L' Antic Egipte
El faraó(Tutankamón): Tutankamon va pujar al tron a l'edat de 9 o 10 anys, cap al 1333 aC, i va heretar els conflictes i malestars originats pel seu pare i la seva gran esposa reial, la reina Nefertiti. Si bé formalment la dinastia XVIII finalitza amb el regnat de Horemheb, és molt probable que el jove Tutankamón fos l'últim faraó de sang reial de la dinastia. Va morir amb 19 anys de edat, després de regnar 10 anys i sense pogut consolidar el seu poder. La prematura mort deixà una certa inestabilitat a Egipte, ja que era l' últim membre masculí de la dinastia. El seu deu era Amon
Sacerdot: Quant als sacerdots, eren delegats del faraó, veritable déu vivent, que havia de realitzar totes les ofrenes, processons i cerimònies necessàries per mantenir l'ordre universal, perquè només les seves oracions i ofrenes eren eficaces. És per això pel que en els temples se li representava realitzant les diferents cerimònies, rituals que renovaven els sacerdots triats per ell i en el seu nom, Igual que l'aparell de l'estat requeria innombrables funcionaris, així els temples acollien una ingent multitud de servidors: a més dels molts sacerdots, hi havia Escribes, metges, artesans, camperols de la terra sagrada, auxiliars, ballarines i músics. El seu déu era Anubis
Escriba: Es escribes de l'antic egipte eren els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica odemòtica, que permetia escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir seu Ostraca. Els escribes pertanyien a una casta especial. Els escribes pertanyien a una casta especial. A Egipte, el bon funcionament de l'Estat reposava, essencialment, en els escribes. Administradors, comptables, literats o escrivans públics, aquests mestres del càlcul i l'escriptura eren omnipresents. El seu deu era Thot
Camperol:
Els camperols dedicaven la seva vida al camp. Per a ells només hi havien tres estacions: inundació, sembra, collita, però podia variar segons les crescudes del riu Nil. Quan era època de sembra era nessessaria tota la família per sembra les boges (un conjunt de plantes herbàcies) El cap de la família treballava la terra amb una arada (eina utilitza per lleurar, es un instrument agrícola que serveix per remoure la terra). La arada la arrossegaven dos bous que els dirigia un nen, i al radera la resta de la família sembrant el gra que després, quan havia crescut es portava als magatzems de l’estat. Quan acabaven, deixaven anar els bous perquè mentre caminessin, anessin enterrant el gra. De tant en tant revisaven el reg, així com també portaven a pasturar les cabres, les ovelles…