En Barbut, el bruixot pelut (Reconeixem la “b”)
En Barbut, el bruixot pelut (Reconeixem la “b”)
En un bell palau blanc al∫ afore∫ de Xiribicú, un poblet molt bonic ple de bambú, garrofer∫, codonyer∫ i albercoquer∫, hi vivia un bruixot panxut i molt pelut que e∫ deia Barbut.
En un bell palau blanc als afores de Xiribicú, un poblet molt bonic ple de bambú, garrofers, codonyers i albercoquers, hi vivia un bruixot panxut i molt pelut que es deia Barbut.
2
3
Quan en Barbut va néixer, molt∫ any∫ enrere, la seva barba ja tenia tre∫ pèl∫ i el seu cap era cobert d’un borrissol ben espè∫. En Barbut va créixer molt, va marxar de casa i, buscant i buscant un lloc on instal·lar-se, va trobar el poblet de Xiribicú, on va decidir quedar-se. Quan en Barbut va néixer, molts anys enrere, la seva barba ja tenia tres pèls i el seu cap era cobert d’un borrissol ben espès. En Barbut va créixer molt, va marxar de casa i, buscant i buscant un lloc on instal·lar-se, va trobar el poblet de Xiribicú, on va decidir quedar-se. 4
5
El∫ xiribiquen∫, en veure’l amb una brusa sense boton∫ i le∫ seve∫ sabatille∫ gegant∫, e∫ van espantar bastant i van córrer cap a casa a refugiar-se. —No fugiu, si u∫ plau, que sóc un bruixot bo i amable! —el∫ va dir. El∫ habitant∫ del poblet van sortir de casa seva i van preguntar: Els xiribiquens, en veure’l amb una brusa sense botons i les seves sabatilles gegants, es van espantar bastant i van córrer cap a casa a refugiar-se. —No fugiu, si us plau, que sóc un bruixot bo i amable! —els va dir. Els habitants del poblet van sortir de casa seva i van preguntar: 6
7