Revista_1 by reci_CLAR

issuu.com/reci_clar Reus 2014

#ReusRecicla

ORGÀNICA: Tanquem el cicle! PAPER I CARTRÓ: Al capdavant d’Europa VIDRE: 100% reciclable, 100% reutilitzable DIVERTEIX-TE I APRÈN: Pinta, retalla i canta

ENTREVISTA: Joan Masdéu també recicla ENVASOS: Així es classifiquen ALTRES RESIDUS: Aprofitem l’oli refregit

A Reus generem 37.767 tones de residus cada any. Ajuda’ns a reci_CLAR!

SUMARI

EDITA:

CONTINGUTS: La Lleonera Comunicació www.lalleonera.cat info@lalleonera.cat IMPRESSIÓ: Arts Gràfiques Rabassa www.rabassa.cat rabassa@rabassa.cat DIPÒSIT LEGAL: T 667-2014 TIRATGE 10.000 Exemplars Aquesta publicació ha estat impresa amb paper 100% reciclat.

maig 2014

OPINIÓ 3 LA CAMPANYA 4/5 PAPER 6 ENTREVISTA 7 ENVASOS 8/9

ORGÀNICA 10 VIDRE 11 ALTRES RESIDUS 12/13 ENTRETENIMENT, RETALLABLE I CANÇÓ reci_CLAR! 14/15

+info

DEIXALLERIES

Àcids / Envasos / Mòbils / Poda / Bateries / Frigorífics / Mobles / Porexpan / Bombetes / Fusta / Olis de cotxe i vegetals / Productes fitosanitaris / Cables elèctrics / Herbicides / Piles / Roba / Cartró /Lleixius / Pintura d’embalatge / Runa / Dissolvents / Medicaments i cosmètics / Plàstics d’embalatge / Vidre / Electrodomèstics sense aerosols / Metalls / Pneumàtics / Vernissos

DEIXALLERIA REUS SUD

Carrer Milà i Fontanals, 26. HORARIS: De dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i de 16 a 18 hores. Dissabte, de 9 a 14 hores.

DEIXALLERIA CENTRAL REUS OEST

Carrer d’Apel·les Mestres. HORARIS: De dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i de 16 a 18 hores. Dissabte i diumenge, de 9.30 a 13.30 hores.

DEIXALLERIA MÒBIL

La deixalleria mòbil és un vehicle adaptat que es passeja pels barris de la ciutat per facilitar la recollida d’aquest tipus de residus. HORARIS de les parades de la deixalleria mòbil és de 10 a 13.30 hores i de 16 a 19 hores als següents punts: - Carrer Roger de Bellfort amb carrer Doctor Vilaseca. Primer i tercer dilluns de mes. - Carrer Mare Moles amb Passeig Prim. Primer i tercer dimarts de mes. - Plaça Compte de Reus amb carrer Sardana. Primer i tercer dimecres de mes. - Carrer Frederic Urales amb carrer Navarra. Primer i tercer dijous de mes. Només al matí. - Avinguda dels Castellers (Mas Vilanova). Primer i tercer dijous de mes. Només a la tarda. - Plaça Abat Oliva. Primer divendres de mes. - Avinguda Sant Jordi (davant del restaurant xinès). Segon i quart dilluns de mes. - Mercat Central de Reus (davant de l’antic hospital). Segon i quart dimarts de mes. - Carrer Maria Cortina Pascual (Jardins de Reus). Segon i quart dimecres de mes. - Avinguda Jaume I (davant del Mercat del Carrilet). Segon i quart dijous de mes. - Avinguda de les Torres amb Avinguda dels Pins. Segon i quart divendres de mes. - Plaça Sagrada Família (barri Gaudí). Tercer divendres de mes. Només al matí. - Plaça Celdoni Vila i Torroja (barri Immaculada). Tercer divendres de mes. Només a la tarda.

SERVEI GRATUÏT 010

Els particulars poden fer ús del servei gratuït de recollida de mobles i trastos vells i voluminosos. Només cal trucar al 010 (des d’un telèfon fix) o al 977 010 010 (des d’un telèfon mòbil) per tal que la sol·licitud quedi registrada. Un cop feta la petició, cal deixar el voluminós al costat del portal de l’usuari a partir de les 21 hores (mai al costat del contenidor) perquè l’empresa que realitza la recollida se l’endugui.

RECORDA: L’horari per llençar les escombraries és de 20 a 22 hores. Diposita correctament els residus als contenidors del carrer, evitant deixar-ne fora. Així aconseguirem una ciutat més endreçada.

OPINIÓ CARLES PELLICER

MARCOS MASSÓ

ALCALDE DE REUS

PAS ENDAVANT CAP A LA CULTURA DE LA SOSTENIBILITAT

iure en una ciutat respectuosa amb les persones i amb l’entorn és un objectiu compartit per tots els ciutadans i ciutadanes que passa per consolidar hàbits i pràctiques quotidianes que tots tenim a l’abast. La gestió dels residus és un dels espais on tenim molt a fer. Ja fa anys que la nostra ciutat és capdavantera en l’impuls de mesures que afavoreixin el reciclatge, però cal encara anar més enllà, sobretot en la manera com hem de pensar i repensar la vida útil dels objectes i dels materials.

La revista que teniu a les mans té com a objectiu informar sobre els productes que consumim, com es reciclen a la ciutat i també com es reutilitzen i quins serveis posem a l’abast de la ciutadania per fer-ho possible. L’objectiu és fer un pas endavant per avançar en la cultura de la sostenibilitat i obrir portes a un camí que és, sens dubte, un camí de futur. La consolidació d’hàbits com el reciclatge, sobretot entre les generacions més joves, ens fan sentir responsables d’un projecte de ciutat participatiu i col·laboratiu, que té present els beneficis que el respecte al medi ambient genera en termes de convivència i també des del punt de vista econòmic i social. Un projecte de ciutat, en definitiva, que valora la capacitat de les persones de contribuir, amb les seves accions quotidianes, petites o grans, a la millora dels nostres estàndards de benestar.

REGIDOR DE MEDI AMBIENT

PER UNA CIUTAT CADA DIA MÉS AMABLE I ENDREÇADA

mb l’objectiu de reforçar els hàbits de separació de les deixalles, a finals d’estiu vam posar en marxa la campanya reci_CLAR! Avui, per aprofundir en l’objectiu de fer de la nostra una ciutat cada dia més amable i endreçada, iniciem una segona fase de la campanya en què volem donar veu a tots els protagonistes de la ciutat, els que hi vivim i en gaudim cada dia, per assolir entre tots uns nivells més alts de reciclatge i un aprofitament més gran dels recursos que consumim. Amb un component lúdic i participatiu, volem posar èmfasi en el valor de les petites accions que fem cada dia. A les cases, als comerços, als espais públics o a la feina, les possibilitats són múltiples i són productives en molts sentits, perquè ens fan corresponsables de la bona salut d’un entorn que, des de la sostenibilitat, té al davant noves oportunitats de desenvolupament. En aquestes pàgines, al web que hem habilitat, a les xarxes socials i als espais de trobada que us proposarem a partir d’ara, tindrem oportunitat d’abordar aquests aspectes. Des d’aquí us convido a participar-hi i a afegir-hi el vostre granet de sorra, que com tots és necessari i valuós. Vull per això agrair la col·laboració de les entitats, empreses, centres educatius i persones a títol individual que ens estan ajudant a difondre el missatge del reci_CLAR! i s’han compromès directament amb la campanya com a projecte de ciutat. 3

CAMPANYA reci_CLAR! CONSCIENCIAR LA CIUTADANIA DELS BENEFICIS DE LA SELECTIVA

ugmentar la recollida selectiva a la ciutat de Reus és un dels grans objectius de l’Àrea de Medi Ambient. L’Ajuntament de Reus, juntament amb les empreses vinculades al servei de neteja i recollida de la brossa a la ciutat, estan duent a terme una campanya informativa per aconseguir una ciutat més neta, endreçada i eficient en l’ús dels recursos públics que es destinen a aquests serveis municipals. Ho financen l’empresa gestora de residus Sirusa, les organitzacions sense ànim de lucre Ecoembes i Ecovidrio, així com l’empresa FCC que s’encarrega l’Àrea de Medi de la neteja i recollida a la ciutat Ambient té de Reus. per objectiu incrementar la LES CAMPANYES FUNCIONEN recollida selectiva de residus a Les dades demostren que quan es la ciutat fa una crida ciutadana a la col·laboració, els índexs de triatge s’incrementen i l’eficiència reverteix en beneficis per a la ciutat. I, avui per avui, a Reus hi ha marge de millora: els darrers anys la recollida selectiva s’ha estancat, en part degut al descens del consum, i el canvi de contenidors amb les boques petites han millorat la qualitat però han provocat un descens en el pes recollit. És per això que en els darrers mesos s’han intensificat els recursos destinats a explicar a la ciutadania com fer una millor recollida selectiva, especialment en cinc barris de la

EVOLUCIÓ PER FRACCIONS 2012

ciutat: Muralla, Horts de Miró, Juroca, passeig Prim i Mare Molas. S’han instal·lat 15 punts informatius, des dels quals s’han repartit els kits de bosses de reciclatge i cubells per a la recollida de la fracció orgànica, s’han visitat 500 establiments de restauració i comercials i els centres cívics, també s’han fet diverses accions de carrer i al Parc de Nadal. Pròximament, es faran 75 auditories entre els centres educatius i edificis municipals. En les pròximes setmanes la campanya continuarà amb accions de carrer, missatges que arribaran als ciutadans a través dels comerços i altres iniciatives a les xarxes socials. A més, la regidoria ha concentrat informació útil en un web (www.reciclar.reus.cat) on es pot consultar informació per fraccions i que permet resoldre dubtes i millorar la labor que realitzen els veïns.

EL REBUIG, A LA BAIXA

2013

ENVASOS

VIDRE

ORGÀNICA

2011

tones

2010

tones

CARTRÓ

31.703

30.562

2.249 2.579 2.618

2.714

986 1.092 1.175

984

1.223

1.120 1.145 1.072

2.672 2.719 2.340

3.016

35.361 33.942

2013

2011

Fem-ho JUNTS!

2012

2010

A REUS volem separar BÉ els RESIDUS.

COMPOSICIÓ

BROSSA A

REUS

A Reus generem 37.767 tones de residus cada any

ELS COMERÇOS, ADHERITS AL reci_CLAR!

ls comerços de Reus, sempre compromesos amb les qüestions que afecten la ciutat i els seus veïns, han volgut sumar-se a la campanya reci_CLAR! Ho han fet donant suport a activitats portades a terme en el marc de la campanya, així com donant-hi visibilitat gràcies a un segell distintiu on fan pública aquesta adhesió. La Unió de Botiguers de Reus, el Tomb de Reus, l’Eix Comercial Prim-Sunyer, el Centre Comercial El Pallol, i els paradistes dels mercats Central i Carrilet són les entitats que han volgut adherir-se a la campanya. Altres establiments i marques vinculades a la ciutat, com la Patateria Laurie, els fabricants de vermut Miró, De Müller, Yzaguirre i Rofes (que formen la marca Vermut de Reus), el futur Museu del Vermut, els agremiats de Reus del Gremi de Forners del Baix Camp, els paradistes de fruites i verdures dels mercats, i els quioscos Roslena participaran més activament en la campanya mitjançant accions específiques que es duran a terme en les pròximes setmanes.

SOM GANXETS I ENS REIVINDIQUEM PERÒ PER SENTIR ORGULL DE LA CIUTAT TOTS ELS RESIDUS QUE GENEREM HEM D’ANAR AMB COMPTE ON ELS HEM LLENÇAT.

DE LA

SABIES QUE...

PAPER AL CAPDAVANT D’EUROPA EN EL RECICLATGE DE PAPER I CARTRÓ

aper i cartró són un dels residus més nets de seleccionar i dipositar al contenidor corresponent. Les dades demostren que tenim interioritzat l’hàbit de reciclar el paper i cartró i que, quan fem el gest de dipositar aquest residu al contenidor blau, ho fem bé. De fet, a Europa només els alemanys estan per davant nostre quant al reciclatge d’aquesta fracció.

ESTALVI ENERGÈTIC El reciclatge del paper no és una cosa nova, ja en temps dels egipcis es recuperava el paper vell per fer les caixes per a les mòmies. Actualment, el volum que es recull se separa i es barreja amb aigua per després passar diversos filtratges. De la polpa que se n’extreu se’n torna a fer paper, evitant produir-lo íntegrament amb cel·lulosa vegetal. De la polpa de menor qualitat se’n fan capses de cartró, mentre que per fer els folis reciclats per impressió o escriptura s’eliminen impureses i tintes perquè sigui de major qualitat. Amb el procés del reciclatge del paper s’aconsegueix un estalvi energètic i de matèries primeres important respecte de si s’ha de produir paper amb pasta verge: fins a un 85% menys d’aigua i el 65% men-

Un diari llegit avui que dipositem al contenidor blau, el tornarem a trobar als quioscos reciclat i reimprès en una setmana.

Recorda: EL PAPER I EL CARTRÓ, AL CONTENIDOR BLAU Només Alemanya va per davant nostre pel que fa a reciclatge de la fracció paper i cartró a Europa.

ys d’energia. Pensem que el paper es pot reutilitzar fins a sis vegades i que, per cada foli reciclat, s’estalvia la mateixa energia del que consumeixen dues bombetes de baix consum de 20 watts en una hora. Només el 2013 es van recollir a Reus 2.340 tones de paper i cartró. La nota positiva és que al contenidor blau arriben pocs impropis: tovallons i paper de cuina usats, papers bruts, fotografies i paper plastificat no són materials que es puguin reciclar, i hi són poc presents. La tria es fa força correctament.

71’9% de paper i cartró que consumim és reciclat

10.000 són els litres d’aigua necessaris per fabricar 1.000 quilos de paper. El reciclatge estalvia el 85% de l’aigua necessària en el procés

IMAGINA, REUTILITZA, TRANSFORMA!

abans

després Sovint els petits de la casa xalen més amb unes capses de cartró que amb qualsevol joguina sofisticada. La seva imaginació les converteix en camions, naus, coves o casetes. Aquestes de la imatge s’han fet amb cartrons retallats, pintats i folrats amb papers de colors. A Internet podreu trobar un munt de manualitats que utilitzen cartrons i papers vells. Us animeu?

>Anem directes. Recicles? Sí i fa anys que ho faig. Per consciència individual i per compromís col·lectiu. De fet, se’m faria estrany no reciclar. Barrejar una bossa de plàstic amb l’orgànica em sembla tan fora de lloc com conduir sense cinturó de seguretat. Són coses que vas interioritzant amb els anys, que acabes fent mecànicament. A més, quan tinc temps m’agrada recuperar mobles antics. >No pot ser tot tan perfecte... Bé, entre el rebuig i l’orgànica de vegades es barregen coses... (somriu). I de vegades també és cert que dubto amb alguns residus, com amb els envasos i els plàstics. Està clar que 100% no ho faig bé, però ho intentem millorar.

ENTREVISTA

JOAN MASDÉU COMPOSITOR, CANTANT, GUITARRISTA I ACTOR

missatges estan relacionats amb el meu entorn. No puc parlar de Tennessee si no hi he estat mai.

>Et reconeixen, fora d’aquí, com el músic reusenc? En els darrers anys, parlo especialment per la premsa barcelonina, se m’ha anat situant moltíssim com un artista de Reus. En les darreres entrevistes que m’han fet per la promoció del meu últim disc m’han preguntat molt sobre el fet que reivindiqui tant la meva procedència i la >Has creat una cançó per reci_CLAR! T’ha costat dir sí meva ciutat. Com és habitual en les meves lletres traca participar en la campanya? to sobre sentiments molt universals però No gens. Em va moure participar en una camhi ha referències clares al meu origen. La panya sobre el reciclatge i el medi ambient, “Se’m faria més evident és la meva manera de parlar però sobretot perquè es un tema de la meva quan canto les cançons. M’és inevitable estrany no ciutat. Volia implicar-m’hi. dir naltrus enlloc de nosaltres, i aquet enreciclar. Ho >Ets de Reus, Reus... lloc d’aquest. Home, és que no sóc de cap altre lloc! Porto faig per >El teu nou disc es diu “Dissabte”. Què amb orgull ser de la meva ciutat, amb normaliconsciència en podem esperar? tat però amb orgull. Estimo el meu territori i ho Sobretot una estona agradable que individual i intento plasmar en les meves cançons i sobretot serveixi per evadir-se i trobar petits els meus videoclips, on hi marco molt el meu col·lectiva.” moments de dissabte sigui el dia de la origen i procedència, amb imatges de Reus, del setmana que sigui. De moment està Montsant... De tota manera vull deixar clar tenint molt bona acollida. Les referènque fer militància, en certa manera, de la cies que m’han arribat de gent que meva ciutat no treu que sigui un enamorat l’ha escoltat o ha anat als concerts de de Barcelona i de Tarragona, i que m’agradi promoció són molt bones. Tot i que conèixer llocs i sentir-m’hi bé. no corren bons temps per a la pro>Tanta influència té Reus en la teva inspiració? fessió. S’estan traient molts discos, la És l’univers i el referent geogràfic d’on surten xarxa va plena de cinquanta mil oples meves cançons. Si parlo del vent, ho faig cions musicals de tota mena, la crisi del Mestral, que és el que bufa aquí. És una també afecta i cada cop és més comqüestió que em sorgeix de manera bastant plicat tenir un pes específic en el món natural. Musicalment els meus referents són de la música. Vist el panorama, estic anglosaxons i americans, però les lletres i els content de com està calant el disc.

Joan Masdéu va presentar el seu nou disc “Dissabte” al Teatre Bartrina el passat 12 d’abril.

TREGUEM PIT PER SER AL CAPDAVANT SI REPRESENTA QUE SOM DE REUS. PERÒ ENS QUEDA FEINA A FER I PER ANAR MILLORANT, ESCOLTA’M ARA BÉ SI ÉS QUE ENCARA NO T’HO CREUS:

ARRIBA A L’ENTREVISTA EN BICICLETA. FEM BROMA SOBRE COM L’HA ENCERTADA ATESA LA SITUACIÓ. ENS RECONEIX QUE ÉS UNA PERSONA CONSCIENCIADA AMB EL MEDI AMBIENT. PER AIXÒ NO HA DUBTAT EN COL·LABORAR AMB LA CAMPANYA reci_CLAR!

SABIES QUE...

ENVASOS AIXÍ ES RECICLEN ELS ENVASOS DEL CONTENIDOR GROC

s heu preguntat mai què passa després de llençar els envasos al contenidor groc? Com arriba a reciclar-se tot aquest material? Una de les parts vitals del procés de reciclatge d’envasos lleugers és, sense dubte, la separació per tipus. Recordeu que al contenidor groc hi van envasos de plàstic, bosses, safates i llaunes, a més dels impropis que s’hi aboquen. En el cas dels residus de la nostra ciutat aquesta selecció la por ta a terme una planta propietat del Grup Griñó Ecològic que es troba ubicada a Constantí.

TÈCNIQUES DE CLASSIFICACIÓ Cada dia arriben a la planta unes 60 tones d’envasos procedents dels contenidors grocs de Reus i d’altres ciu tats de l’entorn. Allà inicien un procés mecanitzat de separació per tipus d’envasos mitjançant avançades tèc niques com la separació òptica, de materials que arriben a inductiva, magnèla planta tica i balística, entre es recuperen altres. La planta, que pot gestionar fins a 6 tones de material cada hora, separa els envasos per tipus: polietilè natural, polietilè de color, polietilè

70%

Les llaunes es premsen per fer bales i així reduïr l’espai d’emmagatzematge.

Una bossa de plàstic té una vida útil d’entre 12 i 20 minuts, però triga de 15 a 1.000 anys a degradar-se. Només es recicla un 1% de les bosses de plàstic al món.

de baixa densitat (del que estan fetes les ampolles d’aigua), tetrabrics, film (com les bosses de plàstic), alumini i acer. A més, i per afinar encara més aques ta separació, un grup d’operaris en fa la selecció final. Un cop separats correctament cada tipus d’envàs s’apila i acaba formant part de grans bales. Ecoembes, una organització sense ànim de lucre, és l’encarregada de gestionar la venda d’aquest material a empreses que l’utilitzaran per reciclar-lo i elaborar-ne nova matèria primera. Aquesta venda es fa a través de subhastes. Es genera, per tant, un benefici econòmic que retornarà a l’Ajuntament de Reus en forma de finançament per a finalitats relacionades amb el reciclatge. TOT S’APROFITA Cal destacar que a la planta de Griñó tot s’aprofita. Aquells impropis i re buig que es destrien de la resta d’en vasos es transformen, mitjançant un procés industrial, en un combustible sòlid recuperat (CSR), molt útil, per exemple, per a cimenteres. A més, la planta és pionera en el desenvolupa ment d’una tecnologia capdavantera per a transformar el CSR en gasoil sintètic (Diesel R).

LA IMAGINACIÓ AL PODER! A Reus hi ha molts col·lectius, associacions i tallers en centres cívics i altres espais que aposten per la creativitat i el reciclatge de materials. Tot és posar-hi imaginació! És el cas de l’Associació de Dones Blanca Almendro, un grup de veïnes de la ciutat que cada dimecres a la tarda es reuneix al centre cívic Mestral, al barri Gaudí, per fer manualitats i tallers amb tot tipus de materials recuperats: envasos, càpsules de cafè, roba vella... L’objectiu és compartir experiències i coneixements, ja que les unes a les altres s’ensenyen el que saben fer i aprenen totes de totes, a la vegada que es reutilitzen recursos que si no acabarien a la brossa. Els resultats són sorprenents! Actualment són 30 sòcies però les seves activitats, que inclouen també xerrades i caminades, estan obertes a tothom que hi vulgui participar.

n equip d’investigadors de l’Índia ha trobat la fórmula per convertir bosses de plàstic utilitzades en combustible líquid a través d’un procés de degradació catalítica. Aquests científics asseguren que amb aquest procés es podrien arribar a aconseguir fins a 700 grams de combustible líquid per cada quilo de polietilè de baixa densitat rebutjat (el material del qual estan fetes les bosses i altres components plàstics). UNA SEQÜÈNCIA LÒGICA Aquesta investigació parteix de la lògica següent: si una bossa es fa a partir de petroli, perquè no invertir

Recorda: ELS ENVASOS LLEUGERS*, AL CONTENIDOR GROC *Safates, bosses, aerosols, brics i llaunes.

el procés i que torni a ser un combustible líquid? La investigació haurà de superar, encara, alguns obstacles tècnics, però obre un nou camí esperançador per a la recuperació d’aquest tipus de residus, molt nocius per al medi ambient. Cal tenir en compte que aquest tipus de plàstic, i en especial les bosses, acaba sovint en abocadors o, encara pitjor, en espais naturals com oceans i boscos, acabant amb la vida de milions d’animals que les ingereixen. El fet que els científics aconseguissin trobar una via comercial per a la seva conversió en combustible suposaria reduir molt notablement el seu impacte ambiental.

100.000 animals marins moren cada any per ingerir bosses de plàstic que confonen amb aliments perquè suren al mar.

80%

dels envasos domèstics es reciclen, segons Ecoembes

1.072 tones d’envasos lleugers enviem els reusencs cada any al contenidor groc

Fixa-t’hi bé! Només els envasos que porten aquest símbol van al contenidor groc

IMAGINA, REUTILITZA, TRANSFORMA!

abans

després El material reciclat procedent de la fracció d’envasos lleugers suposa una de les transformacions més espectaculars del reciclatge. Un exemple clar són aquestes sabatilles esportives fabricades per ECOALF, una empresa que utilitza xarxes de pesca i envasos reciclats per elaborar peces de roba i calçat. Aquestes sabatilles contenen un 72% de material reciclat a partir d’ampolles d’aigua.

CAL REDUIR EL CONSUM QUE NO ENS FA FALTA, REUTILITZAR EL QUE ENCARA ES PUGUI FER SERVIRI RECICLAR ABANS DE COMPRAR-NE UN ALTRE I REPENSAR SOVINT EL QUE ACABEM DE DIR!

LES BOSSES DE PLÀSTIC MOURAN ELS COTXES DEL FUTUR

SABIES QUE...

ORGÀNICA

Un tovalló de paper brut d’oli va al contenidor de matèria orgànica. En canvi, els excrements d’animals no s’hi poden dipositar. Per precaucions sanitàries han d’anar al contenidor de rebuig.

TANQUEM EL CICLE!

A Reus es van dipositar al contenidor marró 2.618’11 tones de residus orgànics durant el 2013, un 38’71% més que l’any anterior. La destinació d’aquesta matèria orgànica, que representa el 25% del total dels residus generats, és la planta comarcal de compostatge de Botarell. Allà es processa per a transformar-la en adob d’ús industrial: els residus fermenten, es pretracten i, un cop madurat el compost, es refina per a extreure’n el producte final. MILLORS FRUITS I PLANTES Cal recordar que el compost que es genera a partir de les restes orgàniques i vegetals és un fertilitzant natural. Utilitzant-lo retornem al sòl els nutrients, millorant el creixement de fruits de l’horta i fent més belles les plantes i flors de jardins i torretes. El nombre de llars de la ciutat que separa la matèria orgànica creix dia a dia. De fet, és una de les fraccions que més s’ha incrementat en els darrers anys.

30 quilos de compostatge per cada 100 d’orgànica

AUTOCOMPOSTATGE Cal destacar, a més, que existeixen a la ciutat centenars de llars que han decidit, ja fa anys, gestionar els seus propis residus orgànics per a obtenir-ne adob per a autoconsum. Utilitzen compostadors domèstics per a aconseguir compost que acaba embellint les seves plantes i/o fertilitzant els seus horts urbans. Amb la seva pràctica, es calcula que els reusencs que fan autocomMés informació al postatge generen anualment 010 o a al voltant de l’Àrea de Medi Ambient 10.000 quilos 977 010 074 de compost o adob per a autoconsum. És el resultat de compostar domèsticament uns 35.000 quilos de matèria orgànica i fracció vegetal cada any, dels quals, aproximadament el 34% provenen de les restes de poda i jardí, el 54% de les restes de menjar, i el 12% de residus d’horta.

25%

dels residus que generem són matèria orgànica

2.618 tones de residus orgànics es generen a Reus anualment

Algunes llars reusenques utilitzen compostadors domèstics per fer adob.

Recorda: LA MATÈRIA ORGÀNICA*, AL CONTENIDOR MARRÓ *Restes de menjar i d’infusions, marro de cafè, closques, restes de plantes i flors, tovallons i paper de magdalena.

IMAGINA, REUTILITZA, TRANSFORMA!

abans

Sembla increïble que de les restes del peix que cuinem a casa en puguin arribar a sorgir hortalisses, verdures i fruites tan dolces com les maduixes. Tot és qüestió de proposar-s’ho. Compostant la matèria orgànica que generem aconseguim un adob de qualitat excel·lent que ens permet millorar les collites d’horta.

després

SABIES QUE...

Recorda: ELS ENVASOS DE VIDRE*, AL CONTENIDOR VERD

100% RECICLABLE, 100% REUTILITZABLE

l vidre és la fracció més agraïda del reciclatge. Una ampolla de vidre es pot reciclar gairebé indefinidament, i en el seu procés s’aprofita el 100% del material. És, per tant, una fracció molt neta i eficient: se separa per colors, es neteja i es fon per aconseguir nous envasos de vidre. Cal tenir en compte, a més, que fabricar vidre a partir de vidre reciclat estalvia un 23% d’energia respecte de la seva elaboració amb matèries originals.

*Flascons, pots i ampolles.

40-60 vegades es pot reutilitzar un envàs de vidre retornable

hores pot estar una bombeta encesa amb l’energia que estalviem reciclant una ampolla de vidre

COM ES RECICLA? Les ampolles, pots, flascons i altres envasos de vidre que llencem al contenidor verd es porten a plantes de tractament. Allà passen per un procés de separació per colors, atès que només es podran transformar en nous envasos del mateix color: verd, transparent i marró. També passen per un procés de rentat, que traurà restes orgàniques i etiquetes, i es fonen per convertir-se en nous envasos de vidre. REUTILITZAR, MOLT MILLOR! Però, si existeix un avantatge destacat del vidre en l’àmbit comercial respecte de la resta de fraccions, aquest és el fet que pot ser reutilitzat. Gràcies als envasos retornables, les ampolles poden reutilit-

A Reus dipositem anualment 1.175 tones d’envasos de vidre als contenidors verds.

zar-se per a la mateixa finalitat entre 40 i 60 vegades. El procés de rentat suposa una despesa energètica de només el 5% de la que empra el reciclatge. A més, també és una de les fraccions que d’estalvi energètic més convida a suposa la reutilitzar a nifabricació de vidre reciclat vell domèstic. Pots i ampolles respecte del nou de vidre poden convertir-se en recipients per a espelmes, gerros o aliments.

23%

IMAGINA, REUTILITZA, TRANSFORMA!

abans

després Reutilitzar ampolles i pots de vidre com a elements decoratius dóna resultats increïbles. Existeixen tantes propostes com idees et puguis imaginar. Mira, si no, aquesta làmpada feta amb pots de mel. Les làmpades són un dels objectes de decoració que més joc donen a l’hora de reutilitzar ampolles i pots de vidre. Funcionen en tots els models, colors i formes d’il·luminació: bombetes, espelmes, leds o llums de Nadal. Anima’t a crear el teu propi model!

CAL REDUIR EL CONSUM QUE NO ENS FA FALTA, REUTILITZAR EL QUE ENCARA ES PUGUI FER SERVIRI RECICLAR ABANS DE COMPRAR-NE UN ALTRE I REPENSAR SOVINT EL QUE ACABEM DE DIR!

VIDRE

Alguns tipus de vidre com els de finestra, gots o bombetes no es poden llençar al contenidor verd. El seu procés de fabricació inclou matèries que no es poden barrejar amb la resta d’envasos de vidre.

ALTRES RESIDUS HI HA VIDA DESPRÉS DEL REFREGIT

SABIES QUE... Els bolquers d’un sol ús poden trigar 500 anys a descomposar-se. Actualment es llencen al rebuig i acaben en abocadors o incineradores.

un 10% menys de diòxid de carboni, un 40% menys de fums i un 98% menys de diòxid de sofre.

El regidor de Medi Ambient, Marcos Massó, inspecciona un dels punts de recollida d’oli vegetal de la ciutat.

o direm que l’oli de cuina té més vides que un gat. Però gairebé. Donar vida a aquests olis més enllà de la nostra cuina és possible. Existeixen actualment diverses opcions, entre elles l’elaboració de biodièsel i la fabricació casolana de sabó. Recordeu que podeu reutilitzar l’oli més d’una vegada però, si n’utilitzeu de gira-sol, no el refregiu per a més de tres menjades. En el cas de l’oli d’oliva el podeu reaprofitar fins a sis vegades si està molt net.

FES SABÓ CASOLÀ! INGREDIENTS 5 litres d’oli usat Mig litre d’aigua 1 quilo de sosa càustica Herbes aromàtiques (opcional) PER PRECAUCIÓ... Un pal de fusta Una mascareta Ulleres Guants

EL BIODIÈSEL La fabricació de biodièsel és una de les millors alternatives de reaprofitament de l’oli domèstic. Per cada tres litres d’oli usat es poden obtenir dos litres de biodièsel. Es tracta d’una energia són els litres renovable que d’aigua que es contaminen evita l’efecte hiamb un litre vernacle, ja que redueix les emissions contaminants a l’atmosfera. Comparat amb el dièsel convencional emet

1.000

ELABORACIÓ Posarem el mig litre d’aigua en un recipient. A continuació hi afegirem a poc a poc la sosa (manipuleu amb compte, és perillosa!), removent amb un pal. Deixarem refredar i hi abocarem els 5 litres d’oli. Seguirem remenant sempre en el mateix sentit fins a conseguir una massa pastosa i homogènia. Perquè no quedin grumolls podem utilitzar la batedora, amb molta precaució i sense aixecar-la perquè no ens esquitxi. Abocarem en un recipient (podria ser un calaix vell de fusta), on hi podrem tenir escampades herbes aromàtiques, si volem.Deixarem assecar la barreja durant uns dies. Un cop endurit podrem tallar el sabó a porcions.

SABONS I ALTRES L’elaboració de sabons casolans és una altra de les opcions més que recomanables per al reaprofitament d’aquest residu. Aquest tipus de sabons són molt valorats per les seves propietats curatives i pels beneficis que aporta a la pell. També pel seu gran poder llevataques (vegeu la recepta més avall). A més d’aquestes opcions, existeixen altres alternatives per donar una nova vida a l’oli usat: abonament orgànic, lubricants, cosmètics, espelmes, pintures i vernissos. PUNTS DE RECOLLIDA L’oli usat es pot dipositar a les deixalleries, tot i que també existeixen a la ciutat 13 punts de recollida específica d’oli usat propers als CEIPs Cèlia Artiga, Misericòrdia, Isabel Besora, Els Ganxets, Eduard Toda, Pompeu Fabra, Joan Rebull i Escola Alba. També als centres cívics Mestral, Migjorn, Ponent, del Carme i Mas Abelló. Cal dipositar l’oli en aquests contenidors en ampolles de plàstic ben tancades, i recordeu que només s’hi poden posar olis d’origen vegetal.

* Gots de vidre, bolquers, penja-robes, càpsules de cafè, sorra, burilles, compreses, cotó, cabells, bolígrafs i llapis usats, maquinetes d’afaitar, restes d’escombrar i torretes.

l mercuri que conté una sola pila de botó arriba a contaminar l’aigua que consumeix una família de quatre membres al llarg de la seva vida (uns 600.000 litres d’aigua). Això pot passar si les piles, que contenen mercuri i altres metalls pesants tòxics, es llencen al contenidor de rebuig. Si les dipositem als punts de recollida correctes, evitarem la contaminació del medi ambient i efectes perjudicials per a la salut de les persones. Actualment existeixen contenidors de recollida selectiva de piles a establiments repartits per tota la ciutat. El servei de recollida és totalment gratuït tant per als

ciutadans com per als comerços. També podem dipositar les piles portant-les directament a les deixalleries (més informació a la pàgina 2). RECOLLIDA DE MEDICAMENTS Els medicaments, un cop caducats, es consideren residus especials i perillosos que poden ser molt perjudicials per a la salut si no es processen correctament. És molt important no llençar-los ni a les escombraries, ni a l’aigüera ni al vàter. S’han de portar als contenidors blancs (punts SIGRE) que hi ha en farmàcies, centres de salut (CAP’s) i deixalleries.

200

comerços de Reus disposen de contenidors de piles usades Llençar piles usades al contenidor de rebuig és perillós per al medi ja que contaminem sòls i aigües freàtiques amb metalls pesants.

IMAGINA, REUTILITZA, TRANSFORMA!

abans

després

Amb rodes, pufs; amb llapis, joies; i amb bombetes, petits gerros penjants. Són només algunes de les moltes propostes que reutilitzen amb enginy residus que no es poden reciclar. En aquest apartat hi trobem, també, la recuperació de mobles vells i palets, una tendència molt actual en la decoració d’interiors.

CAL REDUIR EL CONSUM QUE NO ENS FA FALTA, REUTILITZAR EL QUE ENCARA ES PUGUI FER SERVIRI RECICLAR ABANS DE COMPRAR-NE UN ALTRE I REPENSAR SOVINT EL QUE ACABEM DE DIR!

Recorda: AL REBUIG NOMÉS LLENÇAREM ELS RESIDUS QUE NO PUGUEM APROFITAR

RECICLAR ÉS SALUT!

SOLUCIÓ RELACIONA I PINTA: la llauna i el bric al contenidor groc; la pela de plàtan al contenidor marró; l’ampolla de vidre al contenidor verd; la capsa de cartró i l’avió de paper al contenidor blau. SOLUCIÓ ENCERCLA ELS 7 IMPROPIS: Piles, pela de plàtan, flor pansida, fulla seca, llapis, diari, ampolla de vidre, bossa de paper i poma.

(Els residus que no van al contenidor groc).

Encercla els 7 impropis* pinta & relaciona DIVERTEIX-TE I APRÈN

RETALLABLE Retalla la forma d’aquest camio de recollida de la brossa, enganxa per les pestanyes i a jugar!

La cançó de la

campanya reci_CLAR!

Creada per Joan Masdéu i Àngel Santiago

SOM GANXETS I ENS REIVINDIQUEM PERÒ PER SENTIR ORGULL DE LA CIUTAT TOTS ELS RESIDUS QUE GENEREM HEM D’ANAR EN COMPTE ON ELS HEM LLENÇAT. TREGUEM PIT PER SER AL CAPDAVANT SI REPRESENTA QUE SOM DE REUS. PERÒ ENS QUEDA FEINA A FER I PER ANAR MILLORANT, ESCOLTA’M ARA BÉ SI ÉS QUE ENCARA NO T’HO CREUS: CAL REDUIR EL CONSUM QUE NO ENS FA FALTA, REUTILITZAR EL QUE ENCARA ES PUGUI FER SERVIR I RECICLAR ABANS DE COMPRAR-NE UN ALTRE I REPENSAR SOVINT EL QUE ACABEM DE DIR! (repetir)

Descarrega’t i comparteix el videoclip de la cançó reci_CLAR! a: www.reciclar.reus.cat