EDUCACIÓ AFECTIVA EDUCACIÓ EFECTIVA
La lletra amb sentiments entra (i amb amor fermenta!)
Montserrat 6 de febrer ‘14
Ningú necessita tant un somriure com qui no en te cap per a oferir
—ANòNIM
CONSIDERACIONS PRÈVIES Concepció de l’educació “No podeu preparar els vostres alumnes perquè construïsquen demà el món dels seus somnis, si vosaltres ja no creieu en eixos somnis; no podeu preparar-los per a la vida, si no creieu en ella, no podríeu mostrar el camí, si vos heu assegut, cansats i descoratjats, en l'encreuament dels camins. (Célestin Freinet)
EDUCACIÓ AFECTIVA I SOCIOEMOCIONAL • Educació emocional vs. Educació academicista • Intervenció a l’aula: canviar i millorar el clima d’aula. • Objectiu docent: deixar emprempta – som recordats no pel que ensenyem conceptualment, sinò per allò que ferem sentir! • El que més es contagia són les emocions (90%) no els coneixements. • Instruments: competècies intra i interpersonals.
COMPETÈNCIES INTRAPERSONALS • AUTOCONEIXEMENT • AUTOMOTIVACIÓ • AUTOESTIMA • PROACTIVITAT • RESILÈNCIA • ENTUSIASME – OPTIMISME – IL·LUSIÓ
COMPETÈNCIES INTERPERSONALS • CONÈIXEMENT DE LES EMOCIONS ALIENES (NEGOCIACIÓ I GESTIÓ DE CONFLICTES) • AUTOCONTROL: DOMINI, DILACIÓ, RELATIVITZACIÓ, PONDERACIÓ, ESPONTANEÏTAT… • ASERTIVITAT • EMPATIA • ENTUSIASMAR – IL·LUSIONAR
EDUCACIÓ AFECTIVA I SOCIOEMOCIONAL • Horitzó d’optimisme per a tot lalumnat: crear expectatives d’èxit (Vigotsky –z.d.p.) La classe ideal: les cinc vocals (JoanVaello). A – Atenció (captar, impactar) E – Emoció/empatia I – Interessant (despertar l’interès, enganxar) O – Ordenada U – Útil (activitats amb sentit – aplicació a la vida real)
EDUCACIÓ AFECTIVA I SOCIOEMOCIONAL • L’avaluació com a instrument proactiu (no reactiu) de recuperació: estímul/resposta. • No es pot limitar a sentenciar el que ja sabem. • Avaluació generadora d’emocions (afonem o pugem autoestimes). • Resilència emocional. • Les propostes d’aprenentatge i avaluació han de servir per a pujar l’auto-estima. • Reconèixer i fer veure que sempre hom pot millorar.
EDUCACIÓ AFECTIVA I SOCIOEMOCIONAL • L’aprenentatge socio-emocional és la base ideal de l’aprenentatge cognitiu. • Reinventar les sessions d’avaluaciö: positiu (propostes) vs. negatiu (queixes). Recerca de solucions. • Convencer i persuadir: miracles abans que sermons (ex. papers per terra). • Qüestionem els fets o les actidus, però no mai a la persona.
EDUCACIÓ AFECTIVA I SOCIOEMOCIONAL • Com fer possible la utopia? a) Professorat compromés i emocionalment competent. El model finès. b) Claustres pedagògics. c) Escoles accelerades d’Standford, Comunitats d’Aprenentatge (R. Fletxa, F. Hibernon). d) Context negatiu com a oportunitat: desvalorització del professorat, agressions, llei Wert, cooptació (contractes programa)…
AMB QUINES EINES I ESTRATÈGIES?
L'educació dels sentiments • Autoestima • Suport i estimulació des de l'entorn • Motivació cap a l'èxit • Empatia i interès pels altres • Convivència des de normes i valors • Educar en el diàleg, a ser tolerants, a tindre capacitat d'autocrítica, a ser creatius i responsables.
COMUNICACIÓ EMOCIONAL •
Establir contínuament contacte visual i escoltar amb LA MENT OBERTA.
•
Mostrar un afecte adequat. A açò contribueixen: els somriures, els moviments de cap, la qualitat de la veu (to, volum i fluïdesa adequats) i l'expressió facial, segons la situació i l'expressió de l'interlocutor.
•
Fer preguntes col·loquials sobre els seus interessos, comportaments, activitats o sentiments. El tuteig “tu” (p.e. “a què et dediques”, “compta'm una miqueta més sobre això”,…)
•
Fer comentaris autorreveladors, que donen informació sobre interessos, activitats, sentiments…
•
Fer complits.
COMUNICACIÓ EMOCIONAL •
Fer preguntes i comentaris a l'interlocutor; és una forma de demostrar interès i d'obtindre informació rellevant.
•
Escolta activa. Fer senyals que indiquen que t'has assabentat del que l'altra persona acaba de dir-te. Poden consistir en comentaris breus: “ja”, “sí”, “això és important”, … o expressions una miqueta més llargues repetint l'últim paràgraf de l'interlocutor.
•
Oferir ponts. Incloure expressions que indiquen que t’agradaria tornar a veure eixa persona; esbrina si l'altre també vol quedar i ofereix algun indici de l'activitat a realitzar (anar a sopar, al cine,…).
A MAL TEMPS BONA CARA La persona optimista és aquella que pensa que una situació difícil es va a solucionar de forma positiva. No es fixa únicament en els aspectes negatius, sinó que és capaç de mirar mes enllà, ja que creu que eixa situació no durarà sempre. Ser optimista no és sinònim de ser una persona que escapa dels problemes. L'optimista veu la realitat, però des d'una perspectiva que valora mes allò bo que allò dolent. Tindre una actitud positiva i optimista permet afrontar els problemes amb una major confiança i esperança. Les dificultats es veuen com a obstacles superables pel que l'ansietat és menor. Per açò, ser optimista reporta múltiples beneficis ja que ajuda a tindre una millor qualitat de vida.
Actituds optimistes •
De totes les situacions es pot treure una part positiva.
•
Pensar sempre en positiu: Hui serà un bon dia.
•
Eliminar els pensaments negatius.
•
• •
No alterar-se davant de les dificultats, parar-se a pensar i tractar de mantenir la calma. Tindre en compte que dels errors també s'aprèn. No quedar-se només amb la part negativa, cal buscar aquells aspectes que poden ser beneficiosos i que no s'havien considerat.
COM SER ENTUSIASTA? • VEURE EL COSTAT POSITIU • RELATIVITZAR • DONAR GRÀCIES • CUIDAR-SE I CUIDAR ELS ALTRES • “FER COM SI... FINS QUE REALMENT HO SIGUES”
ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ ASERTIVA • Comunicació asertiva : respecte exquisit a l’altra part amb l’objectiu d’apropar-la a la comunicació. Es tracta d’un estil directe, clar, firme, franc, honest, sincer, colaborador… • Tècniques per a desplegar actituds asertives: –
disc ratllat.
–
aserció negativa (donar la raó en part o totalment a l’altre, aceptant inicialment les seves crítiques).
–
crear confusió (fer dubtar a qui ens crítica mitjançant preguntes que questionen la posesión absoluta de la veritat)
–
pregunta negativa (respondre amb preguntes que demanen l`’aclaració d’una crítica).
COM MILLORAR LA NOSTRA ASSERTIVITAT • Aprendre mentalment a posar-se en les sabates de l’altre per a comprendre’l. • Preguntar-nos si la qualitat de la nostra comunicació amb les persones aporta el respecte necessari i possibilita una convivència harmoniosa. • Per a comprendre a l’altre hi ha que aprendre a escoltar-lo. . . amb la ment oberta.
COM MILLORAR LA NOSTRA ASSERTIVITAT • Comportar-se amb la necessaria fermesa seguretat front als demés per a ser escoltat.
i
• Realitzar dipòsits constants i possitius en el compte bancari emocional dels altres. • Aprendre a establir una comunicació empàtica escoltant i deixant-se escoltar.
REFORMULACIÓ POSITIVA ARGUMENTAR PER TRASFORMAR ALLÒ NEGATIU EN POSITU CONVERTIR UN PUNT DÈBIL EN UN AVANTATGE VEURE EL PROBLEMA DES D’UN ALTRE PUNT DE VISTA QUE ENS SIGA MÉS FAVORABLE
La disculpa assertiva Perdó... Ho sento! La culpa ha esta meva... No et preocupes... No me n’he adonat... Què puc (podem) fer per a solucionar-ho?
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!
L’AFECTIVITAT POT MOURE EL MÓN… MOGUEM-LO!
ACOTANT CONCEPTES • En 1983, Gardner en la seua obra va definir la intel·ligència com la capacitat per a resoldre problemes i crear productes valorats, almenys en una cultura. • Ningú és intel·ligent en tot el que fa. • No existeix un factor general d’intel·ligència aplicable a qualsevol situació. • La intel·ligència és una entitat composta per multitud de facetes.
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL • 1. El coneixement de les pròpies emocions, la capacitat de reconèixer un sentiment en el moment en que apareix. • 2. La capacitat de controlar les emocions, adequant-se al moment. • 3. La capacitat de motivar-se ú mateix, autocontrol emocional, capacitat de demorar la gratificació i sufocar la impulsivitat. • 4. El reconeixement de les emocions alienes (empatia). • 5. El control de les relacions, habilitat per a relacionar-se amb les emocions alienes, eficàcia interpersonal.
EL PAPER DEL PROFESSORAT • RESPECTE ABSOLUT A LA PERSONA • RESPECTE EXQUISIT A LES OPINIONS DE L’ALTRE • APROXIMACIÓ COMUNICATIVA: ESCOLTA ACTIVA • EMPATIA SENTIMENTAL I COMUNICATIVA • RECONÈIXER LA PART DE RAÓ DE L’ALTRE • AFONAR EN LES CAUSES O MOTIVACIONS • APROPAR A L’ALTRE A L’ARGUMENTACIÓ • CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS
COM SER ENTUSIASTA? • VEURE EL COSTAT POSITIU • RELATIVITZAR • DONAR GRÀCIES • CUIDAR-SE I CUIDAR ELS ALTRES • “FER COM SI... FINS QUE REALMENT HO SIGUES”
LA INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL ES POT POTENCIAR •
Treballar l'empatia, òbrir-se als altres. Observar i escoltar. Fixar-se en els seus gestos, en la seua mirada, en la seua forma de parlar. Aprendre a sentir el que ells senten.
•
Cultivar l'autocontrol, però sense suprimir les emocions. Observar i analitzar fins a quin punt eixos sentiments són eficaços per als altres. O si li fan mal.
•
Analitzar les tensions i instints propis. Posar ordre i canalitzar-los, sense reprimir-se
•
Rebobinar. Després d'una discussió o d'un dia trist, cal preguntar-se per què. Si la reacció ha estat proporcionada, si valia la pena haver-se comportat així, ...
•
Buscar oportunitats per a riure. La rialla i el bon humor ens fan més feliços.
•
El plaer ajuda a viure millor les emocions. Els instints reprimits donen lloc a agressivitats desplaçades.
•
El món no s'acaba hui ni ací. En situacions greus o dramàtiques, cal mirar cap arrere (recordar moments de plenitud, tots els hem viscut) i cap avant (vindran més).
•
Intentar descobrir cóm ens sentim i què ens ha dut a sentir-nos d’aquesta manera.
•
Cercar un canvi personal: canviar la situació, eixir d’ella y millorar.
•
Acceptar les crítiques dels altres: així obtenim informació sobre ú mateix, i descobrim facetes a desenvolupar o evitar.
•
Descobrir el motiu de les preocupacions, acotant las situacions o pensaments per a intentar controlar-ho. Pensar en altres coses.
•
Millorar l’automotivació pensant que som capaços de trobar distintes eixides a un problema, estar segurs de las pròpies possibilitats.
•
Desenvolupar l’empatia mitjançant la comunicació no verbal: tó de veu, gestos, expressions corporals y facials dels altres… intuir còm es senten.
•
Necessitat de filiació: observar al grup i procurar imitar-lo, creant llaços.
•
No perdre els papers. Ser capaç de demanar perdó o de retractar-se. Comprendre el punt de vista de l’altre i tractar d’arribar a un consens.
La institució escolar ha de buscar • Establir una atmosfera estimulant i desafiadora. • Fomentar el sentiment d'autoestima, confiança i tranquil·litat. • Facilitar la igualtat d'oportunitats i la compensació de desigualtats per a millorar i progressar. • Ensenyar l’alumnat a ser autònoms en l'ús del seu temps. • Establir un ambient de cooperació. • Formar per al treball en equip que estimule la comunicació interpersonal.
L'educació dels sentiments • Autoestima • Suport i estimulació des de l'entorn • Motivació cap a l'èxit • Empatia i interès pels altres • Convivència des de normes i valors • Educar en el diàleg, a ser tolerants, a tindre capacitat d'autocrítica, a ser creatius i responsables.
ACCIONS GENERALS QUE AJUDEN EN LA MILLORA DE L’AUTOESTIMA I EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I AFECTIU: 1)
ELOGIAR I NO RIDICULITZAR
2)
DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS
3)
ACCEPTAR TOTHOM TAL COM ÉS
4)
AJUDAR-LA A TOLERAR FRUSTRACIONS
5)
ENSENYAR-LA A SENTIR-SE ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS
6)
ENSENYAR-LO A ADONAR-SE DE LES SEVES EMOCIONS I SENTIMENTS
7)
VALORAR LES SEVES OPINIONS
8)
FER QUE SE SENTA UN MEMBRE IMPORTANT DEL GRUP
9)
COMUNICACIÓ FLUIDA
10)
CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS
11)
ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA
12)
MOSTRAR FLEXIBILITAT
13)
CONÈIXER BÉ L’AMBIENT
14)
AJUDAR-LO A PROPOSAR-SE METES
15)
FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL
ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL • QUÈ ENTENEM PER EDUCACIÓ EMOCIONAL – Procés educatiu, continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdós els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per açò, es proposa el desenvolupament de coneixements i habilitats al voltant de les emocions amb l’objecte de capacitar a l'individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social. (Bisquerra, 2000).
• Característiques generals
PRINCIPIS PER A EDUCAR EMOCIONALMENT 1. Ser conscients dels nostres propis sentiments i dels altres. 2. Mostrar empatia i compendre els punts de vista dels altres. 3. Fer front de forma positiva als impulsos emocionals i de conducta, i regular-los. 4. Plantejar-nos objectius positius i traรงar plans per abastar-los. 5. Utilitzar els dots socials positivament en les nostres relacions.