186
DESEMBRE 2008
Rusc
Un Nadal en groc i negre
SUMARI
EDITORIAL
HOCKEY
En el hockey, com en l’amor, no hi ha edat ..............................4 Un cop molt dur ......................................................................7 L’ONO Atlètic, colíder en la primera volta ................................9 Un arbre amb història ...........................................................10
L’ENTREVISTA
L’entrevista: Jordi Castelló......................................................12
PÀDEL
Gustavo Oliva.........................................................................15
TENNIS
Israel Vior...............................................................................16 Fins aviat... Edu!!....................................................................17
CLUB
Un any de contenció..............................................................19 El grup del RETRATHTUS.........................................................21 La Tasca agrada, el xalet il·lusiona.........................................22 La nova web de l’Atlètic multiplica per cinc les visites............25 L’Atlètic s’apunta al Teaming..................................................27
CLUB SALUT
La importància de l’Entrenador Personal...............................29 Apunta’t al Running...............................................................29
POLIESPORTIU Bon bàsquet a casa nostra.....................................................31 La tradició del “Dissabte 7”.....................................................33
NADAL ATLÈTIC
El patge Faruk torna a l’Atlètic...............................................34 El Cava de l’Atlètic .................................................................34
Optimisme permanent Tanquem l’any 2008. L’any de la crisi. Qui sap si només el primer, en aquest sentit. A l’Atlètic, però, tenim motius per ser un club optimista. És cert que en l’any que ara s’acaba hi ha hagut menys títols dels esperats, que la recent eliminació europea ha estat un cop dur... però, per sort, l’Atlètic és molt més que tot això. El 2009 l’encarem amb la il·lusió de saber que serà un any que tindrà motius per formar part important de la història de Can Salas. L’Atlètic, ja ho sabeu, s’ha definit sempre com un club esportiu i també social. Resultats al marge, doncs, el benestar groc i negre es mesura també per l’estat d’ànim de la massa social. A l’estiu estrenarem el nou xalet. Això, si ho pareu a pensar, és una fita de vital importància. Tal com podeu llegir en un dels reportatges d’aquest Rusc 186, els socis estan il·lusionats amb l’estrena. La Tasca agrada, és veritat, però l’Atlètic necessita recuperar el nucli social de sempre. És un exercici simple, una petita mostra d’algunes opinions, però representatives de la realitat. Si analitzeu amb deteniment la resta d’activitats i històries que recollim en aquest número, us adonareu que l’Atlètic té una vida pròpia que en ben pocs clubs trobareu. Ens agrada fer alguna mirada històrica i recordar episodis com el dels arbres que va plantar en el seu dia l’Atlètic 1952. Però sobretot, ens agrada mirar cap endavant i veure que el futur de l’Atlètic només es pot observar amb una mirada optimista.
Bon Nadal i Feliç 2009
Rusc 186 DESEMBRE 2008 President d’honor: Jaume Galí i Biosca +
Cap de Redacció: Lluís Cervelló. comunicacio@athc.cat Redacció: Laia Claret, Lluís Cervelló, Ivà Morcillo, Oriol Malgosa, Andreu Enrich.
Fotografia de portada: Rusc Fotografies: Alfredo Ferrer, Tinet Figueras, EHL, Jaume Vernet, Miquel Trenchs, Urbici Claret, Xavi Ventayol, Joan Castelló, Quim Rovira. Maquetació: PortabellaSegarraKolbe SL Impressió: Gràfiques Marcet SA Josep Trueta, 48. 93 733 70 50
Publicitat: David Freixa. 630 98 63 82 Atlètic Terrassa Hockey Club. Can Salas. Ctra. Castellar Km. 20,300. Terrassa. 93 787 03 51. Aquesta publicació és distribuïda exclusivament als socis de l’Atlètic Terrassa H.C. No pot ser, per tant, posada a la venda ni distribuïda per subscripció.
4
Rusc
HOCKEY
En el hockey, com en l’amor, no hi ha edats Lluís Cervelló El hockey, aquest esport que ens agrada tant, té algunes particularitats difícils de trobar en altres disciplines i que el fan ser especial. Com a esport amateur que és, el hockey fa que la gent hi jugui durant molts anys, amb una única motivació, passar-ho bé. Hi ha qui se’n cansa aviat, però també hi ha qui no perd mai aquelles ganes de vestir de curt el cap de setmana i gaudir del partidet que toca aquell dia. Si us fixeu en qualsevol partit de Primera, Segona o Tercera, observareu que en la majoria d’equips hi conviuen jugadors/es ben diversos/es. També en qüestió d’edat. No és estrany en el nostre esport que en una mateixa plantilla hi hagi gent amb més de deu o quinze anys de diferència. En aquest número del Rusc n’hem buscat algunes, per tal de coneixer-les i saber què n’opinen de tot plegat.
De tot se n’aprèn
El jugador més veterà de l’Atlètic és el Josep Maria Pallarès, però ell mereix un reportatge a part. El prometem per al pròxim Rusc. A Tercera Divisió hi trobem les diferències més grans entre jugadors. Un exemple el tenim al Vallès, amb l’Amadeu Boix (52 anys) i el
david ferrer i amadeu boix.
FOTO: RUSC
CARLES BASAGAÑAS I JAN GIBERT.
FOTO: MIQUEL TRENCHS
David Ferrer, que tot just és a punt de fer-ne 19. Ben bé podrien ser pare i fill, però el cert és que comparteixen la passió de poder jugar el diumenge al matí i passar una bona estona. L’Amadeu ens explica que “el David també té fitxa de Segona però demana de jugar amb nosaltres perquè aquí hi ha molt bon ambient, el tractem molt bé i ens ho passem de conya”. En referència a les diferències d’edat, assegura: “és bo que els equips es vagin renovant, però està clar que el hockey el tenim per disfrutar-lo mentre puguem.” El David, per la seva banda, confirma que “aquí m’ho passo molt bé. Tot i que la resta són bastant més grans que jo, em tracten molt bé i jo aprenc molt d’ells, tant dins el camp com en moltes altres coses. M’agrada venir a jugar els diumenges al matí amb tots ells.”
marc i ferran puig i MIQUEL BOSCH.
FOTO: TINET FIGUERAS
hockey Companyes i amigues En categoria femenina, si un equip és un clar exemple del que estem explicant és el Vallès. O com en diuen elles mateixes, “el Vallès de les Belleses”. L’equip acumula una dosi important de veterania, amb algunes jugadores que fa uns quants anys jugaven al primer equip. Al seu costat, la joventut, l’empenta i l’alegria de les més joves. L’Anna Rajadell (18) i la Xènia Claret (20) tenen com a companyes, entre altres, a la Judit Bosch (38) i la Marina Camprubí (36). “Els anys passen i tot va canviant al teu voltant, excepte el hockey. Als entrenos i als partits, totes fem un parèntesi i tornem a ser les noies de sempre. A l’equip, les diferències s’esfumen. Les grans fem coses de joves, les joves fan coses de grans. El secret del nostre equip és que ens prenem el hockey com un mitjà per ser feliç. I que duri!”, reflexiona la Marina. Al seu costat, la Xènia, que ja fa un parell d’anys que juga en aquest equip, afegeix: “És tot un privilegi poder jugar en un equip com aquest. La diferència d’edats no és un punt negatiu, sinó més aviat el contrari. Aquest no és un equip de velles, sinó de belles. Les més joves hem après que el hockey és realment un esport d’equip. Com que no hi ha competitivitat entre les jugadores, sempre es respira un bon rotllo extraordinari.”
Coneixent gent nova A la Segona Divisió masculina, ens aturem a l’equip de l’Atlètic. Repassant la llista de jugadors, veiem que n’hi ha de força veterans. Però ja que ens referim de veterania, decidim parlar amb un dels que porta més tem-
JUDIT BOSCH, XÈNIA CLARET, ANNA RAJADELL I MARINA CAMPRUBÍ FOTO: URBICI CLARET
Rusc
porades en aquest equip. Pocs li haureu sentit la veu, perquè és un noi molt discret, però sempre compromès amb l’Atlètic de Segona. El Carles Basagañas, un sabadellenc de 30 anys, té ara com a nou company al Jan Gibert, que en compta 19. El Carles ens explica: “Els veterans sempre podem aprendre coses dels joves, encara que de petits sempre ens han dit que és a l’inrevés. En la meva opinió, una diferencia d’edat pot ser un punt a favor, ja que pot aportar un equilibri en un esport d’equip com el nostre.” Al seu costat, el Jan comparteix la idea del seu company d’equip: “la integració en un mateix equip de membres d’edats tan diferents és força favorable, ja que els més grans aporten la seva veterania i coneixements i els més joves segurament aportem les ganes d’entrenar i la competitivitat a la competició.”
L’incombustible Boski Si els veus jugar dins el camp t’ho han d’explicar que són els més veterans, perquè continuen corrent com mai. El Miquel Bosch i l’Oriol Galí són, amb 42 anys, els més “vells” de l’Atlètic de Primera. Ningú ho diria veient la seva fortalesa i també la il·lusió que prenen amb l’equip. Entre els més joves de l’equip hi ha dos bessons, el Marc i el Ferran Puig. Un és defensa i l’altre davanter, imaginem que per no confondre massa al personal. Pel Marc, “l’experiència és un grau, per tant jugar amb gent més gran et permet aprendre d’ells sobre el camp. A l’hora de conviure-hi, t’adones de la diferència d’edat quan alguns parlen dels fills, la feina... i quan utilitzen paraules com mig-ala, que pel que tinc entès vol dir lateral”. El Ferran hi afegeix: “dels veterans hem d’aprendre allò que ells han après amb el temps i que d’alguna manera et transmeten. Pel què fa l’ambient d’equip, no és el mateix que jugar amb gent de la teva edat, però rius i t’ho passes igual de bé.” No podíem tancar l’article sense recollir l’opinió del Miquel, artista dins i fora del camp. Ens explica: “La joventut s’encomana i sempre va bé envoltar-te de gent jove. Ara!, dins el camp s’ha de notar la diferència....els joves a córrer i els veterans a cridar i a manar. La veritat és que la clau és disfrutar jugant. I a mi encara em queda corda...!”
5
hockey
Rusc
Un cop molt dur L’ONO Atlètic va caure eliminat de la EHL a la primera ronda Rusc Ningú s’ho esperava, però va passar. L’Atlètic, sempre habituat a grans papers en les competicions europees, encara no li ha trobat la mida a la nova Eurolliga. La temporada passada es va arribar als quarts de final. Aquest cop, l’equip no ha superat la primera ronda, de manera absolutament sorprenent. Un debut amb mal peu i també molta mala sort es va traduir en uns nervis massa traïdors.
Derrota dolorosa El rival del segon partit va ser el campió belga, el Leuven. En aquest cas, l’inici tampoc va ser bo, ja que el primer a marcar, ben aviat va ser el conjunt belga. La reacció de l’Atlètic va arribar al segon quart amb un gol de Mathias Witthaus. Semblava que l’ONO Atlètic s’havia sobreposat a l’ansietat i va disposar de bones ocasions per capgirar el marcador. Però quan més atacaven els nostres, va arribar una altra gerra d’aigua freda, amb un penal transformat per l’exjugador de l’Egara Pau Quemada. Aquí van arribar les presses i els nervis. Els jugadors ho van intentar de totes les maneres i amb més cor que cap. Amb l’equip abocat a l’atac, els belgues van rematar la feina amb un tercer gol en els últims segons. El 3 a 1 final significava l’eliminació. Una eliminació sentida pels nostres però de ben segur que també per la gran majoria del hockey europeu, conscient que l’Eurolliga perd un equip històric, acostumat a trepitjar el podi en les grans competicions continentals. El nostre equip, doncs, no serà present en el KO16 que es jugarà a Hamburg el mes d’abril. No hi ha hagut sort aquesta vegada, però potser haurem de fer cas a la dita i pensar que a la tercera anirà la vençuda.
una acció del partit contra el leuvent. foto: ehl
A Lille (França) semblava que el grup no havia de comportar excessives dificultats, però el primer partit va ser d’aquells per oblidar. El rival era el Three Rock Rovers irlandès. La falta de ritme dels minuts inicials es va anar superant, però van començar a passar els minuts i el gol no arribava. La pressió de l’ONO Atlètic es va anar accentuant i les oportunitats van arribar, en jugades i en penals córner. Dues jugades clau, però, van marcar el resultat final. Els àrbitres van anul·lar un gol al nostre equip mitjançant la nova reglamentació del vídeo. I a tres minuts per al final, Xavi Ribas no va estar encertat en el llançament d’un penal stroke que hauria canviat el signe del partit. Al final, doncs, un 0-0 que obligava a treure un bon resultat en el segon partit, contra un rival més complicat.
jonas fürste, lamentant l’eliminació. foto: ehl
7
esports de raqueta hockey
L’ONO Atlètic, colíder en la primera volta L’equip femení també ha fet un bon inici de campionat Rusc. Un cop acabada la primera volta de la Lliga de Divisió d’Honor “A”, l’Atlètic comparteix el liderat de la classificació amb el Club Egara, que és qui ocupa el primer lloc per diferència de gols. El nostre equip ha ocupat la primera posició durant moltes setmanes, però una derrota a Madrid, l’única fins ara, en la darrera jornada, va impedir mantenir aquesta condició. El camí de l’ONO Atlètic en la Lliga ha estat molt bo fins ara. El primer tram, coincidint amb els partits davant la majoria dels rivals teòricament més assequibles, es va solucionar amb diverses golejades. El dubte era veure com reaccionaria l’equip en la recta final de la volta, en què encadenava els enfrontaments contra els grans rivals en la lluita pel play-off. Sobretot després de l’eliminació europea, calia veure si l’equip havia tingut capacitat de reacció. I la resposta va ser afirmativa. Remuntada al camp de l’Egara (3-3 en un partit que es perdia 3-1), victòria davant el Polo (1-0) i la citada derrota a Madrid amb el Club de Campo (2-0). La Lliga es reprendrà el 8 de febrer, amb l’inici de la segona volta.
Les noies, en play-off
Classificació DH “A”
L’equip femení de Divisió d’Honor també ha signat un brillant inici de campionat amb una primera volta que l’ha situat en els llocs de privilegi de la Lliga. L’equip que entrena Santi Cortès és en la zona de playoff. Cal destacar les victòries obtingudes davant equips com la Reial Societat, el Júnior i el Polo. La Lliga, de moment, la domina un intractable Club de Campo. Al tancament d’aquesta edició del Rusc, restava una jornada per disputar-se. Igualment, a la Divisió d’Honor “B” masculina, mancaven dues jornades per jugar en el moment de tancar l’edició. Per aquest motiu no especifiquem aquestes dues classificacions.
1- Egara 2- ONO Atlètic 3- RC Polo 4- Club de Campo 5- Atl. San Sebastián
Copa del Rei i de la Reina Per motius de dates a l’hora de fer el tancament d’edició, en aquest Rusc no fem referència a la Copa del Rei (jugada a Madrid) ni tampoc a la Copa de la Reina (organitzada per l’Atlètic).
Rusc
15 15 14 12 12
Campiones sub-18 La Selecció femenina sub-18 de Catalunya va guanyar el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques, disputat a Madrid, a les instal· lacions de Somontes. La superioritat catalana es va imposar una vegada més. El combinat català va desfer-se de València (4-0), Canàries (6-0) i Cantàbria (2-0), en la fase de grups. Aquests resultats classificaven la selecció per a la Final. El rival era Andalusia, i el resultat una altra golejada: 4-0. Catalunya es va penjar la medalla d’or en un torneig que va tancar amb 16 gols a favor i cap en contra. L’equip comptava amb una nodrida representació Atlètica: Entrenador : Jordi Barrio 2º Entrenador: Oriol Torras Cap d’equip: Miquel Gonzalez Jugadores: Mireia Riera, Mariona Beltran, Lara San Jose, Mertixell Grau, Berta Bonastre, Georgina Oliva, Nuria Lavado.
9
10
Rusc
hockey
Un arbre amb història És el supervivent dels tres pins que l’Atlètic 1952 va plantar fa deu anys per celebrar el seu 25è aniversari Rusc. A l’Atlètic n’hi ha molts d’arbres (algun dia ens aturarem a comptarlos). Però segur que cap d’ells té una història com la del pi al que dediquem aquest article. Si un dia us passegeu per la zona del darrera del pavelló, al costat de la pista de pàdel número 5, hi veureu un gran arbre, gairebé solitari enmig d’altres plantes. Fins fa poc, aquest arbre tenia dos germans ben a prop. I això de germans mai més ben dit, ja que tots tres provenien de la mateixa família, la del 52 de Primera. Situat entre el pàdel i la pista número 10 de tennis, i a tocar de la Residència, aquest és el supervivent d’una història relacionada amb el hockey del nostre club.
AQUEST ÉS EL PI SUPERVIVENT, EL DEL TINET.
IMATGE DELS TRES ARBRES QUE VA PLANTAR L’ATLÈTIC 1952.
hockey Plantada i homenatge Ens traslladem 10 anys enrere. L’Atlètic 1952 celebrava el 25è aniversari de la seva fundació. L’entrenador i delegat era l’Amadeu Boix. L’efemèride requeria una festa especial. I els integrants de la plantilla així ho van entendre. Calia fer-hi participar a tots aquells que havien format part de l’equip durant aquell quart de segle, a Primera Divisió. Es va muntar un torneig quadrangular amb quatre equips integrats per jugadors i exjugadors del 52. Però també calia homenatjar personatges històrics de la “institució”, aquells que havien contribuït a posar les arrels de l’equip. Llavors va sorgir la idea de ferho a través de quelcom especial. Uns arbres. Rafel Cunill, Tinet Figueras i Jep de Ignacio, tres de les persones que havien estat més temps al 52, van ser els escollits per plantar els tres pins i deixar constància viva de l’efemèride. Va ser una sorpresa per a ells, ja que no en sabien res. El secret havia estat ben guardat. En aquell acte emotiu també hi van participar el llavors president de l’Atlètic, Miquel Corbera, i el president del 52, Toni Escudé.
Rusc
Homenatge a dos entrenadors i un delegat Els tres arbres es van plantar en homenatge a Jep de Ignacio i Rafel Cunill, entrenadors històrics de l’equip, i Tinet Figueras, delegat durant nou temporades. Ells mateixos es van encarregar de plantar-los. El Tinet explica, amb un somriure, que el que no s’ha mogut de lloc és el seu.
La jornada va acabar amb un sopar al xalet i festa posterior a l’Era. Hi havia ben bé 80 persones i va ser una jornada inoblidable per a tots els que hi van participar. Fa un any i mig, la remodelació de la zona on es van plantar aquells arbres
va fer que avui en dia només hi hagi espai per un d’ells. És el que va plantar el Tinet. Així, doncs, sempre que passeu per allà i veieu el pi en qüestió, penseu que les arrels que el sostenen són història viva del hockey de l’Atlètic.
11
12
Rusc
L’ENTREVISTA: Jordi Castelló, gerent de l’Atlètic
“Treballar pel teu club de tota la vida és una satisfacció” L’Atlètic té nou gerent des de fa pocs mesos. Coincidint amb l’inici d’una nova temporada, Jordi Castelló s’incorporava al càrrec, rellevant Miquel Tudela. El funcionament del club està ara en mans d’una persona que en coneix tots els racons. Va començar a jugar a hockey als cinc anys, passant per totes les categories i arribant a Divisió d’Honor. Va formar part del primer equip dues temporades, i també va jugar amb la selecció espanyola sub-21 i absoluta de hockey sala. Amb la sub-21 va ser campió d’Europa. També va ser director de l’Escola de Hockey de l’Atlètic i s’enorgulleix de dir, amb un somriure, que ell va ser el primer entrenador de jugadors com el Pep Sànchez o el Xavi Ribas. Ara són els seus fills els que juguen a hockey, mentre el Jordi mira de no fallar mai a la cita setmanal amb el pàdel, que practica cada dimecres amb uns amics. Aquest enginyer industrial, amb un Màster en Economia i Direcció d’Empreses, prové del sector del tèxtil, on ocupava el lloc de gerent d’una empresa d’estampats. Ara té la tasca gratificant de comandar la nau del seu club de tota la vida.
JORDI CASTELLÓ, TREBALLANT AL SEU DESPATX
Com ha anat l’aterrada a l’Atlètic en aquesta nova etapa professional? Estic molt satisfet. Des del principi, quan m’ho van proposar, em va fer molta il·lusió. I un cop vaig entrar, la realitat va ser encara més positiva del que em podia imaginar. Poder col·laborar a fer rutllar un club que has viscut intensament tota la vida és una gran satisfacció. Hi ha un vincle emocional que s’afegeix a la motivació pròpiament professional. A més m’he trobat amb una plantilla professional molt qualificada i que treballa molt bé. Tot plegat, i la coneixença que tinc del club, m’ha ajudat molt en aquesta adaptació inicial. Hi ha un volum molt gran de feina, però es fa molt gratificant. Què t’ha sorprès? M’ha sorprès descobrir la gran quantitat de feina que hi ha al darrera de la gestió d’un club tan gran com l’Atlètic. Hi ha molts fronts oberts i moltes línies de treball diferenciades. Fent la comparativa amb una empresa, aquí hi ha moltes línies de negoci que funcionen a la vegada
i això significa un esforç de gestió molt destacat. I com deia abans, m’ha sorprès positivament la qualitat de la plantilla professional que hi ha a l’Atlètic. Quines diferències hi ha entre gestionar un club i una empresa? Jo en destacaria dos. La primera, que el que en una empresa són els clients aquí són els socis. Cadascun d’ells se sent una mica propietari del club i gestionar això requereix un tacte especial per mirar que tothom estigui content. I això requereix trobar el punt d’equilibri que sigui mes just per a tota la diversitat de socis. I la segona diferència és que en un club hi ha una duplicitat en la direcció, ja que no només pren decisions el gerent, sinó que aquí hi juga un paper fonamental la Junta Directiva. És important trobar l’equilibri i conjugar bé les dues tasques per tenir una bona coordinació. La Junta Directiva d’un club no és com el consell d’administració d’una empresa, està molt més implicada en la gestió del dia a dia.
esports l’entrevista de raqueta
Rusc
JA ES POT VEURE L’ESTRUCTURA DEL QUE SERÀ EL NOU XALET
Quins objectius t’has marcat? Un dels objectius clau és buscar fonts de recursos que ens permetin generar serveis de millor qualitat sense que això suposi un cost afegit per al soci. Això vol dir, subvencions, esponsoritzacions, organització d’events... Un altre objectiu és optimitzar al màxim l’estructura professional del club i els sistemes de treball. Això també inclou la comunicació interna i externa. De quina manera afecta a l’Atlètic el moment de crisi actual? La situació és de crisi global i dir que l’Atlètic se’n salva seria mentir. Això
es tradueix en ajustaments d’alguns pressupostos, però afortunadament el nostre club té els recursos suficients per permetre que els ajustos no afectin massa l’oferta de serveis als socis. L’objectiu principal és que els petits retalls que són necessaris afectin mínimament al soci. Hem buscat les fórmules d’estalvi adients perquè això sigui així. Com tenim el nou xalet? Tal com explicàveu en l’últim Rusc, tot va sobre el planificat i per tant a l’estiu tindrem casa nova. La idea és que al mes de juny ja pugui estar en marxa. Aquest és un projecte il· lusionant i que tots estem esperant.
Significarà una millora molt important en el terreny de l’activitat social del club. L’últim any hem viscut en una situació de provisionalitat. Però La Tasca ha tingut una bona acceptació entre els socis... La veritat és que sí. Alguns socis em pregunten si un cop obert el nou xalet es mantindrà La Tasca. Però és difícil. La gent ha d’entendre que implica un cost econòmic important i que a més, mantenir-la significaria generar una duplicitat que no seria rentable. Una cosa és la gentada que hi ha els dissabtes al matí. Però la resta de la setmana, aquesta duplicitat no seria sostenible. A un gerent li preocupa la part esportiva? Em preocupa però per motius diferents. Abans, com a soci, m’agradava la victòria pel fet de guanyar. Ara em preocupa que el bon funcionament de les instal·lacions i estructures permeti als nostres equips prepararse per guanyar. I també sé que els èxits esportius tenen un reflex en la possibilitat de captació de recursos.
13
esports de raqueta PÀDEL
Gustavo Oliva: “Hem creat la febre del pàdel” En Gustavo Oliva és un dels millors jugadors de pàdel del club. Actualment, està situat entre els 20 millors jugadors catalans. Cal dir, però, que el Gustavo ve de la branca del tennis, com molts i molts padelers. I com a tennista també va ser un esportista destacat ja que entre d’altres resultats va ser campió de Terrassa en totes les GUSTAVO OLIVA, UN CRAC DEL PÀDEL categories, tant en individual com en dobles, on especialment va destacar ja que es va endur el trofeu més de 10 vegades. Aquest detall ja identificava al Gustavo com a un doblista excel·lent. Per tal de conèixer la seva curta però exitosa etapa com a padeler, hem decidit fer-li unes preguntes per saber una mica més de la seva vida com a jugador de pàdel. Com et vas iniciar en la pràctica del pàdel? Ara farà deu anys vaig fer la meva primera partida amb en Jaume Paloma, el Pere Salvó i el Jaume Margarit. El primer contacte em va agradar molt i al cap d’uns mesos, juntament amb en Xavi Fajula, vaig fer el meu primer campionat. I en un o dos anys, en tenir les pistes al nostre club, les memorables partides entre el Jordi Fuentes i el Bruno Barrientos contra l’Ivan Morcillo i jo em van enganxar definitivament al pàdel. Què té el pàdel que hi ha tants practicants? Per mi l’èxit del padel té 3 grans raons. Primer, que és molt fàcil d’aprendre a jugar. En molts casos és més un joc que un esport i això l’obre a un públic molt ampli.
Rusc
El Test Millor cop: Globus. Millor rànquing: 17é de Catalunya el mes passat. La teva primera pala: No recordo la marca,...., però tenia un gruix de 20mm. L’Atlètic és... un gran club, amb gran activitat social, on jugar a pàdel és fantàstic....quan trobes pista...
En segon lloc, és un esport molt social. El fet de jugar quatre persones, i haver-hi molts campionats per equips, l’abans i el després de la partida crea un ambient molt bo. I finalment, el pàdel té una vessant de “vici” que no he vist a cap altre esport. Molts practicants se senten “enganxats” al pàdel. Crec que aquest fenomen es crea perquè, a més de la facilitat de joc del principi, l’evolució és molt llarga i continuada, i durant molts anys vas aprenent coses noves. Aquest és el secret. Quines són les claus per jugar bé a pàdel? El més important és que t’agradi i que tinguis moltes ganes d’aprendre. A partir d’aquí, a nivell físic el més important és ser ràpid, tenir reflexes i ser flexible. A nivell psicològic, és molt important gaudir tant del joc com de la parella. I per últim, per millorar el nivell cal fer classes i jugar campionats. T’ha costat molt arribar a aquestes posicions tan altes del rànquing? No sé si dir-te molt o gens,.... ja que l’esforç el fan la meva dona i les meves filles que no em tenen a casa molts vespres, i això sí que em sap greu. El fet d’arribar moltes nits més tard de les dotze no em suposa cap mena d’esforç personal més que per deixar a la família. Com veus el pàdel en el nostre club? Sincerament, el pàdel a l’Atlètic està en una situació immillorable. Per una banda, el nivell no ha parat de pujar. El Kilian ja està el 13è de Catalunya, i el Toni Gómez, el Bruno Barrientos, el Carlos Gunfaus, el Jaume Pucurull o jo entre altres, ens enfrontem amb èxit amb els millors jugadors de Catalunya. Això té un efecte en cadena molt positiu i fa que el nivell de tots els jugadors i jugadores no pari de pujar. A nivell social, la situació et diria que és envejable. A l’Atlètic hem creat “la febre” del pàdel.
15
16
Rusc
TENNIS
Israel Vior: “ Volem que l’entrenament a la pista sigui més personalitzat”
El Test Millor rànquing: 70 Primera raqueta: Una slazenger de fusta Rival més important guanyat: David Ferrer
Ivà Morcillo. L’Israel Vior és el nou responsable de l’escola de tennis de l’Atlètic. Aquest jove entrenador de 29 anys té aquest nou càrrec des del mes de setembre i vol transmetre a tots els joves del club la seva experiència com a gran jugador de tennis i com a entrenador. És per això que li hem fet una sèrie de preguntes per conèixer més a fons el nou responsable tècnic de tennis. Podries explicar-nos breument el teu currículum com a jugador? Vaig començar al Club de Tennis Sabadell als 7 anys , i vaig estar entrenant allà fins als 16. Després vaig fer al salt a una acadèmia de Barcelona. A la categoria júnior vaig aconseguir ser semifinalista del campionat de Catalunya i quartfinalista del d´Espanya. A nivell professional vaig jugar futures, satèl· lits i challengers fins a arribar a situar-me entre el 700 millors jugadors del món. A nivell nacional vaig arribar a estar el número 70. I com entrenador de tennis? Com a entrenador vaig començar al Club Tenis Sabadell , després vaig estar al Club Egara i fins fa un any en una acadèmia de competició a València, viatjant amb jugadors professionals com a “coach” personal. Quins són els objectius que, juntament amb el Quim Rovira, us heu marcat per l’escola de tennis? Els objectius marcats per aquest any són la implantació d’un sistema d´entrenament més personalitzat, intentant reduir el número d’alumnes per pista i així poder donar un millor servei, molt més adequat als interessos individuals de cada alumne. I com a objectius claríssims volem que els alumnes aprenguin el màxim i gaudeixin molt jugant a tennis. Com veus l’Escola de tennis de l’Atlètic? És una escola amb moltíssim potencial, pot arribar a ser una de les escoles més importants a nivell de formació de jugadors de categories inferiors.
Millor tennista actual: Sense cap mena de dubte, Rafa Nadal
BREUS PÀDEL El passat 22 de novembre es va celebrar la II Trobada Padelera, que durant tot el dia va comptar amb més de 80 enamorats del pàdel que van crear un ambient molt maco i distès que es va concloure amb un sopar de germanor, un sorteig de material esportiu i una estona de música i ball. El passat diumenge 12 de novembre a la tarda va tenir lloc la 1a jornada d’iniciació de pàdel femení que va reunir a 32 jugadores del club que van disputar el seu primer campionat de pàdel. Aquesta jornada conduïda pel monitor de la casa Sam, va finalitzar amb un berenar i un sorteig de material esportiu. Des d’aquestes línies donem la benvinguda a les noves “padeleres”. Els nostres equips veterans de la casa van jugar el Campionat de Catalunya de veterans la setmana del 17 al 23 de novembre. Tant l’equip femení, que està a la màxima categoria; com l’equip masculí, que està a segona categoria, van perdre amb els futurs sotscampions de Catalunya. Atlètic femeni - RC Polo 1-2 Atlètic masculi-Club Sanchez-Casal 2-3 Marc Pérez, jove soci de l´Atletic, va proclamar-se sotscampió de Catalunya en la categoria cadet en el Campionat de Menors disputat el cap de setmana 29-30 de Novembre en el Club Laietà de Barcelona. La nostra enhorabona a aquest jove jugador de la casa.
tennis
Fins aviat... Edu!!
A quarts de final Del 9 al 16 de novembre es va jugar el campionat de Catalunya per equips senior + 40. Aquest any en la categoria argent es va mantenir la categoria en arribar als quarts de final. L’equip estava format per els jugadors següents: Pere Fernández, Toni Borrull, Gustavo Oliva, Xavi Fernández, Josep Mª Margarit, Albert Macià, Xavi Fajula, Jordi Serrano, Jan Gamell, Joan Mas, Albert Bonavila, Lluís Solé i com a jugador i capità Kim Rovira.
L’Eduard Marín, jugador i monitor del nostre club, emprèn una nova etapa professional Ivà Morcillo. Realment el trobarem a faltar. I dic que el trobarem perquè són tantes les persones que l’aprecien i l’admiren que la seva marxa deixarà un buit en el nostre club.
Rusc
Campionat sobre gespa
8 CADET FEMENÍ Finalista ARIADNA RIBA (C. EGARA)
L’Edu Marín, després de tota una vida dia rere dia a l’Atlètic, primer com a jugador de tennis i després com a monitor, comença una nova etapa professional lluny d’aquí. És una oportunitat magnífica que com ell diu “no puc desaprofitar”.
Del 4 d’octubre al 22 de novembre s’ha jugat a les nostres pistes el XXI Campionat de Terrassa de Tennis sobre gespa artificial, amb la participació de 152 jugadors.
Campiona: MARIONA
1 BENJAMÍ MASCULÍ
BARCINO)
Finalista SAM CORTÉS (ATHC)
10 SÈNIOR + 40 MASCULÍ
Després d’estudiar Física i fer un Màster, li han atorgat una beca europea i com ell ens explica “me’n vaig a fer el doctorat en física al Cern (Suïssa), que és el centre de recerca nuclear europeu. Se’l coneix per l’accelerador LHC que va entrar en funcionament l’estiu passat. I la meva tasca ara serà que, juntament amb un grup de persones, haurem de desenvolupar un algoritme que permeti simular la interacció entre els dos feixos energètics. En fi, una tasca apassionant.”
Campió: POL JULIÀ (C.T. TERRASSA)
Finalista KIM ROVIRA (ATHC)
2 BENJAMÍ FEMENÍ
Campió: JOSÉ GASSET (ATHC)
Finalista: ESTELA MARTÍNEZ (ATHC)
11 ABSOLUT FEMENÍ
Campiona: MARÍA TORRES (ATHC)
Finalista MARÍA BRU (RCTB)
3 ALEVÍ MASCULÍ
Campió: ANNA BOADA (RCTB)
Finalista GERARD POCULL (ATHC)
12 ABSOLUT MASCULÍ
Campió: GUILLEM POCULL (ATHC)
Finalista VÍCTOR MEZA (ATHC)
4 ALEVÍ FEMENÍ
Campió: JORDI NIEVES (C.E. TER-
Finalista LAURA DALMAU (ATHC)
RASSA)
Doncs Edu, volem aprofitar aquestes línies per dir-te en nom de moltíssima gent que esperem que tinguis molta sort en aquesta etapa i que tothom, i en especial els milers de nens i nenes que han passat per les teves mans, et trobarem a faltar. Bona sort i FINS AVIAT!!
Campiona: CLAUDIA CASTELLÀ (C.T. BARCINO) 5 INFANTIL MASCULÍ Finalista GABRIEL POLO (LA SALUT) Campió: ALBERT CREIXELL (C.T. BARCINO) 6 INFANTIL FEMENÍ Finalista MIREIA RIBA (C. EGARA) Campiona: KATIA ARGUINDEGUI (C. EGARA) 7 CADET MASCULÍ Finalista
GABRIEL POLO (C.T. LA
SALUT) Campió: ALBERT BONAVILA (ATHC)
PIÑOL (C.D.
TERRASSA) 9 JÚNIOR MASCULÍ Finalista:LLUÍS ALTIMIRES (C.EGARA) Campió: EDUARD
ALTIMIRES (C.T.
17
CLUB
Rusc
Un any de contenció El pressupost 2008-2009 s’ajusta a la realitat econòmica actual Rusc. L’Assemblea General Ordinària, celebrada el passat 10 de desembre, va servir per aprovar, entre altres coses, el pressupost del Club per a la temporada 20082009. Aquest s’eleva a 3.845.366 euros, el que significa un creixement del 2’7% respecte l’exercici anterior. L’Atlètic compta amb una bona salut econòmica, gràcies sobretot a ser sempre fidels a la política de no estirar més el braç que la màniga. El pressupost aprovat per l’Assemblea destaca per una acurada contenció de la despesa, que unida a l’augment previst d’ingressos ha de permetre tancar l’exercici amb superàvit. En la proposta també s’inclou la previsió de captar al voltant de 70 socis nous durant aquest període. En aquest sentit, el Club engegarà una sèrie de mesures per aconseguir-ho, a la vegada que ja es treballa amb l’objectiu de la fidelització dels socis existents (5.223). Un altre punt que es va aprovar van ser les noves quotes. S’aplicarà un increment del 10%, que respon a la política ja anunciada d’assolir els recursos necessaris per a l’obra més important en la història de Can Salas, la renovació del xalet.
Balanç i futur En l’Assemblea, que va ser activa i molt participativa, amb l’assistència d’una seixantena de socis, també es
L’ASSEMBLEA VA REUNIR UNA SEIXANTENA DE SOCIS
va llegir la memòria de la temporada 2007-2008 i es va presentar el balanç econòmic de l’exercici que ara hem tancat. A destacar, el bon moment de les Seccions esportives del club, que han tancat l’exercici amb més ingressos i menys despesa dels previstos en el pressupost. Ha estat clau en aquest fet el creixement espectacular del pàdel a casa nostra. La construcció de dues pistes de pàdel i l’adequació del camp 3 de hockey han estat les obres més destacades de l’exercici. El nou xalet serà l’estrella d’aquest nou any. Pere Montaña, vicepresident primer i responsable de l’Àrea d’Infraestructures, va remarcar que “el nou xalet el podrem estrenar el mes de juny.“ El president de l’Atlètic, Josep Maria Biosca, es va referir a tot plegat en el seu informe. En l’aspecte econòmic, va recalcar que el Club treballa amb una “economia realista que s’ajusta a les nostres possibilitats i que permetrà que l’Atlètic, a més del Cinquantenari, pugui celebrar 100 i 150 anys..” Sobre un altre dels temes que va sortir a debat, el de l’aparcament, el president va ser clar: “s’ha restringit l’aparcament de l’entrada per la Carretera de Castellar perquè en hores punta el fet d’aparcar s’havia convertit en una competició intolerable. L’Atlètic té, a la zona de la Carretera de Sabadell, un aparcament que ja voldrien molts clubs, i estem treballant per acondicionar-lo millor i adaptar-lo a les necessitats”. Per acabar, va manifestar la seguretat que l’Atlètic “seguirà sent un Club capdavanter en molts aspectes. El xalet nou serà un salt qualitatiu molt important. Jo el xalet el vaig veure quan només eren quatre fustes. L’Atlètic es mereix la casa nova que s’està construint.”
19
club
El grup dels RETRATHTUS Rusc. 19 aficionats de la fotografia de l’Atlètic i els seus acompanyants van gaudir a principis del mes de novembre d’una sortida a la natura per posar en pràctica els seus coneixements. Com sempre, el grup estava comandat per l’incansable Alfredo Ferrer, mestre de mestres. L’excursió va començar un divendres, amb aturades a Sant Pere Casserres, Sant Miquel de Castelló i Rupit. Però el què segurament els va impactar més, va ser admirar la sortida del sol a la Fageda d’en Jordà, dissabte a trenc d’alba. El grup de fotògrafs, que s’ha batejat sota el nom de RETRATHTUS, té la intenció d’exposar al club les millors fotos recollides al llarg d’aquesta sortida.
Fotografia i diversió
Rusc
La trobada va ser d’allò més productiva. D’una banda, perquè cadascun dels assistents va poder mostrar les seves habilitats amb l’objectiu. Van tirar tantes fotos, i tan bones, que ens seria impossible fer-ne una mostra digna. Per això acompanyem aquest text amb la imatge dels nostres fotògrafs. La selecció la deixem per a ells. D’altra banda, van ser unes hores magnífiques de convivència. A
més de compartir coneixements sobre la seva afició a la fotografia, van passar-ho d’allò més bé al voltant d’una taula, amb bons àpats, o davant el televisor veient algun partit de futbol. Quan diem que l’Atlètic és un club social ens referim a activitats com aquestes. I s’ho van passar tan bé que ja estan planejant una nova sortida. Sembla ser que amb destinació al Delta de l’Ebre. Allà, sense dubte, hi trobaran moltes coses per fotografiar.
Amb activitats com aquesta, els colors de l’Atlètic es passegen per tota la geografia del país.
Ara ja esperem a saber quina serà la pròxima destinació dels excursionistes de l’Atlètic.
Excursió al Mont Caro Rusc. A l’Atlètic, a més de fotògrafs, també hi tenim bons aficionats a les excursions. Una de les darreres, sempre amb un bon èxit de convocatòria, va ser la que un grup de socis van fer al Mont Caro, altrament anomenat Caro o Montcaro. Aquest és un cim del Baix Ebre, al municipi de Roquetes. Situat dins el Parc Natural dels Ports, n’és el punt més alt. L’excursió va ser un èxit, amb arribada al cim, tal com mostra la fotografia. Hi van participar gairebé una trentena de persones.
21
22
Rusc
club
La Tasca agrada, el xalet il·lusiona Oriol Malgosa. La Tasca de Can Calas supleix les funcions del xalet des del mes de maig. Les obres del vell edifici van provocar la necessitat d’obrir un nou espai on tots els socis poguessin desenvolupar les mateixes activitats que duien a terme al xalet. No era fàcil que el bar provisional complís totes les funcions que tenia l’altre: servei de bar, de restaurant, punt de trobada, espai de lleure, etc. Però gràcies als mòduls que es van instal· lar en un espai estratègic del club, la Tasca ha complert amb escreix el seu objectiu. Fins i tot ha pogut aguantar prou bé la gran massa de gent que s’apropa al bar de l’Atlètic els dissabtes i diumenges al matí. Els socis hi han trobat un bon servei al costat de l’edifici central de Serveis, un lloc ideal per anar a prendre alguna cosa abans o després de fer qualsevol activitat al club. Tant la gent de tennis, de hockey, de pàdel, i fins i tot aquella que no fa cap esport, s’ha beneficiat de la situació on s’ha instal·lat el bar provisional. Aquest espai, que ha estat tan ben acceptat pels seus usuaris, estarà obert fins que s’acabin les obres de l’antic xalet. S’espera que el nou xalet obri les portes a l’estiu, al mes de juny, si segueix el bon ritme en la construcció. La intenció és, doncs, comptar amb el nou xalet pel Campus d’Estiu, que l’any passat va haver de traslladar part de la seva activitat a la zona de darrere el pavelló. Tan bon punt s’estreni el nou edifici es trauran els mòduls que formen la Tasca i es replantarà la gespa per tornar a crear el mateix espai verd que hi havia abans en aquella zona.
El club però, és conscient de l’acceptació que ha tingut la Tasca i del lloc estratègic que ocupa. És per això, que tot i que els mòduls es trauran tan bon punt comptem amb el nou xalet, no es descarta que en un futur es pugui instal·lar un petit espai amb servei de bar on hi ha ara la Tasca, que obrís els dies amb més afluència de gent. El nou xalet, però, comptarà amb tots els espais necessaris per cobrir les necessitats dels socis. Entre ells, el servei de restaurant, que no s’ha pogut desenvolupar de la mateixa manera a la Tasca, i que tindrà una carta molt complerta. Un dels elements que aprofitarà el Club gràcies a la Tasca són les tarimes que la suporten. A diferència dels mòduls, aquestes les ha comprat l’Atlètic per utilitzarles com a tarima pels sopars de final de temporada o com a grades supletòries si mai es necessiten per algun torneig de qualsevol esport.
esports de raqueta club
Rusc
LES OPINIONS Pilar Román (la Pili): . Estem molt contents amb la Tasca i la gent també ho ha acceptat molt bé. Hi ha un servei mínim, ja que el restaurant no pot funcionar igual en un espai tan limitat, però el fet que la gent s’ho hagi agafat tan bé és una satisfacció molt gran per a mi. Quan tinguem el restaurant nou serà formidable! Només que quedi la meitat de bé del que hem vist, ja estic contenta. Allà hi haurà diverses sales, amb un servei de restaurant molt variat: menús per jugadors, altres de més qualitat... La gent de l’Atlètic necessita caliu i sentir-se com a casa i el nou xalet ajudarà molt. Maite Santaeularia: El que va ser inicialment un espai temporal s’ha convertit en un lloc imprescindible. Ens ve de pas a tots: als del pàdel, als del hockey, als del tennis... i ens serveix per aturar-nos a fer un cafetó quan fa fred, per esmorzar aquells dies que jugues aviat, per compartir estones, aperitius, converses... És el racó dels que han guanyat i dels que han perdut, de les jugades bones i de les que no ho han estat tant, de converses engrescades i d’estones de rialles.
Un lloc on donar la papilla al menut, llegir el diari, fer la partideta, o inclús poder treballar, i per als més joves, fer una estona de deures. Nil Sànchez: La Tasca ha estat una molt bona solució provisional, que ha complert les expectatives que es necessitaven per aquests mesos mentre no tinguem el nou xalet. Els treballadors han aconseguit que, tot i que les instal· lacions no són tant àmplies com les que hi haurà al xalet, el servei fos de qualitat i no es formessin massa cues. De tota manera, estic segur que quan tinguem el nou xalet, no ens trobarem amb els petits inconvenients lògics d’una instal·lació provisional com aquesta. Carmen Muñoz i Antonio Garcia:
Aquesta instal·lació està molt bé per venir a prendre alguna cosa i és a prop de tot arreu. Té alguns inconvenients com el soroll quan s’hi acumula molta gent, però per la resta és ideal. Nosaltres som gent de club i per tant ja estem desitjant que s’aca bi el nou xalet. Amb un xalet maco
tens ganes d’ensenyar el club a gent de fora i venir-hi a passar moltes estones. Nosaltres venim cinc dies a la setmana. L’Atlètic és com una segona casa. Salvador Ycart: Per esmorzar i prendre alguna cosa, amb això ja n’hi ha prou. La Tasca està molt bé i sobretot vull destacar que amb el retorn de la Pili tot funciona molt millor. Ara, com el xalet no hi ha res. L’excusa que és lluny no l’entenc. Pots passar una hora jugant a tennis i no pots anar fins al xalet o el pàrquing? La pega de la Tasca és no poder-hi fer un bon sopar. Per això ja tinc ganes de poder anar al nou xalet, que és l’autèntic lloc de relació social del club. Pere Freixa: Tot i ser provisional ha estat una bona idea, ja que si t’hi fixes, tots els altres clubs tenen al bar al costat dels vestuaris i nosaltres som l’únic que el tenim ben bé a l’altra banda. Si fos per mi es podria deixar de per vida, ja que aquí es fa més ambient que a l’era del bar. Tot i això, allà s’hi estan fent unes bones obres. Ja veurem com queden, però de moment la Tasca està molt bé.
23
club
Rusc
La nova web de l’Atlètic multiplica per cinc les visites rebudes Rusc. Tres mesos després d’entrar en funcionament, el balanç que hem de fer de la nova web de l‘Atlètic és mot positiu. L’eina encara s’ha d’acabar de polir en alguns detalls, però ja és un element important dins la tasca de comunicació del club. El nou disseny i redistribució de continguts ha tingut una bona acollida. El nombre de visites a la web www.athc.cat ha crescut considerablement. Recollint algunes impressions de socis i sòcies del club, ens destaquen la bona actualització de les notícies, fet que permet tenir una bona informació de tot allò que passa al club. Cal destacar la possibilitat que ofereix la web de subscriure’s gratuïtament al butlletí que cada vespre envia per correu electrònic les notícies més destacades de la jornada a l’Atlètic.
La web de l’atlètic, sempre ben actualitzada
L’Atlètic i el centre d’estètica Bye Bye Pelos signen un acord de col·laboració A partir d’ara, els socis de l’Atlètic disposen d’un nou avantatge: no hauran de sortir del club per a depilar-se. L’entitat esportiva i el centre d’estètica Bye Bye Pelos han arribat
Les dades L’últim estudi realitzat per l’empresa auditor Google Analytics revela que entre el 15 d’octubre i el 15 de novembre es van produir 5.000 visites a la web. Una xifra que quintuplica les 1.000 de mitjana que teníem abans. Aquestes 5.066 visites (per donar la dada exacta), corresponen a una “audiència” de 2.122 usuaris. Entre les moltes dades que ofereix aquest estudi, n’hi ha alguna de curiosa. Per exemple, que els usuaris de la web s’hi estan, de mitjana, prop de 4 minuts cada cop que la visiten.
a un acord de col·laboració que es traduirà en un tracte preferencial cap als membres del club. Des del 8 de novembre, els membres de l’Atlètic que ho desitgin, podran gaudir dels serveis de Bye Bye Pelos a les mateixes instal·lacions de Can Salas. Cada dissabte al matí, de 9:30 a 13:30, el centre d’estètica trasllada la seva oferta del Carrer Galileu a casa nostra. En cas que algun soci no disposi de temps per anar al club dissabte al matí, l’horari de Bye Bye Pelos és de 9 a 20:30 entre setmana –i dissabtes de 9 a 14h-. El seu telèfon de contacte és el 93 789 95 64.
Horaris d’aparcament Per motius d’ordre i seguretat, des del passat dia 9 de desembre el pàrquing de la Carretera de Castellar romandrà tancat en els següents horaris: De Dilluns a Divendres: de 18:00 a 20:45 Dissabtes: de 07:00 a 20:45 Diumenges i Festius: de 11:00 a 13:45
25
“A les pimes, amb honroses excepcions, hi ha una mancança important del que en podem anomenar cultura d’empresa. Sovint, ens trobem davant de persones (gerents o administradors) que malgrat posar-hi tota la voluntat, tenen dificultats per tibar del carro, i necessiten algú amb qui compartir les seves angoixes (allò de la soledat de l’empresari), que jo anomeno consultoria emocional, i sobretot, necessiten algú que l’ajudi a prendre les decisions importants”. Àlex Martínez alex@abac.cat Assessorament i Consultoria Plans de viabilitat – Planificació Financera – Negociació amb Entitats Financeres
esports de raqueta club
Rusc
L’Atlètic s’apunta al Teaming per donar suport al projecte Stick amb India contracte i sempre que ho vulguis podràs deixar de fer-lo, només ho hauràs de notificar al club de nou. En el cas que a la teva família pagueu una sola quota conjunta també tots podeu fer Teaming, en aquest cas cada mes la quota de la família s’incrementarà en tants euros com membres de la família vulguin fer Teaming. On es destinaran aquests recursos?
Què és el Teaming?
Teaming i Stick amb India
L’Atlètic ha decidit recolzar el projecte Stick amb India: projecte que pretén millorar les condicions de vida dels nens i nenes de les classes més desvalgudes de l’Índia rural a través de l’esport. Amb l’aportació mensual d’1 euro, cada soci i cada treballador del club pot donar voluntàriament el seu suport al projecte. 1 euro per si sol no compta amb un gran potencial, però la unió de tots aquests petits esforços Andreu Enrich. En Jil Van Eyle, es pot traduir amb un gran ajut per principal impulsor de la idea i als que més ho necessiten. antic “coach” de Frank Rijkaard, es dedica a viatjar arreu del món Com ho puc fer? per explicar els beneficis del Teaming a les organitzacions, des de Si estàs disposat a dedicar 1 euro fundacions, multinacionals, clubs al mes a fer Teaming, només cal esportius, petites empreses, etc. que ho notifiquis al club, indicant Actualment grans organitzacions el teu nom complet, el número de com Nike, Unilever, Novartis, Port DNI i signant un document a reAventura, etc ja estan movent el Te- cepció. També pots apuntar-te al aming entre la seva massa social. Teaming a través de la nostra nova web www.athc.cat . A partir d’aleshores, cada mes la teva quota de soci s’incrementarà en 1 euro, import que es destinarà directament al projecte Stick amb India. Per suposat que el Teaming no és cap Teaming és una iniciativa solidària per reunir micro-donacions que individualment no serien viables. D’aquí ve l’autèntic valor de les col· laboracions en massa . Teaming no és una fundació, no és una ONG, no és una empresa…Teaming només és una idea.
Com ja sabem el projecte Stick amb India té un àmbit d’actuació localitzat a Anantapur, a l’estat d’Andhra Pradesh (sud de l’Índia). Els recursos recaptats per Teaming es dedicaran a finançar la compra de material esportiu per a les escoles del districte, a mantenir la vida dels nens que viuen a l’Acadèmia, i a organitzar altres activitats i esdeveniments locals amb la missió de potenciar l’esport entre els nens i nenes (organització de campionats, clínics a les escoles, sortides a la ciutat, etc). Per saber més de Stick amb India pots adreçar-te al nostre web www.stickambindia. com Teaming a la teva empresa? Si el moviment del Teaming et resulta atractiu...perquè no proves de promoure’l a la teva empresa? Moltes empreses del món ja ho estan fent entre els seus treballadors. El Teaming, més enllà de ser un instrument per generar fons per causes humanitàries, també és un element per crear cultura d’empresa i sentiment d’equip entre els treballadors. Si t’interessa aquesta proposta pots visitar la pàgina web de Teaming (www.teaming.info) o el blog personal de Jil Van Eye (www.blog.teaming.info).
27
CLUB SALUT
Rusc
La importància de l’Entrenador Personal Òscar Castellanos. El fet que moltes persones se sentin desorientades en una sala de fitness, que no sàpiguen per on començar, què fer, com assolir els seus objectius o seguir correctament una prescripció mèdica fa que la figura de l’entrenador personal (EP) esdevingui imprescindible en la societat d’avui en dia. Es tracta d’una figura omnipresent a tots els centres esportius i clubs de fitness i wellness, que atén individualment les demandes del practicant d’activitat física. L’EP, amb una exhaustiva formació en l’àmbit de la salut, esdevé un punt de referència clau per totes aquelles persones que tinguin una patologia que requereixi una atenció especial a l’hora de practicar un exercici qualsevol (obesos, diabètics, cardiòpates, hipertensos,etc.). Però l’EP també atén esportistes que es volen preparar per a un esdeveniment esportiu puntual, per una competició esportiva continuada, etc. L’EP, mitjançant una planificació personalitzada, vetlla per l’evolució dels practicants i ajuda a fer un correcte entrenament (que minimitzi el risc de lesió) i garanteix l’obtenció d’uns resultats d’acord amb els objectius marcats d’una forma ràpida i eficaç. Les rutines de la Sala de Fitness No dubteu a preguntar pel servei de rutines de la sala de fitness on us facilitaran una pauta de treball autònoma i individualitzada en funció de les vostres necessitats. La planificació i el control professional dels nostres EP sobre la vostra activitat física a practicar -com fer-ho, quants dies, què fer, etc.- et pot reportar tota una sèrie de beneficis que difícilment obtindríeu pel vostre compte sense cap tipus d’assessorament. Treballem per millorar les vostres necessitats sense oblidar el vostre benestar, tan físic com personal.
KIKA GASOL FORMA PART DE L’EQUIP D’ENTRENADORS PERSONALS
Apunta’t al Running Rusc. La gran novetat de la temporada 2008-2009 és la creació d’una nova activitat dins el Club Salut. L’objectiu d’aquesta proposta és crear un grup de persones que comparteixin el gust per córrer, juntament amb d’altres que s’inicien en aquesta modalitat esportiva. El Gerard Rodríguez és l’encarregat de dirigir aquesta activitat amb entrenaments adaptats a cada nivell. Aquí hi tenen cabuda tots aquells socis que vulguin millorar el seu rendiment a les curses (populars, triatlons, duatlons, curses de muntanya, etc) o simplement millorar el seu benestar personal practicant una activitat en grup i a l’aire lliure, aprofitant un entorn immillorable. L’activitat ja fa unes setmanes que funciona, tots els dimarts i dijous, de 19:30 a 20:30. Però hi volem més gent. Apunteu-vos-hi!
29
POLIESPORTIU
Rusc
Bon bàsquet a casa nostra Rusc. Les competicions de bàsquet també fan un petit parèntesi per les festes nadalenques, abans de tornar a posar-se en marxa a partir del mes de gener. Com ja us informàvem en el Rusc anterior, una de les novetats d’aquesta temporada en la Secció de Bàsquet de l’Atlètic és l’equip Cadet masculí. L’acord signat fa algunes temporades amb l’Escola Mare de Déu del Carme de Terrassa ha dotat el bàsquet del nostre club d’una bona base de joves jugadors i jugadores. A més, amb bona qualitat, ja que tots els equips de la casa estan acumulant una pila de bons resultats aquesta temporada. Si voleu seguir al detall l’evolució dels nostres equips, podeu fer-ho a l’adreça següent: www.basquetcatala.com Sènior femení: Segona Categoria, Grup 2 Júnior femení: Nivell B, Grup 1 Júnior masculí: Nivell C, Grup 2 Cadet masculí: Nivell C, Grup 17
ELS EQUIPS BÀSQUET DE CADET MASCULÍ I JUNIOR FEMENIÍ
ELS EQUIPS BÀSQUET DE JUNIOR MASCULÍ I SENIOR FEMENIÍ
L’Atlètic, lloc de trial Rusc. La temporada de trial en bicicleta ja s’ha acabat, coincidint amb l’acabament de l’any. Ara, però, ja se’n prepara una altra. I aquesta vegada, amb l’Atlètic com a protagonista. El passat mes de setembre es va disputar per primera vegada una competició oficial al nostre Circuit Toyota, amb la celebració de la Copa Catalana i la Kids Cup. De cara al 2009, l’Atlètic ja es consolidarà dins el calendari d’aquest esport com un lloc habitual per acollir proves oficials. D’aquesta manera, el que un dia va començar com una idea per gaudir d’una afició en el privilegiat entorn de Can Salas, mica en mica va
agafant forma de quelcom molt més important. L’Escola funciona de meravella, i el trial groc i negre té cada dia un major protagonisme.
31
poliesportiu
Rusc
La tradició del “Dissabte 7” Andreu Enrich. Aquest article va dedicat a una “secció” del club que moltes vegades resta oblidada, però que fa molts anys que és present dins la vida de l’Atlètic: el futbol sala. El simple fet de conèixer l’existència d’aquesta “secció” ja pot sorprendre a algú, però si us diguéssim que té una història de més de 30 anys de vida encara us quedaríeu més parats, però si a més us aclarim que durant aquests 30 anys s’han reunit pràcticament cada dissabte de l’any a les 7:00h del matí per jugar a...segur que ja flipeu! Doncs és cert, la colla Dissabte 7 (nom força explícit de la seva afició) es va crear als voltants del 1975 quan un grup d’amics de Terrassa van decidir utilitzar les nostres instal·lacions per venir a jugar a futbol. Algú es pot preguntar el motiu de fixar una hora tant matinera, ells comenten que fa uns anys el dissabte era normal haver de treballar i quedar d’hora al matí els permetia practicar esport sense sacrificar hores del diumenge. De totes maneres també ens diuen que el fet de matinar, més enllà de ser una pràctica saludable també et permet seguir tenint tot el dissabte lliure per fer altres activitats o estar amb la família. Amb la construcció del pavelló l’any 1979, la colla va passar de jugar a l’exterior a fer-ho a dins el pavelló i d’aquesta manera no haver de preocupar-se per la climatologia. Si algun dia un partit s’havia suspès ara ja no hi havia més excuses per quedar-se al llit.
imatge de fa uns quants anys dels amics del “dissabte 7”
Futbol i esmorzar Tant important com el propi partit de futbol també és l’esmorzar que el segueix, després dels remats i les entrades i les aigües, vénen els calamars, les botifarres i el vinet. Els jugadors acaben la jornada a les 9:30 del matí fent un gran esmorzar tots plegats. Al llarg d’aquests 30 anys la generació inicial del Dissabte 7, en gran mesura, ha anat venint cada dissabte al club, però també s’han anat renovant com és llei de vida, avui en dia si pugeu un dissabte a les 7 al pavelló del club podreu veure com jugadors de totes les edats s’ho passen en gran jugant a futbol sala, però si aprofiteu per fer l’esforç i pujar a aquesta hora, agafeu-vos uns pantalons curts i apunteu-vos-hi, segur que ells estaran encantats de comptar amb un nou fitxatge!. Des d’aquestes línies volem desitjar al Dissabte 7 que puguin seguir mantenint aquesta afició per molts anys més.
33
34
Rusc
NADAL ATLÈTIC
El patge Faruk torna a l’Atlètic El dissabte dia 3 de gener recollirà la Carta als Reis dels nens i nenes de l’Atlètic. Rusc. Aquest any, les Cartes als Reis dels nens i nenes de l’Atlètic les recollirà el patge Faruk. D’aquesta manera, el patge tornarà a l’Atlètic després d’uns quants anys d’absència, ja que darrerament l’emissari reial que venia a Can Salas era el Patge Xiu-Xiu. La visita del patge Faruk serà el dissabte dia 3 de gener, a partir de les 12 del migdia. Així doncs, tots aquells que hagin de fer arribar la Carta a Ses Majestats els Reis d’Orient li podran lliurar en mà a aquest patge tan simpàtic. Ens ha arribat que el patge té moltes ganes de tornar a l’Atlètic. Hi venia des de feia una pila d’anys! Segur que trobarà el club molt canviat, però veurà com els nens i nenes de l’Atlètic segueixen sent molt bons minyons.
El PATGE FARUK ENS TORNARÀ A VISITAR
El Cava de l’Atlètic Perquè aquest Nadal i festes les famílies de l’Atlètic brindem per un futur millor en clau groc i negre, l’Atlètic, amb l’ajut de l’expert Sr.Toni Antolí, ha seleccionat un cava especial. L’ATHC Brut Nature. Aquest cava ha estat elaborat a l’Alt Penedès, en el municipi de Subirats. La finca té una extensió de 900 hectàrees destinades al conreu de la vinya, on creixen les varietats del Macabeu, Xarel·lo, Chardonnay i Parellada.
El Preu de la caixa de 6 ampolles del Cava de l’Atlètic és de 39 euros
Horaris del Club per les Festes de Nadal 24 de desembre: 25 de desembre: 26 de desembre: 31 de desembre: 01 de gener: 05 de gener: 06 de gener:
7:00 a 19:00 TANCAT 9:00 a 15:00 7:00 a 21:00 9:00 a 21:00 7:00 a 19:00 9:00 a 21:00
Les terres de conreu de les tres primeres varietats es troben a una altura de 300 metres sobre el nivell del mar. El Parellada, en canvi, es conrea en una altra finca del municipi de Pontons, a 750 metres d’altura, en una zona que rep més hores de llum solar durant tot l’any, atorgant una extrema suavitat al vi produït amb aquesta varietat i una perfecte harmonia i finor al cava. La producció és molt limitada i s’expedeix després d’una estada en ampolla de 36 mesos. És totalment natural, sense additius ni xarops d’expedició.
TAG HEUER PRESENTA EL CALIBRE RS, EL PRIMER MOVIMIENTO DE INGENIERÍA MECÁNICA CON SISTEMA INDICADOR ROTATIVO, INSPIRADO POR LOS AUTOMÓVILES GT MÁS CONTEMPORÁNEOS Y TECNOLÓGICAMENTE MÁS AVANZADOS. WWW.TAGHEUER.COM
Font Vella, 46 - 08221 Terrasa Tel. 93 784 11 40 Email.: joyeriaponsa@telefonica.net