Les parròquies deixaven utilitzar locals annexos al temple amb el control dels rectors, que actuaven amb el nom de ‘consiliaris’ Les associacions de caps de família es limitaven a organitzar la festa anual de la vellesa i acollien grups d’aficionats a la caça o la cria d’ocells existents- va ser la base sobre la qual es van assentar a mitjan anys seixanta les primeres associacions de veïns.
Veïns del barri de les Roquetes, ‘aliats’ amb un mossén, fan les seves clavegueres. A sota, una pintada reivindicativa de les comissions de barri, contra l’augment del cost del transport públic. AV ROQUETES/CAU
Abans de la Favb Les primeres entitats veïnals democràtiques van formar-se a partir de pràctiques associatives anteriors: els pistolers falangistes havien controlat les associacions de barri i l’Església catòlica havia fet de paraigua d’entitats molt diverses
jaume fabre PERIODISTA I HISTORIADOR
H
i ha qui diu que Déu Nostre Senyor va crear el món en set dies i que va fer-ho a partir del no-res. La Favb, en canvi, no es va crear en una setmana ni va sortir d’un forat negre. La seva formació va costar sang, suor i llàgrimes a gent que havia fet el rodatge en pràctiques associatives anteriors i que va haver de lluitar contra els pistolers falangistes que havien monopolitzat i controlat fins aleshores les associacions de barri. Sota la dictadura franquista, i gràcies al paraigua de l’Església catòlica, funcionaven força precàriament associacions molt diverses, unes de caràcter estrictament religiós i altres que utilitzaven les activitats de lleure per mantenir agrupats els fidels. Podien fer-ho gràcies al fet que les parròquies els deixaven utilit-
zar locals normalment annexos al temple i que tenien la benedicció de les autoritats eclesiàstiques i el control dels rectors de les parròquies, que actuaven amb el nom de consiliaris. Entre aquestes últimes cal destacar els centres catòlics, on es portaven a terme activitats culturals i d’esplai com ara teatre d’afeccionats, cine-club, activitats esportives, campionats de jocs de taula, excursionisme, etcètera. I també l’escoltisme, que des de començament dels anys cinquanta havia començat a reagrupar-se amb especial força a Catalunya com una eina alternativa en la formació del jovent oferta per l’Església catòlica als qui no combreguessin amb els cants de sirena de l’organització juvenil de la Falange. La tensió entre aquestes dues possibilitats –Església i Falange, les úniques
Associar-se ‘dentro de un orden’ El naixement del moviment de les associacions de veïns va ser possible gràcies a la nova Llei d’Associacions franquista del 1964 que, per no alarmar els sectors més ultres del règim, es va aprovar el dijous 24 de desembre, vigília de Nadal. Un parell d’anys més tard de l’aprovació d’aquesta Llei d’Associacions es va aprovar la nova Llei de Premsa, que va entrar en vigor el Divendres Sant, dia de Passió. La Llei de Premsa i la d’Associacions van permetre els anys següents, malgrat la forta repressió que persistia, la creació de noves associacions i publicacions de caràcter cultural, educatiu, esportiu i recreatiu, així com el suport d’alguns diaris als moviments renovadors als barris. Això, sumat a la política seguida per organitzacions clandestines d’infiltrar militants en entitats ja existents, com el sindicat vertical, els col·legis professionals i les associacions dependents de l’Església catòlica, va ser un element de gran importància en la lluita contra la dictadura. Qui va prendre la iniciativa en aquest sentit a Catalunya va ser el PSUC, comunista, la principal força opositora clandestina, que en el seu segon congrés celebrat a França el 1965 va acordar que el partit havia de donar suport a les iniciatives associatives ja existents i promoure’n on encara fossin absents. ‘Cabezas de familia’ amb pistola Com a sinistre precedent de les associacions de veïns, abans del 1964 existien als barris el que era anomenat associacions de cabezas de familia, controlades per falangistes i membres d’altres grups d’ultradreta. El seu caràcter no tenia res de reivindicatiu, sinó que es limitaven a organitzar la festa anual de la vellesa i acollien en el seu local grups d’aficionats a la caça i la pesca, a la cria d’ocells i altres activitats recreatives. També a la manera dels cercles catòlics vinculats a les parròquies mantenien un bar obert en el que era possible fer partides de dòmino, d’escacs, de ping-pong o de billar. Hi dominaven els socis jubilats. Eren un bon suport del regidor de districte, amb el que negociaven a vegades alguna petita millora urbana a canvi d’assegurar-li els vots afirmatius del màxim nombre de cabezas de familia –els homes solters i les dones, solteres o casades, no votaven; les vídues, sí–
