Emma Reverte Borrell EASD Serra i Abella
Primavera 2023 RASTRE
El concepte de “rastre” es refereix a la petjada o marca que deixem darrere nostre en el món físic, social i emocional. Aquest rastre pot ser tangible o intangible, visible o invisible, però sempre és una prova de la nostra existència i de les nostres accions. El rastre pot ser físic, com una petjada d'uns peus a la sorra; o emocional, com l'impacte que deixem en les persones amb qui interactuem. També pot ser digital, com les pistes que deixem a internet a través de les nostres cerques, publicacions o interaccions en línia. El rastre pot ser una manifestació de la nostra identitat i de les nostres eleccions, però també pot ser una força que ens transcendeix i que influeix al món més enllà de la nostra presència física. A través del rastre podem connectar amb el passat, el present i el futur, i podem explorar la complexitat de la nostra relació amb el món i amb nosaltres mateixos.
Al número 01 de Gènesis explorem el rastre a través d'escriptors i filòsofs, parlem d'obres que denoten la memòria i mostrem exemples de com la fotografia surt de la immobilitat, així anunciant a un artista emergent. També presentem casos de tecnologia en relació a l'art, com també informem dels pròxims esdeveniments en el sector de cultura.
34
Entrevista per Emma Reverte
Benvingut Víctor! Moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres avui. Per començar, podries presentar-te i explicar una mica la teva experiència com a fotògraf i les teves aspiracions al món creatiu? Soc el Víctor, aspirant a cineasta i un enamorat de tot el que es relacioni amb l'art. Tinc divuit anys i la fotografia continua sent un món nou per a mi, on a poc a poc em vaig descobrint. D'experiències creatives amb la fotografia, n'he tingut mil; però el món professional és gairebé desconegut per a mi, només alguns records amb el meu pare i poc més. Tanmateix, els meus primers contactes amb la fotografia van ser cosa de fa tres o quatre anys, quan un dia vaig decidir sortir a la muntanya amb una càmera Lumix compacta que tenia plena de pols en algun calaix de casa meva (era Setmana Santa i feia molt bon dia, així que necessitava romantitzar d'alguna forma el moment), llavors vaig decidir agafar la càmera i anar a fer fotos al sol i a floretes. Vaig descobrir que la fotografia m'agradava, i complementar-la amb la naturalesa va fer que descobrís els
meus principals interessos a fotografiar, amb les figures i siluetes que els arbres, plantes, flors i roques formen, tot això orquestrant-ho amb el blanc i negre, que des dels inicis m'ha semblat molt atractiu i interessant. Tot i això, per a mi la fotografia no anava més enllà de prémer un botó i poc més. Actualment, les meves aspiracions van més enllà de la fotografia, vull fer cinema. La fotografia la veig com una activitat complementària, la qual més accessible se'm fa i amb la que més temps porto practicant. Al cap i a la fi, el cinema és una successió constant d'imatges. Què interessant. Com descriuries el teu estil a les teves fotografies? Se'm fa impossible descriure el meu estil, però sí que puc dir els trets que sempre m'agrada destacar en la meva fotografia. Sempre, des dels meus inicis, m’ha interessat fotografiar la naturalesa. No sé explicar realment la intenció del fet que sempre fotografiï naturalesa, simplement la veig molt atractiva i vigoritzant, i suposo que de manera inconscient sempre busco que sigui la protagonista.
Puc afegir la necessitat malaltissa de què tot sigui molt simètric, com també el blanc i negre, destacant les textures i els contrastos que em permet l'ús d'aquest estil d'imatges.
Mirant amb retrospectiva les fotografies més interessants que he fet, m'he pogut adonar que, efectivament, aquella fotografia expressarà generalment algun indici de com jo em trobava anímicament.
Hi ha algun fotògraf, cineasta o altres artistes que hagin influït a l'hora de fer els teus projectes?
Gairebé mai penso de manera premeditada en transmetre alguna sensació en concret, tot i això, sí que sempre busco intencions més "emocionals" i poder-ho transmetre, principalment amb els colors. Però si hagués de dir alguna emoció que intento transmetre amb la meva fotografia seria, principalment, la melancolia, o pel contrari, alguna espècie de ben estar molt acollidor, amb colors càlids.
D'influències creatives, podria anomenar algunes. Per exemple de pictòriques, com ara Francis Bacon. Em captiva la seva manera d'alterar la realitat deformant les figures i tota la desesperació que presenta la seva obra, com també Fernando Zóbel. Influències més relacionades amb la professió de la fotografia, podria escollir dues persones que actualment segueixo a les xarxes socials i em semblen molt interessants (@olga.karlovac i @nicholasxbent). He vist que també has treballat amb fotografia en moviment? Hi ha res especial que t'atregui d'aquest tipus de fotografia? La fotografia en moviment és una cosa que sempre intento experimentar i crec que porta la fotografia a un altre nivell, les fotografies figuratives passen a segon pla i tot es transforma cap a l’abstracció, donant peu a noves intencions i significats. Se'm fa molt divertit fotografiar en moviment i m'agrada l'espontaneïtat i improvisació que comporta la creació d'aquestes. Hi ha algun tipus d'història o emoció que tractis de capturar amb la teva fotografia? Crec que encara estic molt lluny per arribar a tenir una obra tan consistent per tal de poder-me centrar a transmetre emocions i històries. Tot i això, opino que tot va de manera molt inconscient, i que sense voler la teva creació expressarà el teu estat emocional.
Normalment, relaciono les fotografies que faig amb moments molt concrets i aquests moments els romantitzo moltíssim. Així doncs, quan veig les meves fotos normalment em transmeten els sentiments que he dit abans. Al món de l'art i la creativitat, sovint hi ha desafiaments i obstacles per enfrontar. Has trobat algun desafiament en particular a la teva carrera com a fotògraf i cineasta? Com els has superat? El gran problema que he tingut ha estat que res del que faig m'agrada. La seguretat i la confiança cap a la meva capacitat creativa sempre ha estat el meu major obstacle, fent que tingui molts bloquejos constants de creativitat i que em frustri de manera ràpida. Suposo que la necessitat d'obtenir sempre un resultat perfecte ha fet que mai estigui conforme amb el que faig, perquè sempre trobaré algun error. Encara no he arribat a superar aquests problemes i crec que sempre els tindré presents al llarg de la meva carrera, tot i això, crec que a poc a poc vaig acceptant la meva creació. Crec que tot és qüestió de conèixer-se un mateix i poder veure per on tirar per tal d'assolir el resultat que més puguis arribar a "acceptar". Finalment, m'encantaria saber quins són els teus plans i objectius a la teva carrera creativa. Hi ha algun projecte
que estiguis treballant actualment? Hi ha algun projecte en particular que t'agradaria fer? Què t'agradaria aconseguir a la teva carrera en els pròxims anys? Una cosa que tinc clara és que vull dedicar la meva vida a l'art, tot i això, no sé concretament quin tipus d'art vull crear, ara mateix continuo aprenent i sabent cap a quin vessant artístic em vull adherir, de moment sembla que vaig cap al món audiovisual, però recent vaig descobrir que la pintura no em va tan malament; m'agrada i m'omple molt. Així que estic constantment desenvolupant-me i descobrint noves possibilitats a més de millorar les que ja tinc assolides. Ara, sobretot perquè tinc més temps lliure, vull ocupar la major part del temps lliure en pintar, ara m'ha pillat per la pintura i vull aprofitar la motivació, com també aprofitar tot moment per treure la càmera i fotografiar qualsevol cosa. Tanmateix, el meu somni és gravar una pel·lícula, tinc moltes inquietuds i crec que el cine és una via molt interessant i creativa.
Acontinuació presentarem quatre de les seves imatges en les que experimenta amb la fotografia en moviment.
Carret del Víctor
Moltes gràcies per compartir el teu temps! Ha estat un plaer parlar amb tu i espero veure més de la teva feina en el futur.
Aquestes fotografies són de fa ja un temps, justament quan recent començava a entendre la fotografia i, per tant, ja feia alguns experiments. La primera la vaig fer amb una càmera digital, una Fujifilm Finepix HS 20 EXR, també del meu pare, que anava amb piles i s'apagava tota l'estona, tot i això, aquesta càmera té un zoom força bo i em permetia fer fotografies molt concretes del paisatge que podia veure des de casa meva. Quasi cada tarda, al voltant de les 18 h, sortia al balcó de la meva habitació i començava a fotografiar tot el que tenia davant, que eren principalment arbres, i una de les mil fotos que vaig tirar va ser aquesta, que la vaig fer amb una ISO de 800 aproximadament, i amb una velocitat d'1/2 segons. Bé, normal que sortís borrosa. Tot i això, em va semblar molt interessant el resultat i vaig decidir editar-la, afegint-hi un munt de granulat i pujant-li el contrast, entre altres.
La segona fotografia, com l'anterior, la vaig fer també fa temps, però la diferència és que és analògica, a partir d'una capsa de sabates. Vaig tenir la gran oportunitat d'anar a un laboratori de fotografia immens, i allà, a partir de la capsa de sabates i un retall molt petit de paper fotogràfic vaig poder fer una fotografia. Vaig tenir la gran idea d'aguantar la caixa amb les meves mans i exposar el paper i aguantar-ho amb el meu pols, el resultat no va ser el que buscava, ja que jo volia que es veiés un maniquí que hi havia a la part de dalt (que de fet es pot veure una mica a l'extrem de la foto) i també volia que tot fos més nítid i figuratiu, però clar, estant un minut i mig amb la càmera a la mà no era molt probable que la fotografia sigues molt nítida. En un inici, la vaig rebutjar, però un temps més tard, revisant calaixos de l'habitació, vaig trobar el negatiu, veient-la amb uns altres ulls, vaig escanejar-la i editar-la afegint-hi, com no, granulat a saco. Encara que en un inici rebutgés aquestes dues fotografies i el seu procediment sigues una mica a l'atzar i sense premeditar, crec que són de les que més m'agraden fetes per mi, i que, a partir de la seva composició, colors i elements, resumeixen millor l'estil de fotografiar que vull obtenir.
Aquestes dues ja són de fa poc, concretament d'aquest estiu, a un dels rius del meu poble. Em vaig endur la càmera, una Nikon D3200, i vaig decidir ficar-me al riu amb ella per la part on l'aigua anava amb més força, amb la intenció de fer fotografies amb moviment, ja que volia aprofitar el moviment dels ràpids del riu i de les plantes impactant amb l'aigua. La idea inicial era també fer-les en blanc i negre, però després d'unes proves vaig veure que les tonalitats verdoses amb el blau de l'aigua i el sol de migdia quedaria més atractiu i interessant, així que vaig decidir fer-les a color. Un gran encert, ja que crec que transmeten més i reforça
la sensació d'un migdia calorós d'agost, destacant sobretot els blaus i els blancs, com també els càlids. Fàcilment, em vaig passar tota la tarda al riu. El fet que la càmera sigues amb la que més temps he estat, i per tant la que més conec i menys limitacions tinc, ha afectat que el resultat m'agradés des d'un inici, tot i que ara ja començo a trobar-hi els errors. Tanmateix, estic orgullós del resultat.
Escrit per Nerea Soler
En la filosofia contemporània, el concepte de "différance" ha estat un dels més influents i controvertits. Inventada pel filòsof francès Jacques Derrida en la seva obra "De la grammatologie", la "différance" és una paraula que Derrida va utilitzar per a descriure un procés fonamental del significat que implica la diferenciació i l'ajornament del sentit. En paraules simples, la "différance" és el procés mitjançant el qual les paraules i els conceptes adquireixen el seu significat en relació amb altres termes i contextos, però al mateix temps, aquest significat sempre queda ajornat o diferit, mai s'esgota completament en un moment donat. D'aquesta manera, el significat és sempre un rastre o una petjada d'altres significats, i mai es pot trobar una definició completa i definitiva d'un terme.
La "différance" de Derrida és un concepte clau en la teoria del rastre, ja que ens permet entendre com els rastres que deixem en el món estan sempre diferits i mai s'esgoten completament en un moment donat. De fet, els rastres que deixem són sempre incomplets i parcials, i només adquireixen el seu significat en relació amb altres contextos.
La "différance" ens permet reflexionar sobre la naturalesa de la memòria i la identitat. En efecte, les nostres memòries i les nostres identitats estan compostes de rastres que hem deixat en el món, i aquests rastres són sempre diferits i parcials. Mai podem recordar tot el que ha passat en les nostres vides, i la nostra identitat mai és completament coherent i definida.
Per exemple, quan caminem a la platja, deixem un rastre de petjades en la sorra. Aquest rastre és una petjada de la nostra presència, però al mateix temps, és un rastre diferit, ja que només adquireix el seu significat en relació amb altres rastres de petjades que puguin ser a la platja. A més, aquest rastre de petjades és incomplet i parcial, pel fet que no registra totes les possibles variables que poden haver influït en la seva formació, com el vent, la humitat o la temperatura.
En conclusió, el concepte de "différance" de Derrida i el rastre ens permeten reflexionar sobre la naturalesa del significat, la memòria i la identitat. Els rastres que deixem en el món són sempre diferits i parcials, i només adquireixen el seu significat en relació amb altres rastres i contextos. En aquest sentit, el rastre és una manifestació concreta de la "différance", i ens permet entendre com el significat i la identitat estan sempre en procés de construcció i transformació.
El blockchain ha obert un món de possibilitats sense precedents. Aquesta tecnologia revolucionària ha deixat una empremta significativa en l'art contemporani, igual que a la indústria financera. En aquest article explorarem com el blockchain ha transformat l'art contemporani i les conseqüències que això ha tingut per als artistes, col·leccionistes i entusiastes de l'art.
L'Art a l'Era del Blockchain
Tokenització i Mercat Secundari
El blockchain, una tecnologia de comptabilitat distribuïda i transparent, ha permès als artistes i creadors d'art contemporani explorar noves formes de propietat, autenticació i comercialització de la feina. Gràcies a la naturalesa immutable i descentralitzada del blockchain, s'ha aconseguit establir una base de dades transparent i segura per a l'autenticitat de les obres d'art. Cada obra d'art pot ser registrada a la cadena de blocs, cosa que garanteix la integritat de la seva procedència i el seu historial de transaccions. Això ha portat a més confiança i transparència en el mercat de l'art. La tecnologia blockchain també ha permès la tokenització d'obres d'art, el que significa que una obra d'art pot ser representada per un token únic a la cadena de blocs. Aquesta tokenització facilita la divisibilitat de l'obra d'art, cosa que obre noves oportunitats d'inversió i accés al mercat de l'art. Els artistes poden vendre fraccions de les seves obres, cosa que amplia la seva base de possibles compradors. A més, el mercat secundari d'obres tokenitzades permet intercanviar i negociar aquestes fraccions de manera més eficient i amb menys fricció.
Contractes Intel·ligents i Regalies
Col·laboració i Transparència
Una altra conseqüència important del blockchain a l'art contemporani són els contractes intel·ligents. Aquests contractes autònoms s'executen automàticament quan es compleixen certes condicions predefinides. En el context de l'art, els contractes intel·ligents permeten als artistes rebre regalies cada vegada que la seva obra d'art es revèn al mercat secundari. Això garanteix que els artistes es puguin beneficiar econòmicament del valor creixent del seu treball al llarg del temps, fins i tot després que l'obra hagi estat venuda inicialment. El blockchain també ha fomentat la col·laboració entre artistes i ha millorat la transparència en els processos de creació i d'exhibició de l'art contemporani. Mitjançant contractes intel·ligents, els artistes poden establir acords i distribuir automàticament els drets d'autor i els guanys de les col·laboracions. A més, la naturalesa transparent del blockchain ha permès rastrejar les donacions i el finançament de projectes artístics, brindant als patrocinadors i donants una confiança més gran en el destí de les seves contribucions.
L'impacte del blockchain a l'art contemporani és innegable. La tecnologia ha permès la creació d'un sistema d'autenticació i propietat més sòlid, l'accés a noves formes d'inversió i participació en el mercat de l'art, la garantia de regalies per als artistes i una transparència més gran en la indústria. Tot i això, també presenta desafiaments i qüestions per resoldre, com la sostenibilitat energètica i l'educació sobre aquesta tecnologia per a tots els actors involucrats. A mesura que el blockchain continua evolucionant, l'art contemporani es troba en un camí emocionant cap a la descentralització i la democratització, oferint noves oportunitats i desafiaments per als artistes i amants de l'art a tot el món.
Escanograma per Emma Reverte Borrell
005
006
011
015
030
040
mirades 1, 2
composició facial aleatòria
escanogrames de negatius 1, 2 i fotografies d'un llibre 3
Qui diria que es pogués fer això amb una funda d'ordinador portàtil? 1,2
Data:
Del 15 al 30 de maig 2023
Ubicació:
Galeria d'Art Contemporani de Barcelona
El 15 de maig de 2023, a la inquieta Barcelona, la Galeria d'Art Contemporani s'ha convertit en un santuari per als sentits amb la seva nova exposició: "Retrospectiva Silenciosa: Entre Records i Petjades". En aquest festí visual, artistes contemporanis exploren el misteriós món dels records i les empremtes, desafiant les nostres percepcions i explorant la intersecció entre el passat i el present. La galeria crea un ambient immersiu que estimula la reflexió, amb il·luminació tènue i parets gairebé nues com a llenços en blanc. L'exposició està organitzada a diverses sales temàtiques que exploren la relació entre els records i les petjades. "Fragments Efímers" mostra obres que capturen la fragilitat dels nostres records i com s'esvaeixen amb el temps, mentre que "Rastres Contemporanis" submergeix el visitant en instal·lacions interactives i multimèdia que exploren els vestigis del passat. La sala principal, "El Llenç de l'Ànima", presenta una instal·lació monumental que combina elements escultòrics, audiovisuals i la naturalesa, destacant la importància de les nostres pròpies empremtes i experiències al món. "Retrospectiva Silenciosa: Entre Records i Petjades" és una invitació a reflexionar sobre la nostra pròpia existència i la nostra relació amb el passat. Els artistes
contemporanis han creat un espai sagrat on el silenci parla més que les paraules, i les nostres petjades són el fil conductor de la nostra narrativa. Aquesta exposició a Barcelona és una experiència impressionant i commovedora que captivarà els amants de l'art contemporani i els que busquen introspecció. És una oda a la fragilitat i bellesa dels nostres records, recordant-nos que som el resultat de les empremtes que deixem i les que deixem enrere.
Fundació Catalunya La Pedrera
CaixaForum Barcelona
De 31/03/2023 a 23/07/2023
Del 27/04/2023 al 20/08/2023
932142576
934768600
https://www.lapedrera.com
https://caixaforum.org/ca/barcelona/home
"Jaume Plensa. Poesia del silenci" ens descobreix el Plensa més íntim i desconegut. L'exposició, que abasta la producció de l'escultor des del 1990 fins avui, destaca alguns aspectes clau de l'obra de Plensa com a escultor i s'articula al voltant de les relacions entre l'univers creatiu de l'artista i la lletra com a element constitutiu de la seva obra. Aquesta relació de Plensa amb la literatura, i especialment amb la poesia, és el fil conductor d'aquesta mostra, on també hi són presents altres temàtiques recurrents en la seva trajectòria com el silenci, el somni, la música i la família. Per a l'artista, cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures.
A principis del segle XX, dadaistes, surrealistes i constructivistes van explorar els límits del llenguatge fotogràfic com a mitjà per plasmar l'esperit dels temps moderns. Des de la segona meitat del segle XX, l'experimentació fotogràfica continua desdibuixant els límits entre pintura, escultura, cinema i performance. Amb obres d'artistes tan diversos com Man Ray, Làszló Moholy-Nagy, Dora Maar, Maurice Tabard, Roger Parry, Sara Cwynar o Pol Bury, provinents de la col·lecció del Musée National d'Art Moderne – Centre d'Art Georges Pompidou.
Museu Picasso
Disseny Hub Barcelona
Del 05/05/2023 al 03/09/2023
Del 30/05/2023 al 10/10/2023
93 256 30 00
932566700
https://museupicassobcn.cat/actualitat/ exposicio/carmen-calvo
https://www.digitalimpact.art/es/
El 1997 va representar Espanya, juntament amb Joan Brossa, a la Biennal de Venècia. Entre les exposicions retrospectives trobem la del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (2002) o la recent gran exposició de l'IVAM (2022). També ha creat diverses obres per a espais públics, com ara el sostre de l'escala del palau de Benicarló, seu de les Corts Valencianes (1994). El 2013 se li va concedir el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. Aquesta exposició comença amb una petita retrospectiva de l'artista valenciana, seguida per un conjunt d'obres que Calvo ha creat durant la pandèmia. Tanca amb obres creades expressament per a aquesta proposta i que s'inspiren a l'obra de Picasso.
"Digital Impact", la primera mostra exclusivament digital que se celebra a la ciutat, exposarà les creacions d'artistes digitals de fama internacional com Refik Anadol, Domestic Data Streamers, Universal Everything o Joëlle Snaith. Digital Impact és una exposició, però, per sobre d'això, és una experiència. És una porta cap a un món revolucionari, un pont cap a l'entorn immersiu, el color, les formes i la imaginació sense límits. Mitjançant l'avantguarda artística, el disseny, la poètica i la interactivitat, la mostra escenifica l'impacte que el món digital té sobre nosaltres i, sobretot, l'impacte que nosaltres tenim sobre el món digital. Amb Barcelona com a terreny de joc, explora les diferents facetes de les persones i de la ciutat. Es tracta d'una proposta expositiva immersiva de l'Estudi Antoni Arola.
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Centre Cultura Contemporània Barcelona
Del 28/04/2023 al 24/09/2023
Del 11/05/2023 al 15/10/2023
9…
933064100
https://www.macba.cat
https://www.cccb.org/ "Sade. La llibertat o el mal" explora la influència que la figura polèmica del marquès de Sade ha tingut en l'àmbit del pensament des de principis del segle XX fins als nostres dies.
Com podem entendre l'existència, més enllà de les nocions de natura i del món que ens va llegar la Il·lustració? Com podem acostar-nos a tot allò que existeix sense prioritzar el subjecte i la seva suposada sobirania sobre la resta de les espècies?"Corpus Infinitum", que reuneix el treball cinematogràfic col·laboratiu de Denise Ferreira da Silva (Rio de Janeiro, 1963) i Arjuna Neuman (nascut en un avió el 1984, té dues nacionalitats), avança en aquesta direcció. La mostra inclou instal·lacions de les pel·lícules que han realitzat fins avui: Serpent Rain (2016), 4 Waters–Deep Implicancy (2019) i Soot Breath // Corpus Infinitum (2020), així com material d'arxiu relacionat.
L'exposició mostra documentació de les performances històriques de Jean Benoît i Jean-Jacques Lebel, projectes fotogràfics de Marcelo Brodsky, Robert Mapplethorpe, Pierre Molinier i Susan Meiselas, a més de referències a obres de la literatura, el cinema i el còmic, i vídeos d'entrevistes amb filòsofs i investigadors. També es podran contemplar les instal·lacions d'artistes com Laia Abril, Paul Chan, Shu Lea Cheang, Teresa Margolles, Joan Morey i Kara Walker, noves produccions de Joan Fontcuberta i Domestic Data Streamer, o referències als treballs escènics d'Angèlica Liddell, Albert Serra i Candela Capitán, entre d'altres.
La Virreina Centre de la Imatge
Fundació Antoni Tàpies - Museu
Del 13/05/2023 al 10/10/2023
Del 12/05/2023 al 22/11/2023
933161000
934870315
http://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina
https://fundaciotapies.org/exposicio/tapies-fustes-papers-cartons-i-collages-2/
Crític d'art, pintor i escriptor anglès, John Berger (Hackney, Londres, 1926 - París, 2017) va escriure textos fonamentals per a tots els camps a què es va dedicar —dramatúrgia, novel·la, assaig, poesia i guió cinematogràfic i televisiu—, i en la seva trajectòria destaquen unes maneres de narrar i unes maneres de veure que restitueixen en cada imatge i en cada relat les seves implicacions ideològiques, estètiques i morals.
L'escriptor Joan Teixidor (1913-1992) va escriure el 1964 Papers, cartrons, fustes i collages, com a reflexió de l'exposició que Antoni Tàpies havia presentat a la Sala Gaspar aquell mateix any. Ara l'exposició “Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages”, que podem veure a la seu de la fundació que porta el seu nom, aprofita el títol de Teixidor per presentar-nos una trentena d'obres, dibuixos i fustes, de les dècades de 1960 i 1970, que ens faran posar la nostra atenció a la precarietat dels materials, l'empremta que deixa l'artista i el missatge que volia comunicar.
L'exposició de la Virreina Centre de la Imatge vol explorar l'abast ideològic de l'obra d'aquest personatge. Porta per títol Permanent Red, prenent el nom del llibre homònim publicat el 1960, en què Berger va reunir una selecció de les seves crítiques d'art per a la revista marxista New Statesman.
Perquè aquest tipus d'obres permetien a Tàpies transmetre amb més cura la preocupació que li causava l'espectacle excessiu que domina la cultura contemporània, l'abundància de soroll ambiental, la superficialitat i la trivialitat, els impactes comercials continuats, la manca de temps de reflexió.