18 | Carrer 160 | juny 2022
dossier
el naixement de la favb, fets i protagonistes La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona farà mig segle el 4 de juliol. ‘Carrer’ analitza en aquest dossier els anys de gestació del moviment veïnal que va plantar cara al franquisme i va marcar l’agenda dels partits polítics en democràcia
La Favb, molt més que 50 anys La història de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona està íntimament lligada a la reconstrucció democràtica de la ciutat durant la transició. Analitzar-la obre noves interpretacions sobre el present i futur urbà
marc andreu periodista i historiador
A
Barcelona, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX, en ple creixement per la migració i enfront d’una impunitat dictatorial i especulativa exemplificada en la figura de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i que no propiciava unes condicions i serveis mínims per viure amb dignitat als barris, va néixer i es va desenvolupar un potent moviment social urbà del qual la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), creada formalment l’estiu del 1972, en va esdevenir mascaró de proa. Especialment des que, entre 1974 i 1975, les associacions de barri van entrar a la federació veïnal, dominada fins aleshores per associacions de comerciants o de carrer, conegudes com a bombillaires, i van fer-se amb l’hegemonia d’una entitat que la burgesia barcelonina i les autoritats franquistes havien propiciat justament per contrarestar o contenir la força del moviment veïnal d’extracció popular i dirigit per les forces d’esquerra -sobretot comunista- que abanderaven la lluita per la ciutat democràtica.
De la protesta a la proposta Sota un règim autoritari, la Llei d’Associacions del 1964, que se sol invocar per explicar el moviment veïnal i la legalització, el 1972, de la Favb, són instruments que va saber utilitzar amb intel·ligència i eficàcia un moviment popular ciutadà que va passar de la protesta urbana a la proposta democràtica, de reclamar semàfors o escoles a exigir “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
els inicis de la federació: set anys convulsos
1972 ‘bombillaires’, en escena
La present cronologia és una versió reduïda de la que va elaborar Marc Andreu a la seva tesi El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986). L’any 1955 ja s’havien creat una vintena d’associacions de carrer o de comerciants a Barcelona, la majoria al centre de la ciutat -els anomenats bombillaires-, amb l’antecedent de la del carrer de Petritxol, fundada el 1947. Als anys seixanta es posen en funcionament nombrosos centres socials i parroquials a les barriades. Les Asociaciones de Cabezas de Familia es constitueixen el 1963 per controlar els barris, sota el paraigua del feixista Moviment Nacional. A partir de la Llei d’Associacions del 1964 es comencen a fundar les primeres associacions de barri. L’any 1970, les primeres comissions de barri a Barcelona llancen les seves octavetes contra l’augment del transport públic.
Abril Se celebra una assemblea clandestina de les comissions de barri de Barcelona al barri del Guinardó. Maig Una dotzena d’associacions de veïns legals d’àmbit de barri s’agrupen a la semiclandestina Coordinadora de Sant Antoni. Juliol Quatre associacions d’àmbit de carrer o bombillaires -Sagrada Família, Jaume I, Llibreteria i Vall d’Hebron- funden la Favb.
1973 primera assemblea
1974 entrada dels barris
Desembre Assemblea de la Favb. Manuel Sañes (AV Passeig de Gràcia), nou president.
Gener La junta de la Favb rebutja per dotze vots a un fer pública una petició de clemència contra la sentència de mort dictada contra Salvador Puig Antich, que serà executat el 2 de març. Juny Assemblea informativa sobre el Pla Comarcal. Dies després, 14 associacions de barri entren a la Favb. Es crea la comissió de barris.
