Eix 2. Defensar l’economia per la vida i garantir la cohesió territorial

6. En defensa de l’economia productiva i la prosperitat compartida

Economia, Empresa, Competitivitat, Indústria:

– Pla per a la Reactivació Econòmica i la Protecció Social que es nodrirà dels fons europeus Next Generation (destinats prioritàriament a béns d’inversió o capital), així com d’altres recursos amb l’objectiu de la reactivació i a la transformació econòmica. El Pla ha de ser l’eix central sobre el qual es construeixi un model social i econòmic català pròsper, més just socialment i sostenible ambientalment. El Govern afavorirà la participació pública i comunitària en el conjunt de projectes així com la dels sectors productius per identificar necessitats i prioritats. Els projectes han de tenir com a criteri posar la vida al centre; és a dir, aquells que comportin una major inversió en serveis públics essencials per a la vida com la sanitat, l’educació, les universitats, la investigació, el transport públic i la cultura. Així com aquells projectes amb major capacitat de de tracció i de transformació estructural per a l’economia catalana, augmentant-ne la seva sostenibilitat i resiliència, la transició energètica, la digitalització, l’economia circular, la industria de l’automoció, la recerca i la reindustrialització dels sectors productius de futur. – Desenvolupar la Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica que permeti millorar la competitivitat de l’economia catalana. – Pla d’obertura segura de l’activitat en el nou context pandèmic post estat d’alarma. Aquest Pla ha d’estar basat en el diàleg constant amb els sectors econòmics, socials, culturals i esportius per establir les condicions que permetin la màxima obertura amb seguretat de les seves activitats i ha de tenir en compte:

· les adaptacions fetes als establiments · les diferències epidemològiques i demogràfiques de cada territori; · la utilització dels mitjans tecnològics i científics per garanteixen una mobilitat segura (test antígens, passaport digital,...)

– Creació d’un fons d’inversió públic-privat per a la reactivació i transformació del teixit productiu del país, especialment enfocat a abordar els principals reptes econòmics i ambientals i amb la participació de pimes, cooperatives i altres iniciatives de l’economia social i solidària. – Consolidar l’Institut Català de Finances (ICF) com a banca pública del país, referent en el suport als projectes catalans amb capacitat de ser finançats amb els mecanismes contemplats a Next Generation EU. A tal efecte, es considera prioritari: – Culminar el procés de sol·licitud de llicència bancària. – Desenvolupar una política de participacions publiques industrials en aquells sectors més estratègics de l’economia catalana integrant/coordinant els diferents instruments del Govern. – Impulsar un nou Pacte Nacional per a la Indústria de Catalunya que actualitzi la polític de reindustrialització pel període 2021-2027 i un Pla de reindustrialització territorial amb una visió global del país per desevolupar zones industrials i logístiques estratègi-

ques concretant avantatges per projectes de certes localitzacions que fomentin la cohesió territorial. – Impulsar un pla d’innovació i de transferència de tecnologia i coneixement cap a les empreses, que millori la connexió del potent sistema de coneixement i recerca català amb l’economia productiva del país. I consolidar EURECAT com element clau per les pimes. – Desenvolupar el Full de Ruta per a l’Economia Circular, compartit entre Govern, empreses i agents socials, en coherència amb el pla d’acció d’economia circular de la Unió Europea, que és un dels principals blocs de construcció del European Green Deal. L’economia circular redueix la pressió sobre els recursos naturals i crea creixement i llocs de treball sostenibles. També és un requisit previ per assolir l’objectiu de neutralitat climàtica de la UE del 2050 i per frenar la pèrdua de biodiversitat. – Pla Integral d’Avaluació de Competitivitat de les Pimes que impulsi les reformes necessàries per afavorir la competitivitat, capitalització, creixement i internacionalització de les pimes. – Reimpulsar el sector Automoció català, a través del Pla Auto i el nou consorci per a la fabricació del vehicle e-Urban, acompanyant-lo en la seva evolució estratègica envers l’electromobilitat i el vehicle connectat, amb una perspectiva àmplia i completa: fabricants d’automòbils; proveïdors de components i tecnologies; fabricants de bateries; fabricants d’equips de recàrrega; noves titulacions universitàries i FP; requalificació professional dels seus treballadors; ampliació de la xarxa de càrreca elèctrica, etc. – Preparar la licitació del Centre de Formació Professional de l’Automoció de Martorell (CFPA) abans del 15 de setembre de 2021, per tal que esdevingui un centre de referencia pel sector de l’automoció, garantint que duran a terme activitats formatives dels diferents subsistemes de formació professional i formació superior en relació al sector, i que aquesta s’adapti constantment a les seves necessitats estratègiques i d’innovació. Aquesta licitació s’haurà de dialogar amb el sector de l’automoció i les seves principals empreses en el si del Consorci de Formació Professional d’Automoció, per assegurar que aquesta nova licitació sigui d’interès per tot el sector de l’automoció i la mobilitat. – Potenciar les infraestructures de país com el centre Idiada o el Circuit de Catalunya com a elements dinamitzadors del sector de l’automòbil i la seva conversió necessària cap a la mobilitat sostenible.

Turisme:

– Actualitzar el Pla Estratègic i el Pla de Màrqueting de Turisme de Catalunya prenent en consideració els escenaris post-covid19 que el sector ha d’afrontar. – Establir un pla de reactivació de les empreses del sector turístic per recuperar els nivells d’activitat similars a l’estiu de 2019, mitjançant una estratègia clarament cooperativa amb els representants del sector, Turisme de Barcelona, els ens de promoció de les Diputacions i el Conselh Generau d’Aran. – Potenciar el turisme a tot el territori, posant en valor el patrimoni cultural, paisatgístic, gastronòmic, històric, etc. contribuint a una millor distribució territorial de l’activitat i a la vegada atenuar l’efecte de l’estacionalitat en el conjunt del sistema turístic català. – Desplegar un sistema integral de màrqueting que convidi a la cooperació del conjunt de tots el actors, aprofiti la potencialitat i el posicionament de les destinacions catalanes i en especial de la marca Barcelona com a palanca per una projecció internacional millor i més eficient. – Reforçar el model de turisme sostenible i intel·ligent que promogui la competitivitat des la innovació per un desenvolupament sòlid i pròsper de la indústria turística en base a:

· Promoure i liderar un procés de transició i millora de l’estratègia turística nacional · Aprovar una nova Llei de Turisme de Catalunya · Formalitzar una taula unitària amb els agents del sector, orientada a promoure la competitivitat des de la innovació per un desenvolupament sòlid i pròsper de la indústria del turisme.

Comerç:

– Implementar un pla de xoc per reactivar el consum de proximitat i recuperar els establiments viables que han hagut de tancar com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia sobre la mobilitat i l’economia del visitant. – Desplegar les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) arreu de Catalunya per promoure la professionalització del teixit associatiu del comerç català i la reactivació del comerç de proximitat i de barri dels nuclis històrics dels pobles i les comarques de Catalunya garantint, en qualsevol cas, un desplegament de les APEU amb criteris públics, especialment per aquells àmbits que afectin a l’espai públic dels nostres pobles, viles i barris. – Impulsar una regulació de la fiscalitat dels nous canals de venda, sobretot de les plataformes amb seu fiscal fora de l’Estat. Qualsevol transacció econòmica i la seva distribució, independentment del canal emprat i d’on sigui la seu fiscal de l’empresa, ha de tenir la mateixa tributació per mantenir l’equilibri i l’equitat fiscal. Es buscarà la màxima coordinació amb les diferents cambres legislatives per tal d’assegurar que es garanteixi aquest equilibri arreu del territori. – Crear el Centre d’Iniciatives Digitals per al Comerç que faciliti una transformació tecnològica integral del sector i la creació d’un hub tecnològic al servei de les empreses comercials. – Noves línies de finançament per empreses comercials que s’ajustin a la casuística tant d’empreses amb gran potencial d’expansió i creixement com per a les que necessiten suport immediat.

Sector agrari i món rural:

– Desplegar el programa d’accions per a què Catalunya segueixi essent un país d’excel·lència alimentària i de gestió exemplar de l’activitat agrària i la biodiversitat amb un conjunt d’actuacions concretes: – Impulsar les mesures per a la millora de la sostenibilitat i la viabilitat de les explotacions agràries i dels projectes d’emprenedoria agroalimentària, assegurant el respecte pel medi i els recursos naturals, en la producció d’aliments que siguin sans, bons, segurs i de qualitat, en el marc de l’economia circular i de la lluita contra el malbaratament alimentari. – Estimular la promoció d’accions de formació, fent èmfasi en potenciar el paper de les dones, per a la modernització i professionalització del sector, per a què s’orienti cap a produccions amb més el valor afegit, amb l’objectiu de millorar la rendibilitat de les produccions com a una de les mesures bàsiques per fomentar el relleu generacional. – Continuar convocant ajuts per a inversions en tècniques respectuoses amb el medi i mitigadores dels efectes del canvi climàtic i que ajudin a absorbir les externalitats ambientals negatives.

– Aconseguir l’equilibri de la cadena alimentària, amb la transparència necessària per tal que els marges de totes les baules els permetin desenvolupar la seva activitat dins dels estàndards de qualitat exigits pels consumidors i la normativa, mantenint una retribució justa, especialment, en la primera baula de la cadena. – Desenvolupar el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) que ha de culminar amb un gran pacte de país: el Pacte Nacional de l’Alimentació de Catalunya. – Impulsar noves estratègies d’ordenació, innovació, comercialització i de governança del sector de l’oli amb la participació de tots els agents implicats. – Desenvolupar l’estratègia de bioeconomia del sector agroforestal de Catalunya. – Desenvolupar la Llei d’Espais Agraris i impulsar el Pla d’espais agraris protegits i productius. – Implementar l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030. – Defensar, davant la Comissió Europea, l’apropament de la definició de la PAC als diferents territoris per tal que s’adapti millor a les necessitats i la realitat del sector, com una manera de fer-la més efectiva en el compliment dels objectius que es plantegen. – Continuar amb el diagnòstic del sector per tal d’ajudar prioritàriament aquelles empreses agràries i agroalimentàries que hagin resultat més afectades pel tancament del sector horeca fruit de la Covid. – Donar un impuls a la Comissió Interdepartamental de Despoblament Rural (passant-la a anomenar Comissió Interdepartamental de Governança Rural) com a unitat institucional transversal que avaluï i identifiqui les necessitats del món rural, i que, a través de l’agenda rural, en un marc de concertació i participació ciutadana, proposi accions de govern orientades a l’equilibri territorial del país de manera que, aprofitant l’efecte sinèrgic amb les àrees urbanes, en faciliti el desenvolupament econòmic i social; alhora que vetlli perquè cap acció de govern no tingui efectes contraris envers aquests objectius.

Treball:

– Enfortir el Marc Català de Relacions Laborals que atengui les necessitats de les persones treballadores. – Consolidar el Consell Català de Treball Autònom com a espai de consens i de polítiques de defensa del treballador autònom de Catalunya. I impulsar l’Estatut del Treballador Autònom. – Transformar el sistema d’ocupació i el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya perquè pugui tenir un caire integral i pugui gestionar tant les polítiques actives com les polítiques passives d’ocupació. Això requerirà la inversió necessària i la seva adaptació per tal de poder abordar les necessitats individuals de cada persona per tal de poder obtenir un treball digne i de qualitat mitjançant, entre altres, les eines que permet la digitalització. També caldrà enfortir el paper del territori i la concertació amb els sectors productius així com el vincle amb el teixit empresarial. – Desenvolupar polítiques actives d’ocupació específiques per als col·lectius amb menor ocupabilitat per qüestió d’edat, gènere o origen i, en especial, a les persones en situació d’atur de llarga durada. Impulsarem pla de xoc per l’ocupació juvenil de qualitat. – Pacte Social per al teletreball: Normativitzar acuradament el teletreball com a mètode de treball, amb visió de futur i tenint en compte criteris mediambientals i de conciliació de la vida personal i laboral – Garantir salaris i prestacions dignes, avançant cap a un salari mínim català de 1,239.5 euros i ordenar i compactar les múltiples prestacions. – Desplegar programes de formació al llarg de la vida i de formació professional integra-

da a l’abast de totes les persones treballadores i al servei del teixit productiu amb les següents mesures:

· Avançar cap a un sistema de Formació Professional integrada que potenciï la formació dual amb contractació laboral amb un contacte estret amb el teixit productiu. · Desplegar de la Llei 10/2015 de formació i qualificació professionals i posar en funcionament l’Agència de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. · Desplegar el projecte: la meva formació que permeti bastir un sistema d’informació integral de la formació professional · Fixació dels projectes curriculars de la FP amb diàleg amb els sectors empresarials interessats · Fixar com objectiu de la legislatura, assolir el 40% d’alumnes de FP en la modalitat dual,

Fiscalitat:

– Intensificar la lluita contra el frau fiscal i aplicar plans anuals de prevenció del frau fiscal.

– Treballar per assolir un sistema impositiu just i aprofundir en la fiscalitat ambiental en la línia de les recomanacions de la Unió Europea. – Potenciar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i avançar cap a l’Administració Tributària única mitjançant els projectes següents: – Tributs de Catalunya per aprofundir en la col·laboració amb l’Administració Tributària Local – Política fiscal corporativa per tal d’incrementar les capacitats de gestió de l’ATC – Augmentar el grau de sobirania econòmica de la Generalitat iniciant les emissions de bons en el mercat, preferentment iniciant l’emissió de bons verds i mecanismes de finançament alternatiu als mecanismes de liquiditat de l’Estat que compatibilitzin una major disponibilitat de recursos i un major grau de sobirania financera. – Elaborar comptes nacionals d’una Catalunya estat per tal de visualitzar el potencial econòmic respecte la situació actual.

7. Reequilibrem, cohesionem i reconnectem el territori

– Garantir un model d’utilització del sòl sostenible, eficient i competitiu que tingui en compte la diversitat territorial. – Aprovació llei de territori que adapti la normativa administrativa a la realitat de cada territori per poder abordar els reptes del despoblament i actualitzar el planejament. – Dibuixar un model de viles i ciutats compactes, impulsar la rehabilitació i la regeneració urbana, protecció i gestió del sòl no urbanitzable. Impulsar el desenvolupament de l’Agenda urbana de Catalunya. – Desplegar els instruments de la nova llei de protecció i ordenació del litoral i creació del Conservatori del Litoral. – Impulsar estratègies territorials com a instrument d’ordenació estructural de la Generalitat per a projectar, dirigir o coordinar les grans accions i les grans mesures que

modelen l’ocupació del sòl i que alhora aborden temes sectorials en la seva derivada territorial. – Elaborar un programa de dinamització local de les zones de Catalunya afectades pel despoblament, mitjançant una comissió Interdepartamental que abordi les necessitats, reptes i oportunitats de l’espai rural i la seva gent i garantir l’equitat territorial. Atendre les reivindicacions dels micropobles així com habilitar un espai d’assessorament transversal. – Promoure noves estratègies que abordin amb èxit una planificació coordinada entre les diferents administracions a escala supramunicipal de les principals àrees urbanes del nostre país, prioritzant entre aquestes l’aprovació del Pla Director Urbanístic Metropolità de Barcelona. – Adequar les estructures administratives adaptant-les a les diverses realitats territorials, amb l’objectiu de millorar la seva eficàcia i amb major pro activitat en l’acompanyament al territori. – Millorar totes les comunicacions del món rural, tant en la vialitat física de les infraestructures de mobilitat, com la vialitat tecnològica en connectivitat, fent arribar la xarxa de fibra òptica a tot el territori, completada per solucions inalàmbriques en determinades zones aïllades.

Habitatge

– Incrementar el pressupost d’habitatge fins a 1.000 milions amb l’objectiu d’assolir la despesa pública en política d’habitatge fins a la mitjana europea.

ACCÉS A L’HABITATGE

– Establir i gestionar els programes socials d’habitatge de la Generalitat per a les persones que necessiten ajut per al pagament de l’habitatge o en situació de risc d’exclusió residencial: ajusts al pagament del lloguer (ordinaris, urgents, i a residents del parc públic), el reforç de l’atenció social dels casos gestionats per les meses d’emergències, l’acció de les eines de mediació com Ofideute en el cas del deute hipotecari o com la Xarxa de mediació per al lloguer social, o la col·laboració i el suport a les entitats del tercer sector (a través de la Xarxa d’habitatges d’inserció social). – Defensa de la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, aprovada pel Parlament de Catalunya, així com del seu seguiment i millora dels mecanismes existents. – Evitar per llei els desnonaments de les famílies vulnerables, treballar per alternatives habitacionals amb diverses mesures com recuperar urgentment el decret 17/2019 com a llei, que obligava a oferir un lloguer social davant qualsevol intent de desnonament als grans tenidors. – Modificar el protocol de llançaments judicials a través de la coordinació dels Departaments de la Generalitat, els Serveis Socials Bàsics de les administracions locals i el TSJC. – Desplegar l’Estratègia Catalana del Sensellarisme per millorar l’atenció a les persones sense llar i aportar solucions residencials.

PARC D’HABITATGE

– Aprovar el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge eina indispensable per donar compliment al mandat de solidaritat urbana, consistent en tenir el 15% del parc destinat a polítiques socials en 20 anys. – Incrementar el parc públic d’habitatge de lloguer social cada any d’especial atenció a la vulnerabilitat, amb un objectiu mínim de 5000 habitatges, amb diferents mesures com: – Exigir el traspàs a la Generalitat del patrimoni que la SAREB té a Catalunya, xifrat en prop de 3.000 habitatges. – Reforçar el tanteig i retracte amb un objectiu mínim de 500 habitatges/any amb una dotació de 25M d’Euros. – Estimular les entitats financeres i els grans tenidors a ampliar els programes de cessió d’habitatges destinats a lloguer social tot ampliant el parc públic amb més compres d’habitatges en mans d’aquestes entitats financeres. – Dotar línies de finançament i ajuts avalats per l’ICF i l’AHC per a la promoció de lloguer social i assequible des de la iniciativa pública, municipis, Incasol, promotors, entitats i cooperatives amb programes com FemLLoguer.cat. – Donar suport a la rehabilitació a Catalunya de 25.000 habitatges a l’any, amb una inversió de 810M€ provinents de fons Next Generation UE, la Generalitat, el Govern central i privats entre 2021-2026, fent atenció als projectes que comportin una millora en l’eficiència energètica, la implantació d’energies renovables i la qualitat de vida. – Impuls de mesures de lluita contra el despoblament rural a través de l’habitatge mitjançant el foment de la promoció d’habitatge de lloguer assequible i social, el suport a la rehabilitació d’habitatges buits per recuperar.

Mobilitat i Infraestructures:

– Un Pla Nacional d’Inversió en Infraestructures al servei de l’economia productiva i de la mobilitat sostenible que fomenti l’ús del transport públic col·lectiu, la intermodalitat i la connectivitat dels territoris. – Potenciar els serveis de rodalies de les àrees de Lleida, Girona i el Camp de Tarragona. Continuar exigint el Corredor Mediterrani ferroviari. Demanar el traspàs de totes les infraestructures (viaries, ferroviàries, port i aeroports) de l’estat a Catalunya i el compliment del traspàs de rodalies amb tots els recursos materials i econòmics – Desplegar la T-Mobilitat i millorar les xarxes de transport públic per connectar territori. Dotar al sistema de transport públic d’un model de finançament estable, suficient i sostenible (d’acord amb la llei 21/2015 de finançament del sistema de transport públic). Ampliació de la T-Jove fins als 30 anys i adaptació dels actuals titols a la situació de pandèmia. – La vinyeta com alternativa als peatges per les vies alta capacitat, com a eina fiscal essencial per a un nou model de gestió de la mobilitat que integri: el manteniment de la xarxa viària, la potenciació del transport públic, la implantació d’eines intel·ligents i la correcció de les externalitats ambientals negatives. Aquesta eina ha de permetre que no continuïn els peatges de les autopistes quan finalitzin les actuals concessions.

8. Impulsem l’acció contra l’emergència climàtica i la protecció de la biodiversitat

Patrimoni Natural i Biodiversitat:

– Impulsar el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre per tal de garantir la protecció del litoral, l’espai protegit i les activitats econòmiques, exigint a l’estat el compliment de les seves competències, garantint els cabals ecològics a tota la conca de l’Ebre, desplegant mesures estructurals i augmentant l’arribada de sediments. – Impulsar el pla de conservació i recuperació del Delta del Llobregat i i donar així compliment a la carta d’emplaçament europea, augmentant la seva protecció. – Desplegar l’Estratègia del Patrimoni Natural i Biodiversitat, aprovada pel Govern, i el seu pla d’acció quadriennal, en coherència amb l’Estratègia Europea de Biodiversitat – Desplegar l’Agència de la Natura de Catalunya (ANAcat), garantint la participació dels ens locals i dels diferents actors del territori en el seu desenvolupament i activitat. – Aprovació de la Llei de Biodiversitat i el Patrimoni Natural en el marc de la legislatura.

Energia i Acció Climàtica:

– Continuar el desplegament de la Llei del Canvi Climàtic, l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 i els pressupostos de carboni. – Pacte Nacional per la Transició Energètica entre organitzacions polítiques, societat civil, empreses, ciutadania i sindicats, per tal d’arribar al 100% de renovables el 2050. – Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER) a Catalunya, basat en un gran acord nacional que dibuixi el mapa d ’espais adients per a la implantació dels projectes d ’energia eòlica i fotovoltaica del país, tot vetllant per la protecció ambiental, paisatgística, patrimonial, agronòmica i urbanística i amb la participació dels municipis i les comarques. – Modificar el DECRET LLEI 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. – Mentrestant, la Ponència d’Energies Renovables no donarà viabilitat a cap projecte d’alt impacte territorial, que se situï en sòls d’alt valor agrícola o de regadiu, en sòls de protecció especial o que puguin afectar hàbitats i espècies amenaçats o que plantegin serioses objeccions des del punt de vista paisatgístic, ambiental, agrícola, urbanístic i de patrimoni cultural. Respecte aquells projectes de grans dimensions pel que fa a les hectàrees o al nombre d’aerogeneradors que es troben en fase de tramitació i que suposen una gran acumulació de projectes en un mateix territori, aquest fet es considerarà un element rellevant per a la denegació de l’autorització. – El Govern reforçarà la comunicació i informació a la ciutadania i al territori; incorporarà de manera immediata representants municipals a la ponència d’energies renovables i impulsarà el suport tècnic i jurídic als municipis i comarques per a que el puguin avaluar jurídicament i tècnicament les propostes que es presentin i posicionar-se en temps i forma amb el màxim nivell de coneixement i recursos. – S’incentivarà la implantació d’energies renovables en sòls urbans, periurbans i industrials, les comunitats energètiques locals i s’estudiaran mecanismes de compensació per aquells territoris amb major càrrega de producció en relació al seu consum d’energia. – Aprovació de la Llei de Transició Energètica per a una energia neta, democràtica i de km 0, en coherència amb els objectius establerts a la llei del canvi climàtic.