Cultura de les religions
Hinduisme 4t ESO Mercè Pardo i Ramon Pujolà
Nom i cognom:
Grup:
Aquesta unitat explora l’Hinduismme en el seu context històric, la seva pluralitat de pràctiques i creences, algunes de les seves divinitats, els seus textos sagrats, i alguns conceptes clau com: “Brahman”, “atman”, “samsara”, “moksa”. • • •
• •
•
Conèixer l’Hinduisme i identificar els seus trets bàsics. Comprendre el naixement i el desenvolupament de l’Hinduisme en el context polític, social i cultural en què van sorgir i s’hi van desenvolupar. Valorar les manifestacions culturals i artístiques hindús i les seves tradicions religioses com a part del patrimoni cultural i, assumir la responsabilitat que suposa la seva conservació i apreciar totes aquestes manifestacions com a recurs per a l’enriquiment personal. Elaborar un judici raonat sobre les empremtes que l’Hinduisme ha deixat en la societat i la cultura. Comprendre la pluralitat religiosa que hi ha a la societat actual i manifestar actituds de respecte i tolerància cap a les creences o les no creences de les persones i de rebuig cap a les situacions d’injustícia i fanatisme, així com qualsevol discriminació basada en les creences. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi i habilitats per defensar les seves posicions, a través de l’argumentació documentada i raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres.
Quina és la seva situació geogràfica?
L’hinduisme és una de les religions més antigues que es coneixen. Neix i es desenvolupa a l’Índia, quan Pakistan, Bangla Desh, Bhutan i Nepal encara formaven part d’aquest territori. Durant molts segles, la influència entre Orient i Occident no va ser gaire important, però en el segle XI l’Índia rebé una invasió de pobles provinents de l’Àsia Central que tenien una religió diferent, l’Islam; aquesta religió tindrà una forta presència en gran part del continent indi. Encara, avui en dia, en trobem restes importants, com ara un dels tresors turístics més bells del món, el Taj Mahal. Més tard, van arribar els europeus a la recerca de mercaderies i, finalment, l’Índia esdevingué colònia britànica durant molts anys amb la influència del Cristianisme.
Sovint considerem l’Índia com un país on tan sols trobem hinduistes i, això, com veieu en el mapa, no és cert: la religió majoritària és l’Hinduisme, però també hi ha Islam, Budisme, Cristianisme i Sikhisme (barreja d’elements hindús i musulmans).
Quin és el principal símbol de l’Hinduisme?
La roda (Samsara) és el principal símbol de l’hinduisme si tenim en compte que, per a ells, el temps és cíclic, és infinit, és etern. El seu moviment simbolitza els cicles còsmics del naixement, la maduresa, la decadència, la mort i el tornar a néixer de tot ésser viu i de l’Univers.
Om (també s'escriu Aum). És la síl·laba més sagrada en l’Hinduisme, OM està composta pel tres sons AUM (en sànscrit, les vocals a i o es combinen per convertir-se o). Va aparèixer prominentment per primera vegada en la Tradició vèdica. Aum és el símbol suprem de Déu (Brahman = l’Universal, l’Absolut, l’Ànima del món). Aum és el tot. Aum és el so que expressa tota la veritat. El sacerdot comença el culte amb Aum. Els mestres espirituals comencen les seves classes amb Aum, i els seus deixebles s'obren a les classes amb Aum.
Quins són els orígens de l’Hinduisme?
L’Hinduisme és una de les religions més antigues del món. De fet, és més que una religió, és una manera d’entendre la vida, és un estil de vida. El seu origen és un tema molt controvertit. Els primers indicis de l’Hinduisme provenen dels Dràvides, una civilització que ocupava la vall del riu Indus cap als 3500 aC, una civilització molt avançada que va patir, entre d’altres fets, la invasió dels Aris cap a l’any 1500 aC. Així, es creu que l’Hinduisme és, en gran part, la barreja de les creences locals amb les creences del poble Ari. Tot i que alguns pensen que l’Hinduisme va ser introduït a l’Índia pels Aris i es va barrejar amb les creences locals.
Dels Dràvides, civilització primitiva que ocupava la vall de l'Indus, sabem poca cosa. Sabem que es caracteritzaven per un color de pell fosca i que adoraven representacions de la deessa mare i diverses divinitats animals. També es creu que ja incorporaven rituals d’ablució, amb l’aigua per purificar-se. Aquesta civilització comença a entrar en crisi vers l’any 1700 aC per un canvi climàtic que va provocar repetides inundacions al voltant de les ribes de l’Indus i la desertització de les terres cultivables. Dels Aris sabem que era un poble indoeuropeu que habitava a l’Àsia Central i que vers l’any 1500 aC s’instal·la a la vall de l’Indus. Eren de pell clara i de constitució alta i forta. La seva llengua era el sànscrit i la seva religió s’anomenava Vèdica (Veda = saber). Era un poble nòmada que donava molta importància a les forces de la naturalesa. Es diu que valoraven la natura d’on rebien tot el que necessitaven. Donaven molta importància al foc i l’utilitzaven per als seus sacrificis. El poble Ari s’organitzava amb tribus, cada tribu tenia un cap i estava dividida en grups o classes, Castes. La paraula “Casta” significa grup o classe social; malgrat això, la paraula en sànscrit per definir Casta és “Varna” que vol dir color. Inicialment, hi havia tres Varnes: (Bramans) la dels sacerdots, blanca; (Ksatriya) la dels guerrers, vermella; i la dels (Vaishya) comerciants, groga. Posteriorment, a aquestes Castes, s’afegí el grup de persones serves (Sudras) que era la formada per la població indígena de pell fosca.
Què són les Castes o Varnes? La societat hindú es divideix en quatre castes principals segons les escriptures hindús.
Cates pures
Un dels aspectes més destacats de la religió hindú és el sistema de Castes. Com hem pogut llegir en el dossier en el capítol anterior, l’origen de les castes prové de la població Ària. Sabem que hi havia inicialment tres Castes pures: Bramans, Ksatriya i Vaishya i que, posteriorment, afegiren el grup de persones serves; els Sudras. Es diu que cada de les castes neix d’una part diferent del cos de Brahman.
Bramans o de Varna blanca: (sacerdots, mestres, acadèmics).
Nascuts de la boca de Brahman, és la Casta superior, són els més purs. Ells tenen el poder religiós i intel·lectual. Són sagrats i, per tant, estan més a prop de Brahman (força creadora, ànima del món), (l’Absolut). Kshatriya o de Varna vermella: (classe política i militar)
Nascuts dels braços de Brahman, el conformen els prínceps, grans terratinents i els caps guerrers. Representen la força de la societat.
Vaishya o de Varna groga: Nascuts dels malucs de Brahman, és la burgesia formada pels comerciants, mercaders, oficials de grau menor. Han de ser generosos i tenir una actitud noble (fer sacrificis, estudiar llibres sagrats, donar almoina).
Després d’aquestes tres Castes, trobem la quarta Casta o Varna de color negre: els Sudras. Nascuts dels peus de Brahman, la conformen la major part de la població, són els jornalers, els artesans (barbers, ferrers, sastres...). Els Sudras tenen el deure de servir les altres Castes. Hem de saber que les Sudras estan subdividides en més de 3000 subcastes segons les professions.
Per sota de les quatre castes trobem un cinquè grup: els Paries o Intocables. Els Paries no pertanyen a cap Casta i són considerats impurs. A aquest grup pertanyen els assassins de Bramans o de vaques, els escombriaires, els escorxadors, els enterramorts... Actualment, cada Casta és tancada en si mateixa. Pertànyer a una Casta o a una altra ho determina tot: la professió, amb qui pots casar-te, etc. És important destacar que antigament les Castes no eren tancades. En el passat, per exemple, un guerrer podia convertir-se en sacerdot, però la reclamació dels Bramans que afirmava que ells eren els únics preparats per llegir i interpretar les escriptures sagrades (Vedes) i, que eren els únics que podien dictar lleis, va fer que aquests grups fossin totalment tancats. Per als hindús creients, la Casta no és un fet social ni econòmic, sinó el resultat d’una reencarnació. Es neix dins d’una Casta, superior o inferior, segons la conducta de la vida anterior. En la propera vida, la persona tornarà a néixer en una Casta alta o baixa, en funció de la seva actuació en la vida present. L’hindú mai no es revela per la seva situació social, ells suporten resignadament la seva sort, perquè saben que és provisional. Les quatre castes originals han patir subdivisions al llarg de la història. Actualment poden haver-hi entre 2.000 a 3.000 subcastes. La complexitat d’aquest sistema de castes ha estat, moltes vegades, un obstacle en el desenvolupament d’un Estat de dret a l’Índia. Actualment, l'opressió i la discriminació continuen sota la connivència i la passivitat de les institucions públiques i de la política. Tot i això, en els últims temps, les reformes educatives i alguns moviments en favor els drets humans, encapçalats per Mohandas Gandhi han ajudat a eradicar els aspectes socials i econòmics més injustos d’aquest sistema. L’esborrany de la Constitució de l’Índia, publicat pocs dies després del l’assassinat de Gandhi, sota l’epígraf de Drets humans deia: “La intocabilitat està abolida i la seva pràctica en qualsevol forma està prohibida”.
En què consisteix la doctrina hinduista? Com veurem, més que una religió és una actitud o una manera d’entendre la vida. La religió hindú no està escrita con la Bíblia o l’Alcorà, no té cap fundador i, no té dogmes (principis fonamentals) que defineixin el que s’ha de creure; a més, accepten una gran diversitat de camins per conèixer i assolir la fe.
Els hindús anomenen la seva religió “sanatana dharma” . Sanatana significa “etern” i dharma pot tenir significats com ara “doctrina”, “honradesa”, “conducte moral”, “deure sagrat”... Per tant, “el camí etern de la conducta”. La doctrina hinduista parteix de l’existència de Brahman. Brahman és l’Universal, l’Absolut, l’Ànima del món. Brahman es representa pel so universal “om”, el qual està format per tres lletres “AUM”. Aquestes tres lletres, en sànscrit signifiquen “El que no té principi ni fi” i simbolitzen els tres estats naturals de l’ésser: existència, consciència i felicitat.
Per altra banda, per a l’hindú, Brahman, no només és únic com allò Absolut, sinó també és divers. Divers perquè es manifesta en cada una de les ànimes individuals dels éssers vius (Atman). El destí de cada Atman consisteix en arribar al Brahman, unir-se a Brahman, unir-se al Gran Tot. En aquest moment, l’hindú l’anomena “moksa” i és el moment en què s’arriba al coneixement de la veritat suprema. És el moment en què l’ésser és realment conscient que el seu propi esperit està lligat a tot l’Univers. Hem de saber que el poble hindú té un concepte cíclic del temps, això vol dir que per a aquestes persones, tot torna a començar. Així, no és d’estranyar, la creença hinduista amb la transmigració (pas de l’ànima del qui mor a un altre cos) i, per tant, en la reencarnació. Cada ànima, l’Atman, està en captivitat, desterrat en un cos i com una au migratòria vola de cos en cos, sense final. Creuen, per tant, que quan moren, tornen a néixer en aquest món prenent una forma diferent. La forma i la condició, en tornar, és, per a ells, el resultat de les bones i les males accions realitzades en la vida anterior (Karma = balanç dels actes bons i dolents). A diferència d’altres religions, la suma dels actes que realitza un ésser al llarg de la seva vida, no són recompensats o castigats amb el cel o l’infern, sinó en una propera vida, millor o pitjor que l’anterior depenent, està
clar, de la conducta. Per tant, l’hindú accepta la vida com una feixuga càrrega de la què s’ha d’alliberar per aconseguir el moksa i, així, trencar el cicle de les reencarnacions. Per fer més comprensible tot això, imagineu-vos dues gotes d’aigua. Ben rodonetes i ben separades, com les acostumes a veure a l’aigüera de casa teva. Imagina’t que cada gota és un ésser humà, una persona com tu o jo. Imagina’t que cada gota té una vida diferent i eterna. T’ho has imaginat? És clar que cada gota pot ser per sempre una gota individual, oi? Però també hem de pensar que si passa un raig d’aigua que s’emporta les gotes fins a l’oceà, la gota com a tal ha desaparegut i s’ha unit amb la resta d’aigua. Per tant, hem d’entendre que l’objectiu de tot hindú és arribar a l’oceà i fondre’s per sempre en la seva immensitat. Hi ha tres camins que permeten alliberar-se del cicle de naixements per arribar al Gran Tot: •
El camí de la devoció. És el camí de la bondat i de l’adoració (puja) a un déu personal. La població hindú té a casa seva un petit altar dedicat a alguna divinitat que la família ha escollit. La família es reuneix al seu voltant per realitzar la puja. En aquest acte se saluda a la divinitat amb encens i flors i li ofereixen menjar que després, i amb categoria de menjar beneït, ells consumiran.
•
El camí de l’acció (karma). Implica fer el bé desinteressadament i complir els deures de cada Casta i dels diferents estats o situacions que les persones han de passar al llarg de la vida.
•
El camí del coneixement. Reservat als Bramans i comporta el descobriment de l’Absolut.
També s’accepta una altra via o camí, que és el ioga. El ioga és una tècnica que ajuda a frenar l’activitat mental i a calmar l’esperit a fi d’unir-se a Brahman.
Què és el ioga? Els éssers humans estem formats per tres components: cos, ment i ànima. A cadascun d'ells li corresponen necessitats específiques que és necessari satisfer per tenir una vida equilibrada: la necessitat física és la salut; la necessitat psicològica és el coneixement; i la necessitat espiritual és la pau interior. Quan existeixen les tres, hi ha harmonia. El ioga ens ajuda a resoldre tots aquests problemes. En el nivell físic, ens alleugereix del dolor. La pràctica de les postures enforteix el nostre cos i crea una sensació de benestar. Des del punt de vista psicològic, el ioga aguditza l'intel·lecte i ajuda a la concentració. Calma les emocions i ens estimula a preocupar-nos pels altres. En el camp espiritual, el ioga ens proporciona percepció i la capacitat de romandre en calma. Mitjançant la meditació, experimentem una gran pau interior. Com podeu veure, el fi del ioga no és, en absolut, com molts creuen avui dia, un exercici per arribar a la bona forma física, sinó un mitjà on l’ésser s’allibera de tot allò material. El
ioga ens permet desconnectar de tots els lligams externs d’aquest món, i un cop aconseguida la pau interior, l’ésser s’uneix amb Brahman i així, pot sortir de la roda de l'existència, amb les seves múltiples reencarnacions temudes i avorrides.
Quins són els principis morals de la religió hinduista? Els Yama Són els principis que regulen com les persones han de comportar-se en la seva relació amb els altres. • • • •
•
(Ahimsa) La no violència, les persones han de ser pacients i amables amb els altres. (Satya) La veracitat, no han de dir-se mentides i les persones han de ser honestes. (Satya) No robar, ni es pot prendre o envejar el que és dels altres. (Brahmacharya) La castedat, es considera que l'activitat sexual és negativa per al desenvolupament de l'espiritualitat, per això es recomana la castedat pels monjos i una contenció sexual del matrimonis, aquest principi es fa extensible al control de les passions humanes. (Aparigraha) La no possessió, despreniment dels béns materials, no acumular més del que es necessita.
Els Niyama Són els principis que assenyalen com ha de ser la disposició interna de les persones per practicar l'hinduisme. • • • • •
(Shausha) La neteja, les persones han d'anar netes i tenir uns hàbits saludables. (Santosha) L'alegria interior, acceptar amb alegria i pau interior el que succeeixi de tal manera que l'estat espiritual no estigui influït per elements externs. (Tapas) L'austeritat, que s’ha d'aconseguir mitjançant la disciplina corporal i mental. (Swadhyaya) L'estudi, llegir i estudiar els textos sagrats i reflexionar sobre Déu. (Ishvara-Pranidhana) La dedicació a Déu, venerar la divinitat amb rituals específics i a través de la pràctica quotidiana.
Quines són les persones sagrades de l’Hinduisme? Després dels Bramans, persones que han consagrat la seva vida a les diverses divinitats, dins l’Hinduisme hi ha un grup de persones sagrades que utilitzen el ioga per dominar el seu cos i les seves funcions per tal d’alliberar l’esperit i poder-lo sotmetre. Se’ls anomena sadhus o ioguis. Els ioguis han renunciat a qualsevol lligam material per dedicar-se plenament a la recerca espiritual. Viuen de la caritat i dedicats a la meditació. Mengen una vegada al dia. Es vesteixen amb hàbits de color safrà o van despullats i es pinten amb cendres com a símbol de penitència. Normalment són solters. Finalment hem destacar els gurus, paraula que, traduïda del sànscrit, significa “persona de pes”. Els gurus són mestres del coneixement religiós. La seva tasca és donar a conèixer, o més aviat iniciar nens i joves a l’Hinduisme. Cal destacar la importància dels gurus en l’evolució d’aquesta doctrina, com a transmissor orals de la saviesa. La població hindú considera que els gurus tenen poder espiritual i que, per tant, poden ajudar les persones a alliberar-se.
Quines són les principals divinitats hindús? Per començar aquest capítol, cal formular una pregunta: l’hinduisme és una religió politeista? Sí i no. Sí que és veritat que a l’hinduisme hi ha diversos déus i cada un d’ells té la seva llegenda i posseeix qualitats diferents. Els déus de l’Índia fins i tot canvien de forma, viuen aventures extraordinàries i, en moltes ocasions, lluiten contra monstres fabulosos. Malgrat tot, es pot dir que aquests diversos déus són rostres diferents del gran Brahman, l’Absolut. Està clar que Brahman és a tot arreu i que les altes divinitats no són més que manifestacions d’aquest Brahman. Hi podem trobar més de 300 milions de déus i deesses. Tot i això per a la població hindú són molt importants les divinitats que formen part del Trimurti o trinitat hinduista.
El Trimurti és l’agrupació de les tres divinitats considerades aspectes del Brahman i que representen: la creació, la preservació i la destrucció.
Qui crea = Brahma Qui conserva = Vishnu o Vixnu Qui destrueix = Shiva o Xiva
Brahma És el creador, el senyor de les criatures, l’ordenador del món; en definitiva, el Déu Suprem. Està representat amb quatre caps, amb les quatre boques que, segons diuen, varen recitar els quatre llibres dels Vedes. Té quatre braços i a cada mà té un objecte: una gerra d’aigua (símbol que l’Univers ve de l’aigua), una flor de lotus (símbol de puresa), un rosari (símbol del control del temps) i a la quarta mà, les Vedes (símbol del coneixement). Porta barba, es vesteix amb una pell de tigre o d’antílop i té un aire pacífic, tranquil. Sovint és representat sobre una oca (símbol del coneixement).
Vixnu (Vishnu) És la divinitat masculina més popular de tot el país. Es representa de color blau. Té quatre braços i quatre mans i, sempre, en una de les mans, porta una roda dentada, símbol de la intel·ligència universal. A una altra mà porta un cargol marí, símbol de l’origen de l’Univers. També porta un mall, símbol del poder i una flor de lotus, símbol de puresa. Per darrere del seu cap i com si fos un barret, surt la cobra amb molts caps. En la mitologia hinduista, la cobra és el que queda de la creació quan es trenca un cicle i permet que en pugui començar un altre. Vixnu també es pot representar amb una de les deu formes que va adoptar en les seves reencarnacions: un peix, una tortuga, un porc senglar, un ésser meitat lleó i meitat home, un nan, un guerrer, Rama, Krishna i Buddha. Si en hi fixem, cadascuna de les representacions de les reencarnacions, representa un estadi de l’evolució de les espècies. Comença amb la vida al mar, després sorgeixen els amfibis, més tard les espècies terrestres i fins a arribar a l’homo sàpiens i des d’aquí, evoluciona de manera complexa.
Xiva (Shiva) També és una divinitat masculina. És una divinitat dual. Ell és qui destrueix però, a la vegada, també genera. Es representa amb tres ulls, el tercer al front, i està quasi sempre tancat. L’obra en el moment de la destrucció. Té cabells llargs i crispats o, a vegades, recollits en una mena de monyo. En els cabells trobem, en forma de deessa, el riu Ganges i una lluna creixent. Té dues mans o quatre. En una de les mans, porta una mena de forca. En una altra un tambor. A la tercera, una destral i a la quarta, una mena de trompeta. A vegades, té dues mans buides, una en posició vertical amb els dits mirant amunt, en senyal de protecció i l’altra amb els dits avall, símbol de generositat. Es cobreix amb una pell de tigre i, com a ornament, acostuma a portar serps al coll, al cap i als braços. La seva pell és blanquinosa. Una de les representacions més populars és la de Xiva dansant, anomenat Nataraja. En la mitologia hindú, es diu que Xiva pren forma de cos femení i va amb Vixnu a enamorar uns sants que feien meditació i abstinència al bosc. Davant la actitud provocadora de les divinitats, els sants es van enfadar i varen fer sortir del foc un tigre per tal que els ataqués. Xiva va matar el tigre i després d’arrencar-li la pell se la va posar com a vestit. A continuació, els sants li van enviar una serp verinós, Xiva li va xuclar el verí i se la va posar de collaret. Després li van enviar altres animals, els va vèncer i va ballar la dansa còsmica damunt dels cossos dels animals vençuts. Llavors, els sants s’adonaren que la ballarina era Xiva i es convertiren en devots seus. També és freqüent veure’l representat amb dotze braços. Xiva, en aquestes imatges, és converteix en generós i benigne, i escolta a tothom que li demana favors. Com a destructor es representat amb la boca oberta amb els ullals molt llargs i sortits, els ulls ben vermells i l’ull del front ben obert preparat per eliminar immediatament amb qualsevol enemic.
Divinitats masculines
Rama Com ja sabem és la sisena reencarnació de Vixnu. És l’heroi del Ramayana*, una de les històries èpiques més importants i populars hindú. Normalment se’l representa dret, vestit de guerrer, malgrat era un rei. Té dos braços i amb una mà aguanta l’arc i amb l’altra porta les fletxes. Va sempre acompanyat de la seva dona Sita, situada al seu costat dret amb una flor de lotus blava a la mà. Al seu davant, agenollat als peus de Rama hi ha el déu Hanuman (mig home i mig mico) que és el seu fidel servidor. Hanuman és pintat de color vermell i groc, i és el déu que salva de totes les dificultats i els problemes. *Diu el Ramayana que Rama, casat amb Sita (deessa de la fertilitats de la terra), governava el seu regne. En aquell temps, el rei tenia l’obligació de garantir que les seves terres fossin fèrtils i capaces de produir suficient com per alimentar la població. El germà del rei, que volia el poder, el va enviar a l’exili al bosc. Sita va insistir en acompanyar-lo malgrat que ell volia que es quedés. Al bosc, Sita va ser segrestada pel dimoni Ravana que se la va endur i la va amagar. Finalment, Rama aconsegueix trobar-la i, en recuperar la deessa de la fertilitat, recupera la productivitat de les terres. Rama es converteix en l’heroi i en el model perfecte de déu, de rei, d’home i d’espòs.
Krishna Divinitat masculina i setena reencarnació de Vixnu. Es representa dret i recolzat en una cama i amb l’altra cama creuada per davant. Té dos braços i sempre es presenta tocant la flauta. Sovint al seu costat hi ha una vaca, perquè, hem de saber que segons la mitologia hindú, ell era pastor. Krishna neix per matar el rei Kansa, germà del pare de Krishna. Kansa s’assabenta que un fill del seu germà l’havia de matar. Per aquesta raó l’empresona amb la seva dona per poder-los tenir més controlats. Cada cop que tenien un fill o una filla, Kansa els feia matar. La nit que va néixer Krishna hi havia una tempesta molt forta i els guàrdies de la presó es varen adormir. Les portes es van obrir pel vent i després de néixer el varen poder treure de la presó. El van deixar amb una família de pastors i d’aquesta manera el van salvar de la mort.
Ara us presentarem les deesses
més conegudes de la mitologia hindú:
Saraswati Esposa de Brahma, és el riu sagrat. Les seves onades poden destruir muntanyes. És la deessa del coneixement, de la ciència, de la paraula i de la veritat. És l’encarregada de l’aprenentatge, de les belles arts i de la música. Saraswati i Brahma representen la unió entre el poder i la intel·ligència. Se la representa molt bonica, amb pell molt blanca. Porta, en senyal de puresa, un sari blanc i està asseguda a prop d’un riu. Té quatre braços i sovint en una de les mans porta un rosari i, en una altra, un llibre. Amb les mans restants toca un instrument de corda anomenat Veena. El seu vehicle és un cigne blanc. Cal saber que totes les ofrenes que se li facin han de ser blanques.
Parvati / Durga / Kali És l’esposa de Xiva. I mare de Ganesa. Se la representa com una dona molt bonica de pell blanca. És una deessa benevolent però, a la vegada, pot ser molt destructora. Té diferents manifestacions. Quan s’enfada es manifesta com Durga. Durga és una de les deesses amb seguidors i amb més temples dedicats al seu nom. Va néixer de les energies negatives de tots els déus masculins. Quan els déus es veien impotents per vèncer els dimonis, que pretenien destruir l’equilibri del món, Durga apareixia traient foc en totes direccions. Curiosament, els déus masculins varen necessitar una dona per vèncer.
A vegades porta un collaret de cranis i acostuma a seure damunt d’un tigre o lleó. Va carregada d’armes en els seus innombrables braços. És la deessa de la guerra.
Quan la seva força no és suficient i està molt enfadada del seu front surt Kali, la deessa negra d’aspecte terrorífic i llengua vermella. Kali, per vèncer els seus enemics, es beu la seva sang i es menja la seva carn fresca. Per acabar el capítol de les divinitats hindús, parlarem de Ganesh.
Ganesh És el fill de Xiva i Parvati i, actualment, és el déu més popular de l’India. Té cap d’elefant i cos d’infant. Té quatre o deu braços, una bona panxa i és molt rialler. Normalment és de color vermell, carbassa o groc. El seu vehicle és un ratolí. A les mans porta un disc, un lliri, una petxina, una corda, una destral, un plat de caramels... Té l’ullal esquerre trencat i la trompa es cargola cap a l’esquerra. A l’entrada dels temples, de les botigues i de les cases sempre col·loquen la seva simpàtica imatge com a símbol d’èxit, prosperitat i pau. La llegenda explica que, Xiva, després d’un llarg temps de meditació, torna a casa amb la seva esposa Parvati. En arribar, la troba dormint amb un infant. Ple de gelosia, i sense adonar-se que era el seu propi fill, el déu que li talla el cap. Parvati, en despertar, queda horroritzada i obliga el seu marit a portar el cap del primer ésser viu que trobi al bosc per posar-la al seu fill. Curiosament, el primer ésser viu va resultar ser un elefant.
Quins són els llibres sagrats de l’Hinduisme? Els textos sagrats de l’hinduisme són molts i molt variats. Uns fan referència al culte, d’altres a comentaris sobre rituals i celebracions, d’altres són prescripcions per a cerimònies, etc. Els podem dividir en seccions: sruti i smriti.
Sruti.
dos
grans
La paraula sruti significa “escoltats” o “revelats”, i són els llibres revelats pels déus als savis dels primers temps. En són quatre i formen el que s’anomena els quatre Vedes. El terme “ Veda” en sànscrit significa “saber” o “coneixement”. 1.
El Rig Veda: Fou compost entre 1500 i 900 aC, i és el text religiós més antic del món que encara manté la seva qualitat de sagrat. És una col·lecció de 1028 himnes destinats a les divinitats. Molts dels cants i de les pregàries que trobem en aquest llibre se segueixen pronunciant actualment en moltes cerimònies.
2.
Yajur Veda: És el segon dels Vedes, compost uns 200 anys després del Rig Veda i que conté fórmules, en prosa i en vers, que cal recitar per fer diversos rituals.
3.
Sama Veda: És una recopilació de les principals estrofes del RigVeda i del Yajur-Veda, però acompanyades de notes musicals.
4.
Atharva Veda: És el més recent dels quatre llibres. No està considerat tan important com els altres. Té molt a veure amb pràctiques màgiques. Altres llibres sruti són els Brahmana i els Upanishad.
Smriti.
La paraula sruti significa aproximadament “allò que es recorda”. Els conformen un conjunt de textos que recullen la tradició civil, religiosa, moral i jurídica. Dins d’aquests llibres que formen part de la tradició, trobem el Mahabharata, el Bhagavad-Gita i el Ramayana.
•
El Mahabharata: És el poema èpic més llarg del món. El conformen uns 200.000 versos i tracta del conflicte que oposava cinc germans als seus cosins, que els havien usurpat el tro injustament. El déu Krishna es fa conseller d’Arjuna, un dels germans, que en el camp de batalla té dubtes i refusa el combat amb els seus parents i amics.
•
El Bhagavad-Gita: És el text més popular de l’hinduisme i forma part del Mahabharata. S’hi explica l’essència de l’hinduisme a partir d’uns diàlegs entre Krishna (el Diví) i Arjuna (l’ésser humà) enmig del camp de batalla. Arjuna té dubtes i refusa el combat, el déu Krishna li explica la importància de seguir el seu dharma o deure sagrat. El Bhagavad-Gita simbolitza la lluita interior entre la part material i espiritual de tot ésser humà. És la primera font d’inspiració de molts mestres espirituals. Mahatma Gandi deia que aquest llibre era el seu company constant, en el qual trobava la força i el consol necessaris tant per a la recerca interior com per a la lluita en favor de la veritat i la justícia mitjançant la no violència.
•
El Ramayana: Poema més curt que el Mahabharata però també dedicat al déu Krishna. Explica la història del déu Rama, sisena reencarnació de Vixnu, ja comentada en el capítol de les divinitats d’aquest dossier.
Quins són els principals rituals de l’Hinduisme? Bany sagrat Un dels ritus més importants de l’hinduisme és el bany sagrat. L’aigua, per a ells, és sagrada gràcies al seu poder purificador. Si viatges a l’Índia podràs veure com es banyen, a primera hora del matí, en un riu o en un estany. Per mitjà d’unes ablucions rituals esperen rentar els seus pecats.
Puja La religió hinduista es desenvolupa predominantment en l’àmbit domèstic. La vida religiosa no és al temple, sinó a casa i és en ella on se celebren tots els rituals religiosos. La població hindú té a casa seva un petit altar dedicat a alguna divinitat que la família ha escollit. La família es reuneix al voltant d’aquest petit altar per realitzar un acte d’adoració a la divinitat. En aquest acte se saluda a la divinitat amb encens i flors i li ofereixen menjar que després, i amb categoria de menjar beneït, ells consumiran.
Quin és el gran espai sagrat? El Ganges és, per a l’hindú, un espai sagrat, un lloc de la naturalesa en què les persones s’acosten a la divinitat. És el riu més important per la a població hindú. Neix a l’Himàlaia i és venerat com la deessa Ganga, que segons la mitologia hindú va baixar a la terra i amb les seves aigües purifica els pecats de qualsevol que s’hi banyi. A la vora occidental del Ganges hi ha la ciutat de Benarés (Varanasi), una de les ciutats religioses per excel·lència i gran centre de l’hinduisme.
Quan un hindú creu que ha arribat al final de la seva vida, bé perquè està malalt o bé perquè és gran, per poc que pugui anirà a Varanasi. Els hindús van a Varanasi en peregrinació per visitar els seus temples i per prendre el bany de purificació. Allà esperarà la mort, i desitjarà trencar amb el cicle de naixement i renaixement i unir-se, per fi, a Brahman. Per tal que això succeeixi, cal que, el cadàver sigui traslladat a la riba del riu, on serà incinerat i les seves cendres, acompanyades de pètals de flors, espelmes i fruites, dipositades al riu. Unes grans escalinates de pedra distribuïdes al llarg de tota la riba de la ciutat de Varanasi baixen al riu. Els graons s’anomenen, Ghats, i en ells és freqüent trobar un gran nombre de persones baixant i endinsant-se a l’aigua sagrada. Pels graons dels Ghats es poden veure els Gurus, persones santes i mestres del coneixement religiós. Ells tenen poder espiritual i poden ajudar les persones a alliberar-se del cicle de les reencarnacions.
Hi ha Ghats crematoris on es pots veure diverses pires funeràries que van actuant interrompudament. En elles, es dipositen els cadàvers coberts amb teles blanques per als homes i roges per a les dones. Les persones que poden costejar-se la llenya per a la incineració, principalment de sàndal, són uns privilegiats ja que els seus cossos queden immediatament purificats per la Mare Ganges; els que no poden costejar-se la llenya són abandonats a la muntanya per tal que siguin devorats pels ocells i, així, d’aquesta manera puguin purificar-se. Els cadàvers dels nens i de les persones santes són llançades al riu sense haver de passar pel foc.
Per què les vaques són sagrades? Un dels trets característics de l’hinduisme és que les vaques són sagrades, es mouen per gairebé qualsevol lloc de l’Índia: viuen enmig del trànsit, per més dens que sigui; caminen o s’asseuen on els ve de gust. L’hinduisme ha sacralitzat la vaca i l’anomena mare o deessa. Tot el que produeix la vaca es considera sagrat: la llet, i, fins i tot, l’orina i els fems. Abans de preparar un altar per a una cerimònia, el lloc és purificat amb fems de vaca. Quan es construeix una casa, la població hindú practica un ritual sagrat en el qual el propietari es purifica amb panchgabia: una preparació a base de cinc elements que provenen de la vaca, llet, iogurt, mantega, orina i fems. Hem de saber, també, que un dels fets que dóna santedat a les vaques és la seva relació amb el déu Krixna, el qual és representat com un pastor envoltat de vaques i braus, i d’ell diuen que, de nen, una de les seves malifetes preferides era robar mantega de vaca.