CONEIXEM ESPANYA
CLASSE 5é B QUES
COL.LEGI PLA DE BARRA-
Estimats lectors i lectores:
Després d’ estudiar durant un trimestre la geografía d’ Espanya ens hem aventurat a fer una GUÍA TURÍSTICA de algunes de les Comunitat d’ Espanya.
Esperem que vos agrade i vos sirva de profit si voleu viatjar per Espanya.
ELS ALUMNES DE 5é B
ANDALUSIA Andalusia està al sud-occidental d'Europa,constituïda com a comunitat autònoma d'Espanya. Limita amb Extremadura, Castella-La Manxa i la Regió de Múrcia, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb Portugal. Andalusia té 87.268 km² de superfície total. És formada per les províncies d'Almeria, Cadis, Còrdova, Jaén, Granada, Huelva, Màlaga i Sevilla. Amb una població de 7.975.672 andalusos al 2006, Andalusia és la comunitat autònoma més poblada d'Espanya i la segona més extensa, limitant al sud amb l'estret de Gibraltar.
PAISATGES El relleu d'Andalusia és format per tres unitats fonamentals:
-Sierra Morena, amb una altitud màxima de poc més de 1.300 m.
-Les serralades Bètiques (Penibètica i Subbètica) paral·leles a la mar Mediterrània. , on es troba la cota més alta de la península Ibèrica: el pic Mulhacén (3.478 m).
-La vall de Guadalquivir: s'obre al Golf de Cadis al sud-oest. Els seus rius drenen tant cap a l'Atlàntic com al Mediterrani. De la vessant atlàntica són les conques de Guadiana, Odiel-Tinto, Guadalquivir, Guadalete-Barbate, i de la vessant mediterrània les del Guadiaro, Guadalhorce, Guadalmedina, Guadalfeo, Andarax i Almanzora.
EL CLIMA Andalusia té un clima mediterrani, amb hiverns plujosos i estius secs i càlids. El relleu accidentat hi produeix fortes variacions. Les precipitacions disminueixen,el lloc menys plujós és al Cap de Gata, que alhora és el punt més sec d'Europa (amb 117 mm anuals). La temperatura mitjana és superior als 16 °.
LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC A les seues costes ( Costa del Sol, Costa de la luz,Costa de Almería) hi ha llocs amb paisatges molts diferents destaquen: El Cap de Gata, Punta de Tarifa i el Golf de Càdis.
També les seues serralades amb pobles blancs oferixen paisatges molt singulars . La Sierra Nevada és la més visitada a l’ época d´esquí
En cuanto al turismo cultural, la comunidad cuenta con una gran riqueza patrimonial e histórica. Andalucía cuenta con monumentos tan reconocidos como la Alhambra en Granada o la Mezquita de Córdoba. También son destacables las catedrales, alcazabas, castillos o fortalezas, monasterios y cascos históricos de ciudades monumentales, como las declaradas Patrimonio Mundial de Úbeda y Baeza (Jaén).
SAMUEL E IVÁN
ARAGÓ És situat al nord de la peninsula. Limita amb les comunitats autònomes de Castelle la Manxa, Castella i Lleó, C atalunya, La Rioja,Navarra i la comunitat valenciana , i amb Occitània, de l'estat fracès. Està format per les províncies d'Osca, Terol i Saragossa. La capital és Saragossa.
PAISATGES
Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals.Es troben les màximes altures: , mont Perdut (3 355 m), Posets o Llardana (3 369 m) i Aneto (3404 m). La Depressió Ibèrica, entre els Pirineus, i el sistema Ibèric,on està el riu l'Ebre.
El Sistema Ibèric, a la part més meridional de l'Aragó. Alguns pics superen els 2 000 m, com el Moncayo (2 313 m) i el Peñarroya (2 019 m).
ELS RIUS Els rius pirinencs, els més cabalosos i amb crescudes a l'època de fusió de les neus, contrasten amb els menys importants i de règim torrencial de les muntanyes prepirinenques i de la Serralada Ibèrica. L'Ebre és el gran col·lector de tot aquest sistema. El seu cabal mitjà a Saragossa ,9 m3/s, però presenta acusats estiatges i fortes crescudes d'octubre a març.
EL CLIMA El clima de l'Aragó pot considerar-se, en general Mediterrani interior. Diferents climes o en tot el territori. Des de l'alta muntanya, amb neus perpètues (glaceres), fins zones desèrtiques com els Monegros, Les temperatures mitjanes depenen molt de l'altitud. A la vall de l'Ebre, els hiverns són poc rigorosos (encara que la sensació tèrmica disminuïsca molt amb el fort vent) i les temperatures a l'estiu poden arribar als 40 °C. A les zones de muntanya els hiverns són més llargs i les temperatures mitjanes poden ser fins a 10 °C menors que a la vall. Dos són els vents més importants d'Aragó: el cerç o nord i el de llevant o xafogor. El primer és un vent que recorre la vall de l'Ebre de nord-oest a sud-est, i que pot presentar gran força i velocitat. El segon és un vent càlid, més irregular i suau procedent del sud-est. La vegetació segueix les oscil·lacions del relleu i del clima. Hi ha una gran varietat, ja siga vegetació silvestre o cultius humans. A les zones altes es poden trobar boscos, matoll i prats, mentre que a les zones de la vall de l'Ebre continuen sent explotades per a ús agrícola
LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC Saragosa posseix llocs de bellessa increíble com: Els Monegres i el Monestir de Pedra.
En Osca és una visita obligad el Parc d’ Ordesa, Mont Perdut i la Vall
d’Añisco. A Terol no és pot deixar alguns poblets com Albarracini Alcanys entre altres.
.
CANTABRIA
Toponomia: El nom significa ``poble que habita les muntanyes o penyes``. Cantabria: És una comunitat autònoma situada al nord d’Espanya ,és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d’Autonomia. Limita a l'est amb el País Basc(província de Biscaia), al sud amb Castella i Lleó (províncies de Lleó, Palència i Burgos), a l'oest amb el Principat d'Astúries i al nord amb el mar Cantàbric. La Capital és Santander.
PAISATGES Cantàbria és una regió muntanyesa i costanera. S'hi distingeixen dues àrees geogràfiques: La Marina: Franja costanera de valls baixos i de formes suaus; d'una amplària de 10 km i amb una altitud menor als 500m; l'imita amb el mar per mitjà d'una línia de rases litorals formant penya-segats creuats perdesembocadures de rius.
La Muntanya : llarga barrera de muntanyes abruptes paral·lela al mar forma part de la Serralada Cantàbrica .Els cims mes alts es troben als Pics d'Europa superiors als 2.500 m.
S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós , en el qual predominen les inversions del relleu. La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals , on es concentra majoritàriament la població .
EL CLIMA El clima és de tipus marítim humit (precipitacions superiors a 1.000 mm anuals) i suau (mitjanes anuals de 13 ºc a la costa i inferiors a l'interior ).Els principals rius són el Deva, Pas, Nansa, Saja i Besaya .
LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC Cantàbria és la regió més rica del món en jaciments arqueològics, cosa que el converteix en una alternativa per a conèixer millor l’historia per
medi de les seues coves .
Conta amb una gran oferta gastronòmica amb productes de la terra i del mar : anxoves formatge i creïlles són els productes més típics.
1.Coneix
el
passat
de
Cantàbria
en
la
Cova
del
Castillo:
Visitar la Cova del Castillo ens transporta a les primeres manifestacions de la intel·ligència humana. Més de 275 figures rupestres decoren les sales.
(Pintura rupestre) 2.Una altra manera de conèixer Cantàbria és viatjar al centre de la terra: Cantàbria compta amb prop de 9.000 coves naturals que contenen un patrimoni subterrani i arqueològic sense igual. La majoria d'aquestes cavitats es troba en l'Alt Asón.
3.Per descobrir Cantàbria el millor és combinar el mar i la muntanya: Terra de pescadors i ramaders, el litoral del nord d'Espanya es combina amb el terreny muntanyós donant lloc a paratges increïbles que no es poden obviar. Si vols conèixer la zona no pots deixar de visitar Sant Vicent de la Barquera, Laredo, Santoña i Castro Urdiales, quatre punts que són un referent del turisme nacional i internacional.
(San Vicente de la Barquera)
CASTELLA I LLEÓ SITUACIÓ GEOGRÁFICA
Castella i Lleó és una comunitat autònoma d’Espanya. Situada al nord de la península Ibérica. Té 9 províncies: Valladolid, Palència, Lleó , Burgos, Sòria, Segovia, Àvila, Salamanca i Zamora.
Els seus límits són les comunitats de Madrid, La Rioja, Cantabria, Aragó, Extremadura, Astúries i Castella la Manxa.
Castella i Lleó té 2,546 milions d’habitants.
PAISATGES EL RELLEU I LA NATURA
1 . Espais naturals Castella i Lleó té molts espais naturals protegits . Els últims boscos castellans i lleonesos de Savina i Alzines
es
troben
a
les
províncies
de
Lleó,
Soria
i
Burgos.
Parc natural de Sòria Bona part de la província de Salamanca , hi ha un tipus de bosc semblant al de les sabanes africanes , amb alzines , sureres , roures i rebolls . La província de Salamanca i la de Valladolid , compta també amb els únics oliveres castellans i lleonesos , ja que aquests arbres no creixen en cap de les altres regions . 2 . La fauna Castella i Lleó presenta una gran diversitat de fauna . Existeixen nombroses espècies com ara l'ós bru , la cabra salvatge , el talp nival , senglar , cérvol , llop ibèric . , àguila imperial ibèrica , el pioc salvatge
Llop ibèric ca
Àguila imperial ibèri-
Ós Bru
Cria de Linx ibè-
ric
LES AIGUES Els rius La principal xarxa hidrogràfica de Castella i Lleó està constituïda pel riu Duero i els seus afluents El Duero recorre 897 km . Del nord baixen el riu Pisuerga , el Valderaduey i el Esla , els seus afluents més cabalosos i per l'est , amb menor aigua en els seus cabals , destaquen el Adaja i el Duratón , el Tormes , el Huebra , el Águeda , el Coa i el Paiva , tots procedents del sistema Central 2. Els llacs i Llacunes A més dels rius , la conca del Duero també alberga gran quantitat de llacs i llacunes com la Llacuna Negra , en els Becs d' Urbión , la Llacuna Gran , a Gredos , el Llac de Sanabria , a Zamora o la Llacuna de la Nava a Palència . També destaquen una gran quantitat d'embassaments , alimentats per l'aigua provinent de les pluges i el desglaç dels cims nevats . Així doncs Castella i Lleó malgrat no tenir unes precipitacions plujoses abundants és una de les comunitats d'Espanya amb més nivell d'aigua embassada . Molts d'aquests llacs naturals estan sent utilitzats com a recurs econòmic , potenciant el turisme rural i ajudant a conservar els ecosistemes . El Llac de Sanabria va ser pioner en això
Informació extra
El llac de Sanabria
El llac està situat al parc natural del llac de Sanabria , i es emmarcat en una conca exorreica on el riu Tera Constitueix el principal sistema hídric d'entrada i sortida del sistema lacustre . Hi ha sis embassaments a la conca ha Hidrogràfica del llac , denominats : embassament de Pont , embassament de Platja , embassament de Moradenca , embassament de Garandones , embassament de Vega de Tera i embassament de Vega de Comte . A més , a la conca hidrogràfica del llac de Sanabria hi ha una gran quantitat d'aiguamolls de petita extensió .
EL CLIMA Castella i Lleó té un clima mediterrani d’interior , amb hiverns llargs i freds , amb temperatures mitjanes d'entre 4 i 7 ° C al gener i estius curts i calorosos (mitjanes de 19 a 22 º ) , però amb els tres o quatre mesos d'aridesa estival característics del clima mediterrani . La pluviositat , amb una mitjana de 450-500 mm anuals , és escassa , accentuant-se en les terres més baixes .
Encara Castella i Lleó està enquadrada dins del clima continental , a les seves terres es distingeixen diferents dominis climàtics : • Al nord , a la part més elevada de la serralada Cantàbrica , s'aprecia un clima atlàntic , de suaus hiverns i estius temperats , mentre que a les zones menys elevades de la mateixa serra , el terreny mostra les característiques típiques de les regions atlàntiques d' muntanya , amb hiverns molt freds . • La part central de la Meseta està dominada pel clima mediterrani continental, amb estius calorosos i hiverns especialment severs , menys la part est de Zamora , dominada per un clima encara molt més sec . • A les zones muntanyoses del nord-est , l'est i el sud , el clima és típicament mediterrani de muntanya , amb pluges poc abundants , estius calorosos i hiverns freds .
Estius
Hiverns
Serra de Gredos Aqüeducte roman en Segovia
LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC Els monuments més importants són: 1 Castillo de Coca 2 Catedral de Burgos 3 Avila 4 Acueducto de Segovia 6 Musac de León 7 Ciudad Rodrigo 8 Iglesia de San Martín de Tours Fromista 9 Catedral de San Antolin Palencia. 10 Castillo del Buen Amor
Catedral de Burgos Els artistes van trobar en l'art local, impregnat d'arabescs mudèjars, una font de renovació del gòtic flamejant que es dessaboria llavors en la resta d'Europa. Felipe Bigarny, el flamenc Gil de Siloé i el renà Jean de Cologne en són distingits molt particularment. Assimilant ràpidament, crearan verdaderes descendències d'escultors burgalesos : Gil amb el seu fill Diego i Jean amb el seu fill Simon i el seu nét François. El claustre havia estat construït entretant al segle XIV. La magnífica torre llanterna de la cruïlla s'esfondrà després dels treballs audaços de Simon de Cologne, va haver de ser reedificada per Juan de Vallejo a mitjans del segle XVI. MARINA, BLANCA I SONIA
CASTELLA LA MANXA Castella - la Manxa és una Comunitat Autònoma d'Espanya. Castella - la Manxa és situada al centre de la Península Ibèrica, al sud de la serralada central. Ocupa gairebé tota la Meseta Sud peninsular, sent la tercera comunitat més extensa d'Espanya.
EL CLIMA Les temperatures en Castilla La Manxa són molt extremes degut al efecte de la continentalitat . És molt elevada, normalment entre 18º y 20º. En juliol la temperatura mitjana mensual se sitúa per damunt dels 22º en la major part de la regió, e inclus se pot distinguir una gran franja calurosa, de més de 26º, que atravesa tota la regió per el centre.Els estius més suaus, per sota dels 22º de
mitjana mensual, és donen al nord i nord-est de Guadalajara i en les zones muntanyoses de Conca on les mitjanes no pugen dels 18º
PAISATGES RIUS Vesant atlàntic: Afluents del Guadalquivir: Montoro, Jàndula, Guadalén, Fresnedas. Afluents del Guadiana: Jabalón, Monreal, Ciguelo, Bullaque. Afluents del Tajo: Tiétar, Escabas, Sorbe, Gallo. Vesant Mediterrànea: Cabriol, Huécar, Albadalejo, Valdemenbra VEGETACIÓ El paisatje està format per extenses praderes amb rics pastos estacionals que ofereixen aliment a mots animals. Les serres i muntanyes coberts de bosc i matoll mediterrani donen hogar a gran varietat d´aus i mamífers. En ell habiten més de 200 espècies d´aus diferents entre les que destaquen les grans rapaus com àguiles.
LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC
El Parc Natural de Les Llacunes de Ruidera està considerat un del espais naturals humits més interesants y bonics de la Península. Es caracteritza pel les caigudes d´aigua que unixen unes llacunes amb les altres. EL Parc de “Cabañeros” està situat al nordest de la província de Ciudad Real i suroest de la de Toledo. Té la millor i més representativa mostra del mont mediterrani del nostre país.
LAGUNAS DE RUIDERA PARC NACIONAL DE ''CABEÑEROS''
MAR GARCÍA Y ELENA SALA
COMUNITAT VALENCIANA La
Comunitat
Valenciana
està
formada
per
tres
provin-
cies:Alacant,Valéncia i Castelló. S'estén des del riu Sénia fins a Pilar de la Foradada, més enllà de la desembocadura del riu Segura, amb una delimitació terrestre de 834 km de longitud, i 644 km de longitud de costa. A més a més, les illes mediterrànies de Nova Tabarca, dels Columbrets, així com altres illes menors adjacents. Una vegada finalitzada aquesta conquesta, el rei Jaume I promulga els Furs de València el 1261 creant el Regne de València, amb dret territorial propi durant més de quatre segles. Administrativament limita a l'oest amb Castella - la Manxa i l'Aragó, al sud amb Múrcia, i al nord amb Catalunya. Les ciutats amb més de 100.000 hab. són València (797.654 hab.), Alacant(333.408 hab.), Elx (222.422 hab.), i Castelló de la Plana(172.624 hab.).
PAISATGES Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen al Sistema Ibèric, les serres meridionals del Sistema Bètic i les serres, altiplans i planures centrals. Al Maestrat s'hi troba la muntanya més emblemàtica de la Comunitat, la Penyagolosa, de 1.813 m d'altura, considerada popularment com la més elevada, però aquest honor en realitat li correspon al Calderón, al Racó d'Ademús, que s'enlaira fins als 1.839 m, també al Racó hi ha el Gavilán (1.747 m), la Creu dels Tres Regnes (1.555 m) i el Tortajada (1.541 m). Per no fer exhaustiva la relació i anomenar només els pics amb més de 1.500 m, en terres de La Marina, l'Aitana (1558 m). El litoral alterna penya-segats com la Serra d'Irta, els de la Vila Joiosa o la Serra Gelada amb aiguamolls i maresmes, com ara la Ribera de Cabanes, l'Albufereta d'Orpes , les Albuferes de València i Elx, les llacunes de Torrevella i la Mata, esdevingudes salines, o la marjal de Pego; grans cordons de platges de sorra, des de Benicàssim fins a Almenara, des de Puçol fins a la Marina i importants formacions de dunes com el Saler de València o les de Guardamar.
MARC I ÁLVARO
GALÍCIA Galícia situat al nord-oest de la península ibèrica, limita al nord amb el mar Cantàbric, al sud amb Portugal, a l'oest amb l'oceà Atlàntic, a l'est amb Astúries i Castella i Lleó. Les seues províncies La Corunya, Lugo, Orense, Pontevedra.
EL CLIMA En general , Galícia té un clima suau d'influència oceànic. Durant l'hivern la temperatura mitjana arriba als 8,5 °, a la primavera arriba als 15°,a l'estiu als 19 ° i durant la tardor als 11°
PAISATGES Un dels seus rius sóm el Miño te de afluent el Sil. A Galicia com a muntanyes destaca el Massis Galaic La vegetació de Galicia és:Atlàntic, amb boscos de roures, bedolls, verns comuns. Continental, bastant suavitzat, amb elements puntuals com teixos, grèvols,
alguns
avets,
pins
vermells.
Mediterrani, principalment a les valls interiors dels grans rius, amb elements significatius com estepes, sureres.
LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC ns llocs molt bonics per visitar en Galicia son, Santiago de Compostela una catedral preciosa.
LES ILLES BALEARS Les illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots. Són reconegudes com a nacionalitat històrica i constituïdes actualment com a comunitat autònoma d'Espanya. Amb 1.094.972 d'habitants distribuïts entre, mallorquins, menorquins, i, eivissencs i formenterencs.
PAISATGES L'arxipèlag està format per dos grans grups: Les Gimnèsies: Menorca, Mallorca, Cabrera i els illots menors que les envolten (les Balears pròpiament dites en l'antigor). Les Pitiüses: Eivissa, Formentera i els illots menors que les envolten.
LLOCS D’ INTERÉS TURÍSTITIC
ILLES CANÀRIES Les illes Canàries són un arxipèlag situat a l'oceà Atlàntic. L'arxipèlag forma l'ecoregiómacaronèsica . L'illa canària més propera al continent es troba a 108 km del nord-oest de la costa africana. L'arxipèlag de les canàries està format per les següents illes :Tenerife, Santa Cruz de Tenerife ,Gran Canària
EL CLIMA
Segons la situació de les illes respecte als vents alisis, el clima hi pot ser temperat i humit o bé molt sec. En general, el clima és ocèanic i tropical, amb temperatures suaus. Les precipitacions varien depenent de l'illa. A La Palma, les precipitacions anuals són majors que no pas a les illes occidentals. Així doncs, a les illes de Fuerteventura i Lanzarote el clima és més àrid o semidesèrtic. L'escassesa d'aigua ha dut a la instal·lació d'estacions de dessalinització per a abastir les àrees urbanes. La porositat del terreny atesa la naturalesa volcànica, dificulta l'aprofitament de l'aigua de la pluja en preses i embassaments, encara que se'n fa ús a la Gran Canària i La Gomera. A les illes occidentals s'aprofita l'aigua dels aqüífers subterranis. Atesa la presència de muntanyes a prop de les costes, les masses d'aire es condensen i formen un fenomen conegut com les masses de núvols, la qual cosa proveeix d'humitat per a la vegetació d'algunes zones. Els vents bufen amb major freqüència del nord-est, vents que encara que no produeixen precipitacions, si porten humitat. Els vents del llevant sovint són acompanyats de xaloc o calitja; és a dir, pols en suspensió procedent del desert del Sàhara, de vegades amb una alta densitat.
ISAAC I PABLO
EL CLIMA La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat: [] o [ és una autonomia uniprovincial
d'Espanya.
Limita
amb
elPaís
Basc i Navarra al nord, amb Aragó a l'est, Castella i Lleó al sud. La capital de la comunitat és Logronyo, ciutat d'uns 150.000 habitants amb fesomia de
capital
del
nord
d'Espanya.
Altres
són: Calahorra, Haro, Alfaro, Nájera, Santo
poblacions
Domingo
de
importants la
Calza-
dai Arnedo. És coneguda internacionalment per la fama dels seus vins, amb una denominació d'origen que s'estén també pel sud d'Àlaba i el sudoest de Navarra. La patrona de La Rioja és la Mare de Déu de Valvanera, santuari ubicat a la serralada del Sistema Ibèric. Així mateix és important el monestir de San Millán de la Cogolla, on es troben els escrits més antics que es conserven tant en llengua romanç com en llengua basca. En temps romans, el territori de La Rioja era habitat per les tribus dels berons, autrígons i vascons. Era part de la província romana de laTarraconense. Durant l'edat mitjana va ser un territori disputat. Els visigots van crear el ducat de Cantàbria que probablement incloïa tot el territori de la Rioja, com a frontera amb els vascons. Després de la invasió musulmana del 711, La Rioja va annexionar-se als territoris d'Alàndalus. A principis del segle X, Sanç I de Navarra va conquerir la major part d'aquest territori, i el territori baix a prop d'Arnedo va quedar sota control dels seus aliats el Banu Qasi de Tudela. La Rioja va formar el regne independent de Viguera del 970 al 1005, data en què va passar a formar part del Regne de Navarra. Nájera, va ser, per un temps, la capital del regne.
Després de la independència de Castella el 1035, el nou regne va lluitar feroçment contra Navarra per aconseguir els territoris de Bureba i La Rioja, entre altres. El 1076, després de la mort de Sanç IV, Navarra es va dividir i Castella va annexionar-se la Rioja a més d'altres terres navarreses. Garcia V el Restaurador va lluitar contra Castella per recuperar els territoris perduts. El 1179, van signar un acord de pau per mitjà del qual van cedir La Rioja definitivament a Castella. El 30 de novembre de 1833 es formava la Província de Logronyo, els territoris de la qual pertanyien fins avui, des del segle XVIII, a les províncies de Sòria i Burgos, formant-se 9 partits judicials: Alfaro, Arnedo, Calahorra, Cervera de Río Alhama, Haro, Logronyo, Nájera, Santo Domingo de la Calzada i Torrecilla en Cameros, encara que anteriorment ja s'havia conformat com a província de La Rioja i després separat entre Burgos i Sòria. Es va conformar en comunitat autònoma uniprovincial després de la transició a la democràcia per un rebuig popular a ser finalment integrada a una altra regió, ja fos Castella i Lleó o el País Basco Basc-navarrès, com alguns polítics defensaven. L'Estatut d'Autonomia de La Rioja es va signar el 9 de juny de 1982,[1] passant a celebrar-se a partir d'aquest any en aquesta data el Dia de La Rioja. la depressió de l'Ebre: sobre aquesta depressió es troba la comarca natural de la Rioja (que s'estén fora dels límits de la mateixa comunitat), i que es divideix en l'Alta Rioja i la Baixa Rioja. les muntanyes ibèriques, que i es poden dividir en diverses àrees: La Demanda y Urbión, Cameros y Cebollera, i les serres orientals de les conques dels rius Cidacos, Alhama i Linares. A
les
terres
altes
creixen roures, fajos i pins.
També
hi
ha boix, aranyons, grèvols. Hi ha grans vessants amb fines pastures per a bestiars de cavalls i de bestiar boví. A les terres més baixes s'hi troben alzines, oliveres i ametllers. I a prop de l'Ebre, a les planes, les terres es destinen per als conreus de cereal, remolatxa i patata, mentre que els pujols estan cobertes d'immenses vinyes de les quals ragen literalment els vins que donen fama mundial a aquesta regió.[3]
El novembre de 1977 es va celebrar una gran festa en el monestir de San Millán de la Cogolla per celebrar el mil·lenari del naixement de la llengua castellana. Autoritats, lingüistes, acadèmics, tots es van donar cita en aquell lloc on va sorgir el primer balboteig escrit d'aquesta llengua. A labiblioteca, hereva de l'Escriptori de San Millán, dormia durant segles un còdex llatí, Aemilianensis 60, en els marges del qual un amanuenc havia escrit unes anotacions (glosses) en llengua romanç, en basc i en un llatí que avui podríem anomenar “macarrònic”. Existeixen estudis actuals que afirmen, que les glosses emilianenques no estan escrites en castellà, com es creia el 1977, sinó en la varietat de La Rioja de l'idioma navarro-aragonès. Amb el detall de que quan es van escriure aquesta regió no pertanyia encara al Regne de Castella, sinó al de Navarra. Exemple d'unaglossa: « ...con o ajutorio de nuestro dueno Christo dueno Salbatore qual dueno yet ena honore e qual duenno tienet ela mantatjione con o Patre con o Spiritu Sancto en os sieculos de los sieculos
»
— Traducció de: adiubante Domino nostro Iesu Christo cui est.../... Aquests textos s'escrivien en el segle X, encara que recerques recents asseguren que tal vegada fos ja entrat el segle XI. Aquest còdex 60, que actualment es guarda a la Reial Acadèmia de la Història, és el que tradicionalment es coneix com Glosses Emilianenses. Atès que dues d'aquestesglosses estan escrites en basc, pot afirmar-se també que en el monestir de San Millán va tenir lloc el naixement de la llengua basca escrita. No obstant això, els investigadors de La Rioja Claudio i Javier García Turza han realitzat estudis sobre el còdex 46, també trobat a la biblioteca de Yuso, que apareix datat al 13 de juny del 964, amb el que fixen encara més els orígens d'aquesta llengua romanç escrita. El còdex 46 és un diccionari enciclopèdic amb més de 2000 anotacions al marge, sinó també de la part del text escrit en llatí molt contaminat per la parla popular. Aquest manuscrit recull