitat. L’obra posa de manifest el gran nombre de professionals (metges, apotecaris, llevadores, cirurgians, barbers, veterinaris) que han treballat en aquest espai de frontera. 40

Aquest juny al fer-te color et regalem un protector solar pel cabell!

www.edicionssaloria.com

Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La Vedelleta Reula

Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils (la història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades als més petits) i darrerament per una ambiciosa proposta de llibres d’excursionisme i rutes de proximitat, obres pensades, escrites i publicades per gent del territori. Tot pensat i fet des del Pirineu. Col·lecció Petit Pirineu:

1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La vedelleta Reula 9. L’Últim llop de la Cerdanya 10. Les gallines d’Aristot

Més informació del catàleg d’Edicions Salòria: www.edicionssaloria.com