Bona tarda a tots i totes. Presidenta del Parlament de Catalunya, diputats i diputades, regidors i regidores de l’Ajuntament de Sabadell, sabadellencs i sabadellenques. En primer lloc, permeteu-me agrair als portaveus dels grups municipals de la ciutat que hagin volgut acompanyar-me a l’escenari en aquest inici de Festa Major. Benvingudes a la trobada d’inici de Festa Major, que per segon any tenim el goig de celebrar en una plaça de la ciutat, l’any passat al nord –a la plaça de Pompeu Fabra– i enguany aquí, a la plaça de Picasso, al sud de la ciutat. Un acte que és obert i ciutadà i que, com heu vist, enguany vesteix de festa popular una part de la ciutat on tradicionalment la festa no havia arribat mai. I amb una mostra de l’energia de les entitats culturals i esportives de la nostra ciutat. Gràcies per l’esforç i la il·lusió que hi posareu, vosaltres i moltíssimes entitats de la ciutat durant els propers dies, per fer que tot Sabadell sigui una festa, la festa més important i gran que hi ha en una ciutat, en la qual compartim tot allò que som capaços de fer. L’esforç i la il·lusió no només dels propers dies, sinó, de fet, de tot l’any. L’esforç i la il·lusió que tots els que sou aquí, tota la ciutat, per mitjà d’entitats, associacions, institucions, poseu cada dia per fer de Sabadell una ciutat viva, dinàmica, compromesa, solidària, cohesionada, una ciutat d’oportunitats, una ciutat líder. L’any passat començava aquest discurs amb una cançó infantil que parla de la Festa Major, coses de ser pare de nens petits. Aquest any hi tornaré. Quan tens nens petits recuperes cançons de la teva infància i les comparteixes amb ells, et porten records agradables que vols compartir amb qui més estimes i que tenies més o menys oblidades. I em permetreu que els comparteixi amb vosaltres. Us parlo de La Trinca, d’una cançó que explica què era una Festa Major dels anys vuitanta Alegria, que és Festa Major. Alegria, perquè el nostre sant és el millor. Alegria, que és Festa Major. Al matí tenim passada, missa, les sardanes i havent dinat, migdiada, processó, concert, castell de focs i ball a l’envelat. Visca el pa, visca el vi, visca la mare del meu padrí. Bé, la descripció de La Trinca d’una Festa Major dels anys vuitanta, sumada al seu to àcid, ens demostra que les festes majors han canviat i evolucionat, i que els principals actes de la festa s’han enriquit amb més cultura popular, esports, activitats infantils i familiars. Però l’essència és la mateixa: omplir carrers i places, retrobarnos i compartir. El que hi trobem és l’essència de la Festa Major: activitat, comunitat, carrer, festa i alegria. La Festa Major és l’expressió de la capacitat que té la ciutat de fer coses. Mireu, jo sóc farmacèutic i faig d’alcalde, i això implica algunes rareses. Una és acabar veient moltes coses que ens envolten com una reacció química. Una reacció química té lloc com a resultat de la combinació i la barreja de diferents elements. Elements que sovint es combinen i que donen com a resultat substàncies que ja coneixem, però també innovant i barrejant elements que semblaven impossibles o molt difícils de barrejar.
Elements senzills i elements complexos. Elements oblidats i elements descoberts de fa poc. Permeteu-me posar un exemple de reacció espectacular i nova, el dia de la presentació de Festa Major, que ja va ser també en format obert a tota la ciutadania i hi van participar un grup de ball souldiers i representants de les colles de gegants i grallers de la ciutat. Espontàniament hi va haver una reacció impressionant, ball de hip-hop al ritme de la polca tocada per les gralles, capacitat d’improvisar, d’innovar, talent! I això és el que feu tots vosaltres per Festa Major: fer possible una increïble reacció. Una reacció única, diferent cada 365 dies. Una festa que l’any passat parlàvem de canviar i que enguany és diferent. Una festa que innova, que s’ha repensat i ha canviat entre tots, amb un procés participatiu, escoltant les entitats, treballant plegats, incorporant novetats i, sobretot, treballant molt per seguir canviant els propers anys. Una Festa Major que enguany s’estén per tota la ciutat, avui aquí al sud, a Campoamor, on mai hi havia estat, amb espais de ball a la Concòrdia i a l’Eixample, a l’Eix Macià (concerts, barraques, fira), al passeig de la Plaça Major (envelat), Sol i Padrís (cursa), Can Llong (bicicletada popular) i activitats esportives i culturals organitzades per entitats a tots els districtes de la nostra ciutat, que demostren com n’és de viva Sabadell. Una festa que recupera activitats dels orígens, els espais de festa intergeneracional, en què nétes i àvies poden gaudir juntes, aprofundim en la festa popular, els envelats, el ball tronera. Una festa que innova, i que ofereix programació per a tots els gustos i edats. Aquesta Festa Major és una reacció química fruit de la combinació de tots aquests elements. Continuo amb el símil de la reacció química i l’aplico més enllà de la festa, l’aplico a la ciutat, el mateix a Sabadell: tenim gran varietat d’elements, substàncies de gran valor. I totes combinades donen com a resultat una ciutat amb lideratge i el paper de l’Ajuntament és fer de catalitzador, fer que la reacció passi i passi el més ràpid possible. Tenim una ciutat amb lideratge cultural Amb un capital associatiu cultural inigualable, musical, teatral, de cultura popular i enguany hem afegit un element singular, la Vela de circ de l’Estruch un equipament únic en característiques i programació estable al nostre país, formació i espectacle s’hi uneixen. Sabadell és esportivament capdavantera Perquè som una ciutat que compta amb gran quantitat de clubs mitjans i petits que, amb l’esforç de molta gent, eduquen en valors i hàbits saludables a molts nens, infants i joves. I enguany que fan 100 anys em permetreu parlar del Club, el club poliesportiu més important de Catalunya, que té uns esportistes que des de la competició d’elit porten el nom de Sabadell arreu. Milers de socis que hi fan esport i moltíssims joves i nens que són formats en l’esport i en valors. I el C. E. Sabadell, que comença una nova etapa en què li desitgem tots els èxits i encerts. Som peça clau i indispensable en l’àmbit industrial i econòmic del país. Liderem, cooperant amb altres ciutats grans del Vallès, el pol industrial i econòmic més important del sud d’Europa i ho fem conjuntament amb tots els agents i remarcant que per tal de poder oferir oportunitats i benestar als nostres ciutadans ens cal avançar cap a un instrument que ens permeti gestionar aquesta capacitat econòmica i realitat territorial i social que és el Vallès. Hi ha barreges, també, d’elements que poden semblar incompatibles: com la barreja amb Terrassa... Però si ens posem d’acord amb objectius compartits és molt difícil que no els assolim.
I tenim energia innovadora en el camp social, i ho demostra la feina compartida que fem amb les entitats cada dia per fer front a les situacions d’emergència social que viuen molts dels sabadellencs i les sabadellenques, i alhora treballem conjuntament pensant en l’estratègia i pensant a evitar que es reprodueixin les desigualtats amb l’objectiu d’una societat equitativa, això és el Pla estratègic d’acció social. Barrejar tots aquests elements vol dir aprofitar el talent de la ciutadania organitzada i compromesa, que és moltíssim i, com us deia, que l’Ajuntament sigui un autèntic catalitzador de totes aquestes potencialitats. L’any passat, si ho recordeu, us parlava de compartir l’espai públic i de compartir la ciutat. I de les coses de les quals parlaríem durant la Festa Major. I tots els temes dels quals ens semblava que es parlaria eren reptes oberts. Un any després podem dir que aquests reptes de la ciutat es van materialitzant. La ciutat es mou, canvia. La ciutat s’està transformant. Especialment en l’espai públic. L’any passat parlàvem del repte de dignificar l’espai, arreglar els carrers, posar al dia la ciutat després d’anys de desinversió. El primer que calia fer ja ho hem fet que és posar-hi més recursos tant com 12 vegades més i fer un pla d’inversió en l’espai públic. S’ha començat a actuar i a partir de les properes setmanes encara veureu més actuacions en voreres, places, carrers i clavegueres arreu de la ciutat. Comencem per les parts més urgents per tenir un espai públic digne. Perquè la ciutat es mou cap on es vol moure i mereix les inversions cap a l’espai públic, que és de tots i el compartim entre tots. I evidentment, han passat moltes coses en els nostres carrers i places D’aquí una setmana estarem fent el nou recorregut des de la parada de Can Feu Gràcia a la nova estació del Passeig. Però també amb el repte compartit per tota la ciutat, que això ens planteja defensar on calgui i fins que calgui el soterrament dels ferrocarrils a Gràcia, perquè és absolutament necessari. El Passeig, també. El Passeig està alliberat, tot i que no està d’acabat, ja m’enteneu. I tenim el repte d’acabar-lo bé, de transformar l’espai central de la ciutat pensant no només en el terra que trepitgem, sinó en la vida que s’hi fa damunt, en les coses que hi ha de passar, en el que hi ha al voltant. I de nou ho farem combinant i barrejant elements; entre tots, debatent, dibuixant i escoltant tothom. Com estem fent amb el parc del Nord, un espai recuperat on aviat veurem arbres plantats i camins i espais d’estada que concretem amb el veïnat. I també al parc de les Aigües. També hem afrontat situacions sobrevingudes i hem pres decisions complicades per garantir la seguretat dels nostres ciutadans, parlo de la rehabilitació de la Bassa: hem ofert alternatives als casals i esplais amb l’enjogassat i hem elaborat els projectes per tal que l’any vinent es reobri l’equipament. I en aquest moment difícil, entitats de la ciutat i altres ajuntaments s’han abocat en oferir alternatives, moltes gràcies! I un projecte de ciutat, aquí al costat, imprescindible també és la residència del sud, i hi estem treballant activament amb la plataforma i la Regidoria d’Acció Social perquè sigui realitat. Perquè Sabadell lluita des de fa anys per aquesta justa reclamació. Les necessitats de la gent són les nostres prioritats i a Sabadell hi ha encara massa persones que pateixen, veïns i veïnes que poden perdre la casa o que no poden pagar la llum, l’aigua o el gas.
Sabadell ha encapçalat la lluita per la dignitat de les persones, reclamant el desplegament de la Llei 24/2015, de pobresa energètica primer, encapçalant les protestes per la seva suspensió després, buscant les possibilitats d’aplicació malgrat tot en tot moment. Perquè estem parlant d’una eina que ens permetia garantir la dignitat de centenars de famílies de la nostra ciutat. Per això, allà on nosaltres tenim capacitat d’influència, com a la companyia d’aigües, hem desenvolupat un protocol que en aquests moment funciona a la perfecció. Amb la resta de subministradores, hem sigut la primera ciutat en utilitzar la nostra capacitat sancionadora per fer complir la llei, amb l’únic objectiu de defensar els drets i la dignitat de les persones i ha funcionat. L’any passat us deia que volia reprendre el camí de les coses senzilles, recuperar el punt de vista de la gent, treballar per allò que és de tots i ens preocupa a tots. I en aquest camí trobem els drets universals, drets pels quals molts abans de nosaltres van lluitar molt dur: la sanitat pública i l’acció social. Sabadell ja té un pla d’emergència social i com sabeu destinarem 4 milions d’euros al Taulí per millorar les urgències. Perquè la qualitat del servei del Taulí afecta tots els sabadellencs, perquè les urgències i el seu bon funcionament són importants per a tota la ciutadania, i ens preocupem entre tots del que afecta a tots. I no podem parlar de drets universals sense parlar de la vulneració que representa no garantir el dret d’acollida per part dels Estats de la UE. Continuem, doncs, denunciant que els Estats segueixen sense entomar les responsabilitats que els pertoca per garantir els drets humans. I des de Sabadell som capaços de fer coses i ho hem fet, amb la denúncia política i amb el compromís pressupostari, per això des d’enguany dediquem de debò el 0,7% del pressupost municipal a cooperació Perquè Sabadell ha de fer la diferència, entre la indiferència i el compromís amb el que passa al món. Com ho va fer ara fa 20 anys, quan la ciutat de Sabadell contribuïa a la rehabilitació del Kamerni Teatar’55 de Sarajevo. Un teatre que va esdevenir un símbol, ja que al llarg de la guerra la companyia no va voler aturar les representacions; més de 4.000 en total durant els anys de setge. A part, que la companyia estava formada per persones de totes les ètnies que convivien a Sarajevo: llavors el director era croata, el gerent musulmà i els actors i actrius serbis. Ara, igual que aleshores, hem de reclamar governs dignes, valents i solidaris i que compleixin amb els drets humans elementals. Tot això no és possible sense administracions eficients i responsables polítics honestos i compromesos. No podem parlar de canvis si nosaltres mateixos no estem disposats a canviar. En aquest sentit, es parla molt de nova política i de vella política. Però jo crec que no existeix. ¿Els polítics que als anys setanta van encapçalar la transformació democràtica d’aquest país eren vella política? ¿Homes i dones que a molts municipis de Catalunya es van posar al servei dels seus veïns i van construir ciutats quasi de zero eren vella política? ¿Antoni Farrés, el seu compromís, la seva ètica, la seva entrega, són vella política? Entenc que no hi ha nova política o vella política, només hi ha bona o mala política. I això que ara en diuen nova política és la política bona, el bon govern.
El que recupera l’honestedat i l’ètica, la que recorda que està al servei de les persones, la que pren les decisions correctes i no les convenients, la del servei públic, la de la imaginació, la de la denúncia. ¿Els alcaldes republicans de Sabadell, eren vella política? No ho crec. És el seu esperit el que hem de recuperar. Hem de reivindicar el seu exemple i el seu llegat. Sabadell va ser el far de l’antifranquisme, va fer trontollar la dictadura. Avui som la capital del republicanisme, dels seus valors: la llibertat, la justícia, l’internacionalisme. I, per cert, tenim el carrer de la República per recordar-nos cada dia aquests valors i les persones que van aconseguir en molt poc temps fer transformacions molt profundes i que, malgrat la dictadura, mai no van defallir i es mantenir sempre dignes. Deixeu-m’ho repetir: el camí de les coses senzilles. Dels polítics que escolten, que fan el que diuen, que diuen el que pensen. Però també dels polítics que es responsabilitzen dels seus actes, dels polítics que no renuncien als seus ideals, dels que prenen partit per les persones. De la ciutat de tots i per a tots, de la ciutat que és més plaça i menys despatx, de la ciutat que és més participació, de la ciutat on les coses són possibles i passen. I vull aprofitar que tenim aquí la presidenta del Parlament de Catalunya per reivindicar el dret del poble de Catalunya a escollir el seu futur i el dret de tota generació a construir-se el propi horitzó i tenir les pròpies institucions al servei del progrés i el benestar. Això és la futura República Catalana. Això és el dret a la república dels ciutadans i ciutadanes lliures. Amb el permís de la presidenta, l’agafo com a exemple per dir que els sabadellencs i les sabadellenques naixem on volem. ¿Oi, Carme? Perquè la Carme és una sabadellenca nascuda a Xerta. I n’hi ha de nascuts a Andalusia, a Múrcia –com els meus avis–, a la Manxa –com el meu pare–, al Senegal, a Uruguai o a la Xina. I el que ens uneix és que som de Sabadell, que volem fer una ciutat millor, de la qual tots vulguem ser part i estar-ne orgullosos. Això també són combinacions químiques, barreges d’elements que ens han de fer més forts, més tolerants, més rics. Barreges que han donat com a resultat el que som i que fan el que serem. I el que som i el que serem, en gran mesura, és aquest orgull humil, aquest sentiment de pertinença a una comunitat que no és manca de crítica. Crec que si parlem de caràcter sabadellenc a tots ens ve alguna idea al cap: inconformisme, capacitat crítica, sentit de l’humor àcid, lluita, treball... I això ho veiem a través de molts referents d’aquesta ciutat: els milers de ciutadans i ciutadanes anònimes que han treballat incansablement per fer de Sabadell el que és i referents polítics, culturals, esportius, veïnals... Parlo de persones compromeses, com la Fidela Renom, dels sindicalistes com els que van encapçalar la vaga del 76, de l’alcalde de Sabadell, l’Antoni Farrés, Parlo de periodistes com el Xavier Vinader, de l’espurna a la mirada de la Muriel Casals, del compromís del Robert Ferrer i la lluita d’Antonio Trives i, per descomptat, del nostre poeta: Joan Oliver. Aquest any, que commemorem el 30è aniversari de la seva mort, vull acabar amb dues idees manllevades d’ell. La primera crec que ha de guiar aquesta “bona política” de la qual us parlava, aquest servei públic ètic, aquesta comunitat cohesionada: “cap luxe, però totes les comoditats”, deia ell. La darrera és la Tirallonga de monosíl·labs, que cada cop que la llegeixo hi descobreixo alguna cosa nova, i sempre em sembla que parla de Sabadell, que parla de nosaltres, que parla de Catalunya, que parla de política o que no parla de res:
I un poc de groc i un xic de gris i un xic de verd. I un xic de blau. Un poc de tren i un poc de nau; i un xic de rem. Un xic de vent. I un poc de neu. I un poc de rou. I un poc de veu –i un poc de vot. I un poc de cant. I un xic de vers. I un xic de ball. I d’art. I d’or. Amb aquesta tirallonga acabo. Ara és Festa Major, ara prendre’m els carrers i tindrem un xic de tot, i ho compartirem entre tots. Vull donar les gràcies a les entitats que feu la festa, als sabadellencs i sabadellenques que en gaudiu i us la feu vostra. A tots, gràcies per fer-nos sentir orgullosos de ser de Sabadell. I gràcies també als tècnics municipals que la prepareu i que aquests dies feu que tot funcioni donant el 200%. BONA FESTA MAJOR. VISCA SABADELL I VISCA CATALUNYA
Juli Fernàndez i Olivares Alcalde de Sabadell
Plaça de Picasso, Sabadell 1 de setembre de 2016