Hortet, una opció d´agricultura ecològica by Quatretonda Digital

L´HORTET. UNA OPCIÓ D’AGRICULTURA ECOLÒGICA A XICOTETA ESCALA. Miquel Sentandreu (Per a la Comissió d’agricultura ecològica d’Indignats Quatretonda, 15M) Una forma de introduir-se o aproximar-se al coneixement i la pràctica de l’agricultura ecològica, es cultivant un hortet familiar. El cultiu ecològic d’un hortet ens permetrà conèixer i familiaritzar-nos amb les tècniques de l’agricultura ecològica, y a llarg termini ens podria servir de base per afrontar projectes de major magnitud. Si ens decidim a fer una horteta per a consum familiar, el més adequat es cultivar-la amb tècniques d’agricultura ecològica, el que ens permetrà obtindre uns aliments lliures de pesticides i altres substàncies químiques estranyes i perilloses per a la nostra salut, a la vegada que participem, encara que només siga un poquet, en la millora de les condicions mediambientals. En agricultura ecològica hi ha que tindre en compte molts factors com la terra, el clima, els fertilitzants, les llavors, la rotació i associació de cultius, l’existència de tanques vegetals, les substàncies minerals, els abonaments verds, la necessitat d’aigua, l’erosió, les possibles plagues etc. Però no cal que ens espantem. Per a començar es molt poc el que fa falta. Amb una xicoteta parcel·la de 200 m2, a ser possible amb rec, una aixada, un poc de fem, unes llavors i molta il·lusió, ja tenim el més important per a iniciar-nos en la producció d’aliments ecològics de qualitat. No hem d’oblidar que l’hortet forma part d’un ecosistema molt més ample on la vida, en cas de no existir l’home, seguiria evolucionant. Per tant, en lloc de voler controlar tots els detalls, es tracta més be de posar les plantes en les condicions més favorables per a que puguen créixer sanes, i observar-les amb la finalitat de detectar possibles alteracions que pugem corregir amb la nostra actuació immediata, o be a llarg termini, aprenent dels error que haguérem pogut cometre. Cal sembrar i plantar la major varietat possible de plantes, doncs la varietat es un factor de protecció de les plantes front a possibles invasions de plagues. I per altra banda tindrem més possibilitat de que algunes de les collites siguen exitoses, i ens faciliten una dieta variada, sana i rica en sabor i color. En l’horteta no cal preocupar-se massa per la quantitat de fruites i verdures que produïm. Amb una miqueta de dedicació collirem més del que podem consumir, i com la finalitat d’un hortet familiar no es la venda dels productes, cal ajustar la producció al nostre consum i interessar-se més per la varietat i la qualitat.

Per a posar en funcionament l’hortet necessitem uns mínims: PARCEL·LA Cal que tinga una sèrie de condicions, que en cap cas seran indispensables, solament orientatives: - Si està situada a prop del poble ens facilitarà les visites, fins i tot a peu.

- Que tinga fàcil accés. - Dotada de rec per goteig, a ser possible. - Per a fer hortalisses, millor en terra roja -Que no tinga veïns amb cultius convencionals amb molta demanda de pesticides, si por ser. - Amb unes dimensions entre 200 m2 i dues fanecades (1.500m2) FERRAMENTES - Aixada per a cavar. - Aixaeteta menuda per a sembrar i plantar. - Llagoneta o birbadora per a rascar. - Solfatadora - Una llença de fil per a marcar els solcs. Amb estes ferramentes bàsiques, ja podem començar. A mesura que anem cultivant la terra podrem valorar si ens fan falta altres: rastells, ensofradora, llegonetes més menudes, falsons, falses, tisores de ma, tisores de podar, una eixada de roda, una forca de doble mànec per a estovar la terra etc., i fins i tot un remolquet per al cotxe i un motocultor de 125 c.c. si l’extenció cultivada es més gran de 500 m2, però no cal precipitar-se, a l’hora de fer despeses importants cal valorar be la necessitat i el moment. Per altra banda sempre tenim la possibilitat de compartir ferramentes, maquinaria i coneixements amb els amics, familiars i veïns. LLAVORS I PLANTERS Segons el tipus de cultiu: -Sembra directa. Sembrarem la llavor en terra directament al lloc que volem fer el cultiu. -Plantació. Sembrarem la llavor en parcel·les xicotetes o caixes de planter i després trasplantarem les plantetes al lloc on vulguem cultivar-les. Hi ha plantes que van millor amb sembra directa, altres donen més bon resultat si les trasplantem, i algunes podem sembrar-les directament o trasplantar-les, atenent al gust de cadascú, l’experiència, les condicions climàtiques u altres factors. Cal proveir-se, poc a poc, de llavors autòctones o adaptades que responen millor front al clima, el tipus de terra, i les plagues. Anar fent-se un xicotet banc de llavors que podrem utilitzar en els nostres cultius, o be compartir-los amb altres aficionats a l’horta. En un principi si no disposem de llavors locals, tindrem que sembrar y plantar les que ens proporciona el comerç. Però cal tenir present que la recuperació de llavors autòctones es una tasca important, difícil per a una sola persona, però possible si som varies les persones interessades. FERTILITZANTS En agricultura ecològica sols utilitzarem fertilitzants orgànics, que poden ser molt variats: fems d’animals, residus de les collites, residus d’indústries agroalimentaries, algues, adobs verds etc., que podem enriquir amb elements minerals que s’obtenen per trituració de roques riques en determinats minerals que poden ser deficitaris en les nostres terres. Però açò ja ho veurem més en davant, per a començar el fem mesclat amb la palla que els ramaders aporten a les quadres es suficient.

Una vegada seleccionada la parcel·la que volem cultivar, escamparem el fem per tot arreu, a ser possible al llarg de la tardor, després d’uns dies, quan la terra siga en condicions la treballarem cavant amb l’aixada o be passant-la de ganxos amb una muleta o un tractor. La primera vegada cal que la cavada siga fonda per a deixar la terra molla de manera que les plantes puguen arrelar adecuadament. Quan decidim plantar o sembrar treballarem la terra altra vegada de manera més superficial per tall de trencar la crosta i facilitar la germinació amb un millor contacte de les llavors amb la terra. La sembra cal fer-la amb la terra bona de saó per tall d’evitar regar immediatament, doncs si reguem avanç d’eixir la planta s’apreta la terra dificultant l’eixida de les noves plantes, o be procedirem a regar molt sovint per evitar que es seque massa, fins que les plantes hagen eixit. Per a plantar es també important que la terra tinga l’humitat adequada, però no tant com en la sembra, doncs immediatament després de plantar les mates començarem a regarles, per a facilitar el contacte de les arrels amb la terra i aportar-li l’aigua suficient. Es molt útil per a sembrar i plantar marcar el solc amb una llença que ens permetrà fer els solcs rectes i situar-los realment on vulguem, encara que no hi ha res adir si voleu sembrar o plantar a ull i sense respectar els solcs. Una vegada les plantes fora o arrelades, i avanç que isca molta brossa birbarem superficialment la terra amb molta cura de no ferir les plantes. Si fem esta feina prou sovint no ens resultarà gens fastigosa, i tindrem les plantes en bones condicions per a créixer sense competidors ocasionals. No debades es diu que val més una birbada que dos recs. El rec el durem a terme, si podem, de manera localitzada, amb les gomes que tots conegueu, cal tenir en compte a l’hora de comprar-les que siguen de 16 mm., continues amb goters incorporats cada 25cm, com a màxim cada 40 cm. La frecuencia de rec estarà condicionada principalment per la climatologia, concentrant-se els recs més abundants i freqüents als mesos d’estiu: juny, juliol, agost i setembre. La resta de l’any estarem atents i regarem quan ho creguem necessari després de mirar l’humitat de la terra i l’estat de les plantes. Ja per a finalitzar, adjuntem un calendari que ens pot orientar sobre les èpoques més idònies per a sembrar o plantar tenint en compte la climatologia i la tradició al nostre poble.

ÈPOQUES DE SEMBRA I TRASPLANT A L’HORTA GEN

FEB

ALBERGÍNIES

ALLS PORROS

ALLS SECS

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

SET

OCT

ALLS TENDRES

API

NOV

BAJOQUETA

DEC

ST S

BLAT

BLEDES

BORRAJA CACAUET

CARABASSA DE FREGIR

CARABASSA DE TORRAR

CARXOFES CEBA DE GRA

CEBA TENDRA

COL D’HIVERN

DACSA ESCLAFIDORA

LLENTILLES

ENCISSAM

S T

ESPINACS

FAVES FESOL BLANC

S S

FESOL PELAILLA

FESOL ROIG

ST.

FRESA JULIVERT MELO D’ALGER MELO TOT L’ANY MONIATOS

NAP

PÈSOLS

PEBRES

QUERAILLES

RAVES

REMOLATXA ROJA

PASTANAGA CIGRONS

TOMAQUES SS

SEMBRA PER A FER PLANTER

SEMBRA DIRECTA

SEMBRA DIRECTA O TRASPLANTÀ

TRASPLANTÀ

En un futur pròxim oferirem més episodis relacionats amb el cultiu ecològic a xicoteta escala.