Pare i fill manen a Sant Jaume

Patum és un honor i una sort sí, però també és responsabilitat, sacrifici i compromís. Vetllar perquè totes les companyes puguin arribar al mig de la Plaça, garantir la seguretat dels salts, lluitar per conservar un patrimoni únic al món i transmetre els valors que l’han de preservar i mantenir. Tot això és el què jo he tingut l’honor de viure i sentir durant vint-i-cinc anys. Enguany faré sonar les castanyoles per darrer cop i, posats a demanar, que sonin uns Nans Vells Primitius, en homenatge i gratitud a aquells qui van saltar abans que nosaltres, amb esperança i il·lusió per aquells qui saltaran després. els deixo un llistat de coses que els han superat àmpliament: el soroll del rossec dels dos collonassos que s’han de tenir per denunciar que els lavabos de Queralt estan tancats, haventn’hi sis d’oberts; la gent fent mofa del cagarro a la bústia de la Vinyes; l’hòstia que s’ha parit Moisès Massanas baixant de Saldes; els plors a la seu de Junts pel pitjor resultat en anys; i els gemecs de la CUP en ple empassantse el gripau dels 80 decibels. En fi. Els desitjo una bona Patum. Però si decideixen anar als concerts, permetinme un consell: parlin baixet, o no sentirem la música.