Grècia i les seves illes dibuixos i textos : Ramon Valverde
Agios Giorgios, a l’illa d’Astipàlea
Atenes
PELOPONÈS
Mikonos
TURQUIA
Delos Amorgos Milos Folegandros
Astipàlea
Santorini Khanià Réthimno Cnossos
Lassithia
CRETA Festos
dibuixos i textos : Ramon Valverde http://dibuixosramon.blogspot.com.es
Xerocampos
Grècia i les seves illes Malauradament Grècia és a la portada dels noticiaris per la seva situació econòmica i problemes amb la immigració provinent de països en conflicte, però Grècia és molt més que tot això: - La Grècia moderna té les seves arrels en la civilització de l'antiga Grècia, el bressol de la cultura occidental, i com a tal el lloc de naixement de la democràcia. - Grècia inclou un vast nombre d'illes, unes 1.400, de les quals 227 estan habitades. Tenen un paisatge, arquitectura i cultura úniques. - Grècia és un país molt pròxim a nosaltres per sensibilitat, idioma i cultura. En aquest llibre no hi trobareu tots els llocs que val la pena conèixer, ja que cadascú té la seva Grècia... Ramon Valverde
Grècia, Atenes PELOPONÈS
L’Acròpolis d’Atenes
Atenes
L 'Acròpolis era literalment la “ciutat alta” i estava present a la majoria de ciutats gregues. Tenia una doble funció, defensiva i seu dels principals llocs de culte. Una gran part dels edificis arquitectònics de què consta l'Acròpolis es van edificar durant l'època de Pèricles (499-429 aC). La plataforma estava envoltada per una muralla construïda pels pelasgs, més tard es va edificar un temple l'Hekatómpedon, que va ser destruït pel rei persa Xerxes. Sobre les seves ruïnes es va aixecar el Partenó junt amb la resta dels edificis repartits per tot el turó. Va arribar en força bon estat fins al segle XVI, quan a causa de la dominació otomana el Partenó es va convertir en mesquita, l'Erectèon en harem i el Propileu en polvorí. Durant el setge d'Atenes del 1687, els venecians hi van fer grans destrosses i es van repaitir com a botí part dels seus tresors artístics. A començaments del segle XIX Lord Elgin va traslladar part de les escultures del Partenó al Museu Britànic de Londres. 1 Partenó 2 Antic temple d'Atena 3 Erectèon 4 Estàtua d'Atena Prómakhos 5 Propileu 6 Temple de Nike Àptera 7 Santuari d'Àrtemis Braurònia 8 Altar d'Atena 9 Santuari de Zeus Polieus 10 Santuari de Pandíon 11Odèon d'Herodes Àtic 12 Stoà d'Èumenes 13 Santuari d'Asclepi 14 Teatre de Dionís 15 Odèon de Pèricles
5 6
3 2
4
8
9 10
1
7
11
13 12
14
15
Les Cariàtides El seu nom, vol dir habitants de Caria. Durant les Guerres Mèdiques, els seus habitants van ser exterminats. Les dones van ser convertides en esclaves i castigades a portar les càrregues més pesades. Les columnes són substituïdes per escultures femenines perquè estiguin condemnades durant tota l'eternitat a aguantar el pes del temple.
L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega. És el més primitiu i simple; és l'ordre grec per excel·lència. El Partenó és el màxim exponent d'aquest estil arquitectònic.
L’Acròpolis vista des del turo del Filopappou
Grècia, les Cíclades
La cultura Ciclàdica
TURQUIA
Atenes PELOPONÉS
LES CÍCLADES
A les Cíclades de la mar Egea es va desenvolupar entre el 3200 aC i el 2000 aC una civilització de llengua desconeguda que va produir una sèrie de figures petites i enigmàtiques tallades en marbre blanc. Són les representacions artístiques més antigues trobades de l’art grec. Es basen en la simplicitat i puresa de les seves formes. Un art esquemàtic que emula la figura humana. Les més antigues s’anomenen “figures violi” per la seva semblança a aquest instrument i són representació de cossos femenins. Altres mostren figures amb instruments musicals. La majoria varen ser trobades en els enterraments, es creu que tenien funcions rituals i religioses. Aquestes figures amb representacions “abstractes van inspirar a artistes com Picasso, Moore, Bracusi o Modigliani en la recerca del primitivisme en el seu art d’avantguarda. El Museu Aqueològic d’Atenes conté una important col·lecció d’aquestes figuretes
Cap de l’illa d’Antiparos
Figura violí
Ídol ciclàdic
Atuells i copes estaven ornats amb figures d’espirals i representacions d’animals, molt present en el seu art. Atuell en forma de cérvol Museu Arqueològic d’Atenes
Arpista de Keros Museu Arqueològic d’Atenes Ceràmica ciclàdica amb espirals
Grècia, el Dodecanès
Astipàlea Αστυπάλαια
Agios Konstantinos
Khora Kastro
És una illa amb forma de papallona amb un estret istme de 100 m d’ample. A la mitologia grega Astipàlea va ser una filla de Fènix i de Perímede, seduïda per Posidó. Habitada des de la prehistòria, per l’illa van passar minoics, grecs i romans. L’any 1204 va caure sota el domini venecià de la família Querini fins que en el 1537 els turcs la van ocupar, i va romandre sota el seu domin fins el 1912; després va ser conquerida pels italians, britànics i alemanys fins que finalment va ser integrada a Grècia el 1948.
Els molins que servien per moldre el gra amb el Kastro al fons
Vuit molins de vent a la carena dominen la ciutat de Khora. Té a la part superior del turó el castell dels Querini, que s'eleva sobre la ciutat junt amb les cúpules d’un blau intens de les esglésies de Panagia de Kastro (la santa Mare de Déu del Castell) i Agios Giorgios (sant Jordi). Les petites cases de tres pisos construïdes en els terrenys exteriors del castell són d'especial interès arquitectònic. Les parets exteriors formen la muralla i les finestres eren utilitzades com espitlleres. Al llarg dels anys les casetes blanques van començar a aparèixer fora de les muralles del castell que cobria el turó i van arribar fins al port de Skala.
Khora és de color blanc, i el blau de l'oceà, trencat pel to vermell dels geranis i baladres que floreixen pels estrets i costeruts carrerons, deixa al visitant sense paraules per la seva bellesa i harmonia. L'església de Panagia Portaitissa del s. XVIII sota el castell
L’illa compta amb 365 capelles escampades pel territori Agios Konstantinos. a la badia de Kaminakia
Grècia, les Cíclades
Amorgos Αμοργóς
mont Krikellos Khozoviótissa
Katapola Khora
Té uns 30 km de llarg i arriba als 821 m d’altitud en el cim del Krikellos. La costa sud-est és plena de penya segats, però la costa oposada no és tan espectacular i és suavitza una mica. S’hi troba el principal port, Katapola. Homer deia que era una ”illa despullada” per la seva aridesa i manca de vegetació. L'illa ja va ser habitada durant el neolític i va tenir la seva edat d'or durant la cultura ciclàdica del 3r mil·lenni aC. També s'han identificat restes de l'època minoica. L'encantadora Khora, la capital, es troba enmig d'un paisatge rocós a 320 m. Una sèrie de molins de vent, a la carena ara en desús , l’emmarquen. Khora, la capital
Hi ha una vista impressionant de bellesa salvatge des del balcó més alt del monestir. La visió de 180° del mar permet apreciar perfectament la curvatura de la terra. El monestir de Khozoviótissa
El petit monestir de Khozoviótissa és l'indret més conegut de l'illa, fundat el 1017, penja incrustat al mig d'un penya-segat a 300 m sobre el mar a la costa nord-est. Amb murs i contraforts d’extrema blancor. Sembla una fortalesa. Va ser construït a fi de protegir una icona religiosa, que data de l'any 812. La icona es mostra al públic a l'interior del monestir. El monestir compta amb vuit plantes comunicades per escales de pedra excavades a la roca. L'interior és com un laberint, hi ha llocs que té 1,50 m d’ample. Les cel·les dels monjos estan tallades a la pedra i formen un exemple únic de l'arquitectura tradicional. S’estima que un centenar de monjos podien viure al monestir, actualment n’hi ha tres que reben als visitants amb aigua fresca i un gotet de “rakomelo” un licor que fan a base de raki i mel.
Grècia, les Cíclades
Mikonos Μύκονος
Mikonos (Khora)
MIKONOS
Panagia Paraportiani Delos
Es troba al centre de les Cíclades. És una illa petita, el destí de vacances més conegut de Grècia, rep molts visitants. És l’Eivissa de Grècia. En la mitologia grega, Míkonos fou on va tenir lloc la batalla entre Zeus i els Gegants. En la dècada de 1930 molts artistes famosos, polítics i europeus rics van començar a passar les seves vacances a l'illa i ràpidament es va convertir en un lloc de moda internacional. És pas obligat si vols a visitar l'illa de Delos amb els seus importants jaciments arqueològics. Les Cíclades són famoses pel vent fort (anomenat meltemi) sobretot al juliol i agost. Et pots trobar que un cop a Mikonos no puguis anar a Delos pel vent, ja que les petites embarcacions que hi porten anul·len els viatges.
A la Petita Venècia fileres de cases s'alineen a la costa, amb els seus balcons de colors penjant sobre el mar. Originalment pertanyien a comerciants o capitans rics. La majoria de les cases s'han convertit en bars i cafeteries.
Mykonos ciutat (Khora) és un laberint de petits carrers, cases emblanquinades i esglésies. Els carrers estan plens de petites botigues, galeries d'art, cafès, bars, restaurants...
Panagia Paraportiani. L'església va rebre el nom de Paraportiani que significa "de peu al costat de la porta", ja que es troba al costat de l'entrada de l'antic kastro. Paraportiani és un grup de cinc petites esglésies on s’observen quatre estils arquitectònics diferents: bizantí, vernacle, tradicional i occidental. És un dels llocs més fotografiats del món.
Grècia, les Cíclades
Delos Δήλος
Míkonos Rínia DELOS
Delos és una de les illes més petites de les Cíclades a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos. Era un dels llocs més sagrats de Grècia. La mitologia diu que va emergir agafada pel trident de Posidó. Fou una illa flotant fins que Zeus la va lligar amb cadenes al fons del mar per convertir-la en un lloc segur per Leto i protegir el naixement d'Apol·lo i Àrtemis . Delos té uns 4 km de llarg. L'única ciutat de l'illa fou Delos. Avui dia és un conjunt de ruïnes al nord-oest de l'illa. Un antic rierol anomenat Inopos es dirigia del mont Citnos al port de Furni. L'illa fou poblada per jònics i aquests celebraven a tots els territoris un festival anyal dedicat a Apol·lo; aquest fou segurament l'origen del culte d'Apol·lo a Delos. Delos tenia un caràcter sagrat. El 477 aC Atenes va formar la Confederació de Delos o Lliga de Delos (també Lliga Hel·lènica) amb el propòsit de combatre a Pèrsia. Fou excavada per primera vegada en el 1873. El 1990 Delos fou inclosa al catàleg de llocs culturals protegits per la UNESCO. Actualment el jaciment es troba en un deficient estat de conservació, malgrat el gran nombre de visitants que vénen de la propera illa de Mikonos, pas obligat per anar a Delos. Temple de Isis amb el mont Citnos al fons
Fragment d’orla feta de mosaic, exhibida al museu de Delos
“La Terrassa dels lleons”, és un conjunt escultòric de marbre dedicat a Apol·lo del segle VII aC. Eren inicialment 16, però només en queden 5 de sencers. Els originals es poden contemplar al museu arqueològic situat al mateix jaciment.
Plaka
Grècia, les Cíclades
Milos Μήλος
Sarakinico
Klima badia de Milos Sant Elies
És una illa volcànica amb forma de ferradura que té un volca extint el S. Elies (751 m), petits cons erosionats i una caldera volcànica que configura la badia de Milos com un gran port natural. La última erupció, va ser al 140 aC. A causa de l'origen volcànic de la seva terra, presenta una impressionant morfologia i diversitat costanera. Hi ha platges i badies amb còdols envoltades de roques blanques, vermelles, grogues o negres amb aigües cristal·lines d'incomparable bellesa. A la part occidental de l’illa on es troba el cim del S. Elies, no té carreteres transitables. Té poc turisme i aquí es va trobar la famosa Venus de Milo (avui al Louvre), diuen que va perdre els braços amb les baralles per qui se la quedava durant el transport a França. Klima, a la badia de Milos
Klima, Mandrakia i Filoppotamos són pobles de pescadors multicolors pels tons alegres de les seves portes i finestres, amb cases de dues plantes. A la planta baixa, en l'anomenat '' syrmata '' guarden els vaixells mentre que les famílies viuen al pis superior.
Sarakinico és la platja més famosa pel seu color blanc i paisatge llunar
La capital és Plaka, una de les ciutats més intactes de les Cíclades. El seu nom prové del lloc on es va construir quan el Kastro Venècia, a dalt d’un turo d’origen volcànic, ja no podia contenir més gent. Les postes de sol des de “Panaghia Korfiatissa”, que és la catedral són comparables a les de Santorini. La badia de Milos, amb l’església de Panagia Thalassitra i el S. Elies al fons
Grècia, les Cíclades.
Khora
monestir de Panagia
Folégandros Φολέγανδρος
Àrida i inhòspita. És una de les illes més petites de les Cíclades; el seu nom significa en fenici “rocosa”. En arribar crida l'atenció la interminable sèrie de murs de “pedra seca” que s'han erigit al llarg dels segles per crear terrasses per a cultivar cereals. El seu nom, segons la llegenda, coincidia amb el del fill de Minos. Khora és la capital i l'assentament medieval de Kastro és la seva part antiga. Construït tocant a un penya-segat que s’hi accedeix per una galeria amb volta. Les cases donen l’esquena al mar i formen una fortalesa al llarg del single, és un laberint de cases de dues plantes amb les escales exteriors i balcons de fusta pintats de colors vius. Al capvespre la brisa suau passa a travé dels tortuosos carrers i es pot sentir el perfum dels til·lers i els llessamins. No hi ha dubte que, aquest lloc tranquil de les Cíclades, no té res en comú amb la veïna i sorollosa Santorini: cap edifici supera els dos pisos, no hi ha vaixells de creuer al port, no hi ha botigues de souvenirs ni restaurants de luxe... En canvi, les ones xoquen a les platges de còdols i les cabres corren pels turons. És una fruita deliciosament tranquil·la per qui la vulguin assaborir.
Interior del Kastro i l’esglèsia de Koímisistis Theotoókou (Assumpció de la verge)
Ens veiem a Folégandros Vivim com si no fos morint que anem menant aquest camí a un horitzó d'absències infinit. Tu hi ets i em veus com vaig venint, fes-me un recer Eudald, amic, i encetarem el joc dels vells marins. A Ítaca el gest pel bell retorn, a Amalfi el full on deixar un nom i a Ponza el lloc per viure en pau la mort. I si cansats d'eternitat a Folégandros fem un tast, ja saps la plaça on hi reposa el Món... (Lluís Llach)
Capella enmig dels marges de pedra seca
El monestir de Panagia, construït a dalt del turo que domina ciutat s’hi arriba per un camí serpentejant de pedra, és una impressionant església emblanquinada, suposadament Khora i el monestir de construïda en el lloc d’un antic temple. Panagia a dalt del turo Des del monestir es pot contemplar en dies clars l’illa de Creta.
Grècia, les Cìclades
Santorini Σαντορίνη
Oia Thirassia Nea Kameni Théra Akrotiri
Coneguda com a Théra o Thíra. El nom italià Santorini prové de la deformació del nom de la patrona de l'illa, santa Irene (en grec Irini). Santorini és també el nom de les illes dels voltants. Thirassia, Aspronesi, Mikra Kameni, Palea Kameni i Nea Kameni. Tot i que originàriament l'illa tenia forma arrodonida, després d'una erupció volcànica aproximadament el 1628 aC, l'illa quedà fraccionada. L'explosió del volcà hauria donat origen al mite de Jàson i del minotaure. Sembla que el mite d'Atlántida, descrit per Plató, va estar basat en l'erupció de Santorini. Akrotiri al sud de l’illa , és un jaciment arqueològic excepcional que es remunta a la civilització minoica. Les pintures murals dels seus edificis reflectien la vida de la població. L’excel·lent estat de conservació (similar al de les ruïnes romanes de Pompeia) es deu al fet que va ser cobert per la cendra de l’erupció volcànica succeïda a la meitat del segon mil·lenni aC. No hi ha restes humanes a Akrotiri, una erupció volcànica preliminar va causar probablement que la població de les Illes fugís. El pescador, fresc d’Akrotiri (Museu Arqueològic d’Atenes)
Arribar a Santorini en vaixell, i si pot ser, a la posta de sol proporciona un espectacle inoblidable. Les dimensions dels penya-segats de color vermell i negre amb les ciutats penjades del cingle són colpidores, però no ho és menys la sensació d'estar dins de la caldera d'un volcà.
L’olla de Santorini
Oia situada a l'extrem nord de la caldera és la ciutat més bonica. Amb l’arquitectura veneciana de parets emblanquinades i cúpules blaves elevant-se al cel. Des d'allà, el mar està tan lluny (estàs a 300 metres d'altura) que dóna la sensació de tractar-se més d’un decorat que del veritable Mediterrani. La ciutat atrau multituds de persones per veure la posta de sol
Oia, i les seves cúpules
Grècia, l’illa de Creta
Creta
Khanià
Réthimno Xerokampos
Κρήτη
És l'illa més gran de Grècia, té 265 quilòmetres de longitud. Fins a principis del segle XX també era coneguda amb el nom de Càndia. Creta és una illa amb muntanyes properes als 2500 m. A l’estiu et pots banyar a mar i encara veus des de la platja les congestes de neu dels cims. Anomenada "l'illa de les oliveres" per la gran extensió d'aquests arbres. Creta va ser antigament el centre de la civilització minoica. Es considerada la civilització més antiga de la qual hi ha registres a Europa. Al llarg de la història: grecs, romans, bizantins, egipcis, otomans, venecians, musulmans, genovesos... han passat per les seves terres deixant l’empremta i nombroses mostres d’arquitectura. La ciutat de Khanià encara conserva part de les muralles, el far i els arsenals venecians, ara en procés de recuperació. També al port hi queda la magnífica mesquita dels Geníssers que ens recorda l’arribada dels turcs el 1645. Mesquita dels Geníssers
Réthimno habitada des de l'època minoica, va renéixer amb la dominació veneciana al s. XVI. L’enorme “Fortétsa” veneciana és testimoni d’aquells temps, amb una mesquita a l’interior que reflecteix les tribulacions de la història, i un barri antic de cases amb galeries de fusta, com l’arquitectura otomana d’Istanbul. La Fortétza veneciana
Creta té molt turisme de sol i platja, però per la seva gran dimensió encara es poden trobar llocs com Xerokampos situat al sud-est. El petit poble està completament aïllat, s’hi arriba per una carretera sinuosa a través de les altes i escarpades muntanyes de la costa est. L’atracció principal és l’aïllament de la resta del món i una multitud de petites cales de sorra. Xerokampos
Grècia, l’illa de Creta
La civilització Minoica
Hagia Tríada
Cnossos
Festos
Apareguda a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1450 aC. El nom és producte del seu descobridor, el britànic Arthur Evans, que va relacionar el palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del Minotauro. Els minoics van construir diverses ciutats grans unides per camins pavimentats; cadascuna d'elles era una petita ciutat-estat. Els palaus més importants eren els de Cnossos, Festos i Hagia Tríada Els cretesos eren un poble pacífic, amb escriptura pròpia. Van destacar en la pintura mural, de manera que els palaus estan dotats de frescs encantadors, les parets mostren a joves homes i dones en competicions atlètiques i saltant sobre forts toros. Però les grans ciutats que havien aixecat estaven mancades de muralles que les protegissin. Varen ser incendiades i quedaren en ruïnes cap el 1400 aC. Quan varen ser abandonades van ser reutilitzades pels doris i romans. La dona participava amb l'home en les activitats de la societat minoica. A més gaudia del privilegi poc comú de l'exercici del sacerdoci. Fresc de les "Dames Blaves", procedent del Palau de Cnossos. Museu d’Iràklio
La reconstrucció de Cnossos actualment és molt criticada i no es pot analitzar separada d‘Artur Evans, el seu descobridor i qui va excavar la ciutat a principis del s. XX. Ell restituïa el que s'havia perdut. Buscava la forma més didàctica d'explicar els trets característics d'una civilització. Ara bé, si aquesta forma de pensar sembla encertada, la forma utilitzada no ho és tant.Les interpretacions més que dubtoses del palau i la utilització de ciment i formigo armat, han compromès seriosament la pervivència de les troballes. En els interiors, va reproduir els frescos trobats, completant-los amb grans dosis imaginatives.
La societat minoica presentava una forta especialització: escriguis, fusters, pastors, agricultors, armers, escultors, lapidaris, vidriers, terrissaires, orfebres, ferrers, blanquers, teixidors, pintors... Gerres amb decoració de pops. (Museu Arqueològic d’Iràklio)
El paisatge actual de Festos és molt similar al de l’època minoica
Grècia, l’illa de Cr eta
L’altiplà de Lassithi
Lassithi CRETA
Situat a l'interior de Creta a 850 m sobre el nivell del mar. Aquest altiplà és el més gran de l'illa, i també el més famós. És aquí, on s'acumula el nombre més gran de molins de vent per treure aigua, que haurien estat segons diuen, milers entre 1950 i 1960. Malauradament la sobreexplotació dels aqüífers ha fet que el nivell de l’aigua baixés, inutilitzant els molins existents i sent substituïts per bombes elèctriques de més potencia. Actualment hi ha cert interès per preservar i restaurar part d’aquest patrimoni. El sòl és particularment fèrtil i conreat des de l'època minoica. Els romans havien desenvolupat un sistema de reg que els venecians al segle XV van millorar mitjançant construcció de canals de drenatge que encara s’utilitzen. Aquests cultius, regats per l'aigua dels aqüífers, s'omplen a la tardor i primavera amb l'aigua de la pluja de les muntanyes dels voltants. Hi creixen préssecs, pomes, cereals, patates, ametlles, enciams i tot el que poden cultivar a aquesta altitud. Els hiverns són severs amb temperatures baixes i sovintegen les nevades. El poble més gran és Tzermiado, però l'atracció principal és la cova Dikti a prop de Psikro. És aquí on Zeus hauria crescut, criat per nimfes i es va amagar del seu pare Cronos que volia devorar-lo. S’han trobat a la cova restes humanes del 2000 aC i multitud d’objectes ara dipositats al museu d’Iràklio, fet que confirma que va ser un lloc de culte de la civilització minoica.
La configuració plana del terreny i la multitud de camins que creuen aquesta plana la fan ideal per fer excursionsen bicicleta. Els molins segons una imatge dels anys 50
Atenes
PELOPONÈS
Mikonos
TURQUIA
Delos Amorgos Milos Folegandros
Astipàlea
Santorini Khanià Réthimno Cnossos
Lassithia
CRETA Festos
dibuixos i textos : Ramon Valverde http://dibuixosramon.blogspot.com.es
Xerocampos