-1-
Segona Guerra Mundial
- Introducció - De la confrontació a la coexistencia pacífica - Segona guerra mundial - Causes -Trencament de la pau internacional -Principi de la guerra -Desenvolupament del conflicte -Importancia del paper de les dones -Conseqüències de la guerra -Conclusions
-2-
Introducció:
Tras la derrota i el decline de les principals potencies d’Europa (Imperi Alemá i imperi Austrohúngar), despres de 1918 (finalització de la 1ª guerra mundial) el seu poder va resurgir “milagrosament” despres d’uns anys de miseria i deudes económiques a paísos afectats. Un nou Reich havía nascut.
L'economia va patir una profunda crisi després de la Primera Guerra Mundial, que va afectar tot el món. Podem diferenciar dos grans períodes entre les dos guerres : El primer entre 1919 i 1929 a on tot el mon es va aprofundir en una gran crisi económica. El segon període, a partir de 1929, una nova crisi econòmica va generar conflictes belics. Durant els anys 1919-1920 es van firmar cinc tractats de pau que van donar fi a la primera guerra mundial. El 28 de juny de 1919 es va firmar el Tractat de Versalles i el 10 d'octubre de 1919 es va firmar el Tractat de Saint Germaine amb Austria. Després de la 'Gran Guerra', moltes democràcies de països europeus es van destruir substituint-les per règims totalitaris d'extrema dreta com el feixisme Italia amb Mussolini i el nazisme Alemany amb Adolph Hitler . En la Unió Soviètica es va desenrotllar una dictadura d'extrema esquerra representada pel stalinisme. La 'gran depresió' econòmica que es va viure a partir de 1929 va contribuir a l'augment d'inseguretat, violència i tensió en les relacions internacionals. Esta crisi econòmica mundial va ser precipitada per la crisi de l'economia nord-americana, que va començar en 1928 amb la caiguda dels preus agrícoles i va culminar el 29 d'octubre de 1929 amb l'afonament de la Bossa de Nova York A consecuencia de la crisis Estats Units va retallar les ajudes a Europa, i sobretot a Alemanya. Aquesta crisis afectá a tot el mon , excepte Japó y la URSS . Alemanya es portá la picor part, lla que EE.UU. retirá les ajudes económiques. La gran crisi social provocada va afaborir el extremisme politic i el naixement de moviments d’extrema dreta, i en alguns països la implantacio de regimens fascistas.
-3-
Cap al 1933 algunes economies començaren a recuperarse.
Tras aquests durs anys de crisi l’economia a Alemanya pareixia que anava a resurgir gracies a Adolf Hitler. Hitler va naixer a Braunau a l’imperi Austrohungar al any 1889, va estudiar art i arquitectura pero va fracasar. Anys després es va afiliar a l’exercit Vavar . Al 1919 es va afiliar a un grup d’extrema dreta i al 1921 va ser el seu president.
El grup es va fer mes fort i va pasar a coneixer-se “Partit Nacionalista Alemany del Treball” PNAT . Va intentar un colp d’estat a Baviera en 1923 pero va fracasar, i en va ser condenat a 5 anys de presó dels cuals va cumplir a soles 1 . En aquest temps va escriure el “Mein Kampf”. Al 1929 la crisis va fer mes forta al partit i la gent obrera treballadora i la clase mitra es va interesar per aquesta idea innovadora. L’any 1933 Hitler va aconseguir la chancillería. El 2 de agost de 1934 es va nombrar “Reichsführer” ( “Lider del reino”). La seua ambició per el domini el va fer el principal responsable de la 2ª Guerra Mundial, que va començar tras les complicades anexions de Austria i Checoslovaquia (1938). El primer gran conflicte es va desenvolupar entre Japó i China. Japó va atacar a China desde la seua plataforma en Manchuria. En juliol de 1937, Japó, despres d’ocupar Machuria, va atacar de nou a China als voltants de Pekín. Finalment Shangai va ser conquerida pels japonesos al novemre del 1937. Dos anys despres va començar la guerra a Europa ; Alemanya i la Unió Sovietica va invadir Polonia pel est al septembre del 1939 utilitzant el conegut “Blitzkrieg” (la guerra llamp). Francia i el Regne Unit li donaren 2 dies per a que es retiraren, pero Alemanya no va fer cas. Al dia següent França, Regne Unit, Australia , Novazelanda, Canada i Sudáfrica li van declarar la guerra. Les tropes Polaques es rendiren el 6 d’octubre. Seguidament la Unió Sovietica va atacar Finlandia el 30 de novembre; el combat va acabar mal per als Rusos. El següent combat el va protagonitzar Alemanya invadint Dinamarca i Noruega en abril del 40 ; Dinamarca no va resistir, pero Noruega va lluitar fins la mort durant tota la guerra. El 10 de maig Alemanya atacà Luxemburg , Bélgica, Països Baixos i França acabant de nou amb totes estes amb un Blitzkrieg. La ocupació quasi total de França i el establiment de les tropes Nazis a Paris va obligar a cambiar provisionalment la capital a Vichy. Mesos despres Hitler envia numerosos atacs aeris contra Inglaterra per a preparar la invasió de l’illa, pero els cazas y la utilització del radar fan que -4-
Alemanya desista de la invasió. Hitler es reuneix amb Benito Mussolini i s’uneixen en la lluita. Poc temps despres de la unificació, Italia ataca l’Egipte britanic i Grecia. Himler inaugura Auschwitz, camp de concentració i d’extermini. Al següent any 1941, Alemanya envia tropes a Libia baix el mandar de Romel, i que aconseguix penetrar en Egipte. Seguidament als Balcans, els països aliats de Hitler (Rumania, Hungría i Bulgaria) ocupen Yugoslavia i Grecia, acabant amb les ultimes bases angleses. Mentrestant al nord d’europa, Alemanya atraca sense previ avis a la URSS i Stalin firma una alianza amb Gran Bretanya ; Churchill y Roosvelt firmen la Carta del Atlantic que marca el final de la neutralitat d’Estats Units. Les tropes Ruses frenen el avanç alemá gracies al armament dels Estats Units.
Els Japonesos provocaren la declaració de guerra de Estats Units als Japonesos, Alemanya i Italia per el conflicte aeri de Pearl Harbour on els japonesos van atacar una base militar Estadounidense. A l’any 1942 Alemanya provoca una nova ofensiva a Stalingrad. La victoria dels Estats Units en la batalla aeronaval de Midway i el posterior desembarc en Guadalcanal fan pasar la iniciativa a mans dels aliats en el Pacific. Posteriorment les tropes anglo-nordamericanes desembarquen al Marroc i a Argelia baix en comandament de Eisenhower ; van detindre als Nazis en El Alamein en Egipte. Mesos despres l’exercit sovietic cercaren als Alemanys i els feren capitular ; en eixe moment la URSS va escomençar el avanç cap al oest conseguint la retirada dels Nazis del Caucas. Mussolini va caure del poder a l’any 1943 i es substituit per Badoglio, acavant amb el regim fascista i firmant un armistici amb els aliats. Alemanya respon ocupant la majoria d’Italia organitzant la resistencia del avanç anglo-america. Els aliats acorden en la Conferencia de Teherán el desembarc en Normandia per obrir un frent occidental en Europa. Lla al 1944 l’exercit sovietic fa una nova ofensiva, i trenca el front alemá en els balcans. Rumania, Bulgaria, Hungría i Finlandia firmen armisticis amb la URSS. Desembarc de Normandia: despresde dos mesos de lluita en Normandia, els aliats consoliden les seus posicions i avancen cap l’interior, reconquerint París, el nord de França, Bélgica i Holanda. Els alemans fracasen en un intent de posesio del front occidental amb un atac de les Ardenes.
-5-
En l’any 1945 l’ofensiva per els sovietics provoca l’afonament del front alemá i deixa a Polonia en mans de la URSS. Primer desembarc americá en terreny japones (Iwo Jima). En la Conferencia de Yalta els aliats elaboren el nou diseny politic de Europa i defineixen les zones d’ocupació Nazis. Els sovietics envien la ofensiva final, tomen Berlin i es reuneixen a Elba. Adolf Hitler es suicida en el subterrani del edifici de la cancilleria. Es fa la capitulació de Wehrmacht. En el pacific els americans estableixen una base aerea en Okinawa, desde on bombardearan les ciutats industrials japoneses. En la Conferencia de Postdam els aliats discuteixen la nova organització mundial. A septembre es bombardeja Hiroshima i Nagasaki, que determina la capitulació de Japó.
Les dones i la gent major van tindre un paper molt important en tota la segona guerra mundial: -
Les dones que estaven a casa començaren a treballar en fabriques militars i multiplicant per 10 la producció en cadena de armament, aeronautica, vaixells i textil.
-
Els militars veterans de la primera guerra mundial i les dones van carregar el fusell i van eixir a lluitar sense estar allistats en l’armada.
-
Les dones van controlar totes les comunicacions de cualsevol tipus. Les conseqüències de la guerra van ser majoritariament materials i mortals:
Victimes mortals a partir de septembre de 1939 País
Militars
Civils
Total
URSS
8.700.000
18.300.000
27.000.000
China
1.324.000
10.000.000
11.324.000
Alemania
3.250.000
3.810.000
7.060.000
850.000
6.000.000
6.850.000
1.300.000
700.000
2.000.000
Yugoslavia
300.000
1.400.000
1.706.000
Rumanía
520.000
465.000
985.000
340.000
470.000
810.000
Polonia Japón
Hungría
-
Austria Grecia
380.000
-
Estados Unidos
500.000
Italia
330.000
Checoslovaquia
-
750.000 145.000
525.000
-
520.000
-
500.000 80.000
-
-6-
410.000 400.000
Reino Unido
326.000
62.000
388.000
Países Bajos
198.000
12.000
210.000
76.000
12.000
88.000
Bélgica Finlandia
-
-
84.000
Canadá
39.000
-
39.000
India
36.000
-
36.000
Australia
29.000
-
29.000
-
28.000
Albania
-
España
12.000
10.000
22.000
Bulgaria
19.000
2.000
21.000
Nueva Zelanda
12.000
Noruega
-
12.000
-
10.262
-
9.000
-
5.000
-
4.000
443
607
1.050
85
23
108
-
África del norte Luxemburgo
9.000 -
Dinamarca
4.000
Brasil México Total
-
-
61.820.315
-
Deportacions masives a camps de concentració i de treball, organitzats en Europa per Alemanya (contra jueus, homosexuals, eslaus, discapacitats, gitans, comunistas, espanyols, republicans, sacerdots, cristians, etc) que es convertirien en camps de extermini a on tendria lloc el Holocaust.
-
Masacres masives de població i de prisoners enemics per la força japonesa.
-
Violacions de dones per part de tropes sovietiques i japoneses.
-
Experimentació cientifica usant gent pobre realitzada per metges nazis i japonesos, que solien acabar amb la vida del individu.
-
Bombardej masiu.
Conclusions: S’apren dels errors i es pot extraure coses positives de les guerres, com avanços cientifics, armamentistic, logistic, comunicatius, etc.
-7-