Programa de festes Morella 2013 by Prensa Morella

Rhamsés Ripollés, Alcalde Rafael Pallarés: Regidor de Comerç Maria Rallo, Regidora de Joventut Cultura i Turisme Amadeu Bordàs, Regidor d’Esports i Festes Ernesto Blanch: Regidor de Comunicació Malú Blasco: Regidora de Tradicions i Gent Gran Palmira Mestre: Regidora d’Educació Coordinació de continguts: Carlos Sangüesa Borja Soler © Disseny, elaboració i il·lustracions: Miguel Ángel Troncho © Textos Rhamsés Ripollés Xavier Querol Carles Rabassa Víctor Amela Lluís Meseguer Pep Querol © Imatges Julio Carbó (Imatge i paraula) Pilar Dolz (Document de Morella, Vicent Andrés Estellés) Raul Franz David Gil Jose Luís Tripiana Miguel Ángel Troncho Traduccions: Carles Milian Marian Albu Correccions: Carles Milian Imprimeix: 4Colors, Vinarós Edita: Ajuntament de Morella Dipòsit legal: CS-267-2013 MORELLA 2013

L’ARBRE GRAN DE LA FESTA La natura ens ha regalat una primavera esplendorosa i els rius han baixat plens de vida, com feia temps que no ho recordàvem. Ara s’obrin les portes de l’agost i a Morella això és sinònim de festa. Morella bull d’activitats, de dinamisme, de gent pels carrers i raconets. La festa més que mai és la participació dels morellans i morellanes, acompanyada de diversió i sobre tot de convivència, de compromís de tot un poble i d’optimisme. Gràcies a la coŀlaboració de moltes persones, associacions, les quintes i els quintos, els joves de la Comissió de l’Aplec... podem gaudir d’una ampla oferta d’activitats com es reflecteix en la programació d’este llibre de festes: cultura, esport, bous, xerrades, xiquets i grans, exposicions, teatre, música... Una música que sonarà en milers de matisos amb les gaites i els tabals, amb la rondalla, l’orgue o la banda. Tota ella, enguany, en este 2013, amb un record ben especial cap a una persona que ens ha ensenyat a molts de morellans i morellanes eixe idioma internacional per exceŀlència que és la música. Este any fa 20 anys que ens vas deixar, benvolgut Mestre Candel. El millor dels tresors de la ciutat és la nostra gent. Gent com el pregoner d’enguany, el nostre estimat veí Xavi Querol, que gràcies a l’esforç, al treball i la dedicació constant ha segut guardonat amb el premi Jaume I. Ell millor que ningú sap que amb eixos valors i apostant per la innovació, el compromís per la terra, la sostenibilitat i la investigació serem capaços d’anar endavant i superar els obstacles que tinguem en el camí. El llibre que teniu a les mans naix amb molt d’esforç i és el millor reflex de la imaginació i la suma de sinèrgies permanent de cadascú de nosaltres. Cadascú des de la seua visió però sempre amb una mirada comuna, gaudiu de les diferents activitats de les festes d’agost de la ciutat de Morella. Benvinguts tots i totes a la nostra ciutat.

Bones festes. Rhamsés Ripollés Puig Alcalde de Morella 6 4

Mai no es sabrà quin fou el que el plantava; i cantaran i ballaran, feliços. L’arbre central de les arrels ocultes convocarà, suscitarà la festa, amb fulles grans d’una brisa benèvola. Hi haurà, però, un moment de les danses que hom mirarà, al fons dels temps, Morella. ... Document de Morella. Vicent Andrés Estellés. 2013, any Estellés. 7 5

El árbol grande de la fiesta La naturaleza nos ha regalado una primavera esplendida y los ríos han bajado llenos de vida, ya hacía mucho tiempo que no veíamos nada igual. Ahora se abren las puertas de agosto y en Morella eso es sinónimo de fiesta. Morella hierve en actividades, en dinamismo, de gente por las calles y rincones. La fiesta más que nunca es la participación de morellanos y morellanas, acompañada de diversión y sobre todo de convivencia, del compromiso de un pueblo y de optimismo. Gracias a la colaboración de muchas personas, asociaciones, las quintas y los quintos, los jóvenes de la Comisión del Aplec… podemos disfrutar de una amplia oferta de actividades como se refleja en la programación de este libro de fiestas: cultura, deporte, toros, charlas, niños y mayores, exposiciones, teatro, música … Una música que sonará con miles de matices con las gaitas y los tambores, con la rondalla, el órgano o la banda. Este año 2013 la música tiene un recuerdo muy especial para una persona que nos ha enseñado a muchos morellanos y morellanas ese idioma internacional por excelencia que es la música. Ya han pasado 20 años desde que nos dejaste, estimado Maestro Candel. El mejor de los tesoros de la ciudad es nuestra gente. Gente como el pregonero de este año, nuestro querido vecino Xavi Querol, que gracias al esfuerzo, al trabajo y la dedicación constante ha sido galardonado con el premio Jaume I. Nadie como él sabe que con esos valores y apostando por la innovación, el compromiso por su tierra, la sostenibilidad y la investigación seremos capaces de seguir adelante y superar los obstáculos que encontremos en nuestro camino. El libro que tenéis en las manos nace con mucho esfuerzo y es el mejor reflejo de la imaginación y la suma de esfuerzos permanente de cada uno de nosotros. Cada uno desde su propia visión pero siempre con una mirada común, disfrutad de las diferentes actividades de las fiestas de la ciudad de Morella. Bienvenidos todos y todas a nuestra ciudad. Felices fiestas. Rhamsés Ripollés Puig Alcalde de Morella 8 6

Celso Antonio Candel Jerez Director de Associació Musical “Mestre Candel” ﬁns al 1993, any en que ens va deixar

Jardí dels Poetes

2013, any Estellés

9 7

The big tree of the fiesta

Nature has given us a splendorous spring and the rivers flow full of life, it has been a long time since we had seen something similar. Now the gates of August are open and this is a synonym of ﬁesta in Morella. Morella boils in activities, in dynamism, the streets and corners are full of people. The ﬁesta means, more than ever, the participation of the local women and men. It also means fun, coexistence, the commitment of people, optimism. Thanks to the help of many people, associations, the youth, the organizers of the Aplec… we can enjoy a wide offer of activities as you can see in the programme of this book: culture, sport, bulls, talks, children and adults, exhibitions, theatre, music… 10 8

Music that will be played in thousands of different tones by pipes and drums, by the Rondalla, the pipe organ or the local marching band. This year 2013 the music has a special remembrance for a person who has taught many people of Morella that international language which is music. 20 years have passed since you left us , our dear Maestro Candel. The best treasure of the town is our people. People like this year’s announcer of the fiesta, our beloved neighbour Xavi Querol, who thanks to effort, work and constant dedication has been awarded with the Jaume I award. Nobody like him knows that with this values and betting on innovation, commitment to the land, sustainability and research we will be able to go ahead and overcome the difficulties we find on our way.

The book you have in your hands was born with a lot of effort and it is the best reflection of the imagination and the constant efforts of each one of us. Everyone from their own point of view but always with a common vision, enjoy the different activities of the ﬁestas of the town of Morella. Welcome to all of you to our town. Have a good ﬁesta. Rhamsés Ripollés Puig Alcalde de Morella

Marele arbor alof sarbatorilor The big tree the fiesta

Natura ne-a daruit o splendida primavara, raurile s-au umplut din nou de viata cum demult nu ne mai aminteam. Acum se deschid portile lui august si Morella este sinonim cu sarbatoare. Morella este plina de activitati, de dinamism, de lume pe strazi si strazisoare. Azi, mai mult decat oricand aceasta sarbatoare este reprezentata de participarea morelienilor si morelienelor, cu distractie si voie buna, optimism si angajamentul intregului sat. Multumita colaborarii multor persoane, asociatii, quintos, tinerilor de la Comisia de l`Aplec ... ne putem bucura de o ampla oferta de activitati dupa cum arata programul ﬁestei: cultura, sport, tauri, socializare, copii si adulti, expozitii, teatru, muzica ...

O muzica ce va rasuna in mii de nunante, cu cimpoaie si tobe, orchestre si formatii. Toate in acest an, 2013 cu o amintire speciala catre o persoana care ne-a invatat pe multi dintre morelieni aceasta limba internationala prin excelenta, limba care este muzica. In acest an se implinesc 20 de ani de cand nu mai este printre noi regretatul Mestre Candel. Cele mai pretioase comori ale orasului sunt cetatenii acestuia. Cetateni precum predicatorul din acest an, Xavi Querol, care datorita efortului, muncii si a daruirii sale a fost gratiﬁcat cu premiul Jaume I . El cunoaste mai bine decat oricine aceste valori punand accentul pe inovatie, angajamentul fata de pamant, durabilitate si cercetare. In acest fel suntem capabili sa mergem mai departe si sa depaseim toate obstacolele de care ne lovim.

Cartea pe care o aveti in mana este facuta cu mult efort , cu cea mai buna reflectie a imaginatiei si aportul permanent a ﬁecaruia dintre noi. Fiecare cu viziunea sa, dar cu un aspect comun, bucurati-va de diverse activitati ale ﬁestelor lunii august in Morella. Bine ati venit in orasul nostru! Distractie placuta!

Rhamsés Ripollés Puig Primarul de Morella

11 9

Pregoner

Premi Jaume I a Xavier Querol

Xavier Querol Carceller Va nàixer a Morella el 24 d’agost de 1963, on va estudiar fins COU. Al 1981 va marxar a Barcelona per estudiar a la Universitat de Barcelona. Obtingué els Premis Extraordinaris de Llicenciatura i de Doctorat a la Facultat de Geologia d’aquesta Universitat. Actualment viu a Barcelona amb la seva dona Silvia i les seves filles Àngela i Belén. Tot hi havent emigrat es considera Morellà practicant. Va fer la seva tesis doctoral a la Universitat de Barcelona i a l’Institut de Ciències de la Terra ‘Jaume Almera’ del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (ICTJACSIC), sobre la distribució de sofre i contaminants traça las carbons del districte miner de Terol. Al 1990 va començar a treballar sobre les emissions de metalls de la Central Tèrmica Teruel, i sobre la distribució d’aquets contaminants als sols del voltant de la citada central. Va fer la seva formació post-doctoral al Servei Geològic Britànic (BGS) a Keyworth (Nottingham, Regne Unit). Al 1993 va guanyar la plaça de Científic Titular del CSIC, i es va integrar a la plantilla d’investigadors del ICTJACSIC, on es va incorporar al 1994 i

12 10

on va treballar, com a Científic Titular, Investigador Científic i Professor d’Investigació fins 2008, any en que va fundar conjuntament amb altres investigadors el Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC (IDAEA-CSIC) on lidera un equip de recerca de 28 persones. A més, des de 2012, és Coordinador Científic dels 21 Instituts de Recerca en Recursos Naturals del CSIC i també Guest Professor de la Universitat de Geociències de Xina a Wuhan. La seva carrera científica s’ha centrat en la recerca ambiental, sobretot en la contaminació atmosfèrica i el reciclatge de residus industrials. Ha dirigit 25 tesis doctorals, y es autor o co-autor 340 articles científics. Ha actuat ó actua com a assessor del Ministeri de Medi Ambient, diverses comunitats autònomes, del Ajuntament de Madrid i de AIRPARIF. Ha segut coordinador de les Bases Científiques del Plan Estatal de Mejora de Calidad del Aire, base del actual Plan Aire d’Espanya.

Investigador actiu en l’avaluació i restauració ambiental de l’accident miner d’Aznalcóllar, a les avaluacions ambientals i sanitàries de les zones industrials de Huelva i Campo de Gibraltar i en el disseny dels plans de millora de qualitat l’aire de CastellóZona Ceràmica, Àrea Metropolitana de Barcelona i Comarca de l’Alacantí. Vice-director del Bureau Científic de EMEP de Nacions Unides per la contaminació trans-fronterera. Membre de diversos grups d’experts per redacció de directives europees de qualitat de l’aire. Membre del comitè científic assessor dels projectes REVIHAAP i HRAPIE de l’OMS (8 investigadors) per donar resposta a les qüestions científiques per a la revisió actual de la política europea de qualitat de l’aire. Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya al 2009. Premi Rei Jaume I de Recerca en la Protecció del Medi Ambient al 2013. 13 11

Riu Bergantes al seu pas pel Pont Vell Morella, primavera del 2013

Blasco d’Alagon i la Carta Pobla de Morella C a r l e s R a b a s s a Morella càtara V í c t o r

A m e l a

Document universal de Morella L l u í s M e s e g u e r

ARTICLES 15

BLASCO D’ALAGON I LA CARTA POBLA DE MORELLA

El 17 d’abril de 1233 don Blasco d’Alagón, majordom d’Aragó i senyor vitalici del castell de Morella, atorgava la vila de Morella i tots els seus termes als 500 pobladors que l’havien de poblar a fur de Sepúlveda i Extremadura. Es tracta de la primera carta pobla atorgada en territori valencià, culminant un projecte que s’havia iniciat feia ja més d’un any. En l’encapçalament del document de febrer 1232 en què don Blasco manava ﬁtar el terme del recentment guanyat castell de Morella per part de quatre moros coneixedors del territori, es feia ja referència a la vinguda en aquest mes de febrer dels pobladors, en una empresa que es presenta com a conjunta del rei conqueridor i el senyor Blasco d’Alagón: Era Mª. CCª. LXXª, in mense febroarii venerunt omnes populatores de Morella ad populandum ibi, in voce domini Regis, tamen sub domino B. de Alagone. Tot i això l’empresa distava molt de ser el resultat de la col·laboració harmònica entre el rei conqueridor i el noble aragonés. Tant en la presa del castell de Morella com en la posterior empresa repobladora per part de don Blasco (i abans i després, ﬁns a la seua mort en 1239 o 1240), les tensions entre els dos protagonistes –i poders competidors– van resultar molt dures.

14 16

Blasco d’Alagon i la Carta Pobla de Morella

Morella commemora els 780 anys de la Carta Pobla

17 15

De fet aquest és el principal argument polític d’aquests temps: la pugna entre corona i noblesa per la supremacia política. Era una lliçó que el jove Jaume I coneixia molt bé des que, amb cinc anys d’edat, s’havia convertit el 1213 en titular de la corona per la mort de son pare en la batalla de Muret, trobant-se en mig d’un estat dessagnat per les revoltes nobiliàries i que només de manera molt lenta i gradual va aconseguir dominar a partir de la segona meitat dels anys vint. En aquest camí d’aﬁrmació monàrquica l’empresa conquistadora (i, posteriorment, colonitzadora) sobre el territori musulmà constituïa la principal via per dotar al poder del rei d’unes bases materials sòlides. Per això Jaume I no pot tolerar la interferència que suposa el control del castell de Morella per part del noble aragonés Blasco d’Alagón just quan comença a albirar la possibilitat d’expandir-se cap a aquells territoris. La campanya d’expansió sobre el territori andalusí de València ha d’estar dirigida i controlada pel monarca, sols així podrà assegurar la seua supremacia sobre el poder nobiliar. El fet que, a les acaballes de 1231, el castell de Morella haja caigut en mans del noble aragonés constitueix un element sorpresiu que fa trontollar el projecte reial. Per això 16 18

s’erigeix en element central de la política d’aﬁrmació monàrquica de Jaume I quan, després d’haver guanyat el regne musulmà de Mallorca, un regne enmig de la mar, està acaronant la idea de dirigir les seues forces sobre les terres valencianes, que es troben sumides en un greu procés de descomposició política. En 1229 l’últim governador almohade, el sayyid Abú Zayd, ha estat expulsat del poder en València per una revolta dirigida per Zayyan ibn Mardanish. Tot i això Abú Zayd conserva una important inﬂuència política sobre diversos castells del territori septentrional valencià, entre ells probablement el de Morella. I, si fem cas del relat del Libre dels Feyts de Jaume I, el trobem acompanyant don Blasco d’Alagón quan el noble aragonés es dirigeix a prendre possessió de Morella i el rei els intercepta. No es tractaria per tant d’una conquesta militar, que requeriria d’una campanya de gran envergadura que no podria dur-se a terme sense que el rei s’assabentés, sinó d’un pacte polític que posava el castell de Morella en mans de don Blasco d’Alagón, d’alguna manera aliat amb Abú Zayd, i que dispararia totes les alarmes en Jaume I, per al qual la possessió de Morella per part del noble aragonés amenaçava la viabilitat del seu projecte d’expansió.

Blasco d’Alagon i la Carta Pobla de Morella

Ja tenim presentats als tres protagonistes de l’episodi de la presa de Morella. Passem ara a centrar un poc més l’atenció en don Blasco d’Alagón. Gairebé tot el que sabem d’aquest noble aragonés prové de la documentació reial. En primer lloc de la crònica de Jaume I o Libre dels Feyts, memòria autobiogràfica dictada per un Jaume I ja vell per justificar els seus actes i engrandir la seua figura. El localitzem també en una trentena de documents reials, i fins i tot conservem alguns dels seus documents privats (com ara el testament) gràcies a alguns pergamins procedents del fons Sástago conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La primera menció documental que tenim sobre la seua persona és de 1210, quan participa junt a son pare en la campanya militar que el rei Pere el Catòlic dirigeix contra les terres del racó d’Ademús i Castielfabib. Considerant que en aquesta data ja es trobava en edat militar i que poc després, en 1214, ja apareix com a pare d’Artal, el seu naixement hauria de situar-se pels volts del 1190.

gón (1119-1134). Una neta d’aquest personatge, de nom Ximena, casaria amb el comte del Pallars Sobirà Artau III, que es convertiria així també en Artal I d’Alagón, besavi del nostre don Blasco. El pare de don Blasco, Artal II d’Alagón (el nom Artal prové del llinatge comtal pallarés; el nom Blasco serà una innovació en la tradició familiar, aportada segurament per sa mare Toda Romeu) tindrà un paper destacat durant els regnats d’Alfons el Cast i Pere el Catòlic. Un dels últims actes en què el tenim documentat és quan el 26 d’agost de 1210, durant l’atac contra Castielfabib, el rei Pere el Catòlic li fa donació de Castell de Cabres, en la frontera de Morella. Ja des d’aquesta data, per tant, veiem els interessos del llinatge posseint un castell en terres dels Ports de Morella.

A partir de 1210 Artal II d’Alagón desapareix de la documentació reial i, en el seu lloc, trobem el seu ﬁll Blasco d’Alagón acompanyant el rei, primer Pere el Catòlic i després Jaume el Conqueridor. Segons el Libre dels Feyts don Blasco va participar en la dissortada Prové del llinatge que ostentava el batalla de Muret de 1213, on el rei va senyoriu de la vila d’Alagón des de la trobar la mort. I durant la minoria de mateixa conquesta d’aquesta plaça, Jaume I el podem documentar en els el 1118 o 1119, iniciat per Lop Garcés principals esdeveniments, com ara el Pelegrino com a primer senior d’Ala- jurament de ﬁdelitat i homenatge reC a r l e s

R a b a s s a

17 19

tut al rei nen el setembre de 1216 en la vila de Monzón, o les cartes d’esponsalici del jove rei amb Leonor de Castella el febrer de 1221. També participaria en les bandositats i turbulències pròpies d’aquest període. La crònica de Jaume I (cap. 12) situa a don Blasco en el bàndol de l’infant don Ferrando, abat de Montaragó, junt al senyor d’Albarracín o Rodrigo de Liçana. Tot i això sembla que no participaria en la primera revolta nobiliària contra la corona el 1220, ja que és justament a partir de 1220 quan el documentem com a majordom d’Aragó, i continua exercint aquest càrrec tant en el casament del rei amb Leonor de Castella celebrat a Àgreda en febrer de 1221, com posteriorment en la cort celebrada a Osca durant el mes d’abril de 1221 i en Daroca en març de 1222. Sí que tindria una participació més activa en la segona revolta de 1222, quan els sublevats arriben a apoderar-se de la persona del rei i la seua esposa justament en la vila d’Alagón, traslladant-los posteriorment a Saragossa abans d’alliberar-los a canvi d’importants concessions a la noblesa. És molt possible que aquest fet marqués l’enemistat de Jaume I amb el seu antic majordom: no sols perdria la majordomia (substituït per Ató de 18 20

Foces), sinó que, com recentment ha suggerit V. Garcia Edo, molt probablement també caldria situar en aquest context l’exili de don Blasco a terres valencianes, quan posa la seua espasa al servei del reietó de València Abú Zayd. De fet entre mitjans de 1222 i la primavera de 1225, quan el trobem participant junt a l’host reial en el setge del castell de Peníscola, s’ha produït un buit documental en el qual Blasco d’Alagón deixa d’aparéixer en la documentació reial. L’única referència a aquest desterrament prové de la mateixa crònica reial, quan posa aquestes paraules en boques de don Blasco per justiﬁcar el seu ampli coneixement del territori valencià (“que jo, senyor, he estat en València bé dos anys o pus quan vós me gitàs de vostra terra”), sense que s’expliquen en lloc ni les causes ni els anys d’aquest exili. Tradicionalment els historiadors el situaven en 1229-1231, al·legant raons que són pures especulacions, ja que no conservem cap testimoni. Saber si aquest càstig i desterrament és anterior o posterior a 1226 no és un tema menor. El 14 de juliol de 1226, en Daroca, Jaume I atorgava a Blasco d’Alagón un important privilegi. En agraïment per la seua ﬁdelitat i per tots els serveis prestats, li concedia

Blasco d’Alagon i la Carta Pobla de Morella

la possessió plena i franca de tots els castells i viles que pogués guanyar en terres de musulmans per qualsevol via (per guerra o per pacte), amb la sola condició de la fidelitat i de no fer mal a les terres reials des d’eixos castells i viles. Es tractava d’una concessió molt àmplia i genèrica, sense acotacions geogràfiques ni cronològiques, que serà la base per al posterior conflicte amb Jaume I per la possessió del castell de Morella que el noble ha obtingut. Si el desterrament i exili fos posterior a aquesta data, podríem considerar que la concessió quedava derogada. En canvi, si situem aquest exili entre 1222 i 1225, la concessió de 1226 mantenia ple vigor quan don Blasco guanya el castell de Morella.

Blasco, sinó que aquest i Jaume I ja han arribat a un acord sobre la tinença vitalícia del castell per part del noble, però en nom del rei i amb l’obligació de retornar-li’l a la seua mort. I ja s’han redactat els documents públics resultats d’aquesta avinença, com ara la concessió reial a don Blasco del senyoriu sobre Sástago i Maria de Huerva el 22 de febrer de 1232.

La conquesta del castell de Morella ha dut de cap durant molt de temps als historiadors. Errors en la datació d’alguns documents conservats i la calculada ambigüitat de la crònica han forçat una gran disparitat de teories i interpretacions. La primera part, la cronològica, ha quedat resolta fa temps gràcies als treballs de Garcia Edo. Morella passa a mans cristianes en una data indeterminada a les acaballes de 1231 (entre octubre de 1231 i gener de 1232). Al mes de febrer de 1232 no sols està ja en mans de don C a r l e s

R a b a s s a

19 21

Un altre tema és la correcta interpretació del passatge de la crònica reial que relata la presa del castell de Morella. Sens dubte aquesta empresa resulta un vers solt en l’estratègia de la campanya valenciana acordada en la famosa reunió d’Alcanyís (si és que aquesta estratègia planiﬁcada i aquesta reunió van existir). En aquesta suposada conferència d’Alcanyís el mestre de l’orde de l’Hospital, Hug de Fullalquer, i don Blasco d’Alagón animen el monarca a emprendre la conquesta del regne musulmà de València, i l’aconsellen sobre l’estratègia militar que s’ha de fer servir. En la crònica el relat d’aquesta reunio en Alcanyís va immediatament abans de l’episodi de la presa de Morella, que queda així com un element estrany que no respon a l’estratègia acordada ni al consell que don Blasco havia donat al rei. A partir d’ací els historiadors s’han esforçat per buscar la coherència d’un relat on lògica i cronologia es desordenen. Crec que equivoquem la perspectiva. L’objectiu de la crònica no és relatar la manera en què el castell i vila de Morella passen a mans cristianes (ço és, a mans de don Blasco d’Alagón). L’objectiu de la crònica és explicar com passa a mans del rei. Quan 20 22

la conquesta, un jove rei de vint-i-poc anys pugna per incrementar la seua autoritat i situar-se per damunt dels orgullosos nobles que l’han vist créixer, no dubtant per a això en incomplir vells privilegis i promeses arrancats per la noblesa quan el rei era més feble. Molts anys després, quan el rei ja vell rememora aquests fets en el moment de dictar les seues memòries,

barreja detalls i probablement també cronologies, enfosquint la veracitat dels fets, amb l’objectiu de justiﬁcar la seua postura: el rei no està respectant el privilegi que no feia encara sis anys havia atorgat a don Blasco, pel qual li

Blasco d’Alagon i la Carta Pobla de Morella

concedia la plena possessió de tots els castells i viles que pogués guanyar en terres de musulmans per qualsevol mitjà. Els seus coetanis coneixerien els fets i les circumstàncies, però en les seues memòries aquests detalls no tenien importància per al rei. El seu Libre dels Feyts és un monument a l’astúcia i habilitat política del rei conqueridor, i per tant posa l’accent en els seus mèrits. A la crònica, com a relat construït, no li interessa com va guanyar don Blasco Morella, sinó com va guanyar el rei Morella, insistint en els seus mèrits. Per això posa l’èmfasi en el viatge extenuant del rei, cavalcant en dos dies des de Gea de Albarracín ﬁns al murs de Morella; la seua estada diﬁcultosa al puig del Rei en mig de l’aigua neu; la seua astúcia enviant els seus emissaris a don

Blasco; el desplegament de majestat i autoritat que fa el jove rei davant el noble quan aquest es disposava a entrar en la vila... en deﬁnitiva, com el rei imposa la seua voluntat al noble i l’obliga a cedir-li el castell de Morella. La resta és supeﬂu, no respon als objectius del seu relat.

C a r l e s

R a b a s s a

23 21

Les paraules que Jaume I posa en boca de Ferrando Díaz, l’infançó que aconsella al rei oblidar-se d’Ares i anar corrents a prendre possessió de Morella contra l’opinió d’altres nobles de major rang que donen el consell contrari, crec que resumeixen perfectament tant l’objectiu del relat com la perspectiva del rei davant el fet inesperat que Morella haja caigut en mans de Blasco d’Alagón (recordem que aquest Ferrando Díaz, pel que sembla vassall de don Blasco i al que Jaume I crida a Terol perquè l’acompanye a Ares i Morella,

22 24

Blasco d’Alagon i la Carta Pobla de Morella

serà l’encarregat de custodiar la torre celòquia, és a dir, el cos més elevat del castell que, segons l’acord suscrit, el noble ha de posar en poder del rei; seria per tant el primer alcaid reial del castell de Morella, encarregant-se de la seua custòdia en nom del rei durant el senyoriu de don Blasco). “Lleixats l’anada a Ares, que Morella és gran cosa, e valria més que la tinguessen moros que don Blasco, que pus ivaç la hauríets haüda dels moros que de don Blasco [és a dir, el mèrit del rei encara serà major que no si l’hagués conquerit dels musulmans]; e jassia que don Blasco sia mon senyor, vós sots mon senyor natural, e per senyor que pusca canviar quan me volré no lleixaré a vós de dir lo mellor, que entenats que jo em tinc per vostre natural”. El rei imposa la seua voluntat, i en febrer de 1232 la documentació demostra que ja s’han avingut les dues parts...O, millor dit, Blasco d’Alagón s’ha hagut de conformar amb les exigències reials. Morella no serà un castell que posseirà com a propietat franca i lliure com deia el privilegi de 1226. Simplement don Blasco el tindrà com a possessió vitalícia fins a la seua mort i amb el cos superior del castell en mans d’un oficial designat pel rei. Una mena de tinença feudal, però amb data de caducitat. L’empresa repobladora que es planeja el mateix febrer de 1232 sembla iniciar-se de manera conjunta, tal com hem citat al principi. Però aviat les tensions afloraran de nou. Don Blasco aspiraria a afiançar el seu domini, i secretament no renunciaria a patrimonialitzar-lo i fer-lo hereditari. El rei, per la seua banda, utilitza la fundació d’un monestir cistercenc sota patrocini reial en Benifassà per erosionar el domini del noble i posar una cunya d’influència reial. Tot plegat conduirà a noves tensions i fins i tot a la revolta oberta de don Blasco i els seus vassalls morellans contra el rei (amb algunes excepcions com els Montçó que senyorejen la Mata, els quals prenen el partit reial). Però aquesta és una altra història que ara no tenim temps per a desenvolupar.

C a r l e s

R a b a s s a

23 25

Morella càtara

Morella és un “omphalos”, un melic del món. Només cal veure-la per saber-ho. La natura va esculpir amb paciència el seu con truncat, airós, desaﬁant com castell de titan, túmul de gegant o altar de deus. Així li ho va parèixer als primers clans prehistòrics que per ací van passar. La presència imponent de la mola rocallosa els va atraure, i a les seues faldes i abrics pintaren escenes propiciatòries de caça i rendiren culte a la vida. Generacions més tard, els seus successors triaren la mola com a casal fortiﬁcat: des dels temps de poblat iber, Bisgargis, sempre ha estat habitada aquesta elevada roca que avui és ciutat emmurallada, que avui és Morella.

24 26

Morella càtara

Booktrailer de El càtar imperfecte

V í c t o r

A m e l a

25 27

I per això Morella està en la història, és espill de la història sencera d’occident. Tots els successos rellevants de la història d’Espanya i d’Europa han tingut ressò a Morella, amb tots ha ressonat. Roma, la Marca Hispànica, AlAndalus i les seues taifes, la Corona d’Aragó, el Temple, la persecució anticàtara, el cisma d’occident, les pugnes dinàstiques i successòries, les revolucions, invasions, guerres ..., tot, tot té a Morella el seu reﬂex, quan no la seu.

“La ciutat es retalla altiva a l’horitzó, amb el seu perﬁl de con truncat, talment un melic del món. Té un aire de tron, una aura de lloc assenyalat per la terra i el cel. En Belibasta tremola” Víctor Amela, El Càtar Imperfecte, Pàg. 99

28 26

Morella càtara

Roma va civilitzar el Mediterrani, i ací veiem les seues empremtes en vestigis de murs i calçades, en esteles i lloses funeràries, en les monedes que els aladres desenterren: Roma va pactar amb els pobles ibers –també amb Bisgargis-, i el llatí es va expandir com a llengua franca, i van ser les lleis i els deus romans els invocats, així com després el deu dels cristians hispanoromans i gots, després substituït per Alà. La Torre Zelòquia del castell de Morella (va durar mil anys) va ser testimoni de la dominació musulmana, com el laberint d’ alguns carrers i les portes dels apòstols de la basílica cristiana, que tancaven abans la gran mesquita de la ciutat almohade ... El principal Cantar de Gesta espanyol canta les aventures del Cid a Morella, de com al pinar de Tévar (Torre Miró), va derrotar el comte de Barcelona, a ﬁnals del segle XI, de com va prendre Morella. Només un segle i mig després, Jaume I segueix les empremtes del Cid, del qual se sent descendent i èmul, i conquista Morella per a la Cristiandat (i per a la seua corona). Jaume I, de formació templària, viu per conquerir terres als inﬁdels i eixamplar les Espanyes regne a regne. En el seu nou regne de València acollirà gent que, arribada dels Pirineus i de més enllà, col·laboren a engrandir-lo i a prosperar, donant-los facilitats. Morella és peça clau i sentinella de eixa repoblació.

Eixes gents posaran els solaments de la Morella medieval i gòtica, la Morella, el genoma de la qual avui reconeixem, la nostra Morella, en les seues muralles i merlets, en les seues torres i portes, en el traçat dels seus carrers i porxes, en les pedres i portals de les seues cases, en els arcs de l’aqüeducte, en les ogives de la Basílica i del convent de Sant Francesc, en els murs del castell i en el parlar de la seua gent, en els seus costums, tradicions i cuina ... Però en aquell moment fundacional de la Morella cristiana faltava una peça, un peça que els llibres d’història de Morella no recollien ... ﬁns ara. Tinc l’orgull de haver-la rescatat de les ombres de la memòria (llegiu “El càtar imperfecte”, Edicions B) per als ﬁlls de Morella: la presència dels heretges càtars als seus carrers, aquells cristians “desviats” fugits des de la llunyana Occitània, exiliats de les seues llars, desterrats de la seua pàtria, perseguits i clandestins. “El Castell roquer sembla tot just acabat de baixar dels núvols, i les cases de pedra s’arraïmen en ventall a les seves costerudes faldes, com sentint-se protegides, mirant al migdia, cenyides per un perímetre de velles muralles que ara són reforçades” Víctor Amela, El Càtar Imperfecte, Pàg. 100

Sabem que ja en vida de Jaume I, al 1260, n’hi havia a Morella (Bernat Calça) i Forcall (Guillem Serra): degueren ser supervivents –o els seus ﬁlls- de la croada antialbigense, aquella sagnant matança ordenada pel Papa Inocenci II i executada pel rei de França, el qual va tenir un episodi ﬁnal a les fogueres al peu de Montségur, al 1244, a les quals els Perfectes càtars entraren pel seu propi peu i de on l’heretgia fou exterminada.

V í c t o r

A m e l a

29 27

Però mig segle després, entre els nets d’aquells màrtirs càtars, la seua heretgia rebrota: a principis del segle XIV retornen les predicacions càtares, ressorgeixen els Perfectes, reverdeix l’orgull d’un cristianisme anticatòlic i antiromà. Altre camí perseguits, els darrers Perfectes càtars fugeixen, travessen els Pirineus i s’amaguen a la nova frontera de la Corona d’Aragó amb Al-Andalus. I el darrer Perfecte càtar documentat, Guillem Belibasta (1280-1321), tria el seu tabernacle: Morella!

“El Bé consisteix a saber que Déu no ha creat el món material. Que el món material és obra del Dimoni, déu estranger del Gènesi, Satan, senyor de la materia i la carn. Sabent això, sabent que Déu és el Pare Celestial aliè a aquest món, és possible treure l’ànima d’aquest món i elevar-la al Pare Celestial, salvar-la d’aquest infern!” (Creença càtara pronunciada pel Perfecte Belibasta, Víctor Amela, El Càtar Imperfect, Pàg. 111

28 30

Morella càtara

“Sóc el Jesucrist de Morella!, predicarà Belibasta entre els seus, en el secret de les seus llars. Belibasta entra a Morella a finals de 1314 i viu als seus carrers –exerceix com a cisteller i com a tallador de pintes de teler fins mitjans de 1321, amb els seus íntims seguidors i família: una muller, Raimona –vivien junts, com si foren matrimoni, i ella embarassada-, i la seua filla Guillemeta. I la germana de Raimona, Blanche. I un pastor, Pere Mauri. I altres occitans càtars en cases veïnes. A quina part de Morella? A la placeta dels Tarrascons! La placeta dels Tarrascons s’anomena així des de llavors perquè de la vila de Tarascon d’Arieja – i voltantseren nadius aquells colons occitans instal·lats a Morella... Belibasta –víctima d’una acurada traïció- caurà a les mans de la Inquisició del País de Foix..., però els demés occitans càtars i la seua descendència es quedaren ací. Tots ells col·laboraren a l’esplendor de Morella com uns morellans més: la seua sang corre per les venes de morellans d’avui.

29 31

Convent 32 de Sant Francesc

Algunes dècades després, el mestre d’obres d’una sala del claustre del convent de Sant Francesc es dirà Domènec Tarrascó, probable descendent d’aquells occitans càtars instal·lats a Morella que practicaren els seus rituals i la seua fe en la intimitat de les llars... i que acabarien oblidant-los.

El pastor Pere Mauri arriba a la casa on viu en Belibasta. Està construïda com moltes cases populars del País de Foix, en aparell mixt, amb totxo de fang i pedra, bastidors de fusta, amb reble, arrebossats i els paraments emblanquinats. Quan veu dues cases d’aquesta placeta, gairebé bessones a la d’en Belibasta, el pastor ariegès Pere Mauri se sent novament a casa! (Pàg. 135-136)

O no totalment. Entre els baix relleus del claustre de Sant Francesc hi ha una creu tolosana, del que fou senyor occità de súbdits càtars, i en els vestigis del fresc de la Dansa de la Mort encara campa una frase que evoca el vell somni càtar del triomf de l’amor sobre la mort: “On és lo teu tresor? Li és lo teu cor”. La memòria dels darrers membres de l’heretgia càtara, aquell episodi crucial del devenir d’Europa, queda ja incorporat per sempre a les pàgines del passat de Morella: era impossible que aquest “omphalos” del mon es quedés al marge d’aquell succés, que el so de Morella no tingués ressò amb tant rellevant passatge de la història. Ho va dir Belibasta a la foguera que va possar ﬁ a la seua vida: “Dins de 700 anys, el llorer reverdirà”. A l’any 2014 es compleixen 700 anys... i reverdeix.

V í c t o r

A m e l a

33 31

Document universal de Morella Escenes històriques de la ciutat en festa del poeta Vicent Andrés Estellés.

Escena primera. Morella. Recinte del Poliesportiu, 11 de la nit del 17 d’agost del 1979. Amb la presidència de l’alcalde Rafael Sabater –poc temps abans de succeir-lo Francisco Blasco- i la preeminència de la bellesa de la Reina de les Festes de la Ciutat engalanada, Pilar Querol, el Mantenidor fa un original discurs. Trencant amb originalitat i modernitat la rutina dels anys anteriors, havia estat proposat pel grup socialista de l’Ajuntament que representava Javier Fabregat, i sobretot, amb la gestió dinàmica de Teudo Sangüesa, no se sap del cert si havia arribat a la ciutat que tant admirava -amb la seua senyora Isabel-, bé en taxi o bé en cotxe conduït per Falo Menezo i acompanyat per Pilar Dolz. El Mantenidor, un dels millors que haurà tingut Morella en tals actes, no era protocol·lari, i hagué de ser ensinistrat en l’ús de la corbata. Aquella nit, davant les velles i les noves generacions de Morella –la gent 32 34

Document universal de Morella

del camp i la urbana, la gent del treball i de la lletra, la gent de la comarca i l’emigrada a terres de València i de Catalunya-, segur que no deixà de dir vibrants galanies a la Reina i a la Ciutat –perquè era un poeta nascut a Burjassot, tan propens a la sensibilitat de la duresa de la vida quotidiana com als afers amorosos més efusius. Però, a més de poeta fogós era periodista de llarga referència en Las Provincias, i sabia que només feia uns mesos havia visitat Morella el President del Consell Valencià, i circulava un projecte d’Estatut d’Autonomia que duia el nom programàtic d’”Estatut de Morella”. Sentimental i alhora home del carrer, provà de contagiar entusiasme no només per la bellesa i la nit estelada d’estiu als peus de les pedres velles del Castell, sinó també pels nous temps que necessitava la ciutat, les noves generacions, les qüestions de tot l’any i de tots els països del món: la justícia, la pau, la llibertat, el treball, la terra.

És segur que aquelles hores, serien recordades per les generacions d’aquell temps de tensions i d’energies imprescindibles per al progrés. Però al mantenidor, el poeta Vicent Andrés Estellés, segur que li guanyaria l’emoció de mirar amb els ulls meravellats per primera vegada allò que havia escrit i que, només unes setmanes abans, s’havia publicat a la ciutat de Tarragona, sobre la ciutat que l’escoltava: els poemes titulats Document de Morella, una Morella que, des de Jaume I pervivia com a autèntic origen històric de l’antic Regne dels seus amors i de les seues dures realitats; uns versos que ell considerava matrius del projecte que estava covant, un llibre sobre la veritable història i la realitat de les ciutats i les gents valencianes, el Mural del País Valencià.

l’alcalde, Javier Fabregat –pocs mesos abans d’entrar Ximo Puig-, l’escriptor Joan Francesc Mira presenta el llibre titulat Document de Morella, primorosament editat uns mesos abans a Sueca. Escrit feia molts anys pel poeta Vicent Andrés Estellés, que havia faltat uns mesos abans, i per l’artista Pilar Dolz, autora d’uns gravats que, en aquella nit primera del 1979, els havia començat a destinar, en la seua sensibilitat, a dialogar amb els millors poemes de la terra de Morella. Eren i són vint-i-dos treballs de materialitat de la terra en primer pla: disposats 2 per cada poema, són documents manuals de la silueta vespertina de la ciutat i de l’aqüeducte, treballats escuts i segells petris, bancals en estrats horitzontals, fulles dels bancals gitades que pressuposen el vent, pedres com empremtes digitals, en el verd fosc, el groc o bru terrós o del color del coure, de la vesprada i la perduració.

Després d’aquell acte, senzill i directe, quedarien exposats els treballs Morella. Casa Ciurana, 7 de la ves- de Pilar Dolz durant deu dies en la Fundació Caixa Castelló del carrer Coprada del 2 de juliol del 1994. lomer. I més enllà de la profunditat de Entre les primeres activitats de la l’acte literari, aquell estiu del 1994, la Fundació del L Sexenni de la ciutat de voràgine local i internacional del L SeMorella amb col·laboració del Grup xenni situà Morella en la dinàmica de de Dones dels Ports, en presència de ciutat oberta al món i obra col·lectiva

Escena segona.

L l u í s

M e s e g u e r

33 35

i solidària amb voluntat de perdurar: “El castell de Morella / és de pedra i durarà / Més durarà la paraula / que del meu cor eixirà”. Eixe, el de la resistència col·lectiva a les inclemències de la història, és un dels temes del Document de Morella, que aquell estiu de la Morella oberta va ser acompanyat d’altres exposicions, de Joan Fuster, Julio Carbó, Andreu Alfaro, Vera Hofbaverovà, i Manuel Safont. I de llibres del territori, com un de Julià Pastor sobre el Sexenni i La comarca dels Ports de Serafí Gamundí. Més encara: el Curs de la Universitat Jaume I, titulat Liberals, romàntics i carlins, recordava que a la ciutat de Morella, punt de torbada de l’Aragó, Catalunya i les terres valencianes, s’havia fundat, feia poc, la Xarxa Internacional d’Universitats Joan Lluís Vives. I si un altre curs, de Lluís Vicent Aracil, versava sobre la mort, no deixà de celebrar-se un mercat medieval i encesos debats sobre el transvasament de l’Ebre. I l’Aplec dels Ports al Portell, poc després dels incendis pitjors de la història, que deixaren un ambient de sequera, de mortaldat de pins i de raberes, i de la imatge de les escoles de Morella acollint refugiats dels pobles de l’oest de la comarca dels Ports... En canvi, contrastà la mort i la desgràcia amb un moment crucial de la projec34 36

Document universal de Morella

ció de la ciutat, que pogueren comprovar no solament 200.000 persones d’arreu del món, sinó les autoritats de tot ordre, el Vicepresident del Govern d’Espanya i quatre ministres –com la de cultura, Carme Alborch, que féu un notable discurs-, el President de la Generalitat i quasi tots els Consellers, el cap de l’oposició en texans, i sobretot, les aliances de les ciutats de Tarragona, de Barcelona, de València, d’Ulldecona o Alcanar: la nova dimensió urbana del Pla general d’Urbanisme, per exemple, del Pla dels Estudis i la plaça Colón, de la Residència Escola Llar, de l’ús expositiu i cívic de torres i capelles començant per sant Miquel, del renovat orgue barroc de santa Maria... Les desplegades ales de la història de treball i d’obertura al món de la Morella actual responen al “document de Morella” que, amb les paraules universals de la poesia, havia escrit Vicent Andrés Estellés, com el savi Sergi Beser va determinar quan les introduí en el llibre més documentat, Morella Imatge i paraula, i les hi va fer dialogar amb fotograﬁes de Julio Carbó: un primer pla de teler amb fusos descansant, un balcó al costat d’un sant Francesc, i una aixeta d’una font amb una gota suspesa. Sobre mil

detalls com eixos; sobre la pedra, el I continuats amb l’apel·lació a la color cereal, i els dits del treball dels noció de ﬁdelitat inoblidable: gravats de Pilar Dolz... versa el desen“Et tempte els murs, la muralla, llaç de les escenes de festa del mantenidor del 1979 i el primer acte del Morella, Sexenni del 1994. i cos amunt experimente un pànic

Desenllaç. La ciutat i el poeta. No hi ha ciutat sense poesia, i no hi ha poesia sense ciutat. Mentre el L Sexenni triomfava, es començava a maquetar a València el llibre Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés. Allí, poques ciutats principals tenen el valor històric i l’atenció profunda a la vida cívica de les seues gents: hi trobem el Llibre de Dénia, Alcoi, Llibre d’Elx, Alba d’Altea, Alacant, Oriola, Llibre de Peníscola, Llibre de Borriana, Llibre de Gandia, Llibre d’Alzira, Xàtiva, Llibre del Puig... I, com no, Morella, una suma del Document de Morella –l’íntim del 1979 i el primorós del 1994-, precedida de tres Sonets abans d’entrar a Morella; inequívocament començats: “Pedra total, principi de la vida [...] oh Maestrat, oh inicial Morella”

que em creix als ulls i no em deixa dir res”. Escena atribuïda no ja només a l’experiència d’un ciutadà de Morella –que seria natural: per exemple, en l’emoció del retorn d’un morellà emigrat, o exiliat, o en l’Entrada sexennal de les Colònies-, sinó al visitant anònim, universal i remot, que, en tocarla amb tots els sentits, sent un comprometedor “síndrome de Stendhal” en versió nacional. Renuncia el poeta, per tant, a la visió de l’skyline –Vázquez Montalbán dixit- de l’arribada a la ciutat per carretera des del Mediterrani, i fuig de qualsevol altra visió de targeta postal. Amb la construcció complexa del tacte, l’oïda i la mirada del caminant, la geograﬁa, pedra en espai i temps –nit i dia, hivern-, es transforma en un panorama moral impactant com a origen i perduració, dignitat, seguretat i alçària; i amenaçat per la mort, el

L l u í s

M e s e g u e r

35 37

7. Canonitzat, amb música de pedres. fred, el silenci. I cada va teixint amb Glossa de la cançó popular “El castell de tals idees cadascun dels poemes: 1. Un pectoral quotidià de pedra. Treball de telers, del camp, dels porxes i el silenci, d’una campana tocant a mort. 2. Seguretats de validesa exempta. Ressonen l’orgue de santa Maria, la trona de foc (al·ludint la predicació de sant Vicent), i, al carrer, la conversa de dos personatges, simbòlics o reals: un roder i un cec. 3. He retrobat la pena on vaig deixarla. Els signes damunt la pedra com a memòria de permanent edicte. 4. Obren escuts pedrapiquers rurals. Analfabets, ho coneixien tot, i tallaven la carn de pedra i multipliquen nissagues. 5. Altiu sonet de les catorze torres. Muralles recorregudes que obren carrers de catalanes síl·labes. 6. Fonamental de pedra i argument. Escena de l’entrada de Jaume I, rere l’apropiació de Blasco d’Alagó: en una nit d’accelerat cavall [...]Seguia el rei i esperava Morella.

36 38

Document universal de Morella

Morella”: pot més el jorn que la pedra mateixa, que perdurarà, més que els segles polsosos, davall la netedat extenuant del cel, amb la sang que cau des de les quatre barres, la proﬁtosa llana, el semen pregon, la llum històrica dels codicils de pedra. 8. Com ornament de capa pluvial. Convivència difícil del ritual religiós, el foc nocturn, els pastors, i el retorn etern del temps amb l’oferiment d’alguna ﬂor de pedra. 9. L’hivern, el temps, l’estació pregona. A pesar de la visió de la soledat i l’extermini, davall la neu, la terra alena encara [...] i plantarà l’arbre gran de la festa. Per això, sempre hom mirarà, als fons dels temps, Morella. I no solament pel paisatge, sinó pels seus valors passats entre generacions: l’idioma / que passarà de mà en mà per tothom, / i ha d’arribar a comarques llunyanes, / des del cantó del vent de Catalunya. 10. El llarg hivern de matalassos fondos. Cant a la vora del foc, enmig d’aquest hivern que no s’acaba mai [...] de soledat

a soledat els dies [...] vindran els ﬁlls i fugiran després [...] de tanta neu, de tanta soledat.

En tanta admiració, tanta estima per l’herència històrica i la vida real de Morella, el poeta visitant sap que no està sol –ho sabia aquella nit de mantenidor de festes en una ciutat que segurament no havia visitat mai abans. Per això, en uns darrers versos, amb el títol De vós aprenc i desaprenc ensems, evoca el poema de mossén Joaquim Garcia Girona, Deslliurament de Morella, guanyador d’un premi dels Jocs Florals del Sexenni del 1910, i base base del millor poema narratiu valencià de tots els temps, la novella en vers Saidia (1920. En eixa obra, amb els amors del jove cristià Artal i la bella mora Saidia, el savi prevere de Benassal, després de criticar les famílies riques de Morella que abandonaven el valencià i pretenien educar els ﬁlls en castellà, considerava que “el vostre vocabulari / i el Maestrat ressuscitava [com] l’aigua que cau constantment d’una font / sense que mai no l’escolte ningú [i ho feia amb] uns ulls cansats de mirar tots els temps.”

del riu, la pedra de l’altar i del banc de repòs, la pedra de la paret i la muralla, la pedra del fonament de la casa i de la ﬁnestra. És la pedra del treball i no de l’agressió que trobem, en altres poemes hispànics dels temps joves del poeta que admira Morella, en el seu model Pablo Neruda, i en els títols coetanis d’un Gabriel Aresti en Harri eta herri, d’un Celso Emilio Ferreiro en Longa noite da pedra, en moltes cançons de Raimon... I, sense descansar damunt els tòpics banals, reconeix els trets difícils de la història de la ciutat. I lamenta els plecs tètrics de la realitat demogràﬁca –emigració, despoblament-, i de la realitat geogrà-

No trobaríem, potser, en cap poemari del món tanta presència semàntica de la pedra: la pedra del camí i Julio Carbó. Imatge i Paraula Pàg. 243 L l u í s

M e s e g u e r

37 39

una estrofa per cadascun dels pobles d’Els Ports: Castellfort, Cinctorres, el Forcall, Herbers, Hortells, la Mata de Morella, la Todolella, Morella, Olocau del Rei, Palanques, Portell de Morella, Sorita, Vallibona, Villores i Xiva de Morella. I una per cada poble de l’Alt Maestrat: Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla, la Serratella, la Torre d’en Besora, Tirig, i Vilar de Canes, i una notable Vilafranca: Franc el teu gest, el teu calaix obert.

Julio Carbó Imatge i Paraula Pàg. 299

ﬁca –fred, rudesa-, per a contrastar-la amb la vitalitat cívica del treball, el teixit, la fabricació, la collita, l’elegant o difícil vida urbana. Té altres poemes preparatoris de tal Document. No oblida citar Morella en els passatges culminants del Mural del País Valencià. No oblida cap ciutat ni poble del projecte històric del Nord valencià. En la sèrie titulada Es desperta la terra. Pobles es troba

40 38

Document universal de Morella

I així, amb l’estricta i viscuda realitat, es pot projectar als quatre vents del món, als quatre punts cardinals d’on arriba el visitant a la història i la vida de Morella, com a perduració de la memòria, com a aﬁrmació de la ubicació estratègica (lloc de trobada de la Corona d’Aragó, nord valencià, est aragonés i sud català)... No pretén donar lliçons i ni ser més que un ciutadà, un Ningú, un entre tants: però, escoltant-lo en nit de festa o llegint-lo ara al Jardí dels poetes o en qualsevol ocasió o racó de la ciutat, el Document de Vicent Andrés Estellés és el del poeta constructor del “cant de pedra” que situa Morella en el mapa simbòlic, difícil, i perdurat, del País i del món.

Gravat de Pilar Dolz Document de Morella, Vicent Andrés Estellés

Julio Carbó Imatge i Paraula Pàg. 311

Flickr.com Estellés L l u í s

M e s e g u e r

41 39

Taraxacum ofﬁcinale, dent de lleó Terme de Morella, primavera del 2013

XXXVé APLEC DELS PORTS SETMANA DE LA JOVENTUT AGOST CULTURAL FESTES D’AGOST FESTES DE LA POBLETA FESTES DE XIVA FESTES D’ORTELLS FESTES D’HERBESET

PROGRAMACIÓ 43

Espais d’interès dedicats als nostres pobles: Escenari Ortells – Exterior Espai Firal Escenari La Pobleta – Pla dels Estudis Escenari Xiva – Aparcament Alameda Escenari Herbeset – Plaça de Bous

DIJOUS 25 DE JULIOL

XXXVé APLEC DELS PORTS 19:00 h. Sala del Justícia. Inauguració de l’Exposició “El mural del País Valencià. 2013 any Estellés” i a continuació acte institucional de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Oberta ﬁns el 4 d’agost 21.30 h. Pla dels Estudis. Inici cercavila de l’Associació Musical Mestre Candel. Seguirà el següent itinerari: Pla dels Estudis, Plaça Colom, Blasc d’Alagó, Segura Barreda, Juan Giner, Plaça Sant Miquel, Carrer del Trinquet, Albereda ﬁns el menjador de l’Aplec.

22:00 h. Menjador Aplec (Espai Firal). Sopar aplequer.

Castell

23.30 h. Escenari Ortells. Actuació d’humoristes comarcals. 24:00 h. Escenari Ortells. Actuació dels concerts de El Jabalí de Fausto, Contracop i Brazil. En ﬁnalitzar, Aplec de Djs amb Omar Selekta (Nikel Brothers) i Paxul. www.aplecdelsports.com

44 42

45 43

DIVENDRES 26 DE JULIOL

XXXVé APLEC DELS PORTS 11:00 h. Escenari La Pobleta. Obertura de la zona infantil amb jocs i activitats. 18:00 h. Sant Miquel. Inici Inauguració Infantil del XXXVé Aplec dels Ports – Morella 2013. Seguirà el següent itinerari: Plaça Sant Miquel, Juan Giner, Segura Barreda, Blasc

d’Alagó, Plaça Colom, Pla dels Estudis

En ﬁnalitzar, xocolatada a l’escenari La Pobleta. 19:00 h. Teatre Municipal. Debat i documental: El batec d’una comarca. 20:00 h. L’entrada de l’Ajuntament. Inauguració de l’exposició 35 anys d’Aplec. Oberta tots els matins i vesprades del cap de setmana.

20.30 h. Escenari Ortells. Actuació musical amb el grup Ai Marai. 22.30 h. Placet de l’Església. Espectacle itinerant d’inauguració del XXXVé Aplec dels Ports – Morella 2013. Ací i Ara! Seguirà el següent itinerari: Placet de l’Esglesia, Placet Escoles Pies, Costa Graner, Pare Ramón Querol, Costa la Mosqueta, Juan Giner, Plaça Sant Miquel, Carrer del Trinquet, Portal de la Nevera.

En ﬁnalitzar, actuació de la Batucada de Morella Perkutada. Des de la Nevera ﬁns a

l’escenari Xiva.

24:00 h. Escenari Xiva. Actuació dels concerts Malnom, Els Catarres, Ortxata Sound System i La Kinky Band. 01:00 h. Escenari Ortells. Aplec de Djs amb Vinaròs Tropical Crew, Dj Macgyver, Dj Ado García i Indies de Pacotilla. A la matinada, actuació dels Gaiteros de Morella amb repartiment de ﬁgues i aiguardent pel recinte de l’Aplec.

44 46

DISSABTE 27 DE JULIOL

XXXVé APLEC DELS PORTS 11:00 h. Escenari La Pobleta. Obertura de la zona infantil amb jocs i taller de reciclatge. 12:00 h. Teatre Municipal. Jaume I: Obra de teatre infantil de titelles, per La Inestable ascociación de teatro. 13:00 h. Cercavila cultural amb l’actuació de la colla de castellers Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Seguirà el següent itinerari: Glorieta del Professor Manuel Grau Montserrat (baix

menjador), Albereda, Carrer del Trinquet, Plaça Sant Miquel, Juan Giner, Segura Barreda, Blasc d’Alagó, Plaça Colom, Pla dels Estudis.

16.30 h. Escenari Ortells. Actuació Musical de Purkinje. 17:00 h. Escenari La Pobleta. Teatre infantil amb Trobadorets. 18:00h. Tots per la Comarca! Ací i Ara! Concentració reivindicativa. Seguirà el següent itinerari: Menjador Aplec, Plaça Sant Miquel, Juan Giner, Segura Barreda, Blasc d’Alagó, Plaça Colom, Pla dels Estudis.

19:00 h. Escenari La Pobleta.Veriueu-ho: Teatre amb Xavi Castillo de la companyia Pot de Plom. 19:45 h. Escenari Ortells. Actuacions musicals de Almorranes Garrapinyades, Atzembla, Atupa i Envergadura. 00:30 h. Escenari Xiva. Actuació musicals dels grups Pepet i Marieta, Txarango, Aspencat i Insershow. 01:00 h. Escenari Ortells. Aplec de Djs amb Dj Pingüino, Escala i Corda (Dj set), Popnache, Dj Ado García i Indies de Pacotilla. A la matinada, xaranga amb repartiment de ﬁgues i aiguardent pel recinte de l’Aplec. 45 47

DIUMENGE 28 DE JULIOL

XXXVé APLEC DELS PORTS

11:00 h. Escenari La Pobleta. Obertura de la zona infantil amb jocs i activitats. 12:00 h. Escenari La Pobleta. Un Somriure. Teatre infantil amb el payaso Nandet. 13:00 h. Cercavila amb representacions festives i del camp de la comarca dels Ports. Seguirà el següent itinerari: Plaça Sant Miquel, Juan Giner,

Preparatius per a la inauguració

Segura Barreda, Blasc d’Alagó, Plaça Colom, Pla dels Estudis.

16:30 h. Escenari Herbeset. Actuacions musicals de Miquel Gil i concert en acústic d’Obrint

Pas.

Al ﬁnalitzar, Acte de Cloenda del XXXVé Aplec dels Ports – Morella 2013 i tot seguit, actuació musical del grup Maskarats. EXPOSICIONS VISITABLES A LES SALES GÒTIQUES DURANT EL MES D’AGOST: Escenari Xiva

48 46

• GRANS I MENUTS. DINOSAURES I TORTUGUES A MORELLA (Sala del Consell) • PAISATGE: PINTURES I RELLEUS CERÀMICS, de Vicente Barreira (llotja) • TOTS ELS COLORS DE MORELLA, de José Luis Tripiana (Sala del Justícia. Inauguració el 15 d’agost)

DIVENDRES 2 D’AGOST

Grans I Menuts Dinosaures i tortugues

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL 17:00 h. Des de la Plaça de l’Ajuntament. Excursió per als més joves Coneix l’entorn i els nostres productes. Seguirà el següent itinerari: Ajuntament, Portal de Sant Mateu, Costa Sant Vicent, Barri Hostal Nou i visita a la formatgeria Pastor de Morella.

www.morella.net Agenda

49 47

DISSABTE 3 D’AGOST

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL

19:00 h. Casa de la Cultura (Club). Inauguració Exposició Els quadres de Nati et parlen. Si vols tú també pots i a continuació xerrada Un dia qualsevol en Nati, història d’una guerrera pacíﬁca a càrrec de Jordi Balaguer. 19:00 h. Plaça de Bous. Olimpíades cerveseres. Jocs i proves organizats pels Quintos i Quintes 2013. 21:30 h. Plaça de Bous. Sopar per als participants en les Olimpíades cerveseres i venda d’entrepans per al públic en general. 23:00 h. Plaça de Bous. Festa dels Quintos i Quintos 2013 en Dj Ado García.

DIUMENGE 4 D’AGOST

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL 13:00 h. Des de l’Ajuntament, Cercavila de la Rondalla de Morella. 19:00 h. Jardí dels Poetes. 780 anys de la Carta Pobla. Representació teatralitzada del llibre de Seidia, de Joaquin Garcia Girona i homenatge a l’autor.

50 48

DILLUNS 5 D’AGOST

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL 11:00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Inici Campionats Esportius Infantils. 17:00 h. Sales Gòtiques. Taller de doblatge Vols doblar una pel·lícula en valencià? 22:15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Partits de Quarts de Final del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. DIMARTS 6 D’AGOST

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL 11:00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Campionats Esportius Infantils. 17:00 h. Sales Gòtiques. Descobreix i restaura els dinos. Taller infantil de IVC+R, per Manel Alagarda, especialista en didàctica del patrimoni cultural. 22:15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Partits de Quarts de Final del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella.

Final del Campionat de Futbol Sala 2012

51 49

DIMECRES 7 D’AGOST

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL 11:00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Campionats Esportius Infantils. 17:00 h. Sales Gòtiques. Descobreix i restaura els dinos. Taller infantil de IVC+R, per Manel Alagarda, especialista en didàctica del patrimoni cultural. 22:15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Partit pel 9é i 10é lloc del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. DIJOUS 8 D’AGOST

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL

< BTT

11:00 h. Sant Miquel. Eixida en BTT per als més joves. 17:00 h. Casal Jove. Taller de cuina. Coŀlabora Asetmico. 22:15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Partits d’anada de les Semiﬁnals del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. Psallite Dissabte 10 a les 18h >

50 52

DIVENDRES 9 D’AGOST

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL 11:00 h. Piscina Municipal. Jocs aquàtics per als més joves. 22:30 h. Teatre Municipal. Cinema d’estiu. DISSABTE 10 D’AGOST

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL 13:00 h. Presentació del llibre Cabrera Records de la guerra civil espanyola (18331840) de Wilhelm von Rahden, a càrrec del traductor Ricard Martí Morales. 18:00 h. Basílica Arxiprestal. XXXI Festival Internacional de Música de Morella. Concert de música de cambra del barroc, a càrrec de Psallite, Capella de Música. 19:30 h. Teatre Municipal. Obra de teatre Renills de cavalls dins d’una gerra jueva, a càrrec d’Escudellasomnis teatre. A partir de les 18:00 h. Espai Firal. 1r Festival d’estiu a Morella Amstel Festiu Morella 13’ amb les actuacions de:

La Pegatina

Montefuji • Rimbaran • Cabeza de medusa • I-funk • La guateke band • The Nikel Brothers Djs • Ahlanga pinchadiscos • Indies de pacotilla Djs Per la vesprada: Festival de la cervesa, amb degustacio de cerveses d’importacio a preus low cost. Demostracions de cocteleria. Hi haurà paraetes de kebabs, crepes, entrepans, hamburgueses,

etc.

51 53

DIUMENGE 11 D’AGOST

SETMANA DE LA JOVENTUT I AGOST CULTURAL

12:30 h. Des de Sant Miquel. Representació Filada Moros i Cristians de Muro d’Alcoi acompanyats per l’Associació Musical Mestre Candel. 22:30 h. Teatre Municipal. Concert solidari d’estiu a beneﬁci de Delwende. Música clàssica a càrrec de M. Pau Medina (soprano), Sergi Medina (oboè), Gemma Medina (flauta) i Maria Saez (piano).

< Filada Moros i Cristians

DILLUNS 12 D’AGOST 22:15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Partit pel 7é i 8é lloc del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. 23:15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Partit pel 5é i 6é lloc del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. Fotograﬁa de J.L. Tripiana Tots els colors de Morella >

54 52

DIMARTS 13 D’AGOST 19:30 h. Visita a la Basílica Arxiprestal de Morella. 22:15 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Partits de tornada de les Semiﬁnals del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. DIMECRES 14 D’AGOST 23:00 h. Convent de Sant Francesc. Visita nocturna al Castell de Morella a càrrec de Carlos Sangüesa. Inscripcions a l’Oﬁcina de Turisme. DIJOUS 15 D’AGOST

DIA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST 10:30 h. Diana a càrrec dels Gaiteros de Morella. 11:00 h. Basílica Arxiprestal. Missa a càrrec de Mossèn José Ángel Pitarch i a continuació processó. 13:30 h. Sales Gòtiques. Inauguració exposició Tots els colors de Morella, a càrrec de José Luis Tripiana. Recorregut per Morella amb imatges del fotògraf i textos de la periodista Amparo Panadero. 18:00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Partit pel 3er i 4rt lloc del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. 20:00 h. Centre Lúdic i Esportiu Jaume I. Gran Final del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella. 23:00 h. Basílica Arxiprestal. XXXI Festival Internacional de Música de Morella. Concert Seguint l’empremta de Maria, amb la participació de M.Pau Medina (soprano), Gemma Medina (flauta), Sergi Medina (oboè) i Toni Ortí (orgue).

55 53

DIVENDRES 16 D’AGOST

DIA DE LA GENT GRAN I INICI FESTES D’AGOST 10:30 h. Cercavila a càrrec dels Gaiteros de Morella. 12:00 h. Basílica Arxiprestal. Missa. 13:00 h. Cercavila de la Rondalla de Morella. 14:00 h. Espai Firal. Dinar de la Gent Gran. En ﬁnalitzar el dinar, reconeixement a tots els que compleixen 50 anys de casats. 16:00 h. Espai Firal. Ball de la Gent Gran. 20:30 h. Balcó de l’Ajuntament. Pregó de Festes a càrrec de Xavi Querol Carceller. 22:30 Plaça. Concert de l’Associació Musical Mestre Candel, en record al Mestre Candel, quan es compleixen 20 anys des de que ens va deixar. 24:00 h. Plaça. Festa amb l’orquestra Los de ayer. Pregó de Festes Balcó de l’Ajuntament 2012

56 54

DISSABTE 17 D’AGOST

DIA DELS XIQUETS

11:00 h. Plaça Colom. Jocs i tallers per als més menuts. Durant tot el dia.

12:30 h. Sala de Justícia. Presentació del llibre Madrid es una isla d’Óscar Pazos. 14:00 h. Plaça Colom. Dinar per als xiquets. Coŀlabora: AMPA de Primària.

17:30 h. Fàbrica Giner. Futbol: Trofeu Ciutat de Morella, amb el partit Morella FC- Benicarló. 19:30 h. Desﬁlada de la Dansa dels Pelegrins. Seguirà el següent itinerari: Capella de Sant Roc, Blasc d’Alagó, Mare de Déu de Vallivana, Placet de l’Església, Pare Ramón Querol, Placet de Sant Miquel, Juan Giner, Mare de Déu del Pilar, Segura Barreda, Marquesa Fuente el Sol.

Pelegrins del 2013 Assaig per l’Albereda

24:00 h. Espai Firal. Festa del XXIII Campionat de Futbol Sala Ciutat de Morella amb les actuacions de dos grups: Tribut a Fito&Fitipaldis i Barricada. Al ﬁnalitzar discomòbil. Organitza: Discoteca Bisgargis, Col·labora: Ajuntament de Morella.

57 55

DIUMENGE 18 D’AGOST

MUNTADA CADAFALS BOUS DE SANT ROC

10:30 h. Desﬁlada de la Dansa dels Pelegrins. Seguirà el següent itinerari: Blasc d’Alagó, Costa Borràs, Placeta Tarrascons, Sant Nicolau, Sant Julià, Confraria, Julià Prats, Juan Giner, Mare de Déu del Pilar, Segura Barreda, Marquesa Fuente el Sol.

16:00 h. Recinte de Bous. Muntada dels cadafals. Durant la vesprada actuació de la Batucada de Morella Perkutada. 00:30 h. Plaça de Bous. Vaquetes de la ramaderia de Juan Faet d’Almenara amb disco Ado García. Organitza: Penya El Bou Morella.

Pelegrins del 2012 Carrer l’Electra

Bou nº 22 >

56 58

DILLUNS 19 D’AGOST

BOUS DE SANT ROC 06:00 h. Plaça de Bous i la Plaça. Repartiment de ﬁgues i aiguardent a càrrec dels Quintos i Quintes 2013 i despertada de la Xaranga. 07:00 h. Primera entrada de bous i vaques de la ramaderia de Dámaso González d’Albacete. 09:00 h. Capella de Sant Roc. Santa Missa. 12:00 h. Teatre Municipal. Projecció d’una pel·lícula infantil. 16 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Dámaso González d’Albacete. 18 h. Berenar. 18.30 h. Plaça. Prova del bou nº 22 de la ramaderia de Juan Manuel Sánchez de Salamanca. Organitza: Penya el Bou. A continuació, soltà de vaques. 20:00 h. Plaça. Actuació de la Xaranga. 23:00 h. Plaça. Bou alternatiu. 23:00 h. Plaça Bisbe Martí. Actuació de la Rondalla de Morella. 01:00 h. Plaça de bous. Vaquetes de la ramaderia de Juan Faet d’Almenara i bou embolat nº 22 de la ramaderia de Juan Manuel Sánchez de Salamanca amb disco Ado García. Organitza: Penya pel Bou.

57 59

DIMARTS 20 D’AGOST

BOUS DE SANT ROC

07:00 h. Segona entrada de bous i vaques de la ramaderia de Dámaso González d’Albacete. 11:30 h. Ajuntament. Concurs de dibuix. 13:30 h. Sales Gòtiques. Lliurament de premis i obsequis per als participants del concurs de dibuix. 16:00 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Dámaso González d’Albacete. 18:00 h. Berenar. 18:30 h. Plaça. Soltà de vaques. 20:00 h. Plaça. Actuació de la Xaranga. 24:00 h. Plaça. Bou embolat nº 24 dels Quintos i Quintes 2013 de la ramaderia de de Dámaso González d’Albacete.

Típic ambient de xaranga

En ﬁnalitzar el bou, als locals Elpub, pub Dadà i la discoteca Bisgargis. Festa dels Quintos i Quintes 2013. Concurs de dibuix 2012

58 60

DIMECRES 21 D’AGOST

BOUS DE SANT ROC 07:00 h. Tercera entrada de bous i vaques de la ramaderia de Dámaso González d’Albacete. A continuació, prova del Bou nº 83 de la ramaderia Terrubias de Salamanca. Organitza: Penya El Bou. 11:00 h. Piscina Municipal. Inflables Aquàtics per als més menuts. 16:00 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Dámaso González d’Albacete. 18:00 h. Berenar. Xaranga

18:30 h. Plaça. Soltà de vaques. 20:00 h. Plaça. Actuació de la Xaranga. 24:00 h. Plaça. Bou embolat de la ramaderia de Dámaso González d’Albacete. 01:00 h. Plaça. Bou embolat nº 83 de la ramaderia Terrubias de Salamanca. Organitza: Penya El Bou.

Soltà de vaques

Bou nº 83

59 61

DIJOUS 22 D’AGOST

BOUS DE SANT ROC 07:00 h. Quarta entrada de bous i vaques de la ramaderia de Dámaso González d’Albacete. 11:00 h. Corrals de les calçades. Xiquiencierro en repartiment de joguines i caramels. Col·laboren en

les carretes Penya el Bou i Quintos i Quintes 2013.

16:00 h. Plaça. Soltà de vaques de la ramaderia de Dámaso González d’Albacete. 18:00 h. Berenar. 18:00 h. Espai Firal. Reserva de taules per al sopar. 18:30 h. Plaça. Soltà de vaques. 20:00 h. Plaça. Desmuntada de cadafals. Es prega que no entren vehicles destinats a la desmuntada de cadafals ﬁns que no hagen ﬁnalitzat els actes taurins, ja que la via ha de quedar lliure per a l’eixida de l’ambulància. És per això que s’habilitarà la zona d’aparcament dels autobusos, ubicada fora de Sant Miquel per a l’estacionament dels citats vehicles.

22:30 h. Espai Firal. Sopar Fi de Bous. A continuació ball amb disco Ado García.

62 60

Espectadores mirant la soltà de vaques

DIVENDRES 23 D’AGOST 12:00 h. Teatre Municipal. Representació de l’obra La Cenicienta. Organitzen AMPA i col·legi Mare de Déu de

Vallivana.

20:00 h. Antic Portal dels Estudis. III Morella Sonora: concert Lingo Jazz, a càrrec de Jordi Fabregat (piano), Enric Agut (baix) i Ferran Broch (veu). 23:00 h. Teatre Municipal. Representació de la comèdia Amnèsia, The best Reality Show del grup de teatre Lletraferits & Comediants. DISSABTE 24 D’AGOST

DIA DE LA MARE DE DÉU DE VALLIVANA 11:00 h. Santuari de Vallivana. Ofrena de flors i santa Missa. 11:00 h. Pla dels Estudis. Inflables esportius per als més joves. 13:00 h. Cercavila dels Gaiteros de Morella.

Mare de Déu de Vallivana

20:00 h. Sala del Justícia. Presentació Llibre Ara que tinc 20 anys crònica dels últims 20 anys a Morella. Organitza: Comunicacions dels Ports. 01:00 h. Espai Firal. Festival Diez FM, amb els Djs Pablo Felip, Javier Planas, Lucas Miró, Sergio Verdoy, Luis Pitarch i els djs locals Ado Garcia, Arnau Royo i PauSa.

63 61

DIUMENGE 25 D’AGOST

FI DE FESTES

13:00 h. Convent de Sant Francesc. Recordant els 50 anys dels treballs de restauració de la Sala Capitular. A continuació, III Morella Sonora: Actuació de percussions i electrònica, a càrrec de David Moliner. 20:00 h. Espai Firal. Truita monumental amb disco Ado García. 23:30 h. Cercavila a càrrec de l’Associació Musical Mestre Candel. 24:00 h. Col·legi Mare de Déu de Vallivana. Castell de Focs ﬁ de festes.

Castell de focs

64 62

Truita Monumental

DILLUNS 26 D’AGOST 20:00 h. Sales Gòtiques. Xerrada a càrrec de Juan Francisco Tosca: La investigación biomédica con seres humanos. Garantías para los ciudadanos. DIMARTS 27 D’AGOST 12:00 h. Sales Gòtiques. Xerrada: Mares matrones i doules en el procés de la maternitat a càrrec de Merche Jovaní i Araceli Fabregat. 20:00 h. Sales Gòtiques. Xerrada sobre esports de muntanya pels membre de l’associació Espemo. DIMECRES 28 D’AGOST 9:00 h. Sales Gòtiques. Jornades entrenadors de futbol 12:00 h. Fàbrica Giner. Partits de futbol de xiquets. 20:00h. Sales Gòtiques. Concert de guitarra clàssica.

DIJOUS 29 D’AGOST

Xiquets de Els Ports F. C.

20:00 h. Sales Gòtiques. Conferència sobre el carlisme, Morella 1833-1838. De l’alçament carliste a Morella al setge del general Oraà. 180 anys d’història. Josep Mª Llasat.

65 63

DIVENDRES 30 D’AGOST 20:00 h. Sales Gòtiques. Xerrada sobre cooperació, a càrrec de Trini Blanch, membre de l’Assemblea de Cooperació per la Pau. DISSABTE 31 D’AGOST 10:30 h. Espai Firal. I Marató Ciclo indoor Ciutat de Morella. 19:00 h. Sales Gòtiques. Xerrada sobre esports de muntanya, a càrrec de Pablo Segura. DIUMENGE 1 DE SETEMBRE 09:00 h. Sant Miquel. Excursió a peu i en BTT. Marxa organitzada per morellasingletracks

Morellasingletracks Video documental

64 66

FESTES DE LA POBLETA DISSABTE 3 D’AGOST Durant la vesprada: Concurs de guinyot. Jocs infantils. Xocolatada. 21:00 h. Sopar popular. 24:00 h. Ball.

DIUMENGE 4 D’AGOST 13:00 h. Santa Missa i processó. A continuació, Presentació de la restauració del retaule de Santa Àgueda. 14:30 h. Escoles. Vi d’honor.

68 66

La Pobleta

FESTES DE XIVA DISSABTE 10 D’AGOST

10:00 h. Plaça de l’Església. Matinada infantil en parcs inflables. 16:00 h. Plaça de l’Església. Parcs inflables per als més menuts. 18:00 h. Plaça de l’Església. Xocolatada. 21:00 h. Plaça de l’Església. Sopar de germanor. 22:00 h. Plaça de l’Església. Ball. DIUMENGE 11 D’AGOST 11:30 h. Cercavila dels Gaiteros. 12:00 h. Església. Missa. 13:00 h. Processó General, acompanyada pels Gegants i els Gaiteros. 13:30 h. Vi d’honor. 17:00 h. Corregudes a la carretera. 18:00 h. Ball del Poll. 19:00 h. Plaça de l’Església. Actuació de La Rondalla. 22:00 h. Plaça de l’Església. Ball. DILLUNS 12 D’AGOST 11:00 h. Jocs per a tots, de 0 a 100 anys. 18:00 h. Santa Missa en honor a Sant Salvador.

70 68

www.xiva.es

FESTES D’ORTELLS DIJOUS 15 D’AGOST

23:30 h. pastes.

Anunci de les festes amb carajillada i

24:00 h. Disco-Bar i Barra. DIVENDRES 16 D’AGOST 11:00 a 13:00 h. Partidet de futbol. 14:00 h. Emporrat i Birra. 22:00 h. Sopar de sobaquillo. La comissió posa les brases

i la beguda.

24:00 h. Ball. DISSABTE 17 D’AGOST 11:00 h. Parc infantil. 14 :00h. Emporrat i Birra. 20:00 h. Ball de Gitanetes. 22:00 h. Sopar a la plaça. 24:00 h. Ball. DIUMENGE 18 D’AGOST 12:00 h. Santa Missa. 13:30 h. Emporrat i Birra. 19:00 h. Xocolatada i jocs infantils

70 72

www.ortells.es

FESTES D’HERBESET DIVENDRES 27 DE SETEMBRE

19:00 h. Anunci de festes. Rebuda dels Absents. Engalonament dels carrers, Vespres. DISSABTE 28 DE SETEMBRE 07:00 h. Despertà. 08:00 h. Muntada de la carpa. 09:00 h. Xocolatada. 10:30 h. Campionat de birles infantil i adult. 13:30 h. Rifa. A continuació, preparà de la torrà. 14:00 h. Dinar de germanor i calmant per a tots i totes. 17:00 h. Concert de La Rondalla. 18:00 h. Final Campionat de birles. 23:00h Ball. Ball de la granera. Ball del farolet.. 01:00 h. Descans. Traguet de moscatell i panoli per a tots i totes. Entrega dels premis del campionat de birles. A continuació, ball. DIUMENGE 29 DE SETEMBRE 11:15 h. Cercavila dels Gaiteros de Morella. 11:30 h. Missa solemne en honor a Sant Miquel i la Verge del Rosari. 12:30 h. Retaule i recollida de plats per a l’oferta. A continuació, oferta tradicional i subhasta de plats típics. 16:00 h. Vi d’honor, calmant i café per a tots els assistents al bar de la Comissió. 16:30 h. Jocs tradicionals, sacs, cullera, etc. Premis per als guanyadors i regals per a tots

els xiquets i xiquetes participants.

19:00 h. Fi de festes. Despedida dels Absents.. 72 74

Herbeset

Margarida, Terme de Morella, primavera del 2013

76 74

Patrocinadors 7 7 75

78 76

79 7 7

78 80

79 81

80 82

81 83

Ametller, Terme de Morella primavera del 2013

82 84

83 85

84 86

85 87

88 86

89 87

88 90

89 91

90 92

91 93

94 92

95 93

94 96

95 97

96 98

ARASFALTO Complejo La Teulería · 12300 Morella Tel. 610 41 27 90 · 607 97 05 52 Ctra. Aguaviva-Morella, Km 2,5 · 44566 Aguaviva Tel. 978 84 99 01 Fax: 978 84 99 09 e-mail: arasfalto@arasfalto.com · www.arasfalto.com

AROMES DE MORELLA C/ Juan Giner, 5 12300 Morella Tel. 964 16 09 51 www.aromesdemorella.com

AUDIOVISION

ELECTRÓNICA Y SISTEMAS ELECTRODOMÉSTICOS · INFORMÁTICA PROYECTOS · TELECOMUNICACIONES · INSTALACIÓN Y ADMINISTRACIÓN DE LA RED DE GUIFINET EN LA ZONA

Ctra. Castellón, 14 ·12300 Morella Tel. 964 17 30 34 Fax: 964 17 32 81 e-mail:jorge@audiovisiontec.com

AUTOMÓVILES ALTABA S.L. Oﬁcina 964 44 10 42 Particular 964 44 03 27 Fax 964 44 01 34 www.autobusesaltaba.com

97 99

AUTOS ANDORRA, S.L. Pol. Ind. La Umbría parc. 33-34 44500 Andorra (Teruel) Tel. 978 880 142 e-mail: info@autobusesdeandorra.es

AVES ALBALAT S.C.

PRODUCTES AVÍCOLES I ESPECIALITATS A L’AST

Avda Hermanos Gallen Fereres s/n 12300 Morella Tel. 964 160 286

QUÉ DE QUÉ

BAR - RESTAURANT

C/ Segura Barreda, 16 12300 Morella Tel. 964 160 729

LA PARRILLA Crta. Nacional N-232 Barrio Hostal Nou, s/n 12300 Morella Tel. 964 160 391

100 98

CAFETERIA ELS PORXES PASTISSERIA-CAFETERIA-GELATERIA

C/ Blasc d’Alagó, 7 · 12300 Morella Tel. 964 173 242

CAR ENGINYERIA CIVIL S.L. C/ Germán García, 33 · 12190 Borriol

CARNISSERIA CATALÀ JAMONES Y EMBUTIDOS

C/ Marquesa Fuente el Sol, 7 12300 Morella Tel. 964 160 177

CARNISERIA SEGURA C/ Blasc d’alagó, 33 12300 Morella Tel. 964 160 241

101 99

CARNS NOEL ENTRA EN LA WEB I FES LA TEUA ENCOMANDA

Avd. Castelló, 62 12150 Vilafranca Tel. 964 44 11 43 - 690 22 38 34 www.casrnsnoel.es

FUSTERIA JOSÉ Mª GAMUNDÍ Costa Arrapat s/n 12300 Morella Tel. 964 16 08 77 · 690 624 178 Fax: 964 16 01 87

e-mail: jgamundipuig@gmail.com

CARPINTERÍA JESÚS TOSCA

PROVEÏDOR OFICIAL DE FINSTRAL

Pol. ind. Les Casetes 12300 Morella Tel. 964 160 736 - 659 163 687

LEUBA CLÍNICA DENTAL DIMECRES PEL MATÍ

Carreró García, 19 12300 Morella Tel. 639 64 90 92

100 102

COMESTIBLES ARGIMIRO C/ Sant Julià, 32 12300 Morella Tel. 964 160 377

COMESTIBLES ROYO Plaçeta Tarrascons, 6 12300 Morella Tel. 964 16 07 94

CONSTRUCCIONS JUAN MIRALLES, S.L. C/ Marquesa Fuente El Sol, 11- 1er B 12300 Morella Tel. 964 160 085 - 669 478 383

POLO CONESA

DISTRIBUIDOR OFICIAL DE CASERA, COCA-COLA, PASCUAL I SAN MIGUEL

Avda. del Pilar, 17, 12310 Forcall Tel. 964171155

101 103

DADÁ MUSEUM PUB

http://dadamuseumpub.info

ELPUB

http://elpub.info

MORELLA EVENTOS

www.morellaeventos.com

ELECTRIFICACIONES LA MATA

INSTALACIONES ELÉCTRICAS, DOMÉSTICAS E INDUSTRIALES

C/ 10 de Mayo, 16 12312 La Mata Telf.: 964 180 098 - 659 047 048 Fax: 964 180 033

ESPECTÁCULOS TALÍA Calle del Guitarrista Tárrega, 22 12003 Castellón de la Plana Tel.: 964 723 434 http://www.espectaculostalia.es talia@infonegocio.com

ESTACION DE SERVICIO AGUILAR QUEROL, S.L. Nº 4953 CIF: B-12687059

Ctra. Nal. 232 Km. 63,5 Tel. 964160330 12300 Morella

102 104

EXCAVACIONES RODA, s.l. C/ San Francisco, 31 12300 Morella Tel. 964 16 07 33 · 689 88 54 47

EXTINGIL s.l.l.

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENTS CONTRA INCENDIS

C/ Jaume I El conqueridor, 47 43540 Sant Carles de la Ràpita, Tarragona Tel. 977 74 33 31 · Fax 977 74 34 70

HOTEL LA FONDA MORENO C/ Sant Nicolau, 12 12300 Morella Telf.: 964 160 105 Fax: 964 160 502

e-mail : info@lafondamoreno.com www.lafondamoreno.com

FÒSSILS I MINERALS YESTE C/ Segura Barreda, 21 12300 Morella Telf.: 964 160 201

103 105

GAD ARQUITECTURA C/ Ulloa, 13 Entlo, Castellón Tel. 964 723 670 · fax 964 723 671

e-mail gad@ctac.es · www.gadarquitectura.com

GARMON Coop. V.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Barri Hostal Nou, s/n Tel. 964 173 305 e-mail : info@garmoncv.com · www.garmoncv.com

GUIMERÀ ASSESSORS

JULIÀ GUIMERÀ, ECONOMISTA. ASSESSORIA COMPTABLE, FISCAL, LABORAL I FINANCERA

C/ del Tint, 7 baix. 12300 Morella Tel. 964173047 Fax: 964 160331 C/ P. Ruiz Picasso, 22 baix. 12500 Vinaròs. Tel. 964407022 Fax: 964 407023

HOGAR TEXTIL ADELL Costa Trinquet, 2 12300 Morella Tel. 964 16 07 21

106 104

HOTEL REY DON JAIME RESTAURANTE

C/Juan Giner, 6 12300 Morella Tel. 964 160 911 Fax: 964 160 911

e-mail : www.reydonjaimemorella.com

J. CARLOS PÉREZ FONTANERIA · ELECTRICITAT

C/ Sol, 19 B 12300 Morella Tel. 964 160 938 - 659 092 709

RELLOTGERIA-JOIERIA GARCÍA C/ Blasc d’Alagó, 16 12300 Morella Tel. 964 160 332 - 661 310 253

e-mail : garcia@morellajoia.es · www.morellajoia.es

GUIMERÀ LA CASA DE LA MIEL Y DEL QUESO

Carrer del Pilar, 27 12300 Morella Tel. 964 173 115

www.guimeramorella.com

107 105

MÀ DE DONA C/ Juan Giner, 23 12300 Morella Tel. tenda: 964 16 08 59 Xelo: 690 63 06 55

ELECTRICITAT MANUEL ALBALAT C/ Travessia Cofradia, 10 12300 Morella Tel. 964 160 881 · 639 355100

MARQUÉS DE CRUÏLLES BAR · RESTAURANT

C/ Hospital s/n 12300 Morella Tel. 682270253

MESÓN DEL PASTOR Costa Jovaní 12300 Morella Tel. 964 160 249

www. mesondelpastor.com · info@mesondelpastor.com

106 108

BARRUFETS CENTRE PSICO-EDUCATIOU

Av. Barcelona, 2 12004 Castelló Tel. 964 78 80 59

e-mail: babbufetscs@hotmail.com · www.barrufetscs.com

TALLER DEL HIERRO ESTEVE PALLARES, LUIS

Carretera Castellón, s/n 12300 Morella Tel. 964 160 717 · Fax: 964 160 717

COMERCIAL MONTERO PEREZ C.B. C/ Ares, 5 12160 Benassal Tel. 964 431 388 649 717 521 - 608 063 821 e-mail: comercialmontero@telefonica.net

MODESTO ZAPATER S.L.

INSTALACIONES ELÉCTRICAS Y FONTANERÍA, CONSTRUCCIÓN

Crt. Castellón, 14 12300 Morella Tel. 964 161 092 · 680 42 45 82

www.facebook.com/ElectricidadyFontaneriaZapater zapater.almacen@gmail.com

107 109

NOVERINT

TURISME, GESTIÓ DEL PATRIMONI I ARQUEOLOGIA

C/ Pare Ramon Querol, 24 12300 Morella Tel. 964 160 793 - 964 173 133

OBRAS Y CONTRATAS BALAGUER PITARCH, s.l. Cuesta Arrapat, s/n 12300 Morella Tel. 964 160 864

NATURAL ÒPTICS ART Plaça Colon, 1 12300 Morella Tel. 964 160 932

e-mail: art@naturaloptics.com

PANADERIA DOMÍNGUEZ C/ de Sant Nicolau, 21 12300 Morella Tel. 964 160 357

108 110

PANADERÍA JULIÁN GARCÍA C/ Blasc d’Alagó, 23 12300 Morella Tel. 964 160 839

ELS PORTS PARAFARMÀCIA I COSMÈTICA C/Juan Giner 15 Tel. 964160008 e-mail: contacto@parafarmaciaelsports.com www.parafarmaciaelsports.com

PASTISSERIA CASA GORRETA C/ Marquesa Fuente el Sol, 2 12300 Morella Tel. 964 160 174

PASTELERÍA PALLARÉS C/ Segura Barreda, 12 12300 Morella Tel. 964 160 282

109 111

PELUQUERÍA ANGELA C/ baix Sant Joan, 7 12300 Morella Tel. 964 160 148 · 617 73 16 52

PIROTÈCNIA TOMÁS , S.L. Pol. ind. Collet, parcela 314 12580 Benicarló (Castelló) Tel. 964 471 119 · Fax: 964 467 462 www.pirotecniatomas.com

PRODUCTES ARTESANALS ADELL RECEPTES CASA PERE

12300 Morella Tel. 964 160 767

QUESERÍA PASTOR DE MORELLA MUSEO · VISITAS · TERRAZA

Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Tel. 964 173 121

e-mail: quesosdemorella@wanadoo.es www.quesosdemorella.com

112 110

JERÓNIMO RABAZA VINAJA C/ Seguera Barreda, 9 2on 12300 Morella Tel. 964 160 204 - 608 665 953 Fax: 964 160 204 e-mail : jeravi-@hotmail.com

RESTAURANT BLANCA ESPECIALITAT EN CUINA MORELLANA

C/ Marquesa Fuente el Sol, 9 12300 Morella Tel. 964 173 298

CASA PERE TAPERIA · RESTAURANT

C/ Blasco de Alagón, 22 12300 Morella Tel. 964 160 215

RESTAURANT CASA RAMÓN C/ MAJOR, 15 12311 Ortells Tel. 964 171 282 . 964 173 232

113 111

CASA ROQUE

TÍPICA CUINA MORELLANA

Costa Sant Joan, 1 12300 Morella Tel. 964 160 336 · Fax: 964 160 200 e-mail : morella@casaroque.com www.casaroque.com

DALUAN Callejón Cárcel, 4 12300 Morella Tel. 964 160 071 · 669 135 139

e-mail : info@daluan.es www.daluan.es

LA FONDA

RESTAURANT

C/ García, 21 12300 Morella Tel. 964 17 31 81

e-mail: info@lafondamorella.com www.lafondamorella.com

PIZZERIA LOLA C/Blasc d’Alagó, 21 12003 Morella Tel. 964 160 387

e-mail : escoriluismi@hotmail.com

112 114

VINATEA RESTAURANTE & COCTELERIA

C/ Blasco de Alagón, 17 12300 Morella Tel. 964 160 744 · Fax 964 160 705

e-mail: info@vinatea.es · www.vinatea.es

CAJAMAR

CAJARURAL

Pl.Colón, 8 12300 Morella Tel. 964 16 02 66 · Fax 964 16 10 90

SALTAPINS

CIRCUIT D’AVENTURA

Fàbrica Giner de Morella Tel. 964 17 32 56 · 636 27 74 57

e-mail reservas@saltapins.com · www.saltapins.com

SETRA SENYALES DE TRÁFICO, SEGURIDAD Y MOBILIARIO URBANO, S.L.

C/ Sanz de Bremond, 14 12004 Castellón Tel. 964 22 55 79 - 696 404 341 Fax: 964 83 04 92 e-mail: setra@infonegocio.com

113 115

SORRIBES AMELA Y VIVES ARIDOS Y HORMIGONES

C/ San Cristóbal, 15 Tel. Fax: 964 18 12 11 · 12318 Cinctorres Planta en la carretera Morella - La Balma Km 20 Tel.: 964 17 70 44

SUPERMERCADO CONSUM Carretera Castelló, 2 12300 Morella Tel. 964 17 31 09

TALLERES HONORIO, S.L. Barrio Hostal Nou S/N 12300 Morella Tel. 964 16 01 91

email: tallereshonorio@telefonica.net

JULIO ORTÍ, S.L. C/ Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Tel. 964 160 037

116 114

TBS ESTUDIS I PROJECTES

C/ Pujada dels llavadors, 13 12300 Morella Tel. 964 160 292

TRANSPORTES DOMENECH LLOPIS s.l. SERVICIOS REGULARES DE TRANSPORTES DE MERCANCIAS

Barrio Hostal Nou, s/n · 12300 Morella Tel. 964 16 03 59 · 964 16 10 02

TRANSPORTS GISBERT, S.L. Barri Hostal Nou, s/n 12300 Morella Tel. 964 160 507 Fax: 964 160 943

e-mail : traﬁco@transportesgisbert.com

CASA TORREBALE LA FALSA · LA CUINA · EL PATI

Callejón Juan Giner, 4 12300 Morella Tel.-Fax: 964 16 10 10 ; 608 66 93 61

e-mail : alojamientostorrebale@gmail.com Web: casatorrebale.com

117 115

VIATGES MORELLA C/ Segura Barreda, 3 bjs 12300 Morella Tel.964 16 08 53

www.destinosconmagia.com www.morrosaopaulo.es

XIQUETS I GRANS Costa Trinquet, 3 12300 Morella Telf.: 964 160 820

TEIXITS ANTOLÍ C/ Segura Barreda, 24 12300 Morella Telf.: 964 160 089

GENERALI SEGUROS

SOLUCIONS ASEGURADORES ALMANSA-QUEROL

Miguel Óscar, Plaza Colon,21 · Morella, Castellón Tel. 964 160 299 · 699 40 62 83 Alfonso, C/ Zaragoza, 12 · La Senia , Tarragona Tel. 977 57 54 71 · 615 86 10 11

116 118

Establiments i serveis recomanats:

Són molts els que fan possible que cada any es puga editar el llibre de festes. Sobretot, hi ha que destacar aquells que destinen part del seu esforç a la col·laboració amb el municipi. l’Ajuntament vol manifestar, especialment, el seu agraïment a tots aquells establiments i serveis que participen en esta guia comercial. Gràcies a tots i bones Festes!!!

Revistes i publicacions

Paper amb 60% de ﬁbres reciclades

117 119

El llegat del Retratiste El que ha aportat José Pascual Royo a la societat morellana és insondable. És tot un luxe per un poble relativament petit, disposar d’un arxiu fotogràfic d’aquesta qualitat, i quantitat, només superable per centres urbans com Barcelona o Madrid. I no només per Morella. També se movia per eixos pobles fotografiant vistes, monuments, persones. Com també molts veïns de la Comarca acudien a fotografiar-se al seu estudi, celebrant una boda, una comunió, un bateig, o una reunió familiar. Ja fa més d’un any que l’Ajuntament està fent un gran esforç per digitalitzar tot el fons. A meitat camí, les estimacions inicials de la quantitat de plaques se multipliquen. Calculem que poden haver-hi al voltant de 8000 fotografies de totes les grandàries i suports, abastant, més o menys, des de 1900 a 1960. És una autèntica porta al passat; on les persones retratades, gaudeixen d’una petita essència d’immortalitat. En aquest procés els nostres objectius són: 118 120

1. En una primera fase, la digitalització completa del fons. La conservació és la primera motivació. 2. En una segona fase, la seva catalogació completa. A principis dels 90, només adquirir-se el fons, se va fer una catalogació parcial que no arribava al 50%. Amés, se procurarà guardar en un embalatge adequat.

Digitalització de l’arxiu Pascual

3. I per últim, la tercera fase, i potser la més important. Donar accés al públic, tant a l’aﬁcionat com a l’investigador, a través de publicacions, web, etc. Qualsevol Patrimoni que no estiga a l’abast del Ciutadà, no té cap valor.

119 121

No podem deixar d’agrair l’ajuda dels morellans Vicent Milián i Raul Valdevira, amés de la forcallana Mònica Segura, que per poc que siga ens han ajudat més del que pensen. També recordar a Elisa Segura, que actualment ens ajuda a identificar les persones retratades, i posar nom als rostres desconeguts. I tampoc de qui treballa dia a dia en la trinxera, com Miguel Ángel Troncho, Carlos Sangüesa i jo mateix. Per acabar una anècdota. Fa uns mesos, vam portar a Carmen i Josefina Pascual, les filles del retratiste, per veure com donàvem valor al llegat de son pare. Estaven prou satisfetes del que estàvem fent, quan, contant-nos algunes anècdotes, ens recorden la quantitat immensa de plaques que van arribar a tirar a la basura. A Carlos i a mi, ni la divinitat haguera pogut eradicar dels nostres cors la consternació que sentíem… Pep Querol Museus de Morella

122 120

123

124

122

123

< Capellà i dos amics, sobre els anys 20 > Família Milián, Pascual i Vellviure, anys 50-55 125

126

124

125

< 6 morellanes, 1952 > JosĂŠ Pascual i uns amics, anys 50 127

128

126

127

< Família morellana, any 1932 > Representació ﬁ de curs a les monges, secció femenina, anys 60 129

130

128

129

< Germans Grau, 1945 > Grup dâ&#x20AC;&#x2122;estudians Escolapis, anys 40 131

132

130

131

QR Si vols veure el contingut extra del programa de festes, és molt senzill si tens un Smartphone. Només tens que descarregar un escàner de QR (es pot trobar a les zones de descàrrega per BIDI, QR Scan, Lector QR, Escáner de Código QR…). I després d’intal·lar-lo, només hi ha que obrir l’aplicació i ﬁcar-la damunt dels còdics. Així, s’obriran imatges, audios, vídeos o pàgines web, que complementen i amplien la informació del programa de text. A més, et pots descarregar l’APP Morella, que conté tota la informació cultural i histórica de la ciutat, a més de poder consultar l’agenda d’actes que es programen al municipi, entre d’altres. Morella continúa amb la seua aposta per les noves tecnologies i, una volta més, és pionera en l’aplicació d’estes als formats tradicionals. 133

134