“Érem molt pocs per molta feina; ara s’ha invertit i podem bifurcar”

Va ser la primera diada després de la represa. I allò suposa un canvi. Aquella idea només va fer que sumar gent i la gent es va anar engrescant. Llavors va entrar molt jovent a la junta tècnica i la roda va començar a girar, que és una cosa que feia anys que esperàvem.

Els veterans estàveu cremats? Hi ha un desgast, és evident. Però és que, abans de la pandèmia, s’havia aprimat molt el nucli. Érem molt pocs per moltes tasques. I ara la tendència s’ha invertit. Volíem bifurcar fronts i ho estem aconseguint. Hi ha moltes persones capaces de fer moltes feines. I això vol dir menys feina per cadascuna d’elles.

I tu, deixes de ser president, però continues a la junta.

Sí. Dono un cop de mà amb els grans esdeveniments per temes com el contacte amb els grups o la sonorització, també ajudo en temes de comunicació i, evidentment, continuo ficat de ple en el tema del cine. On passem, en això últim?

El cine és una llosa molt difícil. És el miracle que té aquesta colla. Caldria una modificació del POUM i que ens donin la llicència que correspon. Mentrestant, ens aferrem al fet que és la nostra seu social i que podem fer-hi la nostra activitat i tot el que se’n derivi. Ara la clau és que siguem capaços de bifurcar i que la junta no s’hagi d’ocupar del merder del cine i pugui dedicar-se a treballar per la colla.

D’on ha vingut aquesta febrada de castellers joves?

De les universitats. És tot un fenomen. A les colles universitàries hi ha joves de totes les colles i gestionen monstres. Tenen un bagatge que no ho sembla, perquè els veus joves, però s’han plantat davant castells impossibles moltes vegades. És un capital que ara tenim dins i que han tornat. Hem aconseguit que se sentissin la colla seva i que, a més, vulguin pivotar-la. I, és clar, fa 10 anys que fem castells, i hi ha canalla que s’ha fet gran.