DE CEC
A CEC
la història de Marina Baarman
ceguera
DE CEC
A CEC
la història de Marina Baarman
ceguera Fotografies i text de Patrícia Gallego
2
MARINA
BAARMAN
és una dona finesa de mitjana edat nascuda a Tammisaari (Ekenäs en suec), una ciutat bilingüe de la província del sud de Finlàndia i la regió d’Uusima, situada a la costa sud-oest del país. Té pèrdua de visió perifèrica, pel que està perdent la seva visió amb el temps. La seva malaltia va començar a afectar la seva vida fa vint anys, però no l’ha aturada de viure una vida excitant i aventurera. Li agrada trobar nous reptes cada dia, i ensenyar altra gent cega ha estat un d’ells.
DE CEC A CEC A l’edat de tretze anys el doctor li va diagnosticar la malaltia que li faria perdre totalment la visió algún dia, però no va saber dir-li quan. L’únic que va saber explicar-li va ser que any rere any el seu camp de visió s’aniria tornant cada vegada més petit. Els últims anys abans de perdre-la, la seva visió seria la mateixa que quan es mira per un forat molt petit. Aquest fet mai la va espantar. En aquells moments es trobava vivint a Helsinki amb la seva mare i els seus dos germans petits. S’havien traslladat quan tenia sis anys i el seu pare va morir. Allà va conèixer el seu marit, i a l’edat de vint-i-un anys van tenir el seu primer fill, l’Antti. Mentre cuidava el seu fill treballava important diamants i viatjant arreu del món. És per això que té un bon nivell d’anglès i un esperit aventurer. No li agrada que la seva vida sigui fàcil i prefereix pensar que hi ha sempre alguna cosa nova per descobrir. Un dels seus hobbies era realitzar llargs viatges amb tota la seva família i el seu veler. Van passar estius sencers creuant la costa de diferents països com Dinamarca, Alemanya i Holanda. Investigant, va poder descobrir que els seus avantpassats eren
ceguera
mariners de Dinamarca. Van instal·lar-se a Finlàndia després d’arribar-hi navegant amb el seu veler. Als trenta anys, la Marina va tenir una filla, de nom Milla, que té actualment vint-i-tres anys. La Marina va començar a pedre la seva visió quan la Milla va néixer. Els doctors li van dir que el fet del naixement de la seva filla i les seves hormones femenines podien estar relacionats amb la seva ceguera. Va haver d’assistir a l’escola per a gent cega de Helsinki, on va aprendre com manegar-s’ho en la seva nova vida com a cega. Allà va descobrir el seu interès per la fisioteràpia. Va adquirir els coneixements necessaris com per a treballar de professora a l’Institut d’atletes professionals de Helsinki ensenyant esports i fisioteràpia. Aquesta va ser la seva carrera durant tretze anys. Ensenyava gent d’entre quinze i vint anys i trobava la seva feina molt gratificant, perquè podia anar seguint l’evolució dels seus alumnes. Tot i això, el seu somni sempre ha estat treballar amb altra gent cega. “Ensenyar-los com ser fisioterapeutes seria perfecte”, diu.
3
Patrícia Gallego
EL
1997
4
la Marina va competir al campionat mundial de veler per a gent cega. Aquesta competició es va realitzar a Porthmouth, Anglaterra. La ciutat se situa a la costa sud del país, on els esports nàutics són molt populars. Els participants practicaven veler en grups: dos cecs i dos guies. Als guies no se’ls permetia conduïr el veler, sino tan sols dirigir els participants. El grup de la Marina va guanyar la medalla de bronze, i ella va ser una de les tres úniques dones que participaven al campionat. Després de guanyar la medalla, va deixar de competir i va començar a navegar tan sols per diversió. “Guanyar el premi va ser molt gratificant. Va estar molt bé poder participar en aquesta activitat tot i la meva ceguera”.
La Marina viu sola actualment, en un pis molt comfortable a la ciutat de Lahti, a 100 quilòmetres de Helsinki. Els seus fills ja estan independitzats i viuen amb les seves respectives parelles a Helsinki. L’Antti està casat amb una dona búlgara i la Milla està compromesa amb un home finès. “He passat gairebé tota la meva vida cuidant dels meus germans, dels meus fills i de la meva mare”, assegura. “Ara que viuen pel seu compte tinc més temps per a dedicar-me a mi mateixa i fer tot allò que no he pogut fer abans”. Tot i això, la Marina gaudeix del seu temps en família. La Milla, per exemple, ha crescut alhora que la ceguera de la seva mare, per tant l’entèn molt millor que qualsevol altre. L’activitat principal de la Marina és la recerca de mètodes d’ajuda per a que la gent cega pugui manegar-s’ho bé pel seu compte. Prefereix treballar amb el seu ordinador portàtil a casa seva que anar a la seva oficina. Una de les raons són les
eines especials per a cecs que té al seu ordinador. Utilitzar veus que li llegeixin els tetos és molt útil. Hi ha més gent treballant amb la Marina. Fan trucades de vídeo per tal de compartir informació abans de publicar-la als seus llibres i articles. Els seus companys són d’arreu del país i de tant en tant també queden per trobarse cara a cara. Una vegada a l’any, per exemple, es troben a Iris, l’associació central de cecs a Finlàndia, situada a Helsinki, per a realitzar un curs de primers auxilis. Iris és un bon lloc per a quedar, ja que és una instal·lació que compta amb una àmplia ajuda per a la gent amb impediment visual. Sons a cada porta principal, sons a l’ascensor i mapes tàctils són algunes de les eines que fan més agradable la visita al centre.
DE CEC A CEC
ceguera
5
PatrĂcia Gallego
6
LA
RAÓ
per la qual la Marina va mudar-se a Lahti va ser el fet de trobar feina a un centre per a discapacitats. Va tenir l’oportunitat de treballar fent-los de professora a la piscina i va voler acceptar el repte. Saber que alguns dels alumnes eren cecs va ser una de les principals raons per a acceptar la feina. Hi treballa cada dimarts de cinc a vuit de la tarda desde fa tres anys i mig. El dimarts és un dels dies preferits de la Marina. Va sempre a la piscina molt motivada i entusiasmada. Li agrada anar-hi caminant perquè no està gaire lluny de casa seva i és saludable i agradable.
No li va costar sentir-se com a casa quan va venir a viure a Lahti. Ella se sent còmoda fàcilment arreu on va i dues setmanes van ser suficients per a sentir-s’hi Lahti. “La gent cega fa gran ús del sentit de l’oïda per a orientar-se”, explica. “Puc saber que estic creuant un túnel quan sento menys soroll que abans d’entrar-hi”. També explica que són molt matemàtics. Solen comptar el nombre de carrers que hi ha entre els diversos llocs on es volen dirigir. La Marina no fa ús de cap mena de bastó de moment, però de vegades el necessita en cas d’extrema foscor o de caminar per llocs desconeguts.
DE CEC A CEC
ceguera
7
PatrĂcia Gallego
8
DE CEC A CEC
ceguera
9
HI
HA
dos grups assistint a les seves classes cada dimarts. El primer grup comença la classe a les cinc, però es troben quinze minuts abans a l’entrada de l’edifici. Hi ha sofàs on seuen i es relaxen mentre comenten la setmana amb la Marina i la resta de companys. La Marina és xerraire i oberta, per tant l’ambient que tenen abans d’anar als vestidors és agradable.
De sis a set li està permès a tothom utilitzar la piscina per a nedar lliurement. Hi ha sempre algú nadant o xerrant amb la Marina sobre qualsevol cosa interessant. El segon grup arriba a les set i finalitza la classe a les vuit. Els grup són mixtes. Hi ha tant homes com dones i és possible trobar-hi diferents tipus de discapacitats. Alguns d’ells són cecs i també tenen diferents tipus de ceguera.
Patrícia Gallego
10
DE CEC A CEC
ceguera
11
PatrĂcia Gallego
12
DE CEC A CEC
ceguera
13
LA PRINCIPAL
DIFERÈNCIA
entre els cecs i les persones que hi veuen a la piscina és que els cecs se senten bastant perduts si no tenen cap tipus de referència. No els agrada trobar-se al mig de l’aigua sense saber on són i necessiten algún suport, per això se senten més a gust si la Marina està prop seu o se subjecten a la barana o la paret amb les mans.
Si es troben prop de la Marina també és perquè utilitzen el sentit de l’oïda per a sentir les seves explicacions. Ella ha de ser molt clara tan sols amb l’ús de les paraules, ja que els cecs no són capaços de veure com exemplifica els moviments que practicaran a continuació. Tenen diversos objectes que utilitzen per a realitzar els diferents moviments. La Marina els ajuda a agafar els objectes realitzant un so suau amb aquests a la paret. Aleshores poden sentir el so i saber on trobar-lo. Patrícia Gallego
14
DE CEC A CEC
ceguera
15
PatrĂcia Gallego
16
DE CEC A CEC
ceguera
17
PatrĂcia Gallego
18
COM LA
MARINA,
els seus alumnes estan plens d’energia i positivisme. Gaudeixen anant a la piscina perquè passen una estona agradable mentre cuiden la seva salut. És molt important per a ells realitzar alguna mena d’exercici cada setmana, perquè els ajuda a mantenir el seu equilibri i a activar els seus músculs. Mantenir l’equilibri és a vegades difícil per als cecs, igual que caure correctament. Pot ser més dolorós per a ells que per a algú que hi veu correctament. Tots els alumnes tenen algún somni, però també saben que han perdut alguna oportunitat amb la seva ceguera. Un d’ells assegura que li agradaria escriure i publicar un llibre perquè li agrada molt la literatura. Un altre diu, mentre riu, que és una pena no ser capaç de ser el campió mundial de Formula 1.
DE CEC A CEC
ceguera
19
PatrĂcia Gallego
20
DE CEC A CEC
ceguera
21
PatrĂcia Gallego
22
DE CEC A CEC
ceguera
HI
HA
sempre ajuda i solidaritat a les classes. Els cecs s’ajuden entre ells a sortir i entrar de la piscina. Hi ha també gent que necessiten ajuda adicional, perquè la Marina i els seus companys no són suficient per a ells. Hi ha, per exemple, una dona cega que també és una mica sorda, pel que necessita l’ajuda del seu marit. Ell també assisteix a les classes i li va explicant a la seva dona què està explicant la Marina. Hi ha també un home que necessita atenció especia, perquè va patir un accident fa anys que el va deixar paralític.
23
Patrícia Gallego
24
DE CEC A CEC
ceguera
25
PatrĂcia Gallego
26
DE CEC A CEC
ceguera
AL
SEU
27
temps lliure, a la Marina li agrada practicar esports. El flamenc és la seva passió, i per això assisteix a classes de balls llatins cada divendres. També li agrada anar a sentir concerts i exhibicions de flamenc. Els dijous va a classe d’aerobic. Totes aquestes activitats l’ajuden a treure cap a fora els seus sentiments. També li agrada trobar nous reptes. De fet, té en ment obrir un restaurant a Helsinki amb treballadors cecs. “Per què no?”, diu la Marina. “Tot és possible si hi creus”. Patrícia Gallego
28
DE CEC A CEC
ceguera
GRÀCIES A
Joan Roig, el coordinador del meu projecte a Espanya, i Jarmo Knuutila, el professor de Fotografia Documental, assignatura realitzada a Lahti durant el meu Erasmus. Els dos m’han ajudat molt, especialment en Jarmo, que ha pogut seguir dia a dia el progrés del meu projecte. També estic agraïda al Heikki Saaros i l’Anu Akkanen, de l’Insitut de Disseny de Lahti, que em van donar el contacte de diverses associacions de cecs a Lahti. Gràcies a Bo Wang i Sampsa Helimaki, els quals em van ajudar a contactar les associacions. Sampsa va ser el principal traductor entre els finesos i jo. Gràcies també a tots els meus companys de classe a Lahti: Jukka Ovaskainen, Jenni Holma, Santeri Sarkola, Heikki Kaski, Aleksi Koski, Justus Kontiola, Lina Jelanski, Maria Gallen-Kallela and Aapo Huhta. Tots ells van ser crítics amb el que els ensenyava cada setmana, fet que m’ha ajudat a anar millorant poc a poc el projecte. També estic agraïda a Eva Fortuño, Petras Navickas, Dann Forrester, Raimonda Zabityté, Larissa Becker, Laure Bongibault, Maureen Loïs, Elodie Arnauduc, Berta Escalas, Mario Ziegenbalg, Samuel López, Silvia Marin i la resta d’amics de Mukkula, la residència. Alguns d’ells em van ajudar amb el disseny gràfic. Altres em van ajudar a corretgir les meves faltes d’ortografia en anglès i altres han estat sempre donant-me suport. Gràcies a la meva família i amics de Barcelona i gràcies en especial a la Marina Baarman. Sense ella, res d’aquest projecte hagués estat possible.
29
Patrícia Gallego