REVISTA Sant Pere, bous solts 2011 by Quatretonda Digital

Sant Pere

Bous Solts uatretonda del 1 al 5 de juliol de 2011

Dir sant Pere, dir bous, i dir Quatretonda és una mescla de paraules que vénen a dir el mateix.

La frase

José Vidal. Programa de festes de SP, 1993

Les festes de bous formen part del patrimoni cultural de Quatretonda. Ací, la festa de bous al carrer aconseguix una dimensió única. D'una banda els animals, mostrant tota la seua bellesa i casta. Qui no s'ha emocionat en vore passar el bou que es deixa solt a les 12? Quants de nosaltres anem a les ramaderies per participar en l'elecció dels animals? O qui, dels no tan joves, no recordeu haver anat de xiquet al barranc per vore arribar el bestiar, quan la transhumància era una forma de vida? I d'altra banda, la festa, que a Quatretonda té un marcat caràcter social. Són unes festes que es viuen als carrers, al costat de vells amics o amb nouvinguts. A la porta de les cabiles o en les terrasses dels bars. O esperant en la barrera que arribe el bou conversant dels temes més diversos. Des d'estes línies m'agradaria convidar a tots, locals i vinguts de fora, a eixir al carrer a viure estes festes tan nostres. Igualment, vull agrair als nostres empresaris el treball que han realitzat, així com tota la il·lusió que han depositat en "les seues festes de bous". Sense la seua dedicació "la festa de Sant Pere a Quatretonda" no seria tal com la coneixem. I recordeu, primer que res, tindre precaució a l'hora de córrer i respecte a l'animal. José Luís Oltra L’ Alcalde

Empresaris/es 2011 Programa de Festes de Sant Pere, any XIII Revista d'estudis i tradicions de la festa dels bous Coordina: rbenavent Grafisme Capçalera: Rubén Colomer Edita: Ajuntament de Quatretonda - Regidoria de Festes Imprimeix: Enigma Serigrafia

Alberola

Comercial Azulejera Alberola, S.L.

Material de Construcción, Azulejos, Gres y Sanitarios ALMACÉN: Ctra. Benigànim, Km.1 46837 QUATRETONDA (Valencia) EXPOSICIONES: Ctra. Benigànim, 1 Tel. 96 226 46 33 46837 QUATRETONDA (Valencia)

Empresaris i Empresàries del 2011 Andreu Benavent Benavent

Maria Canet Benavent

Inés Llinares Vidal

Irene Benavent Benavent

Quique Esquer Oltra

Carla Mahiques Carlos

Lara Benavent Benavent

Cris Gálvez Pons

Jaime Margarit Benavent

Llorenç Benavent Benavent

Joan Gonzalez Bellver

Lydia Oltra Quiles

Desirée Bixquert Cuquerella

Eliseo Guerola Briz

Reme Oltra Sentandreu

Desirée Bixquert Muñoz

Eloy Llacer Bella

Aleix Pla Oltra

Saluda dels empresaris/es del 2011 Ens acostem a unes festes que per als veïns i veïnes de Quatretonda són imprescindibles. Són cinc dies que molta gent els espera durant l'any amb entusiasme i sempre hi passen massa apressa. Com a novetat aquest any hem preparat per al dia de “l'Entrà” un concurs de samarretes per a colles amb premi a la millor samarreta. El que cal tenir en compte aquestes festes de Sant Pere, és que el bou no té amics, i que hem d'anar amb molta cura per poder passar unes festes alegres i sense cap incident. Per a nosaltres, els nascuts al 1993, aquest any serà més especial que cap altre, ja que, per fí, ens toca ser els Festers i les Festeres del 2011. Pel que ens respecta a nosaltres, sols ens queda dir-los que gaudiu de la festa amb responsabilitat i de la millor manera possible. Que passen molt bones festes de Sant Pere! Una salutació.

Programa de les Festes de Bous de 2011 Divendres, 1 de juliol: “L'Entrà”.

Dilluns, 4 de juliol: Tercer dia de bous.

A les 19:00h. Espectacular entrada infantil (de 6 a 12 anys) en la Plaça de l'Oliver. A carrec de “la Penya Bouera de Quatretonda”

A les 8:00h. Bou solt a càrrec de la Ramaderia Granchel.

A les 20:00h. Passacarrer.

De 10:00h. A 13:00h. Bou solt.

Al finalitzar es farà el concurs de samarretes en les Escoles Velles.

De 18:00 a 22:00h. Bou solt.

A les 21:00h.Tradicional Entrada de bous a càrrec de la Ramaderia Granchel. A la 01:00h. Orquestra TITANIC. Dissabte, 2 de juliol: Primer dia de bous.

De 09:00h a 10:00h. Esmorzar de colles.

De 1:00 a 3:00h. Vaquetes a la Plaça a càrrec de la Ramaderia Granchel. A partir de les 03:30h Discomòbil al carrer del pub L´Om. Dimarts, 5 de juliol: Últim dia de bous.

A les 8:00h. Entrada de bous a càrrec de la Ramaderia Granchel.

A les 8:00h. Bou solt a càrrec de la Ramaderia Benavent.

De 09:00h a 10:00h. Esmorzar de colles.

De 10:00h. A 13:00h. Bou solt.

De 18:00 a 22:00h. Bou solt.

De 18:00 a 21:00h. Bou solt.

A la 01:00h. Orquestra MATRIX.

De 21:00 a 22:00h. Vaques i bous solts. Fi de festa.

Diumenge, 3 de juliol: Segon dia de Bous. A les 8:00h. Entrada de bous a càrrec de la Ramaderia Benavent. De 09:00h a 10:00h. Esmorzar de colles.

Correran braus de les afamades ramaderies BENAVENT I GRANCHEL de Quatretonda. Les orquestres actuaran al Parc Enric Valor ( al costat del camp de futbol Municipal La Plana).

De 10:00h. A 13:00h. Bou solt. De 18:00 a 22:00h. Bou solt. De 01:00 a 3:00h. Vaquetes a la Plaça a càrrec de la Ramaderia Benavent.

Salutació de la penya bouera de Quatretonda Com cada any i per aquestes dates s'acosta Sant Pere, una festa molt arrelada en els costums i tradicions del nostre poble. Però aquest any se celebrarà amb la participació d'una nova agrupació: “La Penya Bouera de Quatretonda”. Som un grup de gent del poble que ens hem unit per a promoure, conservar i donar a conèixer per tot arreu el que és la festa dels bous al carrer de Quatretonda. Així mateix, aprofitem aquest escrit per a convidar tota la gent què s'uniu a nosaltres per poder fer més gran aquesta festa. Desitgem que gaudiu dels dies de bous i com diem en el poble: “ Qui no vulga pols, que no vaja a l'era”.

Bous La primera vegada que vaig vindre a Quatretonda plovia. Plovia molt. A l'estació de Benigànim només jo vaig baixar del tren. Crec que va ser pel mes de desembre i em van vindre a buscar Rosa i Batiste. Ho recorde perfectament. La pluja queia dolçament sobre el parabrisa del cotxe. Per tots els camins que donaven a la carretera eixien riuades d'aigua blanquinosa i Batiste parlava del seu poble: - No havies estat mai ací? - Ara pareix com adormit. És hivern. Però a l'estiu, a Sant Pere... Sí que són devots en aquest poble, vaig pensar, i per continuar en la conversa vaig preguntar... - Què passa a Sant Pere? La contestació de Batiste va ser automàtica: - A Sant Pere. Bous. Va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula “bou” relacionada amb el poble que amb el pas dels anys anava a convertir-se en el meu poble. Per a mi els bous sempre havien estat un espectacle relacionat amb els toreros, els picadors, les banderilles i la plaça de València. Havia anat algunes vegades. En casa, de menut , sempre que anàvem al cementeri per Tots Sants passàvem per davant del mausoleu del torero “Granero” em deien: - Mira Manolo, este torero és família teua i a més a més li diuen com a tu... Jo no sé si perquè de xiquet et creus tot el que et diuen o perquè em va impressionar moltíssim saber com va ser la forma en què va morir, sempre ho he donat per vertader i fins i tot em feia gràcia tindre a la meua sang algun gen d'aquest torero i violinista. Total que les meues neurones –sempre tant atabalades- van imaginar una plaça de bous a Quatretonda amb tot el poble assentat a les grades i Sant Pere presidint l'espectacle. Ja vos podeu imaginar la sorpresa quan al proper Sant Pere, el primer dia de bous per a mi, vaig veure els carrers tallats amb barreres de troncs de xop corcat lligades amb llicera d'espart, carrers atapeïts de gent caminant amunt i avall sense pressa, sense formalismes, sense etiqueta, gaudint la festa, de l'alegria de viure... He de reconèixer que no he corregut mai davant el bou, es veu que Granero no va deixar al meu ADN una gran empremta. Sí que recorde un any, quan encara els bous matinejaven, que dalt de la barrera de l'hostal, vam poder, el bou i jo, mirant-se fixament als ulls, comentar alguna cosa intranscendent sobre el que fèiem ell i jo allí a soles quan tots estaven encara dormint. Ell es va girar i em va deixar amb els meus pensaments –era ell el que estava treballant- i jo vaig anar poc a poc pujant pel carrer Nou mentre poc a poc el Sol matava les ombres que la nit havia escampat pel poble. Tenim la gran sort d'haver pogut conservar una gran festa. Una festa ancestral de comunió de l'home amb la natura, una festa que ens apropa els uns als altres amb sentiments de formar part d'una mateixa identitat que no han destruït els anys ni les civilitzacions. Al final. Caldrà donar-li les gràcies a Sant Pere per mantindré viva la festa més pagana que conec. Manolo Valls

Quin seria el títol Mirades que maten. Entre l'amor i la por. I ara, què? Ai, mare! Desafiament mutu. Puges o baixes? Així interprete jo aquesta foto d'un dia qualsevol de bous. La vaqueta baixa un poc abans de migdia carrer Nou avall, quasi asoles, acompanyada possiblement de quatre crits de la gent: -La vaca, la vaca…! El xaval ha tingut temps de pujar a l'últim tronc de la barrera i deixar-la passar. Fa un sol que atalba i en aplegar al carrer Sant Domingo la vaca es troba còmoda a l'ombra i allí es para, es relaxa, camina tranquil.lament al seu pas sense saber quina decisió prendre. Es gira i se n'adona que hi ha una cosa estranya allí dalt que li pica la curiositat. A l´acostar-se el xaval es queda quiet, sense nervis, pareix que juga amb avantatge: sap que els balcons els té al seu abast. La vaca continua apropant-se i també es queda queta, es miren fixament i pareix que es pare el temps, eixe instant sembla etern. La gent que ja ha acabat d'esmorzar mira encuriosida, però amb prudència des de dintre de la barrera. Ells no són els protagonistes. L'escena s'allarga i ens dóna temps per canviar de posició, arribar al carrer Finet i disparar la foto capturant un moment més de la nostra festa, ni més ni menys important que un esmorzar, passejar el manso o xarrar amb els amics. Així són les nostres festes de simples, però per a nosaltres ÚNIQUES. Vicent M Benavent Benavent

INSERLAND

Correduría de Seguros, S.L.

Avda. Emilio Baró, 82-bajo.-

Tfno: 963932848. Fax: 963934297.

46020 – VALENCIA.-

Mail: inserlandnserlandseguros.com

“SEGUROS BOUS AL CARRER” GARANTIAS: desde las indicadas en el Decreto 24/2007, hasta la ASISTENCIA SANITARIA ILIMITADA. Incluyendo para el experto y todos los colaboradores: Accidentes: Muerte y/o invalidez: 30.000 €. Responsabilidad civil: Hasta 300.500 €. ¡CON LOS MEJORES PRECIOS DEL MERCADO, SOLICITEN PRESUPUESTO SIN COMPROMISO!

SERVICIOS: Gestión integral de documentación y servicios (ambulancias, médicos, ats, arquitectos, etc.)

¡ESPECIALISTAS EN SEGUROS PARA FESTEJOS DE TODO TIPO, CON MAS DE 20 AÑOS APORTANDO SERIEDAD Y CONFIANZA A NUESTROS CLIENTES!

Cif: B96808357. Ins. Reg. VS-98-0188. Seguro R.C. y capacidad financiera de acuerdo a Ley.-

El militar francés i una vaca. Que alce la mà qui no vullga saber-ne res dels «susuïts» que han ocorregut durant les festes de bous a Quatretonda. Veus?, no n'hi ha cap de mà alçada! Benvolgut lector, si estàs passant els ulls per damunt d'estes lletres és perquè t'agrada saber qualsevol cosa que parle de nostra festa i, un altre any, ací estic per contar-te'n una que de segur no l'hauràs oït mai. Té el valor i la credibilitat que podem donar-ne a allò del «diuen que diuen»; encara que per a mi este «susuït» en té un grapat, m'ho contà mon pare i deia que li ho havia contat son pare, que també li ho havia contat el seu. És un succés que va ocórrer al poble quan els francesos vingueren a ajudar a lliurar-nos de la bogeria liberal, com no, i retornar per la senda de la monarquia tradicional absoluta, és a dir: com Déu mana, o manava, que no sabem mai per on aniran els tirs, este món pega tantes voltes que... a saber! No sé si t'haurà quedat clar, però jo sempre he pensat que és una història verídica, era «paraula de rei» perquè ho deia Salvauret Alberola i això, per a mi, anava a missa. Acamparen les forces gavatxes a la porta lateral de l'església, enfront de la casa d'un avantpassat meu fill del patriarca Alberola que, com tots en sabem, temps després de tirar-nos una maneta els francesos, quan la desamortització de Mendizábal i més si cal la de Madoz, es «va fer» amb un bon tros de les terres del terme —d'algunes propietats en puc donar fe perquè tinc documents al meu arxiu familiar, que tot siga dit, no aprofiten per a res perquè no consten al Registre de la Propietat d'Albaida. Ai estes guerres incivils nostres que sempre han tingut propensió a botar-li foc al paper escrit!— Com anava contant-vos la tropa dels francesos muntà el campament perquè dormira la soldadesca davant de la porta de l'església; això sí, els dos o tres militars que més manaven foren allotjats en cases de gent benestant que amb els braços obertes les oferiren als alliberadors; el meu rebesiaio, sent de família acabalada, tingué la fortuna de rebre a l'oficial «moisú» Gerard Renoir. Senyor quin honor! El «moisú», pel que es veu, no era de la corfa amarga i li agradaven les dones com a qualsevol quartondí i segons deien li ficà l'ull, uns creuen que la mà també, a una de les filles del tio Pepe, que així s'anomenava el meu avantpassat; tanmateix la xica no volgué correspondre a l'honor tan gran de ser requerida per un estranger amb entorxats i galons a la bocamànega i sense pensar-ho molt li ho va contar a son pare. Este, la primera cosa que pensà fou obrir en canal al francès com es fa amb un porc, reacció visceral pròpia, normal i molt familiar, però es va refer i li ho consultà al patriarca Alberola que, com home amb més experiència, li digué que ho deixara en les seues mans, que les coses del clan han de ser solucionades com cal. Per arreglar l'assumpte de l'assetjament de la néta tingué una idea que posà en pràctica amb la celeritat i determinació que el caracteritzaven. Va parlar amb el comandant de l'exèrcit i li proposà fer una festa en agraïment del favor que representava l'ajuda que prestaven a Espanya els amics francesos. Este acceptà l'oferiment, havia llegit alguns dels escrits de Prosper Mérimée i li atreia conèixer de primera mà la festa bàrbara que tant fascinava a l'autor que anys més tard escriví la novel·la Carmen. Embelliren el poble, tancaren amb taulons de fusta les eixides del carrer de la Poassa, l'actual del mestre Codonyer i des del carrer del Mig fins els peus del campanar, perquè fóra un lloc reduït on es poguera mostrar amb detall les actuacions dels toreros —més aïnes eren uns aficionats i prou— que va poder aconseguir a Xàtiva i Gandia. Per arrodonir-ho li demanà que per demostrar als espanyols que un soldat francés no s'atemoreix mai per res perquè és un valent, hauria de baixar a ficar-se davant del bou l'oficial que estava hostejat a casa del seu fill, sabia de bona tinta que tenia allò que tot home ha de tindre més ben ficat entre cames que qualsevol altre de la seua tropa, exceptuant clar, el comandant. Li paregué bé el repte i acceptà sense consultar-ho amb el seu subordinat, cosa la més normal tractant-se del món castrense.

El dia assenyalat el carrer que s'havia convertit en plaça de bous improvisada estava de gom a gom; balcons, finestres, carros, entaulats, tot s'omplí d'espectadors, la festa la tenien garantida, el tio Alberola corria amb les despeses i a més el Consistori no hauria de desembossar ni un gallet. A les cinc de la vesprada els músics, puntuals com era el costum a les places més importants del país, feren sonar la trompeteria i els timbals i començà la festa. Al valent «moisú», que tremolava més que el penó de la conquesta, ben dinat i amb més d'un got de vi del celler de l'amfitrió al cos, li cediren l'honor d'eixir el primer. Anava vestit amb l'uniforme de gala, la capa que pesava un quintar, el clàssic barret del militar francés i el sable d'oficial més lluent que un espill. Es ficà plantat enmig del carrer entre ca la Vila i el campanar, quadrant-se a la manera militar saludà les autoritats que hi estaven i demanà permís per començar la faena. «Alé togó, alé togó» cridava a la vaca alçant les mans mostrant-li la capa i el sable tal i com li havien ensenyat que s'hauria de fer segons manaven les regles del bon toreig. L'animal havia eixit de la plaça del mestre Codonyer i en veure'l, com una fona arrancà a córrer cap al borinot que li plantava cara; la primera envestida la pogué sortejar, la segona també, i la tercera; açò l'animà creient que dominava l'art de “Cúchares” i es va girar cara el públic desafiador i valent sense adonar-se del moviment de la vaca que el va enganxar per darrere clavant-li una de les banyes que li va entrar pel forat que tothom tenim per defecar; portant-lo en l'aire com un drap, començà l'animal a passejar-se carrer amunt i carrer avall fins que els companys mamprengueren a pegar tirs a tort i a dret aconseguint acabar amb la vida de la vaca deixant-la amb més forats en la pell que en té un colador. Les ultimes paraules que oïren de boca del francés foren: «mon Dieu, quelle horreur… Sauvages espagnols!» La festa s'acabà com el ball de Torrent, a pa i ceba; la gent se'n tornà a sa casa sense saber-ne que dir, els francesos l'endemà partiren cap a Murcia i la meua avantpassada, la requerida d'amors Elvira Alberola, com tampoc el patriarca podia fiar-se de la seua virtut, entrà de monja al convent de l'Encarnació de València. Us he contat la història com me la contaren sent jo menut quan s'acostaven les festes de Sant Pere. La tia Elvira en entrar al convent prengué el nom de sor Maria de la Encarnación del Niño Jesús; va morir quan li faltaven mesos per complir cent anys, ho sé perquè en les tertúlies vespertines que es feien a ma casa amb la segona muller de l'Estanislau Alberola, esta ens digué que el seu marit, de xiquet, més d'una vegada el varen dur a veure a la tia monja a València, una relíquia viva que encara en quedava de les glòries de la rica soca d'aquell patriarca dels Alberola. Ens deia sovint una frase que el seu Estanislau en repetia quan l'economia del matrimoni estava en caiguda lliure: «ai filla és que: sic transit gloria mundi». A casa li contestaven: «quanta raó té vosté tia Pepita». Un dia mon pare em preguntà: —Salvadorín, ara que estàs donant ja llatí al col·legi dels jesuïtes, podries dir-nos que vol dir la tia amb això del mundi? —És que els romans parlaven al reves de com ho fem mosatros, això significa: «el xic de Gloria i de Mundo viu al carrer de Trànsits.»— I em vaig quedar més ample que llarg. Potser que este fóra un de tants antecedents que hauran hagut de la popular festa de bous a Quatretonda. Amb tot, contant-vos este succés no pretenc de cap manera xafar la guitarra als estudiosos del tema tauròmac que hi en tenim i que estic ben segur que en saben més que jo..., i de bon tros! Amén. Salvador Alberola Benavent

Bous al carrer Als meus nebots, Sergi i Dídac Bous al carrer, bous solts, bous, vaquetes, vaques, Sant Pere... en definitiva, festa. Una festa de joves i majors, una festa nostra. Perquè som gent de tradicions, de passar-nos el testimoni els uns als altres, de transmetre aquella passió “bouera” que tant ens agrada... Qui no sent eixa emoció dintre de l'estómac quan la nostra FESTA en majúscules crida a les portes dels quatretondins? Els carrers s'omplin de gent, de rialles, d'aldarull, d'olor a corda vella que, un any més, eixirà d'aquella presó on va ser reclosa l'any anterior i, de nou, farà el seu paper de lliga-troncs, per tal de sostenir, a les barreres, milers de persones durant quatre dies inoblidables. Les bombetes d'aigua que menuts i grans faran volar per l'aire, apuntant a un despistat o despistada que veu la sorpresa en un obrir i tancar d'ulls; les samarretes acolorides, amb el nom d'una penya imprés al davant o al darrere i que sempre crida l'atenció de curiosos i curioses intentant desxifrar un missatge; autòctons i forasters, jugant a ser toreros, provocant aplaudiments estrepitosos que fan ressò a la plaça de l'Oliver, tal volta sospirs de temor davant una possible agafada... Espardenyes “corredores” preparades per aguantar hores i hores d'incansables passejos pel carrer Nou, el carrer sant Josep, el carrer Sant Pere, les places... Ninots penjats de punta a punta d'un carrer, nugats als balcons, capes roges que pugen i baixen a mans d'un xiquet que, en un futur, li passarà el relleu a un altre, potser un germà menut... Crits darrere de les barreres, que al so de “ue! ue!”, criden la vaca per tal que s'acoste i veure-la ben de prop. Esmorzars multitudinaris, formats per vetlladors que han ajornat les hores de festa, o per acabats d'alçar que, potser amb alguna lleganya encara, canvien el llit per una cadira al seu bar preferit... Locals de grups d'amics que conviden a passar a tothom, sense excepcions, caracteritzats per una hospitalitat envejable. Tots volen passar la mà pel llom del “manso”, tocar-li les banyes, la cua... bé, ja se sap que no passa res, l'animal és dòcil i no provoca esglai, no com la sortida del bou que, li ha costat un disgust a més d'un quan ha intentat escalar eixos barrots que semblen inacabables en fugir de les seues banyes punxegudes. En les festes de Sant Pere s'hi respira germanor, durant quatre dies els quatretondins ens sentim units per una fervor taurina que fa goig a tota mena de gent quan l'estiu comença a fer acte de presència. I no hi explicació alguna, simplement s'aparquen les preocupacions, els rancors i les obligacions per sortir al carrer i, d'aquesta manera, avivar una festa que tots portem a dins i que, encara que uns més que altres, tots venerem amb els ulls tancats. Quan em van encomanar aquesta tasca -que més que una tasca, trobe que és un plaer- d'escriure alguna cosa sobre la festa de Sant Pere, no vaig poder evitar sentir un poc de temor, atés que no sabia si hi podria plasmar el sentiment que cadascú de vosaltres té per la festa; però el sentiment es contagia, viatja per l'aire, una brisa d'alegria i expectació que tots els anys, malgrat semblar iguals, són ben diferents. Què seria d'una festa sense la gent del poble? Quin sentit tindria celebrar qualsevol cosa si no sortira la gent de casa per viure-la? Acceptem-ho, nosaltres la fem, la vivim i la gaudim, nosaltres la mantenim. I per això us admire, paisans, pel valor, per la vitalitat i l'optimisme que transmeteu allà per on passeu, convidant la gent dels pobles veïns a compartir amb vosaltres la festa, sentint-vos ben orgullosos de ser partícips d'una tradició que va començar temps ençà i encara hi continua viva. I, com diu aquell grup a una coneguda xarxa social: “Sóc de Quatretonda i a sovint 'ansomie' en bous”. Només em resta dir que passeu unes bones festes i fins l'any que ve! Nieves Vidal Bataller

Els Bous de Sant Pere ja tenen el seu poema. (des de la barrera) Pel juny que és en juny quan la calor no s'aguanta… als carrers de Quatretonda, el bous, ja hi fan falta . -hi ha guirigall a la plaçaVa respirant-se un airet de cabil.les, música i sarau… -que a algunes güeles espantaI renaix la primavera ressuscita el moviment no hi ha espai a l'avorriment i “l´Entrà”, és la primera. Es conforma un decorat de troncs, cordes i barreres. Les cases, de bat a bat - les mosques, sempre les mosquesa l'amistat i a la festa. on emocions i converses aquests dies són sinceres: l'esperit ho manifesta.

On les bones intencions despullen tots els problemes oblidant-los, diluint-los superant “altres barreres”. Rius de gent en el context de mil trobades i aplecs (els bous, són un pretext!) fills del poble i forasters en un entorn especial completen el decorat d'aquest grandiós escenari : per la nit, gran restaurant al cel obert, sense portes popular i estrafolari. Ja pel dia on el valor i destresses -ingredients molt necessarisVan omplint-se d'emocions alegrant itineraris .

El Bou animal errant cerca meta a la carrera : ja quasi desesperat -entre barrera i barrerael manso ve al seu rescat cansat i un poc rebentat dirigint-se a la bouera: un dels llocs més respectats. I així, al llarg de tres dies… I així, al llarg de la Història… I així, ho guardem al cor (i també a la memòria)

Pepe Romero-Nieva juny de 2011

Asesoría

uatretonda Rei En Jaume, 32 - 46837 - QUATRETONDA (Valencia) Tel. 96 226 42 99 • Fax 96 226 47 55 e-mail: gestonda@ctv.es

Santander Central Hispano AGENCIA DE QUATRETONDA 9

Enyorances i arrels dels bous de Sant Pere de Quatretonda Em suggerixen escriure sobre possibles records o reflexions de les Festes de Bous de Quatretonda... I pense... ¿Què és el que pot contar ja este “setentó” que no siguen les enyorances d'un xiquet que ha portat, al llarg de la seua vida, en el seu cor i en el pensament, els jocs, afanys, i les il·lusions arreplegades des que tenia cinc anys?... En estos moments no puc evitar l'acudir als versos del poeta A. Machado quan deia: “Mi infancia son recuerdos”... de la casa dels meus iaios, del “carrer nou” de terra i matxaca, del rastell de pedretes arreglades, de les cues de cànters de la font, del raïm primerenc, dels melons groguets en la cuina, de la batuda en les eres,… i dels meus amiguets, quan jugàvem a bous cridant ¡Ue, ue, ue!, quan anàvem a vore un niuet en la vinya que algun d'ells sabia o ens escapàvem a nadar al Gorg de Polaina, en el ple de migdia, quan els majors descansaven. Els Bous de Sant Pere eren les grans festes, les més esperades. Tots els anys es repetia la mateixa tocata: la gran preocupació dels quintos-festers, i de tot el poble, sobre si hi hauria o no bous eixe any, si arribaria o no a temps el permís del governador... Si l'alcalde corresponent carregaria amb la responsabilitat cas que es retardara el feliç permís,... si m'han dit,… si la tia Maria del telèfon ha sabut...; però ací estava Sant Pere qui, al final, des del cel, acabava arreglant-ho tot. Ja s'aproximava la vesprada dels bous, el dia millor, el dia de la “entrà”; començava el tragí de les xiques arreglant les cases i els balcons o portant al forn les coques de tomaca i pimentó, a vegades fins i tot amb els xufos del monyo posats. A l'arribar el migdia, ja tot el poble queda vestit de troncs lligats amb cordes i sogalls, taponant les cases i els carrers i formant alguna tribuna o graderia a la plaça. Per fi, al declinar del dia, arriba la famosa “entrà”... i els bous i vaques de la rabera, que tan tranquils estaven en el barranc de la Font Vella, entren espantats pel “carrer nou”, corrent per tots els carrers de la volta, i exaltats per l'entusiasme de la multitud que els fustiga al crit de ¡Ue, ue, ue!... Tot el poble està abarrotat de gent, de visitants de totes les procedències, però sobretot, de la Vall d'Albaida; els carrers plens i la plaça del “Oliver” “de gom a gom”, on volen lluir-se els xicons aspirants a toreros... Els següents dies de bous eren més tranquils, més de poble, més familiars, però el casino del tio Antonio i el de Salvaoret seguien plens; a la vesprada s'animava la festa, i el tio “Coleto” preparava un “pablo” amb palla de l'era, lligat a dos balcons enfrontats del carrer “Sant Josep” i en el qual torejaven els bous i vaques quan passaven. El que acabe de descriure són records personals, clarividències, que quasi estic mirant,... de quan era xiquet, però voldria completar aquelles vivències meues amb altres anècdotes, que m'han contat persones acostades a mi, i que poden ajudar a completar la memòria dels “Bous del Nostre Poble”: - Em conten,… l’ocurrència que van tindre els quintos-empresaris dels bous, de farà més de cinquanta anys, de ridiculitzar l'autoritat que no facilitava el permís esperat, aparellant i passejant un burro amb 'esquellot' per tot el poble, la qual cosa va ocasionar algun disgust als xicons autors d'aquella broma. - Em parlen també dels bons oficis de la tia Maria del telèfon, que, no arribant el permís corresponent, quan la rabera de bous estava ja en la Font Vella, va aconseguir que el, en aquell temps, alcalde Camps, demanara autorització per a fer un viatge urgent al seu poble de la província d'Alacant i fóra substituït pel segon alcalde, el tio “Xato”, qui sí que estava disposat a responsabilitzar-se del que fóra necessari. - Recorden també les persones ja majors, la tremenda baralla que va tindre lloc al “carrer Nou”, davant de la casa del tio “Bufeta”, i quan ja la rabera se'n tornava a la seua devesa, entre dos bous molt feroços, un d'ells cridat “Maragato”, porfiant pels favors d'una vaqueta del ramat… - Em contava ma mare també que en una ocasió, quan ella era xiqueta, aprofitant un descuit, va entrar un bou en sa casa al “carrer Nou” buscant la frescor i la pau del corral, i que l'animal es va parar baix la llimera uns moments, mentres ella buscava refugi tancant-se a la porquera del fons del corral fins que la salvaren. A banda de les enyorances que acabe de relatar, voldria, breument, fer una reflexió sobre les arrels últimes de la passió de Quatretonda pels “bous solts”. Ja indicava el filòsof Ortega i Gasset que: “el destino de las personas, y consecuentemente de los pueblos, estaba en sus circunstancias”... I, la veritat, és que les circumstàncies geològiques, prehistòriques i històriques que ens rodegen han conduït necessàriament a eixa afició als bous com si fóra un poc genètic. Pensem que el nostre poble i tots els assentaments limítrofs prehistòrics queden pròxims al “Barranc de les Fontetes”, des de la “Font Negra” a la “Font de Mahiques”; i que eixe viver de caves, assuts i ullals, constituïa

l'abeurador necessari per a les raberes de bous i altres animals transhumants que, des de La Safor, travessaven la gran praderia de la Vall d'Albaida buscant, en terres de La Manxa, més altes, una segona primavera d'herba tendra... Baix eixes circumstàncies, hem de deduir com de familiar resultaria per a aquells primitius pobladors la presència, per estes terres, del “uro”, antecessor del bou actual. Si, d'altra banda, imaginem la gran extensió de la nostra “Serra”, (més de 100 km quadrats) en l'època de l'home caçador, paleolític, de fa 20000 anys, quan ocupava les coves del Parpalló i Mallaetes, hem de pensar que aquell gran territori estaria ocupat per nombroses bandades d'uros, circumstància acreditada per les restes arqueològiques trobades en les indicades coves. Si, ja dins de la Història, eixa entranyable Serra nostra, “formada per abundants boscos i terres ermes”, va ser donada al poble de Quatretonda per “Reial Privilegi” de Felip II en 1587, concedint la més ampla disponibilitat del bovalar,… hem de concloure que les ramaderies de bous continuarien pasturant baix la vigilància interessada del nou poble… Per totes eixes circumstàncies, somerament explicades, pensem que la figura del bou queda unida i forma part de la cultura i del ser de Quatretonda. José Mahiques Gandía

El Bou Pinto

Estem en el mes de juny; s'acosta la calor, el bon oratge, i la festa de Sant Pere que ja la tenim ací. Tant la volen el joves de Quatretonda com molts que ja no són tan jóvens perquè el bou no és que siga festa, és la gran festa del poble. Ja de molts anys arrere, els bous solien vindre pels barrancs, travessant-los. Quan venien de la part d'Ondara pujaven pel pas de Castelló i per la costera del pont de Ferro com es veu en la foto. Era tan bonic vore el ramat de tretze o catorze animals1, tan dòcils; i els seus pastors portar-los fins a les Fontetes; i seguint el barranc aplegar al pont del camí Llutxent; i pujar la costera, tranquil·lets i acompanyats per molta gent del poble; i arribar a l'ermita; i d'allí ja emprendre la carrera i aplegar a la plaça de l'Oliver. Allò era molt bonic. Aquells temps... aquelles entraes de bous passaran a la història. Eixe any van passar tots els dies de Sant Pere tranquils i no hi va haver cap d'enganxada, ni entre els del poble ni en forasters. S'havien acabat ja els bous i a l'endemà de bon rematí era ja l'eixida cap al seu terreny. Però sempre les coses no ixen com u se les pensa, i es complicaren! Ja el ramat s'havia partit, i mentre un grapat havia anat a un altre lloc on celebraven les festes, l'altre s'estava al camp, pasturant. Dos bous, que no es miraven massa bé, van fer una baralla i la brega va ser grandeta. I tot va ser per una vaca; els dos la volien i passa que al món dels animals és com al de les persones. I s'hagueren destruït si no és que el pastor va començar a pegar-los garrotades perquè s'acabara la gresca.

Però no està tot ahí, perquè un era molt recelós i no tenia un pèl de bo. Ja el que va quedar de jornada no li va agradar al pastor com actuava i en aplegar l'amo dels animals li va contar el que havia passat eixe dia. Els amos de la ramaderia coneixien molt bé els seus animals i com sabia que aquella nit el pastor s'havia de quedar en una caseta enmig de la serra i passar la nit sol, el va avisar: “estigues alerta! Tu ja saps este bou com se les gasta!”. La caseta tenia com una pallisseta al pis de dalt i l'amo li va dir: “No et gites baix pel que puga ser i demà ja ens vorem!”. I no es va enganyar de molt perquè eixa nit el bou Pinto va fer de les seues. Són molt venjatius i qui els la fa, la paga! Tenia encara el llom calent de les garrotades del pastor i, amb eixa memòria que tenen i el fato2, va anar cara a la caseta i va començar a pegar trompades a la porta. En eixes casetes les portes sempre solen ser molt velles; es va fer amb ella i va entrar dins. Com pel fato el sentia, va començar a bramar com a bou brau que era i... ala! trompades sense parar! El que aquella nit va passar només el pastor ho sap. Allí dalt, fosc, sol i el bou baix tota la nit envestint. No se'n va anar en companyia del ramat fins el fer-se de dia. Quan a l'endemà va tornar el ramader i el mira, veu que estava groc i desencaixat de tant que havia patit i de no dormir. Sols li va poder dir: “Senyor amo, m'he escapat de les voretes!”. Jo el que farien amb aquell bou no ho sé. Res més crec que quan aplegarien al seu lloc, de segur que li donarien el passaport. Un consell: a passar-s'ho bé en les festes del bou i no se'l deixen de l'ull! Pepita Mahiques Pimentona ____________________ 1

Podien arribar a vint

Olfacte

JA ESTÀ EL BOU AHÍ . L'Alberola i els Bous Potser algú es preguntarà si és que el poeta Alberola no va deixar res escrit sobre la nostra festa, més quan altres quartondins i amics del poeta han fet alguna mostra, però sí, sí que en fa referència, ni que siga de manera indirecta, concretament en l'espai que fa de marc d'una de les seues obretes Teus, meus i nostres, l'acció de la qual se situa en un poble de la Vall d'Albaida sense citar la festivitat ni el nom del poble, encara que podem suposar-nos-el quan parla d'un recinte embarrerat: De orde del señor alcalde constitusional, es fa saber a tots els veíns d'este veinat, que a les huit en punt se donará solta al bou dins del re… re… re… sinto ambarrerat per les barreres. D'altra banda l'escenari representa una casa de llauradors que té: En el foro, la pórta del carrer, interseptá per tres vigues plantaes que deixen, prou en pena, pas entre elles. Un bou que suposadament passa diverses vegades per la porta del carrer acompanyat de gent: (El roído dels cascabells se ou molt prop. Se supón que el bou pasa per la porta del foro. Chent que va davant y els personaches que hiá en essena, manco Juan y Casildo, que van a vore, tapen la vista al públic.) Però aquella casa és podria identificar amb la del poeta, o millor, de la seua segona muller, Pepita Tudela, a la placeta dels en Caus, no debades llegim: Ara va per la plaseta del racó, y en l'atra plasa está tot lo poble en pesa esperant pa presensiar les asañes del Porega. Més evident encara si llegim el treball sobre el teatre a Quatretonda de la tia Angelita Alberola (bq, 35) quan diu: Carmeta la “Germana” conta que Estanislau Alberola en dita obra de “Teus, meus i nostres”… es va inspirar en la família de son pare, ja que el poeta vivia en la casa del costat de la seua (a la placeta d'en Caus). El fet és que la seua iaia va enviudar amb quatre fills i es va tornar a casar amb el tio Romualdo, que en tenia altres dos, i tots dos tingueren una altra filla, Isabel, de manera que hi havia els fills teus, els meus i els nostres”. No falten referències a enganxades del bou, que per cert havien tret abans de l'hora acordada, les 12, que encara ve sent habitual per ací, de nom Sereso, en una de les quals l'animal s'emportarà pel davant un dels “teus” a qui precisament salvarà un dels “meus” traguent-lo d'entre les banyes: Al seu Daniel, Batiste s'ha tirat com una fiera y colechant al bou, forsut, seré, fa qu'éste chire el cap, li agarra el cuerno y en aixó dona temps a que Daniel se salve, y front la fiera se queda plantat ell. El bou, com asombrat d'aquella hasaña, mira a Batiste, sona els cascabells domat per un valor qu'al d'ell supera, y s'escabulla al trot per lo carrer.

El torero “important”, que tampoc podia faltar, és el Porega, nom que parla del seu èxit, a qui esperarien a l'estació, suposem que de la vila veïna. Detalls també com el joc d'un dels “nostres”, un infant que espanta la gent amb un collar de picarols i que finalment veurà els bous des del balcó. Costum antic, aquest de posar collar als animals abans de soltar-los, que possiblement s'ha perdut pel perill que comportava. D'alguna manera els valencians que acudiren a l'estrena d'Alberola el 4 de desembre de 1925 en el teatre Moderno van viure l'esperit de la nostra festa: (Se sent el roído d'un collar de cascabells y el que fa la chent del poble fuchint del bou.) Ya está el bou ahí! Benavent. Centenar i mig del naixement de nostre poeta.

BASES DEL I CONCURS FOTOGRÀFIC DE SANT PERE 1.- Poden participar tots els fotògrafs, tan professionals com aficionats. 2.- El concurs consta d'una única categoria, el tema de la qual és la festa de bous de Sant Pere, podent presentarse qualsevol fotografia, que retrate la festa, el seu entorn i les seues gents. 3.- Les fotografies podran ser en color o blanc i negre. 4.- Podran presentar-se un màxim de 3 fotografies per autor i les fotografies hauran de ser preses en les festes de Sant Pere d'enguany. 5.- La grandària de la fotografia serà lliure. Les fotografies s'enviaran muntades en un “paspartú” blanc o negre de 40x50 cm. Les fotografies no muntades sobre suport rígid seran desqualificades. 6.- En la cara posterior del “paspartú” s'indicarà, amb lletres majúscules, el títol de la fotografia, el nom de l'autor i forma de contacte (telèfon, email, adreça postal).

igos m a e r t n E

7.- Les obres s'admetran fins al 31 de juliol de 2011, i hauran de remetre's a: I Concurs de Fotografia de SANT PERE, ajuntament de Quatretonda, sense ocasionar despeses a l'entitat organitzadora. 8.- La decisió del jurat serà pública i inapel·lable i tindrà lloc durant la setmana cultural, així com també el lliurament del premi.

Tel. 96 226 41 79 - 96 226 41 80 Fax 96 226 40 93

9.- S'atorgarà un únic premi de 100 euros a la millor fotografia. 10.- Els autors de les fotografies cedeixen a l'ajuntament de Quatretonda els drets de les mateixes, així mateix hauran de presentar-les també en format digital, en la següent adreça de correu electrònic: ajuntamentquatretonda@gmail.com. 11.- El jurat seleccionarà les millors fotografies, que seran exposades durant la setmana cultural. 12.- Qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta definitivament pel jurat i en última instància el jurat podrà modificar les presents bases del concurs, sempre donant l'oportuna publicitat al canvi. La participació en aquest concurs suposa la total acceptació de les presents bases.

Concurs de samarretes (Entrà de Bous) 1.- Tema : El tema pot ser lliure, però no ofensiu. El disseny podrà ser foto, text o combinació de ambdós. 2.- Elecció del guanyador : Serà una elecció popular, qui mes aplaudiments reba. 3.- Jurat : Tot el públic assistent mitjançant els seus aplaudiments. 4.- Premi : Un únic premi per a el grup guanyador, que consisteix en un pernil.

BOUS SOLTS Normes de seguretat d'obligat compliment. Recordem que no podem torejar l'animal ni molt menys practicar cap forma de crueltat o maltractament que supose la seua tortura. El menors de 16 anys només poden ser espectadors, tampoc poden participar aquelles persones que per l'edat o altra causa no presenten les suficients condicions físiques.

I RECORDEU : La millor manera de conservar la nostra festa i tradició és seguir aquestes normes bàsiques: RESPECTAR l'animal i ser conscients que “ALCOHOL I BOU” no casen bé, si te'n passes “vas de bulto”, et poses en perill tu, els demés i la festa. Les FESTES són per passar-s'ho bé.

ELECTRO-PICOLA Instal·lacions Elèctriques - Aires Condicionats C/. Rei En Jaume, 20 46837 QUATRETONDA Tel. 96 226 44 62

Ubicación Taller: Polígono 3, parcela 173 Domicilio Social: C/. Mayor, 12 46868 BÈLGIDA (Val.) Tel./Fax: 96 239 07 72 www.aitanapirotecnia.com • pirotecnia@aitanapirotecnia.com

INSTAL·LACIONS ELECTRIQUES

TECNOLLUM, S.L. Doctor Climent, 15 - 46837 QUATRETONDA Tel. 616 463 625 - Fax 96 226 44 40 Castro Montblanch, 6, 1º - 46294 CÀRCER Tel. 616 463 625

COOP VINICOLA DE QUATRETONDA, COOP.V.BODEGAQUATRETONDA Avda. País Valencià, 1 46837 QUATRETONDA Tels. 96 226 58 02 - 96 226 58 20