Viure als Pirineus-Desembre 2014 by Plandora Continguts

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 154 · desembre 2014

www.viurealspirineus.cat

Equip d’odontòlegs i metges especialistes ∙ Implants ∙ Pròtesis immediates ∙ Ortodòncia ∙ Estètica Dental i blanquejament

Av. Guillem Graell, 38 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 54 38 Fax. 973 35 54 39 www.centresodontologiaintegrada.com

Pressupostos sense compromís. Consulti com finançar el seu tractament

núm

154

opinió

06-10 actualitat www.viurealspirineus.cat núm: 154 · desembre 2014

14-16 esquí

20 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual ALT URGELL Montse Colell PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Martha Briscellia DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativa.cat DL: L-701-702

entrevista

26-29

territori i agricultura

XXII Pirineu Esport i Natura Bellver de Cerdanya

31 desembre Cursa de Sant Silvestre La Seu d’Urgell

portada

30-39 història

benestar

42-44

viurealspirineus@yahoo.com

6,7 i 8 desembre

Especial biomassa

Tel. 699 24 18 71

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

agenda

viure als pirineus

El Centre Cívic de Les Escoles Velles de Bellver de Cerdanya acull el diumenge 7 de desembre per la tarda el Festival Flic

desembre TREMP · Dia 12 · 18h · Espectacle musical: Samfaina de Colors que presenta Cabaret Patufet · Espai Cultural la Lira · Del 9 al 31 · Exposició: Qui coneix l’Alícia al país de les meravelles? · Biblioteca Pública Maria Barbal SORT · Fins els 31 · Exposició: Fotògrafies pioneres a Catalunya · oficina de turisme SALÀS DE PALLARS · Fins el 28 · Exposició: Àlbum de la Gran Guerra · CIAC LA POBLA DE SEGUR · Dia 7 · Firaski i mercat de 2a mà · Poliesportiu municipal · Dia 7 · Fira de Nadal · Dia 17 · Curs de suport vital bàsic i DEA · Molí de l’Oli · Dia 29 i 30 · Divernadal · Poliesportiu Municipal

anuncis breus

A pagès... ÀGER · Dia 7 · 18 Fira d’Àger

· Dia 8 · Taller de country i xocolatada per a nens · Restaurant Paisatges LLÍVIA · Del 6 al 6 de gener · Expo· Dia 25 · 21 h Concert de sicio de pessebres de Josep Nadal Civit · Del 6 de desembre fins ·Dia 13 · Festival de Nadal Setmana Santa, Exposició Escola de Música “40 anys de contactes · Dia 13 · Mercat de Nadal · amb la Julia Lybica” Sant Josep de Calassanç ALP · Dies 6, 20 i 27 · cursos de Dia 14 · Baixada solidària · Dia 14 · Trofeu Minairons cuina · Museu Municipal per la Marató de TV3 a pista patinatge artístic · Dia 14 · Ruta guiada Bellesllarga tar- Castellbò PRULLANS · Dia 19 · 18 h · Conta contes · Dia 6 i 7· Pessebre Vivent de Nadal i històries nadalen- · Del 20 al 7 de gener · Fira d’Art i exposició · Sala La ques ·Sala de lectura. Cuina BELLVER DE CERDANYA · Dia 27 · IX Crononiu· La · Dia 21 · VII Camponat de · Dia 8 · a les 21:30h teatre Molina Karate tradicional · pista “Catalans a la romana”, a · Dia 27 · 2a. Cursa de Sant polivalent càrrec del Grup Teatral Bell- Silvestre · Dia 24 · Cant de la Sibil·la i ver. Al Centre Cívic Escoles ·Dia 29 · Concert de Nadal Missa del Gall Velles. També es farà el amb J. Strauss Chamber · Dia 26 · TEATRE FAMILIAR diumenge 16, a les 18 h. Orchestra “El país del pa amb tomà· Dia 29 · II Sprint de La Moquet”· Sala Sant Domènec PUIGCERDÀ lina · Dia 31 · Cursa de Sant Sil· Dia 7 · 19 h · Presentació vestre de la guia “Pels Estanys de LA SEU D’URGELL

Presentació del llibre

CONTES DE LA MARE Rondalles de la vall de Castellbò per a grans i petits

de Pepita Clop Segú amb il·lustracions de Ramon Berga

El vesc originalment conegut com “viscum album” és un arbust paràsit que creix sobre les rames de diferents arbres principalment en arbres de fulla caduca. És una planta amb múltiples propietats medicinals i al llarg del temps s’ha considerat una planta màgica.

Cerdanya” · Museu Cerdà· Del 7 al 10 de gener Exposició “Més enllà dels colors” · Museu Cerdà · Del 6 al 18 de gener · “INTENSITAT” exposició pictòrica de l’artista Pilar · Museu Cerdà

Durant les festes nadalenques té un especial protagonisme ja que està considerat per molta gent com una planta que porta bona sort.

Un ram de vesc a la porta, la sort et porta

@elbenegre La Fiscalia també perseguirà els usuaris que enviïn peticions de Candy Crush @abelsutilo Hay madurez tecnológica para aplicar el doble check azul. La pregunta es si como usuarios tenemos madurez para gestionarlo sin frustración. @Zamenhof_ He llorado con el anuncio de la Lotería de Navidad al descubrir que existe una mujer capaz de decirle a su marido que se vaya al bar. @decavic Un beso transmite 80 millones de bacterias y

una buena hostia a tiempo evita un montón de tonterías.

CASA EN VENDA - Alinyà Casa de 3 plantes 300 m2 amb forn antic, hort de 500 m2, camp de 2100 m2 Preu a convenir - Tel. 973 38 20 32 Distribuidora NUS KIN, liders mundials amb antienvelliment, busca particulars o centres de perruqueria i estetica que vulguin treballar amb els seus productes. cristinacardonavidal@hotmail.com. Tel: 376-356141 - 661 73 38 05 T’agradaria publicar un llibre? A Edicions Salòria fem serveis editorials i publiquem llibres d’empresa, memòries, obres de creació i tesis que ens demanen els propis autors. Posa’t en contacte amb nosaltres: edicionssaloria@gmail.com

@elbaronrojo Dale un pez a un hombre y comerá un día, no se lo des, no le dejes pescar y acabará trabajando para ti por las raspas. @parauladedona El que és un luxe és tenir a prop a la gent que estimes. @QuicoSalles Amb 42 anys a l’esquena i l’única cosa que faig bé és explicar contes al meu fill. No és per res, però en això no tinc rival.

Bon Nadal!

Juntament amb els autors, intervindran: Antoni Navinés, president de l’EMD Vila i Vall de Castellbò Isidre Domenjó, escriptor Diumenge 7 de desembre de 2014, a les 12 del migdia, al Punt d’Informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu

CASTELLBÒ

Ajuntament de Montferrer i Castellbò

EMD Vila i Vall de Castellbò

MÚSICA I VERMUT POPULAR

Consell Comarcal de l’Alt Urgell

opinió Qui és cadascú?

JOAN OBIOLS · Des de Setúria... ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

l recordo com si el tingués al davant. Era un home d’uns vuitanta anys, alt i secardí, amb una mirada trista i un posat cansat, esgotat, com si ja hagués exhaurit totes les energies, com si se l’hagués menjat la vida. Seia sol a l’ombra d’un carrer estret. M’hi vaig atansar. Buscava algú que m’expliqués coses del seu poble per escriure-les en un dels meus llibres. Quan em va veure, va convidar-me a seure a la seva vora, al pedrís. Al cap d’una estona de conversa, l’home de mirada cansada va començar a plorar. Plorava d’una manera continguda, com si volgués amagar el plor i no pogués. “Per què ploreu?”, vaig preguntar-li. “Ploro més de satisfacció que no pas de pena. O potser per les dues coses. Aquí, en aquest poble (em deia),

no m’han tingut mai per a res. Quan érem joves, els altres nois em deien que anaven a un lloc i quan me n’adonava havien marxat cap a un altre. Ho feien per deixar-me sol, per fer-me mal. Ara ploro perquè vós m’escolteu i sou amable amb mi”. “Us trobeu sol?”. “No, perquè mai no he sabut que vol dir la companyia”. Vaig prometre al meu nou amic que cada vegada que passaria pel seu poble, l’aniria a veure. I vaig complir la promesa, només que el primer dia que vaig tornar a trucar

a la seva porta un veí va fer-me saber que el meu amic havia mort. Cada vegada que veig algú que ho passa malament, recordo aquella mirada trista i aquell posat cansat. I quan algú em mira amb uns ulls trencats, penso com és d’injusta la nostra societat, capaç d’emocionar-se per triomfs que no són cap altra cosa que la victòria dels egos, o per disfresses postisses que no són res més que el resultat calculat de qui viu del rèdit de saber tocar-nos la fibra. Des d’aquell dia, m’apropo sempre que puc als qui, a diferència dels privilegiats com jo, no han tingut tanta sort a la vida.

opinió

L’escrutini del 9N

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// J OAN AIXÀS · Metge Cirurgià

ls resultats de la jornada de participació ciutadana del 9N posen en evidència que l’anomenada, interessadament per alguns, “majoria silenciosa” cada vegada és menys majoria i cada vegada es mostra menys silenciosa i més participativa. Malgrat tots els obstacles que hi va haver: les amenaces, la por, la desorientació de moltes persones per la impossibilitat de disposar dels censos... es va quantificar una participació del 33 % de la població amb més d’un vuitanta per cent de vots doblement afirmatius. Amb aquest mateix percentatge actualment hi ha persones que governen un estat democràtic. I es dóna la circumstància que són les mateixes persones que, en una mostra més de la seva histriònica demagògia compulsiva, han gosat qualificar els resultats de fracàs. Més enllà d’una anàlisi quantitativa de la participació i de la repartició dels vots emesos, es van poder viure aspectes i circumstàncies humanístiques, individuals i col·lectives, d’un altíssim contingut emotiu. Personalment, vaig tenir l’oportunitat de participar-hi activament com a voluntari formant part d’una mesa. Me n’ha quedat el record d’una experiència inoblidable. I, al final de la llarga jornada, com diu el President de la Generalitat, “ni un got trencat ni un paper a terra”. Certament, uns es dediquen a espargir el fem i altres a birbar l’hort. Uns mostren una gran inòpia d’idees i els altres mostren que ja estan prou esquerats per fugir d’un niu que avui ja no senten de cap manera com a propi. I, a fe de món que la nostra televisió pública ens va alegrar encara més el dia quan, per primera vegada, va mostrar l’escrutini delimitant i reconeixent una demarcació territorial que és la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran.

Fenòmens meteorològics estranys

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ · Informàtic

a un any va sortir en premsa una notícia en què un científic de Harvard cercava una “dona aventurera” que volgués donar a llum un nen Neanderthal. La idea, sembla ser, que provenia de l’especialista en biologia sintètica George Church i que s’emprarien tècniques de clonació. Posteriorment, en Church va dir que havia estat malinterpretat. En tot cas, la polèmica ja està servida i a veure qui torna ara el geni a la làmpada. És bona idea recuperar una espècie extingida? Tard o d’hora es farà, ja sigui amb una abella, amb un mamut o amb un tigre dents de sabre. Però la cosa canvia força quan parlem de fer-ho amb un ésser d’intel·ligència semblant a la nostra, com ho seria un neanderthal. La qüestió és: qui assumeix la responsabilitat d’aquests actes? Ha de jugar la ciència a ser Déu? Quins drets tindria el suposat nen Neanderthal? Com seria la seva vida, sol, envoltat d’estranys? Tot són incògnites.

opinió Racionalitzar la mort /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMADEU GALLART · La Seu d’Urgell

i la racionalitat s’imposés es produiria un terratrèmol tan gros que tanta inseguretat ens faria desitjar allò que volia l’integrisme espanyol decimonònic de “vivan las cadenas”. La prudència, però, no ens pot impedir d’exigir unes quotes creixents de racionalitat en molts aspectes de la nostra vida, i perquè no, de la nostra mort. En aquests inicis del segle XXI, en una societat com la nostra, on un cert pluralisme democràtic ha anat impregnant les actituds polítiques i socials, encara a llocs com a la Seu d’Urgell, en ple Pirineu, les cerimònies funeràries civils, o fins i tot no estrictament catòliques, no han aconseguit normalitzar-se. Alguns em diran que l’hegemonia funerària pertany a l’Església Catòlica que avui en fa el centre de les seves actuacions religioses d’acord amb les audiències aconseguides. Alguns altres que hi ha famílies no practicants que prefereixen mantenir la intimitat sense passar per cap cerimònia. Però n’hi ha d’altres que no perceben cap facilitat per part de l’ajuntament o, fins i tot, per part de la mateixa societat, per aconseguir unes cerimònies funeràries civils dignes. Aquesta darrera opinió

penso que és la “que va a missa”. Les famílies, en el moment de la defunció de la persona estimada no estan en condicions de navegar contra corrent, de forçar una situació quan et cau tot al damunt. Plantejar aquest tema respon a una necessitat cada vegada més sentida de moltes persones de mantenir una trajectòria vital no dirigida per cap orientació religiosa en especial. També respon a la necessitat social de l’ús material de la tolerància i l’amor cap al proïsme. Aquests dos conceptes només poden deixar de ser retòrics si es viu en una societat civilitzada, en una societat on no passis gana i on els teus fills puguin accedir correctament al món del treball i la cultura, on les persones grans comproven com en les etapes finals no han desdir-se del que s’ha pensat al llarg de la vida. En una ocasió un responsable municipal m’ha arribat a dir que estem en un país lliure i que la gent pot organitzar-se la mort tal i com desitgi. Que ha anat a enterraments civils “molt macos” on hi ha hagut músiques i parlaments. No és això germans, no és això, cal que des de les nostres administracions locals es llenci un missatge clar que afirmi que

les cerimònies dels enterraments civils són fàcils i basades en un protocol ben pactat entre l’ajuntament i les empreses funeràries de manera que la família no hagi de córrer ni un pas més que amb una cerimònia religiosa. Cada any que passa es fa més clara aquesta urgència. Tampoc seria negatiu que per part de l’Església Catòlica s’oferís cerimònies funeràries obertes a totes les sensibilitats, ubicades a llocs com la nostra Catedral en una mena de pacte social que anés més lluny dels dogmatismes. ¿És que no considerem tots els ciutadans de la Seu la Catedral com una cosa nostra, a banda dels criteris marcats pel Registre de la Propietat? Aquesta opinió espero que no sigui considerada una frivolitat. ¿És que la nostra societat no ha girat durant molts segles entorn de les seves construccions religioses transcendint una i altra vegada el pur marc religiós? El marc de la problemàtica exposada és complex. A l’administració local cal exigir-li que deixi d’una vegada ben plantejada l’oferta d’enterraments civils. Als responsables de l’església local demanar-los que incrementin per aquesta via les seves aportacions per a la construcció d’una societat més tolerant i oberta.

actualitat Lagrimus, productes internacionals fets de pinya d’avet ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MARTHA BRISCELIA · Martinet

ichel Baylocq és un cuiner francès que l’any 2013 va emprendre un projecte únic al món, el projecte Lagrimus, basat en l’aprofitament de les pinyes d’avet per fer xarop, xarop de pròpolis, vinagre balsàmic, cervesa, licor i caramels. Les qualitats de la pinya d’avet són expectorants, curatives, balsàmiques i antioxidants. Això se sap de fa anys i, de fet, hi ha diversos indrets del Pirineu i també de Romania i d’Itàlia on, sempre en l’àmbit casolà i artesanal, s’elaboren productes curatius derivats de l’avet. La base d’aquest producte és la maceració, durant un any, de les pinyes que es recol·lecten els mesos d’estiu als boscos del Baridà. A partir d’aquí el Michel ha impulsat un projecte empresarial en-

grescador que consisteix en l’elaboració d’un seguit de productes i la seva comercialització arreu de l’Estat espanyol i de França. De fet, ja hi ha una trentena de restaurants de prestigi que fan servir els productes Lagrimus per fer els seus plats. I el projecte no para de créixer...

actualitat L’arbre de la plaça d’Organyà s’ha convertit en un símbol

///////////////////////////////////////////////////////////////////// COMISSIÓ DE L’ARBRE DE LA PLAÇA D’ORGANYÀ · Organyà

’any passat, per les festes de Nadal, l’arbre de la plaça Homilies d’Organyà, va lluir orgullós ornaments fets pels infants del poble. Un grup de pares vam decidir que la crisi no podia ensorrar la il· lusió d’un poble. L’ajuntament va cedir-nos diners per al material, l’escola va accedir a elaborar els guarniments i, gràcies a empreses que van cedir les grues, un exèrcit de pares i tiets ens vam mobilitzar al voltant de l’arbre, treballant sense repòs per tal d’aconseguir que quedés tan bonic com fos possible… i aquell arbre es transformà en un bell missatge… En el moment de l’encesa de llums semblava que assistíem a la millor de les gales. Llavors vam ser conscients del que havia passat: ho havíem aconseguit! L’arbre de la plaça lluïa esponerós i els guarniments es reflectien en la mirada emocionada de tots nosaltres… Vam obrir una ampolla de cava i unes galetes per celebrar-ho i ens vam abraçar… Els nens parlaven del “seu” arbre! La iniciativa de l’any passat ha esperonat les empreses i comerços a sumar-s’hi, pagant els llums nadalencs per als arbres de la carretera. L’arbre de la plaça, de sobte, s’ha convertit en un símbol. Enguany, esperem aconseguir-ho de nou i que quan passeu pel poble us endugueu un bocí d’aquesta il·lusió i que us agradi.

La Fira de Sant Andreu d’Organyà homenatja Ramon Pascuet ///////////////////////////////////////////////////////////////////// A. SOLANS · Organyà

’aigua no va parar de caure durant tot el cap de setmana de la Fira de Sant Andreu d’Organyà però els firaires i la gent van mantenir-se fidels a una cita de referència en el calendari de fires del Pirineu. Enguany, el ramader Ramon Pascuet va rebre un merescut homanatge a tota la seva trajectòria.

esquí El plaer de practicar l’esquí nòrdic les estacions del Pirineu ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// /////////////////// IMMA OBIOLS · Tot Nòrdic

ada cop són més els usuaris que s’apropen a alguna de les set estacions d’esquí nòrdic catalanes: Guils, Lles i Aransa situades a la comarca de la Cerdanya. Sant Joan de l’Erm i Tuixent la Vansa situades a l’Alt Urgell, i Virós-Vall Ferrera i Tavascan situades al Pallars Sobirà. Aquest usuaris també han anat canviant de perfil, en un principi a les nostres estacions hi trobàvem majoritàriament fondistes que agafaven els seus esquís, normalment en tècnica clàssica, però a poc a poc van aparèixer el que ja practicaven el pas patinador. En els darrers anys ha augmentat espectacularment el nombre de excursionistes amb raquetes i també la gent que va calçada amb esquís de travessia, també anomenats de muntanya. Per tal que tota aquesta diversitat de usuaris puguin practicar l’activitat escollida en les millors condicions, i sense molestar-se els uns als altres, cal tenir en compte una sèrie de normes entre les quals citarem les més bàsiques: no trepitjar les traces ni la pista amb les raquetes, a peu o amb esquís de muntanya; no es pot circular pels circuits amb cotxes, motos de neu, bicicletes o quads; els gossos no poden accedir als circuits d’esquí si no estan autoritzat pel responsables de l’estació i, sobretot, cal respectar la natura i la resta d’usuaris. Les estacions d’esquí nòrdic cobren un forfet per als esquiadors que val 11 euros i un per als usuaris de raquetes

i d’esquís de muntanya que val 3’50 euros. Aquest import inclou, en el cas d’esquí, l’acondiciament, marcatge i senyalització dels circuits. Però a més a més existeixen altres despeses com són la neteja de les carreteres de l’últim nucli habitat fins a l’estació, manteniment i neteja de pàrquings, sales de ‘pic-nic’ i altres serveis que es posen a disposició de tots els usuaris. També es dóna un servei de rescat i de primeres urgències a tots els usuaris que es troben en els nostres espais. Es per això que tots els usuaris, sigui quina sigui l’activitat practicada, cal que col·laborin amb les despeses que representa tenir aquestes estacions obertes.

entrevista a... Meri Mitjana “Tinc interioritzats els valors de l’esforç, el treball i l’honestedat que em van transmetre els pares”

Autor entrevista: Santi Miarnau

quest mes parlem amb la Meri Mitjana, de la generació del 78, nascuda a la Seu d’Urgell. Va estudiar primer a l’Albert Vives, després a l’Institut Joan Brudieu i més endavant a la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, no ha parat mai de formar-se: ha fet un Màster en Direcció i Administració d’Empreses a EADA, un Màster en Prevenció de Riscos Laborals a la UPC, especialitzacions en Qualitat i Medi Ambient, i multitud de cursos tècnics i empresarials. Darrerament ha fet una estada a la Universitat de California, a Los Angeles. Tampoc ha deixat de banda els idiomes en cap moment. Està casada amb el Xavier Esteve i viu a Oliana. La seva passió és viatjar. També li agrada molt la fotografia. Practica esport en el temps lliure i s’escapa al cinema i al teatre sempre que pot. Li encanta estar amb la família i amb els amics. Actualment és responsable de Qualitat i Medi Ambient a Taurus Group (Oliana) i professora-tutora de Psicologia Fisiològica al Centre Associat de la UNED a la Seu. Aquesta jove, poc podia imaginar fa uns anys que la feina i les seves inquietuds la portarien a conèixer nous continents. Quins records tens de la teva infància a la Seu? Recordo els jocs amb els amics al pati de l’escola i al carrer, anar amb bici amunt i avall, fent una parada als bombers per jugar a bàsquet. També tots els professors que vaig tenir i que em van ajudar a formar-me i a crèixer. Els caps de setmana amb els meus pares a Six, un poblet de la Vall de Castellbó, 24

on acompanyava la meva àvia a “aviar” les vaques, escoltava amb atenció les històries que m’explicava el meu avi a la vora del foc, donava menjar als animals i, fins i tot, tenia el meu propi hortet! També tinc present les trobades amb els meus cosins, que són com germans per a mi. Ja de més gran, recordo les farres de l’Institut, les festes majors i les llargues xerrades amb les meves amigues, sense oblidar les partides al futbolín del pub FM. Però sobretot tinc molt interioritzats els valors d’esforç, treball i honestedat que em van transmetre els meus pares. Que et fa decidir a fer la carrera de Bioquímica? Vaig arribar a COU i no tenia gens clar el que volia fer, m’agradava tot. A la preinscripció universitària recordo que vaig posar opcions tant diverses com Psicologia, perquè volia conèixer el comportament humà, Enginyeria Industrial, perquè sentia inquietud pel món de l’empresa i de la indústria, i Traducció i Interpretació, perquè sempre m’han agradat els idiomes. Fins i tot, en algun moment, se m’havia passat pel cap ser hostessa de vol, només pel fet de poder descobrir països llunyans. Finalment vaig decidir fer Bioquímica ja que trobava les Ciències Naturals una matèria molt interessant i em volia dedicar al món de la docència, pel qual sempre he tingut veritable vocació. I, ara, fent aquesta entrevista, me n’adono que avui tracto una mica tots aquests temes, més directa o indirectament. Com van ser els inicis en el món laboral?

De joveneta havia donat classes de repàs als estius, vaig fer de becària a la universitat i també vaig fer pràctiques al laboratori de l’Hospital de la Seu. Quan vaig acabar la llicenciatura tenia clar que volia tornar al Pirineu, era el lloc on volia viure o, almenys, tenir-hi la base d’operacions. Encara no sabia si havia aprovat totes les assignatures però ja estava presentant currículums a tort i a dret, i donant-me a conèixer a tots els llocs de la zona on pensava que el meu perfil podia encaixar. Al cap de poc començava a treballar a Aigua d’Andorra Font d’Arinsal. Mentre treballava a Andorra vaig fer el Certificat d’Aptitud Pedagògica a la UPC, i les pràctiques a l’Institut Joan Brudieu, per poder-me dedicar a l’ensenyament que era la meva idea inicial, però el món de l’empresa em va anar enganxant… I més endavant, entres a Taurus Group a Oliana. Sí, vaig agafar experiència i ampliar coneixements, i va arribar un moment en que vaig voler fer coses diferents. Tenia molt clar que volia ser el màxim polivalent possible, no encasellar-me en un únic àmbit, tenir la flexibilitat i adaptabilitat. Després de valorar diverses oportunitats laborals (per cert, molt diferents entre elles) vaig optar per unir-me a l’equip de Taurus Group, motivada per un projecte internacional. La teva feina et porta sovint a la Xina Sí, a banda de tenir contacte amb les filials que l’empresa té arreu del món (Brasil, Mèxic, Perú, Marroc, França, Sud Àfrica, India, etc.), en la meva feina tinc especial relació amb la Xina, on hi tinc part del meu equip, i a més de treballar-hi a diari, hi faig visites sovint. I un cop allí? La cultura xinesa és radicalment diferent a la nostra. Amb els anys m’hi he acostumat, i coses que als primers viatges em sorprenien molt, ara ja les trobo normals, com els eruptes que fan al final d’un àpat, o menjar serp com qui menja una tapa de braves. Són molt educats i hospitalaris, no et falta mai de res, i necessiten crear una espècie de vincle personal i de confiança per tal de poder establir una relació de negocis sòlida. Els dies allí són molt intensos, aprofites el temps fins l’últim minut, també considerant que les distàncies són enormes. Pots estar més d’una hora dins un cotxe i no haver sortit d’una ciutat “petita”. A les empreses, el personal dedicat a les vendes normalment parla anglès, però la resta de personal i la gent del carrer no en parlen gens, per la qual cosa et pots trobar en situacions complicades o divertides. En els últims anys ha augmentat molt la contaminació, hi ha dies en que la pol·lució atmosfèrica és tan gran que no saps si el que veus és boira o pol·lució. És un país en el qual em trobo bé, però on difícilment em quedaria a viure. Viatjar t’ensusiasma... Aprofito qualsevol oportunitat que se’m presenta per fer la maleta i marxar. En parella, amb amics o sola, qualsevol excusa és bona. A banda d’Europa, he fet cap a Estats Units, Mèxic, Cuba, Perú, Marroc, Tunísia, Egipte, Emirats Àrabs, Rússia, Islàndia, India, Nepal, Nova Zelanda, Polinèsia Francesa… És apassionant conèixer diferents llocs i formes de viure. Cada racó et depara noves experiències. Voltar pel món ensenya, està clar. Aquí vivim en un lloc privilegiat? Viatjar t’enriqueix, et fa veure les coses d’una altra manera, i et fa valorar el que tens. Crec que tenim una qualitat de vida envejable, amb els serveis bàsics coberts, un entorn privilegiat, i una dosi justa d’activitats culturals. Pel que fa a l’educació superior i continuada, tenim l’inconvenient de la distància, que moltes vegades ens dificulta poder accedir-hi. Tenim l’opció dels estudis a distància, i, de veritat, admiro a

les persones, com els meus alumnes de la UNED, que segueixen aquesta modalitat, perquè requereix molta voluntat i constància. Et vas casar l’estiu passat, com porta la teva parella que tinguis una vida tant moguda? Portem ja força anys junts i em coneix molt bé. Tenim la sort de que cadascú té un gran respecte per la llibertat individual de l’altre, i això fa que puguem compatibilitzar la vida personal, professional i les aficions de tots dos sense problema. Estàs orgullosa de ser pirinenca? No n’estic orgullosa, n’estic orgullossísima! El Pirineu és la meva terra i me l’estimo. Quan coneixo gent voltant pel món, no perdo l’oportunitat de parlar del lloc d’on sóc. Com a anècdota, l’any passat a Nova Zelanda, remuntant un riu vam coincidir amb uns monitors de kaiak, ens vam posar a parlar, jo vaig dir d’on era (que no és Barcelona, que seria la sortida més fácil per fer entendre d’on ets), i resulta que un d’ells havia vingut més d’una vegada a la Seu, als Jocs Olímpics i a campionats del món. Va ser molt bonic trobar algú a l’altra punta del món que hagués estat a la Seu. Cap on va Catalunya? Espero que vagi cap un futur millor, sobretot cap a una situació econòmica i social més favorable que la que tenim ara, i que tots els catalans puguem decidir el que més ens convé. En quatre ratlles Un color: El vermell Una cançó: Qualsevol de rock català. Bon dia d’Els Pets seria un bon exemple. Un heroi real: El meu pare ho va ser I de ficció: Els que no tenen atributs sobrehumans però aconsegueixen fer grans gestes, com en Frodo i en Sam d’El Senyor dels Anells Un lloc per visitar: Tot el món. Falta vida per poder veure’l i viure’l tot! La Seu o Oliana: Tot l’Alt Urgell! Encara que confesso que jo sóc molt de la Seu… Ensenyar o aprendre: Les dues coses, no puc entendre la vida sense aprendre i m’encanta ensenyar. Un secret: No te’l puc dir… sóc molt discreta! “Moltes gràcies Santi per pensar en mi per fer aquesta entrevista, m’ha fet molta iŀlusió, i gràcies a tot l’equip de VIURE ALS PIRINEUS. Espero que els lectors la trobin interessant!” 25

especial biomassa El pèl·let com a font d’energia i d’estalvi //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// VÍCTOR GARCIA · Assessor energètic

l pèl·let és fusta de qualitat en format de grànuls uniformes de 6mm de gruix que es fa servir com a combustible en calderes de biomassa. La seva base és el cor dels arbres, on resideix el major poder calorífic de la fusta. Per aconseguir el format del pèl·let cal fer 3 processos: trituració, deshumidificació i, finalment, compressió. No porta cap altre element afegit. Un pèl·let de qualitat és molt important pel bon funcionament de les calderes i estufes: aconseguirem més aportació calorífica, que es generin menys cendres i un major rendiment dels equips de calor. Per saber si el pèl·let és de qualitat només cal que: 1. Sigui brillant, amb una superfície llisa, uniforme i sense pols. 2. Color uniforme, de fusta, sen-

se cap tipus d’afegit ni natural ni artificial. 3. Compacte, la seva estructura li prové de la lignina, un aglutinador natural de la fusta. 4. Més dens que l’aigua, si el posem en un got amb aigua, el pèl·let s’enfonsa i es queda al fons. 5. “Hidrosoluble”. Després de 5 minuts en aigua, la peça de pèl·let torna a ser serradures de fusta. Les certificacions El sistema de certificació de qualitat que està en funcionament al nostre país és el ENplus, basat en la norma europea EN14961-2. Aquesta divideix el pèl·let en 3 qualitats: A1, provinent de fusta verge i residus de la fusta sense cap tractament químic i amb una baix contingut en cendres (<10%), nitrogen i clor; A2 són les fustes també no tractades

que no superen les límits establerts a la A1; i finalment la classe B, on es poden fer servir fustes reciclades, residus industrials, però mai tractades químicament i amb valors molt estrictes en metalls i altres elements contaminants. El preu de la biomassa Com qualsevol altra energia primària, la biomassa està exposada a canvis de preu en funció de l’oferta, demanda, ubicació i presentació de producte. El pèl·let en format sac de 15Kg té un preu mig entre els 4,30 i els 5,50 euros (IVA inclòs). Altres formats com el ” bigpack” o granel fan que sigui més econòmic el preu per Kg. Respecte el gasoil, la biomassa és un 40% més baix. Calen 2Kg de pèl·let per cada litre de gasoil, per disposar de la mateixa energia.

especial biomassa Instal·len a Sort un expenedor automàtic de pèl·lets //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ÀMELIA CAMPOY · Sort

s tracta d’un expenedor automàtic de pèl·let que pretén donar servei d’aquest material d’una manera més fàcil, ja que el client en pot tenir accés a qualsevol hora del dia. L’aparell, que ha estat dissenyat i fabricat per l’empresa CIMM Energies, amb seu a Gurb (Barcelona), és una estructura cúbica que inclou 84 guixetes on s’hi mostren diferents tipus de biocombustibles amb sacs de 15 quilos, ja sigui pèl·let, llenya o pinyol d’oliva, entre altres. S’ha

construït amb materials sostenibles i és totalment autònom, ja que porta plaques solars a la part superior per produir la poca energia elèctrica que necessita. El client poc accedir al producte pagant amb targeta de crèdit o monedes, com en el cas d’un expenedor de benzina, i és la màquina qui avisa els propietaris del taller quan falta estoc. La intenció és fer-ne ús durant els mesos de més demanda, és a dir, durant la tardor i l’hivern. L’expenedor l’ha instal·lat l’em-

presa de Sort, Tallers Pallars Sobirà, i segons ha explicat un dels responsables de l’empresa, cara al futur no descarten instal·lar més expenedors de biomassa per la comarca, però sempre es farà en funció de l’acceptació que tingui aquest primer projecte. De moment, però, els qui en vulguin fer ús hauran de desplaçar-se fins els exteriors del taller per a comprar qualsevol tipus de biocombustible les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

territori i agricultura La Cooperativa del Pallars, una unió que dóna fruits

Refugi Gall Fer a la Vall Ferrera //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Alins

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Sort

l refugi gall fer situat a la Vall Ferrera, a 1700 m d’alçada, és un punt de trobada entre nombrosos itineraris de senderisme com les Rutes del Ferro que us transportaran uns segles enrere per viure d’aprop l’extracció minera del mineral de ferro. O bé la Ruta de la Serra d’Erta que us transportarà a les trinxeres amagades pel bosc que es van construir durant la guerra civil pel bàndol republicà. També durant l’hivern obren les pistes d’esquí de fons del Bosc de Virós amb un recorregut de 25 km de pistes traçades, diverses rutes amb raquetes de neu i aquest any obren, per primer cop, una ruta d’esquí de muntanya per fer el pic del Cubil i la Màniga. Al refugi disposen de material de lloguer d’esquí, raquetes i trineus. El Bosc de Virós és un lloc de recollida de bolets, famós per la seva gran diversitat d’espècies. Un bon lloc per l’observació d’aus així com dels estels. El refugi disposa d’instal·lacions per allotjar a 40 persones, un bon tracte amb menjar casolà, i els guar-

des per informar de qualsevol itinerari. També hi ha espai de jocs per nens tant a l’interior com a l’exterior. El Marc i la Zulai compaginen aquesta activitat amb l’elaboració de sabons, cosmètica i remeis naturals: sabons amb oli d’oliva tera-

pèutics que s’avenen a tot tipus de pell, idonis per a guarir possibles irritacions o transtors, ungüents pel dolor o per les feridetes dels més xics, cremes facials, xampús o gels biodegradables, oli de cop, àrnica, etc... Productes naturals elaborats amb cura.

Refugi Gall Fer info@refugigallfer.com Bosc de viros · Alins

a Cooperativa del Pallars es va crear la primera meitat del segle passat a Sort gràcies a la unió d’un grup de pagesos i ramaders del Pallars que van creure en el cooperativisme com a fórmula d’organització econòmica i social. Així, les famílies i les empreses d’aquests ramaders productors de vaquí, d’oví i d’equí, amb els anys han anat evolucionant en la producció però també en la fabricació i en la distribució de pinsos compostos per a vaques, vedells, cavalls, gallines, porcs, conills. Avui la Cooperativa del Pallars és un espai obert als pagesos, ramaders i veïns de tot el Pirineu i compta amb una àmplia botiga en la qual s’hi pot trobar i comprar la carn elaborada pels ramaders de la cooperativa: vedella ecològica, corder ecològic i poltre de primera qualitat. Un altre dels avantatges de la cooperativa és que compta amb un servei d’assessorament al ramader que va des de la producció a la comercialització dels productes. Un servei que es complementa amb la possibilitat d’adquirir tots tipus de productes, utensilis i eines pel camp: - Pinsos i gra naturals per a va-

Pinsos convencionals i ecològics Material i servei per a la ramaderia Cooperativa centenària a Sort Tel. 973 620 213 sort@cooppallars.com www.cooppallars.com

ques, vedells, cavalls, xais, porcs, gallines, conills, gossos i gats. - Pinsos ecològics (cada cop són més les explotacions ecològiques al Pirineu) per a vedells, xais, gallines ponedores i pollastres. - Llavors per a sembra. - Tancaments de pastures: elèctrics, metàl·lics … Regs d’aspersió i material de jardineria.

- Material per a la ramaderia: abeuradors, mànegues, remolcs, xurracs, motocultors, eines, menjadores … - Material per a la construcció. - Assessorament ramader (elaboració de la DUN, etc) i gestió d’ajuts. Entitat inscrita al DAAM. - Tramitació d’assegurances, de bestiar, de vehicles, etc.

www.refugigallfer.com www.essenciadelaterra.com

territori i agricultura Era d’en Balust: tot a punt per a les festes de Nadal //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Salàs de Pallars

l’Era d’en Balust s ja ho tenen tot a punt per a celebrar les festes nadalenques amb tots els seus clients i amics. Durant tot el mes de desembre l’establiment atendrà les peticions d’empreses, grups i particulars que vulguin fer els seus dinars i sopars en aquest restaurant de Salàs, al Pallars Jussà. Salàs de Pallars és un poble pallarès amb encant, ple de racons que et transporten a altres temps on la vida és feia al carrer, al camp i a les eres. Allà hi trobem l’Era d’en Balust, un bar-restaurant situat, precisament, en una antiga era de pagès restaurada. Un lloc per passar una bona estona i gaudir de la companyia que fa la llar de foc, de les pedres, de les plantes i de la història que l’envolta. Hi podem trobar una àmplia oferta gastronòmica, que no oblida les arrels pallareses i alhora és creativa i diferent. Als migdies ofereixen un ampli menú casolà i elaborat. També disposen d’una extensa carta

amb plats per a tots els gustos: torrades fredes i calentes, entrepans calents i hamburgueses que no deixen indiferent a ningú, pizzes, amanides, carns a la brasa i tapes que van des de les populars patates braves fins a uns pecats dolços de foie. Els vegetarians poden trobar varietat amb plats pensats per a ells, així com els celíacs. Telèfon: 973 676227 facebook.com/leradenbalust leradenbalust@gmail.com

territori i agricultura Turisme rural en una terra de pagesia mil·lenària /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Agulló

gulló és un indret encara força desconegut de la vall del Montsec i que us recomanem. Un lloc ideal per descansar i gaudir de la natura i d’un paisatge únic. Terra de pagesos, de gent treballadora, ferma, arrelada al país, de costums mil·lenàries i d’una gran fermesa. Aquest tarannà autèntic és el del Josep Mirada, pagès com els seus avantpassats la seva dona Mª Rosa i els seus fills, tenen una explotació agrícola i ramadera d’oví que complementen amb dos allotjaments independents, situats al mig del poble d’Agulló, rehabilitats i equipats amb tots els serveis i oberts tot l’any. Parlem de Casa Ros, una casa pairal amb més de 100 anys d’història, amb capacitat per a 5+4 persones; i també de Cal

Selmo, casa autèntica de poble, amb més de 200 anys d’antiguitat, 4 places de capacitat i adherida a casa Ros. Al voltant d’aquestes cases podem visitar punts d’interès com l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, el Centre d’Obser-

vació de l’Univers, la vall d’Àger i el Montsec amb el millor cel de Catalunya, el pantà de Canelles, el conjunt monumental de Sant Pere d’Àger, la col·legiata, el congost de Mont-rebei. Un espai ideal per al senderisme, btt, esports d’aventura, parapent, ala

delta, escalada i espeologia. Però sens dubte un dels atractius de Casa Ros i Cal Selmo són els fruits secs de collita pròpia del Josep i d’elaboració artesana: fruits secs torrats i las famoses ametlles garrapinyades. Casa Ros i Cal Selmo Josep Mirada Tel. 659 287 063 973 455 138 info@casaros.es

territori i agricultura El Molí del Pau: la qualitat dels que s’estimen la terra

Cuina Ais: cuina casolana i plats preparats per emportar

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Tremp

la Noguera Alta, terra de cereals i fruiters de secà, i de paisatges nobles, va néixer ja fa 30 anys l’empresa alimentària El Molí del Pau. A partir d’una tradició pagesa, es va iniciar una activitat artesana amb l’objectiu de vendre la producció pròpia inicialment en l’àmbit més local. Així va ser com aquesta família pagesa de terres de secà van començar a elaborar i vendre el seu oli, 100% natural, exquisit, d’una qualitat excepcional, un oli que té el gust de la terra i que està fet a partir de les olives arbequines de les seves plantacions i d’altres varietats, com el verdiell en un 15% i el sarrut en un 5% que donen el resultat d’un oli verdós, gust afruitat e intens i més dolç al passar el temps. El Molí del Pau i el Rebost Els Vilars estan units i, precisament, en

aquest establiment s’hi poden trobar tots els productes artesans del Molí del Pau, així com diferents productes d’artesans elaborats per pagesos i ramaders de tot Catalunya. També podreu trobar-los directament al molí o en fires de productes artesanals arreu del Pirineu i Prepirineu. A més, durant tot el mes de desembre també fan lots i cistelles de Nadal per regalar, cistelles artesanals, detalls de festes, etc... Sens dubte, si voleu fer un regal dels que no s’obliden fàcilment podeu regalar una cistella de productes del Molí del Pau, productes de la terra i de primera qualitat. www.molidelpau.cat info@molidelpau.cat info@rebostelsvilars.cat OS DE BALAGUER 973 43 80 98 · M. 635 479 694

Cuina AIS de Tremp es dediquen a la gastronomia per tradició i per convicció. Els pares de la Núria i l’Esther ja ho feien i ara són aquestes dues germanes les que passen al davant d’un negoci familiar que combina la tradició d’aquella cuina casolana del Pallars amb la modernitat del moment. Per aquestes festes a Cuina Ais tenen més feina que mai per preparar una àmplia i variada selecció de plats que els clients s’emporten a casa, plats típics nadalencs com els canalons, fideuà ,trinxats, caragols, escudella, i les seves especialitats a l’ast i al forn. Tot el que vingui de gust es pot trobar a Cuina Ais. Bon profit! Horaris Cuina Ais és obert els dissabtes,

diumenges, dilluns i tots els festius, també per festes nadalenques. Es poden fer els encàrrecs per telèfon encara que estigui tancat.

Cuina Ais (Tremp) C. Dr. Roure, 21. Tel: 973 650 076

territori i agricultura Pollastres ecològics criats a la muntanya del Pallars Jussà

ARTANTIC: el valor i el llenguatge dels objectes antics

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Tremp

l Martí, la Marta i els seus fills, Andrea i Gerard, són una família que viuen de manera alternativa, entre la natura, on no hi arriba la llum ni el gas i fan servir energies alternatives, enmig d’un bosc, envoltats de roures i alzines. Un lloc on, per la nit, el cel és una postal, plena d’estels. “El mateix cel que els nostres avantpassats miraven en silenci abans d’anar a dormir”, diuen la parella. Els pollastres ecològics certificats criats en aquest entorn de les muntanyes del Pallars Jussà campen al seu aire per uns patis, en ple bosc, en un tancat d’una hectàrea dividida en quatre parts de 2.500 m2 i en cada pati campen 500 pollastres. Res a veure amb les explotacions intensives de pollastres. Per la nit, i a l’hora de dormir, els pollastres descansen protegits en casetes de 50 m2 que s’abasteixen de l’aigua de la pluja que es recull en uns dipòsits especials. Quan surt el sol tornen a sortir i comença el dia de nou. En aquestes condicions és evident que els pollastres tarden més temps en créixer i han de passar, com a mínim, 90 dies abans que ens puguem menjar. Per al Martí i la Marta és una satisfacció tirar endavant una iniciativa com aquesta i encara és més gran la satisfac-

uan un entra a la botiga ARTANTIC Antiguitats té una sensació especial. És com un viatge als nostres orígens, als mobles que, de petits, teníem a casa, al menjador dels avis, a l’escola del poble, a l’era dels pagesos..., els records són constants i les sorpreses també. És un espai d’oportunitats, de records que es transmeten a partir dels objectes antics, dels mobles rústics, d’aquelles imatges que tenim del nostre passat. A ARTANTIC recordem amb enyorança allò que som... Per aquests dies d’hivern i de celebracions a ARTANTIC Antiguitats hi podem trobar aquell regal original i autèntic que fa temps que busquem per a algun familiar o amic, una d’aquelles antiguitats que sabem del cert que agradarà.

ció quan la gent gran els hi diu que el sabor d’aquests pollastres els recorda els que menjaven abans. El pollastre el venen tallat o a peces i també fan hamburgueses, salsitxes, carn picada..., i el reparteixen arreu d’Espanya en una selecció de restaurants, botigues, carnisseries, coopera-

Aquest establiment de Tremp és un paradís per als amants de les antiguitats però també guarda tots tipus de sorpreses per als que no ho som. Si hi aneu no us deixarà indiferents. Una altra de les característiques que distingeix aquest establiment és l’assessorament artístic i professional del seu propietari. Qualsevol dubte, qualsevol suggeriment

o proposta serà benvinguda i rebrà l’atenció que es mereix. Val a dir que un altre dels pals de paller d’aquest establiment és la restauració de mobles, un treball que requereix experiència, coneixements i paciència, unes virtuts que formen part de la filosofia i de la vocació del propietari de l’empresa. ARTANTIC Antiguitats és una botiga especialitzada en mobles rústics, objectes de decoració, art, elements antics del Pirineu, objectes singulars i mobiliari únic, singular i entranyable. Av. Alcalde Altisent, 4 TREMP T. 973 681 201 · M. 620 370 532 info@artanticantiguitats.com www.artanticantiguitats.com

tives de consum i també en particulars (mínim 4 pollastres). Marta Palau i Martí Peró Tel. 636 552 134 pollastres.erbull@gmail.com, facebook: pollastres ecolòlogics LA TORRE D’ERBULL

història

salut infantil

Anar calçat //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CLIMENT MIRÓ I TUSET

l mes passat vam repassar de forma molt resumida els sabaters de la Seu d’Urgell fins a mitjan del segle XX. Dediquem aquest article a un altre ofici que calçava els peus. Ens referim als espardenyers que, com també ho feren els sabaters, amb els anys van orientar els seus oficis artesans a la venda d’espardenyes i de sabates. Els espardenyers, com bé indica el seu nom, feien artesanalment espardenyes, un calçat que tots coneixem, sobretot quan arriba l’estiu o quan pensen en el Ball Cerdà infantil. Les espardenyes tenen dos components principals: la sola d’espart i la roba que cobreix el peu. L’espart el treballaven també altres artesans, com els corders. Els espardenyers no es limitaven a fabricar espardenyes d’espart, també les feien de cànem, de més qualitat que les primeres. Més en-

davant en el temps, venien unes espardenyes picades amb claus i amb la sola de goma, més resistents que les de sola vegetal. El preu de les espardenyes era molt més assequible que el de les sabates per a les migrades butxaques dels mortals, que a finals del segle XIX i principis del XX, eren la majoria de la població. Durant bona part del Segle XX, les espardenyes de beta, conegudes en l’actualitat com a vigatanes, calçaren els peus de pagesos, menestrals, mossos, obrers i fins i tot soldats. Les matrícules industrials conservades a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ens indiquen que Josep Domenjó ja feia espardenyes l’any 1880 al carrer Major. La seva vídua, Dolors Molins, continuà el negoci el 1893 durant uns anys. Un altre espardenyer, Ramon Setó, ja treballava el 1880 al carrer Major. L’any

1909, el seu fill Francesc el va substituir del capdavant del negoci. Leonor Comas Ribas obrí el 1913 un taller al carrer Major durant quatre anys. Ermengol Pifarré, provinent d’Alàs, va obrir el 1924 una botiga de venda d’espardenyes al carrer Major. L’any 1933, ho van fer Josep Marti i la seva muller Leonor Majoral. Miquel Tàpies Vidal, l’espardenyer d’Arfa, obrí el seu taller al carrer dels Jueus l’any 1917 i el tancà el 1924. El seus descendents, Josep i Juanita transformaren amb els anys el negoci de fabricació d’espardenyes en una flamant sabateria. Hi atengué fins el tancament, als anys noranta, Manel Gascón. En aquell carrer també hi obrí el 1917 una espardenyeria Joan Simon, el darrer artesà que exercí aquest ofici a la ciutat.

Distròfia de les ungles i síndrome boca-mà-peu /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// DRA. TATIANA VALENCIA I DR. JORDI FÀBREGA

i teniu el vostre petit amb una distròfia de les ungles, o sigui que se li van desprenent algunes de les ungles des de la seva base amb línies blanques tranversals, i prèviament ha patit una síndrome de bocamà-peu, no patiu, és un fenòmen “normal” en aquesta malaltia. Es cura sol i no té cap complicació. La síndrome boca-mà-peu és una malaltia que afecta sobretot els menors de 3 anys i cursa amb unes vesícules (butllofes) en palmells i plantes. Està associada a un exantema maculopapul·lar, a estomatitis vesicular (llagues a la boca) amb o sense febre. La majoria dels casos es produeix per un virus anomenat coxsackie, però també es poden originar en un altre anomenat enterovirus 71. És altament contagiosa, però s’acostuma a resoldre espontàniament en 5-7 dies,

essent rares les complicacions. S’ha de tractar la febre i el dolor que generen les llagues a la boca a l’hora de menjar, ja que dificulten molt la ingesta. A l’Alt Urgell vam tenir, a l’octubre i desembre de l’any passat, un brot d’aquesta síndrome. Després, passades de 4 a 6 setmanes, bona part dels nens afectats per aquests virus poden patir un despreniment complet de la ungla, que anomenem

Onicomadesis: consisteix en la separació o el desenganxament indolor i sense inflamació de la làmina del llit unguial, apareixent per sota una ungla nova. Pot afectar tant a les ungles dels dits de les mans i dels peus. No cal cap tractament específic en les ungles, a banda de mantenir la zona neta i evitar nous traumatismes. Es resol espontàniament en 2-3 mesos i sense deixar seqüeles. De fet, gairebé la meitat dels nens de l’Alt Urgell afectats el 2013, han presentat aquest fenònem en els darrers mesos, sense cap tipus de complicació en cap d’ells.

benestar Com ens afecta la crisi psicològicament? ///////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBERT NAVARRO · Màster en Terapia Cognitivo–Conductual

a paraula “crisi econòmica” en el nivell emocional està connectada amb la paraula “stressor”. Normalment associem estrès amb alguna cosa negativa, però la veritat és que l’estrès és només una resposta adaptativa que el nostre cos desencadena a situacions que requereixen un esforç extra de nosaltres mateixos. Aquesta resposta esdevé perjudicial quan l’estrès s’allarga en el temps i en determinades circumstàncies. Malauradament, la crisi s’allarga en el temps i l’estrès que comporta no fa cap bé al nostre cos. I és que, d’una manera o d’una altra, tots estem estressats per la crisi: tenim por de no trobar feina, por de perdre-la, por de la competència, por per poder pagar els deutes, el menjar, la llum... Quan el stressors es perllonguen en el temps el cos s’exhaureix progressivament i això pot generar cicatrius biològiques i problemes de salut física i mental afectant, també, a les nostres relacions socials. Per afrontar aquests fets la paraula clau és “resiliència”: la capacitat de la persona per fer front a situacions difícils i superar-los. Persones més resistents són més capaços d’afrontar la crisi, trobar solucions a possibles problemes, etc. Per saber quina és la nostra capacitat per fer front a les conseqüències de la crisi és fonamental conèixer i valorar els següents aspectes. -Decisions equivocades precipitades per la por. -Implicació en el treball. -Estalvi exagerat, “per si de cas”. -Excessiva competitivitat a la feina. -Trastorns emocionals. -Ansietat, depressió o abús de substàncies. -Impotència envers fets que no podem alterar: aquest fet pot provocar tristesa o depressió. -Desànim i apatia: en molts casos resulten de la frustració d’impulsar alternatives que no han tingut èxit. -Irritabilitat i problemes personals associats (família, parelles, amics, etc). En aquest sentit, el perfil de les persones que afronten pitjor crisi acostuma a ser el següent: Tenen una baixa capacitat per fer front a situacions difícils o traumàtiques (baixa resistència). Poc suport social quan ho necessiten. Han patit alteracions emocionals anteriors i factors d’estrès (separació, malalties, etc). Però, hem de pensar que sempre hi ha solucions per resoldre tots aquests problemes: és hora de reinventar-se, no serveix de res recrear-se en les coses que estan malament, cal ser prudents i mantenir l’optimisme.

Sobreviure a les festes ///////////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBA CRESPO · Diplomada en Nutrició humana i Dietètica Postgrau en Nutrició i Suplementació Esportiva

e sobte en el calendari veiem que el desembre ja és aquí...! Ja ha passat un altre any! En aquestes dates passarem hores al voltant d’una taula i els amfitrions (sempre amb bona intenció) faran tot el possible per què entre tots els participants acabem amb les reserves de menjar, vi, cava i demés que estaven previstes. Aquests excessos poden desencadenar digestions pesades, flatulències, inflor, mals de cap, migranyes i... uns quilos de més també. Si ets amfitrió: intenta calcular les quantitats tenint en compte les sobres de l’any anterior i anar a comprar amb una llista i tenint molt clar quins seran els menús. Afegeix aperitius lleugers i de tots colors i no t’oblidis del verd! Uns entrants vegetals facilitaran la digestió dels segons plats. Si la teva especialitat son les postres intenta reduir el sucre a la meitat i complementa’l o substitueix-lo per stevia, un edulcorant natural que ajuda a regular el sucre en sang. Pots oferir infusions digestives amb menta, fonoll, flor de taronger, passiflora o sàlvia (entre d’altres) una estona després del menjar. Si ets convidat: no et saltis àpats abans ni després de l’esdeveniment. Pots provar-ho tot sense atipar-te, demana porcions petites i mastega lentament. No oblideu beure 1,5-2 litres d’aigua al dia. Tot i ingerir altres begudes només l’aigua ajuda a eliminar toxines i a contrarestar els efectes diürètics (per tant “deshidratadors” de l’alcohol). Fent més activitat física podreu gaudir dels extres sense lamentar-vos després. Després de la sobre-taula sortiu tots junts a fer un bon passeig!

L’experiència de la Sintonització (I) //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JOAN RIBÓ GRAU · Sanergista

ncara que es recomana el cicle complet de Sanergia a persones que pateixen d’alguna patologia, sempre es recomana molt més a qui vol viure l’experiència completa de la Sintonització. El cicle complet Sanergètic es compon de tres fases: • Sessions de Sanergia. • Descodificació dels símptomes (des-cobrir les causes). • Sintonització. Fase 1 • Sintonitzar el seu cos físic amb el seu camp àuric. 1 ª Consulta de Sanergia • El Sanergista el convidarà a omplir un expedient personal. Aquest està subjecte al secret professional. • L’expedient porta les dades personals perquè el seu Sanergista pugui mantenir un contacte amb vostè, aquest també porta la seva ‘vibració’, cosa que és útil en cas de sessions a distància.

• L’expedient donarà al Sanergista informació sobre les malalties que van tenir lloc durant els tres períodes importants de la seva vida: infància, adolescència i post adolescència. No és obligatori donar aquesta informació, encara que ajuda a la recerca i és una font important d’informació didàctica i estadística. • El convidem a llegir i signar l’última pàgina de l’expedient. La seva signatura autoritza al Sanergista a ocupar-se de vostè. La nostra Federació va decidir aplicar les lleis que s’estan preparant sobre les teràpies naturals. Els Sanergistes no voldran actuar sense la seva autorització. • Xerrada explicativa: El practicant o Sanergista (segons el nivell de formació del Sanergista) li donarà una àmplia informació sobre tractaments a través

de les freqüències Sanergètiques. Això pot durar 30-45 minuts. Si vostè ho vol, els seus acompanyants també podran escoltar la xerrada. • Després de la xerrada informativa, el client pot decidir NO voler realitzar les sessions. En aquest cas el Sanergista no cobrarà la visita. Si decideix continuar, el Sanergista aplicarà les tarifes esmentades en aquesta web. • Qualsevol sessió d’energies es fa tot sol amb el Sanergista.

Continuarà....

Joan Ribó Grau - Sanergista Tel. 606 510 949 jribo@gmail.com www.joanribograu.com

benestar Consumir cànnabis no és inofensiu //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// CARLES BERCHÉ · Psiquiatra

l cànnabis, cànem, marihuana, herba o maria (Cannabis sativa) és una planta que ha estat cultivada des dels inicis de l’agricultura, originalment al continent asiàtic (Índia). La marihuana (també anomenada maria, herba...) conté una barreja de fulles, tiges i flors seques. L’haixix (conegut també per xocolata) és una resina que s’obté premsant la planta. I l’oli d’haixix és el resultat de barrejar la resina amb dissolvents. Aquestes preparacions se solen fumar soles (maria), amb tabac (haixix) o pipes i argiles (l’oli), tot i que també es poden afegir a galetes, pastissos, truites i altres aliments. Què passa quan es fuma un porro? Els derivats del cànnabis contenen diverses quantitats de substàncies psicoactives que fan riure, provoquen un sentiment d’eufòria, relaxen i aguditzen els sentits de la vista i de l’oïda. Més tard fan venir gana i set, i et poden fer sentir ensopit, amb son i manca de concentració i coordinació. Per això pot ser perillós conduir o fer qualsevol activitat que demani atenció. Si fumes gaire pots arribar a vomitar, sentir por o angoixa i tenir al· lucinacions. També provoca efectes físics com tos, irritació conjuntival, boca seca, taquicàrdia, augment de la pressió arterial, hipertensió ocular, desorientació i manca de concentració. Quins riscs té el fet de consumir cànnabis? Fumar cànnabis no és inofensiu. Perjudica el cor i altera el sistema

immunològic per combatre malalties infeccioses i càncer. Augmenta el risc de bronquitis i càncer de pulmó. A més, pot produir trastorns psíquics en persones amb antecedents psicòtics. El més greu és la psicosis cannabinoide, malaltia de l’espectre de l’esquizofrènia i que pot persistir tot i deixar de consumir. El més freqüent és la síndrome amotivacional: apatia, pèrdua d’eficàcia al treball, mal rendiment acadèmic, fàcil frustració, desmotivació, falta de concentració, i una falsa percepció d’alta productivitat tot i la pèrdua creixent de memòria. Qui pateix aquesta síndrome, perd capacitats de sociabilitat, són menys competitius laboral i acadèmicament, i són més problemàtics amb conflictes judicials i socials. El consum continuat de cànnabis pot dur a l’addicció. En aquests casos, la persona és incapaç d’interrompre’l o moderar-lo malgrat l’evidència de repercussions negatives per a la salut, el rendiment acadèmic o laboral o les relacions familiars i socials. El consumidor habitual també hi desenvolupa tolerància, és a dir, cada vegada en necessita més quantitat per a obtenir el mateix efecte. Les persones que intenten deixar el cànnabis poden tenir ansietat, insomni, irritabilitat i depressió. Possibles efectes terapèutics L’efecte més reconegut és l’antiemètic (milloria de les nàusees i el vòmit) en malalts de càncer tractats amb quimioteràpia. També té un efecte d’augmentar la gana aplicada als malats de sida, ja que poden mi-

llorar el seu estat d’aprimament. Té un efecte analgèsic acompanyat directament de l’efecte sedatiu, però no ha demostrat ser més eficaç que els medicaments actualment aprovats. A més, els efectes beneficiosos poden ser anul·lats pels efectes secundaris potencialment greus. Això i altres aspectes d’interès botànic (biomassa, combustible, tèxtil) són els arguments utilitzats per demanar la seva legalització, tot i que els col·lectius que més insisteixen no són precisament associacions de malalts ni agricultors... També cal desmuntar el mite de què l’autocultiu i el consum no són sancionables. Segons el codi penal tenir i consumir drogues en llocs, vies i establiments públics no és delicte, però sí infracció greu, i pot ésser castigada amb una sanció de 300,51 a 3005,06 euros. L’autocultiu per us propi i el consum d’herba sense barrejar amb tabac, han donat lloc a la creença de què el consum és poc perjudicial al ser més “natural”. Però res més lluny de la realitat: el cultiu casolà ha donat lloc a varietats amb molta més quantitat percentual de cannabinoides (THC) que la silvestre. Les cigarretes de marihuana que es consumien als anys 70 contenien entre 5-30 mg de THC, actualment pot tenir 150 mg o més per cada cigarreta de maria. Si tot i així voleu seguir consumint maria, us aconsello que ho feu minimitzant els perills tant com sigui possible.

Conferència i presentació del llibre

Pels estanys de Cerdanya

amb Ermengol Orriols, Salvador Orriols, Enric Quílez, Alexis Cagigos i Oriol Mercadal. Diumenge 7 de desembre a les 19 hores al Museu Cerdà de Puigcerdà.

Pulicaria Dysenterica - Herba de Sant Roc //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ · Puigcerdà

’herba de Sant Roc (Pulicaria dysenterica (L.) Bernh) és una flor que pertany a la família de les compostes o asteràcies (Asteraceae). Descripció: planta que ateny els 20-70 cm d’alçada, ramificada per dalt. La tija és vellutada a la part superior. Fulles basals peciolades, que es marceixen quan arriba la floració. Fulles caulinars alternes, lanceolades, de 2-5 cm de llarg, asserrades, verdes. Les flors en caps semiesfèrics, amb peduncles llargs. Les lígules, de color groc daurat. Floració: a finals de l’estiu. Hàbitat: a la Mediterrània i fins a l’Europa central. En prats humits i rases. A la Cerdanya la trobem al costat de la carretera, en llocs humits, de la zona de Lles i

Músser. Propietats medicinals: aquesta flor té propietats antihistamíniques i cardioestimulants. S’ha emprat com a antibacteriana en el tractatment de les diarrees i de la disenteria (d’aquí el nom). Curiositats: Conté poliens, poliíns, flavonoides i àcids fenòlics. Altres noms Català: herba disentèrica, àrni-

ca, matacaveros, pares, rebentadalla, sàlvia blanca, trencadalla. Castellà: copas de Manzanares, cunilago, enola campana borda, hierba de gato, hierba de la diarrea, hierba pulguera, inula, ojo engarzado. Gallec: disentérica, herba do gato. Euskera: astamendia, kukusobelar. Anglès: common fleabane. Francès: Pulicaire dysentérique. Etimologia: pulicaria < puces (llat.): perquè conté algunes substàncies que espanten les puces; dysenterica (gr.) > disenteria: es feia servir per combatre la disenteria.

“Cada dia passen pel túnel del Cadí prop de 6.000 vehicles” /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JUAN PABLO TORRENTS-FAURA · Puigcerdà

l 29 d’octubre de 1984 quedava inaugurat el túnel que enllaçaria dues comarques, el Berguedà i la Cerdanya, separades històricament per la serralada del Cadí: naixia el túnel del Cadí. Abans però, havien passat vàries dècades reclamant aquesta infraestructura que va començar a construir finalment a partir del 1977. La història del túnel es remunta a principis del segle XX. Ja aleshores, els habitants de l’Alt Berguedà tenien la urgent necessitat socioeconòmica de comunicar-se amb la Cerdanya, dues comarques separades per la Serralada del Cadí. Com ha canviat en aquests 30 anys la fisonomia de la serra del Cadí i la manera de funcionar per a la gent de l’Alt Berguedà i la Cerdanya? Podríem parlar amb molta gent de l’entorn però per donar-nos una visió potser més tècnica i “externa”, mantenim una conversa amb el director general dels túnels del Cadí i Barcelona des de gener de 2013. Parlem de Josep Lluís Giménez, economista i amb una àmplia experiència en la gestió d’autopistes, primer a Acesa i posteriorment a Abertis. Des que es va incorporar a Túnels com a Director General, quins han estat els seus objectius? Els nostres principals objectius se centren en sostenir un nivell de servei adient amb una infraestructura de qualitat que permeti la comunicació de les comarques interiors i de litoral amb el Pirineu. Els elements substancials que ens caracteritza són la seguretat vial, el confort de la via, la fluïdesa i el servei als usuaris i clients per gaudir sempre d’una experiència satisfactòria en els seus desplaçaments. De cara al futur, impulsarem el corredor del Llobregat com un eix que permeti connectar Catalunya i França, desitjant que Toulouse i la seva industria visualitzi aquest corredor com el més eficient per a la sortida marítima de les seves mercaderies. Quina valoració fa dels 30 anys del túnel del Cadí? El túnel del Cadí, és el segon tú52

nel més llarg de tot Catalunya amb 5 quilòmetres de longitud, ha estat una de les infraestructures clau en la vertebració del territori, en apropar Barcelona i el Pirineu central d’una manera ràpida, segura i respectuosa amb el medi natural en el qual s’integra. L’impacte econòmic del túnel del Cadí ha estat de primera magnitud, contribuint decisivament en la terciarització d’un territori depenent, fins a la seva posada en servei, del sector primari. El desenvolupament del turisme, la promoció d’esports de neu i muntanya, i la proliferació de segones residències, han transformat la realitat social i econòmica del seu entorn. Quin impacte ha tingut el túnel en el medi natural on es troba ubicat, com és el Parc Natural del Cadí-Moixeró? El fet de discorre pel parc natural del Cadí-Moixeró va determinar el seu disseny i construcció, integrant una infraestructura d’aquest nivell en harmonia amb l’entorn, i partint del respecte i la protecció del medi ambient. A més a més, s’aprofiten els recursos hídrics per a generar l’electricitat necessària per al funcionament de la infraestructura, mitjançant la central hidroelèctrica Maurici Roset, al riu Gréixer. En aquestes 3 dècades, quines millores i /o reformes s’han fet al túnel?

Des de la seva posada en servei s’ha treballat per tal d’assolir els màxims nivells de qualitat i seguretat duent a terme importants inversions per tal de millorar el servei de la infraestructura, un exemple va ser la construcció de la galeria de serveis i d’evacuació a l’any 2008 amb una inversió de més de 20 milions d’€, la repavimentació de la traça que es duu a terme periòdicament per tal de garantir el perfecte estat del ferm, l’adequació de la infraestructura als requeriments mínims de seguretat de la Directiva europea, la millora de l’enllumenat i dels sistemes de control per millorar la seguretat i la comunicació, la flota de vehicles per donar servei en cas de nevades, etc. Quants vehicles circulen cada dia pel túnel i quins dies té més afluència? Durant l’any 2013 la mitjana diària de vehicles que van passar pel túnel del Cadí es va situar en els 5.732. Entre setmana, de dilluns a dijous el trànsit prové majoritàriament de les comarques veïnes, i els caps de setmana i festius direcció Nord, la major part de viatgers provenen de Barcelona i rodalies. Pel que fa als mesos d’estiu s’observa una afluència important de vehicles que provenen d’Europa. També podem dir que el 94% dels trànsits els realitzen turismes i únicament el 5% es tracta de camions. Quins són el plans del túnel per als propers anys? El nostre objectiu és continuar mantenint els nivells de qualitat i seguretat del servei públic que es presta, fent que el túnel del Cadí sigui un via de referència en la gestió de la mobilitat del territori. Fins quan tindrem que pagar el peatge del túnel? Túnels acaba d’iniciar el seu recorregut, i la concessió de la gestió té una durada de 25 anys, qualsevol canvi en el tipus de gestió de la infraestructura no depèn de la concessionària, sinó de l’administració titular de la via, que en aquest cas és la Generalitat de Catalunya. 53

El primer Pessebre vivent de la Cerdanya fa 10 anys //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC GÓRRIZ · Prullans

n aquest escrit volem fer una breu història de la Fira i el Pessebre Vivent de Prullans de Cerdanya. L’any 1996, la família Puig, d’una llarga tradició pessebrista, anava a la recerca d’un poble que, en si mateix fos com un pessebre i que oferís una activitat social i cultural de fàcil accés. Amb contacte amb Josep Isern, propietari del càmping Prullans, posant fil a l’agulla aquesta idea tot dient: “Prullans és un poble de pessebre, hem de fer alguna cosa”. L’any 2007 neix L’Associació Cultural i Cívica de Prullans. Calia fer un pas més, constituint una entitat jurídica pròpia. La principal activitat és portar a terme el Pessebre Vivent i organitzar alguna activitat cultural col·laborat amb l’àrea de Cultura del Consistori, durant tot l’any. És dir que la finalitat és realitzar activitats diverses a més de la Fira i el Pessebre Vivent, però sempre de caràcter cultural i sense ànim de lucre. L’entitat està adherida a la “Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya”. Aquest 2014 es compliran 18 anys de Fira del Pessebre i 10 anys de Pessebre Vivent Particularitats La particularitat és que un poble de 220 habitants i que solament unes 70 persones que viuen tot l’any converteixen el poble en un petit pessebre. Tot el contorn de l’Església de Sant Esteve, parròquia de Prullans vestit com un poblet de l’Antiga Palestina.

Dies de representació i horaris Aquesta representació es fa la primera setmana de desembre i que encaixi amb la festivitat de la Puríssima. Aquest any 2014, comprèn els dies 6, 7 i 8 de Fira i 6 i 7 Pessebre Vivent de 18 a 20 hores. Venda d’entrades i preu A causa de les poques subvencions, l’Associació s’ha vist obligada a una aportació d’entrada per poder mantenir el gasto que porta el manteniment de vestuari, com manteniment d’aparells elèctrics per millorar les representacions. Són més de 80 els figurants voluntaris que participant en el Pessebre. A l’entrada el visitant és obsequiat amb un petit record. Dos dies abans dels assenyalats per la fira i pessebre, es convida escoles de

la zona a visitar els estants de les figures i garlandes de Nadal com visitar una Exposició de Pessebres, i explicar les tradicions catalanes de les festes de Nadal a tota la mainada. Per visitar aquest esdeveniment, es convida als visitants a deixar els cotxes a les dues entrades que té el poble. Convidem a tots els que ens visitin gaudir d’aquest déu anys del Pessebre Vivent de Prullans.

Bones Festes!

El Consell Comarcal de Cerdanya informa LLÍVIA Dilluns 1 de 17:00-19:00 h Lip dub ·Lloc: local jove Divendres 12 de 17:00-19:00 h Lip dub ·Lloc: local jove Dilluns 15 de 17:00-19:00 h lip dub ·Lloc: local jove Dilluns 22 de 17:00-19:00 h Cartell local jove · Lloc: local jove Dilluns 29 de 17:00-19:00 h LOCAL TANCAT

Divendres 5 LOCAL TANCAT Dijous 11 de 18:30 a 20:30 h Lip dub · Lloc: local jove Dijous 18 de 18:30 a 20:30 h Lip dub Lloc: local jove Dijous 25 FESTA PARCS DE SALUT L’horari dels parcs de Salut durant el mes de desembre serà: Dilluns Alp: 9h a 10h

Dimarts: Bellver. 16:30h a 17:30h Queixans: 16h-17h Us recomanem trucar al Consell Esportiu (972 884 884) abans d’anar per primera vegada a un Parc de Salut. Activitat gratuïta i oberta a tothom.

BELLVER DE CERDANYA Dimarts 2 de 18:30-20:30 h Lip dub Lloc: local jove del centre cívic. Dimarts 9 de 18:30-20:30 h Lip dub · Lloc: local jove del centre cívic. Divendres 19 de 17:00-19:00 h Lip dub Lloc: local jove del centre cívic. Dimarts 23 de 18:30-20:30 h LOCAL TANCAT Dimarts 30 de 18:30-20:30 h LOCAL TANCAT. MONTELLÀ I MARTINET Dimecres 3 de 17:00 a 19:00 h Lip dub · Lloc: local jove Dimecres 10 de 17:00 a 19:00 h Lip dub · Lloc: local jove Dimecres 17 de 17:00 a 19:00 h Lip dub. · Lloc: local jove Divendres 26 FESTA Dimecres 31 FESTA ALP

Bones Festes!

Imatges en el record

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

LLÍVIA - Curs escolar 42-43 Escola Nacional (cedida pels germans Julio i Jesús Gómez)

L’equip de VIURE ALS PIRINEUS i de Belluga’t per la Cerdanya

us desitgem unes Per pintar 58

Bones Festes! 59

Bones Festes!