El collaret encantat (Reconeixem la “c” en “ca - co - cu” )
El collaret encantat (Reconeixem la “c” en “ca – co – cu”)
†’explico que m’han explicat que la Camil·la era una dragona amb un desig, aconseguir ser la mé∫ maca de la contrada. Vivia en una casa amb quatre balcon∫ de∫ del∫ qual∫ e∫ contemplava el camí que anava fin∫ al poble, el∫ pic∫ d’une∫ muntanye∫ llunyane∫ i el blau del mar proper.
T’explico que m’han explicat que la Camil·la era una dragona amb un desig, aconseguir ser la més maca de la contrada. Vivia en una casa amb quatre balcons des dels quals es contemplava el camí que anava fins al poble, els pics d’unes muntanyes llunyanes i el blau del mar proper. 2
3
El seu co∫ era verd, com el de tot∫ el∫ drac∫, però la Camil·la se’l cobria amb vestit∫ enorme∫ i al cap ∫’hi posava perruque∫ molt arrissade∫. Quan passejava pel∫ carrer∫, el∫ drac∫ i le∫ dragone∫ exclamaven: —Oooh! Quina elegància! —Oooh! Quina distinció! El seu cos era verd, com el de tots els dracs, però la Camil·la se’l cobria amb vestits enormes i al cap s’hi posava perruques molt arrissades. Quan passejava pels carrers, els dracs i les dragones exclamaven: —Oooh! Quina elegància! —Oooh! Quina distinció! 4
5
å la Camil·la li agradava cantar cançon∫ alegre∫, explicar conte∫ de follet∫ i jugar amb l’estel el∫ die∫ que feia vent. També li agradaven el∫ vaixell∫ per passejar pel mar, però com que no podia comprar-ne cap, se’n va fabricar un de paper i el va posar a navegar en una bassa.
A la Camil·la li agradava cantar cançons alegres, explicar contes de follets i jugar amb l’estel els dies que feia vent. També li agradaven els vaixells per passejar pel mar, però com que no podia comprar-ne cap, se’n va fabricar un de paper i el va posar a navegar en una bassa. 6
7