Viures als Pirineus-Novembre 2014 by Plandora Continguts

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 153 · novembre 2014

www.viurealspirineus.cat

Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament

Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com

Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar el seu tractament

núm

153

opinió

06-07 actualitat www.viurealspirineus.cat núm: 153 · novembre 2014

09-12 història

34 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 La Seu d’Urgell

Fira Sant Andreu

14-15

16-17

ALT URGELL Montse Colell

territori i agricultura

LA CERDANYA Martha Briscellia DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL: L-701-702 Tel. 699 24 18 71

Fira de Tardor Salàs del Pallars

29 i 30 novembre Fira de Sant Andreu Organyà

portada

19-26

reportatge

benestar

30-34

viurealspirineus@yahoo.com L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

15 i 16 novembre

Especial biomassa

DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual

PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy

agenda

viure als pirineus

Les festes nadalenques ja són a tocar i el torró és un producte molt especial en aquesta època de l’any

novembre TREMP · Dia 1 · Fira del codony · Dia 9 · 29è Cros Intercomarcal de Tremp ·Dia 12 · Conferència: “Un tomb pel Pallars dels S. XVXVI” a càrrec de Josep Maria Bringué Portella · Dia 26 · Òpera: L’elisir d’amore (des de Londres)

SALÀS DE PALLARS · Dia 14 i 15 · Fira de tardor

LLÍVIA · Dia 1 i 2 · Welcome Winter Llívia. Organitza el Club d’esquí de Llívia i l’Ajuntament

VALL FOSCA · Dia 19 · 17:30h · Taller de lectura

LA POBLA DE SEGUR · De l’11 d’octubre al 2 de novembre I Biennal Iternacional d’Art. Escultura a l’espai públic

Distribuidora NUS KIN, liders mundials amb antienvelliment, busca particulars o centres de perruqueria i estetica que vulguin treballar amb els seus productes. cristinacardonavial@hotmail.com. Tel: 376-356141.

BELLVER DE CERDANYA · Dia 8 · a les 21:30h teatre “Catalans a la romana”, a càrrec del Grup Teatral Bellver. Al Centre Cívic Escoles

La castanya és una fruita seca d’alt valor energètic, rica en vitamines i baixa en greixos que ens pot ajudar a protegir-nos del fred de l’hivern.

Velles. També es farà el diumenge 16, a les 18 h. PUIGCERDÀ · Dia 15 i 16 · I Jornades d’estudis comarcals de Cerdanya · Museu Cerdà · Organitza el Grup de Recerca de Cerdanya LA SEU D’URGELL · De l’1 al 28 · Exposició d’olis d’Àngels Carbonell · Sala d’Exposicions La Cuina · Centre Cultural Les Monges

SORT · Dia 8 · Fira de Tardor TALARN · Dia 8 i 9 · Fira de Sant Martí

ALP · Dia 8 · Descoberta de l’entorn · 10h · Pàrquing Abrigall de Masella, activitat infantil

ES TRASPASSA Bar-Restaurant

al costat de la Crta. Lleida-Puigcerdà. En bon estat i bones condicions. Interessats trucar al tel. 639 73 94 26

Tot i que es tracta d’un aliment que tenim associat a la tardor, la seva temporada s’allarga fins a final de gener. Es tracta d’una fruita seca molt nutritiva que ens aporta hidrats de carboni complexos de llarga duració i, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern i poder rendir una bona estona.

A la tardor fulles, castanyes i cargols amb banyes

Forn Solar de Mont-Lluís //////////////////////////////////////////////////////////////////// NÚRIA BOLTÀ · Mont-Lluís

@DarkcVader Segueixo amb la feina de cada dia. Trobar feina. Diuen que s’esta recuperant el pais i una puta merda. #JoVullTreballarCollons @abelsutilo Si Panini saca una colección de Corruptos de España, el álbum tendría más páginas que el de la Liga. @elbaronrojo La ventaja para el PP es que en las próximas elecciones puede presentarse con el mismo programa que en las anteriores. @elbenegre Luis Enrique

Petits museus amb encant

A pagès...

proposa a Piqué i Alves que es facin voluntaris pel 9N, així no han de jugar!!! @elbaronrojo ¡Mira! ¡Un corrupto entrando en prisión! Rápido, pide un des… Uy, ya ha pagado la fianza. @apuente Están Arturo Fernández y Rodrigo Rato en un restaurante de lujo y tienen la típica discusión “pago yo” “no, ya pago yo”. Y al final pagas tú @parauladedona Si t’adorms acaronant un somni despertaràs amb un objectiu.

a pintoresca vila fortificada de Mont-Lluís, a l’Alta Cerdanya, amaga sorpreses interessants entre les seves poderoses muralles. Una d’elles és el senzill però interessant museu científic del Forn Solar que es començà a construir l’any 1947. El punt escollit va ser Mont-Lluís, poble de la solana que, com Font-Romeu, acapara unes condicions climatològiques que garanteixen una exposició solar anual extraordinària. Es tractava d’experimentar l’abast dels forns solars com a substituts de la fusta provinent de la tala de boscos, emprada per a escalfar i fer funcionar indústries i llars: a la dècada dels anys 50 del segle passat ja era patent la dramàtica desforestació que començava a avançar implacable i que comportaria un efecte desconegut fins aleshores. Aquell projecte inicial de recerca ara s’ha convertit en un centre de produccions industrials i artesanals que demostra que l’aprofitament dels raigs solars per a produir altes temperatures (mitjançant el joc de miralls reflectors) és un recurs de les anomenades energies renovables, no contaminant i que contribueix de manera eficaç a l’estalvi energètic. Però també s’ha convertit en un curiós, rural i interessant museu científic de visita altament recomanable per a grans i petits. S’hi accedeix per la botiga del propi museu farcida d’objectes, joguines i atuells que funcionen o han estat fabricats amb l’energia del mateix forn. Hi trobareu nombroses peces de ceràmica d’artesans de la zona que poden fer la cuita del fang en les instal· lacions del forn solar, o variades joguines que funcionen a través de la llum. El recorregut segueix cap un espai divertidament rústic on, a través d’un audiovisual, se’ns posa en antecedents. Seguidament, se surt al pati on es troben diversos aparells a través dels quals el guia mostra experiments de fosa de materials diversos gràcies a la concentració dels raigs solars de l’heliòstat, el gran panell compost de 567 miralls que representa una superfície reflectora de 141m2. i que es concentren en un altre gran panell parabòlic de 858 miralls situat just davant de l’anterior. 5

opinió Poques ovelles, pocs xiulets

ISIDRE DOMENJÓ ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

arià Cerqueda és un atent observador. És capaç de captar un petit detall, que a tothom hauria passat desapercebut, i treure’n una reflexió endreçada i carregada de sentit comú. Els seus articles són una invitació a pensar i a repensar el que ha estat i el que és el nostre entorn social. Uns quants d’aquests articles els va aplegar, ara fa 7 anys, a El gust (i les ganes) de ser pirinencs, un títol que ja revela per si sol la passió que sent per aquestes muntanyes, pels pobles i per la gent que hi viu. Justament amb aquest llibre va debutar el segell d’Edicions Salòria. I és també Salòria qui acaba de publicar la segona obra de Marià Cerqueda, que porta per títol Poques ovelles, pocs xiulets, i que ha il·lustrat José Hernández. El llibre va veure la llum aquest estiu i es va presentar en el millor lloc possible: la plaça de Vilanova de Banat. I en el millor dia que podia triar: el dissabte de la Festa Major. D’alguna manera, el llibre tornava al lloc d’on havia sortit. A Poques ovelles, pocs xiulets, Cerqueda recrea el viatge que el seu oncle Peret havia fet amb el ramat des de Vi-

lanova de Banat fins a Calonge. L’autor ressegueix, també a peu, les passes d’aquell pastor transhumant que havia après tot el que sabia de la mateixa vida, de l’observació, atenta i silenciosa, de la boira, dels núvols, de les plantes, del bestiar, de les persones… A llarg del llibre l’autor fa camí per senders marcats i camins improvisats,

per trams de pista de muntanya i també algun de carretera, es perd i es retroba, es mulla fins al moll dels ossos i s’acalora. Fa supo-supo amb diversos elements de la fauna del bosc i, pas a pas, va omplint la motxilla de vivències i d’anècdotes. Cerqueda ha fet un llibre exquisit. A cada pàgina, a cada paràgraf, en totes i cadascuna de les frases s’aprecia que és un llibre escrit amb la passió pròpia de qui s’enamora del camí que segueix, del paisatge, dels mercats, dels pobles que visita i de tot allò que l’atrau durant el viatge i les parades que va fent, per descansar, per fer un mos, per dormir o per conversar amb la gent. I aquesta passió la transmet al lector, el qual se sentirà captivat pel feix d’emocions que trobarà a cada revolt del camí de paraules que és aquesta obra. Tenim a les mans un llibre fresc, amb olor de bosc i de prat, amb gust de romaní i de matafaluga i de totes les herbes que tan bé coneixia el Peret, un heroi de la vida quotidiana a qui el seu nebot, Marià Cerqueda, ret homenatge en aquest llibre absolutament recomanable per a lectors amants dels fruits literaris més saborosos.

El savi Martí (2)

JOAN OBIOLS · Des de Setúria... ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

nalfabetisme sobre l’origen d’algunes coses? De quines? El Martí Boada contestava la pregunta de la Núria Navarro assegurant que l’home urbà “quan encén el llum de la tauleta, no ho relaciona amb l’embassament de Camarasa... Però després passa per Vic i es queda parat de la pudor, com si els porcs fossin els de Vic”. Quan la Núria Navarro va preguntar-li si la millor defensa és un atac, Boada ho va negar, i hi va afegir “molts tenen dues carreres i són molt ecologistes... I així que veuen les ovelles a la collada de Toses, recorden que van fer un curs d’edafologia i que la peülla de l’animal en aquelles terres és erosiva... Però esperen arribar a Martinet per men6

jar-se unes costelles”. Boada reivindicava un sector primari actiu i competitiu, perquè “cada pagès que tanca la barraca és un funcionari que s’ha de col·locar”. No era una cosa nova per a mi. Vaig recordar una jornada sobre desenvolupament rural a la qual vaig tenir la sort d’assistir a la ciutat francesa de Montpeller fa més de trenta anys. Un dels ponents va assegurar que per cada pagès que plegava s’ha-

Les gallines de Cal Timbalet Fenòmens meteorològics de Porteny estranys J OAN AIXÀS · Metge Cirurgià ENRIC QUÍLEZ · Informàtic //////////////////////////////////////////////////////////////////////

l final del camí dels xiprers que separa les rengleres dels ceps en dues meitats, al peu de la vinya, hi han instal·lat un tancat amb cinc o sis centenars de gallines. Abans d’arribar-hi, així com t’hi vas acostant, el guirigall del seu cloqueig ja t’avisa de la seva presència i, poc més endavant, ja perceps la seva flaire típica, ofendosa. Atenent les seves diverses races, estan separades en diferents departaments. Cada raça té les seves característiques pròpies. Les de raça autòctona ponen menys ous, més petits i tacats amb clapes fosques. En tenen menys exemplars, però se n’ha de tenir, diuen; per militància. Les gallines s’afanyen a picar a terra amb gran delectança i dedicació. La força de les fuetades del seus colls i dels secs impactes dels seus becs contra terra, contrasta amb la delicadesa de les seves passes, cada una de les quals va precedida per un suau obrir i tancar dels dits dels seus peus esperonats. Adés i ara, se’ls acosten els galls. Amb elegants lateralitzacions del seu tors a cada pas, fan ostentació del seu plomatge de color de foc, el qual es mostra gairebé perfecte, excepte en la zona de les seves cues, on la manca d’algunes plomes posen en evidència alguna baralla prèvia amb un altre mascle. Atenyen les femelles amb una mirada lasciva, d’aquell que pretén deixar clar el seu domini sense deixar lloc ni a un bri de dubte. Com si fos el presagi d’una imminent escomesa sexual. El seu posat és aliè al fet que la seva magnífica presència és efímera. Només depèn d’un raig d’aigua fortuït que els traeixi i els pugui deixar molls. Si això s’escau, perdran d’immediat tot el seu atractiu escènic.

///////////////////////////////////////////////////////////////////////

l’escola ens acostumen a ensenyar que els fenòmens meteorològics habituals tenen lloc a la capa més interna de l’atmosfera. Ens expliquen que és a la troposfera on es desenvolupen els núvols, les pluges, les nevades, etc. Però no és ben bé del tot cert que tots els fenòmens meteorològics es generen a la troposfera. Per exemple, tenim els núvols noctilluents, que són núvols de cristalls de gel que es poden veure ocasionalment després que es pongui el sol, brillant a començament de la nit i que es desenvolupen a l’estratosfera i també més amunt, sense que se sàpiga encara ben bé quin és el mecanisme que els provoca i els activa. D’altra banda, també tenim fenòmens elèctrics que duren microsegons, associats a tempestes, que tenen lloc a l’estratosfera i més amunt, com els goblins o sprites (follets), i que encara s’estan estudiant per la seva raresa. A més, a més, n’hi ha de molts tipus, formes i fins i tot colors i possiblement estiguin formats per corrents de plasma.

via de contractar cinc funcionaris. La frase i la dada van quedar enregistrades a la meva memòria. Al final de l’entrevista, el científic de Sant Celoni demanava que es posessin mitjans per fixar població a la terra, que s’evités que els joves marxessin i rematava la seva opinió dient que “en països competitius, com els Estats Units, el sector està molt atès i cuidat. El ramader de Montana té la mateixa dignitat que el metge de Nova York”. Com aquí? Què ens impedeix tenir la mateixa mirada que els americans i considerar les diferents professions imprescindibles i complementàries? Sovint, ens mirem massa els uns als altres pel damunt de l’espatlla. 7

actualitat Xavier Porta: “La crisi econòmica ha fet canviar les prioritats dels nostres ajuntaments”

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// M. PASCUAL · Bellver de Cerdanya

’alcalde de Bellver de Cerdanya, Xavier Porta, desgrana en aquesta entrevista a VIURE ALS PIRINEUS alguns dels projectes del seu consistori i explica com la crisi ha afectat la gestió pública local. Com afecta la crisi als ajuntaments del Pirineu? A uns més que a uns altres però penso que ens afecta a tots. Per posar un exemple, el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya encara està per aprovar i això comporta manca de diners per a tots els ajuntaments: en el nostre cas teníem dues subvencions per a nuclis agregats i ara no tenim ni això. Tanmateix el fet de no atendre des d’altres administracions temes socials de gran importància ens ha obligat a canviar les prioritats i adaptar-nos a les noves demandes. En l’anterior legislatura vam fer un esforç considerable en obres i infraestructures per a tot el municipi. Ara, en canvi, hem de destinar més recursos a temes socials com el transport escolar, ajuts per a llibres, ajuts a entitats, etc... …És la nova batalla dels alcaldes. És evident que els que estem en contacte amb la població, i els responsables més directes en som nosaltres, alcaldes i regidors, tenim la responsabilitat d’ajudar les capes més necessitades. Ens adaptem al que ens demana la societat i per aquest motiu hem de destinar més diners a temes socials i no tants com voldríem a obres. No ens podem deixar perdre les escoles, són fonamentals per als nostres pobles, ni la sanitat, ni els serveis socials. Personalment ara dono prioritat a això però, al mateix temps, els projectes i les obres segueixen. Quin és el secret de la gestió municipal a Bellver? No hi cap secret. El que sí hi ha és feina. Nosaltres hem procurat

administrar correctament els recursos que tenim de forma rigorosa i austera. Hem intentat ser responsables i seriosos amb els càrrecs pels quals hem estat escollits. Actualment, quines obres teniu en marxa? Com a més rellevants hem iniciat la primera fase de peatonització del Barri Vell de Bellver que inclou la construcció d’un ascensor, la substitució de l’enllumenat de tot el Barri Vell i l’arranjament de la plaça Bécquer. També estem fent, entre d’altres, el dipòsit d’aigua de Nas. Enguany s’han fet obres com la pavimentació del camí de les Basses de Gallissà juntament amb els veïns i la millora interior d’aquest espai, la pavimentació del carrer Pere Elías, la finalització de l’entubament de la sèquia en el seu tram de la Baga de Baltarga, recuperant el camí de Sant Jaume, l’ampliació del Tanatori, el porxo de la llar d’infants; sense deixar de banda un tema bàsic com és l’adquisició dels terrenys per a la futura ampliació de la Residència d’Avis. Culturalment

hem mantingut la totalitat de festes, actes i fires, amb especial èmfasi en el festival Trama o l’organització conjunta amb Bagà i Alp de la Ultra Pirineus. Quin projecte de futur destacaries? Amb l’adquisició dels terrenys al costat de la Residència d’Avis volem iniciar l’ampliació d’aquest equipament amb 20 places més que se sumaran a les 30 que ara ja tenim i que sempre estan plenes. Hi farem apartaments tutelats per a la gent gran i també amb aquesta obra volem que es puguin complementar les tasques de rehabilitació i fisioteràpia entre Puigcerdà i Bellver. Hem de fer tot el possible per intentar millorar la qualitat de vida de tothom i apropar al poble tots els serveis necessaris per tal que aquesta millora sigui una realitat. També volem iniciar els treballs d’arranjament del carrer Sant Roc, el carrer Major de Éller i l’ajardinament del Passeig del Pla de Tomet així com a la primavera asfaltar la carretera de Cortàs a Éller. 9

actualitat La Mútua a la fira de la Seu

12 anys de la Fira Boletus

///////////////////////////////////////////////////////////////////// M. COLELL ·La Seu d’Urgell

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Isona

a Mútua Comarcal va participar, com cada any, a l’espai d’entitats de la Fira de Sant Ermengol que es va celebrar a la Seu d’Urgell el tercer cap de setmana d’octubre. L’alcalde de la ciutat, Albert Batalla, va visitar l’estand de la fira i es interessar per la publicació de l’entitat que ja ha arribat a la desena edició.

l passat diumenge 26 d’octubre es va celebrar a Isona la 12ena edició de “Boletus”, la Fira del Bolet d’Isona. L’abundància de bolets als boscos del Pallars Jussà les darreres setmanes va animar un certamen que se celebra pels carrers d’Isona, i, sobretot, per la Plaça Bisbe Badia on s’hi van dur a terme diverses activitats gastronòmiques, lúdiques i culturals.

actualitat

història

Porté presenta una temporada plena de novetats

Tocar de peus a terra

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////// M. BRISCELIA ·Porté Puymorens

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CLIMENT MIRÓ I TUSET

’estació d’esquí de Porté Puymorens ja té a punt una temporada plena de novetats. Així, les dues principals apostes de l’estació cerdana per aquesta temporada són el nou telecadira de l’Estagnol de 4 places i un mirador voladís a la zona de Fontfrède. Però, a més, també cal destacar que aquesta temporada s’obren dues noves pistes a la part baixa del complex; es reobren les antigues taquilles de venda de forfets a les oficines que l’estació té a Porté; es posa en funcionament el remuntador baby dels Soldats; s’habilita un mirador panoràmic a 2.500 metres a la zona de la Mine que s’ha batejat amb el nom de “La Porta de l’Oceà”; es crea un nou espai lúdic a tocar de la sortida del nou telecadira de l’Estagnol i es millora l’accés viari a l’àrea de la Vignole, entre altres millores. I, amb tot plegat, i com a darrer aspecte a tenir en compte de la temporada, es mantenen les tarifes de la campanya anterior. Telecadira de 4 places a l’Estagnol El nou telecadira era una de les prioritats de Porté perquè garanteix l’accés dels esquiadors al complex hivernal de forma ràpida i àgil i sense necessitat que els usuaris hagin de pujar al pàrquing de la Vignole, guanyant temps i comoditat. El nou telecadira dóna més i millors garanties d’accés a les pistes de l’estació. Només cal recordar que, en algunes ocasions, l’acumulació de la neu fa difícil la circulació viària en els últims quilòmetres de la carretera, des de Porté al coll de Puymorens. El director de l’estació de Porté-Puymorens, Eric Charre, ha reconegut que aquest projecte “ha estat sempre sobre la taula. Era, des que vaig assumir aquesta responsabilitat, una de les prioritats que ens vam fixar”.

Paquets turístics a la Ribagorça

El Puigcerdà juga a Europa

////////////////////////////////////////////////////////////////////// /// REDACCIÓ · Boí Taüll

/////////////////////////////////////////////////////////////////// M. BRISCELIA · Puigcerdà

l Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i l’empresa Boí Taüll Resort han arribat a un acord per als preus dels forfets de l’estació corresponents a la temporada 2014/2015. El preu és de 175€ per als adults empadronats a la comarca abans del 31/12/2014 i de 140€ pels estudiants que estiguin matriculats en un centre d’ensenyament de la comarca. D’altra banda, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça també ha tancat un acord perquè els establiments turístics de la comarca puguin accedir a forfets de l’estació per crear així paquets turístics amb el forfet i potenciar la comercialització dels forfets de temporada. 12

l 1673 els sabaters urgellencs ja estaven agrupats sota d’advocació del seu patró, Sant Marc. Avui, els sabaters, conjuntament amb familiars i membres d’altres oficis relacionats amb el treball amb la pell adobada, surten a la processó de Divendres Sant acompanyant el pas de l’Assotament. Fent un repàs a les matrícules industrials de la Seu, conservades a l’Arxiu Comarcal, hem trobat que Josep Viñals Rafel tenia l’any 1880 el seu taller de fabricació de sabates al carrer de la Roda. Dot Fenés Jaqueti el tenia als baixos de casa seva, al carrer Major, cantonada amb el carrer de Na Panistrera, a l’actual botiga del Morgó. Entre el 1880 i el 1887 també hi trobem Joan Moles, que treballava al carrer de la Unió; Pau Nuet, que ho feia al carrer de Sant Josep de Calassanç, i Isidro Lluch, al dels Jueus. Aquests tres sabaters surten agrupats a la matrícula industrial del 1891 en un únic taller, ubicat al carrer de la Unió, on treballava tradicionalment un d’ells, Joan Moles. A partir del 1887, Domingo Rodríguez fabricava sabates al carrer de Mina, l’actual de Sant Josep de Calassanç. A partir del 1903, en aquest carrer hi treballava Alfons Calvet. Dot Lluch Alvinyà ja feia sabates el 1889 al carrer Major. Més endavant es

va traslladar al carrer de la Perdiu, on hi va exercir l’ofici una colla d’anys. Isidre Llangort Viladomat, fill d’Arsèguel, ja treballava el 1880 al seu taller del carrer dels Jueus, on anys més tard hi hagué la sastreria Canals. Un dels seus fills, Peregrí, va ser un destacat polític catalanista. Un altre fill, Salvador, continuà amb el negoci uns anys. Després van prendre el relleu del negoci la seva filla Rosa i el seu gendre Marcel·lí Rodríguez al carrer de Sant Josep de Calassanç. El negoci va continuar de la mà del fill d’ambdós, Josep Rodríguez Llangort, el qual va compartimentar la venda i reparació de calçat amb un estanc. A principis del segle XX, quan parlem de sabaters, ens referim a artesans que fan sabates, i no a reparadors de calçat. La industrialització va comportar la progressiva desaparició d’aquests artesans, els quals s’hagueren d’especialitzar en la venda i en el reparat de calçat fabricat. L’any 1914, Domingo Surroca i Bonaventura Mas

venien sabates fabricades. Poc a poc, els sabaters passaren de fer a vendre sabates. Aquest és el cas del sabater Victoriano Ribot, que va obrir el 1927 una botiga al carrer Major, als coberts. En aquell any, els Llangort

també van transformar el seu negoci artesà per un de venda de calçat. En aquesta llista de botigues de sabates, de sabateries, hi hem d’afegir el 1934 a Josep Santacreu i a Ramon Ramón Farràs Besolí, amb comerços al carrer Major. Al carrer dels Jueus hi havia també la sabateria Rodríguez. No ens podem oblidar els Calçats Sílvia dels carrer dels Canonges. Segons ens han informat uns padrins de la Seu, com a sabaters que es dedicaven a la reparació de calçat després de la Guerra, hi trobem Manel Ribes, del cal Clau de la Coixa, al carrer de Capdevila; Miquel Hernández; el Titet; Ventura Ubach, al carrer de les Eres; el Ponts, també al carrer de les Eres; el Quevedo, que vingué de Ciutat provinent de Castellbò, amb un taller al darrere de l’Hotel Mundial; i el Bernadó, al passatge del Quarter. A la sabateria de Cal Tàpies, al carrer dels Jueus, també es dedicaven a la reparació de calçat. Aquesta sabateria té els origens en un negoci d’espardenyeria, del qual en parlarem al proper article. Nota: en l’article del mes passat em vaig oblidar de mencionar el sastre Iscla del carrer Major.

’equip d’hoquei del Club Gel de Puigcerdà va disputar el cap de setmana del 26 al 28 de setembre la primera ronda del grup A (sènior) de la Continental Cup 2015 a Sofia (Bulgària). L’equip, format per 16 jugadors, va aconseguir els següents resultats: van guanyar 5 a 1 a l’equip de Belgrat, 20 a1 a l’equip de Turquia i, finalment, van perdre davant els favorits del CSK de Sofia per 2 gols a 3. El resultat de la competició va ser valorat com a molt positiu tant per part dels entrenadors i dels jugadors com de la presidenta del club, Teresa Llorens. Participar en aquesta copa va ser una oportunitat inesperada que el Puigcerdà ha sabut aprofitar. 13

Fira de Sant Andreu “Volem conservar l’encant d’una fira tradicional” //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. SOLANS/M. PASCUAL · Organyà

La Fira de Sant Andreu és la nostra fira més tradicional i entranyable, i ens agrada que així sigui. Les imatges històriques que es conserven d’aquesta fira donen fe de la importància que tenia i de la quantitat de ramaders d’arreu del Pirineu que reunia. A l’Arxiu Nacional de París s’hi conserva un pergamí de l’any 1233 que deixa constància de l’existència del mercat d’Organyà. A Organyà hi arribava persones de tot el país i, tal i com ens expliquen la gent més gran, aquesta fira (que avui és de dos dies) abans podia durar un mes o dues o tres setmanes. De fet, durava fins que els ramaders venien tot el bestiar. És una fira popular que del segle XIX i fins l’any 1936 va tenir els seus anys més esplendorosos; dècades durant les quals va ser la referència del món de la ramaderia al Pirineu. Evidentment els temps han canviat i no podem resistir-nos als canvis però des d’Organyà sempre hem intentat mantenir l’esperit d’una fira que ens ha configurat com a poble actiu, treballador i acollidor. Però amb aquest esperit també inquiet i renovador, em fa gràcia destacar una de les novetats d’enguany: és la representació pels carrers de la vila d’”Els vells papers de Miret i Sans”, una interpretació divertida i entenedora que ens explica aquella troballa d’uns documents, les Homilies d’Organyà, que Miret i Sans va fer a la rectoria d’Organyà. Uns vells papers que resultarien ser el document literari més antic en llengua catalana. Us esperem per mostrar-vos tot el nostre patrimoni! Antoni Fiol Alcalde d’Organyà

“Enguany la fira es dedica al Ramon Pascuet Vilaginés” /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. SOLANS/M. PASCUAL · Organyà

Què representa la fira de Sant Andreu per Organyà? És una fira que aviat serà mil·lenària, que havia estat i és molt important ja que va ser una de les primeres fires de Catalunya i de les principals d’Espanya. Avui els temps han canviat i la tradició s’ha adaptat als temps moderns. El fet de ser una de les últimes fires que es fa de l’any també és bo pel poble ja que és una fira de bestiar, artesania i multisectorial, i això fa que ens visiti més gent d’arreu del Pirineu i de tot Catalunya. En total, enguany hi ha més de 100 parades i cada cop tenim més demanda de firaires que volen ser presents a la fira. Quines novetats destacaríeu de l’edició d’enguany? En primer lloc m’agradaria explicar que, per qüestions d’espai i per obligacions de la normativa, s’ha hagut de desplaçar una part de la fira a un lloc amb més espai que hem procurat que fos el més a prop possible del centre del poble. D’altra banda, sempre intentem recuperar tradicions antigues, i portar novetats a la fira. En aquest sentit, de l’edició d’enguany destacaria que es faran unes passejades familiars en ruc català (on els guies són els mateixos pares) i que durant l’esmorzar popular es farà un tast de vedella ecològica del Pirineu. Així mateix, fa dos anys vam recuperar el tradicional joc de cartes “LO CATXO” que feien els antics firandants, que es basa en regalar uns lots de torrons a aquells que tinguin una carta igual a l’escollida. És un joc tradicional del Pirineu. A qui es dedica la fira i per què? El certament ramader de la fira es dedica cada any a una persona diferent. Aquest cop es dedica al Ramon Pascuet Vilaginés de Cal Sanadó, un ramader de tota la vida, que també va ser alcalde d’Organyà i que sempre ha col·laborat amb la fira, juntament amb el seu fill Pere que encara avui hi participa venent cavalls i poltres. Eduard Vives Regidor de la Fira de Sant Andreu d’Organyà 14

especial biomassa La biomassa: un combustible ecològic i econòmic //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// VÍCTOR GARCIA · Assessor energètic

a biomassa és un combustible d’origen forestal que, en diferents formats, va destinat a la producció d’energia tèrmica –calefacció i aigua calenta– mitjançant la combustió en calderes, estufes o xemeneies. Els preus del petroli i de l’electricitat (així com la recerca de major eficiència i menys contaminació) han fet que la biomassa tingui cada cop més acceptació a les comarques pirinenques. Però per què canviar a la biomassa? Sempre i quan disposem d’espai i d’un subministre constant de biomassa, les calderes d’estella, de llenya o de pèl·lets són la solució més econòmica respecte l’electricitat o el gasoil. En zones amb més de 5 mesos de temporada de calefacció, les noves

instal·lacions de biomassa es poden amortitzar en un temps molt curt, a més d’ajudar al nostre entorn i a tenir cura dels nostres boscos per la bona gestió forestal. Quina és la millor biomassa? Dels diferents formats, el més econòmic és la llenya amb una humitat inferior al 30%. Les calderes i xemeneies de llenya avui en dia tenen rendiments superiors al 80% i poden aportar confort a tota la vivenda o edifici. Després tenim

lacions. El segell de qualitat EN PLUS A1 és la certificació europea per un pèl·let de qualitat que ens pot estalviar molts problemes tècnics. Estufes i calderes Actualment hi ha en el mercat molts fabricants i models d’estufes i calderes diferents que funcionen amb biomassa, però les que tenen més acceptació són les que el combustible es el pèl·let o el combinat d’estella, llenya i pèl·let. D’estufes de pèl·let n’hi ha de pe-

tites per escalfar un local, diversos locals o una vivenda. Podem trobar estufes amb potències entre 3 i 20Kw. També hi ha termoestufes, que a més de donar aire calent allà on estan instal·lades i donar un valor estètic a l’espai, donen escalfor a un circuit hidràulic, com si d’una caldera convencional es tractés. També hi ha les calderes amb potències que van des de 10 fins 400kw, vàlides per un hotel, un edifici de vivendes o una nau industrial.

l’estella, soca d’arbre triturada en diferents mides i amb més poder calorífic que la llenya, recomanable per consums elevats i per llocs on hi ha espai suficient i protegit de la intempèrie. I, per últim, té molt bona acollida el pèl·let, biomassa triturada, assecada i compactada. Es pot fer servir en estufes d’aire, estufes d’aigua i calderes de totes les mides. El pèl·let és més net, ocupa menys i permet la total automatització de les instal·

territori i agricultura Lo Gormand, iogurt artesà amb el sabor d’abans /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMELIA CAMPOY · Esterri d’Àneu

ls iogurts Lo Gormand, fets a les Vall d’Àneu, estan elaborats de forma artesanal amb llet natural de vaca del Pallars i amb l’excel·lència pròpia que requereix un producte de primera qualitat. Són iogurts que es fan seguint el mateix receptari dels que es feien tradicionalment a les comarques d’alta muntanya i que conserven aquell sabor autèntic que tenien els iogurts que feien les nostres àvies i les nostres mares. Actualment a Lo Gormand es fan dues esplèndides varietats de iogurts: el Iogurt Ferm de llet de vaca i el Iogurt amb mermelada. Fets al 100% a les Vall d’Àneu, aposten per un mercat de proximitat i es poden trobar a totes les botigues de productes artesans del Pirineu: evidentment, s’elaboren sense colorants ni conservants i la producció es limitada i sostenible. La filosofia dels productes Lo Gormand està vinculada estretament a la terra, a la producció agrària local, al seu territori i a l’economia artesana i familiar arrelada a les Valls d’Àneu. L’obrador és petit i està situat en una antiga era

d’ús agrícola i ramader de l’avi Andreu de Casa Mano. En aquest context, en el bell mig de les Valls d’Àneu, entre el Parc Nacional d’Aigües Tortes i l’Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, s’hi fan aquests productes que, a mesura que hom els descobreix, guanyen consumidors. Als impulsors d’aquesta iniciativa alimentària els agrada explicar que la seva aposta vol reforçar l’economia local del seu poble i del seu territori més proper a partir de l’elaboració d’un producte artesanal que ha de ser necessàriament de primera qualitat, igual que ho és el seu entorn.

territori i agricultura Refugi Gall Fer a la Vall Ferrera //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Alins

l refugi gall fer situat a la Vall Ferrera, a 1700 m d’alçada, és un punt de trobada entre nombrosos itineraris de senderisme com les Rutes del Ferro que us transportaran uns segles enrere per viure d’aprop l’extracció minera del mineral de ferro. O bé la Ruta de la Serra d’Erta que us transportarà a les trinxeres amagades pel bosc que es van construir durant la guerra civil pel bàndol republicà. També durant l’hivern obren les pistes d’esquí de fons del Bosc de Virós amb un recorregut de 25 km de pistes traçades, diverses rutes amb raquetes de neu i aquest any obren, per primer cop, una ruta d’esquí de muntanya per fer el pic del Cubil i la Màniga. Al refugi disposen de material de lloguer d’esquí, raquetes i trineus. El Bosc de Virós és un lloc de recollida de bolets, famós per la seva gran diversitat d’espècies. Un bon lloc per l’observació d’aus així com dels estels. El refugi disposa d’instal·lacions per allotjar a 40 persones, un bon tracte amb menjar casolà, i els guar-

des per informar de qualsevol itinerari. També hi ha espai de jocs per nens tant a l’interior com a l’exterior. El Marc i la Zulai compaginen aquesta activitat amb l’elaboració de sabons, cosmètica i remeis naturals: sabons amb oli d’oliva tera-

pèutics que s’avenen a tot tipus de pell, idonis per a guarir possibles irritacions o transtors, ungüents pel dolor o per les feridetes dels més xics, cremes facials, xampús o gels biodegradables, oli de cop, àrnica, etc... Productes naturals elaborats amb cura.

Refugi Gall Fer info@refugigallfer.com Bosc de viros · Alins www.refugigallfer.com www.essenciadelaterra.com

territori i agricultura Era d’en Balust: tot preparat per la Fira de Salàs de Pallars //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Salàs de Pallars

ls dies 15 i 16 de novembre a Salàs de Pallars es fa el VII Concurs Nacional de Cavall Pirinec Català i la X Diada de Rememoració de la Fira de Salàs, una cita destacada en el calendari de fires pirinenques. En motiu d’aquesta rememoració, durant tot el mes de novembre, i especialment els dies de fira, a l’Era d’en Bastust ofereixen el Menú de Fira amb escudella, amanida de tardor i bacallà amb espinacs a la catalana, plats típics servits de la terra. Salàs de Pallars és un poble pallarès amb encant, ple de racons que et transporten a altres temps on la vida és feia al carrer, al camp i a les eres. Allà hi trobem l’Era d’en Bastust, un barrestaurant situat, precisament, en una antiga era de pagès restaurada. Un lloc per passar una bona estona i disfrutar de la companyia que fa la llar de foc, de les pedres, de les plantes i de la història que l’envolta. Hi podem trobar una àmplia oferta gastronòmica, que no oblida les arrels pallareses i alhora és creativa i diferent.

Als migdies ofereixen un ampli menú casolà i elaborat. També disposen d’una extensa carta amb plats per a tots els gustos: torrades fredes i calentes, entrepans calents i hamburgueses que no deixen indiferent a ningú, pizzes, amanides, carns a la brasa i tapes que van des de les populars patates braves fins a uns pecats dolços de foie. Els vegetarians poden trobar varietat amb plats pensats per a ells, així com els celíacs. Telèfon: 973 676227 facebook.com/leradenbalust leradenbalust@gmail.com

territori i agricultura Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

gulló és un indret encara molt desconegut de la vall del Montsec. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa. Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avantpassats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any. Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 persones; i també de Cal Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4 places de capacitat i adherida a casa Ros.

nyades.

Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Observació de l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-re-

bei. Un espai ideal per al senderisme, btt, esports d’aventura, parapent, ala delta, escalada i espeologia. Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesana: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapi-

Casa Ros i Cal Selmo Josep Mirada Tel. 659 287 063 973 455 138 info@casaros.es

territori i agricultura El Molí del Pau: la qualitat dels que s’estimen la terra //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

la Noguera Alta, terra de cereals i fruiters de secà, i de paisatges nobles, va néixer ja fa 30 anys l’empresa alimentària El Molí del Pau. A partir d’una tradició pagesa, es va iniciar una activitat artesana amb l’objectiu de vendre la producció pròpia inicialment en l’àmbit més local. Així va ser com aquesta família pagesa de terres de secà van començar a elaborar i vendre el seu oli, 100% natural, exquisit, d’una qualitat excepcional, un oli que tñe el gust de la terra i que està fet a partir de les olives arbequines de les seves plantacions i d’altres varietats, com el verdiell en un 15% i el sarrut en un 5% que donen el resultat d’un oli verdós, gust afruitat e intens i més dolç al passar el temps. El Molí del Pau i el Rebost Els Vilars estan units i, precisament,

en aquest establiment s’hi poden trobar tots els productes artesans del Molí del Pau, així com diferents productes d’artesans de tota Catalunya. També podreu trobar-los directament al molí o en fires de productes artesanals a Sort, Vilanova de Meià, la Seu d’Urgell (van estar, com cada any, amb els seus clients a la Fira de Sant Ermengol) i la de Sant Andreu d’Organya els dies 29 i 30 d’aquest mes de novembre. També fan lots i cistelles de Nadal, cistelles artesanals, detalls de festes, etc... www.molidelpau.cat info@molidelpau.cat info@rebostelsvilars.cat OS DE BALAGUER 973 43 80 98 · M. 635 479 694

Anem a la fruiteria Pallars Fruites d’Esterri d’Àneu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Esterri d’Àneu

l mateix poble d’Esterri d’Àneu hi tenim la fruiteria Pallars Fruites on hi podem trobar una àmplia varietat de fruites, begudes, fruits secs i productes de consum familiar relacionats amb una dieta saludable i natural. Si hi aneu us atendrà molt amablement l’Elisabeth que us recomanarà els millors productes i us informarà sobre tot allò que vulgueu saber de les seves fruites i verdures. A banda de les fruites i verdures que l’Elisabeth té sempre a punt, a Pallars Fruites també hi podreu trobar idees i elements pensats per a decorar la vostra taula amb tota mena de fruits: pomes, peres, mandarines, castanyes, carbasses. mandarines, magranes , caquis, patates, cols, etc. Fem la llista i anem-hi! Pallars Fruites C. Major, 42 Baixos Tel. 646 803 643 Esterri d’Àneu 26

reportatge L’interiorisme més accessible //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MONTSE COLELL · La Seu d’Urgell

rgell Navarro és interiorista, viu a la Seu i aquest fet li plantejava alguns dubtes sobre l’acollida de la seva professió. Després de 6 anys ha aconseguit fer-se un lloc al sector, ha desenvolupat projectes d’interiorisme com, per exemple, el saló de bellesa Stil Grup, el tanatòri Les Magnòlies, la botiga de roba i complements per a la dona La Farola, l’estudi de Viure als Pirineus, Creativa i Pbx, la sala Blava del restaurant Arbeletxe, la Floristeria Rosamont i la botiga Aubèrria, entre d’altres. Aquests són una mostra del seu treball en locals comercials on destaca la cura dels detalls, la funcionalitat, l’originalitat i l’autenticitat. A banda, també hi ha la vessant del client particular que busca per casa seva un caràcter especial. La Urgell té una feina força desconeguda que consisteix en reformes integrals, adaptacions d’espai, decoració, aparadorisme, pintura artística, estilisme, disseny de mobiliari... La seva tasca s’adapta a buscar el millor resultat al pressupost del client. En aquest sentit, ens explica que “com a interiorista, tot i que tinc una línia personal, la meva feina consisteix en fer realitat les il·lusions del client adaptant-me i donant suport i idees”.

benestar Què li passa al meu fill quan arribo de la feina? ///////////////////////////////////////////////////////////////////// ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

avant la demanda de les mares a aquesta qüestió, centrarem aquest article amb la relació mare-fill i el vincle que s’estableix entre ells. El vincle afectiu és la relació emocional especial que s’estableix entre el nen i la persona que el cria o en té cura. Els vincles no només s’estableixen amb la mare, sinó que també es poden crear amb la figura paternal, familiars directes o amb altres persones properes al nen (educadors, mestres, etc...). La fase prèvia al vincle afectiu se situa des del moment del naixement a les sis primeres setmanes. A través del somriure i el plor el nadó busca el contacte amb la mare. Prefereix la seva veu a la d’altres adults. Dels 6 als 8 mesos es quan es forma el vincle afectiu. El nen respon a la mare, somriu, i la segueix amb la mirada i no mostra ansietat davant la separació de la mare. Dels 6-8 mesos als 18-24 mesos és l’etapa en què el vincle és més fort, és en aquests moments on apareixen els sentiments d’ansietat i ràbia si la mare desapareix. Totes les conductes que es manifesten en aquesta fase tenen com a objectiu cridar-li l’atenció. Aquesta etapa acostuma a coincidir amb la incorporació dels nens a les guarderies i alguns d’ells poden viure aquest canvi amb certa angoixa. Els primers dies poden significar un veritable suplici per part del nen i també de la mare. El nen passa de ser el protagonista a ser un més dins d’un col lectiu i això li pot generar cert neguit. Les reaccions en aquesta franja d’edat, davant separacions llargues i repetides (és a dir, quan la mare torna del treball o altres) poden ser les següents: mostrar conductes evitant, ignorar-la, negant-li la salutació i la mirada, penjar-se d’ella com una paparra i exigir constant atenció, plorar, cridar o fins i tot mostrar-se agressius. És important que els pares comprenguin i reconeguin que aquestes conductes disruptives són normals. No s’ho han de pendre com alguna cosa personal. No està enfadat contra vostè; està enfadat per la seva absència. Enfadar-se amb ell no es la solució, preneu-lo en braços, doneu-li petons, jugueu amb ell, en definitiva, recarregueu piles abans de la propera separació.

Alimentació sostenible ////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica

enim el privilegi de viure en un entorn rural on encara no s’ha perdut el contacte amb la procedència dels aliments. Els nostres nens encara saben l’olor que fa la terra recent regada o una tomata acabada de collir i alguns privilegiats potser ajuden en l’hort familiar. Els canvis d’estació comporten canvis en l’alimentació, o haurien de fer-ho. L’alimentació sostenible és aquella que permet la regeneració dels recursos i del medi, practicar-la té infinites avantatges; els aliments de temporada són més econòmics, al incrementar-se l’oferta el preu disminueix. Provindran de zones més properes, afavorint l’economia del propi territori i reduint la contaminació deguda al transport entre d’altres. Al produir-se en les condicions ambientals òptimes s’hi utilitzen menys productes químics. Són més nutritius i tenen millors qualitats organolèptiques (olor, sabor, etc.). A més del propi aliment i on es compra és molt important valorar l’impacte mediambiental del que l’envolta; l’envàs. Escollint els aliments amb envasos menys contaminants o més fàcilment reciclables estarem enviat un missatge a la industria alimentària: “el que volem és això”. Som els consumidors els que podem fer que aquests petits canvis en la nostra rutina propiciïn canvis majors que afavoreixin el medi ambient. Els petits canvis són poderosos i comencen perquè un mateix faci tot el que esta al seu abast per ser més a prop d’un equilibri; amb la terra, la natura i les persones que l’envolten.

Sanergia //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JOAN RIBÓ GRAU · Sanergista

s una filosofia curativa positivista desenvolupada per l’investigador científic ítalo-belga Alessandro Di Masi que reuneix elements de la Connexió, Sintonització, Programació Neuro-Lingüística, Neuroplasticitat, Metafísica, Positivisme, Física Quàntica i Llei de l’Atracció. Inspirant-se en les filosofies i en les tècniques energètiques orientals, Di Masi va crear una filosofia nova que no està inclosa en cap definició tradicional. Encara que no sigui la missió principal de Sanergia, molta gent afirma haver-se curat espontàniament o miraculosament després d’haver llegit el llibre El Creador o després d’haver escoltat el punt de vista d’un/a Sanergista. La sanergia equilibra qualsevol

alteració energètica dels nostres cossos subtils i físics, és compatible amb TOT tipus d’altres tractaments i mai perjudica o danya a ningú. El sistema auto-curatiu es posa en marxa des de la primera sessió actuant per sempre. L’origen de la paraula Sanergia ve de la fusió de les paraules Saviesa, Salut i Energia. Els SANERGISTES no són met-

ges ni psicòlegs: “SANERGISTA” no és un títol acadèmic. El SANERGISTA no pot aconsellar o desaconsellar l’ús de medicaments ni de tractaments amb productes naturals o farmacèutics (tot i que també hi ha sanergistes que són metges). Més de 70 persones han provat la sanergia amb mi i han experimentat resultats molt interessants. Com jo dic: DEIXA’T GUIAR PER L’ENERGIA.

benestar Com afecta el canvi horari als humans? //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CARLES BERCHÉ · Psiquiatra

a unes setmanes vam adaptar els rellotges a l’horari d’hivern: els vam endarrerir una hora respecte l’horari d’estiu. El concepte de canvi d’hora oficial va ser proposat, per primera vegada, per Benjamin Franklin durant la Primera Guerra Mundial amb l’objectiu d’estalviar carbó aprofitant millor la llum del dia. Va ser una resposta a la crisi d’aquell moment i el canvi d’horari es va imposar àmpliament. En el cas típic, a la primavera s’avança una hora a les 02:00 i aquel dia té 23 hores; mentre que a la tardor es retarda una hora i es passa de les 03:00 a la 02:00, repetint aquella hora, de manera que aquell dia té 25 hores. Estalvi i energia Afegir temps de llum diürna a les tardes és interessant per al comerç, la pràctica esportiva i altres activitats que es beneficien de la presència de llum però, d’altra banda, pot ocasionar problemes a l’agricultura i a altres ocupacions que depenen de l’exposició solar. L’increment de llum a la tarda s’ha demostrat que ajuda a disminuir els accidents de trànsit, però els seus efectes sobre la salut i la disminució de l’activitat criminal són menys clars. En un estudi del 2010 d’“Ecologistes en acció”, que van analitzar el consum mitjà diari d’energia els dies previs i després del canvi d’hora durant 3 anys, va posar de manifest que en quatre dels sis períodes estudiats augmentava el consum d’energia amb el canvi d’hora entre el 2,2 i el 2,95%, mentre que només es va reduir en dos, el 0,03% en un i

el 2,1% en l’altre! Depressió La llum solar sabem que té una influència directa sobre els estats depressius. Als països nòrdics s’utilitzen unes “caixes de llum” amb una temperatura de color similar a l’espectre solar, exposant els malalts depressius ingressats a unes “dosis” extres de llum, especialment a l’hivern. Ara bé, els canvis oficials d’hora, tant d’estiu com d’hivern, no són causa directa de milloria ni empitjorament dels trastorns depressius. Son Els canvis d’horari redueixen la durada i l’eficiència de la son, i requereixen un temps per adaptar-se al nou horari, que mai sobrepassa les dues setmanes. Però tampoc cal exagerar la importància d’aquest fenomen: el mateix passa si canviem d’horari per altres causes com un canvi de feina, hàbits, horari escolar o de vacances, laborables i caps de

setmana, festius entre setmanals... El que sí que té una importància destacable són els canvis de torns , horaris nocturns, guàrdies... (cossos de seguretat, sanitaris) amb aparició a la llarga d’irritabilitat, ansietat, canvi de caràcter, depressions. I el cas més evident d’alteració del ritme de dormir és el que es produeix en viatges llargs sobretot en avió (jet-lag). El que també es demostra, i en això hi han coincidit tots els estudis, és que el canvi d’horari d’estiu comporta una adaptació més difícil que el d’hivern. Accidentalitat S’han fet diversos estudis i cap ha demostrat que el canvi d’horari tingui alguna incidència sobre la criminalitat, igual que les fases lunars. Però que a la tarda es faci fosc més tard sí que ajuda a disminuir el nombre d’accidents de trànsit al millorar la visibilitat quan el volum de desplaçaments en vehicle augmenta per la finalització de la jornada laboral, extraescolars, etc Agricultura, ramaderia Els animals i els conreus no es guien pel rellotge, de manera que el canvi oficial d’hora no pot afectar ni al bestiar ni a les plantes... només afecta a les rutines del pagès i de la vida al camp! Un altre tema seria parlar de com afecta la tardor als estats d’ànim, però això ho deixo per un altre dia. L’anomenada depressió estacional no té res a veure amb el canvi horari oficial, que tot i estar molt estès als països occidentals, és una mesura cada cop més qüestionada.

benestar Aprimar-se en el punt exacte és possible! //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CENTRE ESPORTIU ESQUITX

l sistema de pressió alterna Slim Back&Legs® (per a glutis i cuixes) igual que el Slim Belly® (per a la panxa) t’ajuda a eliminar el greix localitzat en les parts que més t’interessen. Persones amb problemes de pes acostumen a tenir grans dificultats per cremar el greix localitzat. Tot i modificar la nutrició, posar-se a dieta o entrenar, no aconsegueixen reduir el perímetre abdominal o dels glutis i cuixes. La raó és senzilla: el teixit adipós té una manca de circulació sanguínia. El mètode Airpressure-Bodyforming-Concept augmenta la circulació sanguínia a base

al teixit subcutani i al respectiu teixit gras. El greix es descomposa i és transportat per satisfer la demanda d’energia causada per l’exercici. Així es desvia de manera natural el procediment del cos humà de només cremar greix en les parts de cos que tenen reg sanguini. És un sistema innovador, que ha estat sotmès a un

gran nombre de tests pràctics. Els resultats ho demostren. Aquest és un resum dels èxits obtinguts: - Reducció del perímetre abdominal fins a 6,5 cm. - 2 talles menys i 3 forats menys al cinturó. - Més tonificació i elasticitat de la pell. - Le estries es redueixen i gairebé desapareixen. 140 lbs= 63 kg Mateix pes però diferent

d’alternar la fase de pressió amb una de relaxació en el moment de l’entrenament. El cos reacciona i envia sang

148 lbs= 67 kg

Abans d’aprimar-se

Després d’aprimar-se amb la típica dieta i exercici

Després d’aprimar-se utilitzant el Sistema Slim Belly

MODA INFANTIL 0-18 anys

20 % de descompte en la nostra selecció de prendes

C. Major, 73 baixos La Seu d’Urgell · Tel: 973 98 96 76 Facebook: xics moda infantil 34

Imatge Fira de PuigcerdĂ : Anna Solans 36

La millor fira de cavalls del país ja és aquí

Ajuts per a material escolar

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARTHA BRISCELIA · Puigcerdà

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARTHA BRISCELIA · Puigcerdà

uigcerdà té una llarga tradició de fires i mercats. Concretament, després de la repoblació de la Vila pel rei Alfons I l’any 1177, ja al juny de 1182, es va establir la fira. Aquesta es va crear amb caràcter perpetu i anual, posant als firaires sota la protecció reial. Aquest privilegi fou confirmat repetidament pels monarques successors. Fruit segurament del volum comercial assolit i de la necessitat d’expansió, l’infant Jaume de Mallorca concedí, el maig de 1270, permís per celebrar una segona fira per Tots Sants, que ha perdurat fins els nostres dies. L’emblema de la fira és el Concurs i la Fira de Cavalls, la mostra de bestiar equí més important del país amb

Inscripcions al Casal de Nadal /////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARTHA BRISCELIA · Puigcerdà

P una xifra al voltant del miler de caps de bestiar. El tradicional Concurs de Cavalls, que aquest any arriba a la 34a edició, tindrà lloc el matí del dissabte 1 de novembre: a les 11:00h el Concurs de Terçones (femelles fins a 2 anys i mig), a les 11:45h el Concurs d’Eugues amb Pollí, a les 12:30h el Concurs de Terçons (mascles fins a 2 anys i mig), a les 13:15h el Concurs de Quartons

(sementals de menys de 4 anys) i a les 14:00h el Concurs de Sementals (sense límit d’edat). També durant el matí es refarà el concurs a la millor ramaderia de Cerdanya, amb dues categories: categoria A (6 eugues amb els seus respectius pollins, 2 femelles de recria o terçones o sobreanys i 1 semental) i categoria B (3 eugues amb els seus respectius pollins, 1 femella de recria o terçona o sobreany i 1 semental).

ls dies 3, 4 i 5 de novembre, de les 8.30 a les 14:00h i a la sala de plens del consistori, l’Ajuntament de Puigcerdà lliurarà a les famílies els xecs dels ajuts per llibres de text i material escolar per als estudiants de Primària corresponents al curs 2014-2015. Per poder rebre l’ajut, que és de 30 € per alumne i any, cal estar escolaritzat i empadronat al municipi de Puigcerdà. En total, se’n beneficiaran uns 500 estudiants de Primària de les escoles Alfons I, Vedruna i Llums del Nord.

uigcerdà organitza la 4a edició del Casal de Nadal, els dies 27, 29, 30 i 31 de desembre i 2, 3 i 5 de gener, en horari de 9 a 13 h i de 15 a 17 h. La principal novetat d’enguany és que el casal també obrirà els dissabtes. El Casal l’organitza, un cop més, l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà i està dirigit als infants de P3 fins a 6è de Primària. Durant els dies que dura s’ofereixen diferents activitats esportives, patinatge, tallers, jocs, activitats relacionades amb el Nadal (caga tió, visita del patge reial i vista al Parc de Nadal de Puigcerdà) i idiomes (anglès i francès). El preu de la inscripció per a tots els dies del casal és de 65 € i si es fa per un sol dia el preu és de 14 €. També s’ofereix el servei de menjar de càtering per 5 € el dia i la possibilitat de menjador de carmanyola per 2 € el dia. Durant aquest mes de novembre ja us podeu inscriure al Casal de Nadal de Puigcerdà 2014. Per a ferho us heu d’adreçar al Local Jove de Puigcerdà (plaça Regne de Mallorca, baixos) o trucant al telèfon 972 88 21 21.

Recollida de taps solidaris Trobada de corals cerdanes ////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARTHA BRISCELIA · Puigcerdà

///////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARTHA BRISCELIA · Puigcerdà

a Fundació ADIS ha iniciat una recollida de taps de plàstic per ajudar el Pol, un nen de 7 anys de Puigcerdà que necessita recaptar fons per tal de poder comprar una cadira de rodes especial. Per ajudar el Pol necessiten que porteu als llocs de recollida tots els taps de plàstic que normalment tireu al contenidor groc. Els llocs de recollida dels taps solidaris s’han situat a les escoles de la Cerdanya, a l’Hospital Transfronterer, als supermercats i en moltes botigues col·laboradores de Puigcerdà i comarca.

l passat 28 de setembre, i en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, es va celebrar la quinzena Trobada de Corals de Cerdanya a Santa Maria de Talló. Amb el pas dels anys aquesta activitat s’ha consolidat com una fita cultural a la Cerdanya. La Trobada sempre s’ha guiat per la voluntat d’abraçar tota la Cerdanya, des del coll de la Perxa fins a Martinet, lligar el patrimoni monumental de la comarca amb el patrimoni viu que construeixen amb les seves veus, dia a dia, les corals; i obrir-se a formacions de les comarques veïnes.

Anuncia’t a Belluga’t per la Cerdanya

Imatges en el record

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

···

Tota la informació sobre l’Alta i la Baixa Cerdanya a la publicació en paper i més continguts d’actualitat en el diari digital www.viurealspirineus.cat

SALLAGOSA- Vista general (cedida per Jean M. Lamoine)

PUIGCERDÀ - Teatre (arxiu Belluga’t). 42