Granollers en la Transiciรณ
Granollers en la Transiciรณ
Durant la dècada dels 70, els darrers anys del franquisme i els primers anys de la Transició, Granollers, com altres municipis catalans de característiques similars, viu moments de canvis, de transformacions, que l’afecten a diferents nivells. L’augment massiu de la població, com a conseqüència d’una nova onada migratòria, afecta la seva fisonomia urbanística. A alguns dels immobles ja existents, que s’havien construït els anys 60, se n’afegeixen de nous, com els habitatges de can Bassa, batejats amb el nom de Polígon residencial Carrero Blanco, els pisos FIDES de Ponent o els construïts al carrer Roger de Flor. S’inicien també les obres dels edificis anomenats de Ramon y Cajal, a can Mònic, promoguts per la fallida VIMUGRASA, i s’aixequen pisos en altres barris de la ciutat, com el de la Font Verda, o a les vies principals que travessen la ciutat de nord a sud, al carrer de Roger de Flor, a l’avinguda de Sant Esteve i al carrer de Girona. S’enderroquen edificis emblemàtics, com el de La Unió Liberal, per construir-hi el Museu de Granollers, que s’obriria al públic el 1976, o s’aixequen edificis alts com el de La Mútua del Carme, a la plaça de Pau Casals. S’inauguren espais de lleure i equipaments com el Parc Municipal de Torras Villà, al centre de la ciutat, el Pavelló Municipal d’Esports El Tub i les Pistes d’Atletisme, que es condicionen amb tartan, a la zona esportiva, així com la canalització del riu Congost. Es produeixen les primeres manifestacions ciutadanes permeses, per reivindicar drets d’expressió, de llibertat, de treball i d’espais de cultura. És el moment de demanar l’amnistia dels presos polítics, de reivindicacions veïnals, també, de manifestacions de treballadors en defensa dels seus llocs de treball. Al crit de ”Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”, es van encapçalar moltes manifestacions de l’època. Els granollerins surten al carrer per manifestar-se i reivindicar els seus drets, també, per fer festa, gaudir-ne i sentir la ciutat com a pròpia. Les primeres eleccions democràtiques municipals després del franquisme, el 3 d’abril de 1979, marquen el final d’un llarg període i són el punt de partida cap a una nova etapa, amb l’esperança que tot pot canviar i que hi ha molt a millorar. Carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 1974 Fotografia Lluís Tintó / Fons Ajuntament de Granollers
Granollers en la Transició
Carrer de Josep Anselm Clavé, 1974 Vista del carrer de Josep Anselm Clavé, des de la plaça de la Corona, quan la carretera era oberta al trànsit i la circulació dels cotxes era constant. A la imatge, destaquen també els rètols dels establiments comercials i els fanals col·locats l’any 1962. Fotografia Joan Anton Ballbé / Col·lecció Ajuntament de Granollers
Granollers en la Transició
Inauguració del Parc Municipal Torras Villà, 1974 Vista general del Parc Municipal Torras Villà, el dia de la seva inauguració. El parc es construeix en terrenys de Renfe, en l’espai de l’antic traçat del ferrocarril i dels terrenys contigus. Al fons, el carrer d’Agustí Vinyamata i, a primer terme, l’avinguda del Parc. Fotografia Antonio Alcalde / Fons Ajuntament de Granollers
Granollers en la Transició
El sot de la plaça de Barangé, 1979 L’espai on havia estat el Parc de l’Estació, a la plaça de Josep Barangé, es va convertir en un aparcament públic. El 1976 es decideix fer-ne un de subterrani, però la seva construcció va ser un cúmul d’entrebancs i les obres van estar paralitzades durant anys. El forat obert es va convertir en el sot de la vergonya. El pàrquing es va inaugurar l’11 de març de 1983. Fotografia d’autor desconegut / Fons Ajuntament de Granollers
Granollers en la Transició
Escola Vallès, 1974 L’Escola Vallès acollia alumnes de primària i estava situada al capdamunt del barri de la Font Verda. Els alumnes, per arribar-hi, havien de pujar per camins, en una zona encara per urbanitzar. Es va inaugurar el 21 d’octubre de 1974, alhora que l’Escola Granularius i l’Escola Celestí Bellera. Fotografia Joan Corbera / Col·lecció Ajuntament de Granollers Granollers en la Transició
La riera del Congost, 1974 El gual del riu Congost a l’altura del carrer de València, per on circulaven gent i vehicles, fins que es va canalitzar, el 1976. En aquells anys, la riera semblava més una claveguera que no pas un riu, plena de deixalles i de residus industrials, i la qualitat de l’aigua era molt deficient. Fotografia Joan Anton Ballbé / Col·lecció Ajuntament de Granollers
Granollers en la Transició
Construcció del Pavelló Municipal d’Esports El Tub, 1975 Vista de la construcció del Pavelló Municipal d’Esports El Tub, situat al carrer del Camp de les Moreres. Al fons, el gratacel dels habitatges sindicals. El pavelló es va inaugurar el 2 d’octubre de 1976. Autor i fons Pere Cornellas
Granollers en la Transició
Els habitatges de can Bassa, 1974 Les autoritats de l’època, el governador civil Tomas Pelayo Ros, el president de la Diputació Juan Antonio Samaranch, l’alcalde Francesc Llobet i altres autoritats, en la visita als habitatges batejats amb el nom de Carrero Blanco, al barri de can Bassa. Al camí de can Bassa de Palou, es va aixecar un nou barri amb 500 pisos. Fotografia Antonio Alcalde / Fons Ajuntament de Granollers Granollers en la Transició
Plaça de Sant Miquel, 1978 Reivindicació veïnal de la plaça de Sant Miquel, en terrenys contigus al recinte de la fàbrica Roca Umbert. El 1979, els veïns van arranjar el terreny i van construir-hi una plaça. Posteriorment, l’Ajuntament va fer-ne un nou projecte que es va inaugurar el 23 d’abril de 1983. Al fons, l’edifici de l’actual Centre Cívic Jaume Oller. Autor i col·lecció Jaume Oller
Granollers en la Transició
Acte de l’Associació de Veïns GRANOLLERS-Centre, 1978 L’Associació de Veïns Granollers-Centre va organitzar una sardinada popular reivindicativa en suport de l’Escola Bressol Cangur, per fer servir el terreny proper a l’escola, propietat de la fàbrica Roca Umbert, com a pati. Autor i fons Pere Cornellas
Granollers en la Transició
Manifestació del primer de maig, 1978 Manifestació reivindicativa de treballadors i treballadores, el primer de maig, pel carrer d’Enric Prat de la Riba, aleshores, Avenida de la Victoria. Autor i fons Pere Cornellas
Granollers en la Transició
Manifestació dels treballadors de la fàbrica Roca Umbert, 1977 Els treballadors de la fàbrica tèxtil Roca Umbert es van manifestar, el 10 de desembre de 1977, en defensa dels seus llocs de treball i en contra del tancament de l’empresa. A la imatge, al carrer d’Enric Prat de la Riba, a les portes de la fàbrica. Autor i fons Pere Cornellas
Granollers en la Transició
Manifestació demanant l’amnistia, 1977 Mobilització pels carrers de la ciutat en demanda de l’amnistia política, social i laboral, per acabar amb la discriminació, per amnistiar els presos comuns i per establir noves relacions de treball, més justes i humanes. A la imatge, manifestació al carrer d’Anselm Clavé, el 26 de març de 1977. Autor i fons Pere Cornellas
Granollers en la Transició
Primer ple de l’Ajuntament democràtic, 1979 La sala de plens de l’Ajuntament de Granollers durant la constitució del primer consistori democràtic, després de la dictadura franquista. Aquesta corporació la presidia l’alcalde Rafael Ballús Molina (PSC) i els partits polítics representats eren, a més del PSC, CiU, UCD i PSUC. Les eleccions municipals s’havien celebrat el 3 d’abril de 1979. Els regidors elegits pel PSC eren Joan Martí Torres Garrell, Anna M. Palé Llavina, Antoni Cornellas Aligué, Manel Maraña González, Santiago Rodríguez Crisolino, Concepció Navarrete Sampere, Josep Palomino Aguilera i Oscar Pelayo Entrialgo. Per CiU, Oriol Montaña Tuset, Josep Garrell Pubill, Pere Canal Baliu, Ramon Casanovas Tresserras, Jaume Clusella Sala, Josep Serratusell Sitjes, Josep Caneiro Bereijo i Alexandre Codinach Telesforo. Pel PSUC, Vicenç Rochina Pascual, Frederic Argos Palomino i Rosa Ribas Valls i, per UCD, Salvador Campoy Salvat. Autor i fons Pere Cornellas
Granollers en la Transició