L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
13. Observa a) Península Aràbiga b) Sud d’Europa c) 6732 - 750 d.C. d) 3 (Imperi Carolingi, Bizantí i Islàmic): França (Carolingis), Arabia Saudita (Islàmic). e) Alexandria f) Damasc g) Espanya, Grècia, Itàlia, Pèrsia, Egipte h) 632 - 656 d.C. Explica: a) L’impuls de la NOVA religió: Era senzilla i atraient. A més, prometia el paradís als morts en combat. b) Força militar: Eren un imperi molt fort. c) Tolerància: Els islàmics toleraven altres religions (tot i que s’havia de pagar un impost extra) d) Descontentament: La gent tenia impostos excessius que havien de pagar als bizantins.
17.Respon a) Alcàsser b) Alfòndec c) Al-Madina d) Call e) Valí f) Soc g) Cadí h) Mesquita i) Al-Shurta j) Rava Font 17: Mesquita principal: Ocupava força espai ja que era el lloc de reunió i pregària dels musulmans el divendres. Estava sempre orientada cap a la Meca. Alcàsser: Palau del governador. A les ciutats importants hi havia un governador nomenat pel califa, que era la màxima autoritat. Solia disposar d’un palau ampli amb jardins on hi havia aigua abundant. Call: Cristians i jueus tenien els seus barris dins de la ciutat islàmica. El call era el barri dels jueus. Soc: El soc o mercat era constituït per molts carrerons a banda i banda dels quals hi havia nombroses botigues i tallers. Ravals: Eren constituïdes per les cases constituïdes fora de les muralles que ràpidament s’encerclaven amb un segon mur. L’Alfòndec: Era un lloc on s'hostatjaven els mercaders que arribaven a la ciutat islàmica.
L'OCUPACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA Resumeix: Al 711, els visigots es van dividir en 2. Els defensors d’Àkhila i els de Roderic. L’exèrcit berber va aprofitar la situació i va guanyar la batalla contra l’imperi Roderic (així, l’imperi Visigot es va desfer). Hispània va esdevenir al-Àndalus, emirat de l’imperi islàmic, amb la capital de Còrdova. Els islàmics van voler conquistar més, així que van pujar al territori franc, però van ser derrotats i, d’aquesta manera, no varen conquistar el nord d’Europa. La conquesta d’al-Àndalus es va dur a terme mitjançant pactes de capitulació (els Visigots es rendien i els havien de respectar la vida). Més tard, al-Àndalus va esdevenir un califat, el califat de Còrdova, l’epoca de més esplendor d’al-Àndalus. El califat va durar fins al 1031, on va esdevenir en petits regnes (taifes). A partir del segle XI, els regnes cristians del nord van començar a expandir-se, en que van ser frenats pels almoràvits i els almohades. Al segle XIII la presencia de l’islam només es trobava a Granada.
22. Explica: És un mapa d’al-Àndalus És un mapa polític que representa la situació de la península ibèrica del 711 al 719, on es van produir diverses conquestes. El mapa representa, en primer lloc, els territoris conquerits per Tariq i Musà (711-714). En segon lloc, els territoris ocupats per Al-Hurr (716-719). En tercer lloc, els territoris ocupats pels musulmans en una data imprecisa. I en quart lloc, territoris que no van ser mai conquerits per els musulmans. També ens diu les rutes de les campanyes de Tariq, Musà, Abd al-Aziz i Al-Hurr. Els musulmans van conquistar la península ibérica en un periòde de, tan sols 8 anys. 24. Nombra aportacions de l’islam: - Nous conreus (pèsols, enciams, mongetes…) - La sínia - Vaixell amb vela llatina - Mesquites i Palaus