La vara, de Josep Costa a Sara Costa

from Aquí Berguedà – N.139 - Juny del 2023

by Bífidus Produccions

L’HORA DE FER JUSTÍCIA

XAVIER GUITÓ

EL NOM Músic i compositor berguedà

Ha estat el protagonista del Memorial Ricard Cuadra d’aquest any. Va desgranar “el paisatge sonor patumaire” recreant sons com el dels fuets, les llaunes, les ampolles, la remor... I tot, envoltat de grans artistes de confiança.

Les eleccions del 28 de maig ratifiquen que Santa Maria de Merlès tindrà una alcaldessa per primera vegada a la història. Serà Sara Costa, que agafa el relleu del seu pare, Josep Costa, alcalde del municipi des del 1995. La Sara era la cap de llista de Junts, amb una candidatura amb cinc titulars i l’actual alcalde, de suplent. No hi havia massa competència: l’única alternativa era el PSC, que ha presentat José Piedra. A les urnes (el municipi funciona amb llistes obertes), Sara Costa es va endur 47 vots i va ser l’única que va superar els 40. Els altres regidors també seran de Junts. El PSC només ha esgarrapat 3 vots.

EL MÉS LLEGIT MAIG AQUIBERGUEDA.CAT

La CUP guanya les eleccions a Berga per tercer cop consecutiu

La nit electoral del 28M a Berga, minut a minut

Els 30 títols de Patumaire i les 12 persones que seran Patumaires d’Honor

LA FRASE JUDIT VINYES Candidata de BeGI, sobre el seu passat a Junts

Els dos guanyadors

Xavier GUAL @xaviergual

Ales eleccions del 28 de maig va vèncer l’abstenció i la diversitat. La meitat dels votants cridats a les urnes es van quedar a casa. Per mandra, per protestar o per no saber a qui votar. A la ciutat de Berga baixen els “grans” partits, tripliquen els socialistes i arriben els independents. Les sumes i les restes tenen més variables i colors. Ben saludable. Quan ens llegeixi potser s’hauran posat d’acord per triar l’alcalde. Però caldrà l’entesa de tres o bé en sortirà un govern feble. No ens el podem permetre. Del repartiment de regidors n’hauria d’aparèixer un plenari i uns carrers socialment multicolors, amb sensibilitats més diverses i els bàndols desfets com les muralles antigues de la ciutat. Crec percebre que els electors hem escollit repartir més el joc i fer-los parlar. Cal entendre l’oportunitat, potser la darrera. Tot plegat és pura teoria i ho podrien esguerrar si es posen a canviar-se cromos i repartir-se càrrecs segons els interessos personals de cadascú. Si ho perpetren de forma obscura, sense explicar-se... serà una verdadera pena. I d’aquí a quatre anys podria ser que anessin a votar ells, les seves famílies i els últims acòlits de cada credo.

JOAN Obres