amb

la plaça pel 25è aniversari, però 25 anys més grans. Hi ha hagut noves incorporacions, sí, però molts són repetidors de cada Patum. Qui porta La Patum dins és un sentiment que ja és tota la vida.

En públic sí que s’ha crescut.

T: Això sí. I en voluntaris. S’hi implica tothom, des d’entitats i col·lectius fins a persones particulars. Aquest any, per exemple, havíem de transportar tota la comparseria, es va posar a ploure i en pocs minuts vam tenir molta gent disposada a venir a ajudar-nos amb furgonetes.

La Patum és l’aparador més gran que l’entitat té de cara a la ciutat, no?

E: Segurament és el moment de màxima comunió amb la societat, sí. Al final, nosaltres treballem per a la inclusió social. I quina millor manera que aconseguint fer durant 40 anys d’una festa com La Patum una adaptació per a les persones amb diversitat funcional. No crec que hi hagi gaires exemples amb aquesta trajectòria.

Transportar a la plaça de Sant Pere una Patum que es fa en un pati d’escola ha de ser, com a mínim, complex.

E: És un repte majúscul.

T: Al pati, hi ha algú que es pot despistar i de seguida el trobes, perquè és petit. Però aquí si el ballador se’n va a l’altra punta de la plaça i es despista, es pot complicar.

Amb quant temps s’ha preparat?

T: Des del gener que ens reunim cada divendres. Hi ha més coses que el dia de La Patum. També hem fet una exposició de la nostra Patum a la biblioteca, l’exposició de dibuixos al carrer Major...

Us quedareu a la plaça?

E: L’Ajuntament té aquesta voluntat i a nosaltres ens agrada que així sigui. Però és una cosa que s’ha de valorar amb calma. Si tothom s’hi sent còmode i veiem que és factible, és evident que ens interessarà. Però és una cosa que haurem de decidir més endavant.