Escola Municipal d’Esports de Polinyà de Xúquer nº 3
14 de novembre de 2009
COMENÇA LA LLIGA DE PETANCA 09-10 El passat dia 7 de novembre es començà oficialment, després de la reunió i l’aprovament del calendari, la lliga de petanca. Aquest campionat es realitza per parelles de veïns i veïnes de Polinyà del Xúquer, com es de costum, davant de la porta del poliesportiu municipal. Les partides es realitzaran, en principi, dissabte tant pel matí, com per la vesprada. Cal destacar, que és un campionat amistós en el qual regna la concòrdia i el bon ambient entre els participants i entre la gent que s’acosta a
Futbol La setmana passada a la Partideta de Cullera els nostres dos equips de futbol conseguiren la victoria, 1-5 per als benjamins i 1-4 els alevins, els desitgem el mateix per aquest cap de setmana, en el que jugen a casa amb el Algemesi C, els alevins a les 10’00 i els benjamins a les 11’15. Les pròximes 2 setmanes juegem fora, el dissabte 21 a Alzira i el diumenge 28 a Carcer, aixi que fins decembre no tornarem a vore als nostres equips, esperem s’ho passen be i no els faça molt de fred.
voreu, a més de la sana competitivitat i esportivitat. En la present lliga participen un total de 10 parelles compostes pels següents integrants: Enrique (retor) i Juan Bta. Hidalgo, Pablo Escrivà i Pablo Nadal, Jorge Chambo i Eliseo Roig, Alfonsi López i Pascual Masia, Juan Jose Font i Miguel Angel Simó, Miguel Mancebo i Eduardo Talens, Redención March i Antonio Tour, Marcos Juan i Felipe Juan, Federico Bresó i Pasqui Masia, Alfonso Puig i Ricardo Serrano.
14 Novembre 2009
Escola Municipal d’Esports de Polinyà de Xúquer
L’Escola de Futbol l’art de persuadir-los per a col·laborar en la construcció Monitor, Mestre, i líder del d’un objectiu comú. També grup. Este voluntariat que en- Cruyff acompanya l’argument: trena en el futbol bàsic assumix És important tindre entrenauna responsabilitat extraordinària p e r q u è jugar a futbol, entrenar adults, i entrenar xiquets i xiquetes, són coses ben distintes. Fins a l’adolescència, els entrenadors són dors que contagien l’alegria i també un model que miren l’amor a l’art, no els aspectes i admiren els seus jugadors, menys agraïts i sacrificats del menors d’edat que encara joc, sinó el seu costat més lluno tenen una idea clara de si minós i estimulant mateixos. Estos monitors són Doncs bé, cal caminar-se amb també mestres, perquè els ju- tacte, perquè també hi ha entregadors estan en edat escolar, nadors que, en compte de desd’aprendre-ho tot. Són moltes pertar tot el potencial del grup, tasques per a descansar exclu- preferixen gestionar la por, a la sivament en la bona voluntat vella usança. L’experiència de d’estos monitors. Necessiten Van Basten, desgraciadament, més recursos, suports dels pa- ens sonarà a més d’un: Al meu res i un projecte clar de part de entendre, si jo he tingut deu entrenadors, un em va ensenla institució que representen. El líder ha sigut sempre una yar alguna cosa, tres no em persona entusiasta, capaç van espatlar i sis van intentar d’inspirar al grup amb un rep- fotre’m. te nou i il·lusionant, que aclarisca el panorama, i anime a 2. A JUGAR I DISFRUTAR DEL tots a perseverar en l’esforç JOC per a aconseguir-ho. En este gremi del futbol, La confiança Marcelo Roffé, psicòleg espori la capacitat d’innovació de tiu argentí ha diagnosticat una l’entrenador es posen a prova depressió per excés de pressió en un entorn obsessionat pels en el futbol professional –Diresultats immediats i poc do- ners ràpids, resultats immediats, impaciència general– I nat als canvis. Daniel Goleman sosté que el potser precisament per això, en lideratge no té a veure amb el l’elit del futbol professional va control dels altres, sinó amb prenent forma un nou discurs: 1. EL METROENTRENADOR
2
un antídot eficaç per a eixir del davallada d’ànim a què conduïx l’excés de pressió: Sense alegria, sense ganes no es pot jugar a límit Paradoxalment, tot l’estrés que volen espolsar-se de damunt els adults amenaça ara al futbol bàsic. En compte de que els xiquets i les xiquetes juguen i cresquen al seu ritme, es vol accelerar la seua posada al punt amb camps, mòbils i porteries d’adults des dels deu anys! Molt abans han viscut fitxatges i especialització en lloc fix. Uns juguen i altres estan abonats a la banqueta. Les xiquetes es queden al marge. Futbol de pagament en molts camps, i crits que esborrallarien successives edicions del llibre blanc de l’esport. Potser hauré que aplicar una dutxa escocesa per a insistir en el que és obvi: es pot aprendre més fàcil i ràpidament quan el repte és equilibrat i s’adapta al grau de maduresa del jugador. A més que el futbol és un joc, i per això mateix els encanta. I el gaudi del joc és una vàlvula de fuga contra totes les pressions hagudes i per haver-hi. En cap cas es tracta d’una pèrdua de temps, i és a més el seu mode natural d’aprendre. I si no es divertixen quan comencen quant de temps aguantaran una faena tan exigent!
Escola Municipal d’Esports de Polinyà de Xúquer
14 novembre 2009
Els pares i mares podem..... - Facilitar als nostres fills que realitzen el tipus d’activitat esportiva que més els agrade, en compte de la que més ens agrada a nosaltres. - Interessar-nos per l’esport que practica el nostre/a fill/a si t’agrada, si es divertix, si progressa i aprén, assistint a les competicions o activitats en què participe - Interessar-nos per l’enfocament de la pràctica esportiva per part de l’entrenador/a del nostre/a fill/a sol·licitant-li informació sobre les característiques de l’esport, el reglament, el que espera dels pares dels seus esportistes, plantejant-li els nostres dubtes i inquietuds. - Animar al nostre fill/a en un competició, recolzant-li, reconeixent el seu esforç i interés, però evitant “fer d’entrenador” - Mantindre’ns tranquils i confiar en el nostre fill/a quan, durant un entrenament o una competició, comet un error o no li ixen les coses.
- Mostrar respecte i cordialitat en les competicions amb entrenadors i esportistes dels equips contraris. - Respectar, comprendre i recolzar la funció dels àrbitres en les competicions. Les queixes proposades poden plantejar-se a través dels canals adequats, en compte de fer-ho en públic. - Animar al nostre fill/a a practicar esport d’acord amb les regles. - Aplaudir les bones actuacions tant dels nostres propis fills/es com les dels seus companys d’equip en els entrenaments i en l’organització d’activitats i competicions. - Assistir, participar i col·laborar amb l’entrenador/a quan ens convoca a una reunió. - Col·laborar amb el nostre fill/a, el seu entrenador/a i el seu col·legi o club o equip en els entrenaments i en l’organització d’activitats i competicions. - Preguntar a l’entrenador/a
educada i discretament (en un lloc i moment adequats) quan hi ha alguna cosa que no comprenem o no ens agrada el que fa. - Delegar en l’entrenador/a la labor-tasca de l’educació del nostre/a fill/a al fer esport. - No oblidar la resta de membres de la família, aconseguint que cap se senta especialment rebutjat o exalçat/encimbellat per l’esport que practica. - I sempre podem recordar que el nostre fill/a és una persona que s’educa fent esport, on l’important és com ho fa, no “què aconseguix”-, si es divertix, si aprén, si és bo per a la seua salut, si s’enriquix amb la relació que manté amb altres esportistes, entrenadors, àrbitres, pares d’altres esportistes.... Siguem una ajuda i un bon exemple per a ells.
3
14 Novembre 2009
Escola Municipal d’Esports de Polinyà de Xúquer
Senderisme
DE SENDERISME A LA CASELLA Des de l'Ajuntament de Polinyà del Xúquer es van a promoure distintes eixides esportives de cap de setmana amb l'objectiu de que la gent conega, practique i agarre afició a algun esport a més fer una activitat diferent a allò que fem diàriament en un ambient de germanor. Així doncs, començarem aquestes activitats realitzant una eixida de senderisme a La Casella en una data que ja es confirmarà amb bandos i cartells, encara que serà un diumenje pel matí. La Casella és una vall ubicada en el sud-est de la comarca de la Ribera del Xúquer, delimitada per les serres del Cavall i les Agulles. Els moviments orogènics del plegament alpí van fer emergir del fons marí, fa uns 30 milions d'anys, els estrats d'època juràssica i cretàcica, que configuren estes imponents mols calcàries, i on l'erosió, al llarg de mil•lenis ha escolpit formes espectaculars i capritxoses, com les que ens ofereix la Serra de les Agulles. Una vegada allí, és possible ascendir a l'Ouet i a la Ratlla, entre d'altres cims; visitar la Cova dela Galera, o realitzar rutes de major recorregut. La Casella compta amb un Bar molt pròxim a la Reserva dels Cérvols, cosa que resultarà de gran interés per als visitants tenint en compte que estem en temps de berreig dels cèrvols perquè estan en època d'aparellament.
2
CONSELLS ABANS DE CAMINAR -Informa't sobre l'itinerari que seguiràs i sobre la predicció meteorològica. -No abandones les sendes. -Protegix-te del sol i porta aigua per damunt de les teus necessitats. -En els mesos de la tardor no circules pels llits dels barrancs si hi ha risc de pluges o si el llit està inundat. -Usa calçat esportiu, còmode i resistent, a ser possible tipus bota. -Calcula el temps que et queda i guarda forces per al retorn. Evita que la nit et sorprenga a la muntanya. -No destruïsques cap animal ni planta. -Mai no encengues foc. -Deixa el medi millor que l'has trobat. Porta't a casa sempre el teu fem.