1
CONCEPTES TRIBUTARIS BÀSICS
CENTRE D’ESTUDIS ADAMS
Barcelona . Girona . Madrid . València . Sevilla . Saragossa A Coruña
.
Santiago
.
Ferrol
.
Vigo
.
Ourense 0611
2
ELS TRIBUTSS I ELS SEEUS TIPU US Es tracta d’un in ngrés que o obté una Ad dministració ó Pública (aal nostre caas, un municipi) com aa conseqüència de l’obligació ó de contrib buir per parrt dels contrribuents (qu ue poden se er personess físiqu ues, empresses, altres A Administraccions...). Hi haa tres tipus de tributs:
Un cas especial són els ano omenats pre eus públics , que no tenen la conssideració de e tributs. En n aqueest cas és qu uan una persona paga a una Adm ministració p per la prestaació d’un se ervei que ess prestta també pel p sector privat p i que, en tot cas, es demaanen volunttàriament per p part dee l’adm ministrat (ell ciutadà, peer exemple). Per tant, en el cas dels preus públics, tenim m dos tretss bàsiccs:
Trets d dels preus pú úblics
El servei es presta taambé pel seector privat El servei es d demana, voluntariament, peer l'administtrat
Així, per p exemplle, el pagam ment d’un ciutadà peer tal d’accedir a una piscina dee l’Ajun ntament, ja que també hi ha piscin nes privadess.
3
TIPU US DE IM MPOSTOSS LOCALSS
a) Obligatoris
• 1. Impost ssobre béns iimmobles (IBI) • 2. Impost ssobre activittats econòm miques (IAE) • 3. Impost ssobre vehicles de tracciió mecànicaa (IVTM)
b) Poteestatius
• 1. Impost ssobre constrruccions, instal∙lacions i obres • 2. Impost ssobre l'increement de vaalor dels terrenys dee naturalesaa urbana (PLUSVÀLUA) • Impost sob bre despesees sumptuàrries
a Obligato a) oris 1. IBI. Grava la p propietat dee béns immo obles rústiccs i urbans. 2. IAEE. Grava la realització d d’una activiitat empressarial, profeessional o arrtística dinss del terme municipal 3. IVTTM. Grava la circulacció, pel municipi, dee vehicles de tot tipus: cotxes,, cam mions, motos, tractorss,… b Potestattius b) 1. Impost sobre construcciions, instal∙∙lacions i ob bres. Gravaa la realització d’obress alss immobles del municip pi. Per exem mple, una ob bra en un lo ocal comerccial, canviarr la ccuina en un n habitatge particular… …. 2. PLU USVÀLUA. Grava l'incrrement de vvalor d’un tterreny de n naturalesa u urbana quee hagi experimeentat com aa conseqüèn ncia d'una transmissió.. 3. Impost sobre despeses ssumptuàries, només en n el cas d’aprofitament de vedatss de caça i pescca, per l’ús i aprofitame ent d’aquessts recursos en aquest espai.
4
ELEMENTS DELS TRIBUTS
Element material
Element personal
Element temporal
Element quantitatiu
1. ELEMENT MATERIAL: EL FET IMPOSABLE És un fet fixat a la llei per tal de configurar cada tribut; la seva realització origina el naixement de l’obligació tributària. Així, per exemple, la propietat d’un habitatge suposa el fet imposable de l’Impost sobre béns immobles, la qual cosa determina, al seu cop, l’obligació de pagament de l’impost. També hem de parlar, respecte del fet imposable, dels supòsits de no subjecció i de les exempcions: a) Supòsits de no subjecció Són aquells casos en els quals la Llei assenyala que no queden inclosos dins del fet imposable. Serveixen per a delimitar correctament el fet imposable. Per exemple, a l’Impost sobre béns immobles, no està subjecte a l’esmentat impost la propietat, per part de l’Estat, d’una carretera nacional que sigui un bé de domini públic. b) Exempcions Són aquells casos inclosos en el fet imposables però que la Llei els exclou del naixement de l’obligació tributària. Per exemple, en l’Impost sobre activitats econòmiques, són exemptes de tributació les persones físiques que realitzin activitats econòmiques.
5
2. ELEMENT PERSONAL: L’OBLIGAT TRIBUTARI Es tracta de l’obligat tributari que ha de complir l’obligació tributària principal (és a dir, pagar el tribut), així com les obligacions formals pròpies d’aquesta condició. Ens trobem amb: B) Substitut del contribuent
A) Contribuent
Obligats tributaris C) Successors del contribuent
D) Responsable tributari
A) Contribuent. És el subjecte passiu que realitza el fet imposable i que ha de complir amb l’obligació tributària principal, que és el pagament de la quota tributària. Per exemple, la persona que figura al permís de circulació del vehicle és el contribuent del Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM). B) Substitut del contribuent. És el subjecte passiu que, per imposició de la Llei i en comptes del contribuent, està obligat a complir les obligacions tributàries. Per exemple, es considera substitut del contribuent en l’Impost sobre construccions, instal∙lacions i obres al constructor que demana una llicència d’obres per tal de realitzar una reforma d’un habitatge propietat d’un tercer. C) Successors del contribuent. Són els obligats tributaris als quals els hi transmeten les obligacions tributàries del contribuent. Per exemple, si mor un contribuent amb un deute pendent per l’Impost sobre béns immobles, són successors els hereus que acceptin l’herència pura i simplement. D) Responsables tributaris. Són obligats tributaris que apareixen juntament amb els deutors principals. Per exemple, en cas cas de canvi –per qualsevol causa‐ en la titulació dels drets que constitueixen el fet imposable del Impost sobre béns immobles, els béns immobles objecte dels esmentats drets quedarien afectes al pagament de la totalitat de la quota tributària pendent de pagament, i els titulars dels drets sobre aquests bens immobles respondran subsidiariament del pagament de la quota tributària.
6
3. ELEMEENT TEM MPORAL: PERIODEE IMPOSSITIU I MERITACIÓ Ó Meritaciió ("devenggo" en castellà)
Perio ode impo ositiu
Concep pte: És el peeríode tempo oral en què ees realitzaa el fet impo osable quan ees tracta de fets imposaables durad dors. En aquestts cas, la meeritació es prod dueix al comen nçament o aal final d’aqueest període. Exemp ple: al cas dee l'IAE (Imposst d’activitatts econòm miques), el p període imposiitiu coincideeix amb l’any natural i la merita ació es produ ueix l’1 de gen ner de cada any.
Conceptte: És el moment en què ss’entén realiitzat el fet impo osable i, perr tant, el momeent en què n neix l’obligació tributàriaa. Exemple e: a l'Impostt sobre l'incremeent del valo or dels terrenys de naturaleesa urbana ((la “plusvàlu ua”) , la merita ació es prod dueix en la datta de la transmisssió de la propieta at del terren ny a títol onerós (és a dirr, que imposa d despeses, co om és el cas d'u una venda) o gratuït, jja sigui “intter vius” (peer exemple, una donació d’un terren ny) o “mortis ccausa” (perr exemple, e, com a conseqüència d’una a herència a).
També h hem de parlar, respectee de l’eleme ent temporal, de la preescripció i laa caducitat: •
Presscripció Es tracta t d’una institució ó jurídica que q suposaa que, pel decurs d’un terminii estaablert (en dret tributarri, aquest te ermini és no ormalment de 4 anys),, l’obligació ó tribu utària s’extiingeix. Duraant aquest termini, hi ha la posssibilitat d’aactes o fets que interrrompen ell term mini; en aqu uets cas, com mença a comptar de no ou el termin ni des de ze ero. Per eexemple, un n ajuntameent té un terrmini de preescripció de 4 anys per a practicarr una liquidació definitiva a l’Impost sobre construccions, instal∙lacio ons i obress mod dificant, al sseu cas, la lliquidació p provisional iinicial. Aqueest termini comença a a com mptar des dee que finalitz tzen les obrees.
7
•
Caducitat És una institució jurídica que suposa que pel decurs d’un termini determinat, generalment els procediments tributaris deixen de produir efectes sense prejudici que es puguin tornar a iniciar‐los dins del termini de prescripció. Per exemple, a l’Impost sobre construccions, instal∙lacions i obres, l’Ajuntament té un termini de 6 mesos per tal de dictar liquidació provisional inicial.
4. ELEMENT QUANTITATIU Base imposable
Deute tributari
Base liquidable
Element quantitatiu Quota diferencia
Quota íntegra
Quota liquida
a) Base imposable És la quantificació del fet imposable. Per exemple, a l’IBI, el valor cadastral de l’immoble és la base imposable. b) Base liquidable És el resultat d’aplicar, sobre la base imposable, les reduccions establertes a la llei. Per exemple a l‘IBI, la base liquidable s’obté d’aplicar sobre la base imposable les reduccions establertes als articles 66 a 70 del TRLRHL (text refós de la Llei reguladora d les hisendes locals). Així, si el valor cadastral d’un immoble urbà s’ha incrementat com a conseqüència d’un procediment de valoració col∙lectiva per aplicació de la primera ponència de valors aprovada amb posterioritat a l’1 de gener de 1997, s’aplica aquesta reducció amb un coeficient reductor; és a dir, com a exemple:
8
Si un immoble urbà té un valor cadastral de 9.000 euros i, com a conseqüència d’una valoració col∙lectiva, s’hi assigna un valor cadastral de 12.000 euros, la quantia de la reducció és el resultat d’aplicar sobre el component individual de la reducció (és a dir, 3.000 euros, resultat de 12.000‐9.000) el coeficient de reducció establert (0,90 per al primer any) la qual cosa donarà lloc a aquesta reducció (3.000 x 0,90 = 2.700 euros). c) Quota íntegra És el resultat d’aplicar, sobre la base liquidable, el tipus de gravamen. Aquest tipus de gravamen està basat en un percentatge. Tipus de gravamen És la xifra, coeficient o percentatge que s’aplica en la base liquidable per obtenir com a resultat la quota íntegra. Per exemple, a l’Impost sobre despeses sumptuàries, el tipus de gravamen màxim pot ser del 20%. d) Quota líquida És el resultat de disminuir la quota íntegra com a conseqüència de l’aplicació de les deduccions previstes en la llei de l’impost. e) Quota diferencial És el resultat de disminuir la quota líquida en l’import dels pagaments a compte (retencions). f) Deute tributari El deute tributari està constituït per la quota o quantitat a ingressar per part de l’obligat tributari. En general, el deute tributari és el resultat d’aplicar sobre la base liquidable el tipus de gravamen. D’aquesta manera, el deute tributari està constituït en primer lloc per la quota o quantitat a ingressar que resulti de l’obligació tributària principal. A més, el deute tributari està integrat per l’interès de demora, els recàrrecs per declaració feta fora de termini (“declaracions extemporànies”), els recàrrecs en període executiu i altres recàrrecs exigibles sobre bases i quotes. No formen part del deute tributari les sancions tributàries.
9
Extinció Els deutes tributaris podran extingir‐se per:
1) Pagament
2) Prescripció
Extinció del deute 3) Compensació
4) Condonació
1. Pagament. Aquest pagament es pot fer en efectiu: • Dins dels terminis d’ingrés. Parlem, llavors, de període voluntari • També és possible sol∙licitar un ajornament o fraccionament del pagament • En cas que no s’aboni el deute i no hi hagi suspensió de l’ingrés, s’inicia el període executiu. 2. Prescripció. Els deutes tributaris s’extingueixen pel decurs d’un termini de 4 anys. És a dir, si l’Administració no ha reclamat el import del deute tributari dins d’aquests 4 anys, no cal fer el pagament del deute tributari i l’Administració no podrà reclamar‐lo. Aquest termini de 4 anys s’interromp als casos previstos a la Llei, com són el recurs o la reclamació contra el deute. 3. Compensació. Els deutes tributaris poden extingir‐se per compensació de crèdits reconeguts a l’obligat tributari amb deutes tributaris d’aquest. Aquesta compensació pot ser d’ofici (per iniciativa de l’Administració) o per petició de l’obligat tributari. 4. Condonació. És l’extinció del deute tributari pel “perdó” de l’Administració creditora als casos previstos per la Llei. Si bé aquesta possibilitat està recollida en la Llei general tributària (LGT), en la Llei reguladora de les hisendes locals no es conté cap supòsit de condonació per part de les entitats locals creditores.
1
A continuació oferim un quadre resum de les fases que van des de la determinació de la base imposable fins a la determinació del deute tributari:
BASE IMPOSABLE
- Reduccions establertes en la Llei = BASE LIQUIDABLE
x Tipus de gravamen
= QUOTA ÍNTEGRA
- Aplicacio de deduccions i bonificacions
= QUOTA LÍQUIDA - Retencions, pagaments a compte,... = QUOTA DIFERENCIAL - Altres deduccions = DEUTE TRIBUTARI (Quantitat a pagar)
1
OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES
1. OBLIGACIÓ TRIBUTÀRIA PRINCIPAL La obligació tributària principal és el pagament de la quota tributària del tribut concret. Per exemple, el pagament de la quota de l’IBI anual.
2. OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES ACCESÒRIES Són les prestacions pecuniàries (és a dir, consistent en diners) que s’han de pagar a l’administració tributària; la seva exigència s’imposa en relació amb altres obligacions tributàries. Per exemple, és una obligació tributària accessòria el pagament dels interessos de demora que incorpora una liquidació provisional practicada per un Ajuntament en l’IBI.
3. OBLIGACIÓ DE REALITZAR PAGAMENTS A COMPTE És l’obligació de pagar un import a l’administració tributària en concepte de pagament a compte de l’obligació tributària principal. Es tracta, en tot cas, d’una obligació autònoma. Important: en l’àmbit de la imposició local, no existeix aquesta obligació en cap tribut local.
4. OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES FORMALS Són aquelles obligacions que no tenen caràcter pecuniari (= de diners) i que són imposades per la normativa tributària o duanera als obligats tributaris. Per exemple, l’obligació dels subjectes passius en l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana de presentar declaracions o autoliquidacions, segons el disposat per les ordenances fiscals de l’ajuntament respectiu.