Happy new 2125 Falta poc per 2125, només un dia. Tinc molta il·lusió per aquest any que fabricaran un telèfon nou amb unes aplicacions en les que et pots moure amb molta facilitat i combinar, etc... Diuen que es poden fer moltes coses, per exemple: es pot saber on estàs i com pots arribar on vulguis i també pots fer fotos del lloc i el GPS et diu on ets. També hi ha un aplicació de roba que fas una foto al teu armari i el telèfon et diu que com pots vestir-te i et combinarà les coses amb l’altre, hi ha també una aplicació que pots compartir taxi amb altre gent i això és molt interessant per la gent que no tingui diners en el seu moment i esta per mitja del Camí es pot agafar el taxi amb molta interessada en comprar aquest telèfon que tenen demanats per Internet i en la botiga que es pot fer-lo. A mi m’agrada aquesta idea i vull comprar un d’aquest telèfon quant tingui diners en la meva butxaca perquè també m’han dit que hi ha de colors.
Bouchra Ouchanin
Happy new 2125... Avui comença un any nou i desitjo que sigui una mica millor. Tinc 50 anys i a tota la meva vida he vist molts canvis. L’any 2075 vaig néixer jo, una nena petitona amb ganes de viure, tenir moltes aventures i gaudir de la vida. Vaig néixer en uns anys difícils però si els comparo amb els d’ara vaig néixer en una bona època. Quan tenia 12 anys tots els enginyers i els investigadors anaven bojos per inventar el primer robot que fes totes les feines de casa ja que el primer robot conductor ja l’havien inventat fa 2-3 anys. Quan vaig fer els 14 anys el van inventar i només uns pocs es podien permetre tenir un robot “minyona”. Poc a poc van anar traient més robots, diferents funcions, diferents models, diferents preus per a que tothom pogués tenir el seu però no ens vam adonar de que els robots no només ens ajudaven sinó que també ens treien la feina. Els 20 anys següents van ser molt dolents per tothom menys per els robots. No havia treball i els pobres eren cada cop més pobres i els rics cada cop més rics fins que tota la bombolla dels robots va començar a fallar i es van tornar bojos. Ara, 38 anys desprès de tot el caos, els robots estan eliminats, la gent no té diners, no hi ha petroli, només tenim recursos humans però són molt escassos perquè molts els hem destruït així que no sabem que ens depararà el futur...
Carla Pérez
Happy new 2125 Avui trenta-u de desembre de 2124 a poques hores de canviar d’any, la meva àvia està preparant el sopar pera tota la família. Aquesta nit és molt especial. És una de las poques tradicions que es fan encara, ja fa anys que no es celebren moltes festes com Nadal, els reis mags, carnestoltes... Està prohibit fer vagues i només la gent amb diners o de classe alta ho poden fer o poden estudiar. El govern d’ara és pitjor que el de fa 200 anys, a la gent pobre no ens deixen fer res, no tenim veu ni vot i si abans era difícil arribar a final de mes ara ni es comença. Hi ha dies que no tens per menjar... Però el que estava contant es que aquesta nit que és la última de l’any i tinc ganes de sopar amb la família i deixar els problemes que tenim per passar-ho bé. Menjarem tot el que ha fet l’àvia, jugarem amb els meus cosins i m’aniré a dormir molt tard. Ja han arribat, estem tots a taula parlant, rient i arriben las dotze, toquen las campanades i feliç any 2125.
Claudia León
Happy new 2125 Comencem un any nou amb noves oportunitats i noves companyies. Avui he conegut a un noi, si se li pot dir així, era una espècie d’extraterrestre. Es deia Johann, era molt diferent a tots els altres, tenia el cabell marró i els ulls blaus. No m’ho podia creure, em vaig sentir atreta per ell, era una sensació molt estranya en mi, mai m’havia passat alguna cosa semblant, hauria de ser perquè no havia conegut a ningú de la seva espècie. Aquet any ens ha donat l’oportunitat més rara de la vida, ara som molts més, el món s’ha fet immens, cada any es fa molt més gran. Les coses han canviat, els cotxes poden volar, les persones desaparèixer i els diners es multipliquen. Em dic Danae, sóc adoptada, els meus pares van morir en un accident de cotxe. Avui vaig a conèixer al nou extraterrestre, anirem a la festa de la ciutat, on ens reunim tots cada any per celebrar-ho. Johann es va apropar a mi, em va proposar quedar-se a casa meva un temps fins que s’adaptés a aquest lloc, li vaig dir que si, com no. Tot va començar molt bé, però amb el temps haurà d’anar-se a la seva nau per marxar d’aquí. Jo no ho passaré gens bé.
Judith Gutiérrez
El futur L'estil de vida del futur, no és sap com serà, la roba, cotxes, cases, etc .. canviés, diuen que a els coxes seran voladors. ara, es tornen a portar lagins, que als a 70/80 es llevaven, qui sap, a lo mejor en el futur es tornen a portar coses que es porten ara. diuen que els cotxes seran voladors, jo no se si és més segur que siguin voladors o que siguin normals, que vagin per la carretera, tot i que és veritat que petroli ja gairebé ni queda, amb la qual cosa hi haurà de buscar algun altre mètode, perquè els cotxes funcionin. ara volen posar un xip a tots els nadons, i es deixés d'usar el DNI etc, en part és millor, ja que no hauran tants problemes com els que hi ha, potser la delinqüència desaparegui, però no ho crec, a lo mejor és pitjor, ja que estarem més controlats, i sabran que fem, ja li gent això, no els farà molta gràcia.
la meva opinió personal és que m'agradaria seguir com ara, però que la crisi fos, i espero que en el futur ja no hi hagi crisi, i la vida sigui més tranquil · la que hi hagi feina per a tothom que no hagi famílies vivint al carrer
Lydia Triguero
“Happy New 2125” Han passat dos anys des de la Gran Guerra Nuclear. Cada vegada hi ha menys aigua potable, el menjar és podria dir que ja no es menjar per la radiació. Els vehicles no funcionen degut al no se que del motors diuen els que el creaven. Però amb tot aquest desordre hi ha un lloc on sembla que això no afectés res. La “ciutat” de New Vegas a part d’estar dividida en dos sectors: el pobre on”mana” un home anomenat Rei que lidera als “Kings of NV”, i el barri ric on mana un home que mai l’han vist el director del Lucky 66 el Sr. Holmes. I jo aquí explicant això i tú que no saps quin paper tinc jo. Doncs només sóc un missatger que va fer un treball que em va canviar la vida i la meva forma de pensar. Tot això va començar el 31 de desembre de 2124 quan vaig rebre una carta de que tenia que anar a la ciutat de New New Jersey per a un treball que era summament important i devia d’anar sí, sí o sí.
Edgar Hidalgo
Happy New Year 2125 Hola, sóc l'Adrià i sóc la última persona que queda al planeta terra, o aixó crec jo. Tot va començar fa 100 anys, quan jo no havia ni nescut. La meva mare em va explicar com els éssers humans estaven explotant tots els recursos naturals, com estaven fent malbé el planeta Terra... Destruïen boscos, deserts, paisatges preciosos... Acabaven amb els recursos que eren irrenovables i poc a poc anaven extinguint totes les espècies d'éssers vius. Tot anava massa ràpid i la gent no s'adonava de que el món s'estava destruïnt i cada vegada era més imminent. Els pols es van desfer, es van extinguir tots els animals i poc a poc, la gent, va anar morint. Van augmentar les malalties i per desgràcia, no hi havia cura. Quan vaig fer 20 anys i veia com estava el món, vaig començar a construïr un bunker subterrani. 3 anys va durar la construcció. Cada dia la situació era més desesperant. Van començar a explotar tots els volcans. Ja no hi havia televisió, ni mòbils, ni ordinadors.. El món civilitzat s'havia acabat. Res era com ho coneixeu, tot havia canviat, bé, més ben dit havia tirat enrrera en el temps. Semblava la època prehistòrica, la gent que quedava viva lluitava per sobreviure i per això, feien el que fos possible. Tot era un caos... Passaven els dies i cada vegada era tot més desesperant. Al meu refugi hi havien aliments suficients per 2 anys, però, desprès què faré? Em preguntava... Vaig caure malat i vaig passar 14 dies sense sortit. Quan vaig estar recuperat, sortit a donar un tomb per a veure al món com anava i per sorpresa meva, no hi havia ningú, pero ningú és ningú. Van passar els mesos i no hi havia rastre de vida humana, bé ni animal tampoc. Va passar un any i jo em vaig tornar boig, no hi havia ningú per parlar, trobava a faltar la vida humana... No aguanto més així que decideixo una cosa que sé que m'arrepentiré, agafo un pot de pastilles i me les prenc. S'acabat el sofriment. Cristina Dardé
HAPPY NEW YEAR 2125 Acabem de començar un nou any , l’any 2125 . Els humans dintre de poc deixarem a donar pas a robots que nosaltres hem construït i dissenyat. El món en els últims 80 anys ha canviat molt, els cotxes que abans anaven per xarxes terrestres ara han deixat d’existir i la gent viatja amb uns cotxes que van com abans anaven els avions volant. L’últim avenç que van incorporar els nostres avantpassats com són els telèfons mòbils o televisors i també ordinadors han deixat d’existir i ara utilitzem un `` chip´´ al nostre cervell que el que fa és que podem detectar imatges o vídeos i veure qualsevol programa des d ‘ un punt qualsevol del carrer ( L’ull fa de com de projector ). La veritat és que nosaltres ens hem vist obligats a anar sense roba per temes de modernitat i tal perquè en l’última dècada la gent li agradava anar cada vegada amb menys roba fins que ha arribat el punt que la gent començava a posar- s’hi cada vegada més malalta i com ja sabem que dintre de poc ens distingirem hem creat aquest robots perquè la terra estigui en bones mans.
Francisco Javier Rodriguez