Viure als Pirineus-Novembre 2016 by Plandora Continguts

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 177 · novembre 2016

www.viurealspirineus.cat

Del 13 al 15 de novembre, la Seu d’Urgell acull un esdeveniment gastronòmic de referència per a la cuina pirinenca

Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament

Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar el seu tractament 1

núm

177

opinió

agenda

tema de portada www.viurealspirineus.cat núm: 177 · novembre 2016

10-11

5-6 de novembre Fira de Sort Sort

fira de Sant Andreu Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual ALT URGELL Marcel·lí Pascual

12-15

11-13 de novembre

salut i benestar

CurtÀneu Les Valls d’Àneu

belluga’t per la Cerdanya

27-32

portada Foto: Emili Giménez

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71 viurealspirineus@yahoo.com L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

viurealspirineus @AmicsPirineu SaloriaEdicions

La cuina pirinenca guanya prestigi arreu del món.

opinió Estem llençant els diners?

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ I CASTRO · Informàtic

través dels mitjans de comunicació ens arriba la notícia que la sonda europea Schiaparelli, que havia d’aterrar suaument al planeta Mart, s’ha estavellat contra aquest planeta. La missió havia de preparar-ne una altra de més ambiciosa d’aquí a uns anys. En aquest sentit, la pregunta que, segurament, es pot fer molta gent és la següent: no tenim altra cosa millor en què llençar els diners? Doncs, potser sí. Però jo no crec que aquests diners siguin “llençats”. En primer lloc, serveixen per a donar treball a un munt de físics, informàtics, enginyers, etc. També serveixen per desen-

TAXI

DIARI A BARCELONA

Marisa Reyero Sortida: 7 del matí, de dilluns a dissabte Tornada: a les 3 de la tarda

Tels. 973 35 37 42 - 657 913 368 6

Anuncia’t a Viure als Pirineus Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

I, francament, encara que les missions a l’espai també tinguin determinades aplicacions militars, en el meu cas preferei-

xo que s’inverteixi en exploració espacial abans que en noves armes de destrucció massiva.

volupar noves tecnologies que, amb el temps, revertiran a la societat, a la indústria, a la medicina, i a la ciència bàsica, és clar. Altrament, totes les generacions d’humans han volgut saber què hi havia allà a dalt. Totes, sense excepció, han tractat de respondre les clàssiques preguntes de tota la vida: On som? D’on venim? Qui som? Cap a on anem? És part de la nostra essència com a espècie. I aquestes missions, exitoses o no, serveixen per a totes aquestes coses. Segur que sempre hi haurà gent que dirà que ho podrien invertir en escoles o en hospitals. Però no ens enganyem, si aquests diners no s’invertissin en això, dubto que anessin a parar al pressupost escolar o a l’àmbit sanitari. 7

actualitat

reportatge

Protagonisme de la Bruna dels Pirineus a les fires de tardor

Arriba l’hivern, posa a punt la teva calefacció

Les llars catalanes podrien estalviar fins a 155 milions d’euros a l’any fent un bon manteniment i ús de la calefacció, segons el desè Índex d’Eficiència a la Llar elaborat per la Fundació Gas Natural Fenosa.

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

moltes de les fires que aquesta tardor es fan arreu del Pirineu, la vedella de raça Bruna dels Pirineus hi té un gran protagonisme: es tracta d’un dels animals més apreciats de la regió. La subhasta de vedelles de Raça Bruna dels Pirineus ha esdevingut una activitat d’interès a nivell de tot Catalunya (té força importància a Vic), que ajuda a mantenir la presència d’explotacions ramaderes amb Bruna del Pirineu, a fer la reposició de les explotacions i a donar un valor afegit a la feina que fan els professionals del sector. L’any 2015 es van subhastar centenars de vedelles a les diferents fires que es van fer a l’Alt Pirineu i Aran. D’altra banda, en el darrer concurs que es va fer, per exemple, a la Fira de Santa Teresa d’Esterri d’Àneu, es van exposar i escollir els

A millors exemplars del recinte firal, d’acord amb els criteris de valoració de la raça Bruna dels Pirineus. Els animals guanyadors s’escullen premiant els millors de raça tenint en compte les següents categories (sempre que hi hagi un mínim de 5

animals per categoria): Vedelles (1 any), Anolles (2 anys), Terçones (3 anys), Terçones amb vedell (3 anys), Vaca, Vaca amb vedell i Toro. Un cop feta aquesta valoració, s’escullen els grans guanyadors, el mascle i la femella millors de cada fira.

La carn de poltre, un aliment saludable i sostenible //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

es dietes sostenibles són aquelles de baix impacte ambiental que contribueixen a la seguretat alimentària i nutricional de la població en el present, però també en el futur. Per tant, tenen un efecte protector i respectuós amb la biodiversitat i alhora són econòmicament justes i assequibles, i sobretot nutricionalment adequades, innòcues i saludables. I què hi té a veure això amb la carn de poltre? Doncs tan senzill com dir que la carn de poltre és un clar exemple d’allò del que ha de composar aquest tipus de dietes, ja que és un aliment saludable i sostenible. La carn de poltre és una de les més nutritives que hi ha. Aporta, com la majoria de la carn, peix i ous, les proteïnes de qualitat imprescindibles per al desenvolupament i manteniment del nostre cos; però es diferencia pel seu baix contingut en 8

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// Contingut elaborat amb la informació de Gas Natural Fenosa.

greixos i el seu contingut en ferro força superior. A més a més, és una font d’àcids grassos Omega-3 que, com passa amb el peix blau, li confereixen propietats cardiosaludables. És rica en vitamines i minerals, de fàcil digestió, apta per a tots els públics i especialment recomanable

mb l’arribada de l’hivern i la baixada de temperatures, és necessari fer una revisió de les instal·lacions de gas i els equips de calefacció per tal que funcionin correctament. D’acord amb la legislació vigent, les nostres instal·lacions domèstiques han de passar cada cinc anys una inspecció periòdica obligatòria. Així mateix, un cop a l’any els usuaris han de realitzar també un manteniment de la caldera i instal·lacions de calefacció amb una potència superior als 70Kw. Aquests controls ens permetran estalviar energia, disminuir el cost econòmic de la nostra factura i garantir una major seguretat per a les persones. Per posar a punt la nostra instal·lació de gas, de cara a garantir-ne la màxima seguretat i eficiència, hauríem de seguir una sèrie de consells: comprovar que les reixetes de ventilació funcionen correctament i que no hi hagi cap obstrucció; assegurar-nos que qualsevol modificació de les instal·lacions de gas sigui realitzada per un especialista seguint la normativa; i instal·lar-se un dispositiu que impedeixi el funcionament simultani de la campana extractora i la caldera de gas o escalfador. Així mateix, és recomanable tancar la clau de pas en cas d’una absència prolongada. Els radiadors poden necessitar una purga, sobretot al començament de cada temporada d’hivern. Per fer-ho, obre una mica l’aixeta situada a la zona superior de cada radiador per treure l’aire i posa un got a sota per recollir l’aigua que caigui. Però vigila! Procura no treure’n molta per no baixar excessivament la pressió del circuit. Llegeix les instruccions del fabricant per conèixer la pressió correcta i el mètode per afegir o treure aigua al circuit en cas que fos necessari.

CONSELLS PER ESTALVIAR EN CALEFACCIÓ Segons el desè Índex d’Eficiència a la Llar elaborat per la Fundació Gas Natural Fenosa, les llars catalanes podrien estalviar fins a 155 milions d’euros a l’any fent un bon manteniment i ús de la calefacció. 1.- Manté la teva llar entre els 19ºC i 21ºC. A les habitacions on només dormim, la temperatura hauria de ser entre 16ºC i 18ºC. Recorda! Per cada grau més de calefacció s’augmenta el consum energètic un 7%. 2.- Purga els radiadors periòdicament, ja que l’aire acumulat dificulta la transmissió de la calor de l’aigua calenta a l’exterior. 3.- Tanca les claus dels radiadors i la porta en aquelles habitacions que no facis servir habitualment. 4.- Per ventilar la llar a l’hivern és suficient amb obrir les finestres uns 10 minuts totalment, ja que estalvies més que deixant-les mig obertes. 5.- Realitza un manteniment periòdic de la caldera i l’equip de calefacció per part d’un professional per garantir un funcionament òptim.

per a nens, joves, esportistes, persones amb anèmia i gent gran. El poltre és, sens dubte, un altre dels grans protagonistes a les fires de tardor i es podrà veure en tota la seva maxima expressió a la Fira de Puigcerdà dels dies 5 i 6 de novembre. 9

DEL 13 AL 15 DE NOVEMBRE LA SEU D’URGELL

es jornades volen ser un motor per posar en valor la cuina del Pirineu català, potenciar l’ús del producte del territori, fomentar-ne la recuperació dels menys usats, i crear la marca “Cuina del Pirineu”. Tot plegat, en un entorn de sinèrgies i debat, on els professionals del territori pirinenc compateixin coneixement i experiències. Es celebraran del 13 al 15 de novembre a la Sala Sant Domènec de la Seu d‘Urgell amb la intervenció d’una trentena de professionals i experts dels sector gastronòmic, i un dels principals objectius és el d’elaborar un catàleg de plats i productes d’aquestes comarques. La primera gran acció de Gastropirineus serà el Sopar de les Estrelles del Pirineu, el diumenge dia 13. Dos dies farcits d’activitat Durant dos dies, i seguint un programa molt variat i interactiu, en la part més teòrica hi intervindran ponents del món acadèmic i de l’ investigació com el Dr. Màrius Rubiralta, director del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona; Toni Massanés de Fundació Alícia, i el Dr. Jesús Contreras, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Pel que fa a les sessions de cuina en directe, cada comarca estarà re10

presentada per un cuiner que elaborarà un plat emblemàtic del seu territori amb producte de proximitat, amb una sessió magistral de cloenda a càrrec de Nando Jubany. I en la part de producte i com experts, hi haurà tallers a càrrec d’Enric Canut, expert en formatges, i Pep Nogué. En l’acte de presentació de les jornades, l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, va manifestar la seva satisfacció per acollir aquest esdeveniment, que vol ser preludi d’una nova etapa en la cuina i la gastronomia pirinenques, i el va destacar com una activitat “innovadora i puntera, emmarcada en un territori amb molta producció agroalimentària de qualitat”. A més de recordar que la Seu ja genera des de fa anys accions i activitats “gastronòmiques i culinàries prou reconegudes”, va fer esment de que aquesta “és l’única ciutat d’Europa amb 3 productes amb denominació d’origen protegida” i va celebrar que Gastropirineus, involucrarà la població, i molt especialment al sector del turisme i de la restauració, per tant, “també ha de ser una bona marca per a conèixer el territori a través de la seva cuina”. Francesc López, director de Gastropirineus, va explicar que la intenció és crear les bases per la marca “Cuina del Pirineu”, iniciar treballs de recerca i recuperació de produc-

tes, i obrir les jornades a tots els que vulguin compartir i aportar els seus coneixements i inquietuds a l’entorn dels temes centrals del programa, “amb l’objectiu de millorar la competitivitat dels professionals i les empreses dels sector enogastronòmic del nostre Pirineu mitjançant l’increment de la qualitat dels productes i dels serveis oferts, agraint la bona rebuda el projecte per parts de totes les institucions implicades, i del sector, donat que en bona part, en seran els grans protagonistes”. Finalment, el director executiu de l’Agència Catalana de Turisme, Patrick Torrent, va deixar clar que “Gastropirineus neix per quedar-se”, que és “una de les accions més destacades que s’ha fet en motiu de la designació de Catalunya Regió com a Europea de la Gastronomia 2016, i que ha de sumar per aconseguir que la gastronomia del Pirineu sigui un element de competitivitat permanent. En definitiva, que cal treballar per posicionar Catalunya al món també com a destí de muntanya, i que la marca Pirineus vagi vinculada al bon nivell de la gastronomia de tot territori”.

Com s’estructura GASTROPIRINEUS? Diumenge 13 de novembre Hotel Castell de Ciutat Sopar amb les estrelles dels Pirineus, elaborat pels cuiners dels restaurants: Les Cols – Olot Ca l’Enric – Vall de Bianya Fonda Xesc – Gombrén Els Casals – Sagàs L’estany Clar – Cercs-Berga

Dilluns 14 i dimarts 15 de novembre Sala Sant Domènec

· Sessió Inaugural · 10 Sessions de cuina en directe, amb la participació de 16 cuiners · 7 Ponències i debats Presentacions i degustacions de productes · Acte de Cloenda i reconeixement als restauradors de comarques de muntanya adherits al segell venda de proximitat CIRCUT · Dels dies 12 al 15, restaurants de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell oferiran el Menú Gastropirineus.

El Menú Gastropirineus Els dies de les jornades, i durant tota la semana, els restaurants de la Seu d’Urgell oferiran el Menú Gastropirineus, preparat en motiu d’aquest esdeveniment.

Els Restaurants adherits a Gastropirineus són: - Hotel Andria - Restaurant Miscela - Restaurant Arbeletxe - Hotel Nice - Hotel Sant Vicenç - Restaurant Club de Golf Aravell - Restaurant Masia d’ en Valenti - Hotel El Castell - Restaurant Llar de Foc

Les reserves i les inscripcions es poden fer a l’Oficina de Turisme de la Seu d’Urgell o a través de www.gastropirineus.com 11

ESPECIAL FIRA DE

Sant Andreu

ESPECIAL FIRA DE

“La fira es torna a ubicar al centre històric del poble”

“Enguany la fira es dedica a Antoni Baraut Cardona”

///////////////////////////////////////////////////////////////////////

A. SOLANS/M. PASCUAL · Organyà

La Fira de Sant Andreu repetirà, un any més, al centre històric d’Organyà després del bon resultat de l’edició de l’any passat. Volem mantenir el caliu que té el nostre carrer Major, i tot el casc antic, per acollir la nostra fira més tradicional i emblemàtica. Què us podem dir d’aquesta fira que no conegueu encara? Tothom recorda aquelles imatges històriques que donen fe de la importància que tenia i de la quantitat de ramaders d’arreu del Pirineu que, temporada rere temporada, es reunien a Organyà. L’any passat es recordava en aquestes mateixes pàgines de la revista VIURE ALS PIRINEUS que a l’Arxiu Nacional de París s’hi conserva un pergamí de l’any 1233 que deixa constància de l’existència del mercat d’Organyà. Aquesta és una fira única. A Organyà hi arribava persones de tot el país i la trobada abans podia durar un mes o dues o tres setmanes. De fet, tal i com ens expliquen els més grans, la fira s’allargava fins que els ramaders venien tot el bestiar i marxaven cap a casa. És una fira popular que del segle XIX i fins l’any 1936 va tenir els seus anys més esplendorosos; dècades durant les quals va ser la referència del món de la ramaderia al Pirineu. Evidentment, els temps han canviat i no podem resistir-nos als canvis però des d’Organyà sempre hem intentat mantenir l’esperit d’una fira que ens ha donat identitat com a poble. Us esperem a Organyà per ensenyar-vos tot el nostre patrimoni cultural, gastronòmic, esportiu i comercial. Molt bona fira a tothom! Celestino Vilà Betriu

A qui es dedica la fira enguany? La fira ramadera es dedica a Antoni Baraut Cardona, de la Borda d’Organyà, situada camí de Santa Fe. Ell i el seu fill Toni participen cada any i gràcies a la seva família podem fer el certamen a la plaça de les Homilies ja que ens deixen el prat del costat de la plaça.

Alcalde d’Organyà

Dissabte, 26 de novembre 9.00 hores. Obertura de la Fira

de 9 a 11 hores. Esmorzar popular, al carrer Major, amb els productes típics de firandà. 11.00 hores. Cercavila. 12.00 hores. Inauguració de la Fira, al carrer Major. Visita institucional. 12.30 hores. Actuacions diverses. Diumenge, 27 de novembre 9.00 hores. Obertura de la Fira

(artesania, vehicles, multisectorial, bestiar).

Eduard Vives

Regidor i segon tinent d’alcalde de l’ajuntament d’Organyà

(artesania, vehicles, multisectorial, bestiar).

Què suposa la fira de Sant Andreu per vosaltres? La nostra és una de les fires més antigues de Catalunya i de les principals d’Espanya. Avui els temps han canviat i la tradició s’ha adaptat als temps moderns. El fet de ser una de les últimes fires que es fa de l’any també és bo pel poble ja que és una fira de bestiar, artesania i multisectorial, i això fa que ens visiti més gent d’arreu del Pirineu i de tot Catalunya. En total, enguany hi ha un centenar de parades, tot i que cada any rebem més peticions, i també hi haurà unes 40 tanques expositores al certamen ramader. Quines novetats teniu? Començarem amb la batucada d’Oliana, farem el tradicional esmorzar popular al peu del carrer Major i durant el cap de setmana hi haurà diverses actuacions. Els productes artesanals estaran a la plaça de l’Esgésia i la fira multisectorial al carrer Santa Maria i carrers del centre històric. Als participants del certamen ramader els hi regalarem una esquetlla. També sortejarem un lot de productes locals i les butlletes es podran trobar al carrer Major, a la zona de bestiar o a l’oficina de Turisme.

Molt bona fira

Sant Andreu

Francesc Xavier Bastida Obach Av. Dr. Montanyà, 1, bxs. Organyà Tel. 973 38 20 51 Mòb. 647 740 756 fx@datibas.com

9.00 hores. Esmorzar dels participants al certamen ramader. 10.00 hores. Passejades en poni, a la zona de bestiar. 12.30 hores. Actuacions diverses. 13.00 hores. Lliurament de Trofeus del Certamen Ramader, cloenda de la Fira, i sorteig d’un Lot de productes d’Organyà*, a la zona de bestiar, de la plaça de les Homilies. *SORTEIG D’UN LOT DE PRODUCTES D’ORGANYÀ: Butlletes gratuïtes a les parades del carrer Major, a la sala de “les Homilies” i a la zona de bestiar. Un cop fet el sorteig, si no apareix la butlleta premiada, es tornarà a sortejar tot seguit. Durant els dos dies: ARTESANIA I MULTISECTORIAL: a les places de l’Església i Homilies; als carrers Santa Maria, Granada i Major. BESTIAR: cavalls de sella i de muntanya, vaques brunes i frisones, oví i cabrum, a la plaça Homilies (Espai Cal Sanadó). EXPOSICIÓ DE “Buggis”, a la carretera de Lleida (espai d’aparcament davant la plaça de les Homilies).

ESPECIAL FIRA DE

Sant Andreu

Records de la fira de Sant Andreu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ADELA VILANA · Organyà

om que s’atansa la fira del meu poble, la fira de Sant Andreu d’Organyà, voldria transmetre records i homenatjar tots aquells firaires i tractants que, amb els seus animals, venien a la fira i van contribuir a fer-la gran. A casa, des de ben petita he sentit a parlar d’aquella fira, amb nostàlgia i amb emoció. El meu avi ens havia explicat tantes anècdotes... i el meu pare en continua parlant, sobretot quan s’atansa, per Sant Andreu. La fira ens porta records, i amb ells retornen l’avi Pepi amb qui vaig conviure molts anys i el besavi Enric que m’hagués encantat conèixer. La meva generació hem sentit parlar d’aquella fira, però no hem tingut la sort de viure-la ja que actualment, no deixa de ser un mercat, més important i amb més afluència que l’habitual dels diumenges. Sóc de casa de pagès i filla de tractants de bestiar. Un ofici vocacional, que requereix intel·ligència i intuïció, per conèixer bé els animals de peu rodó i els animals de peu forcat. El meu besavi, el meu avi i el meu pare, han estat homes dedicats a aquest ofici. Primer el negoci era amb mules i cavalls i, més tard, amb vaques. Ells, i altres del Pirineu, l’han fet perdurar: un ofici que requereix bon tracte i bones paraules amb els pagesos d’aquestes contrades que, per cert, ja en queda pocs. La fira de Sant Andreu, cap a finals del 1940, va ser una de les fires de bestiar més important dels Pirineus. El meu avi m’explicava que hi venia gent d’arreu de la península, entre els quals hi havia molts aragonesos i valencians. Quan els germans Espar i Tressens parlen d’aquesta munió de firandants al seu llibre Coses d’Organyà d’ahir i d’avui, ho fan destacant aquesta important compareixença: “Venien compradors de terres properes i de terres llunyanes: de tot Catalunya, d’Aragó i de València principalment i també d’altres regions d’Espanya. Els firandants ho omplien tot: cases, cafès, quadres, el firal i els carrers, puix hi eren a milers”. La fira ocupava tot el poble, el portal de Sant Josep, les vores del Pont, el carrer de Santa Maria, la Plaça dels Arbres, la part on ara hi ha el camp de futbol i l’antiga fàbrica Taurus... i les eres eren plenes de bestiar. Les cases eren obertes i plenes d’hostes que s’allotjaven i eren ben rebuts per la gent del poble. Us imagineu tot un poble dedicat a la fira? Quants dies dedicaven a la seva preparació? Els esforços sumats feien

d’aquells dies, dies de convivència, de sopars vora el foc, de converses senzilles, d’intercanvi i d’amabilitat. Tal i com es descriu a Coses d’Organyà d’Ahir i d’Avui, els habitants de la vila, arranjaven les seves cases per fer-hi una bona rebuda: “Moltes cases dies abans blanquejaven. D’aquesta feina se n’encarregava gent de l’ofici de la mateixa vila, i també, del nostre record, un blanquejador italià que cada any passava pel mes de novembre que es deia César. Així en rebre els firandants, moltíssims d’ells clients fixes d’un any per l’altre, les cases presentaven millor aspecte”. Segons m’explicava el meu avi, casa meva, en aquella època, era un anar i venir de firandants, on acabaven de fer els tractes pertinents i on més d’un es quedava a dinar o a sopar, convidats pel meu besavi, l’Enric. També hi tenien cabuda una presència important de firandants d’ètnia gitana, amb qui el meu besavi tenia molt bona relació i feia molts tractes. L’avi m’explicava que el meu besavi era un home molt entès en animals de peu rodó. Ho sabia tot el poble i en Celestí Vilella ja ho explica en un article publicat a la revista núm.10 de Lo Banyut, titulat “Los Ciscots”, on també feia referència a altres tractants del poble: “Com a coneixedor del bestiar, l’Enric, que no era dels qui més parlava, amb un cop d’ull, ja s’adonava de les possibilitats que hi havia en cada cas i hi tenia un gran encert: quan ell s’havia mirat un cap de bestiar, a més a més de trobar les possibles tares, quan es trobava un pollí o un sobrany i, per tant havia de créixer més, ell ja en sabia les característiques: quina fora la talla d’aquella bèstia i el seu comportament futur, i podia aconsellar la seva compra o no”. A nivell econòmic devia ser una entrada de diners important, no només pel poble, per tota la comarca en general. A més de la compra i venda d’animals, també hi havia marxants com un oncle del meu avi matern, anomenat “el Panxo”, que segons m’explica la meva mare, venia ungüents per guarir ferides i llagues. També hi havia venedors ambulants, torronaires, xarlatans que venien tot tipus d’objectes. Segons Josep i Francesc Espar no hi ha cap document conegut que parli de la seva creació, però sí que n’hi ha, i de ben antics, que parlen de la seva existència, com un de l’any 1041 on ja se’n fa referència. Creuen que la fira i el mercat setmanal tenen el mateix origen i foren creats conjuntament. Actualment la fira de Sant Andreu és un mercat gran, on encara s’hi destina una zona per animals bovins i també s’hi pot contemplar algun animal de peu forcat. Tot, però, va canviant i segons diuen els avis i les àvies, “res és com abans...”. Són temps passats que han quedat presents en la memòria de gent gran, de molts que ja no hi són però que amb les seves paraules han transmès les vivències i la història d’allò que havien viscut i del que suposava per a ells. Vaig veure els ulls del meu avi brillar (ja fa uns anys que ens va deixar) quan m’explicava tot el que suposava la fira per a ell i per a tots els qui l’envoltaven i, per això, tenia moltes ganes de poder-ho explicar, encara que només siguin unes ratlles. Són paraules dedicades a ell, al meu besavi, i també al meu pare i a tots aquells, que en aquella època, feien possible tot allò que ara queda en el record o en el bagatge de cadascú. 15

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

DISSENYEM EL TEU MENÚ PER A LES FESTES DE NADAL al teu gust! A més d’un gran ventall d’embotits elaborats artesanalment per nosaltres, podràs trobar els plats típics de Nadal a un preu molt assequible: · Canelons de rostit o marisc · Tall rodó amb bolet · Pollastres de pagès · Brou de Nadal Si no vols quedar-te sense, vine a la nostra xarcuteria a encomanar-ho!

www.xarcuteriapageslaseu.blogspot.com

Llorenç Tomàs i costa, 74 · La Seu d’Urgell Tel. 973 360 850 · xarcupagesagusti@gmail.com

C/ Sant Jaume, 5 - Isona Tel 973 664 172

Cuina del Pallars al restaurant l’Hortet de Montardit de Baix La cuina del Pallars té cada dia més seguiment i prestigi. En aquest sentit, a Montardit de Baix (a dos quilòmetres de Sort, en direcció a la Pobla de Segur) hi trobem el Restaurant l’Hortet, un restaurant rústic amb llar de foc i un raconet adequat amb joguines per als més petits. Un establiment que ha estrenat gerència, de la mà del Victor i de l’Evelin. Aquesta parella són emprenedors que han apostat pel poble de Montardit de Baix per tal d’iniciar un projecte gastronòmic inspirat en l’entorn. Fan servei de restaurant tots els migdies, a excepció dels dilluns que fan festa.

Com a promoció d’obertura de l’Hortet fan un menú de 9,50 euros, amb tot inclòs, i els caps de setmana carta. Es fa cuina de la zona, tot acompanyat amb verdures a la brasa i amanides fetes amb productes de proximitat. També s’han de destacar els postres casolans fets a casa, flam, pastís, crema catalana... Servei de restaurant als migdies, i a les nits (reserva prèvia). Reserveu pels sopars dels divendres i dissabtes. Bon profit! Telèfon: 655 621 577 - 627 352 792 Correu: lacuina.cat@gmail.com

es de fa 6 anys la Taverna d’Organyà ens ofereix la cuina de la Irene feta amb productes locals. Una cuina creativa amb recpetes pròpies, i especialitats de la casa com els pinxos ‘morunos’ de carn de corder i de porc. El menú consta de 19 plats de primer, 22 de segon i té un preu de 8,95 euros, amb molta varietat en plats per als més petits de la casa. També hi trobareu molt bon cava, i una gran diversistat de tapes, truites, peix fregit, embotits artesans d’Organyà... Plats per prendre al local però també per emportar-se a casa. L’horari d’obertura és a les 9 del matí i està obert tot el dia fins ben entrada la nit.

Fins a les 6 de la tarda es pot menjar menú, i la resta de plats durant tot el dia. Organyà · Av. Santa Fe. Tel: 973 383 420

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

El Molí del Pau: oli verge extra de la Noguera

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

A Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol... Menú diari: 10,50 euros. Cap de setmana: 15,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 Local ampli i molt acollidor.

Nova botiga a la Pobla de Segur L’Eugènia, la propietària aposta per la venta de proximitat, oferint diversos productes locals, ecològics, i també gourmet. Al Rebost hi podreu trobar: Galetes del Pallars, fruits secs de la Vall d’Àger, oli i melmelades de la Vall de Barcedana, mel de Pobla i Gramuntill. Diversos embotits artesans com xolís d’Isona, girella de Pobla o llangonissa de Sentís. Varietat de formatges de Corroncui, Surp, Ossera, Almacelles, Albió, Basturs i Puigcerver; Iogurt d’Ainet, truites de Tavascan. Productes ecològics, sense gluten, vegans, llegums, cereals, tes, infusions naturals, herbes del Pàmies... I el celler amb vins ecològics, de proximitat, cerveses artesanes locals com la Ctretze i la Redorta i altres d’importació; licors coneguts com la ratafia dels Raiers o el Licor de Cassis, caves, champagnes...

grària Cal Pau és una empresa familiar dedicada a l’agricultura des de fa dues generacions, a la producció i la venta directa d’oli d’oliva verge extra sota la marca Molí del Pau. Situat en un dels antics molins de la població d’Os de Balaguer, avui en dia reformat i visitable, al Molí del Pau continuen l’antiga tradició de la producció d’oli d’oliva verge extra i, a més, ofereixen als visitants la possibilitat d’adquirir els productes que elaboren a la seva botiga, el Rebost dels Vilars. Al Molí del Pau fan tot el procés d’elaboració dels seus productes, des de la neteja i la mòlta de les olives i l’extracció de l’oli fins a l’emmagatzematge, l’envasat i la posterior venda, bé sigui a través de distribuïdors, directament a la seva botiga o a les fires artesanes d’arreu de Catalunya per a promocionar i vendre el nostre oli d’oliva verge extra.

La seva producció d’oli d’oliva extra verge és majoritàriament 100% arbequina, fet que dóna com a resultat un oli força afruitat i aromàtic. www.molidelpau.cat info@molidelpau.cat OS DE BALAGUER Tel: 973 43 80 98 · 635 479 694

ALIMENTS I CUINA DEL PIRINEU

Tradició formatgera a la vall d’Àssua amb La Peça d’Altron //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

La Peça d’Altron enguany fa 25 anys que elaboren formatges ar-

tesans. Els seus formatges són fets amb llet crua de vaca, elaborats a l’obrador propi i curats en una cava seguint el procés natural per tal que fermentin amb tot el temps del món. Així surt el Serrat, el formatge més conegut de la casa, premsat i sense forats de llarga curació. Igualment elaboren el tupí tradicional de la Vall d’Àssua i de curació llarga. I encara d’altres com el formatge tendre, el semicurat, el curat i vell, el fumat i el formatge en oli amb herbes aromàtiques.

Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com

Bar restaurant Terminus El Bar Restaurant Terminus, situat a l’entrada de Térmens, a tocar de la carretera C-13 que va a Lleida, és un establiment històric, que compta amb nova gerència. Si hi pareu hi trobareu una bona proposta d’esmorzars de forquilla, així com dinars i sopars casolans, amb l’especialitat en brases i plats tradicionals. Es tracta d’un establiment amb tradició local, com a punt de trobada d’amics i veïns del poble, però també viatjants que passen per la carretera i paren a menjar o, simplement, a fer el vermut o unes tapes.

El restaurant disposa de zona d’estacionament privat i una gran terrassa exterior. Una de les novetats d’enguany de l’establiment és l’organització de tot tipus de festes i celebracions familiars o amb amics. A més, els dissabtes i diumenges també s’hi pot trobar un ambient més festiu per als joves. Bar restaurant Terminus c/ carretera, 69 Térmens (La Noguera) Telèfon: 620 213 824

Última novetat de la col·lecció Petit Pirineu!

Senterada 627 606 919

daninature78@yahoo.es www.daninature.com

www.edicionssaloria.com 23

JUAN

650 65 51 96 973 36 00 04 JOAN CASANOVES

647 20 21 73

PROMOCIONS TARDOR-HIVERN:

Fem TAX FREE

· PER LA COMPRA D’UN MATALÀS PIKOLIN ET REGALEM UN EDREDÓ NÒRDIC · PER LA COMPRA D’UN MATALÀS DE MOTLLES ENSACADES VITACTIVO ET REGALEM UN ASPIRADOR PER A MATALASSOS I SOFÀS VALORAT EN 200 € · TENIM ELS SOFÀS D’EXPOSICIÓ AL 30% DE DESCOMPTE I recorda que oferim finançament fins a 12 mesos sense interessos

Regència d’Urgell 41, baixos · La Seu d’Urgell Tel. 973 350 861 · lacasadelmatalas@gmail.com 24

salut i benestar Si és natural, tot val! //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CARMEN PALMA · Especialista en teràpies naturals

dicacions. Un mateixa planta preparada amb fitoterapia i preparada homeopàticament tindrà unes utilitats i recomanacions similars, però els efectes secundaris d’una o d’atra manera són ben diferents. Un exemple molt clar és l’hipèric: un antiinflamatori natural molt efectiu i conegut, venut amb multitut de preparats naturals. Però ja sigui amb esència, gotes, pastilles, herbes, etc., té contraindicacions per a persones que pateixen d’estòmac, i/o amb problemes d’úlcera, i en alguns casos pot provocar fotosensibilització, és a dir, tornar la pell més sensible als raigs solars i que surtin taques a la pell. Aquests efectes secundaris no els tenim amb “l’hipericum” homeopàtic, a causa del seu procés d’elaboració, i a les dilucions homeopàtiques, l’efecte antiinflamatori és completament actiu, i els efectes secundaris i les contraindicacions són inexitents. Conèixer l’homeopatia és estimar-la.

Església de Sant Llorenç de Das. Foto: Josep Maria Costa

s un gran pas, parlant amb general que cada dia estem més concienciats d’aprofitar allò que la natura ens aporta, i escollir tractaments naturals per tractar malalties comunes com refredats, tos, al·lèrgies, restrenyiment, etc. Però encara hi ha un concepte molt confós per la majoria de la gent, i el títol ho expressa de manera molt clara. Si és natural, tot val. I lamentablement, no és així. La paraula “natural” ens dona a entendre un concepte erroni, de què no ens pot fer mal, i això no sempre es cumpleix.Si vol dir que prové de la natura, i que mitjançant un procés d’elaboració més o menys complicat, juntament amb les característiques del principi actiu, poden donar un producte final que sigui més o menys natural, però no mancat d’efectes secundaris. Aquest procés d’elaboració i aquests productes, sobretot els que es fan amb plantes, és el que anomenem fitoterapia. Una terapia natural molt efectiva, però també amb molts efectes secundaris que s’han de conèixer en funció de per a qui van destinats. És a dir, és fonamental individualitzar un tractament, per molt natural que sigui. Tots sabem que cap medicament o producte natural afecta a dues persones de la mateixa manera. Amb l’homeopatia, el procés d’elaboració respecta els principis actius i elimina els efectes secundaris i contrain-

Carmen Palma Llicenciada EN Homepatia, i diplomada en teràpies naturals.

RENOVACIÓ DE LA GRATUÏTAT DEL TÚNEL DEL CADÍ PER A RESIDENTS Volem recordar a tots els residents de Cerdanya beneficiaris de la gratuïtat del Túnel del Cadí tramitada el 2014, amb una vigència de tres anys, que a partir de l’1 de gener del 2017 caduca aquesta gratuïtat i que han de tornar a renovar-la. Per informar-vos de la data exacta de caducitat de la vostra gratuïtat i de la documentació requerida podeu accedir a la pàgina del Túnel del Cadí des de la web del Consell Comarcal de la Cerdanya: www.cerdanya. cat, adreçar-vos al Consell Comarcal de la Cerdanya (plaça del Rec, 5 de Puigcerdà) o al telèfon 972.884.884.

ROCAVIVA, més viva que mai //////////////////////////////////////////////////////////////////////// NÚRIA BOLTÀ · Músser

er unes hores, l’espai de ROCAVIVA va ser recorregut per 50 petits descobridors que, amb els seus esclats d’admiració, arran de les descobertes, van inundar de vida i d’alegria aquell laberint màgic en una jornada esplendorosa de finals d’octubre. En efecte, per primera vegada des de la seva obertura al públic, un grup escolar format per 50 nens i nenes de Cicle Inicial (1r i 2n) de l’escola Vedruna de Puigcerdà aquest octubre va visitar ROCAVIVA. Prèviament, s’havia avisat a l’artista i ànima de l’indret i s’havia demanat permís al propietari d’un prat per una breu acampada per esmorzar. Les mestres responsables d’ambdós cursos, la Roser i l’Anna, van fer un excel·lent treball de creació d’expectatives, previ a la visita in situ. Tenien molt clar que no es tractava de fer res de semblant a la típica excursió d’un dia a la muntanya, contemplant roques esculpides al mig d’un bosc, sinó que es tractava del fet d’aprofitar ROCAVIVA per a despertar tot tipus d’emocions i sensacions en els nens i nenes. Aquest era l’objectiu de la sortida que, pensem, també és l’objectiu d’aquest meravellós espai. Els alumnes sabien que era una visita especial i que ells serien uns visitants especials ja que els va entusiasmar la idea que la seva seria de les poques escoles que tot just començaven a visitar ROCAVIVA. La creació d’expectatives, després d’uns dies de treball a l’aula visionant vídeos i fent aflorar els coneixements previs que uns pocs alumnes en tenien per haver-ne sentit a parlar a casa seva, va donar el primer resultat després dels quasi 2 km que els nens i nenes van caminar des del lloc on van esmorzar, al capdamunt del poble de Músser (o Musa), en un bonic prat solejat, amb el Cadí com a teló de fons, fins arribar al sender d’entrada a ROCAVIVA. Ni un mot de protesta per la caminada, al contrari. Cada roc que observaven durant el trajecte d’enllaç, era estudiat per si portava algun missatge o dibuix. Finalment, una vegada iniciada la pujada cap a les feixes on descobririen les primeres roques treballades, els crits d’admiració van ser constants fins l’hora de marxar, a la tarda. Les roques van ser observades per davant i per darrere, tocades i acaronades

per aprehendre la seva energia o tan sols per copsar el seu tacte. Es van plantejar diverses hipòtesis sobre el possible significat de cada bloc de pedra treballat i, com en qualsevol treball creatiu, cadascú es va quedar amb el significat que més li complaïa. Havia quedat clar que ROCAVIVA transmetia màgia, llibertat, imaginació, respecte, alegria, fantasia, interpretació, dubte, evidència. El missatge “ROCAVIVAAVIVACOR” s’havia fet palès.

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat

Nutrició per dintre i per fora!

Vine a probar els nous tractaments de TRICODIETA i et convidem a probar els sucs bio de mango i taronja. L’alimentació també és un factor a tenir en compte per al nostre cabell.