Cister (Treball 3) by Ramon Pujolà

ÍNDEX 0.- INTRODUCCIÓ .......................................... 3 1.- LA RUTA .................................................... 4 DIARI .......................................... 5 2.- PLANIFICACIÓ DE LA VISITA .................. 6 DIARI ......................................... 7 3.- LA HISTÒRIA DEL MONESTIR ................ 11 4.- LA PLANTA DEL MONESTIR .................... 13 DIARI......................................... 16 5.- GALERIA DE FOTOS................................. 18 6.- HORA DE DINAR..................................... 25 CONSTRUCCIÓ DEL RETALLABLE I DIBUIX A LLAPIS ....................................... 27 BIBLIOGRAFIA ............................................. 28

0.- INTRODUCCIÓ No n’havia sentit parlar mai, de la ruta del Cister, però sí dels monestirs que la formen: Vallbona, Santes Creus i Poblet. He triat Santa Maria de Vallbona per la seva varietat d’estils i perquè les fotos que havia vist eren les que més m’havien agradat. També perquè m’estimava més un monestir que encara estigués habitat i que no fos molt, molt gran, com és el cas del de Poblet. I, a més a més, ja el coneixia perquè hi vaig anar de colònies a 3r de Primària. Quan el Ramon Pujolà (professor d’història de l’Art) ens va fer aquesta proposta vaig pensar que seria un treball teòric (i probablement avorrit) basat en la recerca d’informació sobre un d’aquests monestirs. Però, quan vaig arribar a casa i vaig llegir detingudament l’estructura del dossier, en lloc de mirar-m’ho com un munt de feina, m’ho vaig prendre com unes mini-vacances i, fins i tot, amb la meva família, vam decidir que hi passaríem dos dies. Em va fer molta gràcia, ho reconec, que jo m’hagués d’ocupar d’organitzar-ho tot. A casa em van ajudar a fer les reserves de l’hotel i del restaurant, però jo, prèviament, ja havia fet les localitzacions. També em vaig engrescar preparant-me per fer de guia. Primer havien de venir amb nosaltres uns “tiets” però, finalment, hi vam anar nosaltres tres sols. Tot i així vaig intentar que les meves mares tinguessin força informació per gaudir de la visita. Quan va arribar el moment de visitar el monestir em vaig adonar que la visita sempre era guiada. Oh! Aprendré de la guia “oficial” per a un altre dia. Al final ha resultat que desenvolupar el treball escrit se m’ha fet una mica llarg. Mentre l’anava preparant se m’anaven acudint coses: i si també hi poso el que vaig anar escrivint mentre era allà (com una mena de diari de viatge)?, i si faig un esforç i miro de tenir acabat el retallable?, i si puc fer un dibuix del claustre (a mi m’agrada molt dibuixar)? I, és clar, al final gairebé no tinc temps d’acabar-lo. Ara, però, n’estic satisfet, no només del resultat, sinó també de tot el que he après i, sobre tot, de les ganes que m’han quedat d’aprendre més.

1.- LA RUTA El poble de Vallbona de les Monges està situat a la comarca de l’Urgell, a 22km de Tàrrega, la seva capital i a uns 35km a l’est de Lleida. El monestir que cerquem es troba al bell mig de la població. Planifiquem la ruta amb la via Michelin. TEMPS: 1h 48 min DISTÀNCIA: 130Km COST TOTAL: 13.34 € en carburant

Mapa de carreteres, amb la ruta que seguirem. Localització de Vallbona sobre el mapa de la Ruta del Cister.

Sortida: Barcelona, Carrer de Viladomat, 155 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.

Travessar Barcelona Av. Diagonal Sortir de Barcelona Continuar en: B.23 Sortida 5 Continuar en: A-2 Sortida 510 Continuar en: Carrer de Madrid a França/Carretera de Madrid a França Travessar Tàrrega Continuar en: C-14 Girar a la dreta: Camí de Les Espines Continuar en: LV-2021 Travessar Sant Martí de Maldà Continuar en: L-201 A la rotonda, agafar la sortida 3, Continuar en: LP-2335 Entrar a Vallbona de les Monges

Arribada: Vallbona de les Monges, centre

Rètol del poble

DIARI

dissabte, 14 de novembre, matí

Sortim amb moltes ganes de passar dos dies voltats d’història, monestirs, estils romànics i gòtics, bellesa, bon menjar, aigües termals i... per què no dir-ho? relax. Així que pugem al cotxe i a les 12.30 h. ens posem en marxa. El paisatge canvia davant dels nostres ulls, quasi sense que ens n’adonem. Deixem enrera la ciutat i ens trobem amb petits pobles coronant turons, cada un despuntant amb el campanar de la seva església, vinyes, colors de tardor, alguna bassa, oliveres, molins...

Arribant al poble

2.- PLANIFICACIÓ DE LA VISITA Marxem dissabte 14 i tornem diumenge 15 de novembre. Passem la nit al Balneari de Rocallaura. Fem una reserva per passar-hi la nit. La nostra habitació

També reservem una taula al Restaurant El tallat que trobem a les afores del poble de Vallbona. Per últim ens informem dels horaris de visites del monestir: HIVERN: de novembre a febrer. De dimarts a dissabte: de 10.30h a 13.30h i de 16.30 a 18h. Diumenges i festius: de 12 a 13.30h i de 16.30 a 18h. La darrera visita mitja hora abans de tancar. Totes les visites són guiades. Durada de la visita 30' aproximadament. TANCAT: els dilluns no festius excepte el mes d'agost; i els dies de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Per concertar visites per a grups: Tel. 973 33 02 66.

Visitarem el monestir el diumenge a les 11.45h, farem la visita amb una durada de 45’. Hi podrem veure les diferents parts del monestir: el claustre, la sala capitular i l’església.

DIARI

dissabte, 14 de novembre, migdia

Arribem a Vallbona de les Monges, un petit municipi d’una mica més cent quaranta habitants. Dues torres

destaquen

entre

munió

cases:

campanar de l’església parroquial i la torre del monestir. Les passem de llarg i, seguint la carretera, arribem al restaurant El Tallat, del que després

donaré més detalls, a on ja havíem reservat una taula per dinar.

La meva mare i jo a la porta del restaurant.

DIARI

dissabte, 14 de novembre, tarda-vespre

Després de dinar anem cap al Balneari de Rocallaura a descarregar l’equipatge i a veure les instal·lacions. L’edifici destaca entre el verd dels pins, al peu de la Serra del Tallat i amb espectaculars vistes de la Serra de Prades. Inaugurat aquest any (encara no té els exteriors acabats) s’ha edificat sobre l’antic edifici que havia estat construït l’any 1908, i del que encara en podem veure algunes parts, algun mur, columnes... La seva font i aigües termals van ser declarades d’utilitat pública el 1909. L’actual propietari, tal com ens ha explicat una veïna del poble de Vallbona, és el nét del primer propietari i ha tornat a reprendre el negoci cent anys més tard. Hi ha un circuit termal, fan massatges i tractaments i tenen una piscina coberta molt agradable, quan no hi ha molta gent. Ens donen l’habitació 117. És una habitació còmode i moderna, no massa gran per a tres persones, però amb una generosa finestra amb vistes a la Serra.

Imatges del Balneari de Rocallaura

Com que he portat l’ordinador, mentre les mares descansen una mica, aprofito per acabar de preparar un Power Point per introduir-les en el que veurem.

Preparant el power point

Sortim una estona a donar un volt pel poble. Els carrers són prou amples però les voreres estretes. La sensació de quietud i de tranquil·litat ens acompanya durant tot el passeig. De sobte ens trobem amb una senyora gran,

davant

d’una

botigueta

productes de la zona: vi, oli d’oliva, etc., que està ubicada just sota la plaça del monestir. Ens explica moltes coses, coses curioses, coses interessants, anècdotes, coses de fa anys, aquell tipus de coses que només una dona de poble, de tota la vida, sap. Ens parla del propietari del balneari, de les monges, dels estiuejants... Carrers de Vallbona de les Monges

Nosaltres l’escoltem encantats, sabent-

nos privilegiats. Una de les coses que m’ha cridat més l’atenció ha sigut la història d’una monja anomenada “Carmina”. Aquesta història va passar no fa masses anys. Es veu que una regidora de la Paeria de Lleida, militant d’ERC, alta, ben plantada i molt atractiva, va decidir

deixar la política i fer-se monja. I va entrar al monestir

de Santa Maria de Vallbona. Els diaris comarcals es van fer ressò d’aquesta notícia i la van publicar. La senyora encara en guarda els

retalls i, amb un somriure als llavis, ens diu que “mireu si n’estava

tothom de sorprès que, el mateix alcalde, quan ho va saber, li va dir:

-No fotis, Carmina!-“. Nosaltres seguim la narració amb atenció.

Estem a peu dret, al mig del carrer, però sentim la mateixa màgia que els infants quan escolten un conte. S’està fent fosc, han encès els llums dels carrers i han il·luminat el monestir, amb una llum groguenca i acollidora. I les meves mares i jo, escoltant. Un dia, a l’església, la senyora va veure que la Carmina (aquest poble és molt petit i tots ens coneixem, i a les monges també, és clar) plorava. Era Nadal i la nostra narradora va pensar que la Carmina estava una

mica “toveta” perquè es recordava de la seva família i la trobava a faltar en unes dates com aquelles . Però, no, no era això. Al cap d’un mes la Carmina ja no hi era, havia deixat la vida monàstica.

I xerrant, xerrant… se’ns fa de nit

També ens ha explicat que les monges tenen una farmàcia molt valuosa i molt antiga però que no està oberta al públic i no es pot visitar, només elles hi tenen accés. Bé, elles i alguna veïna del poble, com la nostra, que, en una ocasió, diu que ja fa molts anys, li van deixar veure quan acabava de visitar a una monja coneguda que estava malalta. A més a més ens ha alarmat de que cada cop hi ha menys monges. Actualment només n’hi ha deu, al monestir. I és una llàstima perquè és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya que ha mantingut vida monàstica durant 850 anys. Al poble Vallbona no hi ha cobertura per als mòbils (sobre tot si són de Vodafone) ni tampoc cap botiga per comprar una mica de berenar un dissabte a la tarda. Així que, com que les mares han de fer un parell de telefonades i jo voldria berenar, anem cap a Maldà.

A quarts de vuit tornem a ser al Balneari. Volíem fer una sessió als banys termals però estan molt plens i decidim anar a l’habitació a on puc acabar de preparar la visita de demà i passar el Power Point que he preparat a les mares. Sopem al balneari. Triar el que menjarem resulta una mica complicat doncs tenen tres cartes diferents. Demà

podré

entrar

dins

d’aquest

monestir del que fins ara només he vist fotos i he llegit informació. Ja en tinc ganes! Bona nit...

Passadís del balneari. Tot en calma quan arriba la nit.

3.- LA HISTÒRIA DEL MONESTIR La primera notícia del monestir com a lloc consagrat és del 28 de febrer del 1153, on es descriu la donació de les terres i l’elecció de sepultura feta per una tal “Agnès”. Després de ser ocupades per una agrupació mixta d’eremites sota el guiatge espiritual de Ramon de Vallbona, que observaven la Regla de Sant Benet: “ora et labora” (prega i treballa), al 1175, la comunitat, ja exclusivament femenina, és incorporada a l’ordre del Císter, i arriben les primeres monges provinents de Tulebras (Navarra). En serà la primera abadessa Òria Ramírez. Vallbona va ser, doncs, un dels primers monestirs cistercencs femenins de la Confederació catalano-aragonesa i un dels primers, també, a seguir aquella genuïna expressió de l’ideal monàstic que es manifestava per l’amor al silenci, a la pobresa i a l’austeritat artística. Alfons I el Cast i Jaume I el Conqueridor van impulsar vigorosament la construcció del cenobi i li concediren la seva protecció. Va gaudir d’una especial predilecció per part de la segona esposa de Jaume I, la reina Violant d’Hongria que, fins i tot, va demanar tenir aquí la seva sepultura. Els seus restes reposen a la dreta de l’altar major, davant dels de la seva filla, la princesa Sança. El rei Jaume I el Conqueridor i la seva segona esposa, Violant d’Hongria. L’any 1201 el papa Inocenci III concedí a Vallbona la salvaguarda pontifícia en virtut de la qual el monestir adquiria el privilegi de ser independent respecte al bisbe i de dependre únicament del papa.

Adquirí gran empenta repobladora per mitjà de l’establiment de granges que donaren lloc a noves poblacions. Les filles de les principals famílies de la noblesa catalana formaren part de la comunitat i, amb les seves donacions, van fer augmentar la vitalitat i la riquesa del monestir. L’abadessa, des del 1380, era senyora de la baronia de Vallbona, que comprenia una dotzena d’indrets i pobles, i era ella l’encarregada de nomenar els batlles. Les rendes permetien viure a una comunitat molt nombrosa: 150 persones, entre monges i servidores. Tingueren molta importància la biblioteca i l’scriptorium, així com una escola monacal que esdevingué estudi femení de donzelles nobles. Hi hagué, també, una gran hostatgeria i un hospital de pobres i pelegrins. Scriptorium

Una de les ordenances del Concili de Trento (1545-1563) referent als monestirs femenins va ser que no es trobessin aïllats per prevenir els atacs que sofrien. Per no tenir que abandonar el cenobi, ja que estava en un entorn despoblat, l’abadessa Estefania de Piquer va tenir una gran idea: convidar als habitants de Montesquiu a viure en el recinte del monestir i els va donar terres i habitatge. I cap a l’any 1573 va sorgir el municipi de Vallbona de les Monges. Els primers veïns s’aplegaren dins el clos del monestir, fins que, amb els anys, les cases s’anaren estenent més enllà del recinte murallat. El Concili de Trento. Fresc que es troba al Palau Famesio de Caprarola

La formació de la nova població al voltant del monestir canvià l’aspecte del lloc, però la vida comunitària es mantingué amb vitalitat i superà la pèrdua de propietats i drets senyorials que s’esdevingué arran dels canvis socials i polítics de la primera meitat del s.XIX.

4.- LA PLANTA DEL MONESTIR El monestir de Santa Maria de Vallbona ha estat construït al llarg de varis segles. Gràcies a això hi trobem quatre estils diferents: romànic primitiu, neoromànic, gòtic i renaixentista. Aquí es pot veure de quin segle és cada part del monestir:

De les abadies cistercenques catalanes aquesta és la que s’acorda més bé amb les idees artístiques pròpies de l’Ordre, basades en l’equilibrada proporció i l’austeritat de les seves línies. Les parets gruixudes accentuen el silenci i tot predisposa per a l’activitat íntima i amorosa de la vida interior. Amb la senzillesa, la sobrietat, la utilització de formes pures, la simetria, l’absència de pintures i retaules, les vidrieres agrisades i la supressió, gairebé total, d’elements escultòrics, les monges troben l’ambient que permet de retornar-les totalment a la vida de pobresa, de penitència i de treball, i, sobre tot, al recolliment i la pregària.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Absis principal rectangular Absidiola rectangular dreta Absidiola rectangular esquerre Escales que portan al campanar Volta de creueria Nau central Sala capitular Claustre

9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16.

Volta d’aresta Dormitori Porta abotzinada Capella Ala sud Ala de llevant Ala nord Ala de ponent

La nostra visita comença al claustre que té forma trapezoidal per representar la imperfecció humana. Els diversos estils i èpoques donen al claustre una singular varietat, això sí, dins un mateix tema de simplicitat i d’austeritat. L’ala sud, la més antiga (s.XII-XIII), d’estil romànic primitiu. Aquesta galeria conté 39 capitells llisos i només dos esculpits amb motius florals. L’erosió deguda als corrents d’aire ha malmès alguns d’aquests capitells. Davant per davant del refetor hi ha un rentamans senzill de pedra. L’ala est gaudeix de 56 capitells decorats amb distints motius florals, sobretot fulles i pinyes. També hi trobem els curiosos entrellaçaments de corda i d’altres plantes i alguns dibuixos geomètrics. Cal destacar la singularitat de l’arcada que uneix els contraforts. Les dues primeres naus no tenen clau de volta i la segona és una mica més apuntada que la precedent, tot mostrant l’evolució de l’estil romànic al gòtic. L’ala nord és una esplèndida nau adornada amb un finestral senzill i dos de sumptuosos, amb rics calats de pedra i amb la porta de la sala capitular, que és

d’estructura molt semblant. Té també molt accentuada la corrosió de la pedra. Per la banda de fora els frisos estan en mal estat, però, per la banda de dins, podem veure carotes, escuts dels Anglesola i ocells. És d’estil ogival. En la decoració abunden la vegetació i la fauna que preludien el naturalisme del Renaixement. Aquesta nau dóna accés al temple i a la sala capitular. Cal esmentar la situació de la capella de sant Cristòfor. L’ala oest és la més moderna de totes. Fou edificada per una de les abadesses de la casa de Caldes, com ho podem comprovar pels escuts dels capitells (calderes amb fulles de roure). Sembla evident que, per a la seva construcció, hi fou aprofitada una arqueria romànica, qui sap si amb el desig de retornar el monestir a la integritat i austeritat primitives. Té 17 capitells en aquesta nau i tres intercalats al principi de la nau sud. Aquesta galeria dóna pas a la capella de la Mare de Déu del Claustre, que no la vam poder veure perquè estava cedida a una exposició. Nosaltres entrarem al temple passant per la sala capitular. Avui encara la utilitza la comunitat per reunir-se amb l’abadessa i tractar alguns assumptes importants. Al terra destaquen les tombes d’algunes de les seves abadesses. Criden l’atenció l’existència de rajoles a terra amb l’escut de Caldés, família a la que pertanyien dues abadesses d’aquesta comunitat. I és que Vallbona té una de les millors col·leccions d’escuts de la noblesa catalana esculpits a les tombes d’aquesta sala. Està presidida per la imatge de la Mare de Déu del Capítol, que és de terracota policromada. El Temple és de transició del romànic al gòtic. Va començar a ser construit a finals del s.XII. La planta és de creu llatina i d’una sola nau. Segueix fidelment les directrius de l’Orde per la seva austeritat, absència d’elements decoratius i per les seves línies rectes i simples (els absis). L’interior del temple està dividit per una reixa que separa la nau del transepte. La visita no inclou l’accés a la nau, ja que forma part de la clausura. La podem contemplar des de l’altre costat de la reixa. Destaquen els dos cimboris, el de llanterna (la volta adopta una forma molt curiosa) i el del campanar, ambdós de base octogonal. També hi trobem la Mare de Déu del Cor del s. XIV, obra de Guillem Seguer de pedra policromada. A cada costat del presbiteri hi trobem una tomba: la de Violant d’Hongria, segona muller del rei Jaume I, i la de la seva filla Sança d’Aragó. Sortim de nou al claustre per acabar la visita al pati. Al centre veiem un pou acompanyat de dos xiprers, els arbres que ens eleven a Déu.

DIARI

diumenge, 15 de novembre, migdia

Després d’esmorzar deixem l’habitació i el balneari i ens dirigim cap al monestir. Arribem a les 12.35h. Mentre esperem que comenci la visita ens passegem per la botiga. Quina casualitat, a la botiga hi ha el propietari del balneari, el reconeixem perquè l’hem vist aquest matí, abans de marxar. El que sí és curiós és que ell ens ha reconegut a nosaltres, que no ens coneixia de res però que també s’hi ha fixat aquest matí. Les mares li desitgen molta sort per el balneari. Només entrar al claustre ens trobem a la Cèlia, la Sara, el Marc i el Pablo que han seguit la visita anterior. Som un grup força gran i jo el més jove. La guia ens acompanya durant el recorregut. A poc a poc ens anem situant en el temps i cada passa que fem és com una avanç cap al futur. Les galeries del claustre equivalen a quatre segles d’història de l’arquitectura. Això de veure en la realitat el que havia anat planificant durant tants dies abans m’impacta. Em fixo molt en la manera de construir dels nostres avantpassats, com desafiaven la força de la gravetat aixecant torres tan altes, sobre bases romàniques i com resolien els problemes que sorgien amb invents com el de la volta de creuaria, arcades i contraforts... I tot això sense grans tecnologies. M’imagino la manera de ser, de viure i de pensar de la gent d’aquella època. La duresa de la seva vida se’m fa present entre aquests murs. Moltes persones deurien passar fred i gana i eren víctimes de moltes injustícies. M’impressiona quan ens expliquen que la noblesa catalana enviava a les seves filles al monestir amb una bona dot, cosa que les convertia, fàcilment, en abadesses.

M’ha semblat que l’edifici estava mal conservat. Ara hi estan fent obres però, ja ens ha explicat la monja que hi ha a la botiga que els hi falten diners. El que m’ha agradat molt ha sigut el traspàs de la foscor a la llum. Primer et semblava que estaves molt en penombra, com si t’haguessis d’amagar del sol, però, mica en mica, veies més el cel, els espais s’il·luminaven, i, fins i tot, a la porta de la sala capitular hi ha un vitrall (i a més a més, de colors, que no era freqüent en les construccions cistercenques).

Tinc ganes de llegir La catedral del mar. Tinc curiositat per saber

més i més d’aquesta època, de com s’aixecaven els edificis, de com vivien els homes i les dones, i els nois i les noies... Abans de marxar del monestir comprem tres coses: una petita flauta per al meu cosí, el llibre de Vallbona i un retallable per edificar el monestir... de cartolina! Tornem cap a Barcelona. Aquesta tarda tenim feina. Ens emportem molta serenitat i molta pau. Ens l’han donat el paisatge i les pedres d’aquest racó de món que, segurament, em tornarà a veure algun dia.

5.- GALERIA DE FOTOS Aquest cartell està situat al costat del restaurant El Tallat. La foto la vaig fer al baixar del cotxe quan anàvem a dinar.

Vista del Monestir des del passeig que hi havia al costat de la creu de terme.

Detall d’algunes inscripcions i simbols a les pedres. En aquesta ocasió estaven marcades sobre un arc d’una casa del carrer de Vallbona.

Dels molins d’oli es conserven peces que estan exposades al parc.

L’escut de Vallbona que hi ha a la façana de l’ajuntament.

Plaça del monestir, l’església (façana nrod, s.XIV), amb la porta dels morts. Antigament aquí hi havia el fossar.

Vista des del claustre. Es pot apreciar el cimbori i la torre llanterna i una mica de l’ala nord i l’ala de llevant La foto està feta des de l’ala sud.

Senzill rentamans de pedra, situat a la galeria sud, davant del refetor.

Un dels molts escuts que podem trobar al monestir de les famíles de la noblesa catalana.

Volta de creueria de l’ala sud. Aquesta estructura permet distribuir el pes i mantenir el sostre elevat.

Capitells i columnes molt erosionats per l’efecte dels corrents d’aire a l’ala sud. Només aquests dos capitells d’aquesta galeria tenien decoracions florals.

Ala sud, la més antiga (s.XII), d’estil romànic primitiu, amb capitells simples i sense cap mena de decoració

Ala nord. Pertany a la millor escola d’estil ogival (s.XIV). Al fons podem veure la portalada de la sala capitular, d’estructura molt semblant. La llum que entrava pels calats de pedra dels finestrals els reflexava als murs amb tota claredat.

Finestrals sumptuosos amb rics calats de pedra a l’ala nord. Té també molt acentuada la corrossió de la pedra.

Ala est o de llevant. També d’estil romànic (s.XIII). Adornada amb petits rossetons i capitells d’una gran bellesa. Té fins a 56 capitells decorats amb motius florals. No els vam poder gaudir gaire perquè, precisament, estaven fent obres en aquesta zona.

Ala oest o de ponent (s.XV). És una construcció neorrománica amb elements renaixentistes. Pretén retornar a la simplicitat i l’auteritat primitives. Sembla evident que hi fou aprofitada una arqueria romànica. Vitralls a la portalada gòtica de la sala capitular. Es van incorporar al s.XIV. Destaquen els colors, no gaire freqüents en les construccions cistercenques.

Rajoles al terra de la sala capitular amb motius decorats a base de tres olles sobre una estructura en forma de creu. Escut de la família Caldés que va donar dues abadesses al monestir.

Tombes de les abadesses a la sala capitular. Vallbona té una de les millors col·leccions d’escuts de la noblesa catalana escolpits en aquestes tombes.

Mare de Déu del Capítol, de terracota policromada, presidint la sala capitular. Obra de l’escultor Pere Joan. En aquesta imatge es veu com la Mare de Déu protegéix a les monges sota el seu mantell.

Cimbori-llanternó del crecer (s.XIII). La foto està feta des del mig del creuer de l’església.

Sepulcre de la reina Violant d’Hongria, segona esposa de Jaume I el Conqueridor, amb l’escut de la Corona d’Aragó.

Mare de Déu del Cor (s.XIV). Obra de Guillem Seguer. És de pedra policromada. Està al presbiteri de l’església, a un costat de l’altar.

La nau central, amb el rossetó al fons, separada del resta de l’església amb una reixa. Actualment forma part de la clausura del monestir.

L’orgue dins de la nau central.

Ala de llevant vista des del claustre. Podem veure els rosetons.

Acabem la visita al claustre. Jo em fixo en la part exterior de cada ala. S’hi veuen clarament les diferències.

Escoltant el silenci i la pau d’aquest lloc.

6.- HORA DE DINAR Abans de sortir de Barcelona ja he buscat un restaurant a Vallbona de les Monges per anar a dinar. Només n’he trobat un, així que els hi comento a les mares i els sembla bé. Telefonem per reservar:

És un restaurant senzill i casolà, de cuina catalana. Quan arribem trobem una sala molt ben parada però ens diuen que esperen un grup “d’homens” i que ens recomanen que seiem a l’altre menjador, una mica més senzill. Ens ofereixen un menú per 16 €, amb la beguda i les postres incloses. La taula ben parada per als “homens”

La gent del restaurant és molt amable, estan pendents de tot, són eficients i molt ràpids (o més ben dit ràpides, perquè a nosaltres ens han atès dues dones, una a l’entrar i una altra durant l’àpat), i tenen bona cura de la clientela (fins i tot, m’ofereixen canviar la crema catalana al veure que m’he tret el sucre cremat!). Mirem de demanar plats diferents per fer un bon tastet. La meva mare i jo ens decantem per la cuina més tradicional catalana. Mireu, mireu!

CONSTRUCCIÓ DEL RETALLABLE EL MONESTIR DE CARTOLINA

BIBLIOGRAFIA

PIQUER I JOVER, Josep Joan. Vallbona. Guia Espiritual i ArtĂstica Barcelona, Ed. Claret, 1993 www.viamichelin.com www.larutadelcister.info www.mhcat.net/serveis/visites_guiades/visites_als_monuments/visita_guiada_r eial_monestir_de_santa_maria_de_vallbona www.vallbona.com/turisme.phtml?idioma=cat www.femturisme.cat/ca/ruta/ruta-del-cister www.arquivoltas.com/7-Lerida/01-Vallbona1.htm