Pare i fill manen a Sant Jaume

Patum és un honor i una sort sí, però també és responsabilitat, sacrifici i compromís. Vetllar perquè totes les companyes puguin arribar al mig de la Plaça, garantir la seguretat dels salts, lluitar per conservar un patrimoni únic al món i transmetre els valors que l’han de preservar i mantenir. Tot això és el què jo he tingut l’honor de viure i sentir durant vint-i-cinc anys. Enguany faré sonar les castanyoles per darrer cop i, posats a demanar, que sonin uns Nans Vells Primitius, en homenatge i gratitud a aquells qui van saltar abans que nosaltres, amb esperança i il·lusió per aquells qui saltaran després. els deixo un llistat de coses que els han superat àmpliament: el soroll del rossec dels dos collonassos que s’han de tenir per denunciar que els lavabos de Queralt estan tancats, haventn’hi sis d’oberts; la gent fent mofa del cagarro a la bústia de la Vinyes; l’hòstia que s’ha parit Moisès Massanas baixant de Saldes; els plors a la seu de Junts pel pitjor resultat en anys; i els gemecs de la CUP en ple empassantse el gripau dels 80 decibels.

En fi. Els desitjo una bona Patum. Però si decideixen anar als concerts, permetinme un consell: parlin baixet, o no sentirem la música.

GISCLARENY LA XIFRA

Queralt Tor ja

Victòria (i per golejada) de Queralt Tor a Gisclareny. Es presentava per ERC, assumint el relleu del seu pare, Joan Tor, l’alcalde des del 1991. Però, per sorpresa, es va presentar una llista del PSC, amb Emili Casas, veí de Bagà, com a cap de llista. La Queralt confiava, dies