5 minute read

Ser LGBTI augmenta el risc de patir sensellarisme

BreUS

Iniciatives LGBtI a les escoles

Advertisement

Famílies LGBTI ha desenvolupat dues campanyes -sobretot a Barcelona, tot i que són d’àmbit català- per incidir en l’educació. Contes a l’escola, el primer projecte, envia lots de llibres sobre diversitat familiar als centres educatius. “El primer objectiu és que les nostres filles i fills trobin el seu model familiar representat a l’aula, un fet que els apodera i els legitima entre les seves companyes i companys”, explica Montse Mota, secretària de Famílies LGBTI. Alhora, “l’acció té l’objectiu que els i les docents comencin a incorporar la mirada de la diversitat familiar a les aules i disposin del material adequat per abordar-la sense por”, afegeix. L’altre projecte és el Programa Educatiu Escoles Rainbow, que va fer les primeres actuacions el curs 2015-16 a les escoles de Sant Felip Neri (Ciutat Vella) i Turó Blau (Sant Andreu). El programa, explica Mota, “treballa la incorporació de la mirada positiva i transversal del fet LGTBI als centres educatius, incidint en tots els àmbits de la comunitat educativa: des de l’alumnat i el professorat fins al personal administratiu, de cuina i menjador, d’extraescolars...”.

Una trobada internacional per crear espais amables

L’Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona -al carrer de Sant Pere Més Baix-, acollirà els dies 2, 3 i 4 de juny del 2023 la segona Trobada Internacional d’Observatoris contra la LGTBI-fòbia. El seu lema serà “Plantant cara a l’odi, construint espais amables contra l’LGTBI-fòbia”. Seran uns dies per a la “formació conjunta [i] construir espais on compartir experiències”, expliquen els organitzadors, l’Observatori contra l’Homofòbia, en un comunicat. El programa se centrarà en tres espais concrets: “Diem espais amables al transport públic sense violència de cap mena; a un oci divers en el qual capiguem totes; a unes aules sense assetjament ni discriminació”. La primera edició de la trobada es va celebrar el 2018.

Quan la discriminació sexual es pateix a la llar

Associacions que treballen la LGBTI-fòbia a l’entorn familiar alerten que la joventut del col·lectiu té més possibilitats que la resta de patir sensellarisme

eric moner

Rebutjaries algú de la teva família pel color dels seus ulls?”. Aquesta és una pregunta aparentment irracional, però amaga una realitat: la violència cap a familiars LGBTI per la seva orientació sexual o identitat de gènere. L’eslògan és també el lema d’una campanya de sensibilització en contra de la LGBTI-fòbia en entorns familiars, impulsada per Ahora Dónde-Le Refuge, una associació sense ànim de lucre, creada el 2019 a Barcelona, que treballa per l’acceptació dels membres del col·lectiu en totes les famílies i que dona assistència a les víctimes d’aquest tipus de violència.

L’entitat ajuda joves com ara la Nora o en Genís, noms ficticis per protegir el seu anonimat. La Nora és una noia trans que va marxar de casa perquè els pares no acceptaven la seva identitat. Es troba en una situació complexa: està intentant trobar un habitatge i, a la vegada, continuar els seus estudis. Ara mateix, viu amb una amistat, però Ahora Dónde li està buscant una família d’acollida. En Genís és un noi gai que té problemes de convivència amb la seva mare i pateix d’ansietat. L’entitat li està donant suport emocional mentre fa la mediació amb la seva família.

Aquests dos joves són exemples de la trentena d’usuaris que l’associació ha atès des de la seva constitució. I també són una mostra d’una realitat difícil de quantificar. Segons dades recents de la Fundació Arrels, a Barcelona hi ha 5.142 persones sense llar. D’aquestes, 1.231 dormen al carrer. Però no existeix cap estadística que calculi la relació entre sensellarisme i identitat LGBTI a Barcelona o a Catalunya. Sí que hi ha investigacions que aborden la problemàtica fora d’aquest territori. Als Estats Units, per exemple, el 40% dels joves sense llar s’identifiquen com a LGTBQ, segons dades de True Colors United. La joventut del col·lectiu té un 120% més de probabilitats d’experimentar el sensellarisme que la resta dels joves, d’acord amb un informe de Chapin Hall.

“Per sensibilitzar, calen dades”

Les dades més pròximes provenen de la Comunitat de Madrid, on la Federación de Asociaciones y Centros de Ayuda a Marginados (Faciam) i la Universidad Rey Juan Carlos van publicar un estudi sociològic sobre persones LGBTI sense sostre. El 23% dels entrevistats consideraven que la primera causa de la pèrdua d’habitatge va ser l’expulsió del domicili per discriminació vinculada a la seva identitat de gènere o orientació sexual. Una de les demandes principals d’Ahora Dónde és l’elaboració d’un estudi que estimi, en el nostre àmbit, el nombre de persones de la comunitat LGBTI sense habitatge i el motiu de la seva situació. “Si tens dades, és més fà-

Les entitats demanen l’elaboració d’un estudi que estimi el nombre de persones LGBTI sense habitatge i el motiu de la seva situació

cil sensibilitzar”, declara Gemma Brulles, presidenta de l’associació, que treballa en àmbits com l’assistència laboral o l’acompanyament emocional. Els usuaris solen tenir entre 18 i 25 anys i la majoria són persones trans.

Sandra Toledano, terapeuta gestalt i coach especialitzada en el col·lectiu LGBTI, és voluntària de l’entitat i s’encarrega de dirigir el suport emocional a les víctimes. “El primer que fem és crear un espai segur. Treballem des de la urgència, ja que les persones que venen ho fan en situacions límit”, explica. Un altre mecanisme essencial és la mediació entre l’usuari i la seva família, que està dirigida per professionals de l’Associació de Mediacions de Catalunya. “Dona molt bons resultats. Facilita el contacte, i els pares i mares comencen a veure la situació amb uns altres ulls”, comenta Toledano. Tot i això, no és un procés fàcil, ja que a vegades els mateixos usuaris no volen parlar amb les seves famílies o aquestes rebutgen un apropament.

Els voluntaris fan una crida a l’adhesió de famílies d’acollida al projecte, per atorgar una llar i suport als usuaris amb risc de quedar-se al carrer. Brulles destaca els beneficis que suposa el procés per ambdues parts: “Hem elaborat un protocol per assegurar que les famílies estiguin preparades i evitar que, en entrar a casa d’algú, la persona rebi un segon rebuig”. Ahora Dónde denuncia la invisibilització de la situació i reclama a l’administració pública un compromís més gran. El passat mes de maig, representants de l’entitat van sol·licitar al Parlament de Catalunya habitatges per a joves LGBTI que pateixen rebuig per part de les seves famílies.

This article is from: