2 | Carrer 160 | juny 2022
Sumari
d’entrada: L’herència decrèpita del 92
D’entrada 2
L’herència decrèpita del 92 Eloi Latorre
6
Fonts olímpiques oblidades M. Eugenia Ibáñez Crònica
8
Barcelona acull la Copa Amèrica Marc Font
10
El CIS Cotxeres, qüestionat V. Canet
11
Les arestes de Glòries Gemma Aguilera
13
Entrevista a Dani Pardo (ABDT) Luis Caldeiro
Opinió 14
Editorial: 50 anys de la Favb
14
L’acudit Ricardo Hermida
15
La cambra fosca En positiu
16
Refugiats de primera i de segona María José Hernández (Stop Mare Mortum)
16
Adéu a Miguel Fuster Juan Lemus Dossier. El naixement de la Favb, fets i protagonistes
18
Molt més que 50 anys Marc Andreu
22
Abans de la Favb Jaume Fabre
Vells anuncis olímpics apareguts fa unes setmanes a l’andana del metro de Jaume I. joan linux-9 barris imatge
23
Les elits del tardofranquisme Albert Recio
24
Veïns contra ‘bombillaires’ Maria Favà
25
Companys de viatge Andrés Naya
26
El pitjor malson de Martín Villa Marc Andreu
29
Pla Comarcal i plans populars Carles Prieto
30
Moviment veïnal i democràcia municipal Andrés Naya
32
Veïnat i periodistes J. J. Caballero Gil
34
Jesús i Maria, les barraques oblidades Maria Favà
Les medalles rovellades de la Barcelona olímpica
37
El veïnat vol salvar Can Riera Eric Moner
38
Llibres per passar l’estiu Ignasi Franch
39
La Favb informa: Ocupem el Saló de Cent Redacció
40
Entrevista a Urmila Devi Jesús Martínez
Carrers
Il·lustració de portada: Alícia Gómez-Villuendas
A trenta anys de la cita que va canviar per sempre la fesomia de la ciutat, ‘Carrer’ repassa el llegat dels Jocs del 92 en àmbits tan diversos com els equipaments esportius, la mobilitat, l’urbanisme, el lleure i l’obertura de la ciutat al mar
eloi latorre
E
l 25 de juliol es compliran trenta anys de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Als mitjans de comunicació tor· naran les imatges del Cobi, de la fletxa de foc llançada sobre el peveter per l’arquer Antonio Rebollo i de la ciutat poderosa que glossava la rumba de Peret, un dels himnes oficiosos de l’esdeveniment. En definitiva, l’exercici d’autoestima col· lectiva que va enviar al món la postal d’una ciutat festiva i lúdica, seductora però alhora amb capacitat organitzativa per competir a la lliga de les grans cites internacionals. Però abans que tot això passi potser és necessari fer un repàs a la lletra petita de la factura dels Jocs i com· provar fins a quin punt els grans emble· mes d’aquella Barcelona transformada de dalt a baix en pocs anys són encara vi· gents o han patit la síndrome de l’obso· lescència; si el llegat dels Jocs encara es pot escriure amb lletres d’or, plata i bron· ze o també hi ha signes de rovell.
Nous equipaments... esportius? Amb un parc d’equipaments de gran ca· pacitat molt deficitari, llavors va caldre una inversió de 976 milions de pessetes (5,8 milions d’euros) per construir i acon· diciar espais per albergar el programa olímpic. Malgrat que es va recórrer a gai· rebé tota l’oferta existent -bàsicament de titularitat privada, com el Camp Nou, l’es· tadi de Sarrià o el Reial Club de Polo-, la gran majoria d’instal·lacions es van ha· ver de fer de bell nou o reformar. L’Estadi Olímpic era la joia de la coro· na. Construït sobre un vell estadi del 1929 que duia anys semiabandonat, ha patit per mantenir-se com a referent a l’hora d’acollir grans esdeveniments esportius.
