Entrevista a Gemma Soler

Entrevista Marc Canturri |Fotografia Ricard Codina

Gemma Soler

“Quan Messi es retiri, potser també ho faré”

Sap que avui és en un plató de televisió i que demà agafarà un vol, però no sap cap a on. Quan acabi l’entrevista, mirarà el telèfon i el seu cap li confirmarà la destinació. La vida de la Gemma Soler és frenètica. És una de les cares més conegudes de Gol, el canal esportiu de la TDT que Mediapro va estrenar fa dos anys, i s’ha convertit en una de les periodistes espanyoles de referència a l’Amèrica Llatina gràcies a la seva feina de corresponsal d’ESPN. Va néixer a Gironella fa 39 anys i, de fet, les primeres línies del seu currículum són en mitjans locals com Canal 4, Regió7 o Ràdio Berga. Més endavant va passar per TV3, Barça TV i beIN Sports, entre d’altres. La vida l’ha portat al periodisme esportiu, però no s’hi quedarà per sempre. Has passat per molts llocs abans de centrar-te en el periodisme esportiu. Quan decideixes que et vols dedicar a cobrir l’esport? Sincerament, encara no sé si em vull dedicar al periodisme esportiu. Ara hi estic molt bé i espero seguir on soc uns anys més. Però quan es retiri Messi, potser jo també ho faré. I cap on aniràs? No sé quin és el meu futur, però tampoc m’agrada pensar-hi. La meva feina actual fa que ni tan sols tingui la certesa d’on seré demà, com per pensar on seré d’aquí uns anys. Però suposo que hi ha alguna branca del periodisme que t’agradaria explorar... Sí. Trobo a faltar el periodisme d’investigació. Vaig passar uns anys fent premsa del cor i la investigació és un dels records més bonics que me n’enduc. En el món de l’esport és molt més fàcil que la gent parli. En canvi, en el món de la premsa rosa, ningú et dirà res i hauràs de picar molta pedra per acabar traient notícies. T’agradaria tornar a la premsa del cor? No ho sé. La vida dona moltes voltes. La feina que tinc ara mateix m’agrada molt, però no m’hi vull passar tota la vida. On aniré? No ho sé, però sí que et puc dir que m’agradaria fer el periodisme d’investigació que ara no faig. I de la feina que fas ara, què és el que més t’agrada? Em permet viure experiències noves constantment. M’encanta explicar coses, saber que el que estàs dient davant la càmera a l’altra banda encara no ho saben i, per tant, ho has de fer de manera que ho entenguin el millor possible. És difícil ser dona i dedicar-se al periodisme esportiu? Cada cop som més. Recordo fa anys, quan anava a les rodes de premsa del Barça: era molt jove i estava envoltada d’homes. No hi havia ni una sola dona! En algun moment et van entrar els dubtes, veient tant home i tant poca dona? No les tenia totes, la veritat. Però ara això ha canviat. Som moltes més. Encara queda molta feina a fer per normalitzar-ho perquè la dona continua força ornamentalitzada en el món de l’esport, però anem pel bon camí. Al Mundial de Rússia, les actituds masclistes han estat notícia arreu del món. Sí, i això penso que és bo. Que se’n parli és un bon senyal i és l’única manera de combatre-ho. La societat detecta masclisme i s’assenyala qui el protagonitza. Has viscut mai situacions similars en estadis de futbol? Sí, alguna vegada he sentit comentaris darrere meu i he vist com aficionats feien el bèstia al meu costat, mentre jo parlava davant la càmera. Però no ha estat res que m’hagi dolgut profundament. En tots els camps de futbol hi ha zones perilloses. Amb els anys, les detectes i saps perfectament on no t’has de ficar si no vols problemes. Com cal actuar contra aquests comportaments? Jo penso que el millor que pots fer és ignorar-los. A vegades és complicat, perquè es passen. Però són molt pocs. La majoria d’aficionats saben que no està bé. Tens 21 mil seguidors a Twitter. És difícil de gestionar l’impacte que pot tenir tot el que fas? A mi no em para la gent pel carrer. Per sort! [Riu] Però sí que és veritat que a les xarxes socials pots tenir problemes i, quan sorgeixen, arriben situacions complicades. En tens o n’has tingut algun? Sí. He tingut seguidors de l’Amèrica Llatina que m’assetgen a través de les xarxes socials. Però aprens a passar-ne. A banda, suposo que cada error davant la càmera es paga car a la xarxa, tenint tanta gent pendent del que fas... Totalment. Si la cagues, tens un tuit al cap de dos minuts. Jo faig un programa diari de dues hores i mitja. M’equivoco cada dia com a mínim 10 vegades i, a cada error, reps tuits carregant contra tu. Però és normal. Actualment fas connexions en castellà i, de tant en tant, en anglès. Trobes a faltar el català? Molt! A Barça TV ja feia coses en català i era molt còmode perquè és la llengua que havia parlat sempre a casa. Però ara, com la majoria de berguedans, tinc problemes amb l’accent castellà i deixo anar catalanades sovint. Però he d’agrair molt al castellà: m’ha obert les portes de l’Amèrica Llatina. Treballes a i per a tot el món, però suposo que sempre és bon moment per tornar a casa. Quin vincle tens amb el Berguedà? És casa meva, és on he crescut i és on tinc la família. M’agradaria pujar més del que ho faig, però hi vaig sempre que puc. M’aporta coses vitals per mi. Com ara...? És una comarca molt tranquil·la. Pots escaparte a la riera de Merlès, per exemple, i estar sol, sense ningú al voltant. I això, per algú que es passa l’any immersa entre les masses de gent que mou el futbol, és un tresor. A més, un cop l’any s’ha de pujar a Berga, que és Patum i això sí que és l’hòstia. Segueixes l’esport comarcal? No massa, la veritat. A vegades, quan pujo a veure els pares, aprofito per mirar la premsa local i per posar-me al dia sobre el que fan els equips de la comarca, però estic bastant desconnectada. Ets d’algun equip, per això? Home, si n’he de triar un, està clar: el Gironella! Aquest any ha baixat... Cada temporada és un món. Tornaran a pujar.

Gemma Soler, en 10 respostes

Un esport El futbol

Un jugador Leo Messi

Un somni Passar una temporada a Austràlia.

Una ciutat Barcelona

Un lloc California.

Un/a referent De petita, Pilar Calvo. Ara, John Carlin

Una experiència Viure un mundial

Una estació de l’any La primavera

Un hobby Viatjar

Un desig Que el món sigui més just, que desparareixi la corrupció, que... només un?