TANYAD A Publ icaci贸 nacionald'Endavant, O rganitzaci贸 Social ista d'A l l ibe ram e nt Nacional . N煤m 2,V猫poca. Se te m bre de 2007
"Cap tirania
pot d om inar q ui d e sob e e ix l es l l e is injuste s"
2
Editorial En e l s darre rs te m ps l 'e sq ue rra inde pe nde ntista avança cap a l a unitat. Al vol tant de l a cam panya ”300 anys d'ocupació, 300 anys de re sistència” Endavant, CAJEI, Maul e ts, SEPC i Al e rta Sol idària e ste m e nge gant una dinàm ica de tre bal lconjunt q ue e ns h auria de pe rm e tre donar un im pul s a l 'e structuració de l m ovim e nt. Cal aparèixe r davant de l a base social inde pe nde ntista i e l s tre bal l adors am b un discurs unificat. Una sol a proposta q ue concre ti q uina és l 'al te rnativa q ue vol em re pre se ntar. Què propose m pe r e nfrontar-nos al capital ism e i al s se us instrum e nts a casa nostra: e l s e stats e spanyoli francès. Es de m ostra l 'e nce rt d'iniciar aq ue st procés m ode stam e nt, am b l 'obje ctiu a curt i m ig te rm ini de gre ixar l a m aq uinària de l a nostra coordinació re m e m orant e l s tre s se gl e s de l a batal l a d'Al m ansa i de l 'ocupació progre ssiva de lte rritori catal à pe r l e s trope s borbòniq ue s. No e s tracta d'una sim pl e com m e m oració pe r a l l e trafe rits i h istoriadors. Es tracta de re cordar q ue l a im possibil itat de de se nvol upar al s Països Catal ans, l l iure m e nt, l a pròpia cul tura, un m ode lsociali e conòm ic propi i una pre sència pròpia a l a com unitat inte rnacional no és conse q üència d'un de stí tràgic ni de l a pròpia pusil ·l anim itat e ncara q ue e l s nostre s pol ítics s'e nte stin a de m ostrar e lcontrari. És conse q üència d'una situació d'ocupació q ue s'al l argassa anys i anys i davant l a q ual l es e stratègie s pactiste s i acom odatície s h an de m ostrat no tan sol s e lse u caràcte r traïdor sinó tam bé una ine ficàcia e vide nt. Com pre ndre l a pròpia h istòria no és un e xe rcici inte l ·l e ctual , és l a m ane ra de de se m m ascarar el s pragm atism e s inútil s q ue im pe de ixe n e nte ndre l a im possibil itat d'uns Països Catal ans inde pe nde nts prom oguts pe r l a burge sia. La im possibil itat de l s pse udounive rsal ism e s q ue pre te ne n cre ar al nostre país una al te rnativa social q ue no passi pe r l a inde pe ndència. La im possibil itat de l a inde pe ndència se nse social ism e i de l social ism e se nse inde pe ndència. És pe r e nde gar aq ue st proje cte q ue e ns calun discurs i una e stratègia unificats. Ara m és q ue m ai q uan l e s darre re s e l e ccions m unicipal s (q ue anal itz e m e n aq ue st núm e ro) h an m ostrat e lcre ixe m e nt d'un se ctor q ue e xpre ssa e lse u de sconte ntam e nt e n cl au d'al l ibe ram e nt social i nacional . Un de sconte ntam e nt q ue és e l re sul tat de l de spre stigi de l a m ane ra de fe r pol ítica q ue Ll uís Maria Xirinacs (a q ui h om e natge m e n e lm om e nt de a se va m ort) va de nunciar tota l a se va vida, constituint un m ode ld'h one stitat. I am b aq ue sta unitat com a e ina, unir-nos al s pobl e s q ue de s de se m pre a Cuba, ara a Ve ne çue l a, i a Bol ívia, de m à arre u de lm ón, l l uite n pe lsocial ism e i l al l ibe rtat.
Índe x Xirinacs, am ic de l s oprim its, e ne m ic de l s opre ssors
3
M onogràfic: Pol ítica Institucional Le s CUP i l 'e sq ue rra Inde pe nde ntista: re pte s de futur
6
El27 de m aig alPaís Val e ncià
10
La l l uita institucionali el e ctoralde l 'e sq ue rra inde pe nde ntista
12
La unitat a Am èrica Ll atina avança am b l ’ALBA. Un nou m ode lpol ític i socialpe r al se gl e XXI
14
La cam panya de l s 300 anys arrib a alPrincipat
16
TANYAD A Cobe rta: Ge orge Grosz "El s pil ars de l a socie tat" (19 26) Cita: M. Gh andi
Edita: Endavant (O SAN) Conse lle ditor, com issió de com unicació Barce l ona, La Barraque ta c.Torde ra 34, baixos, 08012 Barce lona Te l.9 3 213 9 0 71 Val ència, R acó de la Corbe lla c. R ipalda 20, baixos, 46003,València propaganda@ e ndavant.org w w w .e ndavant.org Ll icència Cre ative Com m ons Re cone ixe m e nt no com e rcialse nse obra de rivada 2.5 Sou l l iure de copiar, distribuir i com unicar públ icam e nt l 'obra am b l e s condicions se güe nts: - R e cone ixe m e nt: h e u de re conèixe r- ne l 'autoria de l a m ane ra e spe cificiada pe r l 'autor ol l ice nciador - No com e rcial : no pode u util itzar aq ue sta obra am b final itat com e rcial - Se nse obre s de rivade s: no pode u al te rar, transform ar o ge ne rar una obra de rivada d'aq ue sta
Tanyada
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
Inde pe nde ntism e
3
Xirinacs am ic d e l s oprim its, e ne m ic d e l s opre ssors Se ns dubte , un de l s e sde ve nim e nts m és tristos de l ’e stiu pe r tots aq ue l l s q ue anh e l em l al l ibe rtat de l s nostre pobl e h a e stat l a m ort de Ll uís M aria X irinacs. Aq ue st articl e volse r un h om e natge m és de l s m ol ts q ue se l i h an vol gut re tre , i pe nse m q ue l a m il l or m ane ra de fe r-h o és re cordant q ue durant tota l a se va vida, incl oe nth i e lm om e nt de l a se va m ort, va se r una pe rsona de dicada a l a causa de l ’al l ibe ram e nt de l s Països Catal ans i de l a ge nt q ue e n form a part.
Un activista pol ític com prom ès am b l a de m ocràcia i e l s Països Catal ans Al l l arg de tota l a se va vida, Xirinacs e ntaul à una l l uita com a individu contra un ordre social , cul turali pol ític injust. Aq ue sta l l uita pre ngué dife re nts form e s, pe rò aldarre re se m pre h i h agué un h om e am b vol untat de re vul siu, de dinam itz ador i de conscie nciador d’una socie tat, l a catal ana, oprim ida prim e r pe r l a dictadura, i l l igada de sprés pe r un nou re gim construït sobre l a base de l ’obl it i l a de sm obil itz ació. Com e nçà l a se va traje ctòria de com prom ís pol ític i sociall l uitant pe r l a se paració de l ’e sgl ésia i l ’e stat. És sabut q ue Xirinacs fou orde nat sace rdot al s 22 anys, i q ue l ’any 19 66, e n pl e na dictadura franq uista, va fe r e l prim e r acte públ ic de de núncia tot re nunciant al s dine rs q ue e l franq uism e donava al s sace rdots am b l ’obje ctiu de l l uitar contra l e s re l acions e ntre l ’Esgl ésia i l a dictadura. Aq ue st ge st e s ve ié re col z at pe r una vaga de fam . La prim e ra de m ol te s. Pe r aq ue sta actitud de com prom ís i de l l uita se ria e m pre sonat pe r l a dictadura e n due s ocasions, prim e r e l 19 74 i de sprés e l 19 75, pe rò tam bé se ria proposat candidat alPre m i Nobe lde l a Pau tre s anys se guits. A banda de l a l l uita pe r l a se cul aritz ació de l ’e stat, Xirinacs tam bé fou un activista pe r l ’am nistia, pe rò no pe r l ’am nistia q ue e l postfranq uism e va conce dir, aq ue l l a q ue obl igà a tornar a l a pre só a inde pe nde ntiste s catal ans pe r l l uitar pe r uns obje ctius contraris a l a unitat de l ’Estat, sinó pe r una am nistia q ue suposés l a l l ibe rtat pe r tots e l s l l uitadors re pre sal iats pe r l a dictadura, i e lcàstig pe l s re pre ssors, e l s torturadors, i e l s dirige nts pol ítics re sponsabl e s d’aq ue l l s fe ts. Tam bé fou un activista Països Catal ans i l ’autode te rm inació. Més contra l a dictadura,
e n de fe nsa de l s de l dre t a e nl l à de l l uitar e l se ntit de
l ’Asse m bl e a de Catal unya, de l a q uale l l e n fou im pul sor, e ra re cupe rar l l ibe rtats pol ítiq ue s i cíviq ue s, pe rò tam bé l a l l ibe rtat nacional . Re ivindicava un Estatut d’Autonom ia, sí, pe rò un e statut nascut de l a l l iure de cisió de l s i l es ciutadane s de Catal unya, i no un e statut conce dit i l im itat pe r una Constitució e spanyol a de l a q ual e l l va se r l ’únic se nador catal à q ue h i va votar e n contra. Contràriam e nt al q ue s’h a vol gut fe r e nte ndre de s de de te rm inats se ctors com prom e sos am b l a re form a de l franq uism e , i coh e re ntm e nt am b l a se va posició durant e l s de bats sobre l a constitució de 19 78, e lse u com prom ís i l a se va tasca com a activista continuare n de sprés de l a transició, m al grat un parènte si de sprés de lfracàs de l proje cte de l Bl oc d’Esq ue rra d’Al l ibe ram e nt Nacional , e l BEAN. Durant aq ue l l pe ríode e s de dicà a l ’e studi de m ode l s e conòm ics i pol ítics dins e lCe ntre d’Estudis Joan Bardina, i participà e n proje cte s com l a Fundació Te rce ra Via i l ’Escol a R anda. Pe rò a partir de l a dècada de l s noranta, i de sprés d’abandonar e l sace rdoci, publ icà l e s se ve s cone gude s (tot i q ue e ncara m assa poc l l e gide s) m e m òrie s pol ítiq ue s, “La traïció de l s l íde rs”, una e xte nsa i de tal l ada obra de tre s vol um s. A partir de l ’1 de ge ne r de l ’any 2000, com e nçà l a pl antada pe r l a inde pe ndència a l a Pl aça Sant Jaum e de Barce l ona, q ue a través de l a se va “Crida 2000 Països Catal ans” convocava a l ’Asse m bl e a de l s Països Catal ans, una m e na de procés constitue nt a partir d’asse m bl ees l ocal s q ue h aurie n de ve rte brar e l pobl e catal à “com a subje cte col ·l e ctiu actiu de sobirania nacional ”. En e l conte xt de l a re tal l ada de l l ibe rtats q ue e m pre ngué e l gove rn Az nar am b e l suport de l PSO E de Z apate ro, una re tal l ada e ncara vige nt, Xirinacs aprofità l ’O nz e de Se te m bre de l
Tanyada
4
2003 pe r tre ncar una l l ança a favor de l s oprim its i e n contra de l ’Estat e spanyoli de lse u caràcte r opre ssiu i re pre ssor am b un discurs e n e lq ual e s de cl arà “am ic d’ETA i de Batasuna i e ne m ic de l ’Estat e spanyol ”, argum e ntant q ue tot i e star e n contra de l a viol ència i a favor de l a pau, cale star se m pre alcostat de l s oprim its i e nfrontar-se al s opre ssors. Al l ò de “call l uitar contra e lfort pe r de ixar de se r fe bl e s”. Pe r aq ue l l es paraul e s fou cridat a de cl arar pe r l ’Audiència Nacional , succe ssora de l franq uista Tribunalde O rde n Públ ico (TO P) i conde m nat a pre só. Final m e nt, i de sprés de tre s dècade s, Xirinacs tornà a e ntrar a pre só davant l ’ignom iniós sil e nci d’una cl asse pol ítica q ue ara, de sprés de l a se va m ort, i asse gurada l a se va im possibil itat de re spondre , h a corre gut h ipòcrita a l l oar l a se va e xe m pl aritat e n l al l uita contra l a dictadura.
Un pe nsador coh e re nt, nodogm àtic i com prom ès am b e lse u pobl e Tota l ’activitat de Xirinacs com a agitador, com a de sve tl l ador de conscièncie s, va anar se m pre l l igada a l a se va activitat com a pe nsador. Se l ’h a anom e nat fil òsof. I és ce rt q ue fou un fil òsof. Pe rò no d’aq ue l l s q ue e s l im ite n a re fl e xionar, a parl ar i a e scriure sobre e l m ón, sinó d’aq ue l l s q ue , com Marx de ia e n l a se va onz e na te si sobre Fe ue rbach , van m és e nl l à i e s com prom e te n pe r transform ar-l o. Pe r això tota l ’obra de Xirinacs, tota l a se va activitat de re fl e xió digue m -ne te òrica sobre l ’h om e i l a socie tat, anà de stinada a fonam e ntar l a se va activitat pràctica. I sobre tot pe r això, tota l a se va vida és un acte continuat de coh e rència i dignitat, tant al l unyat de l a gran m ajoria de l a cl asse pol ítica catal ana, acostum ada a l es grans frase s i l e s grans paraul e s, pe r de sprés conve rtir-l e s e n re núncie s, pacte s am b botxins, i re pre ssió de l l uitadors. Elde Xirinacs és un pe nsam e nt ric, q ue be u de m ol te s fonts, pe rò tote s el l e s am b l ’e l e m e nt com ú de l ’h um anism e . Tota l a traje ctòria de Xirinacs ve m arcada pe lpòsit de ixat pe r l a form ació cristiana q ue va re bre i q ue e l va portar a se r orde nat sace rdot al s se us 22 anys. Aq ue sta vincul ació am b el cristianism e no l ’abandonà m ai, tot i pe njar e l s h àbits a principis de l s 9 0,
i im pre gna tota l a se va activitat com a dinam itz ador social i de sve tl l ador de conscièncie s, tant pe lq ue fa a l ’e stili l a se va form a d’e xpre ssar-se com pe l q uè fa al se u com prom ís am b e lpobl e . Això e l vincul a am b l a tradició de sace rdots, catal ans i tam bé de l a re sta de l m ón q ue , com Pe re Casal dàl iga o Mossèn Arm e ngou, no dubtare n ni h an dubtat m ai d’e nfrontar-se am b e l s pode rosos i situar-se de lcostat de l s oprim its. Un al tre de l s pil ars de lpe nsam e nt de Xirinacs, infl uït se ns dubte pe r aq ue st cristianism e com prom ès am b e l s m és fe bl e s, pe rò e spe ronat tam bé pe r l e s cone ixe nce s q ue féu durant l al l uita antifranq uista i m és e n concre t dins l a pre só, és l a crítica alsiste m a capital ista i a l es injustície s inh e re nts a aq ue st. Pe r això Xirinacs m ai no va dubtar de criticar e l siste m a vige nt com un siste m a opre ssiu i viol e nt. És d’aq ue sta conce pció de l a socie tat de l a q uale l le n de rivava e l se u pe nsam e nt pacifista, i no d’un pl ante jam e nt pl atònic de sl l igat de l a re al itat. Dit e n paraul e s se ve s: “De ve gade s caie m en l ’e q uivocació de pe nsar q ue l a viol ència e s l im ita a l a coacció física q ue s’e xe rce ix pe r via m il itar: l ’ús de l e s arm e s. En re al itat, l ’opre ssió m il itar de riva d’al tre s opre ssions, sobre tot l ’e conòm ica”. I m al grat q ue se m pre va apostar pe r una l l uita d’al l ibe ram e nt q ue e s basés e n “vie s sol idàrie s i e strictam e nt noviol e nte s”, e l se u pacifism e inspirat e n l ’e xe m pl e de l l íde r inde pe nde ntista indi Gh andi sabia distingir e ntre l a viol ència de
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
l ’opre ssor i l a viol ència de l s oprim its, e vitant caure en l a crim inal itz ació d’aq ue l l s q ue l l uite n pe r l a justícia i pe r l a l l ibe rtat de l s pobl e s am b tots e l s m itjans al se u abast. Pe r això se m pre va e star al costat de l s q ue de nunciave n l a re pre ssió de l ’e stat i de l s q ue de fe nsave n l al l ibe rtat d’e xpre ssió. Un al tre de l s principal s e ixos de l pe nsam e nt de Xirinacs és tam bé una crítica a l a de m ocràcia re pre se ntativa, o m il l or dit, a l a de m ocràcia re al m e nt e xiste nt, q ue el ll l igava a l a se va conce pció de l ’individu oposada a l a subm issió i al conform ism e . En paraul e s se ve s: “La socie tat tan m atisada q ue e ns h a tocat viure nom és e ns dóna una “sopa boba”, un ce ntre pol ític on tote s l es force s pol ítiq ue s el e ctoral iste s vol e n conve rgir pe r obte nir un sac curul lde vots d’uns el e ctors de gradats pe r una l l e fiscosa publ icitat m assificadora. Com pe r ve ndre cotxe s”. I pe r això tota l a se va vida va se r una crida al com prom ís, pe rq uè com de ia e n e l m anife st de l a se va pl antada, “e l pode r acum ul at e n l e s e structure s pol ítiq ue s i socioe conòm iq ue s de l nostre propi pobl e , de sposse ït e n l a base d’inform ació fide digna, d’opinió i de de cisió públ iq ue s, se gre stade s pe l s nostre s pol ítics e n e xe rcici e s fonam e nta e n l a nostra passivitat re signada”. En re sum , Xirinacs va posar se m pre e lse u pe nsam e nt, l e s se ve s ide e s i e lse u e studi de l a re al itat alse rve i de lcom bat pe r un h om e i una dona nous, l l iure s, crítics i com prom e sos am b e l s pobl e s oprim its.
Tanyada
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
5
ACTE D E SO BIR ANIA
Sím bolde l e s contradiccions i l im itacions de l a transició Més e nl l à de l e s inte rpre tacions q ue e s puguin fe r de l a se va vida i obra de s de l es tribune s d’opinió de l s pode rosos, q ue s’h an e nte stat e n re tratar-l o com una m e na de Quixot q ue com m és gran e s fe ia m e nys h i tocava, q ue da l a indubtabl e e stim a q ue l i te nie n, i l i se gue ixe n te nint, am pl is se ctors popul ars. Estim a q ue e s de m ostrà se m pre : prim e r e n e l se guim e nt q ue tingué q uan e m pre ngué l a l l uita pe r l ’am nistia, de sprés q uan e s pre se ntà com a inde pe nde nt al se nat – e sde ve nint un de l s se nadors m és votats, m és tard q uan e s pl antà pe r l a inde pe ndència, i se m pre , coincidint am b l es tre s ve gade s q ue fou e m pre sonat, l a úl tim a ara farà 2 anys. Aq ue sta e stim a nom és s’e xpl ica pe l se u e xe m pl e de coh e rència, dignitat i com prom ís am b e lse u pobl e , q ue contrasta fortam e nt am b l ’actitud d’una cl asse pol ítica q ue e l re pudiava, m és e nl l à de l e s dife rèncie s pol ítiq ue s i ide ol ògiq ue s, pe rq uè e l s re tratava e n l a se va m e sq uine sa i e n l a se va covardia. Xirinacs, és ce rt, és un sím bol de l a transició. Pe rò no de l a Transició daurada q ue e ns ve ne n com un conte de fade s q ue tingué com a concl usió l a som niada de m ocràcia. És un sím bolde l a transició de l e s re núncie s, e nganys i traïcions q ue procurà aq ue sta cl asse pol ítica q ue ara e ns parl a de re form e s d’e statuts castrats i de pacte s social s indigne s, q uan ara fa 30 anys parl ave n d’autode te rm inació i de social ism e . Le s se ve s de te ncions, l e s prim e re s e n e l m arc de lfranq uism e i de ltransfranq uism e , i l a úl tim a e n pl e na de m ocràcia són un al tre sím bolde l a continuïtat d’aq ue l l al l uita. I l a se va m ort, com tota l a se va vida, un acte continuat de sobirania q ue om pl e d’e spe rança e l s cors de l s oprim its, q ue am b el lh an e ntès q ue l al l ibe rtat no e s de m ana, e s pre n.
H e viscut e scl au se tanta-cinc anys e n uns Països Catal ans ocupats pe r Espanya, pe r França (i pe r Itàl ia) de s de fa se gl e s. H e viscut l l uitant contra aq ue sta e scl avitud tots e l s anys de l a m e va vida adul ta. U na nació e scl ava, com un individu e scl au, és una ve rgonya de l a h um anitat i de l 'unive rs . Pe rò una nació m ai no se rà l l iure si e l s se us fil l s no vol e n arriscar l l ur vida e n e lse u al l ibe ram e nt i de fe nsa. Am ics , acce pte u-m e aq ue st finalabsol ut victoriós de l a m e va conte sa, pe r contrapuntar l a covardia de l s nostre s l íde rs , m assificadors de lpobl e. Avui l a m e va nació e sde vé sobirana absol uta e n m i. El l s h an pe rdut un e scl au. el l a és una m ica m és l l iure , pe rq uè jo sóc e n vosal tre s , am ics! Ll uís M . X irinacs i D am ians 6 d'agost de 2007
M e ntre q ui e scriga l a h istòria siga nom és e lpode r al çare m e n l a m e m òria barricade s de pape r Com panys q ue ja no e stan pe rò se m pre e staran No podran e sq uivar l 'e m bat de lse u e sguard am b l l àgrim e s de sang No podran e sq uivar l 'e m bat de lse u e sguard l 'orgul ld'h ave r l l uitat Fe l iu Ve ntura
6
Tanyada
Monogràfic
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
Le s CUP i l ’e sq ue rra ind e pe nd e ntista: re pte s d e futur De sprés de l e s darre re s e l e ccions m unicipal s tota l ’e sq ue rra inde pe nde ntista h a fe t val oracions m ol t positive s de l s re sul tats obtinguts pe r l es CUP. S’h a dit, am b raó, q ue e s tractava de re sul tats h istòrics pe rq uè pe r prim e ra ve gada, l ’e xpre ssió m unicipalde l a l l uita inde pe nde ntista h avia aconse guit re pre se ntació e n 7 capital s de com arca, e ntre d’al tre s bons re sul tats. Tam bé s’h a dit, am b raó, q ue e l s vots obtinguts i e l s re gidors inde pe nde ntiste s q ue h an e ntrat al s ajuntam e nts són fruit de l a l l uita i e l tre bal lde base de l s darre rs anys. Pe rò m és e nl l à de lre sul tat de l e s CUP, de l a se va re sposta post-e l e ctoral , i de l ’aparició puntuald’aq ue ste s sigl es en l a pre m sa de gran abast, és ne ce ssari anal itz ar e lpe rq uè i e lcom de tot pl e gat pe rq uè és l ’única m ane ra q ue té l ’e sq ue rra inde pe nde ntista de se guir avançant i de fe r-h o bé.
Introducció h istòrica
publ iq ue m aq uí un e xtracte de l l l ibre t publ icat pe r Endavant (O SAN) “Le s el e ccions de l27 de m aig;re pte s de futur pe r a l ’e sq ue rra inde pe nde ntista”.
L’aposta de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista pe r l a l l uita m unicipal ve de l l uny. Le s candidature s d’unitat popul ar sorgire n am b l e s prim e re s e l e ccions m unicipal s de 19 79 , com una fórm ul a el e ctoral adoptada pe r m úl tipl e s organitz acions de l ’e sq ue rra de l ’època, e ntre e l l e s al gune s de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista. Pe rò no va se r fins 19 87 q ue un se ctor de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista, e l q ue e n aq ue l l m om e nt apostava pe r l a Pol ítica Inde pe nde ntista de Com bat, va cre ar l ’AMEI, l ’Asse m bl ea Municipal de l ’Esq ue rra Inde pe nde ntista, partint de l bagatge acum ul at pe r al guns re gidors i al cal de s (com e l s d’Arbúcie s i de Sant Pe re de R ibe s) i pe r al tre s nous col ·l e ctius de l l uita m unicipal com e l s q ue sorgire n a al guns l l ocs de lMare sm e i d’al tre s com arq ue s de lPrincipat. En e l fons, aq ue l l a prim e ra e xpe riència no aconse guí q ual l ar e n gran m e sura pe r l a divisió q ue patia e n aq ue l l m om e nt l ’e sq ue rra inde pe nde ntista i pe r no sabe r com binar ade q uadam e nt una dobl e
aposta pe ltre bal ll ocale n cl au d’unitat popul ar i pe l discurs i l a pràctica agitativa de l s dife re nts organism e s inde pe nde ntiste s, incl osa l a pràctica arm ada de Te rra Ll iure . De l ’aposta d’aq ue l l a època pe r l e s CUP, q ue de sprés de l a de sfe ta de l 9 2 e s re im pul sare n sota e l nom d’Asse m bl ea d’Unitat Popul ar, e n q ue dare n un conjunt dispe rs de candidature s m unicipal s l ocal s (al Bage s i a l a Se garra, pe rò tam bé a Val l s, pe r e xe m pl e ). Pe rò gran part de lm ovim e nt, de l s se us dos se ctors, acabaria e ntrant a ER C, e lprim e r a través de l a m aniobra de l a dissol ució de Te rra Ll iure IV Asse m bl e a e l19 9 1. I e lse gon a través de l s acords m unicipal s e ntre l ’AUP i ER C pe r l e s m unicipal s de 19 9 5. Le s poq ue s candidature s q ue q ue dare n d’aq ue l l a e xpe riència q ue dare n e n ce rta m ane ra sate l ·l itz ade s pe r Iniciativa pe r Catal unya o pe r l e s se ve s m arq ue s bl anq ue s (Ente sa Progrés Municipal , EPM) o e n e lm il l or de l s casos, aïl l ade s de l a l l uita inde pe nde ntista a nive l l nacional i q ue dant forçats a l im itar l a se va activitat a l a l l uita institucional (casos de R ibe s o Arbúcie s, pe r e sm e ntar el s m és cone guts).
Elprocés de Vinaròs i l ’aposta de lMCAN pe r l e s CUP La m ancança principal d’aq ue l l es e xpe rièncie s e ra l a ine xistència, e xce pte e n casos e spe cífics, d’un l l igam re al i q uotidià am b e l s m ovim e nts social s q ue e n aq ue l l m om e nt duie n a te rm e una dinàm ica de de núncia i d’e nfrontam e nt contra l e s pol ítiq ue s de l ’e stat. En bona m e sura, això com e nçà a tre ncar-se a partir de l ’onada de l l uite s q ue s’inicià durant l a se gona m e itat de l s 9 0 i q ue s’al l argà fins l a de rrota de lPP en l es el e ccions de m arç de 2004. Aq ue l l a onada de l l uite s, am b un ce rt protagonism e de l nous organism e s inde pe nde ntiste s de l ’època com l a PUA, Al te rnativa Este l o Maul e ts, com portà l a re novació de tot e l
Tanyada
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
panoram a de m ovim e nts social s rupturiste s arre u de l s Països Catal ans, e n e spe cial al Principat, am b l ’e xte nsió d’una re novada e sq ue rra inde pe nde ntista am b l es se ve s nove s organitz acions i casal s, i am b un augm e nt de l a se va incidència social gràcie s a l a se va participació en cam panye s de de núncia i m obil itz ació organitz ade s pe r l a m ate ixa e sq ue rra inde pe nde ntista o pe r al tre s se ctors de lte ixit socialcatal à. És e n aq ue st conte xt e n q uè e s produe ix l a re novada aposta pe r l a l l uita m unicipal pe r part de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista, pe l conjunt d’organitz acions q ue dinam itz e n e l Movim e nt Catal à d’Al l ibe ram e nt Nacional . És fonam e ntal m e nt a partir de l Procés de Vinaròs, q ue s’e ste ngué e ntre l ’any 2000 i e l 2001, q ue e s fa públ ica l ’aposta conjunta de l es principal s organitz acions inde pe nde ntiste s (Endavant, MDT i Maul e ts e n aq ue l l m om e nt) pe r l a re novada AMEI i pe r l e s CUP. Producte d’aq ue sta aposta unitària, d’aq ue st cre ixe m e nt sostingut pe r part de l conjunt d’organism e s de l MCAN – q ue donà l l oc a l a cre ació d’una nova organitz ació de jove s, l a CAJEI, d’un nou sindicat d’e studiants, e lSEPC, q ue e n aq ue l l m om e nt e stava en procés d’unificació, i d’im portants iniciative s de com unicació popul ar com L’Acce nt, – i producte tam bé de l a se va m ajor incidència e n l es dife re nts re al itats l ocal s, l es el e ccions de 2003 ve ie re n com una nova ge ne ració de CUP sorgie n e n
dife re nts punts de lte rritori i s’unie n a al tre s q ue h avie n sobre viscut de l ’època ante rior. El s e spe rançadors re sul tats obtinguts e n al guns casos com Vil afranca o Val l s, q ue obtingue re n re pre se ntació, o Mataró, Vic i Manre sa, q ue s’h i van trobar a prop, van obrir l e s porte s a l e s darre re s el e ccions de 2007, e n q uè una nova re m e sa de CUP, l a m ajoria d’e l l es sorgide s de re al itats organitz ative s consol idade s e n e lnive l ll ocal , s’h an afe git alcom bat m unicipal ista.
S’h a re col l it e lq ue s’h a se m brat Com ptant l es candidature s pre se ntade s sota l e s sigl e s CUP, a m és de l e s coal icions am b e l s Ve rds a Badal ona i a Granol l e rs, l a Unitat Municipal9 de Sant Pe re de R ibe s i Nosal tre s Som – Asse m bl e a d’Unitat Popul ar de Tarragona, e n totals’h an obtingut 22.332 vots sobre un ce ns total de 1.09 1.660 votants, q ue supose n e l2,04% sobre e lce ns i e l 3,9 9 % sobre e l s votants total s i una q uantitat ge ns m e nyspre abl e de 26 re gidors e n un totalde 36 m unicipis. Aq ue st és un re com pte . N’h i h a d’al tre s de possibl e s, pe r l a varie tat de candidature s m unicipal s q ue s’h an pre se ntat arre u de l te rritori am b dife re nts graus de vincul ació al proje cte m unicipal inde pe nde ntista. En aq ue st cas, e xcl oe m l es Candidature s Al te rnative s de l Val l ès m al grat q ue l e s CUP d’aq ue l l a com arca participe n d’aq ue st proje cte .
7
D’aq ue sts núm e ros ge ne ral s es de rive n dive rse s re fl e xions contradictòrie s. D’una banda, e s tracta d’uns re sul tats conside rabl e s: pràcticam e nt e l4% de l s vots al l à on l e s CUP s’h an pre se ntat, te nint e n com pte l a m igrade sa de m itjans de q uè dispose n l e s CUP i l ’e sq ue rra inde pe nde ntista e n e l se u conjunt. Aq ue sts núm e ros re fl e cte ixe n un suport popul ar re l ativam e nt im portant. Pe rò tam bé se ’n de riva una al tra l e ctura, no m e nys im portant, q ue no am aga q ue l es CUP te ne n una im pl antació te rritorial m ol t poc h om ogènia i m ol t conce ntrada: aq ue sts 36 m unicipis re pre se nte n m e nys de l 10% de l total de l a pobl ació am b dre t a vot de l conjunt de l s Països Catal ans, tots m e nys un conce ntrats al Principat de Catal unya. I e n re l ació alnúm e ro totalde m unicipis catal ans aq ue st pe rce ntatge es re due ix al2%. Tam bé calte nir e n com pte q ue e lsol fe t d’obte nir re pre se ntació, m és e nl l à de l e s conse q üèncie s pol ítiq ue s im m e diate s, no asse gura re s pe r al futur. Entre e l s re sul tats e ns trobe m am b casos e n q uè s’h a obtingut re pre se ntació am b suports absol uts infe riors al5% i fins i tot al3%. El s vots q ue , am b l e s circum stàncie s de l es el e ccions m unicipal s d’e nguany, h an pe rm ès obte nir re pre se ntació, h aurie n pogut de ixar al gune s candidature s fora de l ’ajuntam e nt am b una participació supe rior. I ningú no pot de scartar q ue això pugui succe ir. Això fa obl igatori una anàl isi acurada i re al ista pe r cada cas. Pe rò e n e l fons, l ’anàl isi de l s núm e ros h an de m otivar una re fl e xió pol ítica de fons q ue pe rm e ti: 1) no sobre val orar l ’inq üe stionabl e èxit h istòric obtingut: 2) ve ure am b cl are dat e l sl ím its de l e s CUP i de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista e n ge ne rale n re l ació a l a se va im pl antació te rritoriali l a se va incidència social ; 3) cal ibrar l e s dificul tats q ue opose n al al l uita pol ítica de base l e s grans àre e s urbane s: i 4) ve ure l e s pote ncial itats q ue té un discurs se nse com pl e xe s i una pràctica pol ítica al te rnativa i oposada al s partits pol ítics tradicional s i al s inte re ssos e conòm ics al s q ue aq ue sts re pre se nte n.
Tanyada
8
Bastir un proje cte m unicipal ista, e ste ndre l a l l uita inde pe nde ntista Re sum int, e l s re pte s actual s de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista consiste ixe n e n se guir am b l a fe ina fe ta e l s darre rs anys, se guir am b l a tasca de cre ació de m assa crítica de pe rsone s i d’ide e s, acum ul ant force s pe r l a construcció d’una al te rnativa gl obal al l ibe radora pe l s Països Catal ans, pe r un procés constitue nt q ue condue ixi a l a Re públ ica Social ista Catal ana. És cl ar q ue un de l s re pte s m és ne ce ssaris i e ngre scadors passa pe r se guir am b l a tasca de m aduració i d’e l aboració d’al te rnative s q ue suposa l ’e xte nsió de l e s CUP i de l a l l uita m unicipal de s d’una pe rspe ctiva inde pe nde ntista, se nse caure e n l a pre ssa pe r pre se ntar-se a al tre s com te se s e l e ctoral s, cosa q ue suposaria re produir e rrors ja com e sos e n e lpassat. Pe rò això no pot suposar de ixar de banda al tre s fronts de l l uita e stratègics. Alcontrari, és ne ce ssari aprofitar e l s re gidors obtinguts pe r e nfortir i e ste ndre e lsuport sociala l ’e stratègia de ruptura am b e l s Estats e spanyol i francès i de construcció d’un contrapode r popul ar catal à. Una e stratègia q ue passa pe r l a de núncia de l m arc institucional vige nt, l e s se ve s l im itacions, i l es se rvituds q ue com porta pe r al s Països Catal ans e n tots e l s cam ps. La vindicació de l dre t a l ’autode te rm inació i l a ruptura am b el s e stats e spanyol i francès són el e m e nts fonam e ntal s e n aq ue sta l ínia. Pe rò tant im portant com això és partir de l a conce pció de l ’e stat i tots e l s se us apare l l s (parl am e nts, ajuntam e nts, cossos re pre ssius, justícia, burocràcia, e tc.) com a instrum e nts de dom inació d’una
No m i cogno m s: Dire cció: Po blació: Te lèfo n: Subscripció 10 € Núm e ro de co m pte : Banc o caixa: _ _ _ _
cl asse sobre una al tra i no un instrum e nt ne utre . Evitar construir un m ovim e nt inge nu és cl au pe r una e stratègia de ruptura am b e l s e stats opre ssors. Aq ue sta pre caució és e spe cial m e nt im portant si re corde m com l a transició a l a de m ocràcia e s va fe r a través de re núncie s de l s principal s l íde rs pol ítics, pe rò sobre tot, pe r l a conve rsió de l s principal s q uadre s de l s m ovim e nts obre r, ve ïnal , i de l ’associacionism e q ue h avie n protagonitz at l es l l uite s de l a transició, en re gidors o en re pre se ntants a l e s institucions “de m ocràtiq ue s” re ce ntm e nt cre ade s. Van passar de de dicar-se a prom oure l ’autoorganitz ació i l a m obil itz ació popul ar, a ge stionar l es institucions “de m ocràtiq ue s”, com prom e te nt-se així am b l a re form a de l franq uism e . La conse q üència fou l a de sm obil itz ació de l a socie tat catal ana. La l l uita institucionalcre a una sèrie de de pe ndèncie s (q ue h o diguin sinó al s dirige nts de l s partits de l siste m a!), e conòm iq ue s fonam e ntal m e nt (al l ò d’afe rrar-se a l a cadira), pe rò tam bé pol ítiq ue s i pe rsonal s. De s d’aq ue st punt de vista és fonam e ntal l l igar l e s CUP am b el m ovim e nt popul ar, autoorganitz at i autònom e nfrontat a l ’e stat, i cre ar i e nfortir m e canism e s de m ocràtics i asse m bl e aris de control q ue conve rte ixin e l s se us re pre se ntants no e n l íde rs indiscutibl e s ni e n protagoniste s de re s, sinó e n portave us col ·l e ctius q ue puguin se r substituïts e n q ual se vol m om e nt (rotació de càrre cs). Le s CUP h an de se rvir de re vul siu i de caixa de re ssonància de l es re ivindicacions popul ars i ciutadane s, e sde ve nint un suport
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
fonam e ntal e n l a l l uita pe r l a construcció d’un contrapode r popul ar al s e stats opre ssors. Això vol dir prom oure un te ixit social autònom i crític am b l ’e stat, o dit d’una al tra m ane ra, prom oure l es tre s “a”: autoorganitz ació, autoge stió, autode te rm inació. L’única garantia re al pe r al cre ixe m e nt i l ’e xte nsió de l e s CUP és q ue contribue ixin a l a construcció d’un te ixit associatiu fort i actiu, am b uns casal s i ate ne us popul ars forts i obe rts alconjunt de lpobl e, q ue siguin un re fe re nt pe r l es l l uite s popul ars de cada vil a i cada com arca. En re sum , l ’èxit de l e s CUP e stan l l igats al de l conjunt de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista, i és de l a fe ina re al itz ada pe r tote s l e s se ve s e xpre ssions pol ítiq ue s, social s i cul tural s d’on prové l ’e xpl icació de l s re sul tats obtinguts. Se nse un m ovim e nt fort i coh e sionat am b una e stratègia de ruptura am b l ’e stat l es CUP podrie n acabar com l ’e xpe riència fracassada de l s anys 80 i 9 0, q uan l ’incipie nt e xpe riència m unicipal ista va pe rdre e l s se us re fe re nts de l l uita nacional s am b l a de saparició de Te rra Ll iure i e l de sm e m bram e nt de l ’MDT i va q ue dar circum scrita a nucl is l ocal s de dicats nom és a l a ge stió i de sl l igats d’un proje cte de transform ació sociali d’al l ibe ram e nt nacional .
En de finitiva… Le s CUP pode n i h an d’e sde ve nir un age nt cl au e n l a construcció de l contrapode r popul ar catal à si e nte ne n l a se va vincul ació i com pl e m e ntarie tat am b un m ovim e nt d’al l ibe ram e nt nacional am pl i i pl ural . Fe r-h o passa pe r no caure e n l ’e l e ctoral ism e ni e n l a dil ució d’un discurs i una pràctica pol ítiq ue s q ue h an de ce ntrar-se e n
Co di Po stal: Co m arca: Co rre u Ele ctrònic: Co l·labo ració 20 € Oficina: _ _ _ _
Num Co ntro l: _ _
Co m pte : _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Aurto ritz o que carre gue u al cc o llibre ta indicqda e ls re buts que se us pre se ntaran e n co nce pte de subscripció a la revista Tanyada. Signat:
Tanyada
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
9
l a construcció d’un proje cte m unicipal ista d’abast nacional ; pe rò tam bé e n de nunciar l es l im itacions de l m arc jurídico-pol ític vige nt i e n pote nciar tote s l e s iniciative s de l l uita i d’organitz ació popul ar de sobe die nts. En re sum , conside re m q ue el s obje ctius a m ig i l l arg te rm ini de l a l l uita m unicipalsón: 1- Invol ucrar al tre s se ctors social s a l a unitat popul ar, introduir-l os al tre bal l asse m bl e ari i al de bat pol ític, a organitz ar activitats i assum ir re sponsabil itats, tot e ste ne nt l a dinàm ica de tre bal lde base . 2- Am pl iar l ’e spai pol ític de lm ovim e nt tot tre bal l ant te m e s q ue no s’h avie n tractat am b prou profunditat (urbanism e , se rve is social s, ge stió d’infrastructure s, e tc.). 3- Aconse guir q ue l a l ínia com bativa i rupturista tingui suports social s am pl is e n e l tre bal l de l a l l uita m unicipal institucional . Pe nse m q ue això és possibl e re al itz ant un tre bal l se riós i constant, sobre tot te nint e n com pte l a corrupció, e lcaciq uism e i l a m e diocritat q ue re gne n al s ajuntam e nts i institucions de lnostre país. Actual m e nt cap form ació pol ítica de fe nsa e l s inte re ssos de l e s cl asse s popul ars. 4- En re sum , bastir l e s base s de l a de m ocràcia popul ar catal ana, ce ntrada en l ’articul ació d’un contrapode r q ue re pre se nti e l s inte re ssos de l e s cl asse s popul ars catal ane s i q ue e stigui form at i dirigit pe r l e s m ate ixe s. Aq ue sta és l ’única m ane ra q ue el s i l es tre bal l adore s pugue m agafar l e s re gne s de lfutur col ·l e ctiu de lnostre pobl e.
La Bodegueta c.Pintor Fortuny 14 M ol ins de Rei
Tanyada
10
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
El27 d e m aig alPaís Val e ncià
El s re sul tats de l es el e ccions autonòm iq ue s i m unicipal s al País Val e ncià h an re sul tat una ve ritabl e poal ada d’aigua fre da pe r a tots aq ue l l s q ue h avie n dipositat l e s se ue s e spe rance s e n una de rrota el e ctoralde l Partit Popul ar. U na conm oció pol ítica q ue h a e sguitat m ajoritàriam e nt l ’e spe ctre pol ític progre sista i nacional ista de base alPaís Val e ncià i q ue , pe r tant, m e re ix una anàl isi de tinguda.
Te ndència m ajoritària a l a de spol itització. Re sul tat de l a m anca de dife rèncie s re al s e ntre el s partits m ajoritaris i de l ’adopció de patrons de conducta cre ixe ntm e nt individual iste s i consum iste s. En e ixe se ntit e s te nde ix a pe rsonal itz ar l a pol ítica, votant e n funció de l carism a de l s l íde rs o de l a se ua suposada capacitat de ge stió. El s cre ixe nts m ovim e nts popul ars e ste sos arre u de l te rritori val e ncià no com pe nse n aq ue sta te ndència, ja q ue e n no h an articul at cap al te rnativa com una i concre ta de país ni h an supe rat e l se u tarannà d’e fím e re s l l uite s “anti”. L’e sq ue rra re vol ucionària al País Val e ncià té una fe ina im portant pe r conve rtir aq ue sts m ovim e nts e n l ’e m brió d’una al te rnativa popul ar de canvi re al . ElPaís Val e ncià vota e n cl au te rritoriali m unicipal . De te rm inats se ctors progre ssiste s argum e ntave n una suposada de spe rsonal itz ació de l s val e ncians q ue e l s faria votar al s q ue control e n e l gove rn d’Espanya. Aq ue sta inte rpre tació és e rrònia: all l arg de l ’e ra autonòm ica, i e n l es el e ccions de Maig, e lPaís Val e ncià h a votat e n funció de l a se ua pe rce pció pol ítica i no de l s ve nts de pone nt.
sote rrade s e ntre e l s dife re nts se ctors. Així doncs, e l PSO E val e ncià h a tingut un discurs q ue am b prou fe ine s passava de l es crítiq ue s algove rn de lPP. Aq ue sta m anca de proje cte no h a pe rm ès q ue siga conside rat com a al te rnativa de ge stió pe r l a m ajoria de l e s cl asse s popul ars i cape s m itjane s, ja q ue pe r una part no s’h i ve ia cap m ode lde país i pe r al tra tam poc e s confiava e n q ue pogués aportar q ue l com dife re nt alPP. Pe r úl tim l ’e fe rve sce nt burge sia val e nciana tam poc h a vist e n e l PSO E un de l e gat fiabl e pe r ge stionar l ’adm inistració pròpia. La m anca de pe rspe ctiva pròpia de lPSO E val e ncià continua pal e sant-se a dia d’avui e n e lfe t d’apl açar l a se ua re e structuració fins de sprés de l es el e ccions ge ne ral s, i e n e lfe t d’e nviar com a ge ndarm e de lprocés a Jordi Se vil l a, h om e de confiança de Z apate ro.
El m ite de l a “ crispació” . Corre spon a aq ue sta pe rce pció pròpia de l a pol ítica, h om no pot l l e gir e l s re sul tats val e ncians com si e s tractara d’un due l R ajoyZ apate ro on e lte m a e stre l l a fos e lprocés de pau de l Pobl e Basc. La pol ítica val e nciana h a portat una dinàm ica pròpia i am b uns te m e s de de bat propis.
El Com prom ís pe l País Val e ncià (CPV), coal ició progre ssista abande rada pe r EUPV i BNV, no h a aconse guit l ’obje ctiu de traduir e n vots e l s cre ixe nts m ovim e nts popul ars q ue e s de se nvol upe n alSud. La sum a autonòm ica de l s se us dos principal s artífe xs e l 2003, any e n e l q ual e s pre se ntave n pe r se parat, fou de 268.616 vots. El s vots d’e nguany supose n un re trocés de 74.257 vots. Aq ue sta coal ició nasq ué ja viciada pe r l l uite s inte rne s pe r assol ir q uote s de pode r institucional . Baral l e s q ue h an arribat alse u cl ím ax e n l ’actual itat am b e l tre ncam e nt de l se u grup parl am e ntari i l ’e scl at d’una crisi e structurala EUPV.
La m anca de proje cte de l a social de m ocràcia val e nciana. El PSO E val e ncià se m pre s’h a caracte ritz at pe lse u se guidism e a l a dire cció e statal . La l l uita e ntre re novadors i continuiste s, adobada pe r un inte rve ncionism e constant de s de Fe rraz , no s’h a acl arit fins be n poc. Pe rò e lre sul tat no pot se r m és e stèrildonat q ue e s fe u una dire cció de pe daços, q ue incl oïa l a m ajoria de cape l l e te s i e ncapçal ada pe r un l íde r no probl e m àtic pe r l a se ua m anca d’ide e s: Joan Ignasi Pl a. Aq ue sta cúpul a “Frank e ste in” h a e stat incapaç d’articul ar cap proje cte propi ja q ue fe r-h o h ague ra suposat obrir de bats q ue h ague re n al çat de nou l e s te nsions
La fortal e sa de l discurs de l PP. El s conse rvadors h an bastit un discurs e n e l q uale l l s pe rsonifiq ue n e lprogrés de lPaís Val e ncià, m e ntre q ue e l PSO E se ria e l cul pabl e de l a m arginació te rritorial . A nive l lpràctic e lPP h a fonam e ntat e lse u proje cte e n l a pote nciació de lturism e i l a construcció. Això l i h a pe rm ès justificar l es grans obre s i e l s grans e sde ve nim e nts com a atractors de l turism e cap al País Val e ncià. La construcció se ria pe r una part ge ne radora d’ocupació i pe r al tra re sul tat l ògic d’aq ue sta re novada atracció turística. Aq ue st m ode lde gove rn h a situat al s dos se ctors e conòm ics pre dom inants alPaís
Tanyada
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
Val e ncià e n l ’age nda pol ítica de l a Ge ne ral itat. Difícil m e nt e s pot guanyar e l suport de l s val e ncians pl ante jant una pol ítica “anti” m ode l de de se nvol upam e nt e conòm ic val e ncià actual . La pobl ació sap q ue no h i h a al te rnative s re al s a aq ue st m ode l de de se nvol upam e nt q ue pe r al tra part e stà ge ne rant be ne ficis e conòm ics im portants. En e fe cte , si bé l a burge sia val e nciana és l a prim e ra be ne ficiada pe r aq ue st m ode lde “cre ixe m e nt”, no pode m obviar q ue a curt te rm ini bona part de l e s cape s m itjane s i de l s xicote ts propie taris de te rre nys o im m obl es e spe cul abl e s s’e stan be ne ficiant d’això. Com tam bé h o e stà fe nt a curt te rm ini l a pe tita burge sia botigue ra i h ostal e ra, e l s propie taris d’im m obl e s e n z one s turístiq ue s, i bona part de l s obre rs de l a construcció. Així doncs, e l proje cte de l PP com ptaria am b e l be ne pl àcit d’una part im portant de l e s cl asse s popul ars val e nciane s. Evide ntm e nt, e lm ode le conòm ic de lPP és curte rm inista. L’auge de nove s z one s turístiq ue s pot posar e n pe ril laixò, d’aq ue sta m ane ra s’e ntén: e l se u inte rès e n m ante nir l a pol ítica de grans e sde ve nim e nts; l a introducció m assiva d’inputs com e lgol f i e n m e nor m e sura de l s parcs te m àtics i z one s re cre ative s; i l a conq ue sta pe r alturism e de l es z one s d’inte rior. Pe lq ue fa a l a construcció, pe ça cl au de l ’e conom ia, pre visibl e m e nt e ntrarà e n crisi pe r l a daval l ada de l a de m anda, cosa q ue e s pot ve ure re forçada si e n e fe cte h i h a un re fl ux de lturism e . Així doncs, e lm ode lde de se nvol upam e nt val e ncià pot e star e n e l s se us úl tim s m om e nts, de m ane ra q ue pe r a l a burge sia i part de l es cape s m itjane s és m il l or e sprém e r l a taronja abans d’iniciar una re conve rsió q ue e s pre ve u pl e na d’ince rte se s. Elfactor ide ntitari val e ncià és un de l s e ixos cl aus de l a ide ntificació de l ’e l e ctorat val e ncià am b e ldiscurs de lPP. Com a e ix transve rsal , e l confl icte ide ntitari val e ncià h a im pre gnat tots e l s discursos pol ítics. En e l PSO E, l es m úl tipl e s re núncie s e statutàrie s de 19 82 i 2006 i l es contradiccions discursive s q ue supose n, h an fe t q ue de l ibe radam e nt s’obvie aq ue sta q üe stió i q ue nom és e s tracte de s d’un punt de vista total m e nt. EUPV i BNV h an
11
sigut arraconats e n l ’àm bit ide ntitari tant pe r l a dre ta com pe r l a social de m ocràcia, i cada ve gada h an anat re baixant m és e l s se us pl ante jam e nts. Pe l q ue fa alPP, alnostre pare r h a e stat q ui h a adaptat m és h àbil m e nt e l se u discurs a l a q üe stió ide ntitària, tot i q ue e n una dire cció q ue l a de svirtua total m e nt i l a conve rte ix e n una arm a el e ctoralde l a dre ta. El19 9 5 Eduardo Z apl ana, prim e r pre side nt popul ar de l a Ge ne ral itat, com e nçava a articul ar al l ò q ue anom e nà “Pode r val e ncià”, és a dir, aconse guir q ue e l País Val e ncià e sde vingue ra l ’avantguarda de l a m ode rnitz ació a l ’Estat Espanyol . Sota aq ue st discurs s’al birava l a possibil itat de re pre se ntar a tota l a dre ta passant pe r dam unt de l bl ave rism e pol ític d’UV, q ue e n e ixe m om e nt e ra soci de gove rn a l a Ge ne ral itat. Així, e lPP aconse guia una re form ul ació ide ntitària m ol t m és m ode rna de l a q ue pl ante java UV, e ldiscurs de l a q ualcom e nçava a de stapar-se com q ue l com buit de contingut. En l es el e ccions autonòm iq ue s de 19 9 9 UV e s q ue da fora de l e s Corts Val e nciane s, i e n l e s poste riors conte se s e l e ctoral s anirà m invant e n nom bre de sufragis. Conform e e s donava aq ue st traspàs de vots d’UV alPP, e l“val e ncianism e te cnocràtic” de l PP s’anava e nriq uint d’aq ue l l s el e m e nts discursius de l bl ave rism e pol ític tradicional q ue l i podie n se rvir. Elprocés e s com pl e ta e n adoptar e ldiscurs de l PP tints anticatal aniste s tradicional s de s de principis de l2000, fe t q ue és paral ·l e lalpas d’UV a l a m arginal itat pol ítica. Te ndència cre ixe nt al bipartidism e . Aq ue sta dinàm ica va m arginant progre ssivam e nt e l s e spais pol ítics d'e sq ue rre s i dre ta al te rnatius alPSO E i al PP. D'aq ue sta m ane ra e n l a dre ta s'obse rva un traspàs de vots de lbl ave rism e pol ític, q ue se m bl a h ave r e ntrat e n un com a pe rm ane nt, alPP. Pe lq ue fa a l 'e sq ue rra institucionals'obse rva un traspàs de vots d'EU i BNV alPSO E. Aq ue st darre r m ovim e nt, pe rò, no h a e l e vat e l s vots de l PSO E donat q ue tam bé s'h a produït un traspàs de vots e q uival e nt de s de l s social de m òcrate s alPP, re l acionat am b e l canvi de vots de l e s cape s m itjane s. Cal constatar q ue de no h ave r-se produït e l Com prom ís pe lPaís Val e ncià, és m ol t probabl e q ue l e s Corts re sul tants de l e s autonòm iq ue s h ague re n incl òs únicam e nt a PP i PSO E. O bse rve m un canvi de postura de BNV i EUPV re spe cte al PSO E. El s nacional iste s i e l s progre ssiste s” h an re nunciat doncs a m ante nir posture s al te rnative s dins de l e s institucions pe r tal de re forçar una aposta pe r l ’e sq ue rra ge stora difusa. Així doncs, no h an fe t sinó re forçar l a dicotom ia burge sa de gove rn e sq ue rra-dre ta, i a m itjà te rm ini e lbipartidism e . En aq ue st conte xt cal e nte ndre l a im portant pèrdua de vots a favor de l PSO E (e l e ctorat progre ssista m ode rat) i l ’abste nció (posture s de sconte nte s am b e l nou pape r de com parsa pol ítica d’un h ipotètic gove rn social de m òcrata).
Tanyada
12
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
Sob re l al l uita institucional i el e ctorald e l 'e sq ue rra ind e pe nd e ntista participació pol ítica e n l es Al e s darre re s La institucions el e ccions m unicipal sl e s Els m unicipis, com e ls parlam e nts ics i e l s parl am e nts e spanyol i CUP, q ue te ne n autonòm francès, són l ’e xpre ssió pol ítica de l a e lsuport dom inació de classe i de l’ocupació. Els se us re gl am e nts de pe ne n de l es d’Endavant i de l e gisl acions e statal s i el s l ím its de l es tota l ’e sq ue rra se ve s com pe tèncie s tam bé. Aq ue sts inde pe nde ntista, lím its, com e ls de les com pe tèncie s van ob te nir uns autonòm iq ue s, són l’e xpre ssió de la anca re al de de m ocràcia al s Països e xce l ·l e nts mCatal ans. D’al tra banda, l a de m ocràcia re sul tats. De s burge sa consiste ix pre cisam e nt a re duir de fa te m ps és l’acció política vinculant a la participació aq ue ste s institucions i e n d’al tre s una tasca ee nncara m és opaq ue s i pe nde nt de l ’EI antide m ocràtiq ue s. Conside rar q ue és donar e ll l oc possible una ruptura de m ocràtica radical l a l l uita el e ctoral és ade q uat a l a mre itjançant conèixe r a aq ue st siste m a institucional l l uita e l e ctorali una legitim itat de m ocràtica q ue no té. institucional . Això és e ncara m és e vide nt si e lq ue e s tén és e nde rrocar l a m onarq uia Aq ue sts pre constitucionalo l a re públ ica burge sa. re sul tats fan q ue acl arir l e s La lluita parlam e ntària (o m unicipal) com a l l uita sindicalte ne n, pe r de finició, un caracte rístiq ue s l caràcte r e sse ncial m e nt re form ista. És il a funció de ce rt q ue ce nsurar-l e s pe r siste m a és pur l ’acció pol ítica e sq ue rranism e pe rò tant sols són una vàl ida q uan són pe ce s al se rve i de l e s CUP sigui opció d’una e stratègia re vol ucionària q ue no una de l e s cl aus pot brollar d’e lles m ate ixe s. de lfutur de l Le s institucions re pre se ntative s són e l e canism e e m prat pe l capital pe r proje cte de l ’EI. mfabricar e lconse ns, am ortir e l s confl icte s Aq ue sta acció i inte grar la dissidència. La pre sència de pol ítica e s les nostre s candidature s pot se rvir com a instrum e nt propagandístic de re due ix de de sl e gitim ació de lsiste m a, pe rò l a nostra m om e nt a pre sència norm alitz ada e n e ls de bats l ’àm b it consistorials pot se rvir alsiste m a com a e nt propagandístic: l a m unicipali e ns instrum de m ostració q ue e l siste m a “pot acol l ir ce ntrare m e n tote s les se nsibilitats”. aq ue st aspe cte . En l a l l uita m unicipal e s pot aconse guir una acum ul ació de force s positiva pe l
proje cte nacional de l ’EI, e n cap cas transform acions social s q ue e l s propis l ím its com pe te ncial s i finance rs de l s ajuntam e nts im possibil ite n. La pràctica e ns m ostra q ue e l s bons re sul tats e n vots i participació m il itant de de te rm inade s candidature s no s’h an concre tat e n suport popul ar al s posicionam e nts e stratègics de l ’EI e n aq ue ste s pobl acions. És e l cas de l s re fe rèndum s pe r l a Constitució Europe a i l ’Estatut. I això no és casual i té re l ació am b l es ante riors re fl e xions al vol tant de l a natural e sa de l a pol ítica m unicipal . És l a pròpia inocuïtat pol ítica de l s ajuntam e nts e lq ue pe rm e t acum ul ar suport popul ar a candidature s im pul sade s pe r m il itants inde pe nde ntiste s se nse q ue això im pl iq ui ne ce ssàriam e nt una social itz ació de l s principis e stratègics ni de l e s consigne s tàctiq ue s. Tote s aq ue ste s re fl e xions apare ntm e nt pe ssim iste s nom és pre te ne n contrare star una ce rta fe titxitz ació de l “m unicipal ism e ” q ue confón e lne ce ssari arre l am e nt l ocal de l a l l uita inde pe nde ntista am b l a se va e xpre ssió institucional . Construir l a unitat popul ar pobl e a pobl e i vil a a vil a és ne ce ssari. Pe rò constituir una candidatura és una fase poste rior de l procés. Construir l a unitat popul ar e n base o m itjançant una candidatura únicam e nt és un e rror. La base social d’una candidatura rupturista no com parte ix ne ce ssàriam e nt e l s principis e stratègics i/o ide ol ògics q ue h an de fonam e ntar l a unitat popul ar. La ne ce ssitat d’aconte ntar aq ue sts se ctors pe r re te nir e l s se us vots o e lse u suport actiu pot conduir a l a de spol ititz ació de l discurs de l a candidatura o a l a re baixa de l s continguts ide ol ògics am b l a cose güe nt de svincul ació de l proje cte nacional de l ’EI o l a de sfiguració d’aq ue st. Aq ue sta de spol ititz ació i aq ue sta re baixa són m ol t probabl es en una institució d’e scasse s atribucions pol ítiq ue s com un ajuntam e nt pe tit o m itjà, q ue és on h an arre l at l e s CUP de m om e nt.
Tanyada
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
Le s caracte rístiq ue s e sm e ntade s e s de rive n de l e s caracte rístiq ue s de l a l l uita institucionale n ge ne rali de l es l im itacions de l pode r m unicipal e n concre t i fan insoste nibl e l a ide a, apuntada de s de ce rts se ctors de l 'EI, q ue cal dria constituir e l s òrgans nacional s de l e s CUP e n dire cció pol ítica de l m ovim e nt. Això és e spe cial m e nt e vide nt si te nim pre se nt q ue l e s CUP no te ne n pre sència a cap de l e s principal s pobl acions de l país (Barce l ona, Val ència, L'H ospital e t de Ll obre gat, Al acant, Pal m a), h i són m ol t dèbil s (Badal ona, Te rrassa), no te ne n capacitat de pre se ntar-s'h i e n sol itari o com a tal s (Tarragona, Sabade l l ). I no s'h i val a inve rtir e l procés i forçar l 'e xistència de candidature s e n aq ue ste s pobl acions. Elconte xt favorabl e és una h ipotètica pobl ació am b un te ixit pote nt de contrapode r (organitz acions, se ctorial s, casal s, publ icacions...) q ue siguin re cone guts pe r l a total itat de l a pobl ació pol íticam e nt conscie nt com una al te rnativa ide ol ògicam e nt de finida. Aq ue ste s condicions e s done n tant sol s e n une s poq ue s pobl acions de l Principat i l a fe ina urge nt no és constituir candidature s si no construir aq ue sts contrapode rs l ocal si ve rte brarl os al vol tant d'un proje cte nacional . En aq ue st cas és idònia l a cre ació d'una candidatura. D'al tra banda, a nive l l nacional atorgar a l e s CUP e l pape r d'avantguarda e xcl ouria e l País Val e ncià (una sol a candidatura a Barxe ta) i l e s Il l e s (cap candidatura). I pe r acabar, una ve rte bració així de l m ovim e nt fom e ntaria una conce pció ja m assa pre se nt e n l a socie tat catal ana se gons l a q ual l a l l uita el e ctoral i institucional se ria l 'únic front e ficaç de l l uita, am b l a l e gitim ació q ue això suposa pe r a l es institucions de l 'Estat.
Le s CUP i e lfutur de l 'e sq ue rra inde pe nde ntista Pe rò no tan sol s calcom batre l a ide a d'organitz ar e lm ovim e nt alvol tant de l e s CUP. Cale vitar tam bé q ue l a pròpia dinàm ica de l a pol ítica m unicipalfaci de ge ne rar e l m ovim e nt m unicipal ista de l ’EI e n un m agm a l ocal ista i inde finidam e nt al te rnatiu. L’EI h a d’assum ir l ’obje ctiu col ·l e ctiu q ue l es CUP actuïn com un instrum e nt al se rve i de l ’e stratègia de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista. Pe rò, q uè és inde pe nde ntista? Qui l ’e stratègia de l ’e sq ue rra
l ’e sq ue rra de fine ix
inde pe nde ntista? Qui h auria de m arcar l a dire cció pol ítica de l e s CUP? Com q ue cap organitz ació h a aconse guit l a l e gitim itat ne ce ssària pe r e stabl ir aq ue sta dire cció caltre bal l ar am b m és de cisió q ue m ai pe r constituir, o e nfortir si ja h i són, e l s organism e s pol ítics o se ctorial s q ue tinguin aq ue sta l e gitim itat davant l a base m il itant de l e s CUP i l a se va dire cció nacional . Si no e s fa així, l a de pe ndència de l s vots i de l a font de finançam e nt q ue constitue ixe n l e s re gidorie s, juntam e nt am b l a m anca de contingut pol ític i ide ol ògic de l de bat m unicipal conduiran a una pràctica possibil ista i m ancada de q ual se vol caràcte r re vol ucionari. De l ’e xistència o ine xistència d’una e stratègia re vol ucionària d’abast nacional e xte rna al propi proje cte el e ctoralq ue l e s CUP assum e ixin com a pròpia de pèn e lcam í q ue pre ngui e n e l futur l ’EI. L’EI pot e vol ucionar e n e lfutur: a)Com un se ctor de l ’e spe ctre pol ític q ue propugna l a cre ació pe r via institucional d’un e stat inde pe nde nt am b form e s de dom inació capital ista m e nys agre ssive s, un pl ante jam e nt m és assiste ncial ista (Estat de l Be ne star) i una base de m ocràtica m és àm pl ia (de m ocràcia participativa) b)Com un m ovim e nt q ue util itz a am b tota franq ue sa l e s institucions pe r a de se m m ascarar e l se u caràcte r d’instrum e nts antide m ocràtics d’ocupació alse rve i de lbl oc de cl asse s dom inant. La nostra pre sència al s ajuntam e nts se ria re cone guda obe rtam e nt com una e ina pe r e nde rrocar e lcapital ism e i foragitar e l s ocupants
13
Evide ntm e nt aq ue sta se gona opció és l a q ue propugna Endavant i im pl ica una tasca q ue no podrà re al itz ar-l a m ai l a fe ina parl am e ntària a l e s institucions pe r si sol a si no un m ovim e nt pol ític de m asse s q ue util itz i tots el s m itjans alse u abast (oficial si al te rnatius, l e gal s i il ·l e gal s). Si l e s CUP e s constitue ixe n e n dire cció pol ítica i/o única cara visibl e de l m ovim e nt, caure m ne ce ssàriam e nt, pe r causa de l a natural e sa m ate ixa de l a l l uita el e ctoral /institucional q ue ja h e m de scrit abans, e n l a prim e ra opció e stratègica e sm e ntada. Això im pl icaria conse q üèncie s gravíssim e s: a)Assum ir una e stratègia de l a q ual e s cone ix pe rfe ctam e nt l a im possibil itat. El siste m a pol ític e n q uè vivim no acce ptarà m ai e ntre gar q uote s substancial s de pode r o privil e gis ni re duir l es se ve s taxe s de be ne fici si no és sota l ’am e naça de l a re vol ució. b)Re produir proje cte s com e l s d’ER C, BNV, PSM o ICV. No h i h a cap m otiu pe r pe nsar q ue l es CUP l ’e xe cutaran m il l or a part d’una confiança ide al ista e n l a “h one stitat insubornabl e ” de l s se us candidats i re gidors. c)Lim itar e l nostre proje cte a l l im ar el s aspe cte s m és de sagradabl e s de l siste m a i am ortir l e s e xpre ssions m és dure s de l ’opre ssió d)Inval idar a ul l s de toth om e l proje cte de l ’EI com a al te rnativa re vol ucionària al capital ism e i l a dom inació e spanyol a i france sa
Tanyada
14
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
La unitat a A m èrica Ll atina avança am b l 'A LBA Un nou m od e lpol ític i social pe r als. XXII Elde se m bre de 2004, e l s pre side nts de Cuba i Ve ne çue l a signave n l ’acta de naixe m e nt de l ’ALBA, l ’Al te rnativa Bol ivariana pe r a l es Am èriq ue s. A O ccide nt, pocs crèie m e n l ’im portant avanç q ue això suposava pe r a l a inte gració e conòm ica, social , pol ítica i cul tural d’Am èrica Ll atina. L’e nte níe m com l a re sposta e n e l pl ànolsim bòl ic a l ’ALCA (Àre a de Ll iure Com e rç de l es Am èriq ue s) i al s TLC (Tractats de Ll iure Com e rç) i com l a consol idació de l es re l acions privil e giade s, sol idàrie s i de suport m utu q ue m ante nie n e l s dos països, im m e rsos e n proce ssos re vol ucionaris i asse tjats pe r l ’im pe rial ism e , tant e lianq ui com l ’e urope u.
Quasi tre s anys de sprés, e l s acords, re sul tats i pe rspe ctive s de l ’ALBA situe n aq ue sta e xpe riència e n l ’avantguarda de l a transform ació sociala Am èrica Ll atina i en l ’instrum e nt m és significatiu pe r a consol idar e l s proce ssos de canvi pol ític e nge gats alcontine nt de Bol ívar i Martí.
L’ALBA s’am pl ia. Un nou panoram a re gional A l ’inicialadh e sió de Cuba i Ve ne çue l a, se guire n e n abrilde 2006 l a de Bol ívia i, e n ge ne r de 2007, l a de Nicaragua. El triom f e l e ctoral de R afae l Corre a a Eq uador al bira una pròxim a am pl iació, te nint e n com pte q ue aq ue st país ja h a participat e n dive rse s re unions de l ’ALBA i h a com e nçat a inte grar-se en de te rm inats program e s. H aití tam bé h a participat e n l e s darre re s re unions de l ’ALBA i h a signat acords am b aq ue st organism e , així com al tre s te rritoris caribe nys com San Vice nt, Dom inica, Antigua i Barbude s. Pe r l a se ua banda, e l candidat a l a pre sidència de Paraguai Fe rnando Lugo ja h a m anife stat l e s se ue s sim patie s pe r l ’ALBA. D’aq ue sta form a, al contine nt am e ricà s’e stan configurant dife re nts bl ocs de pode r, antagònics en el s se us pl ante jam e nts i obje ctius. D’una banda, e s trobe n e l s països q ue h an signat acords de l l iure com e rç am b Estats Units, com ara Col òm bia, Xil e , Mèxic i Pe rú; uns acords q ue h ipote q ue n e lfutur d’aq ue sts e stats i im pe de ixe n e l s se us re spe ctius gove rns d’e xe rcir cap tipus de control i re gul ació sobre e l s se us afe rs inte rns, e stabl int-se una re l ació de de sigual tat am b l a m ajor potència im pe rial ista. Això sí, a canvi de sucosos be ne ficis pe r a l es corrupte s ol igarq uie s l ocal s. De l ’al tra banda, se situarie n e l s països q ue aposte n pe r l a inte gració re gional , trobant-ne dos bl ocs: e lde l s q ue m al grat aq ue sta opció m ante ne n e l m ode l e conòm ic ne ol ibe ral (Brasil , Arge ntina, Uruguai...) i e l s q ue h an apostat pe r l a transform ació social , el s països de l ’ALBA. En aq ue sta
conjuntura, no pode m obl idar e l s pode rosos i digne s m ovim e nts popul ars q ue confronte n e l capital ism e i l a de pe ndència a Col òm bia, Arge ntina o Mèxic, pe r posar al guns e xe m pl e s. Així doncs, e n e l s darre rs anys e lpati de darre re de l s Estats Units i e l jardí ne ocol onitz ador d’Espanya i l a Unió Europe a e stà vivint una sèrie de transform acions q ue e l situe n a l es porte s, sinó l e s h a cre uade s ja, d’un nou panoram a contine ntal protagonitz at pe r l a inte gració re gional , l ’oposició alm ode l e conòm ic ne ol ibe ral i l a participació popul ar.
L’e ficàcia de l ’ALBA. Una proposta q ue dignifica l a vida En un contine nt m arcat pe r l ’anal fabe tism e , l a de sigual tat social , l a ve nda de l s re cursos natural s, l a fal ta d’oportunitats, l a m ancança de pol ítiq ue s d’inte rve nció social , l a fam , l a m ortal itat infantil , o l a viol ència, l ’apl icació de l ’Al te rnativa Bol ivariana pe r a l es Am èriq ue s h a e sde vingut l a sal vació pe r a m il ions de pe rsone s de sposse ïde s. L’O pe ració Mil agro h a pe rm ès q ue m il e rs de pe rsone s afe ctade s de cataracte s h age n re cupe rat l a vista am b una sim pl e ope ració, no nom és al s països inte grants de l ’ALBA sinó tam bé a al tre s te rritoris de l a re gió. L’apl icació de l m ètode Yo sí pue do, guardonat pe l s organism e s e ducatius de l ’O NU, h a pe rm ès q ue Ve ne çue l a h aja e stat de cl arada pe r l ’UNESCO te rritori l l iure d’anal fabe tism e , cosa q ue be n aviat ocorre rà tam bé a Nicaragua i Bol ívia. Le s dife re nts m issions inte rnacional iste s cubane s e stan pe rm e te nt e ste ndre l a sanitat fins a barris i te rritoris on l a re signació e ra l ’únic antídot front a l a m al al tia. I, e n aq ue st se ntit, l a Unive rsitat de Me dicina Ll atinoam e ricana, radicada a Cuba,
Tanyada
Núm . 2 Vèpoca. Se te m bre 2007
form a m il e rs de m e tge s q ue com posaran l a base de l siste m a de sal ut públ ic i gratuït de l s països m e m bre s de l ’ALBA.
L’ALBA. Un nou paradigm a e conòm ic i pol ític L’Al te rnativa Bol ivariana pe r a l es Am èriq ue s, com h e m de scrit, no és m és q ue un acord e conòm ic, pol ític i social e stabl e rt e ntre , de m om e nt, q uatre països l l atinoam e ricans. La dife rència, doncs, e ntre aq ue sta ALBA i al tre s m e canism e s de col ·l aboració inte rgove rnam e ntal , com ara Me rcosur, e stà e n e lse u caràcte r. L’ALBA no basa e l s se us principis d’actuació e n l e s re gl e s de lm e rcat i de l ’ofe rta i l a de m anda, sinó e n e l s principis de coope ració sol idària, e n l e s ne ce ssitats i pote ncial itats de cada país inte grant. Així, e l pl ànol e conòm ic de l ’ALBA e s re ge ix pe r l a coope ració i l a sol idaritat, im pl e m e ntant l e s possibil itats e nl l oc de buscar e l m àxim l ucre e m pre sarial . En e l pl ànol pol ític, al se u torn, e s configura un nou m ode l de pobl e s ge rm ans, Nue stra Am èrica, avançant e n l a unitat am e ricana propugnada pe r Bol ívar i Martí. Així, l a fortal e sa de l ’ALBA no e s troba únicam e nt e n l e s se ue s pote ncial itats e conòm iq ue s sinó tam bé e n e l caràcte r re vol ucionari de cadascun de l s se us gove rns, am b e lcom prom ís i e l protagonism e de l pobl e q ue això aporta. Aq ue st caràcte r transform ador, sol idari, coope ratiu, popul ar i antiim pe rial ista invoca a un m ajor aprofundim e nt i re partim e nt e q uitatiu de l s re cursos natural s i h um ans de l s països m e m bre s. No de bade s, Ve ne çue l a i Bol ívia són grans productors de gas i pe trol i, així com e spais de notabl e producció agrícol a i ram ade ra; e xiste ixe n, al s països m e m bre s de l ’ALBA, im portants re cursos m ine ral s, així com aq üífe rs. I, final m e nt, no pode m obl idar l a m agnífica aportació h um ana q ue proporcione n el s m e stre s, m e tge s, cie ntífics i tècnics, fonam e ntal m e nt cubans i cada ve gada m és ve ne çol ans i bol ivians.
Així, l ’ALBA va consol idant re al itats q ue fins e l m om e nt e re n im pe nsabl e s. La construcció de re fine rie s a Cuba i Nicaragua, l es im portants inve rsions a Bol ívia pe r a l a construcció de ce ntre s h ospital aris, e l finançam e nt al s xicote ts productors, i l ’ate nció m èdica, e ducativa i social són re al itats q ue incide ixe n e n l a m il l ora de l e s condicions de vida de l es obl idade s pe lgran capital .
L’e structuració de l ’ALBA. Cap al a configuració d’un nou pol sociali pol ític a Ll atinoam èrica El cre ixe m e nt de l ’ALBA, tant q uantitatiu com q ual itatiu, q ue h e m e xposat, h a propiciat l a ne ce ssitat d’e structurar nous m e canism e s q ue supe re n l a fase de l a coope ració i l a inte gració i avance n e n nous passos cap a l a unitat l l atinoam e ricana. D’aq ue sta form a, e n abrilde 2007 e s va ce l e brar l a V Cim e ra de l ’ALBA, q ue va anunciar l a cre ació de lBanc de De se nvol upam e nt de l ’ALBA, al m arge de lBanc Mundialo de lFons Mone tari Inte rnacional , així com un Conse l l de Movim e nts Social s, q ue com pl e m e ntaria e l Conse l l de Pre side nts i e lConse l lde Ministre s. Està e n cam í l a re dacció de lTractat Inte rnacional de l ’ALBA, m e canism e unitari pe r a ne gociar am b al tre s bl ocs o països, i Te l e sur e s va consol idant com un e spai m e diàtic ve ritabl e m e nt l l iure i de m ocràtic. Així, no és una q uim e ra l a futura constitució d’una Confe de ració d’Estats de l ’ALBA, q ue se ns dubte farà tre m ol ar, com de fe t ja h o e stà fe nt, e l s pil ars de lcapital ism e .
Ense nyance s de l ’ALBA pe r al s Països Catal ans Si bé cada e xpe riència de transform ació socialés única, h i h a al guns e l e m e nts q ue a O ccide nt i al s Països Catal ans e ns pode n se rvir pe r al a re fl e xió i l ’apre ne ntatge : 1. Cada país m e m bre de l ’ALBA h a trobat e l se u cam í cap a l a transform ació social . Producte de l es se ue s condicions subje ctive s, de l pape r de l ’im pe rial ism e sobre e l te rre ny, de lpode r acum ul at pe r l es
15
Tupac K atari, h e roi aim arà de l a re sistència contra e l s e spanyol sa Bol ívia
re spe ctive s ol igarq uie s, pe r l a dife re nt acum ul ació de force s, e tc. No h i h a un program a pre e stabl e rt de com arribar al pode r, sinó dive rse s e xpe rièncie s de l l uita. 2. Ara bé, si cada país m e m bre de l ’ALBA h a arribat m itjançant proce ssos pol ítics be n dife re nts, tots h an com partit uns m ate ixos principis pol ítics: sobirania nacional , antiim pe rial ism e , sol idaritat inte rnacional ista, i fe rm re buig de l capital ism e i l es re l acions de pode r i subm issió q ue aq ue st im pl ica. Així, de m ostre n q ue e l s passos inte rm itjos q ue proposa l a social de m ocràcia no són útil s pe r a concre tar ve ritabl es proce ssos de transform ació, sinó l ’e xcusa pe r a m ante nir l a dom inació i l ’e xpl otació capital ista. 3. Aq ue sts principis pol ítics com partits fuge n de l a l ògica com pe titiva, individual ista i e xpl otadora de lcapital ism e , cre ant uns paràm e tre s pol ítics, e conòm ics i m oral s radical m e nt dife re nts: igual tat, coope ració, inte rcanvi just, com pl e m e ntarie tat,,, 4. La transform ació m oral no afe cta únicam e nt a l e s e structure s institucional s o e conòm iq ue s, sinó q ue se suste nta sobre tot e n e l cam p h um à, incidint e n l a participació popul ar, l a consciència pol ítica de l e s m asse s i e n l ’e ducació de l e s cl asse s popul ars, autèntic fonam e nt i fortal e sa d’aq ue sts proce ssos de transform ació.
La cam panya d e l300 anys arrib a alPrincipat Le s m obil itzacions alPaís Val e ncià La fase inicialde l a cam panya h a e stat m ol t inte nsa e n accions, m obil itzacions i acte s públ ics, i h a anat acom panyada d’una inte nsa re pre ssió pol icíaca tant pe l q uè fa a ide ntificacions, càrre gue s pol icial s, com fins i tot de de te ncions. El 12 d’abril , i am b m otiu de l a visita de l prínce p Fe l ip a Sant Sadurní d’Anoia, on anava convidat pe r l a Unió Em pre sarial de lPe ne dès, e s ce l e brà una m anife stació de re buig a l a pre sència de l borbó. Aq ue sta m anife stació topà am b una nom brosa pre sència pol icialq ue pre te nia im pe dir l a prote sta i q ue final m e nt l a dissol gué, no se nse util itzar l a viol ència. El s m anife stants e m prare n l a sim bol ogia de l a cam panya i re ivindicare n l a inde pe ndència de l s Països Catal ans. Pocs die s m és tard e s ce l e brave n de form a sim ul tània a Barce l ona i a Val ència due s rode s de pre m sa en q uè re pre se ntants de l e s organitzacions q ue im pul se n l a cam panya (Endavant, Maul e ts, l a Coordinadora d’Asse m bl ees de Jove s de l ’Esq ue rra Inde pe nde ntista, Al e rta Sol idària i e lSindicat d’Estudiants de l s Països Catal ans) donare n a conèixe r un program a farcit d’activitats i de m obil itzacions q ue tindrie n e lse u inici a l a m ate ixa Al m ansa e n un Apl e c Nacional q ue h avia de te nir l l oc e l se güe nt 28 d’abril . Abans, pe rò, tingué l l oc l a m anife stació barce l one sa de l 23 d’abril e n q uè, tam bé sota l a consigna de l s “ 300 anys d’ocupació, 300 anys de re sistència” el s m anife stants de nunciare n l a “ inviabil itat d’un cam í pactat cap al re cone ixe m e nt de l s dre ts nacional s i social s de l s Països Catal ans” de m ostrat pe l fracàs de l e s úl tim e s re form e s e statutàrie s. Dos die s de sprés, coincidint am b e l300 anive rsari de l a de rrota contra e l s borbons a l a batal l a d’Al m ansa, l a jornada de l l uita cul m inà am b m és d’un ce nte nar d’accions re al itzade s, d’e ntre l e s q ual s de stacare n l ’e ncade nam e nt de tre s inde pe nde ntiste s a l a porta de l es Corts Val e nciane s, re col zada pe r una conce ntració d’una tre nte na de pe rsone s, i l a substitució d’una bande ra e spanyol a pe r una e ste l ada e n e lcaste l l de Montjuïc de Barce l ona, control at e ncara pe r l ’Exèrcit e spanyol . El s m il itants q ue participare n e n aq ue st ce nte nar d’accions patire n nom brose s ide ntificacions, i tam bé e s com ptare n dive rse s de te ncions. En q ual se vol cas, tot e lse guit de m ural s, conce ntracions, pe njada de pancarte s re al itzade s de m ostrare n una forta capacitat de coordinació i vol untat d’im pl icació am b l a cam panya pe r part de l ’inde pe nde ntism e organitzat, q ue provocà q ue e l s m itjans de com unicació se ’n fe ssin re ssò. El dia 28, dos ce nte nars de pe rsone s participare n de l ’Apl e c Nacional a Al m ansa convocat pe r l a cam panya, e n un acte fonam e ntal m e nt sim bòl ic q ue fou conside rat un èxit com a tre t de sortida de l a cam panya tant pe r l a participació popul ar com pe r l a m ate ixa organització de l s acte s, q ue com ptare n tant am b acte s pol ítics com am b conce rts i
activitats l údiq ue s. Aq ue l lfou l ’únic acte de l s organitzats pe r l a cam panya e n q uè l es organitzacions h i tingue re n pre sència com a tal s, am b l ’obje ctiu de re ssal tar e l se u com prom ís am b l a cam panya i pe r re forçarne , de s de bon com e nçam e nt, e lse u caràcte r unitari. Eldissabte 12 de m aig, a Caste l l ó de l a Pl ana, e s ce l e brà l a prim e ra de l e s m anife stacions nacional s. Al vol tant de 150 pe rsone s van re córre r am b se ntit e ntusiasm e e l s carre rs m és cèntrics de l a capital de La Pl ana. Un m e s i m ig m és tard, e l30 de juny, una nova m anife stació va re córre r e l s carre rs de Xàtiva, l a vil a de l s socarrats, cone guda així pe r l a forta re pre ssió e xe rcida pe r l e s trope s borbòniq ue s, q uan fa 300 anys van ocupar-l a, cre m ar-l a i assassinar o e xpul sar-ne tota l a pobl ació. La m anife stació com ptà am b una participació im portant i fou re col zada pe r l a pre sència de col l e s de cul tura popul ar provine nts de l Principat i de l a m ate ixa com arca de l a Coste ra.
Bal anç i pe rspe ctive s Durant aq ue sts prim e rs m e sos de cam panya s’h a re al itzat m ol ta fe ina, i l ’e sq ue rra inde pe nde ntista h a de m ostrat una im portant capacitat tant pe l q uè fa a l a capacitat de convocatòria, com pe lq uè fa a l e s nom brose s iniciative s q ue s’h an dut a te rm e . Al guns de l s el e m e nts q ue calde stacar i q ue h an facil itat o possibil itat aq ue sta tasca són: 1. Cal de stacar e l fe t de tractar-se d’una cam panya a l l arg te rm ini. Això h a afavorit l a pl anificació de l e s m obil itzacions, un m il l or anàl isi de l e s re pe rcussions d’aq ue sta e n e l te m ps, com e l se guim e nt de l tractam e nt m e diàtic. En d’al tre s paraul e s, s’h a de m ostyrat q ue e lfe t de tre bal l ar a te m ps vista, i am b un cal e ndari de finit col ·l e ctivam e nt, h a afavorit l a coordinació, l ’assum pció d’obje ctius e n com ú, i l a pl anificació d’activitats m ol t dife re nts q ue h an pogut se r visual itzade s com una m ate ixa cosa pe r toth om , tant pe r l a m il itància com pe r l a re sta de l a pobl ació. D’al tra banda, això tam bé h a afavorit una gradualcorre cció de de te rm inats e rrors de cara alfutur. 2. La possibil itat d’ajustar-se al s cal e ndaris i l e s re al itats l ocal s. Un e xe m pl e d’aq ue st fe t va se r l a m anife stació de Caste l l ó, organitzada e xcl usivam e nt am b m itjans l ocal s i q ue va suposar un sal t e ndavant re spe cte al tre bal l de l ’inde pe nde ntism e a l a ciutat. D’al tre s e xe m pl e s h an e stat l ’original iniciativa “ Vine a córre r pe l s 300 anys” im pul sada pe r l ’Esq ue rra Inde pe nde ntista d’Esparre gue ra, una cursa com m e m orativa de l s 300 anys de l a batal l a d’Al m ansa q ue com ptà am b una de stacabl e participació popul ar; o l a iniciativa de l a Com issió de Fe ste s Popul ars de Gràcia q ue de dicà l a fe sta m ajor al s “ 300 anys d’ocupació, 300 anys de re pre ssió” . 3. La cam panya s’h a visual itzat de s de tots el s fronts de l l uita. Aq ue st és un de l s principal s actius de l a cam panya. La pl ural itat organitzativa de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista q ue abasta al h ora un gran nom bre de re al itats te rritorial s i de fronts de l l uita h a pe rm ès q ue e ldiscurs de l a cam panya arribés de s de dife re nts l l ocs. A banda de l es activitats organitzade s de s de l a pròpia cam panya, l e s organitzacions h an adaptat l a cam panya a l a se va pròpia re al itat. Així, e l SEPC ha organitzat xe rrade s a l es
unive rsitats, i l e s com issions de fe ste s am b participació inde pe nde ntista h an vol gut conne ctar l a fe sta am b l a re ivindicació. Més e nl l à de l es m obil itzacions alcarre r, al gune s de l es re gidore s e l e cte s de l e s Candidature s d’Unitat Popul ar portare n l a dinàm ica de m obil ització i de l l uita de l a cam panya al s Sal ons de Pl e ns de dive rsos ajuntam e nts de l s Països Catal ans portant una sam arre ta am b e l l e m a de l a cam panya i aprofitant e l discurs d’inve stidura pe r de nunciar e l s 300 anys d’ocupació i pe r se ge l l ar e l se u com prom ís am b l a l l uita pe r l ’al l ibe ram e nt social i nacional de l s Països Catal ans. 4. La cam panya h a pl ante jat un cal e ndari de m obil itzacions m és e nl l à de l e s tradicional s m obil itzacions de diade s. Aq ue st fe t h a de m ostrat l ’e m pe nta i l a iniciativa de lconjunt de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista q uan tre bal l a coordinadam e nt i pl anificada, i això h a ge ne rat un m ajor re ssò pe r l es se ve s activitats, tant pe l q uè fa al tractam e nt m e diàtic, com pe lq uè fa al se u re ssò social . Pe r tot això e s pot val orar q ue , a nive l l inte rn, a nive l l de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista organitzada, l a cam panya h a afavorit l a coordinació e stabl e e ntre e l s age nts de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista i q ue , m al grat ce ntrar bona part de l e s ate ncions e n e l cal e ndari de l e s m obil itzacions, tam bé h a e vide nciat l a ne ce ssitat d’aprofundir e l tre bal l ide ol ògic e n e l procés de confl uència i d’e structuració de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista. En d’al tre s paraul e s, e s pot dir q ue aq ue st procés s’h a vist afavorit pe r l a dinàm ica conjunta de m obil itzacions, i q ue això h a ge ne rat uns fonam e nts sòl ids a partir de l s q ual s tre bal l ar m il l or e l de bat ide ol ògic e n profunditat, q ue suposa un de l s principal s re pte s im m e diats de l a cam panya i de l conjunt de l ’e sq ue rra inde pe nde ntista. A partir d’ara, pe rò, bona part de l ’activitat e s de spl aça de s de l País Val e ncià cap alve l lPrincipat. No e s pot am agar q ue això e xige ix m és ate ncions pe r part de l ’inde pe nde ntism e organitzat e n trasl l adar-se e l se u punt m e dul ·l ar a una al tra re al itat. D’al tra banda, és cl ar q ue e n un pare l ld’anys, i de gut al fe t q ue un de l s el e m e nts ce ntral s de l a cam panya és l a vindicació de l a m e m òria h istòrica e n re l ació am b l a Gue rra de Succe ssió, e n e s podria produir una ce rta aturada e n l a cam panya. Pe rò això s’h aurà de re sol dre am b nove s iniciative s. De m om e nt, e lprop, a Ll e ida continuaran l e s m obil itzacions de com m e m oració de l ’e ntrada de l e s trope s borbòniq ue s al s Països Catal ans, i continuarà l a l l uita pe r de m ostrar q ue som un pobl e viu q ue l l uita, e ncara avui, pe r l a se va l l ibe rtat.
h ttp://w w w .300anys.cat