Història de l’Art
L’Art Romànic 2n ESO Ramon Pujolà i Font
Nom i cognom: Grup:
2
3
En aquesta unitat farem una passejada per l’Alta Edat Mitjana, amb els seus edificis, i les pors i les joies de la seva gent. S’inclou una visita al Monestir de Ripoll i al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), així com un treball de l’església de Sant Pau del Camp a Barcelona.
En acabar la unitat podrem: - Exposar en quin moment polític, social i econòmic neixen el romànic. - Enumerar i exposar les principals aportacions tècniques de l’arquitectura romànica. - Indicar les construccions més destacades del romànic del nostre país i les seves característiques. - Exposar les característiques distintives de l’escultura romànica. - Reconèixer algunes de les principals escultures romàniques del nostre país i explicar-ne els trets més importants i la seva funció. - Exposar les característiques distintives de la pintura romànica. - Reconèixer algunes de les principals pintures romàniques del nostre país i explicar-ne els trets més importants i la seva funció. - Comentar la principal tècnica pictòrica romànica. - Aplicar recursos multimèdia i les TIC en la didàctica de la Història de l’Art. 4
5
ART MEDIEVAL ART ROMÀNIC
Què hem de saber abans de començar a parlar de Romànic? S’anomena romànic l’estil artístic per excel·lència de L’Alta Edat Mitjana. S’estén per l’Europa occidental, des de l’any 1000 fins a mitjans del segle XII. El podem definir com un estil feudal, agrari i monàstic.
Trets generals d’aquesta època: * Època de molta inseguretat. La gent estava sotmesa a constants atacs de musulmans i francs. * Època de molta misèria i de grans malalties. * Època feudal, de senyors, vassalls i serfs. L’economia feudal era rural i es basava en l’agricultura. Les terres dels comtes eres donades als nobles i a l’Església que, a la vegada, les cedien als serfs per tal que la treballessin. * L’Església era l’element religiós més important, on s’albergava els clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure. La cultura es concentrava principalment als monestirs.
* Època de fort fervor religiós: - Iniciada per l’obscura profecia de l’Apocalipsi, que era interpretada com si el món hagués de desaparèixer l’any 1000 o 1033, van fer que l’home d’aquella època, conduït per l’Església, es refugiés en la fe. - Seguida pels pelegrinatges o viatges sants. Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia, o bé perquè l’església prometia la salvació eterna de les ànimes dels pelegrins. Les rutes de pelegrinació cristiana més prestigioses eren la de Jerusalem; on va viure i va morir Jesucrist, la de Roma, centre administratiu de l’església, on fou martiritzat el primer Papa; Sant Pere de Vaticà, i la de Santiago de Compostel·la, en el nord-est d’Espanya, on es creia que hi havia enterrat l’apòstol Sant Jaume. Als voltants del segle X, els pelegrins començaren a fer rutes a través de França i Espanya per visitar el sepulcre de Sant Jaume. Al segle XII, fins i tot existia una guia que aconsellava als viatgers les millors rutes. Així, doncs, al llarg dels camins de pelegrinatge es van anar construint edificacions i, a poc a poc, el romànic s’estengué per tota l’Europa Occidental. 6
EL MONESTIR I L’ORDRE BENEDICTINA Sant Benet (480-547) va néixer a Nursia (Itàlia) i era fill d’una família acomodada. De jove va interrompre els estudis que cursava a Roma per fer una vida de solitud en una cova de Subiaco. La seva experiència espiritual el van dur a fundar un cenobi a Montecassino. En la seva maduresa, sant Benet, ple d’experiència, va escriure la seva famosa “Regla”.
El monestir benedictí de Ripoll fou fundat pel comte Guifré el Pilós l’any 879. El 20 d’abril de l’any 888, el monestir de Ripoll fou solemnement consagrat i dedicat a Santa Maria.
El monestir és la creació romànica per excel·lència. Era el lloc on es reunia un grup de persones, cenobites, per viure-hi la vida sota una sèrie de normes anomenades «Regla», la més estesa era la de sant Benet. Amb la “Regla”, Sant Benet organitza la vida monàstica benedictina d’una manera assenyada i respectuosa amb la naturalesa humana. Va concebre la comunitat monàstica com una família sotmesa a l’autoritat del pare (abat) però sense que tingués un poder absolut, sempre obligat a demanar consell als seus monjos. La “Regla” de sant Benet, breu i precisa, es caracteritza també per mantenir l’equilibri entre els treballs manuals, la lectura i les pregàries, i per organitzar la vida interior del monestir de manera que els monjos s’autoabastissin en les seves necessitats sense haver de demanar caritat a ningú. Així, la màxima dels monjos benedictins és “ora et labora” (prega i treballa). Es dedicaven a pregar cantant per salvar les ànimes de l’infern i, a part d’uns grans agricultors, ells eren els únics homes cultes de l’època. Els monestirs van esdevenir l’únic lloc de cultura, on hi havia llibres i els monjos copistes es dedicaven a reproduir-los en manuscrits, on s’allotjaven escoles i es desenvolupaven obradors d’art. La llengua utilitzada en els monestirs, sobretot pel que fa a la documentació escrita, era el llatí. 7
L’ESGLÉSIA ROMÀNICA
Interior d’una església amb els murs, que són sòlids, fets de carreus, capaços de sostenir el pes de la coberta construïda amb volta de canó amb arcs faixons o diafragmàtics.
*
Les formes arquitectòniques del romànic són senzilles i austeres.
*
Els murs de pedra són massissos i de poca alçada , i els contraforts o estreps serveixen per reforçar aquests murs per la banda exterior.
*
L’ornamentació és sòbria. Exteriorment hi ha lesenes o faixes llombardes i arquets cecs.
*
L’arc utilitzat és el de mig punt.
*
Normalment, les plantes de les esglésies són de creu llatina.
*
Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’oest -des d’on, a l’Edat Mitjana, es creia que procedien les tenebres i tots els mals.
*
La capçalera o la zona de l’altar, l’absis i les absidioles estan situades a l’est, per on surt el sol. La primera llum del dia entra per l’espitllera i és identificada en Jesucrist.
*
Les portes de les esglésies s’anomenen portes atrompetades i estan formades per arquivoltes.
*
Les finestres, en general poques, són petites i s’anomenen espitlleres.
*
L’element de suport per la seva robustesa és el pilar.
*
Els elements arquitectònics principals en les cobertes són la volta de canó i la volta d’aresta.
*
Els absis i les absidioles semicirculars se situen a les capçaleres de les esglésies.
*
Un dels elements més representatius d’una església el constitueix el campanar. El tipus fonamental és la torre campanar, un prisma rectangular d’alçada considerable. Una altra solució és la del campanar d’espadanya, paret o cadireta, que consisteix en un mur que sobresurt de la coberta amb un o més forats on s’allotgen les campanes.
L’altar es situa en la zona presbiteriana
Les finestres, en general poques, són petites i s’anomenen espitlleres.
La volta d’aresta és la intersecció de dues voltes de canó.
Dovelles
Clau
Absis
Absidiola
Per la seva robustesa els pilars són els elements de suport
volta de canó
Arc de mig punt Contraforts
Carcassa de fusta que permetia construir un arc o una volta. Un cop posades les dovelles, la carcassa es cremava.
8
Planta de creu llatina
SANTA MARIA DE RIPOLL Els murs són sòlids, fets de carreus, capaços de sostenir el pes de la volta de canó que fa de coberta. Els elements arquitectònics determinants són l’arc de mig punt, visible en el pòrtic abotzinat i en les finestres estretes, anomenades d’espitllera o esqueixada. Els suports interiors, per la seva robustesa, són pilars. Quant a la planta de l’església és de creu llatina, formada per una nau central més ampla i alta, i quatre naus laterals. Una nau transversal o transsepte talla tota l’església i, així, el temple s’apropa al símbol del martiri de Crist, la creu. Totes les línies de l’església convergeixen cap a la capçalera, on hi ha l’absis semicircular amb l’altar i sis absidioles. La zona on se situa l’altar s’anomena presbiteri i és el lloc reservat al clergue, sempre està més elevada del sol de l’església. altar
finestres d’espitllera Orientada d’oest (món del pecat) a est (sol naixent) l’església romànica es converteix en un espai-camí que tot feligrès havia de seguir per rebre, mai millor dit, la llum de la purificació de Déu (EGO SUM LUX MUNDI).
tomba del comte Guifré el Pelós
naus laterals
capçalera porta abotzinada
nau central
absis presbiteri absidioles
planta de creu llatina
pilar
transsepte
Hem de destacar que, en el creuer i en els murs de la nau central, hi ha les tombes de molts dels comtes de Besalú i de Barcelona com Guifré el Pilós, Ramon Berenguer III i IV, comte Bernat Tallaferro, germà de l’abat Oliba, i la del comte Radulf, fill de Guifré el Pilós. Guifré el Pelós va ser comte d’Urgell i Cerdanya i, posteriorment, de Barcelona i Girona. Se’l va considerar com el pare de la pàtria i com a iniciador del procés d’independència dels comtats catalans respecte als reis francs de la dinastia Carolíngia.
La tomba del comte Guifré el Pilós (840-897), fundador del monestir i de la nació catalana. Una llegenda del segle XVI li atribueix l’origen de les quatre barres de l’escut de Catalunya: «Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat».
9
L’ESCULTURA ROMÀNICA Majestat Batlló
- Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (mitjan segle XII)
Es tracta d’un Crist en Majestat que manifesta el concepte romànic de la crucifixió, no com a patiment sinó com el seu triomf sobre la mort. Així, la figura apareix sobreposada a la creu, sense signes que mostrin el sofriment. La talla, policromada en roig i blau, està feta en fusta de xiprer i castanyer, és una bella imatge en què veiem Crist vestint una túnica llarga cenyida amb un cordó a la cintura. Recurs: MNAC . Majestat Batlló
Recurs: MNAC . Mare de Déu de Ger
Mare de Déu de Ger
- Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) -
(segona meitat segle XII)
Talla en fusta d’àlber policromada al tremp. Procedeix de l’església parroquial de Santa Coloma de Ger (Baixa Cerdanya). La Mare de Déu es presenta només com a “seient”, com a Tron de Saviesa, per això es diu que és un Nen entronitzat. La figura del Nen no correspon a un nen, sinó que és un adult de mida petita ja que es vol remarcar la imatge de Crist jutge i un nen semblaria massa dolç. Les dues figures són totalment frontals i gairebé simètriques, amb una expressió hieràtica i sense cap mena d’interrelació entre elles. El mantell en forma de casulla reforça la imatge de Maria com a símbol de l’església. Recurs: Monestirs catalans
Mare de Déu de Montserrat «La Moreneta» - Monestir de Montserrat -
(darrer terç del segle XII)
És una preciosa talla de fusta d’àlber i de faig de menys d’un metre d’alçada, emmorenida pel pas del temps. Maria, asseguda en un seient cerimonial, és representada com una reina, duu corona. Sosté una esfera a la mà dreta, (forma perfecta que simbolitza la totalitat, l’Univers) que ens explica que som davant d’una divinitat. Amb la mà esquerra protegeix el Nen que seu a la seva falda. El nen Jesús és rei que perdona o jutja. Aixeca la mà dreta amb els tres dits oberts en senyal de benedicció i, en l’altra, aguanta una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. La imatge de la Moreneta venerada sense interrupció des de finals del segle XII ha esdevingut una icona nacional. 10
LA PORTALADA DE RIPOLL 1 2
3
3
4
4 5
6
5
6
Obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció. Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que el porxo s’ha protegit amb vidres i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest recinte.
1
Recurs: La Portalada de Ripoll
La portalada està basada en les il·lustracions de la Bíblia de Ripoll i la seva execució fou obra d’artesans dels tallers del Rosselló. La disposició de la portalada recorda la d'un arc de triomf. Els temes estan distribuïts sobre els diversos registres i les arquivoltes. A la part central del registre superior (1) hi ha el Pantocràtor, envoltat per quatre àngels, dues figures del tetramorf i els ancians de l'Apocalipsi. Al registre immediatament inferior (2) hi ha l'altre parell d'imatges del tetramorf i els vint-i-dos benaventurats, que lloen Crist. Als registres tercer i quart (3) es poden veure escenes bíbliques. A sota (4) hi ha deu figures dins d’arcs, entre les quals destaquen Déu, Moisès, el rei David i l'abat Oliba. Al darrer registre (5) es van esculpir felins i animals fantàstics. Al sòcol esquerre hi ha animals fantàstics mentre que al dret es veuen condemnats per haver comès algun pecat capital. Sant Pere i Sant Pau (6) presidint la porta abotzinada i, a les arquivoltes s'hi distingeixen diversos motius decoratius. 11
LA PINTURA MURAL Les característiques destacables de la pintura romànica són les següents: *
La tècnica habitual és la del fresc, és a dir, sobre parets tot just emblanquinades, per tal que la pintura penetri la calç i es conservi molt de temps.
*
Inexistència de perspectiva, els colors són plans i els fons són inexistents.
*
La pintura mural s’utilitza per adoctrinar i per decorar les esglésies amb temes bíblics. Generalment, els absis inclouen el Pantocràtor, que és la representació de Crist com a senyor de l’Univers, pintat en actitud de beneir dins d’una màndorla o ametlla mística, i acompanyat del Tetramorf, que és la representació dels quatre evangelistes (Joan-àguila, Mateu- àngel, Lluc-brau i Marc-lleó).
*
Les imatges són esquemàtiques, sovint s’exageren o es deformen alguns trets de les figures per fer-les més expressives. Les actituds són rígides, hieràtiques. Tetramorf (àliga de Sant Joan)
Pantocràtor Crist en Majestat (Maiestas Domini)
Màndorla
Tetramorf (àngel de Sant Mateu) Tetramorf
Sant Climent de Taüll És una església romànica del segle XI localitzada a Taüll al terme municipal de la Vall de Boí. L’interior del temple estava completament decorat amb pintures murals del segle XII. S’han conservat a través dels segles les pintures de l’absis central que van ser traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per protegir-les i conservar-les adequadament.
Tetramorf (Lleó de Sant Marc)
Verge Maria
Apòstols
Tetramorf (brau de Sant Lluc)
EGO SUM LUX MUNDI Jo sóc la llum del món
Rostre inexpressiu del Crist en Majestat acompanyat de les lletres gregues «alfa» i «omega» (principi i fi de la creació).
12
Recurs: MNAC -St. Climent de Taüll
TÈCNICA DEL FRESC
Recurs: Tècnica mural al fresc
Recurs MNAC: Arrencament de les pintures murals de Sant Joan de Boí,
La pintura al fresc és una tècnica pictòrica en què el suport és el mur o paret preparat amb arrebossat de sorra i calç. El pigment diluït en aigua s’aplica a aquest mur abans que l’arrebossat estigui sec. A mesura que l’arrebossat s’eixuga, el pigment s’hi adhereix. És per aquest motiu que la pintura al fresc és una de les tècniques pictòriques més resistents.
Santa Maria de Taül
La Mare de Déu, asseguda en un tron i envoltada per una màndorla, sosté el Fill a la falda. Duu una ampla túnica i un vel curt que cau damunt les espatlles. L’Infant alça la mà dreta en senyal de benedicció. Tot acompanyant el conjunt de Marededéu i Fill s’hi representa el tema de l’Epifania, o adoració dels Mags, que s’apropen per a la presentació de les ofrenes; a l’esquerra, Melcior (vellesa) i, a la dreta, Gaspar (joventut) i Baltasar (maduresa).
Les funcions bàsiques de l’escultura i la pintura romàniques són les següents:
Recurs: Les esglésies romàniquies de la Vall de Boí
13
*
Decorativa.
*
Narrativa i didàctica, ja que permet explicar episodis de la història sagrada. La importància d’aquesta funció es fa evident si es té en compte que la majoria de la població era analfabeta.
EXERCICIS 1. Quants segles va durar l’Edat Mitjana? Marca’ls al gràfic següent.
2. En quins segles es desenvolupa l’art romànic? Encercla’ls al gràfic anterior. 3. Contesta les preguntes següents: a. Quins són els motius pels quals la gent de l’època feudal tingués por de l’arribada de l’any 1000?
________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ b. Què són els pelegrinatges i quins són els centres de pelegrinació més importants?
________________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ 4. Aquestes il.lustracions corresponen al monestir de Santa Maria de Ripoll. Busca a internet les diferents qüestions i contesta les preguntes següents: a. Qui són els anacoretes o ermitans? b. Què és un cenobi i qui són els cenobites? c. Qui era Sant Benet? d. Quina és la màxima «Regla» dels benedictins? e. Què és un monestir? f. Qui és l’abat? g. Com resen els monjos benedictins? h. Per què els monestirs eren un lloc de cultura?
14
5. Observa la fotografia i la planta de l'església de Santa Maria de Ripoll i assenyala'n els elements proposats següents amb els seus números corresponents: 1. 2. 3. 4. 5. 6.
1. 2. 3. 4. 5.
nau central naus laterals transsepte absis absidioles
nau central arc de mig punt pilar absis volta de canó presbiteri
6. capçalera 7. presbiteri 8. pilar
6. Explica el simbolisme de l’orientació d’una església romànica.
7. Observa aquesta església romànica i marca amb una creu les seves característiques arquitectòniques.
Finestres d’espitllera Grans finestrals Murs alts i esvelts Murs baixos i robustos Capçalera amb absis i absidiola Capçalera amb dos absis
15
8. Localitza els deu noms corresponents a cada una d’aquestes imatges i escriu-los en el globus corresponent. Absis Absidiola Arcs cecs Faixes llombardes Campanar d’espadanya o cadireta Torre campanar Presbiteri Arquivoltes Finestra d’espitllera Arcs faixons
16
9. Explica les característiques d’aquestes tres imatges.
1
Recurs: MNAC
Nom de l’escultura Localització Segle Material i tècnica Núm. de claus Vestit Corona Expressió rostre Significat simbòlic
2
Recurs: MNAC
3
Recurs: Viqipèdia
Nom de l’escultura Localització Segle Material i tècnica Expressió de la cara Actitud envers el nen Vestit Representació del nen
Nom de l’escultura Localització Segle Material i tècnica Expressió de la cara Actitud envers el nen Vestit Representació del nen
Significat simbòlic
Significat simbòlic
1
2
3
17
10. Mira aquesta web http://www.valldenuria.com/website_valldenuria/media/downloads/santuari/Santuari.pdf i explica la història de la Mare de Déu de Núria i fes-ne una descripció.
Recurs: Mare de Déu de Núria
11. Assenyala en la il·lustració els elements que formen aquesta estructura amb els noms corresponents.
1. porta abotzinada 2. arquivoltes 3. frontispici
4. 5. 6. 7.
Pantocràtor Tetramorf (5a-Mateu, 5b-Joan, 5c-Marc i 5d-Lluc) St. Pere St. Pau
18
12. A part de la finalitat decorativa, saps la principal funció de tanta escultura en aquesta portalada? Raona breument la resposta.
13. Defineix els conceptes següents:
Pantocràtor: Tetramorf:
14. Marca amb una creu les característiques corresponents a les pintures romàniques. La finalitat de les pintures era didàctica, la seva missió era la d’ensenyar als fidels diferents, històries bíbliques. La finalitat era simplement decorativa. Crist és presentat com a senyor de l’Univers. Crist és presentat com un Déu d’amor. Les figures són molt realistes i tenen molt moviment. Les figures són esquemàtiques i tenen moviments encarcarats. Els fons són d’un gran realisme. Els fons són pintats amb franges de diferents colors. La tècnica pictòrica més freqüent és la de l’oli. La tècnica pictòrica més freqüent és la del fresc. Inexistència de perspectiva i colors plans. Molt color i una gran perspectiva. 15. Mira aquest vídeo http://www.youtube.com/watch?v=V-tq8yR2Oa4 i explica en què consisteix la tècnica pictòrica de la pintura al fresc?
Recurs: Tècnica mural al fresc
19
16. Observa aquesta il·lustració de la pintura romànica de l’absis de Sant Climent de Taüll, localitza els noms corresponents a cada un dels globus assenyalats. (Màndorla, Tetramorf, Melcior, Alfa i Omega, Pantocràtor, Mare de Déu, Apostolat, Llibre sagrat amb la frase «Ego sum lux mundi»).
17. Contesta les preguntes següents: a. Què entenem per Pantocràtor o Maiestas Domini? b. Què és una màndorla? c. Què entenem per Tetramorf i quins són els seus símbols? d. Què vol dir la frase “Ego sum lux mundi” que es pot veure en el llibre que porta el Crist en majestat de Taüll? e. Què volen representar les lletres gregues (alfa i omega) de l’absis de Sant Climent de Taüll? f. Et sembla que la mirada del Crist de Taüll és penetrant?________Per què? g. Penses que les pintures romàniques tenen una funció didàctica?________Per què? h. Què és l’epifania? i. Com són representats els Reis d’Orient? j. Com és representada la Mare de Déu de Santa Maria de Taüll? k. Quina acció fa el nen Jesús amb la mà dreta, en la pintura de Santa Maria de Taüll? i. Què vol representar aquesta acció? 20
18. Mira aquest vídeo http://www.youtube.com/watch?v=TBkd3VXrcRM&feature=plcp i descriu el Frontal d’altar de la Seu d’Urgell o dels Apòstols.
Recurs: MNAC -Frontal d’altar de
la Seu d’Urgell o dels Apòstols.
19. Realització d’un treball de l’Església romànica de Sant Pau del Camp. Carrer de Sant Pau a Barcelona.
Aquest treball és en parelles. Amb portada i d'extensió màxima tres fulls ben maquetat (recorda les classes d’informàtica-maquetació de l'any passat) i il·lustrat amb fotografies (com a mínim sis) realitzades per vosaltres on sortiu. El treball consisteix en fer un estudi de l’església romànica de Sant Pau del Camp (planta, pòrtic atrompetat, capçalera, etc.). Pots concretar una visita comentada, o pots utilitzar les web adjuntes però, cal visitar-la per fer fotografies (com a mínim sis) on sortiu i, així, il·lustrar-lo. http://webs.ono.com/santpaudelcamp/cat/monestir.htm http://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02camp.htm http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/ EC-GEC-0060538.xml#.UXQ4cyvAWUY
21