Cultura de les religions
Budisme 4t ESO Mercè Pardo i Ramon PujolĂ
Nom i cognom:
Grup:
Aquesta unitat explora el Budisme en el seu context històric, la seva pluralitat de pràctiques i creences, Siddhartha Gautama, el Buda, el Camí Intermedi, les Quatre Nobles Veritats i el despertar, la il·luminació i el nirvana. En acabar la unitat podrem: •
Conèixer el Budisme i identificar els seus trets bàsics,
•
Comprendre el naixement i el desenvolupament del Budisme en el context polític, social i cultural en què van sorgir i es van desenvolupar.
•
Valorar les manifestacions culturals i, assumir artístiques budistes i les seves tradicions religioses com a part del patrimoni cultural, assumint la responsabilitat que suposa la seva conservació i apreciar totes aquestes manifestacions com a recurs per a l’enriquiment personal.
•
Elaborar un judici raonat sobre les empremtes que el Budisme ha deixat en la societat i la cultura.
•
Comprendre la pluralitat religiosa que hi ha a la societat actual i, manifestar actituds de respecte i tolerància cap a les creences o no creences de les persones i de rebuig cap a les situacions d’injustícia i fanatisme, així com qualsevol discriminació basada en les creences.
•
Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi i habilitats per defensar les seves posicions, a través de l’argumentació documentada i raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres.
Què és el Budisme?
Principalment en el sud-est asiàtic, a l’Índia, la Xina i el Japó són el països on es troba el Budisme.
El budisme és un conjunt d’ensenyances d’uns 2500 anys d’antiguitat que tenen per objectiu desenvolupar la felicitat fins a la seva màxima expressió. Si bé és una de les grans religions del planeta, des de la nostra perspectiva occidental també pot ser considerada una filosofia de vida. Per entendre millor aquesta filosofia de viure, hem de tenir en compte que, des de sempre tots naixem i vivim la vida que ens ha tocat viure. En aquesta vida, sigui millor o pitjor, sempre tindrem, en major o en menor mesura, un sentiment de no estar satisfets amb les condicions de l’existència. Aquest sentiment és part del que el budisme anomenen el sofriment. En la mesura que aquest sentiment es faci més fort, la persona pot començar a buscar explicacions i solucions a aquest problema i iniciar un camí amb els recursos que cregui vàlids i adequats per arribar al màxim de felicitat. L’objectiu del budisme és, per tant, trobar la felicitat completa i eliminar el sofriment de tots els éssers. És una religió que procedeix de l’Hinduisme i es basa en els ensenyaments del seu fundador, el Buda.
Qui va ser Siddhartha Guatama?
El budisme es basa en l’experiència del príncep Siddhartha Gautama, anomenat el Buda, nascut fa 2500 anys a prop de la frontera del Nepal. El seu camí el va portar al que ell anomenà felicitat absoluta. Buda afirmava que ell era un metge de la malaltia de l’esperit i que les seves ensenyances són la medicina per curar l’esperit malalt.
Naixement Cap a l’any 566 aC a la ciutat de Kapilavatu (actualment se situa a la frontera sud de l’actual Nepal, al peu de l’Himàlaia) va néixer el príncep Siddhartha Gautama, fill de la reina Maia i del rajà Shuddohodana del clan del sakyes. El seu naixement està envoltat d’elements místics i simbòlics. S’explica que una nit, mentre dormia, Maia va tenir un somni meravellós: un elefant de sis ullals, amb el cap del color dels robins i una preciosa flor de lotus a la seva trompa, sortia del cel, li tocava el costat dret i en aquell precís moment miraculós naixia el seu fill. La reina Maia va explicar el seu somni al rei, que va demanar a uns bramans que l’interpretessin. Els bramans van dir al rei que el somni era un bon auguri: que el nen que naixeria seria o un gran rei o el més gran dels ascetes. Un bon dia, quan la reina es dirigia a casa del seu pare, la comitiva que la portava va haver-se d’aturar. Maia va baixar del seu carruatge i llavors agafant-se a la branca d’un arbre va concebre, del seu costat dret, el seu fill. La criatura va caminar set passes en la direcció de cadascun dels punts cardinals. De les seves petjades sorgien flor de lotus. Llavors, el nen va dir “No hauré de suportar més naixements, perquè aquest és el meu darrer cos. Ara tallaré d’arrel el dolor que causa el naixement i la mort”.
El rei, quan va saber la nova, va pensar en el nom que posaria al seu fill, i va dir: “ Li diré Siddhartha, que significa perfecció, perquè el dia del seu naixement, totes les coses eren perfectes”. Set dies després, la reina Maia va morir. Del príncep, en tingué cura la germana de la reina que, a més seria la segona esposa del monarca.
Infància, adolescència i joventut El rei, preocupat per les prediccions dels bramans va evitar, per tots els mitjans, que el príncep es convertí en un asceta, i el va educar per ser un gran rei. Siddhartha va viure envoltat de tots els plaers i, en cap moment, havia experimentar cap patiment, cap situació d’angoixa. Quan sortia de palau, els carrers eren netejats de pobres, persones malaltes i ancians. Res li feia sospitar que les coses no eren com ell les vivia. Als vint anys es va casar amb, la filla d’un ministre del rei. Siddhartha i Yashodhara van tenir un fill a l’any de casats i li van posar Rahula i, com acostumen a dir als contes van viure molt i molt feliços.
El gran canvi Un dia, quan tenia 29 anys, va demanar al seu xofer, Xanna, de ferr un tomb per la ciutat sense el consentiment del rei. Va ser llavors quan el príncep va veure tres coses que el van desconcertar: un vell, un malalt que patia i un cos envoltat de persones que ploraven.
Siddhartha va demanar a Xanna que li expliqués tot el que estava veient. Xanna li parla de la vellesa, la malaltia i de la mort i li va dir que eren inevitables i naturals per a tothom.
El príncep va tornar a palau trasbalsat perquè no podia deixar de pensar en el que havia vist. Es preguntava com podia sentir el plaer i el goig de viure sabent que tot el que existia no era permanent sinó transitori. Novament, va demanar a Xanna d’anar a la ciutat. Allà va veure una quarta cosa que el va canviar definitivament: un home sagrat, un asceta, sense cap possessió. El príncep va fer aturar la carrossa i es va apropar a l’asceta. Davant les seves preguntes, l’asceta va respondre: “Sóc aquell, oh príncep, que va deixar el món i els seus plaers i va renunciar a casa i a amics per tal de trobar l’alliberament i portar a terme bones obres. Em diuen el “sense llar”.
És a partir d’aquests moments que el príncep es tornar trist i solitari. Es comença a qüestionar si ha de viure envoltat de luxe i comoditat, o ha d’abandonar tot allò que estima. Una nit va prendre una decisió. Es va acomiadar silenciosament de la seva esposa i el seu fill, i va demanar a Xanna que el portés fora de la ciutat, fins al bosc. Diu la llegenda que uns éssers celestials van mantenir aixecats els cascos dels cavalls perquè el soroll no despertés els guàrdies de palau. Allí, al bosc, es tallà els cabells i la barba, es tragué els seus rics vestits i es posà la túnica groga d’home sagrat.
La recerca Siddhartha va estudiar els Vedes i va recórrer el nord de l’Índia buscant ascetes que li ensenyessin les antigues tècniques de meditació. Portava una vida d’extrem ascetisme. Menjava i bevia el just per no morir-se i meditava constantment. Durant sis anys, a les vores del riu Nairanjana, va treballar per tal d’aconseguir un estat mental que el portés al moksa, a l’alliberament. La seva santedat era tan evident que cinc ascetes se li van apropar per tal d’imitar-lo.
El Despertar o la Il·luminació Després de sis anys de vida asceta, un bon dia, explica la tradició, Siddhartha va escoltar una conversa entre dos músics, en la qual un d’ells explicava com afinar el seu instrument “Si la corda és massa tensa es trencarà, i si és poc tensa, no sonarà”. Fou en aquest precís moment en què s’adonà que la via de l’ascetisme havia debilitat fins a tal punt el seu cos que li faltaven les forces per meditar. S’aixecà i s’apropà al riu per banyar-se. Quan va acabar no es podia moure. Les branques dels arbres s’inclinaren per tal que s’hi pogués agafar i sortir del riu. Llavors se li va aparèixer una dona que munyia vaques i li va oferir un bol amb llet i arròs. Siddhartha el va acceptar. Els cinc ascetes que l’havien seguit el van abandonar perquè van creure que havia deixat el seu camí de recerca del moksa. Un cop va haver menjat, Siddharta va seure sota una figuera i va decidir no aixecar-se fins a no trobar la resposta a l’alliberament del sofriment humà.
Diu la tradició que Mara, un diable que temptava constantment les persones, va enviar els seus tres fills i les seves tres filles a temptar-lo amb tota classe de plaers i turmentar-lo amb la set, la luxúria i el descontent. Però Siddhartha no es va alterar en absolut. Va entrar en un estat de meditació profunda en què va recordar totes les seves vides passades. Va tenir el coneixement del cicle de naixements i morts, i la certesa de què s’havia alliberat de la ignorància i la passió del “jo” que el mantenia lligat a aquest món. Havia aconseguit la Il·luminació. A partir d’aquest moment Siddhartha es va convertir en el Buda, “l’il·luminat” “el que va despertar”. L’indret on Buda va aconseguir la il·luminació és Bodhgaya, ciutat a pocs quilòmetres de l’actual ciutat de Varanasi. És, actualment, l’indret més sagrat del budisme.
Difusió de les ensenyances Buda va decidir compartir la seva il·luminació amb altres persones, per tal que tothom pogués acabar amb els cicles de reencarnació i mort. Va anar a trobar els cinc homes ascetes que l’havien acompanyat durant l’època de la seva penitència i els va trobar al parc de les Gaseles, a prop de la ciutat de Varanasi (Benarés). Allà va fer la seva primera predicació, el seu primer sermó. Quan va acabar, els cinc homes es van inclinar i van seguir les seves indicacions. Buda va continuar predicant. El seguien centenars de persones i tothom en quedava meravellat.
Nirvana final Amb vuitanta anys, durant el curs d’un terrible monsó, va emmalaltir a conseqüència d’haver menjat bolets. Buda va saber que la seva mort era propera. Aleshores, va anar, amb el seu estimat deixeble Ananda i amb una gran multitud de persones que el seguien, al camp d’arbres de l’Índia dels reis Malla, a Kasinagara. Allà, els seus estimats deixebles li van fer un llit amb el cap mirant al nord, al sagrat Himàlaia. Diu la tradició que els arbres es van omplir de poncelles, encara que no n’era època, i van deixar caure les seves flors sobre Buda, que jeia sobre el seu costat dret. El Buda va dir les seves darreres paraules: “Germans i germanes meves, totes les coses fetes i creades són condemnades a la destrucció. Llaureu la vostra salvació amb diligència”. Dit això, va morir. Era cap a l’any 480 aC. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres, repartides entre diversos regnes de l’Índia.
En què creuen els budistes?
El Camí Intermedi Per un costat, el Buda va arribar a comprendre que la vida basada en la recerca de plaer corporal i dels béns materials era un camí que portava a la decepció constant i, per tant, al patiment i al dolor. Cada desig corporal o material satisfet, porta inevitablement el desig d’aconseguir-ne un altre de millor i més costós. Qui tot ho ha tastat, arriba un moment que sembla que només pot sentir-se ple amb allò que és extravagant o que gairebé no té ningú. Qui tot ho té, arriba a no valorar res i, de vegades, arriba, fins i tot, a no tenir il·lusió per res. Per altra banda, el Buda va comprendre que la vida en penitència extrema, en precarietat física i material extremes, és un camí dolorós. Ell mateix ho va experimentar durant la seva vida ascètica, el seu cos va quedar tan debilitat que no podia ni meditar. Per això, enmig d’aquests dos extrems hi ha, segons el Buda, El Camí Perfecte o Camí Intermedi que va predicar en el seu sermó a Varanasi (Benarés) i es basa en les Quatre Nobles Veritats.
Les Quatre Nobles Veritats i la Sendera òctuple La primera predicació del Buda va ser al Parc de les Gaseles que, actualment és a Sarnath, prop de Varanasi (Benarés), i comprèn el Camí Intermedi i les Quatre Nobles Veritats com a temàtica doctrinal (dharma). Aquests ensenyaments, que va adreçar als cinc ascetes amb els que havia practicat abans, van ser recollits, posteriorment, al Dhamacakrapravartanā-sūtra (pali Dhammacakkappavattanasutta), el "Sutra del girament de la roda del Dharma", del Tripiṭaka.
Primera veritat: Podem dir que és la constatació. •
Tot és dolor i sofriment. Néixer, créixer, deteriorar-se i morir. El naixement, la vellesa, la malaltia, la preocupació, la misèria, la pena, l’angoixa, la desesperació, etc, comporten patiment i dolor.
Segona veritat: Podem dir que és la reflexió. • La causa que genera el patiment és el desig. Tercera veritat: Podem dir que és la solució. •
Si eliminem el desig, eliminem el sofriment. L'extirpació radical dels desigs i les passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
Quarta veritat: Podem dir que és el mètode. •
El camí que condueix al nirvana és el Noble camí o Sendera òctuple dels vuit passos; qui el segueix s'apropa a la il·luminació. Són els següents:
• 1) Veure les coses de manera apropiada. Veure les coses tal com són. 2) Raonar de manera apropiada. Raonar atenint-se al bon sentit. 3) Parlar de manera apropiada. Parlar amb correcció. 4) Obrar de manera apropiada. Obrar correctament. 5) Guanyar-se la vida de manera apropiada. Guanyar-se la vida honestament. 6) Esforçar-se de manera apropiada. Esforçar-se per a les coses que són realment importants. 7) Mantenir l'atenció mental de manera apropiada. Mantenir la consciència ben desperta. 8) Meditar de manera apropiada. Practicar les tècniques de meditació. Resum de la "Sendera òctuple": obrar amb intel·ligència (1, 2), seguir una conducta ètica (3, 4, 5) i practicar les tècniques de desenvolupament mental (6, 7, 8) .
El Despertar, la Il·luminació i el Nirvana Per què es diu Desperta o Il·luminació? Buda explica que el món ha de ser considerat com una bombolla de sabó o com un somni. Quan estem somiant, en aquells instants, vivim el somni de manera tan real com la vida quan estem desperts. Solament quan despertem entenem que allò era un somni. De ben segur que això ho has experimentat quan has tingut un malson i que, en despertar, sents una sensació de plaer d’entendre que allò no era real. Així doncs, el budisme planteja que la nostra vida, que es percep real és, en el fons, una il·lusió i que és possible un “Despertar” per comprendre-ho. La il·luminació, que és el “Gran Despertar”, és la porta al Nirvana. La paraula “Nirvana” deriva d’un verb que significa “bufar fora”. El seu significat literal és el d’extinció. S’usa per anomenar la meta de qualsevol persona religiosa budista. El nirvana pot experimentar-se en vida mitjançant la meditació, però és després de la mort que hom pot arribar-hi i així, acabar amb els cicles de mort i reencarnació.
Les Tres Joies del Budisme •
El Buda: Els budistes el veneren no pas com a déu, sinó com a gran mestre, com a model de saviesa i de bondat.
•
Dharma: Ensenyances del Buda.
•
Sangha: Les persones santes que es dediquen a estudiar, a practicar i a transmetre el dharma.
Quines són les branques o les escoles budistes actualment? Budisme Theravada o Petit Vehicle Aquesta branca del Budisme s’ha estès a Sri Lanka, a Birmània, a Tailàndia, a Cambotja i a Laos. És la branca conservadora i més primitiva del budisme. Diuen que tenen els textos sagrats més antics (llengua pali) i més propers al que el Buda va predicar. Els monjos són els únics que poden aconseguir la salvació i, per tant, són molt respectats. Els monjos fidels a les tradicions vesteixen túniques de color safrà, ren record al color de la llum, romanen solters i tenen unes regles de disciplina molt estrictes, com no fer més que un àpat al dia abans de migdia. El monjo estudia, treballa i medita. Els laics li proporcionen menjar, refugi i roba; a canvi, ells els ofereixen el millor que tenen: la possibilitat de guanyar dharma per a la propera reencarnació. Els laics porten una vida moral basada en cinc preceptes bàsics: • • • • •
No fer mal a cap ésser viu No robar No portar una conducta sexual impura No mal parlar Abstenir-se de drogues i alcohol
Budisme Mahaiana o Gran Vehicle
És la branca majoritària del Budisme i es practica a la Xina, al Tibet, al Japó, a Corea, a Taiwan i a Vietnam. Entorn del segle I aC començà a plantejar-se una manera diferent d'entendre el budisme, que s'anomena Mahaiana o Gran Vehicle per assolir l'alliberament, que defensa que es pot arribar a la il·luminació de ser buda, per molts camins i sense haver de ser monjos. El Budisme Mahaiana concep que tothom pot, amb el seu esforç, arribar a purificar la pròpia vida quotidiana amb la pràctica dels cinc preceptes abans esmentats i la invocació de les Tres Joies (trobant refugi en el Buda, en el dharma i en el Sagha). Però l'ideal principal del Budisme Mahaiana és el bodhisattva “ésser de saviesa”, una persona que pot ser un monjo o no, però que, tot i poder haver entrat en el nirvana després d'haver assolit el despertar, decideix tornar al món per ajudar els éssers vius, mogut per l'amor i la compassió cap als altres. El bodhisattva persegueix la salvació de les persones a través de la pràctica de les “Sis Virtuts”: la perfecció de donar, la perfecció en la moralitat, la perfecció en el coratge, la perfecció en la meditació i la perfecció en la saviesa. Les han de practicar a la perfecció, és a dir, amb la seva ment lliure de remordiments i sense cap mena d’egoisme. Per el Budisme Mahaiana, el propi Buda va ser bodhisattva en les seves anteriors reencarnacions.
Budisme Tàntric Aproximadament cap al segle V dC, a l’Índia, va aparèixer un nou tipus de budisme, anomenat Vajraiana o Budisme Tàntric. De fet, aquest budisme no és més que el Budisme Mahaina al qual s’afegeix una nova tècnica per aconseguir la il·luminació: el Tantra. El Tantra són escrits que contenen les tècniques per arribar a la il·luminació. El tantrisme comprèn una sèrie de creences i de pràctiques que els mestres, anomenats gurus, experts en l’ús de les escriptures, transmeten als seus deixebles, de manera que només aquestes persones poden comprendre. Els tantres utilitzen mantres (fórmules sagrades amb un significat profund), mandales (dibuixos, pintures amb simbolisme religiós determinat) i mudres (gestos simbòlics). El Budisme Tàntric va penetrar al Nepal, a la Xina i al Japó, però la seva màxima expressió va ser al Tibet i és conegut amb el nom de Budisme Tibetà o Lamaisme. Al Budisme Tibetà el terme guru va ser adaptat a Lama. Dins del budisme tibetà, hi ha una autèntica aristocràcia eclesiàstica: es tracta dels budes vivents. Es creu que són reencarnacions de Buda, són éssers elevats que han triat en qui i on reencarnar-se. La creença en la reencarnació de budes vivents constitueix la diferència més important entre el Budisme tibetà i altres corrents del Budisme.
Els budistes tibetans creuen que certes persones amb un gran desenvolupament espiritual poden tornar després de morir i escollir la seva reencarnació. Se'ls reconeix perquè recorden la seva vida passada i identifiquen objectes que abans van ser seus. El cap visible d’aquests budistes és el Dalai Lama, expressió que significa “oceà superior de saviesa”. Tot i que en els països occidentals hi ha Budisme dels tres corrents, el que hi predomina és el Budisme Tibetà o Lamaisme.
Des del 1959, el Dalai Lama i molts altres lames (mestres) tibetans van fugir del control militar del govern xinès i, des de llavors, viuen exiliats. El Tibet, en l'actualitat, pertany, des del punt de vista polític, a la Xina, encara que els tibetans a l'exili liderats pel XIV Dalai Lama busquen de manera pacífica aconseguir un govern tibetà que respecti la seva religió i els seus costums. Molts d'aquests lames viuen a l'Índia, però d’altres s'han dispersat per tot el món i han creat monestirs i centres budistes aconseguint que el budisme tibetà floreixi fora d'Àsia. El 1989 li va ser concedit, al Dalai Lama, el Premi Nobel de la Pau. Sens dubte, la figura de l'actual Dalai Lama ha fet molt perquè perduri la fascinació pel Tibet i el budisme tibetà.
Quins són els textos sagrats dels Budistes? El cànon budista es compon de dos tipus de textos: els sutra i els shastra. Els sutra són la recopilació dels ensenyaments directes del Buda. Es divideixen en tres grups, que reben el nom de Tripitaka ‘tres cistells’ i recullen els tres ensinistraments o ensenyaments principals del budisme: l’ètica, la concentració i la saviesa. Els shastra són els comentaris dels textos del Buda fets pels seus deixebles.
On preguen els Budistes?
Monestirs i temples són lloc d’oració, però, pel budista, no és essencial assistir-hi per pregar. Sí que podem considerar com a característiques dues formes arquitectòniques típiques: les stupes, les pagodes.
Stupa Són edificis de culte que contenen objectes que han estat del Buda, relíquies d’una persona venerable i, en algun cas, hi ha stupes que commemoren algun fet important. Té forma semiesfèrica o de campana. Des del seu centre, s’aixeca un eix que suporta una sèrie de discs superposats com ombrel·les. Generalment, apareix dins un recinte emmurallat. La stupa simbolitza la volta del cel que gira al voltant de l’eix del món. L’ombrel·la o la sèrie de discs que s’alcen en el cim són símbol del poder del Buda i la seva doctrina. La circumval·lació de la stupa és considerada com una ajuda en l’oració.
Pagodes
A la Xina i a l’Extrem Orient, l’stupa va augmentar la seva altura i esveltesa, incloent-hi diverses teulades, i va agafar el nom de pagoda. Conegudes especialment a la Xina i al Japó. Tenen forma d’una gran torre de pisos. A més de servir per guardar-hi relíquies o, fins i tot, com a tombes d’algun mestre budista, es pensa que les pagodes a la Xina protegeixen la comarca en la qual han estat construïdes, i el seu emplaçament s’escollia amb una gran minuciositat.
Quines són les ofrenes d’oració?
Tres ofrenes s’ofereixen en l’oració: llums o espelmes enceses, flors i encens. Cada persona les porta quan ho desitja o creu convenient. Potser hi ha diverses persones dirigint les seves ofrenes a la mateixa imatge del Buda simultàniament, però l'acte és individual. Mentre que es realitza l'ofrena es recita un vers particular en l'idioma pali. Aquests versos són recordatoris del significat del que s'ofereix. • Làmpada o espelmes. En primer lloc, s'ofereix un llum o una espelma encesa. En presentar aquesta ofrena es recita un vers repetint el següent: "Ofereixo aquesta llum al Buda, que és la llum dels tres móns ... " • Flors En segon lloc, s'ofereixen flors. En aquesta part del ritual hi ha diversos versos per escollir. Un d'ells diu que "les flors que ofereixo són ara fresques i ufanoses, i demà seran seques i marcides". El vers ve a dir que totes les coses mundanes posseeixen aquesta característica. Així, les flors que oferim són símbols de la veritat universal de la no permanència : res dura per sempre, tot acaba. Res perdura, tot flueix. • Encens En tercer lloc, s'ofereix encens. Aquí també hi ha diversos versos per a aquesta ofrena, que tracten de recordar que "la dolça fragància de l'encens s'estén en totes direccions". Una mica d'encens, amb la seva aroma, pot abastar una gran àrea. De la mateixa manera, si practiquem
el dharma, encara que sigui una mica, no només tenint un efecte en nosaltres, sinó també en els que ens envolten. S'ofereixen a les Tres Grans Joies. L'ofrena de llum s'associa amb el Buda especialment, l'ofrena de flors amb el dharma, en tant que la d’encens amb la sangha.
Quin són els símbols del Budisme? La roda La roda és un emblema del Dharma (ensenyances del Buda). És representat com una roda de carro de vuit radis que representen la Sendera òctuple dels vuit passos, també, es pot representar, per un cercle format per les puntes del polze i de l'índex juntes, que significa la perfecció, que no té ni principi ni fi.
Les mans Tant en el Budisme com en l'Hinduisme els moviments de les mans serveixen per simbolitzar moviments de l'esperit i, per tant, són cabdals per expressar el significat del dharma. La majoria d'aquests gestos de les mans -mudra- poden observar-se en representacions de Buda. Sabem ja, que el polze i l'índex simbolitzen la roda i, per tant, el mateix dharma. Les mans cap a dalt i obertes signifiquen l'ensenyament de la doctrina; les mans obertes assenyalant cap a baix són un gest de generositat i donació; les mans recollides damunt la falda indiquen meditació.
Les imatges del Buda
Entre totes, cal destacar especialment, la del Buda assegut i meditant: El Buda està assegut en les postures de meditació o d'Il·luminació. Les seves mans resten unides, els palmells davant del cos i la seva expressió és de pau suprema. És una de les imatges que més inspira pau. És, alhora, particularment apropiada per adorar.