a r r e u q s E ’ l e d s De ïm u r t s n o c , a t s i t n Independe s e r o d a l l a b e r t es l’eina per als i l ns a l a t a C s o s ï a P s del
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 2
Ponència po Introducció
Endavant (OSAN) Països Catalans Juny de 2009
Durant anys, a humans i mate persones d'esq des el discurs q nic desitjable, h Endavant ha de ter depredador capitalista. Aqu curs neoliberal crisi actual pos les manifestaci és un retrocés sortida endava mes liberals (p amb la inevitab claredat que la necessitats ma
Als Països Cata de terciarització sible als daltab posaran en una sumar l'esclat insostenible d'e en deixarà un g al treball de m situació de clar cativa. L'atur, q del país des de torna a estar a
1 Avui dia el llengua
sistemàtica del gèn litzat, en la mesura d'un mateix grup. E cia a persones.
Ponència política (I) Introducció
Durant anys, assenyalar la naturalesa destructiva del creixement capitalista i els costos humans i materials associats al seu desenvolupament, ha estat per les marxistes1 (i les persones d'esquerres en general) una autèntica travessia en el desert. En les últimes dècades el discurs que afirma que el model capitalista és l'únic sistema possible i, a més, l'únic desitjable, ha calat profundament entre les classes populars. Des de la seva fundació, Endavant ha defensat la necessitat de la construcció d'una alternativa socialista al caràcter depredador -de recursos naturals i de potencialitats humanes- del mode de producció capitalista. Aquest posicionament, extremadament minoritari durant el predomini del discurs neoliberal en economia, pot quedar reforçat en els propers anys en la mesura que la crisi actual posi de manifest les limitacions i els costos del model capitalista i intensifiqui les manifestacions més explícites de la lluita de classes. Tant si la conseqüència de la crisi és un retrocés de posicions de caire keynesià per part del Capital, com si es produeix una sortida endavant amb la crisi com a excusa, adduint la urgència inajornable de les reformes liberals (privatitzacions, liberalització comercial, reducció dels pressupostos socials amb la inevitable col·laboració d'un estat policial reforçat), la situació actual mostra amb claredat que la indestructibilitat del model capitalista i la seva capacitat per a cobrir les necessitats materials de les treballadores és pura propaganda. Als Països Catalans les conseqüències de la crisi son particularment intenses. L'alt nivell de terciarització i dependència fa que l'economia real dels Països Catalans sigui molt sensible als daltabaixos de l'economia financera mundial. Les retallades en els serveis públics posaran en una situació de debilitat àmplies capes de la classe treballadora. A tot això cal sumar l'esclat de la bombolla immobiliària que, per una banda, ha agreujat la situació insostenible d'endeutament d'una part molt significativa de les treballadores i, per l'altra, en deixarà un gran nombre a l'atur. Tot plegat deixa l'economia real, que funciona gràcies al treball de milions de persones i produeix els nostres mitjans de subsistència, en una situació de clara debilitat en la qual l'atur i la precarietat creixeran de manera molt significativa. L'atur, que es va enretirar del primer nivell de preocupacions de les treballadores del país des de la Reforma Laboral de 1994 (que, en part, va canviar atur per precarietat) torna a estar a l'ordre el dia i les aturades seran un subjecte rellevant els propers anys. 1 Avui dia el llenguatge reprodueix l'estructura d'opressió patriarcal i exerceix discriminació a través de la utilització sistemàtica del gènere gramatical no marcat, associat al masculí. És per aquest motiu que en aquest text hem utilitzat, en la mesura que la llengua ho permet, els mots col·lectius específics per designar una pluralitat de persones d'un mateix grup. En absència del mot col·lectiu, hem utilitzat el plural marcat, és a dir, el plural femení, en referència a persones.
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 4
Bona part d'aquest creixement de l'atur afectarà a la població recentment immigrada. Aquest factor també augmentarà la importància que ha tingut en els darrers anys la qüestió de les treballadores immigrants. En aquest context de crisi, el discurs racista i d'extrema dreta guanyarà rellevància. Davant d'aquesta situació hem de ser capaços de crear un model propi d'integració de la immigració als Països Catalans, plantar cara a l'extrema dreta, especialment al carrer, i posar de relleu la necessitat d'estar units com a treballadores davant les classes dominants. D'altra banda, els darrers anys ha quedat clar que, si no es treballa per evitar-ho, els Països Catalans estan condemnats a la desaparició o, com a molt, a la subordinació, en l'entramat institucional dissenyat pels estats opressors espanyol i francès: ho han demostrat els processos de reforma estatutàries que han afectat les diferents autonomies catalanes, l'actitud cada vegada més hostil dels nacionalismes espanyol i francès, així com els diferents intents de blindatge de l'estructura jurídica i institucional de la Unió Europea. Aquests límits són de dos tipus. D'una banda, la negació implícita al marc jurídic i polític existent dels drets nacionals i particularment del dret a l'autodeterminació i a la territorialitat dels Països Catalans. De l'altra, la impossibilitat de bastir un model econòmic propi basat en les necessitats de les classes populars catalanes, necessitats particulars a causa de l'especificitat de l'economia dels territoris sota dominació espanyola en relació a la resta de l'Estat (major desenvolupament industrial, nivells d'urbanització, índex de immigració, etc.). Pel que fa als drets nacionals, fos quin fos el text finalment aprovat, la pròpia naturalesa d'una reforma estatutària impedia cap avenç significatiu i ens hi vam oposar frontalment. En relació a la nostra especificitat econòmica, la resistència espanyola a acceptar ni tan sols la versió mutilada del text sorgit del Parlament de Catalunya dóna una idea de la dependència de l'Estat Espanyol dels recursos de l'economia catalana. L'íntima relació entre ambdues qüestions no és percebuda socialment de forma clara. Sembla per tant que d'una banda és demani certs drets polítics i de l'altra diners (millora del finançament, equilibri en la balança fiscal). Aquest model reivindicatiu encara serà explotat per les polítiques autonomistes els propers anys. A aquest model, del qual plataformes com la PDD (o les PDD) no en són més que una versió radicalitzada, hi hem de contraposar un que prioritzi la necessitat de serveis públics gratuïts de qualitat, la redefinició d'una producció agrícola, industrial i energètica necessària per l'autoabastiment de la població dins uns límits de respecte ambiental, millora del poder adquisitiu dels salaris, de les condicions laborals i de la salut al treball, reducció de la jornada, lluita contra la precarietat, l'atur i els projectes de infraestructures que no responguin als interessos de les classes populars i/o no les hagi tingut en compte en el seu disseny i concepció, etc. És en la defensa d'aquest model que aconseguirem clarificar davant la classe treballadora catalana la seva incompatibilitat amb la dominació dels estats i l'autonomia. L'esquerra independentista ha de basar la seva estratègia en la mobi-
lització de les ment nacionalis permeable a la
No hem d'oblid tonomisme seg fa a la qüestió n lització del seu ni tampoc fer u necessitats de sense explicitar yol als PPCC i energia insufici
Els Països Cata ment el país to formació socia Catalans i per b del procés de t nacional. Nomé podrem organit que sectors im les reivindicaci aconseguim qu demostrant am independència
La lluita per la i estratègia basa ball, a les esco poble, l'organit de pobles del m de ser el de din dicals i socials contra l'estat, e des a un horitz nacional i de tr
Línies políti
Davant d'aques nisme de trans
ent immigrada. s anys la qüesacista i d'extreços de crear un ara a l'extrema m a treballado-
r evitar-ho, els ubordinació, en ho han demostonomies cataès, així com els Unió Europea. c jurídic i polític i a la territoriaeconòmic propi ticulars a causa en relació a la índex de immi-
òpia naturalesa sar frontalment. acceptar ni tan una idea de la L'íntima relació embla per tant el finançament, tat per les polí-
és que una verserveis públics ergètica necesntal, millora del all, reducció de res que no resmpte en el seu uirem clarificar dominació dels ègia en la mobi-
lització de les treballadores enfront d'estratègies -generalment de caire malanomenadament nacionalista- que posin la seva confiança en l'anomenada “societat civil”, fàcilment permeable a la manipulació dels partits i sindicats reformistes. No hem d'oblidar que, malgrat l'alt grau de deteriorament que ha patit darrerament, l'autonomisme seguirà sent, els propers dos anys, la ideologia majoritària als PPCC pel que fa a la qüestió nacional. La manera de vèncer-lo no és donar-li oxigen mitjançant la socialització del seu discurs en forma radicalitzada a càrrec de moviments civils “independents” ni tampoc fer una oposició maximalista i abstracta a “qualsevol estatut si no oposar-hi les necessitats de la classe treballadora. No es pot desprestigiar el projecte polític espanyol sense explicitar que les autonomistes són les representants del projecte capitalista espanyol als PPCC i no unes persones benintencionades que s'hi oposen amb poca fortuna o energia insuficient. Els Països Catalans estem condemnats, si no té lloc un procés que construeixi nacionalment el país tot vertebrant-lo territorialment i econòmica en el marc d'un procés de transformació socialista. Cal una aposta per la independència i el socialisme als Països Catalans i per bastir una estratègia que pugui conduir-hi. Pensem que el desenvolupament del procés de transformació socialista posarà de relleu la necessitat de la independència nacional. Només a partir de la ruptura institucional amb la legalitat espanyola i francesa podrem organitzar l'economia i la societat en funció dels interessos populars. Considerem que sectors importants de la classe treballadora que històricament han estat refractaris a les reivindicacions nacionals poden sumar-se al moviment d'alliberament nacional si aconseguim que aquest estigui a primera línia en les lluites polítiques i socials del país, demostrant amb la pràctica la vinculació estratègica entre la transformació socialista i la independència nacional. La lluita per la independència i el socialisme a casa nostra passa indefectiblement per una estratègia basada en la construcció d'un poder popular als barris, als pobles, llocs de treball, a les escoles, etc. que sigui l'instrument col·lectiu per decidir el nostre futur com a poble, l'organització dels recursos econòmics i naturals, i la relació a establir amb la resta de pobles del món. El paper de l'esquerra independentista en el procés d'alliberament ha de ser el de dinamitzar aquest procés a través de les seves organitzacions polítiques, sindicals i socials tot impulsant les lluites i l'organització popular autònoma i desobedient contra l'estat, el capitalisme i el patriarcat alhora que oferint propostes polítiques orientades a un horitzó de ruptura amb els estats opressors així com a un procés de construcció nacional i de transformació social per als Països Catalans.
Línies polítiques generals Davant d'aquesta situació la defensa de la centralitat de la lluita de classes com a mecanisme de transformació de la realitat ha de ser un dels eixos centrals de la nostra pràcti-
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 6
ca política. La situació de partida és molt desfavorable als interessos de la classe treballadora. La crisi capitalista coincideix amb una situació de desorientació i desmobilització de les forces d'esquerres. Els nostres objectius són treballar per a la recuperació de la consciència de classe i per a l'organització política de les treballadores en el marc d'un moviment d'alliberament nacional. L'objectiu és construir un nou projecte d'alliberament nacional en que la classe treballadora hi tingui un paper central. En aquest sentit, Endavant ha de tenir un discurs i unes pràctiques polítiques a l'alçada de les circumstàncies per tal de posar-hi els fonaments. No serà una tasca fàcil però és imprescindible.
Centralitat de la lluita de classes
vam obrir a la d cipalment per impulsi i lideri comunista no h polititzat. Aspir nics dins el m organització de tat de mobilitza d'una organitza ment nacional
Treballar per aquest objectiu implica posar la lluita socioeconòmica en el centre de les prioritats d'Endavant per als propers anys. El moviment històric de l'Esquerra Independentista, especialment durant els anys vuitanta i primers dels noranta, va treballar molt poc els aspectes de lluita obrera i socioeconòmica en general. Tot i que teòricament es vinculaven els objectius d'independència i socialisme, la pràctica del moviment s'articulava principalment al voltant de les reivindicacions nacionals. La història del moviment independentista és una herència positiva i que reivindiquem, però hem d'innovar en les formes i posar en pràctica el principi teòric de la vinculació entre l'alliberament nacional, de gènere i la transformació socialista. Hem d'aconseguir que el socialisme i les lluites obreres deixin de ser només un recurs teòric per ser part central de la pràctica del moviment i de l'organització.
Endavant (OSA pensem que és és que Endavan els propers any reforcem la nos derablement la models clàssics tat i no de mod formes d'organ
Aquesta aposta implica articular un discurs compacte i convincent sobre la situació econòmica i social en la línia de proposar vies d'actuació i solucions als principals problemes del país. A nivell de pràctica política aquesta aposta es concreta en dues gran línies d'actuació, per una banda, el treball en les plataformes unitàries anticapitalistes, com les creades en diversos indrets del país, amb l'objectiu de convertir aquestes plataformes conjunturals en permanents, impulsar la seva extensió territorial i coordinar-les a nivell nacional, amb la idea de crear una xarxa àmplia. I, per l'altra banda, treballar per la creació a mitjà termini d'un sindicat nacional i de classe. Per aquest objectiu l'esmentada xarxa serà un instrument clau. Això no ha d'impedir que reforcem aquells instruments que hem forjat aquests anys i que han demostrat la seva eficàcia: la CNEI, les CUP, L'Accent i l'esmentat treball a la Xarxa Contra el Tancament d'Empreses entre d'altres. Hem d'aconseguir que tots els agents del moviment es comprometin a prioritzar les lluites socioeconòmiques en els propers anys. És especialment important el compromís de les CUP amb aquesta línia política perquè els municipis seran un dels àmbits clau en la defensa dels serveis públics i dels drets de les treballadores.
Un dels dèficits el fet que la ma troba la manera tància d'eines p lladores, secci necessari canv sindicat.
Endavant, com a organització, té un paper essencial en el desenvolupament d'aquesta línia política. La nostra trajectòria política és el millor aval davant dels reptes que se'ns presenten, però cal que aprofundim el camí de compromís amb la classe treballadora que
Prioritzar la ll
En el cas que a que les militant es manté en le dici del fet que imposin una alt dicat nacional i gènere que el m El sindicat que sindicalisme de estratègia com posar les base
a classe trebadesmobilització cuperació de la n el marc d'un d'alliberament aquest sentit, es circumstànprescindible.
vam obrir a la dècada dels noranta. Cal una organització política comunista, formada principalment per treballadores i persones compromeses amb la classe treballadora, que impulsi i lideri el moviment d'alliberament nacional. Entenem que aquesta organització comunista no ha d'estar formada per una minoria que dirigeixi un moviment ampli i poc polititzat. Aspirem a que els plantejaments polítics socialistes siguin majoritaris i hegemònics dins el moviment d'alliberament nacional. Per aconseguir-ho, cal que hi hagi una organització de classe àmplia, amb implantació territorial, projecció pública, amb capacitat de mobilització i treball de base i que tingui la referencialitat del moviment. Disposar d'una organització d'aquest tipus és una garantia per a evitar que el moviment d'alliberament nacional sigui instrumentalitzat per interessos aliens als de la classe treballadora.
l centre de les de l'Esquerra nta, va treballar ue teòricament moviment s'artia del moviment 'innovar en les ament nacional, me i les lluites ctica del movi-
Endavant (OSAN) no és actualment una organització com la que necessita el moviment. Però pensem que és el millor punt de partida per tal d'encaminar-nos-hi. El nostre plantejament és que Endavant és l'embrió que ens permetrà construir una organització com la descrita en els propers anys. Per aconseguir-ho cal que millorem el funcionament intern d'Endavant, reforcem la nostra capacitat d'incidència política dins i fora del moviment i ampliem considerablement la nostra militància. L'organització que hem de construir no encaixa en els models clàssics d'organització de quadres ni de masses. Pensem que cal partir de la realitat i no de models teòrics a l'hora d'organitzar-nos. En aquest sentit, hem d'innovar en les formes d'organització però sempre tenint en compte les experiències passades.
a situació ecopals problemes gran línies d'acs, com les creataformes cons a nivell nacioper la creació a tada xarxa serà que hem forjat cent i l'esmenm d'aconseguir ioeconòmiques P amb aquesta sa dels serveis
ment d'aquesta s que se'ns preeballadora que
Prioritzar la lluita socieoeconòmica Un dels dèficits fonamentals en l'acció de la nostra organització en el camp del treball és el fet que la major part de la militància no consida el lloc de treball un lloc per militar o no troba la manera de fer-ho. Cal treballar la formació en acció sindical i dotar a la nostra militància d'eines per mantenir una actitud militant a la feina: promoure assemblees de treballadores, seccions sindicals, moviments vaguístics o reivindicatius en general, etc. És necessari canviar aquesta situació i, per tant, la militància d'Endavant s'ha d'afiliar a un sindicat. En el cas que aquesta activitat s'hagués de realitzar des de la militància a un sindicat, cal que les militants d'Endavant prioritzin l'afiliació a la COS pel fet que és l'únic sindicat que es manté en les nostres mateixes coordenades ideològiques. Això no ha d'anar en perjudici del fet que les condicions concretes en un cert territori, sector econòmic o empresa imposin una altra opció. Cal reforçar la COS com a aliat estratègic per a construir el sindicat nacional i de classe. La COS, ara per ara, no és el sindicat nacional, de classe i de gènere que el moviment necessita, però serà un actor important per a la seva articulació. El sindicat que volem només es podrà construir mitjançant l'aportació de més sectors dels sindicalisme de classe. Es per això que la militància d'Endavant sindicada ha de traçar una estratègia comuna per fer una eina de lluita sindical combativa i per tal de començar a posar les bases per a la construcció futura del sindicat que considerem necessari.
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 8
L'objectiu d'Endavant en aquest camp serà articular la unitat d'acció que construeixi el sindicat a mitjà termini, per la interacció dels sectors més combatius del moviment obrer.
Plataformes unitàries anticapitalistes i xarxes d'assemblees de treballadores Durant els últims anys, i responent a aspectes conjunturals concrets, s'han creat en diferents comarques del nostre país diferents plataformes i xarxes obreres, les quals han esdevingut espais de treball bàsics, de l'anticapitalisme, davant l'actual conjuntura socioeconòmica, tot i que no sempre han estat reixides. Aquestes plataformes, gràcies a la feina que hi hem desenvolupat, són ara receptives a les nostres propostes i a la nostra línia ideològica. La creació i participació en aquestes plataformes suposarà en els propers 2 anys una prioritat per a la nostra organització. La nostra tasca en les plataformes i xarxes obreres té com a principals objectius, en primer lloc, superar el caràcter conjuntural que fins ara les ha caracteritzat amb l'objectiu de convertir-les en coordinadores obreres permanents, amb línia política i objectius més enllà del curt termini. En segon lloc, treballar per tal que, en un primer moment, el marc nacional del conjunt d'aquestes plataformes sigui els Països Catalans, i a partir de l'articulació de les lluites que es portin a terme, anar consolidant una sola línia política per tot el país. En tercer lloc, i molt vinculat amb l'objectiu precedent, treballar per l'extensió territorial d'aquestes plataformes i assemblees de tal manera que articulin les diferents realitats territorials del nostre país. Per això caldrà que l'estructura de la nostra organització i, del moviment d'alliberament nacional, serveixi de fonament allà on aquestes dinàmiques encara no han arrelat. Finalment, i no per això menys important, cal que treballem per a la integració de tots els sectors de la classe treballadora dins d'aquestes xarxes. Considerem que aquests sectors son: a) Els i les obreres en lluita constitueixen la base sobre la que s'ha construït aquests espais, aquest fet és un dels elements que confereix més força i legitimitat a aquestes plataformes. Hem de treballar per tal d'aglutinar els sectors del sindicalisme de classe i fer un esforç per sumar als elements descontents dels sindicats majoritaris a una lluita clarament anticapitalista. b) L' estudiantat és un sector essencial per a la denúncia de la liquidació dels serveis públics, tal com demostra la lluita contra la implantació del EEES. Cal doncs que s'involucrin en el treball diari d'aquestes plataformes. c) La plataforma en defensa dels serveis públics està treballant un dels eixos que, segons les nostres anàlisis, serà clau en el desenvolupament de la lluita socioeconòmica en els propers anys. d) Col·lectius d'immigrants: la problemàtica de les treballadores immigrants ha estat en
el centre de quest secto integrar-lo e
e) Les platafo territori, pen ment dins la socials. La general en e
f) Col·lectius d manté o s'i moviment fe curs socioe
Construcció,
Pensem que re dicat nacional, un sindicat nac en el camp del com el seu àm discurs de l'EI e d'aconseguir d cialment entre sense claudica en el camp sind
Finalment cal c objectius a cu organitzacions
- La COS: se la nostra mili d'aconseguir
- El SEPC: ca secundària i educació púb
- Les CUP: ca rent per a aq pugui aportar
e construeixi el moviment obrer.
treballadores
n creat en difeles quals han ual conjuntura rmes, gràcies a tes i a la nostra à en els propers
bjectius, en primb l'objectiu de ectius més enllà el marc naciode l'articulació per tot el país. ensió territorial erents realitats ganització i, del es dinàmiques eballem per a la xes.
nstruït aquests mitat a aquestes isme de classe itaris a una llui-
ció dels serveis doncs que s'in-
os que, segons oeconòmica en
nts ha estat en
el centre de la conflictivitat social els darrers anys. La possibilitat que bona part d'aquest sector passi a engruixir el sector de les aturades fa encara més imprescindible integrar-lo en les nostres lluites. e) Les plataformes d'aturats tot i que actualment són embrionàries i discontinues en el territori, pensem que cal impulsar-ne l'existència ja que és un sector social en creixement dins la classe treballadora i, a més, particularment afectat per les polítiques antisocials. La seva vinculació amb les plataformes unitàries pot oferir-los el marc polític general en el que articular la lluita per a la defensa dels seus drets. f) Col·lectius de lluita antipatriarcal: les dones seran un sector particularment afectat si es manté o s'intensifica la política de liquidació dels serveis socials. La participació del moviment feminista serà important i enriquidora en la mesura que desenvolupi un discurs socioeconòmic concret en el seu àmbit.
Construcció, a mig termini, d'un sindicat nacional, de classe i antipatriarcal Pensem que reforçar aquestes assemblees és la millor manera de crear l'embrió del sindicat nacional, de classe i antipatriarcal que ens proposem construir. A mig termini volem un sindicat nacional, classe i antipatriarcal que ompli el buit deixat pel sindicalisme groc en el camp del sindicalisme comunista. Alhora aquest sindicat cal que assumeixi els PPCC com el seu àmbit d'actuació. Aquesta serà una eina essencial de cara a la incidència del discurs de l'EI en el camp del treball. Per tant, com a primer pas en aquesta direcció, hem d'aconseguir donar referencialitat a aquestes assemblees entre les treballadores, especialment entre els sectors més combatius, demostrant que és possible la lluita obrera sense claudicacions deslligada dels sindicats majoritaris i sense caure en la fragmentació en el camp sindical. Finalment cal comprometre a la resta de l'EI amb aquesta línia política per tal d'assolir els objectius a curt i mig termini que hem exposat fins aquí. Volem fer esment especial a les organitzacions que considerem més importants en l'articulació d'aquesta línia política. - La COS: serà en aquest procés un aliat estratègic, ja sigui en el procés de formació de la nostra militància en acció sindical, com en les plataformes unitàries, en les que hem d'aconseguir que comparteixi els nostres objectius. - El SEPC: cal aconseguir que porti aquestes dinàmiques a les universitats, instituts de secundària i centres de formació professional i que, alhora, integri les demandes d'una educació pública, catalana i de qualitat en el conjunt de la lluita de les treballadores. - Les CUP: cal aconseguir que es comprometin amb aquestes assemblees, per a ser referent per a aquestes recollint-ne les reivindicacions i els punts de vista en la mesura que pugui aportar quelcom des dels municipis. Així mateix, cal que les Cups participin en les
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 10
plataformes dels seus municipis i s'impliquin activament en la lluita socioeconòmica. - Les organitzacions de joves, que ja participen en la majoria d'aquestes plataformes. Cal que es mantingui la seva implicació i treballar-hi conjuntament a nivell nacional. Per tal de dur a terme aquestes tasques cal que les CUP i la COS s'incorporin a la CNEI.
La lluita contra el racisme i el feixisme La degradació de les condicions de vida de les treballadores catalanes (atur, recessió salarial, privatització/deteriorament dels serveis socials), unida a un fort contingent de treballadores immigrades recentment és terreny abonat per al creixement de la xenofòbia i el racisme. A banda de les conseqüències que això pot tenir per a un sector de les treballadores (les persones anomenades immigrants), és una qüestió que afecta de ple al nostre projecte. Tant des del punt de vista social com nacional. El col·lectiu immigrant pot arribar a ser responsabilitzat, erròniament, dels problemes que afecten al conjunt de la població dels Països Catalans: l'atur, la degradació dels barris, el deteriorament dels serveis públics; i és possible que, fins i tot, rebin crítiques per desnacionalitzar la societat, d'acord amb la seva cultura, llengua i/o religió. La simple denúncia del feixisme serà insuficient en un context així. Encara que les expressions més violentes de la xenofòbia van normalment associades a discursos feixistes o a la pràctica policial, hi haurà altres discursos polítics que voldran capitalitzar aquest fenomen. La clau de volta de la nostra pràctica en aquest camp ha de ser la defensa de la unitat de la classe treballadora sense diferències per l'origen i la identificació dels seus enemics, així com el desemmascarament de les mentides, socialment prou esteses, que presentin les treballadores immigrants bé com a “privilegiades” (per a utilitzar els serveis públics, per establir negocis, etc.), bé com a elements “antisocials” per naturalesa. Hem de ser conscients que aquestes mentides avancen i penetren fàcilment i de manera extraordinària en temps de crisi entre les classes populars amb el perill que això suposa. Cal que l'EI desenvolupi un discurs de classe que portat a la pràctica desmunti i contrarresti les mentides de la ultradeta i del propi sistema des d'una perspectiva de la realitat quotidiana d'aquestes classes populars. Però a més, si no duem a terme aquesta tasca amb tota serietat, la pròpia agressivitat de l'acollida pot dur aquests sectors a prejudicis anticatalans agreujats pels baixos índexs de competència lingüística en català. Cal socialitzar el discurs que tots constituïm una sola classe treballadora i que es tracta de la classe treballadora catalana. Els sectors afectats han de veure el nostre projecte com el seu projecte no només per què fem propaganda antiracista o antifeixista si no també per què fem l'esforç d'integrar-los en la Unitat Popular, les xarxes obreres i les organitzacions populars. Com ja fem en l'àmbit de la lluita sociolaboral, participarem en espais unitaris que ja esti-
guin creats o q tament amb ell
La importàn
Lluita Municip
En els darrers a han generat no electorals han podrien perdre
És la primera v desplegament riors no van ap estratègica del per les diferen incapacitat per que suposava) tenia múltiples tervenció, va pr integració en p
Des d'Endavan cional, lligant nacional, socia seus interessos socials que s'h titucional. En e pugui descarta
Apostem, donc d'alliberament, lització de la c construir un co berament perq municipi és un ces. El municip popular organit turista. Per tan la deriva supram des dels munic
econòmica.
es plataformes. ell nacional.
porin a la CNEI.
r, recessió salangent de trebaa xenofòbia i el de les treballade ple al nostre rant pot arribar de la població nt dels serveis ocietat, d'acord
que les expresos feixistes o a ar aquest fenofensa de la unidels seus eneteses, que prezar els serveis turalesa.
ent i de manera ue això suposa. munti i contrava de la realitat
agressivitat de aixos índexs de tituïm una sola ectors afectats em propaganda os en la Unitat
aris que ja esti-
guin creats o que es creïn de lluita en defensa dels drets de les persones immigrades, juntament amb elles i amb altres grups de l'esquerra anticapitalista.
La importància de les lluites: Lluita Municipal: En els darrers anys, els èxits obtinguts per unes quantes CUP en alguns indrets del país han generat notables expectatives pel conjunt de l'esquerra independentista. Els avenços electorals han suposat unes majors potencialitats per al conjunt del moviment que es podrien perdre sense un treball adequat. És la primera vegada, des de la transició, que l'esquerra independentista disposa d'un desplegament institucional similar als ajuntaments d'arreu del país. Les experiències anteriors no van aportar els fruits esperats per al conjunt del moviment per una mala gestió estratègica dels diferents sectors que el composaven, o per dir-ho més adequadament, per les diferents expectatives estratègiques i tàctiques d'aquells mateixos sectors. La incapacitat per a lligar la representació institucional obtinguda (així com el suport social que suposava) amb un moviment polític i social que s'estava expressant al carrer i que tenia múltiples expressions organitzatives arreu del territori en funció de l'àmbit polític d'intervenció, va provocar, en el millor dels casos, la dispersió de les lluites; en el pitjor, la seva integració en projectes reformistes i autonomistes com ICV o ERC. Des d'Endavant defensem que l'esquerra independentista ha de treballar el front institucional, lligant aquest front amb les necessitats generals del moviment d'alliberament nacional, social i personal. La projecció electoral del moviment ha de servir sempre als seus interessos polítics de denúncia del marc institucional vigent, i d'articulació de sectors socials que s'hi oposin o que puguin contribuir a vertebrar alternatives a aquest marc institucional. En el context actual això vol dir treballar des de l'àmbit local, malgrat que no es pugui descartar que en un futur es pugui fer en altres àmbits. Apostem, doncs, per la construcció d'un projecte que pugui materialitzar el municipalisme d'alliberament, com un dels elements fonamentals (juntament amb l'organització i mobilització de la classe treballadora) de l'estratègia global de l'esquerra independentista de construir un contrapoder popular als estats opressors. Apostem pel municipalisme d'alliberament perquè la creació d'estructures d'autoorganització i decisió a nivell de barri i municipi és un objectiu estratègic en sí mateix, i no només un mitjà d'acumulació de forces. El municipalisme és una de les columnes vertebrals de la construcció d'una unitat popular organitzada territorialment a nivell de masses tot partint d'un projecte polític rupturista. Per tant, des d'Endavant entenem que les CUP només seran capaces de superar la deriva supramunicipal si existeix un treball que basteixi alternatives polítiques nacionals des dels municipis treballant colze a colze amb el conjunt de l'esquerra independentista.
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 12
La lluita cultural Des de fa molts anys, als Països Catalans ha anat apareixent una vessant cultural crítica, que ha utilitzat les expressions populars com un mitjà de comunicació, allunyant-la dels projectes banals i sense contingut que promou el sistema capitalista, i deslligant-la de tot concepte elitista, d'aquell que associa cultura amb producte de venda i que es visualitza com a objecte de consum. Aquesta vessant crítica ha sabut formar part de les diverses estructures de propaganda i comunicació de l'Esquerra Independentista i Anticapitalista. De manera espontània, arreu del territori han aparegut desenes de propostes que han utilitzat un discurs molt proper al nostre Moviment i, en la majoria dels casos, han complementat el nostre treball, cobrint molts espais culturals, llançant missatges que han anat en relació a la difusió dels nostres objectius i, sobretot, han format part d'una xarxa fonamental per a l'autogestió de les nostres organitzacions. Molta de la cultura que es fa en català té afinitats amb l'Esquerra Independentista. Per tal que el nostre Moviment contribueixi a enfortir-la, i que aquesta es doti de major compromís vers el nostre procés d'alliberament, cal estudiar de quina manera podem incidir en aquest espai. En el moment en què una part de la cultura utilitza un discurs determinat, és imprescindible que s'estructuri, de la mateixa manera que ho han fet les organitzacions que han donat aquest discurs, de forma directa o indirecta, al moviment cultural. En aquest sentit, en els últims anys, han aparegut molts projectes culturals que han ajudat a engreixar l'independentisme revolucionari sociològic i, en el millor dels casos, l'independentisme revolucionari militant.
La lluita en defensa del territori L'actual model socioeconòmic està clarament enfrontat amb el medi ambient. El govern i les institucions afavoreixen els interessos empresarials i intenten destinar els recursos públics a la continuïtat del model neoliberal, incompatible amb el respecte al medi i les persones. La crisi econòmica generada, en part, per l'especulació urbanística, en comptes de promoure canvis, aprofundirà encara més les agressions i el model de construcció indiscriminada. Això generarà noves agressions a les quals caldrà respondre des de les plataformes o entitats que sorgeixin i des del municipalisme, amb les CUP. S'utilitza la crisi i els acomiadaments com a moneda de canvi perquè els grups de pressió ambientals cedeixin en les seves protestes si no volen “ser els responsables” del tancament d'una empresa o dels acomiadaments de treballadores. A això cal afegir que les línies d'actuació, tant estatals com locals, per pal·liar la crisi van encarades a reforçar el sector de la construcció. En aquest sentit s'estan duent a terme requalificacions al·legant un cop més que la construcció en aquestes zones protegides generarà ocupació. Aquestes situacions poden generar conflictes entre grups de pressió ambientals i grups de treballadores. Des d'Endavant, caldrà saber plantar cara a aquests conflictes d'interes-
sos i cal ser co participa a dife com en platafo per generar un sociolaboral qu
Actualment els l'especulació d ta, ni la de con complementi l' societat catalan emprenen els g surat d'energia a reduir el cons petroli i d'altres
Les iniciatives d sions per inves (majoritàriamen situació de pod vables les polít altres casos s'a questes pot ten
És per això qu consum. Les c donar solucion d'Endavant en nostre territori espais de deba llar al nostre co punt imprescin
És important s popular no ens trobar noves pe estratègic i sum massa de gent a Guardamar i
Sovint la l'acció de fa temps qu també és d'aq
cultural crítica, llunyant-la dels lligant-la de tot ue es visualitza de les diverses Anticapitalista. es que han utis, han compleque han anat en xarxa fonamen-
dentista. Per tal major comproodem incidir en determinat, és organitzacions ent cultural. En ue han ajudat a sos, l'indepen-
ent. El govern i ar els recursos te al medi i les stica, en compde construcció ndre des de les .
rups de pressió bles” del tancaafegir que les es a reforçar el acions al·legant upació.
bientals i grups lictes d'interes-
sos i cal ser conscient que ens tocarà estar a les dues bandes. Ja fa anys que Endavant participa a diferents entitats i plataformes en defensa del territori i del medi ambient, així com en plataformes contra els tancaments d'empreses. Aquesta situació s'ha d'aprofitar per generar un debat al si d'aquestes entitats que permeti arribar a mantenir un discurs sociolaboral que combati mesures agressives amb l'entorn. Actualment els Països Catalans vivim una crisi de caràcter financer, que pren l'origen en l'especulació del diner i la baixada salarial. Però aquesta no és la única crisi que ens afecta, ni la de conseqüències més greus a llarg termini. La crisi energètica que possiblement complementi l'actual crisi financera generarà un canvi de dimensions inimaginables a la societat catalana. Els Països Catalans tenim un dèficit energètic greu. Les solucions que emprenen els governs burgesos van únicament destinades a satisfer un consum desmesurat d'energia fruit de la societat de consum. En cap cas es prenen mesures destinades a reduir el consum d'energia i a ser autosuficients, sense mantenir una dependència del petroli i d'altres energies altament contaminants i perilloses. Les iniciatives destinades a energies renovables estan abocades al fracàs, ja que les inversions per investigació provenen de les grans indústries energètiques de capital privat (majoritàriament petroleres) amb l'interès de controlar les patents i poder mantenir una situació de poder en el supòsit d'un esgotament del petroli. En el cas de les energies renovables les polítiques que s'apliquen sovint són de caràcter merament propagandístic i en altres casos s'apliquen de forma massiva sense tenir present l'impacte que l'aplicació d'aquestes pot tenir en l'entorn natural. És per això que cal apostar per un nou model energètic i per unes noves estructures de consum. Les cooperatives de consum, per posar un exemple, són col·lectius que poden donar solucions a la classe treballadora davant una situació de crisi energètica. La tasca d'Endavant en aquest sentit ha de ser la d'entrar en les plataformes diverses creades al nostre territori i mirar de marcar un discurs lligat a la consciència nacional i social. Crear espais de debat i formació per mirar d'aglutinar d'altres sectors que poden i volen treballar al nostre costat. L'elaboració d'un bon discurs de defensa del territori ha de ser un punt imprescindible per a l'organització. És important saber que quan volem elaborar una pla estratègic per encaminar la unitat popular no ens deixem altres fronts de lluita pel camí. En la defensa del territori hi podem trobar noves perspectives, nova militància i nous fronts de treball comuns. Es un objectiu estratègic i summament important el de crear una plataforma ecològica que aglutini una massa de gent arreu del país capaç de traçar un discurs de defensa del territori de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Sovint la l'acció directa va en una única direcció, la de l'enfrontament al carrer. Ja sabem de fa temps que uns dels sectors més actius és el de la defensa del territori, i que per tant també és d'aquí on poden créixer nous sectors de lluita combativa i revolucionària. No
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 14
podem deixar que tots els atacs al país transcorrin i la nostra resposta sigui sempre espontània i mal organitzada. La lluita ecològica ha de ser un del fronts més importants per arribar allà on sinó és per motius excepcionals no hi acostumem a arribar.
La lluita antipatriarcal Des dels documents fundacionals, Endavant ha reconegut la triple naturalesa de l'opressió i els tres eixos de treball necessaris en el procés d'alliberament del nostre poble: l'alliberament nacional, de classe i de gènere. Aquest últim procés va començar sent una lluita d'alliberament personal, i s'ha desenvolupat i madurat fins al que coneixem avui dia més àmpliament com la lluita antipatriarcal. A la pràctica hem perdut aquesta perspectiva de la triple opressió, i s'ha donat a l'eix antipatriarcal el paper d'una lluita sectorial desvinculada de la resta quan en realitat és un pas imprescindible per a la construcció d'una veritable alternativa social. Cal que l'alliberament nacional, de classe i de gènere avancin de forma simultània i paral·lela, ni abans ni després. Per tant la lluita antipatriarcal he d'esdevenir una lluita transversal en la seva essència. La societat està dividida en classes i dividida a través del sistema sexe- gènere: són dos sistemes opressors que difícilment es poden concebre o explicar un sense l'altre. Tot i això és un error pensar que quan desapareguin les classes antagòniques desapareixeran les opressions de gènere. Si el nostre objectiu és l'emancipació total del gènere humà cal que treballem per la desaparició del sistema sexe - gènere basat en un seguit d'opressions que assignen un conjunt de tasques productives i reproductives, actituds, rols i expectatives socials en funció d'un fet tant aleatori com el del sexe amb el qual naixem. La desaparició dels gèneres (i per tant de l'opressió) ha de ser el nostre objectiu. No es pot construir una societat lliure sense persones lliures. La lluita antipatriarcal porta implícites altres lluites treballades històricament en els moviments revolucionaris: en aquests dos últims anys hem treballat la lluita feminista i la lluita per l'alliberament gai, lèsbic i transsexual. Avui dia la lluita revolucionaria antipatriarcal ha fet un gran pas des dels vells fantasmes del feminisme de la igualtat i del feminisme de la diferencia trencant amb les reformes igualitàries i les discriminacions positives conciliant la lluita feminista amb la de l'alliberament gai, lèsbic i transsexual. Cal que des de la nostra organització fem una anàlisi avantguardista sense por sobre la realitat patriarcal i que la totalitat de la militància prengui consciència de com i per què l'afecta el patriarcat.
La lluita feminista Avui dia, malauradament, ens trobem amb un rebuig cap a la ideologia feminista que, probablement, és fruit d'una errònia concepció que l'associa a la voluntat d'assolir la supremacia, el control, la dominació (és a dir, voler invertir la situació actual) i també a l'odi envers els homes. És la nostra tasca (tant de persones de sexe femení com de sexe masculí) fer una anàlisi estructural (econòmica, política i social) de l'opressió de les dones des-
muntant les ide
S'ha de tenir e seguit drets bà cursiu arrosseg la diferència qu la sensibilitat d Tristan, Alexand de les dones tr
En l'actualitat l que havia perd volupant nous mobilització i o per l'avortamen curs transforma ries actuals, qu zació.
Endavant partic litzar de forma aquestes lluites lluites es vincul taformes unitàr
En el context a tre discurs en denúncia de la treballs mal qu de les no renov
La lluita per l
Si pretenem llu trucció de l'het que si bé segu una nova estra transsexuals a sistema capital
Cal desemmas fòbia i la transf potencial que e nar el sistema
a sigui sempre més importants bar.
esa de l'oprestre poble: l'alliar sent una lluieixem avui dia sta perspectiva ectorial desvincció d'una veriere avancin de rcal he d'esde-
ènere: són dos 'altre. Tot i això apareixeran les e humà cal que opressions que s i expectatives La desaparició ot construir una
nt en els moviminista i la lluita ntipatriarcal ha eminisme de la tives conciliant des de la nospatriarcal i que patriarcat.
inista que, prossolir la suprei també a l'odi m de sexe masles dones des-
muntant les idees que fomenten la guerra de sexes. S'ha de tenir en compte que és justament el moviment feminista clàssic el que ha aconseguit drets bàsics per a les dones i n'hem de recollir l'herència. Tanmateix, a nivell discursiu arrosseguem problemes històrics des del feminisme de la igualtat i el feminisme de la diferència que noves teories estan començant a superar, Des del principi del moviment, la sensibilitat del feminisme de classe hi ha estat present. Dones feministes com Flora Tristan, Alexandra Kollontai, Emma Godman o Teresa Claramunt formen part de la història de les dones treballadores pels seus drets laborals i socials que nosaltres reivindiquem. En l'actualitat la lluita feminista revolucionària als Països Catalans està recuperant espais que havia perdut amb la institucionalització del feminisme als anys 80. Així s'estan desenvolupant nous col·lectius, la majoria d'ells de caràcter local, i han nascut noves xarxes de mobilització i organització (com l'antiga Plataforma Revolucionària 8 de març o la xarxa per l'avortament lliure i gratuït). Aquest moviment està començant a generar un nou discurs transformador de la societat, que integra tant aportacions del passat com noves teories actuals, que esdevé un recurs important per tal de bastir el discurs propi de l'organització. Endavant participarà activament en aquests moviments, centrant la seva activitat en analitzar de forma estructural (econòmica, política i social) l'opressió de les dones i impulsant aquestes lluites. Cal també que com a eix ideològic, en la mesura del possible aquestes lluites es vinculin amb les campanyes i espais més amplis que es plantegen (com les plataformes unitàries anticapitalistes). En el context actual de crisi del sistema de producció, Endavant hem d'incidir en el nostre discurs en un dels col·lectius més afectats pel capitalisme: les dones. Hem de fer denúncia de la divisió sexual del treball, la doble escala salarial, la major temporalitat, dels treballs mal qualificats, dels treballs a jornades parcial no desitjats, dels acomiadaments, de les no renovacions de contracte associats a la maternitat,de l'atur femení…
La lluita per l'alliberament gai, lèsbic i transsexual Si pretenem lluitar contra l'homofòbia i la transfòbia cal anar a l'arrel del problema: la destrucció de l'heteropatriarcat. El sistema patriarcal ens imposa un sistema heteronormatiu que si bé segueix minimitzant la nostra pluralitat sexual, en els darrers anys ha optat per una nova estratègia que consisteix a desactivar les reivindicacions de gais, lesbianes i transsexuals a través de quotes de tolerància legal que assegurin el no qüestionament del sistema capitalista i patriarcal. Cal desemmascarar aquesta falsa llibertat d'opció i identitat sexual i tenir clar que l'homofòbia i la transfòbia social segueixen sent ben presents. Hem de saber aprofitar el gran potencial que encara tenen les sexualitats al marge de l'heteronorma a l'hora de qüestionar el sistema patriarcal-capitalista i bastir alternatives no només per a gais, lesbianes i
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 16
transsexual sinó per tot el nostre poble. Gais, lesbianes i transsexuals pateixen d'una forma directa i aclaparadora l'opressió, homogenització i control de l'adreçador patriarcal, però hem de ser conscients que aquesta forma de dominació ens afecta a totes les persones independentment de la nostra opció i identitat sexual. En els darrers anys les organitzacions de l'Esquerra Independentista i els moviments socials han anat deixant enrere els anys en què es menystenia la lluita per l'alliberament gai, lèsbic i transsexual per passar a una situació en què es tracta com el que és: una lluita d'alliberament cabdal. Des d'Endavant apostem pel treball unitari entre l'Esquerra Independentista i els col·lectius d'alliberament gai, lèsbic i transsexual. El Col·lectiu Gai de Barcelona i la Guerrilla Travolaka són ara mateix els col·lectius que més treballen d'una forma combativa en l'eradicació de l'homofòbia i la transfòbia. Al igual que succeeix amb el feminisme, l'alliberament GLT clàssic ha estat imprescindible al llarg dels darrers 30 anys, per tant cal seguir apostant per aquesta lluita generant discurs i incorporant transversalment a l'organització els discursos i dinàmiques que es plantegin des d'aquest camp i alhora incorporar noves formes subversives d'alliberament sexual.
La lluita antipatriarcal a l'EI i en espais unitaris Atesa la ràpida evolució teòrica del feminisme hi ha hagut plataformes feministes que han ampliat la seva lluita i han passat de ser un espai conjuntural a un espai permanent. Estem parlant del pas de la Plataforma Revolucionària 8 de març a la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal. Tot i que encara està en un estat embrionari creiem que és un bon model d'espai on establir llaços entre les organitzacions de l'EI i els col·lectius antipatriarcals.
Ponència po
Un model de QUIN ÉS EL
El Moviment Ca Dins l'antiga C tuant fins que la permetre que s guessin cos.
Avui trobem un L'aposta per la cia de la secto Maulets, l'evolu zació, l'aparició propament a le etc., ens han du tall de noves po tar la seva exte
No podem, per resoldre certes la sectorial est banda, la disso sures dins seu, que fins ara En
Les dificultats o en relació a asp ques,ens obligu o Reforçar la
o Desenvolup condicions procés de d
Pensem que el els propers any
a) Posar els fona
pateixen d'una ador patriarcal, a totes les per-
els moviments r l'alliberament que és: una lluintre l'Esquerra Col·lectiu Gai de treballen d'una
imprescindible a generant dises que es pland'alliberament
inistes que han manent. Estem Revolucionària un bon model ntipatriarcals.
Ponència política (II) Un model de Moviment Català d'Alliberament Nacional QUIN ÉS EL MOVIMENT QUE VOLEM El Moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN) madura de forma lenta però constant. Dins l'antiga CEI resultant del Procés de Vinarós, les contradiccions es van anar accentuant fins que la seva dissolució, a la majoria de llocs, va ser inevitable. Tanmateix, això va permetre que s'aclarís el panorama i que diversos models incipients de Moviment prenguessin cos. Avui trobem un Moviment més arrelat i estès, amb més implantació i infraestructures. L'aposta per la Unitat d'Acció l'ha fet més madur i, sobretot, més cohesionat. La confluència de la sectorial estudiantil, el creixement de la CAJEI, l'apropament entre aquesta i Maulets, l'evolució de l'eix ideològic antipatriarcal, el lent creixement de la nostra organització, l'aparició de nous casals, ateneus i col·lectius locals, el creixement de les CUP, l'apropament a les lluites obreres, l'aparició de coordinadores comarcals unitàries de l'EI, etc., ens han dut a un Moviment molt diferent del de fa 8 anys. Això ens obre un gran ventall de noves possibilitats. Ara tenim l'oportunitat d'engegar processos per fer-ne augmentar la seva extensió, cohesió i vertebració. No podem, però, fer-ne una anàlisi simplista, obviant la crítica i l'autocrítica. Hem sabut resoldre certes contradiccions, però també n'han aparegut de noves. A la confluència de la sectorial estudiantil no se li va donar la importància i atenció que requeria. Per altra banda, la dissolució de l'antiga CEI i l'accelerat creixement de les CUP han comportat fissures dins seu, i la proliferació de postures polítiques al seu si contradictòries amb la idea que fins ara Endavant ha defensat en relació a l'estructuració del Moviment. Les dificultats objectives per arribar a un consens entre els diferents agents del Moviment en relació a aspectes estratègics del mateix, com la direcció política o les prioritats tàctiques,ens obliguen a una doble línia d'actuació: o Reforçar la nostra organització i apostar per la lluita socioeconòmica. o Desenvolupar un treball unitari millorant el funcionament de la CNEI i preparant les condicions per una Conferència Nacional de l'Esquerra Independentista, a través d'un procés de debat que inclogui tota la militància de l'Esquerra Independentista. Pensem que els principis estratègics que han de guiar el desenvolupament del Moviment els propers anys són els següents: a) Posar els fonaments per estructurar un vertader Moviment popular i revolucionari de masses
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 18
· Que aconsegueixi arrelament popular, una legitimitat, una extensió del seu discurs i una expansió suficient.
· Fer conèixe ballador cat
· Que sigui capaç d'aglutinar tot el moviment independentista, fins i tot aquelles parts que no pertanyen a cap organització nacional (casals, ateneus, col·lectius culturals...), obrint-los les portes a la participació formal.
· Establir rela
· Que s'adreci a tots els sectors socials que formen la classe treballadora als Països Catalans. Cal reforçar i expandir totes les sectorials, així com crear-ne de noves si és necessari. · Que impulsi la Unitat Popular, treballant amb el teixit associatiu i cultural del nostre poble, així com amb la resta de l'esquerra anticapitalista, sempre que puguin assumir, almenys, un discurs de construcció nacional i transformació social. El Moviment n'ha de ser el nexe i el motor, demostrant la seva capacitat per denunciar i mobilitzar, i guanyant-se la confiança en base a l'esforç i el compromís. · Que treballi en la formació política, que és una garantia de coherència política per al Moviment, així com de la indestriabilitat de l'emancipació social, nacional i de gènere, en la nostra lluita. · Vertebrat; sense superposició d'atribucions, amb un mètode clar i eficient de presa de decisions i amb la garantia d'unitat en l'acció, quan això sigui necessari.
· Crear una n sari.
LA COORDIN
On som i on vole
Actualment l'Es
- Els agents c d'àmbit nac Aquesta co nivell nacion
- Les Candid que té pote
- L'MDT i e actuació na
b) Impulsar la consciència política del poble treballador català a través de la denúncia i la construcció nacional
Volem estructu d'actuació naci de tenir capaci
· L'MCAN ha de contribuir a crear les institucions populars que siguin necessàries: un teixit social, comunicatiu i econòmic propi.
- Ser un espa
· El Moviment ha de fer arribar plantejaments polítics i fer avançar la consciència política del nostre poble mitjançant les tasques d'agitació i propaganda. L'agitació estén el nostre discurs a través de la denúncia dels aspectes concrets de l'opressió que patim. La propaganda genera discurs polític, explica els fenòmens socials i econòmics, i planteja propostes en clau positiva. Fer avançar aquesta consciència política permetrà al poble català comprendre millor les apostes i els plantejaments de l'MCAN.. També en farà augmentar la combativitat i la disposició a participar en accions concretes de caràcter revolucionari. c) Projectar internacionalment de la nostra lluita · Fomentar la militància a les brigades internacionalistes de l'EI, coordinant-se amb la resta de moviments internacionalistes amb perspectiva de Països Catalans, i creant noves brigades si és possible.
- Marcar les e
- Ser una ein
- Actuar com - Ser la cara
Per fer avança
- Permetre qu
- Incorporar-h
- Desplegar-l
eu discurs i una
· Fer conèixer al món l'opressió nacional, de gènere i de classe que pateix el poble treballador català, i el discurs polític del nostre Moviment.
aquelles parts ius culturals...),
· Establir relacions amb els moviments revolucionaris d'altres pobles.
dora als Països de noves si és
tural del nostre puguin assumir, Moviment n'ha ar i mobilitzar, i
herència ió social,
ent de presa de ri.
cia i la construc-
necessàries: un
nsciència polítigitació estén el ssió que patim. onòmics, i planica permetrà al CAN.. També en s concretes de
nant-se amb la talans, i creant
· Crear una nova sectorial amb aquestes finalitats, si el Moviment ho considera necessari.
LA COORDINADORA NACIONAL DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA (CNEI) On som i on volem anar Actualment l'Esquerra Independentista està formada per: - Els agents coordinats dins la CNEI: on hi participen la major part de les organitzacions d'àmbit nacional del país (Endavant, Maulets, la CAJEI, el SEPC i Alerta Solidària). Aquesta coordinadora és un espai de debat i articulació de campanyes unitàries a nivell nacional. - Les Candidatures d'Unitat Popular: no participen dins la CNEI. Actualment és l'única que té potencial per esdevenir una organització de masses. - L'MDT i el PSAN: són organitzacions polítiques que es posicionen dins l'EI, sense actuació nacional, però amb un marc de referència nacional. Volem estructurar l'EI en un espai on participin totes les organitzacions amb capacitat d'actuació nacional. La CNEI ha de ser la base d'aquesta estructuració i, tard o d'hora, ha de tenir capacitat per: - Ser un espai de debat polític vinculant. - Marcar les estratègies polítiques a seguir de manera conjunta. - Ser una eina de mobilització. - Actuar com un sol moviment a tot el país. - Ser la cara pública del Moviment quan treballem de manera unitària. Per fer avançar la CNEI cap a un espai d'aquestes característiques, cal: - Permetre que sigui un espai de debat estratègic. - Incorporar-hi la principal organització que hi falta: les CUP. - Desplegar-la a nivell intercomarcal.
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 20
- Delimitar l'àmbit d'actuació de cadascun dels agents de la CNEI de manera que, en determinades ocasions, la cara pública sigui l'Esquerra Independentista i, en cada àmbit cadascú tingui un perfil propi.
Les bases per al debat i la negociació amb els agents de l'Esquerra Independentista de cara a l'estructuració del Moviment. La CNEI ha d'estar integrada per totes les organitzacions amb implantació nacional que lluitin per l'alliberament nacional, de classe i de gènere als Països Catalans, i assumeixin que la reivindicació de la independència va indestriablement associada a la lluita pel socialisme. Però també ha de saber vincular la totalitat de l'EI en aquest nou procés d'estructuració nacional. És a dir, vinculant-hi també tots aquells col·lectius, casals, ateneus i organitzacions de l'EI que no tenen una implantació nacional. No hem d'entendre la CNEI com una finalitat en si mateixa, sinó com una forma d'estructuració transitòria del Moviment, durant la qual aquest pugui solucionar totes aquelles mancances que li impedeixen esdevenir aquest Moviment popular i de masses al qual aspirem. Després de la celebració de les Assemblees Nacionals de les organitzacions de l'EI amb implantació nacional, s'obriria una primera fase en la qual és prioritari arribar a una sèrie d'acords entre aquestes per tal d'analitzar l'estat actual del Moviment, identificar els principals reptes que té plantejats, fixar objectius estratègics comuns, superar les mancances estructurals (la confluència de la secció juvenil, la necessitat de bastir un sindicat, d'alliberament nacional, de classe i de gènere) i delimitar amb claredat els àmbits d'actuació de cada organització. En aquesta segona fase, el Moviment s'estructuraria al voltant de la CNEI, i hauria d'impulsar totes les tàctiques necessàries per tal d'assolir els objectius consensuats. No obstant això, no tindria encara la capacitat de fixar-se nous objectius estratègics i, per tant, no actuaria com a direcció política del Moviment d'una forma completa. Tot i així, el model d'estructuració acordat ha de ser vàlid per a tot el territori. Quedaria oberta la possibilitat de formalitzar l'arrencada d'aquesta nova fase amb una Conferència Nacional de l'Esquerra Independentista, si el conjunt de la CNEI ho trobés adient, on es farien públics aquests acords així com aquest horitzó estratègic de mínims. Quan consideréssim que aquests objectius estan suficientment assolits, deixaríem enrere aquesta segona fase, i caldria engegar un nou procés de debat per resoldre si el Moviment ha de dotar-se d'un òrgan estratègic de direcció política amb plenes facultats, o no, i de quina manera.
El funcionam
La importància mes de represe tes i les sectori ció. Aquesta ha tat territorial de
COORDINAD COMARCAL, Introducció
L'EI cada cop e de treball i con potencial prene Popular.
Les coordinad coordinació, aix També haurien tiu.
Un dels objecti el de participar constituir-les en
Integrants
Les Coordinad casals, ateneus representació e l'esquerra inde hauran de valo
Atribucions
Tots els acords intercomarcals CNEI i impulsa nacionals i com de saber canal
manera que, en ista i, en cada
e l'Esquerra
ó nacional que s, i assumeixin lluita pel sociarocés d'estrucateneus i orga-
orma d'estructotes aquelles masses al qual
ons de l'EI amb bar a una sèrie ntificar els prinles mancances sindicat, d'allibits d'actuació
I, i hauria d'imsuats. No obsgics i, per tant, t i així, el model a la possibilitat a Nacional de s farien públics sideréssim que segona fase, i e dotar-se d'un manera.
El funcionament de la Coordinadora La importància de les organitzacions polítiques no hauria de reflectir-se en els mecanismes de representació. Al si de la Coordinadora no es marcaria cap diferència entre aquestes i les sectorials, perquè la prioritat és la de coordinar esforços i definir àmbits d'actuació. Aquesta hauria de trobar els mecanismes més adients per tal de reflectir la complexitat territorial de la nació, i per vincular-hi les coordinadores intercomarcals de l'EI.
COORDINADORA DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA EN L'ÀMBIT COMARCAL, INTERCOMARCAL I/O METROPOLITÀ. Introducció L'EI cada cop està més implantada i les organitzacions i sectorials han guanyat capacitat de treball i convocatòria. En aquest procés de creixement, és necessari concretar aquest potencial prenent la iniciativa política, actuant com una sola força i treballant per la Unitat Popular. Les coordinadores comarcals, intercomarcals i metropolitanes, haurien de garantir la coordinació, així com aplicar en el seu àmbit les línies estratègiques acordades a la CNEI. També haurien de traçar campanyes i propostes únicament en l'àmbit d'actuació respectiu. Un dels objectius prioritaris de les organitzacions que formen part de la CNEI hauria de ser el de participar en les coordinadores de l'EI dels àmbits territorials on tinguin presència, o constituir-les en el cas que aquestes no existeixin.
Integrants Les Coordinadores de l'Esquerra Independentista les integraran aquelles organitzacions, casals, ateneus, centres socials ocupats i col·lectius d'àmbit local i comarcal que tinguin representació en l'àmbit territorial corresponent i s'identifiquin amb el projecte polític de l'esquerra independentista. Els agents polítics que vulguin consolidar una coordinadora hauran de valorar si és convenient instaurar-la més enllà de l'àmbit comarcal.
Atribucions Tots els acords en el si de la CNEI s'haurien de traslladar a les coordinadores comarcals , intercomarcals i metropolitanes. Les coordinadores han d'aplicar les campanyes de la CNEI i impulsar campanyes pròpies dins les línies polítiques de la CNEI. Les campanyes nacionals i comarcals es troben en el mateix grau d'importància; cada coordinadora haurà de saber canalitzar els esforços i saber quan potenciar-ne una o altra.
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 22
DEFINICIÓ DELS AGENTS AL SI DE LA COORDINADORA DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA Organitzacions polítiques Tenen per funció impulsar la lluita i l'organització popular mitjançant la realització d'anàlisis, propostes i consignes i aportar formació política per al conjunt del Moviment, així com treballar per la cohesió d'aquest.
Organitzacions antipatriarcals No hi ha organitzacions antipatriarcals d'abast nacional, hi ha plataformes d'àmbit territorial com la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, a l'àrea metropolitana de Barcelona i rodalia. Cal treballar per tal que les plataformes locals i comarcals intervinguin en les coordinadores de l'EI i la lluita antipatriarcal es consideri un eix de treball indestriable de la resta d'objectius de la Coordinadora.
Organitzacions juvenils Tenen per funció enquadrar el jovent, formar-lo i lluitar pels seus drets socials i nacionals, contra el sistema capitalista i les seves institucions. Existeixen diverses realitats organitzatives juvenils: Maulets, CAJEI i diverses assemblees de joves, col·lectius i casals no vinculats a cap de les dues estructures. Les organitzacions juvenils, amb una àmplia base militant, arrelament territorial i participació en plataformes diverses tenen un paper central a l'EI. És desitjable que existeixi una sola organització, però allò important és el treball en comú, compartir anàlisis i preparar les condicions d'una fusió fluïda i acceptada per totes les parts.
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és el primer sindicat en implantació a les facultats dels Països Catalans. La idea d'un model educatiu basat en l'educació catalana, popular, pública, de qualitat i antipatriarcal pateix avui dia grans atacs per part dels governs i el món empresarial. La formació i la implicació en les activitats polítiques a les universitats és clau per garantir el relleu de militància. Cal que el SEPC sigui present a la Coordinadora a nivell nacional i territorial.
Sindicats de classe La inexistència d'un sindicat independentista i socialista fort és una de les mancances de l'MCAN. Existeixen diferents sindicats i estructures a nivell territorial que porten una línia de treball de classe i combativa i contemplen i/o respecten el marc nacional dels Països Catalans. Endavant considera que aquests col·lectius han de dur a terme un treball en
comú i també q a la CNEI.
Organitzacion
Alerta Solidària nes plataforme Rescat (en l'àm repressió. Cal q
Àmbit munic
Les CUP trebal de la Unitat Po me que podríem ment les CAV a intercomarcals.
Casals i col·l
Són el sòl on a i es posa en pr comarques i po sents a la Coor
Actuals i futu
.L'EI ha d'impu del territori, de Cal que siguin
QUIN ÉS EL MCAN
El debat sobre organització i q
En aquests dar ens poden ajud
Endavant ha co nacional unitàri diplomàtic, no dicals, ha defe CUP, el periòdi
L'ESQUERRA
lització d'anàliiment, així com
d'àmbit territode Barcelona i uin en les coordestriable de la
ials i nacionals, ealitats organiti casals no vin-
orial i participaue existeixi una àlisis i preparar
en implantació educació catacs per part dels polítiques a les gui present a la
mancances de porten una línia nal dels Països e un treball en
comú i també que és necessari que la Coordinadora Obrera Sindical (COS) sigui present a la CNEI.
Organitzacions antirepressives Alerta Solidària és l'organització antirepressiva referent i unitària de l'EI. Existeixen algunes plataformes i col·lectius de caire local, generalment en contacte amb AS, o també amb Rescat (en l'àmbit de suport als i les preses polítiques) que treballen en la lluita contra la repressió. Cal que Alerta Solidària disposi de representació a la Coordinadora Nacional.
Àmbit municipal i institucional Les CUP treballen pels objectius estratègics de l'EI des d'una perspectiva de reforçament de la Unitat Popular, i han de treballar a la CEI a nivell nacional i territorial. El municipalisme que podríem anomenar alternatiu (algunes candidatures independents, paradigmàticament les CAV al Vallès Occidental), hauria d'estar present a les coordinadores comarcals i intercomarcals.
Casals i col·lectius d'àmbit local o comarcal Són el sòl on arrela la xarxa de l'EI. En aquests espais es socialitzen les propostes de l'EI i es posa en pràctica un funcionament assembleari. L'EI encara no és present en moltes comarques i poblacions. Els casals i ateneus tenen aquí un paper central. Han de ser presents a la Coordinadora a nivell comarcal i intercomarcal.
Actuals i futures organitzacions sectorials .L'EI ha d'impulsar l'autoorganitazció popular i el creixement de plataformes en defensa del territori, de suport als i les immigrants, etc. per enriquir el discurs i el programa de l'EI. Cal que siguin presents en les coordinadores comarcals i intercomarcals.
QUIN ÉS EL LLOC I LA FUNCIÓ D'ENDAVANT (OSAN) DINS D'AQUEST MCAN El debat sobre l'estructura que ha d'adoptar el Moviment, quin paper ha de tenir-hi cada organització i quin és l'òrgan on ha de residir la seva sobirania, és un debat complex. En aquests darrers vuit anys, però, dins l'EI, hem pogut observar diversos fenòmens que ens poden ajudar a comprendre aquesta qüestió. Endavant ha contribuit a l'aposta per la unitat d'acció, l'impuls de la CNEI i la campanya nacional unitària 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència, ha dut a terme un paper diplomàtic, no sempre reeixit entre Maulets i CAJEI, s'ha apropat a les lluites obreres i sindicals, ha defensat els i les preses polítiques des de Rescat, ha participat i impulsat les CUP, el periòdic popular d'abast nacional L'Accent, diversos periòdics populars d'abast
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
Página 24
local, la Universitat Comunista dels Països Catalans, diverses coordinadores de l'EI d'abast comarcal i intercomarcal, la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal i brigades de solidaritat internacional. Tots aquests projectes han sorgit, en part, gràcies a la capacitat i els esforços de la militància d'Endavant. Un moviment popular, revolucionari i de masses com el que s'està plantejant, requereix l'existència d'una organització política que: o tingui una vertadera implantació territorial i una base militant nombrosa. o tingui capacitat per generar anàlisi i discurs teòric. o sigui capaç d'impulsar la lluita i l'organització popular així com d'adreçar propostes a tot el Moviment i al conjunt de les classes populars catalanes. o que aporti cohesió, experiència i coherència política al Moviment. o ens permeti actuar en qualsevol circumstància adversa. o que engegui projectes d'envergadura i d'importància estratègica (escoles de formació, mitjans de comunicació, noves sectorials, projectes econòmics...). o sigui una veu legítima del Moviment. o vetlli per la formació de la seva militància i faci una selecció rigorosa dels/les càrrecs de responsabilitat. Avui no existeix una organització com aquesta, però considerem que hi ha les condicions per construir-la, i que Endavant, malgrat les seves limitacions, és la millor base sobre la qual construir-la. Cal preparar les condicions per una refundació d'Endavant que reculli la seva experiència política i militant i sigui capaç de sumar i integrar les aportacions de les militants de l'Esquerra Independentista o d'altres lluites populars.
L'EI I LA UNITAT POPULAR. La nostra aposta pel treball de base es fonamenta en la capacitat d'autoorganització del poble treballador català. La Unitat Popular és l'aliança dels sectors socials interessats a superar el marc polític i social a partir d'un programa de mínims per la construcció nacional i la transformació social als Països Catalans. La lluita per la independència i el socialisme necessita un espai polític que marqui distàncies clares amb qualsevol altra opció política. La Unitat Popular és aquest espai, en el qual l'acumulació de forces no suposa renúncies i té com a senyes d'identitat la combativitat, l'arrelament social i territorial i unes relacions estretes amb els moviments socials i el teixit associatiu popular.
res de l'EI d'al i brigades de a la capacitat i
ejant, requereix
a.
çar propostes a
es de formació,
dels/les càrrecs
les condicions r base sobre la nt que reculli la ortacions de les
rganització del ls interessats a strucció nacioència i el sociaevol altra opció ces no suposa territorial i unes
ponencies AN.qxd
17/6/09
08:25
PĂĄgina 28
Des de Indep l’eina dels P