De la Plaça Catalunya al Parc de la Ciutadella
Un dia de gimcana Tutoria de 2n d’ESO 11 de març de 2014
Un dia de gimcana Tot jugant, intentarem descobrir Barcelona fent-hi una passejada per la Plaça Catalunya, la Rambla de Canaletes, pels carrers del barri Gòtic, del barri de la Ribera i del Born i fins al Parc de la Ciutadella. Al llarg del dia els nois i les noies de 2n d’ESO aprendran algunes curiositats, a més dels aspectes històrics, artístics, socials, polítics i econòmics d’aquests indrets de BCN. Com ho farem? La descoberta està plantejada com una dinàmica de grup natural amb diferents proves que heu de realitzar al llarg del matí del dia 11 de març de 2014.
Instruccions Tot i que sigui un joc, cal seguir unes normes de seguretat que esteu obligats a complir i que us recordem: a) Els membres dels grups heu d’anar sempre junts i mai no us heu de separar. b) Llegiu tots junts diferents proves de la gimcana i realitzeu-les en grup. És important la participació total dels membres del grup. c) Vigileu especialment el trànsit i els cotxes. Sobretot si heu de travessar un carrer. Utilitzeu els passos de vianants i estigueu atents als semàfors. d) Feu servir els mapes per orientar-vos i anar d’un lloc a un altre. Si més no, recordeu que sempre es pot preguntar. e) Mostreu-vos respectuosos amb la gent del carrer i amb l’entorn. Si entreu en algun lloc sigueu especialment respectuosos i silenciosos. No feu res que pugui molestar les altres persones. f) Heu de tenir cura, en tot moment, de les vostres pertinences. g) Recordeu que cal ser al Parc de la Ciutadella —Cascada— a les 13:45h s’hagin acabat o no s’hagin acabat les proves. Recordeu a) Cada grup té: un dossier amb les instruccions, amb informacions i amb una sèrie de proves i uns mapes del barri antic de la ciutat. b) Les proves 1, 2 i 3 poden realitzar-se al llarg de tot el recorregut. La resta de proves, cal que les seguiu en l’ordre indicat, és a dir, no podem fer la 5, fins haver completat la 4. c) Per contestar les preguntes plantejades o fer dibuixos, teniu l’espai dissenyat en el dossier. Un dossier per grup natural s’ha de lliurar al Conseller/a (divendres dia 14 de març). d) Les fotografies i vídeos, que aneu fent, s’han de recollir en un arxiu informàtic titulat “GIMCANA grup ?” col·locant el número i el títol de la prova. L’arxiu l’heu de lliurar amb un pen-drive el mateix dia del dossier. e) No és una carrera, és important la col·laboració del grup natural. TELÈFON D’EMERGÈNCIA – Escola Súnion - tel 934 051 224 El Consell Pedagògic de 2’ESO
Mapes de la gimcana
Mapa 1
Plaรงa de Catalunya Inici de la gimcana
Mapa 2
Mapa 3
Mapa 4
Cascada: punt final de trobada
Proves de la gimcana 1. Caçadors d’errades ortogràfiques De ben segur que alguna vegada heu vist un rètol en una botiga, un anunci o, en definitiva, algun escrit que tenia errades ortogràfiques. Doncs bé, en aquesta prova haureu de buscar per l’entorn del recorregut marcat en la gimcana, cartells, rètols, menús de restaurants, etc, que en continguin alguna. A veure qui troba, com a mínim, un error! Heu d’observar bé. L’ idioma per caçar, tant pot ser el català, el castellà o l’anglès. Bona sort!
Fotografieu l’errada per obtenir la prova.
2. Parlant en anglès Barcelona no només és una de les ciutats més pròsperes d'Europa, sinó que també és una de les principals destinacions turístiques. Alguna cosa deu tenir aquesta ciutat que rep, cada any, milers de turistes. El clima, el seu ritme diari, la seva cultura i el seu art deuen ser-ne els grans atractius.
Aquesta zona de la gimcana és una de les més turístiques de Barcelona, per la qual cosa us resultarà fàcil trobar-hi estrangers. Es tracta de dissenyar una petita entrevista formada per cinc preguntes en anglès que fareu a una persona estrangera ( nom, nacionalitat, edat, professió, què fa a Barcelona ... ), i que escriviu a continuació les preguntes fetes i les respostes obtingudes. Filmeu l’entrevista. Recordeu de ser respectuosos ( “Bon dia”, ..., “gràcies” ).
Pregunta1Resposta1Pregunta 2Resposta 2 Pregunta 3Resposta 3Pregunta 4Resposta 4Pregunta 5Resposta 5-
3. El Grafitti, art o brutícia? El graffiti sempre ha estat envoltat de polèmica, marginalitat, i apartat del món de l'art fins que, als anys vuitanta, hom començà a valorar l’obra de dos grans graffiters nord-americans, Jean-Michel Basquiat i Keith Haring (l’artista del dibuixos de la portada del dossier). Segur que a Barcelona hi ha creadors de graffiti que mereixen ser elevats a la categoria d'artistes, tot i que a les persianes de les botigues, la majoria de pintades que hi ha no són obres d’art, senzillament són pintades sense cap mena de gust estètic que reforcen la imatge d’una Barcelona bruta.
Localitzeu-ne dos, un amb valor artístic i l’altre que no en tingui. Fotografieulos. 4. Recompte de vehicles (Mapa 1) Us heu de desplaçar des de Súnion, situat al barri de Vallcarca fins a l’estació de metro de Plaça Catalunya. Localitzeu i situeu-vos davant de la botiga d’Apple. En aquest punt, el grup natural, us heu d’organitzar molt bé i estar molt atents per poder recollir totes les dades i comptar tots els vehicles que passen pel davant de la botiga Appel i la Plaça Catalunya. Per comptar els vehicles us podeu repartir de la següent manera: 1. Un s’encarrega de comptar els cotxes. 2. Un altre de comptar autobusos i taxis. 3. Un altre de les motos. 4. Un altre de les bicis i altres vehicles (camions, ambulàncies...). 5. Un s’encarrega de cronometrar (mesurar el temps i indicar quan començar i quan acabar.
Heu de seguir aquest procediment:
1. Situar-vos més o menys davant dels semàfors de la botiga Apple, sense molestar els vianants, de manera que veieu els vehicles que travessin el semàfor. 2. Espereu que es tanqui el semàfor. 3. Comenceu a comptar quan s’obri i pareu quan es tanqui el semàfor. 4. Repetiu el procediment tres cop més i ompliu, entre tots, la TAULA de la pàgina següent:
5. La Rosa dels vents al centre de la ciutat (Mapa 1) La Plaça de Catalunya de Barcelona té 30.000 m2 i constitueix el punt d'unió entre el nucli vell de la ciutat i l’Eixample. D'aquí surten importants vies de comunicació com la Rambla, el Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya o les Rondes de la Universitat i la de Sant Pere, i el carrer de Pelai, així com l’avinguda del Portal de l'Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat. Abans de convertir-se en l’espai que coneixem, la plaça era un descampat situat als afores del nord de la ciutat, just davant d’una de les portes principals que comunicava amb els pobles dels voltants. Era un lloc important per a la ciutat ja que la seva situació la feia ideal per situar-hi mercats a l’aire lliure. Com veieu a la fotografia, la plaça de Catalunya s'ha remodelat diverses vegades per millorar-la canviant-ne el sòl i el seu empedrat. Actualment, té un mosaic amb una Rosa dels vents.
Dibuixeu la Rosa dels vents tenint en compte la seva combinació de colors i la rotllana que l’encercla.
Solucioneu aquests problemes matemàtics relacionats amb la Rosa del vents
Mesureu, en peus, el radi de la gran rotllana que envolta la Rosa dels vents. Tingueu en compte que un peu de talla 41 mesura 30 cms.
Quin polígon es crea si unim les puntes de la Rosa del vent? Esbrineu el perímetre d’aquest polígon.
Quants eixos de simetria podeu trobar al mosaic de la Rosa dels vents? Marqueu-los damunt del dibuix fet anteriorment.
6. El monument a Francesc Macià de Josep Maria Subirachs. (Mapa 1) Per a la Plaça de Catalunya, la Generalitat, l’any 1991, li encarregà a l'escultor Josep M. Subirachs un monument a Francesc Macià. El monument és de pedra de travertí i està concebuda com una escala invertida recolzada sobre una peanya troncopiramidal. Simbolitza la projecció de Catalunya cap al futur, ben ancorada en les seves arrels. Als peus del conjunt hi ha un bust en bronze del president Macià.
Localitzeu el bust, fotografieu-vos-hi i esbrineu qui era Francesc Macià (les seves dates i les poblacions del seu naixement i la seva mort).
7. Una Mare de Déu a la Plaça Catalunya (Mapa 1) A la Plaça hi ha estàtues fetes de bronze i de pedra, escultures aïllades i grups escultòrics. Sembla que, en un principi, es volia omplir la plaça amb escultures que tinguessin com a temàtica la terra catalana: els rius, les muntanyes, les poblacions. Al final, la proposta no va prosperar i ara, són poques les escultures que fan referència a Catalunya. Heu de mirar els detalls i, així, podreu descobrir que, en aquesta gran Plaça de Catalunya, hi ha una Mare de Déu. La Mare de Déu de Montserrat, La Moreneta, és molt fàcil d’observar; una escultura de bronze la du a la mà. L’escultura representa un home amb una llarga barba, un ermità que diu la llegenda que vagà, temptat pel dimoni, com una bèstia per la muntanya.
Localitzeu l’escultura que porta les Mares de Déu de Montserrat i fotografieu-la.
8. Les Rambles (Mapa 1) Un cop acabada la prova de les Mares de Déu a la Plaça de Catalunya, dirigiu-vos a la Rambla, el passeig més emblemàtic de Barcelona. “Rambla” és un mot d’origen àrab que designa arenal, una riera per on s’escolen, de manera intermitent, les aigües pluvials d’una conca. La Rambla era una de les rieres per on baixaven l’aigua de pluja de Collserola i, com veureu, fa baixada. Que curiós; quan era riera hi baixava aigua i ara hi baixa un riu de gent constant. El seu recorregut va des de la Plaça de Catalunya i fins al Port, perquè acaba al peu del monument a Colom. La formen sis trams: la Rambla de Canaletes, la Rambla dels Estudis, la Rambla de les Flors, la Rambla dels Caputxins, la Rambla de Santa Mònica i la Rambla de Mar. Al llarg d’alguns d’aquests sis trams, un dels atractius turístics és, en l’actualitat, les seves estàtues humanes. Divuit creadors de dotze països diferents ofereixen propostes artístiques molt variades. La seva immobilitat genera atracció.
És per això que la prova us demana fotografiar-vos-hi, a l’inici de les Rambles, imitant una d’aquestes estàtues humanes tot representant la Primavera de Botticelli.
9. La Font de Canaletes. Un dels símbols del Barça? (Mapa 1) Un cop acabada la prova anterior, dirigiu-vos a la Font de Canaletes. Aquesta Font dóna nom a la part més alta de la Rambla, tocant a la Plaça Catalunya, perquè es coneix com la Rambla de Canaletes. Aquest nom prové d'una font que existia al segle XVI en aquella zona, on l’aigua baixava per unes canaletes, d'aquí el nom de Font de Canaletes. Aquestes canaletes anaven a parar a un abeurador. La font actual és del segle XIX. Com ja sabeu, la Font és punt de trobada, lloc de reunions i centre de celebracions de les victòries futbolístiques dels seguidors del Futbol Club Barcelona. Aquesta tradició neix als anys trenta quan els aficionats del futbol no tenien cap manera de saber els resultats dels equips catalans anaven a la redacció del diari La Rambla, que dirigia Josep Sunyol, directiu del Barça per aquells anys, per llegir una pissarra, amb els resultats dels partits, que es penjava davant de la Font. Això motivava que les celebracions es produïssin allà mateix, fins a arribar a convertir-se en un punt de celebració habitual durant els grans triomfs esportius. També heu de saber que segons diu la veu popular barcelonina és tradició anar a la Font de Canaletes a fer un glop d'aigua quan es visita la ciutat per primer cop, i que totes les persones que en beuen s'enamoren de la ciutat i tornen un dia o altre a Barcelona.
Com que l'aigua de Canaletes té un marcat sentit màgic, Filmeu-vos-hi i fotografieu-vos-hi bevent-ne un glop i contesteu les qüestions de la pàgina següent:
• Quants brolladors té? • Quants escuts de Barcelona té i on són? • Quantes llums té el fanal? • Fixeu-vos que, a baix, en l’angle de la font, hi ha una petita font. Per què creieu que serveix?
10. Els orígens de la creació del Futbol Club Barcelona (Mapa 1) Barcelona és coneguda, en alguns països, pel Barça, un equip que ha donat alegries i penes als seus aficionats. Però sabeu que aquest equip es va fundar fent un anunci a la premsa? El seu fundador, Joan Gamper, un home de negocis suís, el 29 de novembre de 1899, necessitava companys per formar un equip i els citava mitjançant la premsa. El lloc triat per a la primera reunió va ser el gimnàs Solé, on avui hi ha una doble placa que commemora la fundació del Club; la del 75è aniversari i la del centenari de la seva fundació.
Localitzeu el Carrer Pintor Fortuny, que és una travessia de les Rambles, localitzeu-hi l’edifici on antigament hi havia el gimnàs Solé (al carrer Pintor Fortuny cantonada Montjuïc del Carme) a prop de l’hotel Silken Ramblas trobareu la doble placa. Fotografieu-vos-hi.
11. Un escenari dels conflictes polítics (Mapa 1) La Guerra Civil Espanyola es va iniciar amb motiu de l’aixecament d’una part de l’exèrcit, dirigit pel general Francisco Franco Bahamonde, contra el règim republicà que des de les eleccions democràtiques de 1931 existia a Espanya. Un cop iniciada la guerra, els governs de la ciutat i de la Generalitat van restar a favor del govern central republicà i en contra dels alçats contra la República. Tot i així, dins dels que estaven en contra de l’aixecament militar també hi havia multitud d’enfrontaments. Un d’aquests enfrontaments es va produir entre els qui volien una societat revolucionària de tipus comunista a l’estil de la dictadura existent a l’URSS (dirigida per Josif Stalin), i els que creien en una altra opció revolucionària comunista més plural. A Catalunya, aquesta opció més plural estava representada pel Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), on destacava un líder, Andreu Nin. Els seguidors del comunisme d’inspiració stalinista representats pel Partit Comunista (PC) estaven enfrontats amb els comunistes del POUM. A la façana de l’Hotel Rívoli, a la Rambla de Canaletes, hi ha una placa commemorativa del segrest que Andreu Nin va patir el dia 16 de juny de 1937. A la sortida d’una reunió del partit que es va fer a l’actual Palau de la Virreina (molt a prop de l’hotel esmentat), i després d’acomiadar-se del company Wilebaldo Serrano, Nin creuà la Rambla i fou detingut posteriorment per agents del Partit Comunista, exactament on hi ha l’Hotel Rívoli, que en aquella època era la seu de la direcció del POUM. En una detenció discreta i tensa, Andreu Nin desapareixia. Mai més no se’n va saber res.
Baixeu per la Rambla Canaletes i localitzeu l’Hotel Rívoli i la placa. Caldrà anotar, en el requadre de la pàgina següent, les paraules que apareixen a la placa commemorativa d’aquella desaparició, així com la data en què s’inaugurà la placa.
12. Un mosaic de benvinguda (Mapa 2) Finalitzada la prova anterior, baixeu la Rambla fins a trobar el Pla de la Boqueria i el mosaic –Pla de l’Osde Joan Miró, situat al paviment central de la Rambla, molt a prop del Liceu. Aquest mosaic és la benvinguda a aquells viatgers que arribaven a la ciutat per mar. Joan Miró el dissenyà al 1976, i seguint la seva voluntat, el paviment no ha estat protegit com una peça de museu sinó que es limita a acomplir la missió de qualsevol paviment: ser trepitjat.
Trepitgeu-lo i feu-vos-hi una fotografia on surtin tots el vostres peus damunt del mosaic.
13. Cercant la família a la Plaça del Pi (Mapa 2) Des del Pla de la Boqueria, busqueu al mapa el carrer Cardenal Casañes o pregunteu a algú on és aquest carrer i aneu a la Plaça del Pi. Heu de saber que heu entrat al barri gòtic i, sens dubte, us recomanem, si és possible, que visiteu l'interior de l'església gòtica de Santa Maria del Pi, situada a la mateixa plaça. És una església d’una sola nau amb una gran lluminositat aconseguida pels colors dels vitralls.
Calia arribar a la plaça per tal que coneguéssiu la seva església i per realitzar la següent prova que poc té a veure amb l’església. Consisteix en aconseguir, amb tota l’amabilitat possible, que diferents persones de diferents edats i desconegudes entre si, formin una foto de família, simulant que qualsevol d'ells podria ser, efectivament, familiar. Heu de fer-los una foto.
14. Com els dibuixos dels nens quasi davant de la Catedral (Mapa 2) Un cop fotografiada la família fictícia, seguiu el vostre camí cap a la plaça Sant Josep Oriol i cap al carrer de la Palla. Seguint aquest carrer, arribeu a la plaça Nova, a prop de la Catedral. A la cantonada del carrer dels Arcs heu de localitzar l’edifici del COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) amb tres frisos realitzat per Picasso i inaugurats el 29 d'abril de 1962.
Localitzeu l’edifici i dibuixeu-ne, en els requadres, els frisos, tot intentant desxifrar què hi representa Picasso.
15. La gàrgola de l’unicorn (Mapa 3) Molt a prop de l’edifici del COAC trobareu la Catedral. Consagrada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona. Es va construir entre els segles XIII i XV al mateix lloc, on hi havia hagut una catedral romànica. La façana d'estil neogòtic és molt més moderna (del segle XIX). Com la majoria de les catedrals gòtiques, també la de Barcelona té gàrgoles per on cau l'aigua de la pluja de les teulades: representen animals fantàstics. Les més antigues són les de la part de l'absis de la catedral que són de principis del segle XIV.
Busqueu per l’exterior de l’absis i fotografieu la gàrgola de l’unicorn.
16. La clau de Sant Pere (Mapa 3) Com heu llegit anteriorment, la façana principal de la Catedral no és gòtica, és del segle XIX i d'estil neogòtic. Està dissenyada amb un gran arc ogival amb arquivoltes. És presidida per una escultura de Crist i a ambdós costats de la porta hi ha les imatges dels dotze apòstols.
Observeu la façana principal de la Catedral i fotografieu-vos amb l’escultura de l’apòstol Sant Pere; recordeu que l’atribut del sant és una clau de porta.
17. La tortuga de la bona sort (Mapa 3) A la Casa de l’Ardiaca, actual Arxiu Històric de la Ciutat, es guarden documents antiquíssims i la visiten historiadors d’arreu del món per saber més coses d’altres èpoques. Antigament, fou la residència d’un dels religiosos que governen la ciutat. L’ardiaca és una mena de “segon bisbe”, una veritable autoritat de la diòcesi. A la façana de la Casa hi ha una bústia on hi ha esculpit l’escut de Barcelona amb unes balances i tres curioses figures: un grup d’orenetes, una sèrie de fulles d’heura i la tortuga. Amb aquests tres elements es volia simbolitzar la justícia que hauria de ser ràpida com l’oreneta, però l’heura que s'enfila per tot arreu, simbolitza moltes dificultats i fa que la justícia, en lloc d’assemblar-se a l’oreneta, s’assembli, per la seva lentitud, a una tortuga. Molts són els que cada dia toquen la tortuga que s’enfila a la bústia de la Casa de l’Ardiaca. Diuen que si la toquem, tindrem garantida la bona sort. Només hem de fixar-nos que la bestiola té quasi esborrades les línies característiques de la seva closca ja que les mans de les persones que busquen fortuna, les han erosionades.
Busqueu la Casa de l’Ardiaca, diuen que preguntant s’arriba a tot arreu. Localitzeu aquesta bústia i feu-vos-hi, un cop més, una fotografia, aquest cop tocant la tortuga de la fortuna. Ah, per cert, que tingueu molt bona sort.
18. Una macabra calavera travessada per una daga (Mapa 3) El Pont del Bisbe és un dels racons més fotografiats del Barri Gòtic barceloní. Malgrat la seva modernitat, data del 1928, hi ha diverses històries sobre aquest pont. Una d’aquestes llegendes mítiques (sense cap raó històrica que les justifiqui) es refereix a la macabra calavera travessada per una daga que es pot veure sota la porxada del pont, un detall que a molta gent se li escapa. La llegenda urbana diu que si algú treu la daga d'aquesta calavera, tremolaran els fonaments de Barcelona, i la ciutat sencera caurà. Un altre mite diu que si volem que se'ns concedeixi un desig el que hem de fer és creuar el pont d'esquenes mirant la calavera. També es diu que si algun "guiri", d'aquests de bermudes i sandàlies amb mitjons, té la mala fortuna de fixar-se en aquest amagat detall, mai més no tornarà a Barcelona!.... però molt em temo que si després va i es fot un glop a la Font de Canaletes...ja l'hem cagat!
Aneu a la plaça Sant Jaume pel Carrer del Bisbe i en passar sota el Pont del Bisbe, fixeu-vos-hi bé, localitzeu la calavera i feu-li una fotografia.
19. El Sant Jordi “astronauta” (Mapa 3) A la façana del Palau de la Generalitat que dóna al carrer del Bisbe podem veure un gran ornament d'estil gòtic. Salta a la vista un gran medalló, on hi ha esculpida, la imatge més antiga de tota Catalunya de la representació d’un Sant Jordi.
Fixeu-vos bé en la imatge d’aquest cavaller i veureu que més aviat sembla un astronauta. Feu-li una fotografia.
20. Els polítics medievals també pensaven en fer obres públiques (Mapa 2 i 3) Un cop vist l’astronauta, heu de dirigir-vos a la Plaça Sant Jaume. Us cridarà l’atenció que a l’ Ajuntament hi ha dues escultures de dimensions naturals que representen de dos personatges històrics. Un d’ells és Joan Fiveller qui, al primer terç del segle XV, fou un dels consellers més importants del Consell de Cent, l’òrgan de govern de la ciutat. Fiveller pertanyia a un llinatge molt influent de la ciutat. Sembla ser que en una cacera per la serra de Collserola va descobrir un important deu d’aigua. Immediatament va ordenar la construcció d’un rec que permetés fer arribar l’aigua fins a la ciutat. En honor a aquest personatge i també del rei Jaume I, l’escultor Josep Bover va esculpir, al segle XIX, dues escultures que són a la façana neoclàssica de l’esmentat edifici de l’ Ajuntament. A la plaça de Sant Just, molt a prop de la Casa de la Ciutat, es construí la primera font pública que abastia d’aigua la població. La font té un disseny actual que és d’origen neoclàssic (XIX).
Identifiqueu les escultures del rei Jaume i del conseller Fiveller a la plaça Sant Jaume i fotografieu-les. Pregunteu a un Guàrdia o Mosso d’Esquadra com arribar a la Plaça de Sant Just. Aquesta plaça és a tocar de l’edifici de l’Ajuntament. Un cop hi arribeu, identifiqueu l’escut reial, la figura de Sant Just amb una palma a la mà, i l’escut de la ciutat a sobre de la font, i feu-ne una fotografia. D’altra banda, també és possible identificar l’escut dels Fiveller a la façana de l’església de Sant Just. Quin és l’animal que representava aquesta família noble?
21. Els edificis de la Plaça del Rei (Mapa 3)
Aneu fins a la Plaça del Rei. Per anar-hi des de la Plaça Sant Jaume, heu d’agafar el carrer Llibreteria i girar a la cantonada del carrer Veguer. La Plaça del Rei és un espai delimitat per tres edificis que pertangueren a l'antic Palau Reial Major, residència dels comtes de Barcelona i després dels reis de la corona catalano-aragonesa. Va ser creat als inicis del segle XV per desig del rei Martí l'Humà.
Assenyaleu quines institucions ocupen els espais corresponents als tres edificis que pertangueren a l'antic Palau Reial Major i quin museu ocupa l’altre espai.
1.- ____________________________________________ 2.- ___________________________________________ 3.- ___________________________________________ 4.- ___________________________________________
22. Una escultura contemporània o un urinari de disseny? (Mapa 3) Aquí mateix, a la Plaça de Rei, trobareu l’escultura contemporània anomenada “Topos” de l’escultor basc Chillida. La peça de ferro, pesa unes 7 tones, fet que va portar a reforçar el subsòl de la plaça en el punt on descansa perquè no s’enfonsés. Es diu que Chillida va triar aquest emplaçament ja que la forma tridimensional de l'escultura encaixa amb la que creen els edificis de la plaça i també pel fet que les formes arrodonides, que recorden la B de Barcelona, es combinen amb les finestres del voltant. Les crítiques a la instal·lació del Chillida a la plaça van ser nombroses i, fins i tot, es va dir que semblava un urinari.
Feu-vos-hi el grup natural una fotografia amb l’escultura de Chillida.
23. La “Carassa”: un símbol de la societat patriarcal. (Mapa 3) Dirigiu-vos al barri de La Ribera, que té com a centre Santa Maria del Mar. Torneu al carrer Llibreteria, aneu a la Plaça de l’ Àngel on hi ha la parada de metro Jaume I. Cal que creueu, tot vigilant amb els cotxes, la Via Laietana en direcció al carrer Argenteria. Baixant per Argenteria trobareu un carrer a mà esquerra anomenat Vigatans. A la cantonada d’aquest carrer amb el carrer Mirallers trobareu la “Carassa”. Què és la “Carassa”? Fixeu-vos-hi: Quan parlàvem de l’estructura social de la Barcelona medieval fèiem esment d’un important percentatge de població marginada. Es tractava d’homes, dones, nens i nenes, així com de gent gran que no tenien mitjans per sobreviure. En aquesta línia, cal destacar les dones pobres que en una societat que no els oferia alternativa per sobreviure es veien abocades a exercir la prostitució. Aquesta xacra social és una de les evidències del poder i de l’abús històric de l´home sobre la dona que, molt lamentablement, encara continua. De fet, a Catalunya aquesta activitat no es considera il·legal. A la cantonada d’un vell casal gòtic reconstruït hi ha una escultura de gairebé 100 quilos que representa la cara d’una dona. Popularment ha estat sempre coneguda com la “Carassa”, i a l’Edat mitjana servia com a reclam d’una finca on hi havia prostitutes.
Fotografieu la “Carassa” i escriviu tres raons per les que creieu que s´hauria, o no, de prohibir la prostitució.
24. Santa Maria del Barça (Mapa 3) Com ja sabeu, Santa Maria del Mar és una església gòtica, situada al barri de la Ribera. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. Fou construïda entre el 1329 i el 1383. Els vitralls de l'església de Santa Maria del Mar són moderns. Durant la guerra civil, l'església va estar cremant onze dies i el conjunt dels vitralls va rebentar pels quatre cantons. Com ja sabeu, en un d’aquests nous vitralls de la capçalera, hi ha l'escut del Barça. El motiu pel qual hi ha l’escut és que el Barça en va ser mecenes. El que és més que un club va finançar aquest vitrall de l'església.
Aconseguiu trobar uns turistes, porteu-los a veure l’escut del Barça i explique-los la raó per la qual aquest vitrall és en aquest indret. Filmeu-vos-hi i fotografieu-vos fent de guies.
25. Dimensions de Santa Maria del Mar (Mapa 3) Santa Maria del Mar és coneguda per la bellesa i l’harmonia de les seves proporcions; tota ella està sotmesa a proporcions matemàtiques rigoroses.
És per això que heu d’entrar al recinte, buscar les dimensions de la Basílica i omplir la taula de la pàgina següent. Recordeu que és un lloc de culte i cal el màxim de respecte i silenci. .
.
AMPLADA
LLARGADA
ALÇÀRIA
NAU CENTRAL NAUS LATERALS CAPELLES TOTAL
26. Els bastaixos de Ribera (Mapa 3) Com també sabeu, en la construcció de Santa Maria va participar activament tota la població de la Ribera; per exemple, els descarregadors “bastaixos de Ribera” varen tenir un paper fonamental; dedicats al transport gratuït des del 1323 van portar-hi la pedra de Montjuïc per construir-la. El bastaixos s'encarregaven de transportar les mercaderies des de les platges o els molls fins a la duana, o als magatzems particulars.
Feu-vos-hi una fotografia amb un dels dos bastaixos de la porta de l'església i observeu com carreguen, damunt d’ells, la pedra que baixaven de Montjuïc.
27. Cap traïdor al Fossar de les Moreres (Mapa 3) El Fossar de les Moreres té un especial significat per als catalans. L'església de Santa Maria tenia dos cementiris: el gran, era situat a la plaça de Santa Maria i el petit, conegut com a Fossar de les Moreres. Després de la derrota de Barcelona per les tropes de Felip V el 1714, aquest va obligar als barcelonins a enderrocar les seves cases (3000 habitatges) per poder construir la ciutadella militar molt a prop. Molts barcelonins van morir defensant la seva ciutat i molts d'ells van ser enterrats en aquest cementiri. Com a record d'aquell fet històric, l'Ajuntament va instal·lar un "pebeter” de 12m. amb una flama en record dels caiguts durant el setge.
Busqueu el Fossar, localitzeu una placa del Poema de Frederic Soler (Pitarra), on relata romànticament el fet, i copieu el que hi diu.
28. El carrer més estret de Barcelona (Mapa 3) Al final del carrer Sombrerers i darrere de Santa Maria del Mar trobareu el carrer de les Mosques. Diuen que aquest és el carrer més estret de Barcelona; si es posen els braços en creu es poden tocar les dues parets. Va des del carrer Montcada fins al carrer Flassaders. El 1991, els veïns van aconseguir tancar-lo amb clau tips que la gent el considerés un WC públic.
Localitzeu el Carrer de les Mosques i fotografieu-ne la placa del carrer.
29. El Carrer de Montcada (Mapa 3) El Carrer de Montcada al segle XIV fou el carrer més senyorial, aristocràtic, seu de nobles i rics mercaders, enriquits pel comerç marítim. Ho demostra la seva amplada, inusualment gran per a l’època i, sobretot, els nombrosos palaus que han sobreviscut fins a l’actualitat i que, avui, acullen museus i galeries d’art. Un exemple el teniu en el museu Picasso, el qual ocupa cinc palaus del carrer de Montcada. El museu és visitat per molta gent de diferents llengües i cultures que busquen gaudir de la seva obra.
Localitzeu el museu Picasso i fotografieu-ne la signatura de l’artista malagueny.
30. Els ocells del Parc de la Ciutadella (Mapa 3 i 4) Des del carrer de Montcada dirigiu-vos al Parc de la Ciutadella pel carrer de Princesa. Davant del Passeig de Picasso trobareu el Parc. A la Ciutadella hi ha una gran diversitat d’ocells. Alguns d’ells són fàcils de veure (ànecs, merles, coloms, cotorres...) i d’altres són més estacionals o més tímids i no sempre és possible contemplar-los. A part de les espècies autòctones i les adaptades, també, ocasionalment es pot veure alguna espècie exòtica que s’escapa del veí Parc Zoològic. Aquí us oferim una llista i la imatge d’alguns dels ocells que es poden veure al parc.
Cerqueu sis d’aquestes espècies i fotografieu-les. (Mapa 4)
Atenció!! Aquesta és l’última de les proves i, tot junts hem de ser a les 13,45 h davant de la Cascada, dins del Parc de la Ciutadella.