Viure als Pirineus-Juny 2016 by Plandora Continguts

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 172 · juny 2016

www.viurealspirineus.cat

Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament

Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar el seu tractament 1

núm

172

tema de portada

8-9

agenda

salut i benestar

www.viurealspirineus.cat núm: 172 · juny 2016

17-22

21 al 26 de juny

aliments i cuina Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell

25-34 belluga’t per la Cerdanya

35-48

DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71 viurealspirineus@yahoo.com L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

A punt el 25è dansÀneu Foto: Emili Giménez

ALT URGELL I CERDANYA Marcel·lí Pascual PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA

portada

viurealspirineus @AmicsPirineu SaloriaEdicions

La Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus PICURT celebra 10 anys

Apunts d’història...

A pagès... El juny camp

El mes de juny és un mes de gran activitat al camp. Es planten tomàquets tardans, se sembren fesols d’enramar i cogombres. Es generalitza la collita de les espècies pròpies de l’estiu.

n el número 27 de la revista Rufaca (abril de 1980), que tenia un preu de 75 pessetes, hi trobem un article que es titula “Producció lletera a Cerdanya”. L’article, signat per un pagès, deia així:

En el sector de l’avicultura s’incrementa al màxim el sacrifici i sortida de pollastres de carn, augmentant el seu consum amb l’arribada de turistes al Pirineu. En canvi, la producció de pollets és gairebé nul·la i el mateix passa amb la posta ja que les aus es ressenten de la calor.

@territoricat. El #PNAltPirineu és una de les zones amb més diversitat de papallones d’Europa. @PilarZaragoza. ‘Cuando no sepas qué decisión tomar lanza una moneda al aire. Desearás que caiga de un lado. Esa es la decisión de tu corazón, síguela’ Buda. @elbenegre. El Govern apujarà els impostos però només a Tortosa, per votar a favor d’un monument franquista. @elbenegre. Un estudi confirma que ja hi ha més gent

PEUSA ofereix un lloc de treball temporal durant l’estiu, destinat a un estudiant d’una carrera tècnica amb coneixements informàtics relacionats amb la gestió de bases de dades i el dibuix tècnic assistit per ordinador. Els interessats poden presentar el seu currículum vitae a les oficines de PEUSA situades al Passeig Joan Brudieu 17 de La Seu d’Urgell, o bé enviar-lo a l’adreça de correu electrònic general@peusa.es. 4

dedicada al coaching que persones que ho necessitin. @elbaronrojo. Después de perder el mayor vertedero ilegal de Europa debemos tomar nota y empezar a construir ya el mayor vertedero ilegal DEL MUNDO. @espadadamocles. El ser humano es ese animal que se encuentra triste un Domingo por la noche en su casa, y contento un Viernes por la mañana en la oficina. @elbaronrojo. Ser rico es muy difícil, no como ser pobre que lo puede ser cualquiera.

Producció lletera a Cerdanya La pagesia a Cerdanya és una de les activitats més importants, gairebé es podria afirmar que està davant dels altres sectors econòmics. Tenim una cabanya global de 12.490 vaques entre llet i carn (hi ha 12.818 habitants). Les vaques destinades a llet donaven una producció de 28.660.690 litres el 1979. Aquesta llet es comercialitza cap a diferents punts (...) La incidència del turisme pot ser una dificultat per al sector primari si no es porta a terme una ordenació del territori, amb una planificació del sector turístic i l’agrícola. No edificar en terrenys plans i aptes per al cultiu o del contrari aquestes 12.490 vaques no sabran on pasturar; hauran d’anar a menjar als jardins de les torres. La canalització econòmica dels pagesos i ramaders està molt lligada envers la comarca de l’Alt Urgell, amb la llet i la carn que són els dos pilans de la pagesia i la ramaderia de la Cerdanya. Les publicacions de la secció estan cedides per Joan Obiols

Anuncia’t a Viure als Pirineus Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat 5

opinió

opinió Despoblament al nostre Pirineu

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · Economista i membre del col·lectiu APiA–Pirineu Opinió

a davallada d’activitats econòmiques i empresarials ha afectat la gairebé totalitat de sectors i territoris. Els problemes creats per aquesta situació s’han aguditzat encara més en els sectors socials menys afavorits i en els territoris allunyats dels grans centres urbans, com és el cas del Pirineu. Les darreres dècades alguns dels nostres pobles havien desaparegut, forçats per la necessitat de la gent de viure decentment, i alguns altres havien reviscolat gràcies a la tornada parcial dels seus anteriors habitants en forma de segona residència. També en alguns casos emblemàtics s’ha produït una certa activitat econòmica positiva com ara, per exemple, i penso només en l’Alt Urgell, a Tuixent, Ossera, Solanell, Castellbó-Sant Joan de l’Erm... Mantenir població activa en molts dels pobles d’alta muntanya requereix dues bases: La implicació i el protagonisme de l’administració en els seus diferents nivells i, en segon lloc, generar inversions humanes i econòmiques provinents de la iniciativa privada en base a una promoció realista i imaginativa. En el cas altpirinenc, l’administració pública hauria d’intervenir a

través de tres nivells administratius. El primer, el Govern de la Generalitat a través de les seves delegacions ubicades al mateix Pirineu –és evident que es té una perspectiva molt diferent de les inversions necessàries a l’hospital de Tremp o al de Puigcerdà des de Lleida o Girona que des del nostre territori. El segon, dels ajuntaments, que haurien de constituir-se, en alguns casos ja ho són, en agents principals de la dinamització econòmica del seu terme. I el tercer, hauria de ser la vegueria de l’Alt Pirineu que vindria a substituir les diputacions de Lleida i Girona i a coordinar uns consells comarcals readaptats. La iniciativa privada té encara més coses a dir, i a fer. En aquest àmbit penso que s’ha de donar suport a qualsevol iniciativa raonable, sigui basada en activitats agràries, artesanals, industrials o turístiques, comercials o professionals, dirigides per persones físiques, per societats mercantils o per cooperatives. I sempre amb un esperit de present i de futur perquè penso que del passat, en aquests casos concrets de promoció econòmica de petits pobles de muntanya, poca cosa avui ens serveix de guia. La renovació econòmica de la

nostra muntanya inclou unes noves formes d’actuació i del passat ens queda el record agraïts de l’esforç fet pels nostres predecessors. En aquesta etapa en què ens trobem crec que no s’ha de prioritzar la recuperació del que es feia sinó l’establiment de noves formes d’activitat. Administració pública, bones idees... i el finançament? Des d’un punt de vista de diner públic hem vist experiències molt productives com les subvencions originades pels fons europeus Leader. Caldria seguir per aquí, incrementant-ho amb subvencions proporcionades respecte les inversions reals. Així, molts dels diners de la Diputació de Lleida destinats a campanyes com “la neu de Lleida” haurien de ser dirigits a subvencions com les indicades pels plans europeus. És trist veure com en alguna institució preval més l’orgull de cap provincial que la recerca d’un model sostenible de desenvolupament. Els polítics del territori tenen molt a dir-hi!! Cal impregnar l’administració de cultura territorial i aconseguir l’aprofitament òptim dels diners públics. Hem de dotar-nos d’eines efectives per evitar l’abandonament de part de la nostra muntanya.

Els fakes

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

es que existeixen les xarxes socials és habitual trobar-se suposades notícies científiques o històriques que semblen espectaculars, que fins i tot la premsa ha donat per bones i que són més falses que un duro sevillà: els coneguts fakes. Tots hem vist la clàssica notícia sobre metges cubans que han trobat una vacuna contra el càncer, d’una nena russa que ha inventat un motor que permetria les naus espacials anar a una velocitat superior a la de la llum, o un adolescent que ha descobert les suposades runes d’una ciutat maia tot 6

estudiant la correlació entre les constel· lacions d’aquesta civilització i les restes arqueològiques.Una dèria especial són els events astronòmics: aquesta nit es veurà Mart tan gran con la Lluna o d’altres que recorden graciosament la setmana dels tres dijous, cosa que es repeteix, segons ens diuen, cada 230 anys! Algunes d’aquestes notícies són falses. Altres tenen una part de veri-

tat però quan s’analitzen en la seva totalitat no s’aguanten per enlloc. Aquestes darreres són les més perilloses, ja que són les més difícils de verificar. Suposo que el millor és una barreja d’un fort escepticisme i una certa curiositat per resseguir les fonts fins al final. En tot cas, tingueu paciència i sigueu escèptics: no doneu per bo tot allò que es publica a les xarxes socials com a “gran descobriment”, ni que vingui avalat per la premsa. Gosaria dir que, especialment, quan vingui avalat per segons quina premsa.

L’economia dels municipis de muntanya

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// FRANCESC BOYA · Membre del col·lectiu APiA–Pirineu Opinió

antenir pobles a la muntanya amb ràtios de població que els facin sostenibles i amb perspectives d’encarar el futur, ha de ser un objectiu prioritari per les administracions públiques i del conjunt de la societat. Hi ha molts motius per fer aquesta afirmació. Les contrades de muntanya són territoris fonamentals per al conjunt de la societat ja que en elles rau la gestió d’elements molt valuosos. Valuosos per la biodiversitat que atresoren; per ser proveïdors d’energia; d’aigua i d’aliments, i perquè són el fruit de cultures mil·lenàries que han dibuixat els seus paisatges. Avui, aquests territoris segueixen amb altes ràtios d’envelliment i moltes dificultats per al desenvolupament econòmic. Una situació que no troba cap desllorigador que permeti l’optimisme. Polítiques de muntanya Avui les polítiques destinades a les zones de muntanya són inexistents en molts àmbits o clarament insuficients en aquells on s’han pres algunes iniciatives. Per aquest motiu reivindiquem una acció multifuncional que garanteixi una visió holística de la muntanya i dels seus problemes. Una visió que contempli els aspectes essencials que poden ajudar a estabilitzar població en els nostres pobles. Sens dubte, un dels instruments més eficaços és la política fiscal. Una política que tingui en compte la realitat dels municipis amb poca població i amb serioses dificultats per assentar activitat econòmica. En

aquest context cal exigir una política fiscal específica que permeti aplicar reduccions fiscals a empreses assegudes en aquests municipis. Així mateix, caldria pensar en un epigrafia específica per a l’IRPF que aglutini les diverses activitats que moltes persones es veuen obligades a fer al llarg de l’any per guanyar-se la vida, i que actualment els penalitza a pagar més. Per últim, cal exigir que la participació en els fons de l’Estat i de la Generalitat, tinguin en compte el factor territorial i siguin equitatius amb els de les ciutats. Actualment les ciutats tenen una discriminació positiva d’entre un 30 i un 40 per cent en aquests fons, on clarament es prima el nombre d’habitants front el concepte territori-

al, i que no es justifica, si tenim en compte, que la prestació de serveis en aquests municipis amb població envellida i molta dispersió és molt més cara. Conclusions: Per tot això, des del col·lectiu APiA-Pirineu Opinió, reivindiquem polítiques específiques per a les zones de muntanya, tal com succeeix en els països veïns, i reclamem, que aquestes polítiques incorporin reformes també en matèria fiscal que permetin impulsar activitats econòmiques i pal·liar les dificultats de les zones de muntanya i en especial, de l’alta muntanya pirinenca.

JUAN

650 65 51 96 973 36 00 04 JOAN CASANOVES

647 20 21 73 7

tema de portada Deu anys de PICURT

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Artedó

Sembla que fos ahir que un dia primaveral fèiem un cafè amb la Montse Guiu al Caprici de la Seu d’Urgell (el que avui és el nou Xaloc) per parlar d’un projecte cinematogràfic. M’explicava que es diria PICURT, es faria inicialment a Artedó, voldria dinamitzar el sector audiovisual al Pirineu i convertir-se en un espai de debat i reflexió sobre la cultura a les zones de muntanya. D’aquella conversa han passat 10 anys i, en tot aquest temps, PICURT ha esdevingut un festival cinematogràfic de referència al Pirineu amb una sòlida projecció internacional. El camí m’imagino que no ha estat fàcil, en plena crisi econòmica i cultural. Però els resultats han estat magnífics. Enguany, per arrodonir-ho, una desena edició de luxe!

ICURT, la Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus, es va iniciar l’any 2006 a Artedó, un petit poble del Pirineu, com a mostra de films de temàtica de muntanya durant dos dies. Aquest format va anar creixent, fins que el 2009 es va ampliar a cinc dies de durada i també a la Seu d’Urgell. Enguany celebra els seus 10 anys d’història, ampliant la seva programació fins a Andorra. L’organització de la mostra ja té a punt la que serà la seva 10a edició, del 21 al 25 de juny a la Seu d’Urgell, Artedó i Andorra. El desè aniversari de la mostra arriba amb algunes novetats, entre les quals hi ha el fet que per primera vegada hi haurà projeccions a la població d’Alàs i al Principat d’Andorra, que se sumen així als escenaris de l’esdeveniment. Una altra novetat és que Picurt passa a ser una mostra competitiva, amb la institució del Premi Gall Fer, que es concedirà en quatre seccions: Premi Gall Fer Pirineus-La Seu d’Urgell, dotat amb 2.000 euros, on es podran veure obres sobre els Pirineus; Premi Gall Fer Cadí, amb films de temàtica relacionada amb els esports de muntanya, dotat amb 8

1.500 euros; Premi Gall Fer Andorra, amb obres que tracten temes d’ecologia i de medi ambient relacionats amb la muntanya, valorat en 2.000 euros i Premi Gall Fer Internacional, que premiarà amb 1.500 euros una obra internacional de temàtica de muntanya.

L’organització ha rebut enguany un total de 170 obres, de les quals s’ha seleccionat uns 70 films de cultura de muntanya d’arreu del món. Les projeccions escollides posen especial interès en les produccions sobre els Pirineus, algunes d’elles inèdites a l’Estat. El jurat d’aquesta edició estarà format per 5 membres: Augusto Golin (exdirector del Trento Mountain

Film Festival, Itàlia), Ivan Boccara (documentalista etnogràfic, MarrocFrança), Judit Colell (directora de cinema i professora de la Universitat Ramon Llull), Juan Ferrer (director de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya) i Carlos Bria (documentalista d’esports de muntanya i professor del departament d’audiovisuals de la Univeristat Ramon Llull-Blanquerna). El Picurt convida Òscar Cadiach Durant les dues setmanes prèvies es projectarà als Cinemes Guiu de la Seu totes les produccions pròpies han realitzat durant aquests 10 anys. A més a més, es comptarà amb la presència de l’emblemàtic alpinista tarragoní Òscar Cadiach, un dels primers catalans que va fer el cim de l’Everest el 1985 i actualment amb possibilitats de ser el primer català que completa tots els vuitmils del món. Cadiach acaba de ser distingit amb la creu de Sant Jordi per la seva trajectòria en l’alpinisme català. L’acte inaugural d’aquesta edició serà dimarts 21 de juny, també als Cinemes Guiu, on es projectarà la pel·lícula Tierra de todos (1962), amb la presència del seu director An-

tonio Isasi-Isasmendi. Seguidament es farà un homenatge als 10 anys de PICURT amb un recull d’imatges de la història de la mostra PICURT presentarà una producció pròpia d’un documental que reflecteix la situació actual de les dones de les Valls d’Aguilar, a l’Alt Urgell, coproduïda per l’Ajuntament de les Valls d’Aguilar, Qucut Produccions i el CEP. Reconeixements a Laura Orgué, Jordi Cadena i el grup Montanyanes El Premi Josep Virós d’aquesta edició serà per al grup de dones Montanyanes, creadores de projectes de dinamització i desenvolupament en zones rurals i de muntanya. Enguany PICURT vol reconèixer la trajectòria de l’esportista Laura Orgué, esquiadora i corredora de muntanya catalana. A més, el crític de cinema i presentador Àlex Gorina entregarà el reconeixement al director, guionista i productor de cinema Jordi Cadena, per la seva aportació i treballs dins del món cinematogràfic. Pel que fa a les conferències, un any més tindran lloc les Jornades

Teòriques, que giraran al voltant del canvi climàtic, amb la participació de Mario Rodríguez (Greenpeace), Fernando Ferrando (Fundación Renovables), Maria Carme Llançà (directora de l’Observatori del Paisatge del Pirineu i catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona). També hi haurà una xerrada sobre la consolidació de la població d’óssos al Pirineu, impartida per Santi Palazón, director tècnic del Projecte Piros Life. Les sessions matinals infantils continuaran amb un seguit de tallers que s’anunciaran properament. PICURT programa un any més un seguit d’activitats paral·leles que complementaran la programació de la mostra. Cal destacar una performance dirigida pel músic Arnau Obiols, on es reflexionarà des de les arts interpretatives i musicals, i s’endinsarà el públic dins del bosc d’Artedó. Enguany comptarem amb una exposició dedicada al pintor, dibuixant i il·lustrador Perico Pastor, una mostra de cartells de cinema de temàtica Pirinenca, amb la col·laboració del fons del col·leccionista Pep Benavent, una exposicició fotògrafica del

Projecte Gripia-Escola de Pastors del Pirineu i, a Artedó, una mostra sobre el fons artístic del Centre Art i Natura de Farrera. Avanç de la programació Entre les pel·lícules presentades destaca Bring the sun home (Itàlia, 2015) de Chiara Andrich i Giovani Pellegrini, on es narra la història de dones analfabetes que viuen a zones sense electricitat a l’Índia i que assisteixen a un curs per aprendre a fer els panells solars. També es projectarà Chasing Niagara (Mèxic, Canadà, EUA, 2015), de Rush Sturges i premiada al BANFF Mountain Film Festival, és un film sobre les peripècies del kayaker professional Rafa Ortiz per poder arribar als salts de les cascades del Niàgara. Finalment, entre moltes altres pel·lícules, es podrà veure Cailleach (Regne Unit, 2015) de Rosie Reed Hillman. La història de la Morag, una dona de 86 anys que viu sola en una casa a les illes Hèbrides Exteriors d’Escòcia. Un retrat d’una dona amb una gran actitud davant la mortalitat, amb plena connexió que té amb la seva naturalesa, la seva illa.

cultura Impulsen una campanya de promoció a les xarxes socials per tal de promocionar turísticament el Pallars Jussà //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Tremp

e cara a impulsar la campanya d’estiu, Vine al pallars, viu el Jussà posarà en marxa diversos sortejos de cap de setmana durant els propers mesos a través de la pàgina de Facebook www.facebook. com/viueljussa. La campanya de promoció a les xarxes socials neix amb l’objectiu d’impulsar els atractius del territori i incentivar la seva descoberta. Durant els propers 3 mesos, la pàgina de Facebook de Vine al Pallars, Viu el Jussà anunciarà sortejos de cap de setmana que inclouran un complet paquet d’activitats, productes locals, allotjaments i restaurants. Per participar en el concurs tan sols els seguidors hauran de compartir la publicació entre les seves amistats a través de la plataforma i entraran a formar part d’un sorteig per gaudir del paquet turístic durant els propers mesos, alguns d’ells amb data concreta degut a determinades activitats programades. Els seguidors de la pàgina facebook/viueljussa disposaran de 15 dies per realitzar la compartició i el guanyador es comunicarà a través d’aquest canal. Observar els estels, rutes a cavall, travesses en kayak, visites a cellers o tir amb arc són algunes de les activitats que conformen els paquets de cap de setmana així mateix la degustació de productes locals, la restauració i l’allotjament en cases rurals amb encant. Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia de màrqueting en línia, inclosa en la campanya de comunicació global de l’oferta turística de Vine al Pallars, viu Jussà. La campanya inclou també una completa estratègia en d’altres xarxes socials,

especialment Youtube, on es difondran y promouran vídeos que mostrin els atractius turístics de la comarca. Per mitjà d’aquesta acció es pretén incentivar la descoberta del territori incloent conceptes com natura, turisme actiu, gastronomia, família i vacances. Vine al Pallars, Viu el Jussà és la plataforma de de promoció turística de l’Associació de Professionals de l’Àmbit Turístic del Pallars Jussà (APAT) juntament amb l’Associació de Residències de Cases de Pagès del Pallars. Actualment compta amb la participació de prop 60 empreses.

cultura Tremp i Escaló acullen la presentació de la ruta “Joc de Dames” //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Escaló

’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’empresa Peperepep Cultural han impulsat la ruta turística patrimonial “Joc de Dames”. Es tracta d’un recorregut per cinc monuments emblemàtics del romànic del Pallars a través dels quals es narra el fil històric que els uneix i els personatges femenins que, també, n’han estat protagonistes. El públic pot fer una visita guiada al castell i la canònica de Mur, al monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, al monestir de Sant Pere del Burgal i a l’església de Santa Maria d’Àneu, quatre espais que tenen un discurs en comú i a través dels quals es pot anar descobrint figures clau en la història dels segles XI i XII del Pallars. “Joc de dames” és una ruta patrimonial amb visió integral que ens parla d’Arsenda d’Àger, Valença de Tost, Llúcia de la Marca, Eslonça Martínez i altres. Elles, junt amb els seus coetanis, van forjar la història del comptat en aquells segles, així com altres dones i homes ho van seguir fent posteriorment. Avui sovint s’ignora –i fins i tot és difícil d’imaginar– que hi havia comtesses propietàries de castells i de terres, que feien política, tenien coneixements militars (havien de poder resistir setges i comandar soldats), aprisionaven terres, manaven construir ponts o hospitals, podien tenir aixovar guerrer, sabien llegir i escriure i un llarg etc. I sí: també teixien i brodaven.

En quant a les dones plebees, podien ser perfectament titulars de terres, sovint amb prioritat sobre els homes especialment si tenien fills, treballaven per a les castlanes en els tallers tèxtils, i fins a principis del segle XII, apareixen en les documentacions els mateix nombre de vegades que els homes. Hem de pensar a més que totes elles educaven les seves filles tal i com elles vivien, i als seus fills, és clar, en el mateix context. ELS VINCLES ENTRE ELS DIFERENTS MONUMENTS Els diferents espais de la ruta “Joc de Dames” estan especialment vinculats a causa de la guerra civil pallaresa del segles XI i XII, en què la família comtal es disputà el territori creant la divisió entre Jussà i Sobirà. Tanmateix en els segles següents, tant per proximitat com per interessos (no sempre afins), ho van seguir estant. PRESENTACIÓ DE LA RUTA La presentació de la ruta es va dur a terme el passat divendres dia 27 de maig a la sala de l’Epicentre de Tremp i el dissabte 28 a Escaló al Centre d’Interpretació de les Viles Closes. Hi van assistir la delegada del govern, Rosa Amorós, el director de l’IDAPA, Pere Porta, la delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués, i els alcaldes dels municipis implicats.

Cristina Rosell guanya el primer premi Bernat Picornell, senador, visita el dels PREMIS SAMBORI de l’Òmnium Consell Cultural de les Valls d’Àneu //////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

//////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Porté

ristina Rosell, de l’escola Pau Claris, va rebre el passat 27 de maig, al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona, el primer premi de narrativa del cicle superior de primària, amb el seu conte El món dels inservibles. El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països Catalans que té com a objectius promoure la

participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar. 12

a visita al Consell Cultural de les Valls d’Àneu s’ha realitzat en el marc de diferents visites que el senador designat pel Parlament de Catalunya, Bernat Picornell, està realitzant arreu del territori català per conèixer de primera mà les iniciatives culturals que han estat distingides per la Creu de Sant Jordi, i així poder defensar-les i explicar-les en el sí de les comissions de cultura del Senat. Un altra manera de potenciar, expandir i visualitzar la cultura catalana. 13

empreses Victor Garcia: “Produir energia hauria de ser tan senzill i assequible com ho és el fet de consumir-la” //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Molina

hermias és l’empresa que distribueix a Catalunya el primer sistema per autoconsum solar, l’Smartflower. Darrera aquesta empresa hi ha en Victor Garcia, un jove emprenedor resident a La Molina a qui entrevistem per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS. Volem saber més coses sobre aquesta nova forma de generar energia verda. Què és Smartflower? És un nou concepte de producció d’energia solar que té una enorme capacitat de generar energia verda, té un alt disseny i s’instal·la sense grans complicacions. Com ens diu la seva paraula, Smartflower és una flor intel·ligent pel simple fet de captar una energia que després podem fer servir tots els ciutadans. És legal aquest sistema? I tant que ho és! Aquesta pregunta ens la fan sempre i és un exemple que la política actual no ajuda a un canvi de model energètic. L’autoconsum solar és legal, tècnicament viable i administrativament regulat. Una altra cosa és si s’ha de pagar l’anomenat peatge de recolzament o “impost al sol” i és això el que està portant tants dubtes. Ara per ara no s’aplica, s’han fet al·legacions a aquest apartat i ha estat portat als jutjats per incomplir diverses normatives d’àmbit europeu. En el cas d’Smartflower, si s’acabés aplicant, suposaria pagar un cost de 26 euros/ any en concepte de “peatge de recolzament”. Cert que ningú vol pagar, però la revolució ha de començar per petites passes. Com vas conèixer Smartflower? Com a emprenedor, cal estar sempre cercant noves oportunitats i mirar de regirar les idees i les opcions de negoci que puguin sorgir. Un amic em va explicar aquest nou invent austríac. Em va agradar, vaig contactar amb l’empresa i després de varies reunions i una bona entesa ells

van creure en el meu projecte i jo en el seu producte. Què fa Smartflower diferent a una instal·lació solar convencional? Tot a la vida ha de tenir una evolució, i smartflower és la mostra de cap a on pot anar el sector de la fotovoltaica. Aquest “girasol” es basa en l’exemple de la natura per a resoldre un problema humà com el de produir energia. Produir energia ha de ser tan senzill com a consumir-la. Segurament que el primer que va inventar una rentadora va tenir molts entrebancs. Smartflower és aquesta cosa estranya, però senzilla en concepte, que algun dia serà la font d’energia de moltes llars. I com funciona? El concepte és molt senzill i inspirador. Només calia veure que fan les plantes, seguir la trajectòria diària del sol i per això amigablement li diem el nostre girasol. Les plaques solars son els pètals i cada dia s’obre amb la sortida del sol i es tanca quan marxa a la nit. Aquesta “planta energètica” porta tots els elements ne-

cessaris per al seu funcionament i només cal un espai lliure d’obstacles i un cable de connexió per injectar l’energia generada. Cap a on va el sector energètic? Gran pregunta! I també complexa. Una cosa és cap a on hauríem d’anar si volem salvar el nostre planeta i les nostres vides (sobretot les de les generacions futures), l’altra on ens està portant la ciència i els avenços tecnològics i la més difícil i potser més entregirada és si algun cop entendrem quina és la condició humana i si podrem canviar les coses que fem, a nosaltres i al medi ambient. L’energia no és més que un medi per aconseguir allò que volem, no és cap fi ni ha de ser cap negoci per si mateix. Més info a: www.smartflower.cat 15

salut i benestar Quins procediments estètics són apropiats a l’estiu?

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// DR. DIDAC BARCO - Andorra

urant l’època de sol, que coincideix amb la celebració de compromisos com bodes o comunions, és habitual fer consultes relacionades amb procediments estètics senzills que puguin millorar el nostre aspecte davant aquests esdeveniments socials. En aquest sentit, cal tenir presents alguns aspectes per augmentar la seguretat personal i afavorir l’èxit. La radiació ultraviolada del sol pot causar hiperpigmentació (taques marrons) als procediments estètics que tracten la part més superficial de la pell, com són els peelings i –en termes generals– els làsers. Per tant, és poc recomanable efectuar peelings químics a consulta a menys que no siguin a baixa concentració i sota supervisió dermatològica. Així mateix, els làsers que utilitzem per a l’eliminació de taques solars, de cuperosi, de berrugues, d’aranyes vasculars a les cames… s’han d’emprar amb molta prudència en època assolellada o, directament, cal postposar-ne l’ús fins que hagi desaparegut la morenor. Aquells procediments que puguin causar inflamació o deixar

ferides uns dies (dermoabrasions, resurfacings, dermarollers…) estan contraindicats durant l’època de sol. Contràriament, existeixen d’altres opcions estètiques que són segures durant l’estiu. Tant l’ús de toxina botulínica com de farciments amb àcid hialurònic (que s’administren mitjançant microinjeccions) es poden realitzar si s’utilitza protecció solar amb regularitat. La toxina botulínica relaxa la musculatura i atenua les arrugues que depenen de l’excés de contracció del múscul (entrecella, front i potes de gall). L’àcid hialurònic s’utilitza per omplir aquells defectes secundaris a la pèrdua de volum pròpia del pas del temps: principalment els solcs nasogenians i els de sota la comissura dels llavis. Si apliquem àcid hialurònic de molt baixa densitat, mesclat o no amb vitamines, aconseguirem hidratar la pell i augmentar-ne la lluminositat. Aquest últim cas és l’opció ideal abans d’un esdeveniment social durant l’època de sol. Per tant, en mesos assolellats es recomana NO realitzar els següents procediments:

· Làsers · Peelings fotosensibles · Rodets (dermaroller) · Dermoabrasió · Resurfacing Sí podrem realitzar, sota supervisió dermatològica, infiltració de: · Toxina botulínica · Àcid hialurònic . Vitamines . Peeling PRX-T33 Dr. Didac Barco Dermatòleg Dermatòleg Clínica DermAndTek Tel: +376 886100 www.dermatologiaandorra.com

salut i benestar Homeopatia, veritats a mitjes o mentides senceres (i III) //////////////////////////////////////////// CARMEN PALMA · Especialista en teràpies naturals

na estadística del 2011 assegura que un 61% de la població sap què és l’homeopatia i un 45% la utilitza. Durant aquell any, va moure més de 60 milions d’euros, i el 2013 el departament de Sanitat va decidir regular la comercialització de productes homeopàtics, decisió que em semblaria molt correcta si la finalitat fos el bé comú i no hagués suposat l’augment del preu dels medicaments homeopàtics i la retirada dels que es venien menys i no era rendibles per als laboratoris un cop aplicats els nous impostos aplicats per l’administració. En fi, la llàstima és que tot el rebombori que es crea al voltant de l’homeopatia i que surt publicat als mitjans de comunicació, sovint no té cap altra finalitat que fer mal veure a l’homeopatia, per tal que no “mogui” tants diners. Ens expliquen les veritats a mitjes, i les mentides senceres. La realitat, però, és que l’homeopatia i altres alternatives de salut no reconegudes a les nostres universitats, (acupuntura, reiki, reflexologia, massatges, ioga, pilates etc.) cada dia van guanyant professionals que volem apendre més i descobrir com ajudar al benestar de la ciutadania sense necessitat de dependre de fàrmacs químics perjudicials per ala nostra salut. Aprofitar la natura és a les nostres mans i, com sempre dic, conèixer l’homeopatia és estimar-la!

Acupuntura ( 1 ) ¿Per què encara acupuntura? /////////////////////////////////////////////////////////////////////// DR. TOMA TRINH BACH · Andorra

’acupuntura és una teràpia primitiva, salvatge, amb punxades, sagnia, cremades i hematomes. És antiquada (té un 2.000 anys). Avui, en canvi, la tecnologia mèdica ha avançat moltíssim, podem tractar tota mena de malalties amb molta comoditat, sense dolor, sense cicatrius. Tanmateix, per què encara necessitem d’acupuntura? I per què curiosament ara és més utilitzada i més necessària que mai? Sí, tenim comprimits, pastilles, càpsules i injeccions per a qualsevol malaltia. Però sovint no són tan eficaces com pensem. A més a més, tots els medicaments, com que són elements estranys per a l’organisme, tenen efectes secundaris que poden ser pitjors que les malalties que volen curar. Si els tractaments que ens recomana la medicina convencional són de curta durada l’organisme encara els pot assimilar però hi ha molts medicaments que són per a tota la vida com determinats tractaments per al reumatisme, hipertensió o alèrgies: aquí s’ha d’anar amb precacució. I la cirurgia? Avui amb petits forats ja es poden fer moltes operacions quirúrgiques. Després, amb pocs dies de descans, els pacients ja poden tornar a casa. Tot i això, moltes operacions fracassen i necessitem altres operacions per a reparar els primers errors. Al final, els pacients són els que pateixen totes aquestes situacions i les mateixes operacions causen altres complicacions afegides, com l’artrosi, per exemple.

salut i benestar Estratègies alimentàries en la nutrició esportiva /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// SÍLVIA SOLANA, DIETISTA I NUTRICIONISTA · Sort

quest número parlem d’un tema que està de moda: la nutrició esportiva. Tots sabem que per augmentar el rendiment esportiu hi ha persones que utilitzen suplements ergogènics, alguns dels quals són il· legals (tot i que es troben al mercat), i molts són considerats dopants. Hem d’anar molt en compte en fer això. Entre les estratègies de suplementació dietètica que trobem al mercat recomanem una forma més natural i saludable per millorar les reserves de glucògen, la reposició hídrica, mineral i de vitamines. Aquesta estratègia nutricional es basa en els hidrats de carboni per millorar el rendiment esportiu. Una baixa disponibilitat de glucosa limita la capacitat d’esforç i es causa de fatiga.

Fisioteràpia Quiromassatge Drenatge linfàtic Medicina Xina

Les estratègies alimentàries van encaminades a augmentar la disponibilitat de glucosa just abans d’iniciar l’esforç, assegurar la seva reposició durant l’activitat, restaurar les reserves de glucògen consumides, potenciar les reserves de glucògen muscular i hepàtic. Les diferents estratègies tenen en compte el tipus d’esport a realitzar, els entrenaments, la durada i la intensitat de l’exercici. L’objectiu principal es allargar i recuperar les reserves de glucògen al múscul i fetge. Deixeu-vos assessorar i no prengueu productes il· legals. Sílvia Solana. Dietista. Col. num. 00440

Acupuntura Psicologia i Psiquiatria Logopèdia Dietètica i nutrició

Podologia Reflexologia Depilació làser Cardiologia

Avda. Ntra. Sra. Montserrat 14 bis·Sort · T. 973 62 05 49 · www.centremedicpirineus.com

En definitiva, avui encara necessitem l’acupuntura, un tractament físic, eficaç, sense efectes secundaris. A més, en mans expertes, és inodor i relaxant.

Carmen Palma Llicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

C. Sant Joan Baptista La Salle, 58 La Seu d’Urgell · Telf: 647 669 036 Visites concertades 18

salut i benestar Què és i per a què serveix la micropigmentació? /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARIA MARCOS - LA SEU D’URGELL

egur que has sentit a parlar o heu llegit en algun blog quelcom sobre la micropigmentació. Però saps en què consisteix? No, veritat? Doncs t’assegurem que quan acabis de llegir aquest article sabràs tot el que cal saber. Para això estem! Si ens fixem en la paraula, veiem com el terme “micropigmentació” ens dóna alguna idea, ja que està compost pel prefix “micro” i pel concepte “pigment”. O sigui que, per a començar, podem deduir que la micropigmentació té alguna cosa a veure amb pigments petits... “I què es fa amb aquests pigments?”, pensaràs. Doncs, per exemple, amb la micropigmentació es pot fer un maquillatge semipermanent. És a dir, és una tècnica que et permet obli-

dar-te durant una bona temporada d’haver de maquillar-te per anar a treballar o per sortir a sopar o a una festa. Per a què serveix la Micropigmentació? La micropigmentació serveix per a embellir, equilibrar i corregir els trets facials, sobretot celles, llavis o parpelles. També s’empra per corregir danys provocats per tractaments mèdics molt agressius com ara la quimioteràpia, o defectes estètics genètics. És a dir, que la micropigmentació pot ajudar a camuflar la calvície, l’alopècia púbica, les cicatrius i cremades, al mateix temps que pot ajudar a reconstruir les aurèoles mamàries o per realitzar pigues i lunars. Com veus, és una tècnica revolucionària que ajuda a moltíssimes dones a sentir-se millor amb si mateixes. Serveis: Micro-pigmentació · Lomi Lomi Nui (massatge wahaia) · Massatges relaxants, reductors, amb olis i descontracturants · Pressoteràpia · Tractament amb pedres de Jade (Bioki) · Tractament reafirmant (facials, corporals i pits)

SERVEIS DE NETEJA ESPERANZA ARTIGAS

Tot netet, diferents serveis adequats a totes les necessitats.

A particulars, domèstics, comunitats, garatges, comerç, escales... i més. Preus econòmics i promocions puntuals.

TRUQUEU 665 777 097

Preparació PAU i finals de matèries científiques

Consulta el catàleg d’Edicions Salòria. www.edicionssaloria.com

Per final de curs... no te la juguis, tria qualitat! · Exàmens finals i PAU

Matemàtiques, física, química... qualsevol nivell.

· Classes individuals

Consulta també la nostra oferta de reforços de tots els nivells per aquest i el proper curs i de cursos zero a l’estiu.

www.aulaado.com facebook.com/aulaado 21

salut i benestar La importància del llenguatge no verbal en els nens /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// NATÀLIA JIMENEZ i ANNA GARCIA - STIMULUS VITAE

l llenguatge no verbal ens dóna l’oportunitat de conèixer més a fons la personalitat del nen ja que en ocasions el llenguatge oral dificulta la recollida de informació dels professionals que intervenen amb l’infant. Nens tímids, inhibits o poc expressius acostumen a evitar les converses amb adults. Una eina complementària en el diagnòstic del nen pot ser el dibuix. Es considera un instrument que ens complementa la informació a altres proves, no s’han d’extreure conclusions només en base a les dades que presenta i menys si qui les fa no es un especialista. A través del dibuix els infants expressen les seves emocions, juntament amb els seus trets de caràcter i personalitat. No solament el dibuix ens informa si no que mentre el nen realitza la tasca s’observen altres aspectes com el traç, el color, la pressió sobre el paper, la proporció, si esborra més o menys, si es distreu... Per exemple, dibuixos grans que quasi surten del paper solen donar-se en nens de fort caràcter. Tanmateix, dibuixos petits amb un traç feble és més propi de nens introvertits i tímids. Elements presents en el dibuix poden presentar una alta correlació amb alguns factors psicològics. Avui en dia es coneixen molts test d’anàlisi de la personalitat a través del dibuix. Nosaltres no entrarem en debat de quin es el més efectiu o no, només volem donar a conèixer alguns trets característics que poden expressar els nens amb els seus dibuixos. A continuació exposarem el dibuix d’un alumne i en 22

farem un anàlisi aproximatiu. Observem un grafisme reduït, indecís, petit, simple en la seva forma, aquest tret es dóna amb nens més introvertits i amb poca confiança.

Els braços curts indiquen por i l’ombrejat de la cara manifesta la presència d’ansietat. Col·loca el personatge al costat esquerre, aquest fet ens permet relacionar les pors amb experiències pas-

sades. Durant la realització mostra inseguretat ja que esborra en més d’una ocasió. En aquest cas donaríem orientacions als pares per atendre les inquietuds que pot manifestar el seu petit.

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU ELS BOLETS DE TEMPORADA

Foto: Anna Solans i Pomares

Les darreres pluges han fet sortir els primers bolets de primavera i d’estiu que els més experts boletaires ja han controlat. A l’interior d’aquest suplement veurem el pastor ribagorçà, Josep Santamaria, a qui vam trobar a Vilaller amb un parell de caixes d’esplèndids moixernons. Per trobar-ne, però, se n’ha de saber molt.

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Bona collita de moixernons a la Ribagorça ////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARCEL·LÍ PASCUAL · Vilaller

n dels millors boletaires de la Ribagorça, el Josep Santamaria, de Sarroqueta, ens ensenyava a ls darreries de maig un parell de caixes de moixernons que va trobar el dia abans. Vam coincidir a Vilaller i vam passar una estona molt agradable parlant i compartint vivències i experiències de la seva vida com a pastor. Gràcies Josep!

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Casa Bernadí, tres generacions d’artesans de l’embotit //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Noves de Segre

Casa Bernadí són experts en l’elaboració d’embotits artesans. Tot va començar a les primeries del segle XX quan l’àvia Lola Vidal servia els seus embotits casolans als clients de la fonda que la família tenia a Noves de Segre. Va venir la guerra, van ser anys durs però el 1943 la família va decidir demanar l’alta en l’activitat de fonda i d’elaboració càrnia. Començava, així, una llarga història en la qui avui és una de les primeres empreses agroalimentàries del Pirineu basada en dos conceptes fonamentals: artesania i qualitat. Anys després d’aquells inicis, el 1962, la casa es va centrar únicament en l’elaboració de pernils (gran especialitat de la casa!) i embotits, tasca que ha ocupat a tres generacions. Ara la Dolors, el Ferran i la Conxita Vidal, els tres germans, porten el timó d’una empresa que s’ha consolidat i creix gràcies a molt esforç i dedicació. “Ens apassiona la nostra feina, ho hem vist fer tota la vida i ho volem seguir fent de la mateixa manera que ens va ensenyar l’àvia”, assegura el Ferran. Un dels secrets de Casa Bernadí és, precisament, el fet de conservar les receptes dels avantpassats per fer productes que avui es consideren ‘gourmets’ i que així figuren a les principals llistes gastronòmiques del país. Mètodes artesanals pirinencs Qui no ha tastat encara el bull de donja de Bernadí? Es tracta d’un dels productes estrella de l’empresa, un aliment tradicional del Pirineu però que en aquest obrador de l’Alt Urgell s’elabora seguint un mètode artesanal propi i únic que li dóna un sabor i un toc molt característic. Altres productes com el pernil, per exemple, també tenen marca de la casa. “Els porcs es crien a Peramola, es porten a l’escorxador que tenim a Noves, s’assequen com tradicionalment s’ha fet a la muntanya, sense la pota i l’os del pont, es curen entre 18 i 24 mesos i conserven la qualitat i el sabor d’abans” diu el Ferran. “El 90% dels nostres productes són sense gluten, en tenim 6 adherits al Pacte dels Celíacs i una gamma d’aliments 100% naturals, sense cap conservant ni colorant. És la nostra filosofia”, afegeix la Conxita. Casa Bernadí compta amb dues botigues pròpies, a Noves de Segre, i al carrer Major de la Seu, així com una empresa pròpia que distribueix a Andorra. També reben visites guiades a l’obrador on fan degustacions per a grups. La major part del gènere que surt de la fàbrica de Noves de Segre es distribueix en el mercat local de l’Alt Urgell, la

Cerdanya i Andorra. Aquest és l’àmbit en el qual els embotits de Bernadí són especialment reconeguts, encara que a poc a poc aquest mercat s’ha anat ampliant cap a restaurants i botigues exclusives de tot el país. “Un dia, fa 40 anys, el responsable de la botiga del Club Gourmet del Corte Inglés ens va descobrir a l’Hotel Boix de Martinet. L’endemà mateix ens va venir a veure a casa, va marxar amb la primera comanda i des de llavors que venem en aquesta botiga de la Diagonal de Barcelona”, explica satisfeta la Dolors.

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

gulló és un indret encara força desconegut de la vall del Montsec i que us recomanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa. Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avantpassats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments independents, situats al mig del

poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any. Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 persones; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4

places de capacitat i adherida a casa Ros. Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de

Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei.

Casa Ros i Cal Selmo Josep Mirada Tel. 659 287 063 973 455 138 info@casaros.es

Nova proposta gastronòmica al restaurant Terminus Al costat de la carretera C-13, entre Bala-

guer i Lleida, a l’entrada del poble de Térmens, hi ha el bar Terminus que ha canviat de direcció i que el passat mes de febrer va obrir amb una nova proposta de cafeteria i restaurant especialitzat en brases i menjar casolà. Tradicionalment, el Terminus ha estat un punt de trobada d’amics, familiars i veïns del poble, així com un lloc de parada obligada per a moltes persones que passen per la C-13 en les seves rutes diàries. L’establiment disposa de zona d’estacionament privat i es pot contractar per a l’organització de festes i celebracions. Divendres i dissabtes hi haurà marxeta per als joves.

Esmorzars de forquilla La nova oferta gastronòmica del bar Terminus té com a principals plats la carn a la brasa, els esmorzars de forquilla, els vermuts, les tapes variades, i tot el que vingui de gust en un ambient familiar i casolà. El dissabte per la tarda es farà xocolata, i els faran propostes especials per als joves els divendres i dissabtes per la tarda i nit. Gaudiu d’aquestes festes al bar Terminus! Bar restaurant Terminus C/ Carretera, 69 Térmens (La Noguera) Telèfon: 620 213 824 29

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU Festes Majors Comunions Casaments Aniversaris Festes de barri Empresa especialitzada en tot tipus de celebracions i events infantils, tant per a empreses com per a particulars. lloguer d’inflables, bicicletes bales bake, canyons d’escuma, jocs, etc. Desplaçaments a tot el Pirineu. Tel: 647 840 358 / Facebook: Jumpy Park

Al poble d’Espot i al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

CASA FRANCH, casa típica pallaresa CAMPING SOLAU, acollidor i tranquil PERET DE PERETÓ, apartaments i habitacions

Telf: 973 624 068 · info@camping-solau.com · www.camping-solau.com

Cuina del Pallars al restaurant l’Hortet de Montardit de Baix //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Montardit de Baix

a cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a dos quilòmetres de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Restaurant l’Hortet, un restaurant rústic amb llar de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits de la família. Un establiment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin. Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de Baix per tal d’iniciar un projecte gastronòmic inspirat en l’entorn i en els productes de la terra. Fan servei de restaurant tots els

migdies, a excepció dels dilluns que fan festa. Com a promoció d’obertura del restaurant Hortet fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Es fa cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa i amanides fetes amb productes de proximitat. També s’han de destacar els postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana, iogurt... Bon profit! Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792 Correu: lacuina.cat@gmail.com

C/ Sant Jaume, 5 - Isona Tel 973 664 172

territori

Cal Maciarol, un lloc per gaudir de l’essència del Montsec //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Àger

es possibilitats turístiques de la vall d’Àger són infinites. Les visites culturals, les excursions a la serra del Montsec, la natura, l’aventura, la gastronomia, l’observació dels estels... Hi ha possibilitats per a tothom, per a grans i per a petits. Però sobretot destaca la tranquil·litat de l’entorn, el silenci, la calma. En aquest entorn, hem

visitat Cal Maciarol, una casa amb tradició que funciona com a allotjament rural i hotel apartament. De la mà del Jaume i la Carme i de les seves filles, Marta i Imma, el servei i l’atenció als clients és familiar, inspira confiança i, en definitiva, et fa estar a gust. Ells t’assessoren, et guien i t’ajuden a conèixer un territori que no deixa indiferent a ningú.

També té un bar-restaurant en el qual ofereixen una cuina casolana feta, bàsicament, amb les verdures de l’hort, els fruits secs de la zona, les melmelades i la mel pròpia de la vall d’Àger, el vi, les postres artesanes... La casa és centenària, conserva el pou per abastir-se d’aigua potable i el celler en el qual hi guarden l’oli i el vi: un oli d’elabo-

ració pròpia. L’establiment està situat en el camí que porta a l’Observatori Astronòmic del Montsec, en un lloc per a practicar diversos esports d’aventura com són el parapent, l’escalada, l’espeleologia o el senderisme. A un quilòmetre de la casa, podreu gaudir de l’observació del que està considerat “el millor cel de Catalunya”.

La Federació Catalana de Raça Bruna dels Pirineus vol impulsar un nou centre de testatge de vedells /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

l darrer cap de setmana de maig es va celebrar a la Seu d’Urgell l’assemblea general de la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus (FEBRUPI) que va servir per renovar la junta directiva i fixar els nous objectiu de l’entitat. Després de dotze anys com a president de FEBRUPI, el ramader Albert de Moner i la resta de la seva junta van ser homenatjats en l’assemblea. Per agafar el relleu a la junta sortint es van escollir els representants d’una nova junta.

Casa Manyot, formatges artesans de llet de cabra //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Lladrós

Tel. 973 45 50 47 · www.calmaciarol.com

Camí de l’Observatori · Àger

Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

La Peça d’Altron enguany fa 25 anys que elaboren formatges artesans. Els seus formatges són fets amb llet crua de vaca, elaborats a l’obrador propi i curats en una cava seguint el procés natural per tal que fermentin amb tot el temps del món. Així surt el Serrat, el

formatge més conegut de la casa, premsat i sense forats de llarga curació. Igualment elaboren el tupí tradicional de la Vall d’Àssua i de curació llarga. I encara d’altres com el formatge tendre, el semicurat, el curat i vell, el fumat i el formatge en oli amb herbes aromàtiques. Més info. Tel: 973 62 18 27

l petit poble de Lladrós, al Pallars Sobirà, hi ha la formatgeria Casa Manyot en la qual s’hi elaboren formatges artesans fets a partir de la llet crua de les cabres criades en el ramat propi de l’explotació. Els formatges es fan seguint les antigues receptes de les cases del poble, a partir de mètodes tradicionals i en base a la producció d’unes cabres que pasturen a més de 1.000 metres d’altura, en plena natura i en un ambient excepcional. Els formatges de Casa Manyot es poden comprar directament a l’obrador de Lladrós.

622 208 980 661 907 063

Visiteu Casa Manyot, us agradarà!

COMPRA ANTIGUETATS

formatgeria@lapessadaltron.com

Senterada 627 606 919

daninature78@yahoo.es www.daninature.com 32

· JOGUINES · CARTELLS ANTICS PUBLICITARIS, · COL·LECCIONS, · EINES DE CAMP... Telf. 677 42 41 43 33

Antiguitats a Tremp TROBAREU PREUS MOLT INTERESSANTS. I grans oportunitats, per canvi d’orientació. MOBLES ANTICS, jocs de taula, rellotges, calaixeres, cadires colonials de caoba i moltes coses més... TAMBÉ RESTAURACIÓ DE MOBLES ANTICS

Telf. 659 499 629

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

Foto: Josep Maria Costa

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Puigcerdà, capital dels vehicles clàssics //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// FOTOGRAFIES DE JOSEP MARIA COSTA · Puigcerdà

l darrer cap de setmana de maig, els dies 28 i 29, Puigcerdà es va convertir en la capital catalana dels vehicles clàssics. Durant unes hores, un bon nombre de cotxes i vehicles antics arribats d’arreu del país es van passejar pels carrers de la capital de la Cerdanya i van deixar magnífiques imatges com les que va captar el fotògraf Josep Maria Costa.

Emotiva trobada de corals a la residència de Puigcerdà //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

l diumenge 29 de maig es va celebrar la tretzena edició de la Trobada de Corals de la Residència, a la sala d’actes del centre. La coral amfitriona, “Els Grans Cantaires”, va interpretar cinc peces treballades per aquest concert. Aquesta coral, dirigida per Mari Carme Ramon, es va formar gairebé als inicis de l’entrada en servei del centre sociosanitari de Puigcerdà, i forma part de les activitats que la Residència Geriàtrica organitza per als seus usuaris. També van participar a la trobada les corals de Puigcerdà Cerdanya Canta, la coral infantil de l’Escola Municipal de Música Isi Fabra, la Capella de Santa Maria de Puigcerdà i la coral Flor de Neu, dirigides per Mari Carme Ramon, Carme Baulenas i Albert Piñeira.

Tot a punt per a la marxa cicloturista de les 3 nacions ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

a Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, que enguany arriba a la 37a edició, és una de les proves cicloturistes més antigues del país, l’única que creua tres fronteres i la que puja el port asfaltat més alt dels Pirineus. Tots aquells que han participat en anteriors edicions ja coneixen els encants d’aquesta marxa cicloturista: una gran jornada ciclista que permet gaudir de la vall de la Cerdanya i dels mítics ports pirinencs d’Andorra i França, així com un ambient difícil de trobar en altres llocs per les especials característiques del recorregut. I qui encara no conegui la prova tindrà una nova oportunitat el proper diumenge 19 de juny. Prèviament, el dissabte 18 de juny, es podrà fer la recollida de dorsals, full de ruta i xip a la plaça de Santa Maria de Puigcerdà, de les 17 a les 20 h. També el dia de la marxa abans de la sortida, de les 6.30 a les 7.30 h del matí. L’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i el president del Club Poliesportiu Puigcerdà, Joan Barnola, donaran la sortida a la Ruta de les Tres Nacions 2016 des de la plaça de Santa Maria, sota la torre dels campanar de Puigcerdà, on hi haurà un primer avituallament amb xocolata i coca per als ciclistes i acompanyants.

Festa Major a Bellver de Cerdanya. Que no pari la gresca!! ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Bellver de Cerdanya

el 10 al 13 de juny a Bellver de Cerdanya celebren la Festa Major d’estiu i ho fan amb un programa ple d’actes lúdics i culturals. Hi haurà de tot i per a gent de totes les edats. Ningú es quedarà sense res! Tal i com recorda l’alcalde F. Xavier Porta, “enguany Sant Antoni s’escau en dilluns, cosa que farà que aquesta diada de festa hi hagi menys visitants que els habituals i, a la vegada, que sigui més acollidora i casolana”. A banda de les diferents actuacions musicals, s’ha volgut fer una festa diferent. La Festa Major s’ha fet coincidir amb la inauguració i el lliurament al poble de dos equipaments i una zona verda que tindrà una importància cabdal per al poble. D’una banda, estan molt avançades les obres del Passeig del Pla de Tomet i, per una altra part, han finalitzat les obres del Museu del Bosc-Sequer de les Pinyes que està previst que s’inauguri el dia 4 d’aquest mes de juny. Tot plegat, bones notícies per a la gent de Bellver!

Aquest juny al fer-te color et regalem un protector solar pel cabell!