EUROPA A LA BAIXA EDAT MITJANA POL LECHUGA BERROCAL
FRIS:
ACTIVITAT 1: Tècniques de Conreu
Rotació triennal, adob i millores de regadiu.
Eines
Eines de ferro, collera i l’arada amb rodes.
Extensió de la Superfície Conreada
Artigar
Rendiments Agrícoles
Excedent
ACTIVITAT 2: No, ja que requerien recursos que els fessin moure, com aigua o vent. LA CIUTAT MEDIEVAL:
DEFINICIONS: Plaça Major: Centre de vida urbana. Al seu voltant se situaven els edificis més importants. Ajuntament: Seu del govern a la ciutat. Catedral: Si a la ciutat hi havia un bisbe. Monestir: De diferents ordes religiosos. Palau: Eren de les famílies riques. Barris Artesans: Barris on, a cada carrer, es trobaven els artesans del mateix gremi. FONT 9: El gremi regulava... La producció i la comercialització
-
L’accés a les matèries primeres. La qualitat, la quantitat i el preu dels productes.
El treball
-
L’horari laboral (dies i hores de feina). El sou que s’ha de pagar als oficials. Els requisits per accedir a les categories de mestre i oficial. Els requisits per obrir un taller.
-
LES RUTES MARÍTIMES: El comerç marítim, igual que el terrestre, es va desenvolupar a la baixa edat mitjana. Les rutes més importants eren la Mediterrània i l’Atlàntica-Bàltica: · Mediterrània: Comunicava ports de ciutats com Venècia, Gènova, Marsella i Barcelona (ciutats Europees) amb altres com el Pròxim Orient i l’Imperi Bizantí (nord d’Àfrica). Per part europea, venien teixits, eines i armes; i, per part d’Àfrica, productes de luxe, com perfums i espècies. Les potències en aquesta ruta sigueren Gènova i Venècia. · Atlàntica-Bàltica: Comunicava el port de Lisboa i ports del cantàbric amb els dels ports bàltics. Es venia llana, vi, fusta… les ciutats més importants a aquesta ruta sigueren Brugues, Gant i Lübeck.
FONT 16:
ACTIVITAT 18: a) s. XII i s. XIII b) Nobles i Eclesiàstics c) Afeblir el poder de la noblesa. ACTIVITAT 19: És una cort. a) Són els eclesiàstics b) És el rei c) Són els nobles FONT 25 - 26: Característiques de l’expansió i la depressió Expansió ● ● ● ● ●
Creixement de la població. Augment del consum. Increment de la producció. Ampliació del comerç. Expansió territorial.
Depressió ● ● ● ● ●
Disminució de la població. Reducció del consum. Estancament o disminució de la producció. Estancament o disminució del comerç. Pèrdua de força militar.
Tipus de crisi i característiques Crisi econòmica
Dificultats econòmiques, manca o encariment dels aliments, dificultats per trobar feina.
Crisi demogràfica
Descens important del nombre d’habitants.
Crisi social
Enfrontament entre grups socials.
Crisi política
Conflictes violents entre estats o dures lluites pel poder en un mateix Estat.
Crisi general
Simultaneïtat de diferents tipus de crisi.
ACTIVITAT 21: a) Va augmentar b) A principis del s. XIV c) Fam, pesta i guerra d) Que la població augmenta | Que la població disminueix CRISI POLÍTICA I SOCIAL: Va haver-hi diversos conflictes al període de La Guerra dels Cent anys, guerra enfrontada per França i Anglaterra, ja que aquest no estava d’acord en el canvi de monarquia a França, país del qual, era vassall així que va decidir que ell seria el nou monarca del país. Òbviament, el nou rei de França no hi estaria d’acord, així que van lliurar una guerra que va durar més de cent anys, a on els francesos van sortir victoriosos. A més, per qüestions naturals, la collita dels pagesos no era tan bona, però els nobles seguien demanant el mateix, i per això la gent no estava ben nodrida, per tant tenia les defenses baixen i era més fàcil agafar enfermetats com la pesta, on, principalment, la gent moria i la resta de pagesos havien de pagar més perquè els nobles seguissin tenint el mateix menjar; i així progressivament. La culpa d’aquests incidents se li atorgava als jueus, i, per tant, es varen crear conflictes als calls jueus. ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS: